dijous, 18 de març de 2010

Duflot-Aubry-Buffet: Les tres dones que poden aixecar la República Francesa

El tripartit d'esquerres mobilitzat: Els tres valors vindicats per la República francesa, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per primera vegada representats per tres dones i tres idees polítiques comunes a l'esquerra contemporània: Tolerància, Convivència i Socialisme pels ciutadans i els pobles. L'esquerra, que es presentarà unida, i amb llistes comuns, en gairebé arreu tota França per la segona ronda, espera diumenge amplificar els resultats de la primera ronda. Foto: Duflot-Aubry-Buffet, d'EE, PS i FdeG.

En Île-de-France, mentre que la dreta està funcionant a tota màquina per mobilitzar el seu electorat abstencionista, els socialistes, els Verds i el Front d'Esquerres s'esforcen per augmentar l'impuls.

Romandre fins al final mobilitzats. Aquest sembla ser l'enfocament dels candidats socialistes, els Verds i Ecologia d'Europa i els del Front d'Esquerres que, des de l'acord entre ells en la tarda del dimarts, per a una llista de l'assemblea de l'esquerra encapçalada pel president socialista sortint, Jean-Paul Huchon, multipliquen les iniciatives al territori fins a tenir, ahir a la tarda, una reunió regional en el Zenith, a París. El fet és que, si el total de l'esquerra en Île-de-France, amb gairebé el 54% dels vots a la primera volta, crea una dinàmica, l'amplitut del percentatge dels abstencionistes a la regió capital, més del 57%, deu ser tinguda en compte.

Per la seva banda, la dreta és a tota màquina per arribar al seu electorat, inclòs el més popular, descontent de les promeses que jutja incomplertes de Nicolas Sarkozy. Quan Xavier Bertrand, secretari general de la UMP, rellança el tema de la inseguretat, amb el lliscament del que sabem de François Fillon, i ell ho situa com "una responsabilitat regional", el que és absolutament fals; quan Valerie Pécresse critica un dels més significatius des de l'esquerra a la segona ronda, el passe de transports, dient: "L'esquerra està sacrificant la qualitat de servei en Transport en favor d'una mesura populista", mentre que el govern arrossega els peus per la seva porció al pla "mobilització transports" del Consell Regional, es mesura que la dreta no rebutja qualsevol argúcia per mobilitzar les seves tropes.

Al seu torn, l'esquerra, sobre la base de les propostes formulades per la fusió dels seus diversos components a la primera ronda, va dir que el seu desig d'implementar una gestió "tracta amb la mateixa determinació, la justícia social, els requisits ecològics i les ambicions econòmiques".

Aquestes directrius són contradictòries amb les polítiques d'austeritat del govern i amb el projecte presidencial del Gran París, de Nicolas Sarkozy, que, en el transport, el desenvolupament econòmic, la planificació, no mira de cap manera de disminuir les desigualtats socials i les autoritats, denuncia l'esquerra, mentre els militants són actius fins al final per retrobar als votants, especialment aquells que no van anar a les urnes el diumenge.
Max Staat, L'Humanité.


La gauche mobilisée
La gauche, qui présente des listes communes quasiment partout en France pour le second tour, espère dimanche amplifier le message du premier tour. En Ile-de-France, alors que la droite fait feu de tout bois pour mobiliser son électorat abstentionniste, socialistes, Verts et Front de Gauche se démènent pour amplifier la dynamique.

Restez jusqu’au bout mobilisé. Tel semble bien être la démarche des candidats socialistes, Verts et Europe Écologie et ceux du Front de gauche qui, depuis l’accord intervenu entre eux, mardi après-midi, pour une liste de rassemblement de la gauche conduite par le président socialiste sortant, Jean-Paul Huchon, multiplient les initiatives de terrain jusqu’à tenir, hier soir, un meeting régional au Zénith parisien. Le fait est que si le total de la gauche en Île-de-France au premier tour, avec près de 54 % des suffrages, crée une dynamique, l’ampleur du pourcentage des abstentionnistes dans la région capitale, plus de 57 %, doit cependant être prise en compte.

D’ailleurs la droite fait feu de tout bois pour faire sortir son électorat, notamment le plus populaire, mécontent des promesses qu’il juge non tenues de la part de Nicolas Sarkozy. Quand Xavier Bertrand, secrétaire général de l’UMP, relance le thème de l’insécurité, avec les dérapages que l’on sait de François Fillon (voir plus loin dans nos colonnes) et place celle-ci comme «une compétence régionale», ce qui est absolument faux; quand Valérie Pécresse fustige l’une des propositions les plus significatives de la gauche à ce deuxième tour, le passe unique pour les transports, en déclarant: «La gauche sacrifie l’amélioration de la qualité de service dans les transports au profit d’une mesure démagogique», alors que le gouvernement traîne des pieds pour investir sa part dans le plan «mobilisation transport» du conseil régional, on mesure que la droite n’entend reculer devant aucune argutie pour mobiliser ses troupes.

De son côté, la gauche, sur la base de la fusion des propositions portées par ses différentes composantes au premier tour, affirme sa volonté de mettre en œuvre une gestion qui « traite avec la même détermination, justice sociale, impératifs écologiques et ambitions économiques». Ces orientations sont contradictoires avec les politiques d’austérité du gouvernement ainsi qu’avec le projet présidentiel du Grand Paris de Nicolas Sarkozy qui, en matière de transports, de développement économique, d’aménagement, ne vise en aucune façon au recul des inégalités sociales et territoriales, dénonce la gauche, dont les militants s’activent jusqu’au bout pour rencontrer les électeurs, notamment ceux qui ne se sont pas rendus aux urnes dimanche dernier.
Max Staat, L'Humanité.


Dubai: La crueltat silenciada dels sàtrapes àrabs

Fa pocs dies denunciavem que a Dubai s'empresonava un mes dos joves britànics per fer-se petons, de matinada, a un restaurant. Ara són dos emigrants enamorats i els seus sms els que, segons els "modèlics" defensors dels drets humans dels EAU, mereixen tres mesos de presó. Ningú protesta per aquestes salvatjades, a un païs sense ni sindicats on els inmigrants són tractats com esclaus, a cap ONG ni a cap govern hipòcrita i neofeixista i els seus mitjans a sou els preocupa, com la criada nepalí que la patrona va tirar per la finestra a Kuwait -altre model de democràcia esclavista- i va deixar paraplègica, que també vam denunciar. L'únic objectiu: Cuba.

A ells sols els preocupa Cuba, i els/les llepaculs bensignants a coro de babau que cerquen estatuetes consolatòries, titulars desesperats o mantenir els amics, els productors i les prebendes, sgae...

El Tribunal de Dubai va condemnar a tres mesos de presó a un home i una dona procedents de l'Índia que intercanviaven missatges sms de caràcter sexual.

La sentència diu que la parella va violar lleis dels Emirats Àrabs Units (EAU) amb els seus plans de tenir contactes íntims sense estar casats. Els indis tenien el permís per residir als Emirats Àrabs i treballaven en una companyia local.

Els missatges amorosos els va presentar al tribunal l'any passat el marit de l'acusada, el que es negava a divorciar-se d'ella. Inicialment, el jutjat va dictar una fallada més severa: Sis mesos de presó i subsegüent deportació de la UEA. Però més tard va suavitzar el càstig per no tenir proves que la parella va tenir contactes sexuals. Se'ls permetrà seguir en la UEA després de complir tres mesos de presó.

La setmana passada, un tribunal de Dubai va condemnar a un mes de presó a una britànica de 26 anys que es va besar amb el seu amic de 24 anys en un restaurant. El noi també passarà reclòs un mes per haver violat la llei de la UEA que prohibeix exterioritzar sentiments en llocs públics. Tots dos seran deportats.
Veure sobre els inmigrants a Dubai:
http://www.corneta.org/no_59/corneta_dubai_centro_del_capital_y_la_miseria.html


Uns enamorats que intercanviaven sms de contingut sexual a Dubai aniran a la presó
El Tribunal de Dubai va condemnar a tres mesos de presó a un home i una dona procedents de l'Índia que intercanviaven missatges sms de caràcter sexual, ha informat avui el corresponsal de RIA Novosti.

La sentència diu que la parella va violar lleis dels Emirats Àrabs Units (EAU) amb els seus plans de tenir contactes íntims sense estar casats. Els indis tenien el permís per residir als Emirats Àrabs i treballaven en una companyia local.

Els missatges amorosos els va presentar al tribunal l'any passat el marit de l'acusada, el que es negava a divorciar d'ella. Inicialment, el jutjat va dictar una fallada més sever: sis mesos de presó i subsegüent deportació de la UEA. Però més tard va suavitzar el càstig per no tenir proves que la parella va tenir contactes sexuals. Se'ls permetrà seguir en la UEA després de complir tres mesos de presó.

La setmana passada, un tribunal de Dubai va condemnar a un mes de presó a una britànica de 26 anys que es va besar amb el seu amic de 24 anys en un restaurant. El noi també passarà reclòs un mes per haver violat la llei de la UEA que prohibeix exterioritzar sentiments en llocs públics
. Tots dos seran deportats.


Cuba: Agents d'EUA i UE acompanyen les "Gusanas de Blanco"

Els diplomàtics europeus Volker Pellet, funcionari de l'ambaixada alemanya, Frantisek Fleisman, Tercer Secretari de l'Ambaixada de la República Txeca i Lowell Dale Lawton (foto), segon secretari Polític Econòmic de la SINA, (Secció d'Interessos dels EUA a Cuba), hi eren als actes, ampliament difosos pels mitjans a sou, juntament amb les anomenades, per la Fox-CNN, Damas de Blanco, controlant des de les grades la programada coreografia de les seves assalariades a Cuba. Més conegudes per "Gusanas de blanco" entre els cubans, en finalitzar la paròdia van sortir al carrer per protestar contra suposades violacions de drets humans, en una manifestació més concorreguda pels "periodistes" que per "dissidents".


Una altra vegada EUA i la UE


Un reportatge televisiu, transmès pel programa Taula Rodona, va mostrar el diplomàtic escoltant a les suposades "dissidents" en plena artèria de la capital cubana.

El diplomàtic nord-americà es va barrejar entre les manifestants i va recórrer amb elles tot el trajecte de la provocació pel Carrer 23, de la Rampa havanera, la qual va ser rebutjada de manera espontània per la gent del poble.

La vigília, dos diplomàtics europeus-Volker Pellet, funcionari de l'ambaixada alemanya, i Frantisek Fleisman, Tercer Secretari de l'Ambaixada de la República Txeca- van participar en un acte similar, en oberta col.laboració amb els grupuscles contrarevolucionaris organitzats i finançats pels Estats Units i algunes nacions europees.

La multitud d'homes i dones, de diferents edats, que va sortir als carrers va respondre amb consignes i exclamacions de suport a la Revolució i als seus principals dirigents.

L'Agència de Notícies Premsa Llatina va constatar que les integrants del grup contrarevolucionari no van ser arrestades, sinó evacuades per evitar incidents violents.

Aquestes accions de provocació a Cuba, amb la presència de diplomàtics nord-americans i de països d'Europa occidental, tenen lloc enmig d'una campanya de corporacions mediàtiques contra l'Illa, intensificada a partir del 10 de març quan el Parlament Europeu va adoptar una resolució de condemna per presumptes violacions dels drets humans.

Les "Damas de Blanco" cubanes han adquirit certa fama a la premsa occidental, que les eleva a símbol de la lluita per la llibertat. Les senyores gaudeixen d'una propaganda mediàtica que faria empal.lidir d'enveja a qualsevol grup opositor del món, mentre que a Cuba, més aviat susciten la indiferència o el rebuig obert de la població.

El diplomàtic britànic Chris "Stimpson va assegurar que hi era només com a "observador per a monitoritzar els Drets Humans i la Llibertat d'Expressió". No obstant això, no va saber respondre si aquesta "observació" és una pràctica habitual britànica també en altres països, com a Iraq, Afganistan o el mateix R.U.

El passat 11 de desembre Cubadebate va publicar una ressenya, presa del Noticiero de Televisió, que va mostrar un altre acte provocador a l'Havana, on apareix Lowell Dale Lawton acompanyant als seus empleats de l'anomenada "dissidència" cubana.

Al costat de Lawton es trobava un altre funcionari de la Secció d'Interessos dels Estats Units a l'Havana, Kathleen Duffy, assistent de l'àrea politico-econòmica d'aquesta mateixa Oficina.

També van aparèixer Volker Pellet, conseller de l'Ambaixada d'Alemanya a Cuba, i Chris Stimpson, diplomàtic britànic, que oferia declaracions a la premsa internacional contra el govern cubà, quan va ser increpat per manifestants i protegit per guàrdies de seguretat cubans.


Cuba: Diplomáticos de EEUU y Europa acompañaban a las Damas de Blanco en manifestación

Los diplomáticos europeos -Volker Pellet, funcionario de la Embajada alemana, y Frantisek Fleisman, Tercer Secretario de la Embajada de la República Checa

Lowell Dale, segundo secretario de la SINA (EEUU) en Cuba

Otra vez EEUU y la UE controlan desde las gradas el trabajo de sus asalariadas en Cuba.
Lowell Dale Lawton, segundo secretario Político Económico de la SINA, (Sección de Intereses de EEUU en Cuba) asistió a una misa en una iglesia en la barriada de Párraga junto con integrantes de las autodenominadas Damas de Blanco, quienes al finalizar la liturgia salieron a la calle para protestar contra supuestas violaciones de derechos humanos en Cuba.

Un reportaje televisivo, transmitido por el programa Mesa Redonda, mostró el diplomático escoltando a las supuestas “disidentes” en plena arteria de la capital cubana.

El diplomático estadounidense se mezcló entre las manifestantes y recorrió con ellas todo el trayecto de la provocación por la Calle 23, de la Rampa habanera, la cual fue rechazada de manera espontánea por gente del pueblo.

La víspera, dos diplomáticos europeos -Volker Pellet, funcionario de la Embajada alemana, y Frantisek Fleisman, Tercer Secretario de la Embajada de la República Checa- participaron en un acto similar, en abierta colaboración con los grupúsculos contrarrevolucionarios organizados y financiados por Estados Unidos y algunas naciones europeas.

La multitud de hombres y mujeres de diferentes edades que salió a las calles respondió con consignas y exclamaciones de apoyo a la Revolución y a sus principales dirigentes.

La Agencia de Noticias Prensa Latina constató que las integrantes del grupo contrarrevolucionario no fueron arrestadas, sino evacuadas para evitar incidentes violentos.

Estas acciones de provocación en Cuba con la presencia de diplomáticos estadounidenses y de países de Europa Occidental tienen lugar en medio de una campaña de corporaciones mediáticas contra la Isla, intensificada a partir del 10 de marzo cuando el Parlamento Europeo adoptó una resolución de condena por presuntas violaciones de los derechos humanos.

Las “Damas de Blanco” cubanas han adquirido cierta fama en la prensa occidental, que las eleva a símbolo de la lucha por la libertad. Las señoras gozan de una propaganda mediática que haría palidecer de envidia a cualquier grupo opositor del mundo, mientras que en Cuba, más bien suscitan la indiferencia o el rechazo abierto de la población.

El diplomático británico Chris "Stimpson aseguró que estaba allí solo como “observador para monitorear los Derechos Humanos y la Libertad de Expresión”. Sin embargo, no supo responder si esa “observación” es una práctica habitual británica también en otros países".

El pasado 11 de diciembre pasado Cubadebate publicó una reseña tomada del Noticiero de Televisión que mostró otro acto provocador en La Habana, donde aparece Lowell Dale Lawton acompañando a sus empleados de la llamada “disidencia” cubana.

Junto a Lawton se encontraba otro funcionario de la Sección de Intereses de los Estados Unidos en La Habana, Kathleen Duffy, asistente del area politico-economica de esa misma Oficina.

También aparecieron Volker Pellet, consejero de la Embajada de Alemania en Cuba, y Chris Stimpson, diplomático británico, quien ofrecía declaraciones a la prensa internacional contra el gobierno cubano, cuando fue increpado por manifestantes y protegido por guardias de seguridad cubanos.


Cafès dels Divendres a l'Ardiaca: Polítiques de gènere, només per dones?

Cafès dels Divendres. Primavera 2010: Avui, Divendres 19 de març, a les 19h: Polítiques de gènere, només per dones?, per Rosa Bofill, Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya.
Presenta: Camen Plazuelo, de l'Àrea de Dones de la Fundació Pere Ardiaca.
Lloc: Avda Portal de l’Àngel 42, 2n A. Barcelona. Accés Lliure.


Toxo: "Treball decent per tothom"

La crisi no s'ha de convertir en una coartada per el retrocés en els drets laborals i en la qualitat de l'ocupació, ha manifestat Ignacio Fernández Toxo en la seva intervenció a la Conferència que, sobre la Crisi global i l'eficàcia de l'ajuda al desenvolupament, ha organitzat la Confederació Sindical Internacional.

I en aquest sentit, Toxo ha afegit que la cooperació internacional és una referència important ara que tantes coses ens distreuen, per això, des de CCOO incidim en el discurs i aplicació en les polítiques de cooperació al desenvolupament, perquè entenem la importància del nostre paper de agent social i, malgrat la crisi mantenim el compromís de cooperació a partir de la decisió estratègica que és la millor resposta a la crisi econòmica financera des del punt de vista dels social i en matèria de creació d'ocupació. "

Toxo ha assenyalat també el suport de CCOO al compromís d'assolir el 0,7% per a les polítiques de cooperació, objectiu alineat amb els objectius del mil.lenni, i ha volgut destacar la participació del sindicat en aquest ajut, mitjançant la fundació Pau i Solidaritat de CCOO que celebra el seu 20 aniversari amb una trajectòria positiva, una cooperació sindical feta amb rigor i transparència, que ha afavorit la defensa dels drets laborals i sindicals, i dels sindicats com a elements fonamentals en la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.

Finalment, el secretari general de CCOO ha reclamat que els agents socials puguin intervenir en la governabilitat democràtica per destinar fons que afavoreixin la cooperació social i polítiques financeres redistributives, i poder incloure el treball decent en l'agenda de l'OIT, en la idea que el treball decent sigui ara espai a escala planetària.


Toxo: La crisis no debe ser una coartada para el retroceso de los derechos laborales

La crisis no debe convertirse en una coartada para el retroceso en los derechos laborales y en la calidad del empleo, ha manifestado Ignacio Fernández Toxo en su intervención en la Conferencia que sobre la Crisis global y la eficacia de la ayuda al desarrollo, ha organizado la Confederación Sindical Internacional

Y en este sentido, Toxo ha añadido que la cooperación internacional es una referencia importante ahora que tantas cosas nos distraen, por ello, desde CCOO incidimos en el discurso y aplicación en las políticas de cooperación al desarrollo, porque entendemos la importancia de nuestro papel de agente social y, a pesar de la crisis mantenemos el compromiso de cooperación a partir de la decisión estratégica de que es la mejor respuesta a la crisis económico financiera desde el punto de vista de los social y en materia de creación de empleo."

Toxo ha señalado también el apoyo de CCOO al compromiso de alcanzar el 0,7 % para las políticas de cooperación, objetivo alineado con los objetivos del milenio, y ha querido destacar la participación del sindicato en esta ayuda mediante la fundación Paz y Solidaridad de CCOO, que celebra su 20 aniversario con una trayectoria positiva, una cooperación sindical hecha con rigor y transparencia, que ha favorecido la defensa de los derechos laborales y sindicales y, de los sindicatos como elementos fundamentales de la cooperación al desarrollo y en la solidaridad internacional.

Por último, el secretario general de CCOO ha reclamado que los agentes sociales puedan intervenir en la gobernabilidad democrática para destinar fondos que favorezcan la cooperación social y políticas financieras redistributivas y poder incluir el trabajo decente en la agenda de la OIT, en la idea de que el trabajo decente sea ahora espacio a escala planetaria.
CCOO


Carta d'en Joan Nuet al director de "Arena"

Sr Günter Schwaiger, he rebut al meu correu electrònic del senat la seva carta, opinant sobre la meva pregunta parlamentària del documental Arena; veig que centra bona part de les seves crítiques en la forma més que en el fons, i m'agradaria doncs reflexionar sobre els dos aspectes.

La llibertat d'expressió té límits en qualsevol país democràtic, ja que hi ha determinades expressions públiques que són censurades, i la incitació a la violència o les diferents formes de tortura són algunes d'elles. Pot ser que moltes persones pensin que només podem aplicar aquestes premisses als éssers humans, i que els animals poden ser objecte d'escarni, tortura i patiment extrem sense que passi res i fins i tot algunes persones poden pensar que això es pot convertir en un espectacle i objecte de diversió, doncs bé aquest no és el meu cas.

L'evolució civilitzatòria de la societat que ens acull ha anat, amb el temps, primer arraconant i després prohibint pràctiques legitimades socialment abans i posteriorment considerades abusives, el respecte als animals en particular i al medi ambient en general són un bon exemple, la mateixa democràcia no sempre va ser percebuda com un avanç i en la nostra història contemporània l'absolutisme i el franquisme van intentar frenar el curs de la història, per descomptat sense aconseguir-ho.

Per tant deixi'm dir-li que crec que amb la meva postura sóc conseqüent amb la història del meu partit, lluitador per les llibertats i la justícia, i que la protecció animal s'anirà obrint camí a poc a poc sense caure en extremismes, i al cap dels temps representarà un més dels perfils democràtics de la nostra societat.

D'altra banda jo no vull limitar la seva capacitat d'expressar les idees protaurinas, siguin en un documental o per altres mitjans, jo només discuteixo que això s'hagi de pagar amb els impostos del conjunt de ciutadans i ciutadanes i per això intent preservar l'interès general de la Ràdio i Televisió públics espanyols (RTVE). Com es pot comprovar de censura res, només regles de joc democràtic basades en l'interès general.

Jo no pretenc que ningú es vagi d'Espanya per "treballar en llibertat", però estarà d'acord amb mi que la idea d'Espanya que molts i moltes tenim no pot associar-se al maltractament i la tortura animal. Igual que en el passat ens revoltem contra la imatge castissa de pandereta que afirmava que inventessin ells, que no era res més que la pretesa legitimització de la manca de llibertats, ara la societat es rebel a poc a poc contra pautes culturals del passat que s'han demostrat vexatòries i generadores de violència.

No pretenc imposar les meves tesi, només dialogades amb vostè i amb tantes persones com pugui, i sempre buscant els marcs democràtics que permetin a la societat debatre, legislar (aquesta és la meva tasca) i aprovar lleis i normes d'acord amb la història per construir.

Atentament el saluda:
Joan Josep Nuet i Pujals
Senador d'Esquerra Unida i Membre de l'Associació Parlamentària de Defensa dels Drets dels Animals


Carta del Senador Nuet al director d'“Arena”

Sr Günter Schwaiger, he recibido en mi correo electrónico del senado su carta opinando sobre mi pregunta parlamentaria del documental Arena; veo que centra buena parte de sus críticas en la forma más que en el fondo, y me gustaría pues reflexionar sobre los dos aspectos.

La libertad de expresión tiene límites en cualquier país democrático, ya que hay determinadas expresiones públicas que son censuradas, y la incitación a la violencia o las distintas formas de tortura son algunas de ellas. Puede ser que muchas personas piensen que solo podemos aplicar esas premisas a los seres humanos, y que los animales pueden ser objeto de escarnio, tortura y sufrimiento extremo sin que pase nada e incluso algunas personas pueden pensar que ello puede convertirse en un espectáculo y objeto de diversión, pues bien ese no es mi caso.

La evolución civilizatoria de la sociedad que nos acoge ha ido, con el tiempo, primero arrinconando y después prohibiendo prácticas legitimadas socialmente antes y posteriormente consideradas abusivas, el respeto a los animales en particular y al medio ambiente en general son un buen ejemplo, la misma democracia no siempre fue percibida como un avance y en nuestra historia contemporánea el absolutismo y el franquismo intentaron frenar el curso de la historia, por supuesto sin conseguirlo.

Por tanto déjeme decirle que creo que con mi postura soy consecuente con la historia de mi partido, luchador por las libertades y la justicia, y que la protección animal se irá abriendo camino poco a poco sin caer en extremismos, y al cabo de los tiempos representará uno mas de los perfiles democráticos de nuestra sociedad.

Por otro lado yo no quiero limitarle su capacidad de expresar las ideas protaurinas, sean en un documental o por otros medios, yo solo discuto que eso se tenga que pagar con los impuestos del conjunto de ciudadanos y ciudadanas y por ello intento preservar el interés general de la Radio y Televisión públicos españoles (RTVE). Como puede comprobar de censura nada, solo reglas de juego democrático basadas en el interés general.

Yo no pretendo que nadie se vaya de España para “trabajar en libertad”, pero estará de acuerdo conmigo que la idea de España que muchos y muchas tenemos no puede asociarse al maltrato y a la tortura animal. Igual que en el pasado nos rebelamos contra la imagen castiza de pandereta que afirmaba que inventaran ellos, que no era otra cosa que la pretendida legitimización de la falta de libertades, ahora la sociedad se rebela poco a poco contra pautas culturales del pasado que se han demostrado vejatorias y generadoras de violencia.

No pretendo imponer mis tesis, solo dialogarlas con usted y con tantas personas como pueda, y siempre buscando los marcos democráticos que permitan a la sociedad debatir, legislar (esa es mi tarea) y aprobar leyes y normas acordes con la historia por construir.

Atentamente le saluda:
Joan Josep Nuet i Pujals
Senador de Izquierda Unida y Miembro de la Asociación Parlamentaria de Defensa de los Derechos de los Animales.


Coloma de Gramenet: Cap a la III República


Demà, divendres 19 de març, al Centre Cívic Can Mariné, C/ Milà i Fontanals, 14-16, a les 19h. es celebrarà una convocatòria per la III República, a la que tothom és invitat a participar, convocada per PCC, PCPC, PSUC viu i EUiA.


Xina: Cotitzacions S.S. de 40% d'ingressos

Les contribucions a la seguretat social a la Xina sumen un 40%, i fins i tot un 50% en algunes regions, dels ingressos, el que és dues vegades més gran que a la resta dels països del BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), 2.8 vegades més gran que en els països del G-8 i 3 vegades que a l'Europa del Nord, indica l'informe. Xina lidera, entre 180 països, la suma total de contribucions a cinc programes obligatoris de seguretat social, segons informà el Banc Mundial. La seguretat social obligatòria de la Xina està integrada per cinc programes: Pagaments per assistència mèdica, contribucions al fons de jubilació, pensió de maternitat, d'invalidesa i d'atur.

Segons els "experts" del Banc Mundial -els que no van veure venir la crisi, van avisar quan ja estava al damunt i recepten per superar-la més del mateix que la va portar-, l'alt percentatge de les contribucions a la seguretat social dificulta el desenvolupament industrial del país, restringeix els ingressos reals de la població i afecta negativament el desenvolupament del mercat competitiu d'assegurança social.

Per això Xina ha pujat el 33% els ingressos fiscals els dos primers mesos de 2010 i, el Departament de Comerç dels EUA, va indicar l'11 de març, que el dèficit comercial dels EUA amb la Xina es va elevar a 18.300 milions de dòlars USA al gener, comparat amb el dèficit de 18.140 milions de dòlars USA que tenia al desembre. L'increment va renovar les crides dels EUA per enfortir el iuan, ja que afirma que el tipus de canvi dóna als productes xinesos injustes avantatges en els preus, informà Su Ning, vicegovernador del Banc Popular de la Xina.

Su Ning va indicar que, encara que el iuan ha guanyat més del 20% des de que es va desvincular del dòlar EUA, el juny del 2005, el superàvit comercial de la Xina es va triplicar de 100.000 milions de dòlars USA el 2004, i a prop de 300.000 milions de dòlars USA a el 2008.

A més, va argumentar que un dòlar feble a EUA no ajuda a reduir el dèficit dels EUA. Com ho demostra la depreciació del dòlar EUA del 3% anualment de mitjana, entre el 2002 i el 2008, mentre el seu dèficit va augmentar de 500.000 milions de dòlars USA a 900.000 milions de dòlars USA en el període, va comentar Su Ning.
Veure també: http://spanish.news.cn/enfoque/2010-03/13/c_13208900.htm


Chinos pagan más contribuciones a la seguridad social que el resto del mundo
China lidera entre 180 países con el monto total de contribuciones a cinco programas obligatorios de seguridad social, ha informado el Banco Mundial. La seguridad social obligatoria de China está integrada de cinco programas: pagos por asistencia médica, contribuciones al fondo de jubilación, pensión de maternidad, de invalidez y de desempleo.

Las contribuciones a la seguridad social en China suman un 40%, e incluso un 50% en algunas regiones, de los ingresos, lo que es dos veces mayor que en el resto de los países de BRIC (Brasil, Rusia, India), 2.8 veces mayor que en los países del G-8 y 3 veces, que en la Europa del Norte, indicó el informe.

Según expertos, el alto porcentaje de las contribuciones a la seguridad social dificulta el desarrollo industrial del país, restringe los ingresos reales de la población y afecta negativamente el desarrollo del mercado competitivo de seguro social.

El Departamento de Comercio de EEUU indicó el 11 de marzo que el déficit comercial de EEUU con China se elevó a 18.300 millones de dólares USA en enero comparado con el déficit de 18.140 millones de dólares USA que tenía en diciembre. El incremento renovó el llamado de EEUU para fortalecer el yuan ya que afirma que el tipo de cambio da a los productos chinos injustas ventajas en los precios, dijo Su Ning, vicegobernador del Banco Popular de China.

Su Ning indicó que aunque el yuan ha ganado más del 20 por ciento desde que se desvinculó del dólar USA en junio del 2005, el superávit comercial de China se triplicó de 100.000 millones de dólares USA en el 2004 a cerca de 300.000 millones de dólares USA en el 2008.

Además, argumentó que un débil dólar USA no ayuda a reducir el déficit de EEUU. Como lo demuestra la depreciación del dólar USA del 3 por ciento anualmente en promedio entre el 2002 y el 2008, mientras su déficit aumentó de 500.000 millones de dólares USA a 900.000 millones de dólares USA en el período, comentó Su.
http://spanish.news.cn/enfoque/2010-03/13/c_13208900.htm


Movistar, la pitjor valorada

La divisió de mòbils de Telefónica ha estat catalogada pels propis consumidors com la pitjor empresa de l'any 2009. Segons l'enquesta de Facua, la multinacional s'ha emportat el 34% dels vots en aquesta categoria degut, sobretot, a les seves "elevades tarifes, les pràctiques abusives i el maltractament a les reclamacions dels usuaris".

A l'enquesta, realitzada a la web de l'organització de consumidors, entre els dies 23 de febrer i 15 de març, un total de 14.285 persones han escollit entre les cinc companyies nomenades al dubtós 'honor' de ser la pitjor de l'any: Telefónica Movistar, Air Comet, Orange, Ryanair i Vodafone. Aquestes, a la vegada, havien estat seleccionades per Facua d'entre les més de cent empreses proposades pels mateixos consumidors "per haver desenvolupat les actuacions més irresponsables, abusives o fraudulentes per enriquir-se a costa de vulnerar els seus drets".


Movistar, la peor valorada

La división de móviles de Telefónica ha sido catalogada por los propios consumidores como la peor empresa del año 2009. Según una encuesta de Facua, la multinacional de las telecomunicaciones se ha llevado el 34% de los votos en esta categoría debido, sobre todo, a sus "elevadas tarifas, sus prácticas abusivas y el maltrato a las reclamaciones de los usuarios".

En la encuesta, realizada en la web de la organización de consumidores entre los días 23 de febrero y 15 de marzo, un total de 14.285 personas han elegido entre las cinco compañías nominadas al dudoso 'honor' de ser la peor del año: Telefónica Movistar, Air Comet, Orange, Ryanair y Vodafone. Éstas, a sua vez, habían sido seleccionadas por Facua de entre las más de cien empresas propuestas por los propios consumidores "por haber desarrollado las actuaciones más irresponsables, abusivas o fraudulentas para enriquecerse a costa de vulnerar sus derechos".



S&P: El risc espanyol és com l'anglés o d'EUA

L'agència de qualificació Standard & Poor's (S&P) considera que la reordenació financera a Espanya es durà entre el 30% i el 35% dels recursos de què pot disposar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Froben), és a dir, entre 30.000 i 35.000 milions. Segons una experta de S&P, que va participar en una conferència sobre la rebaixa d'ahir de la banca espanyola, "fent una estimació conservadora" estima que es destinaran a aquest percentatge 99.000 milions del Froben, i això suposa el 14% del capital que hi ha al sistema.

La retallada que va patir ahir el sector financer va deixar a les entitats espanyoles al mateix nivell de risc que els Estats Units o el Regne Unit però, no s'hauran de traduir en una "immediata" retallada de les qualificacions de cada institució financera.

De la quantitat que S&P calcula que es necessitaran per reordenar el sector, el Froben compta ja amb 12.000 milions.

El fons, creat l'estiu passat pel Govern per donar suport a les fusions o injectar liquiditat en les entitats que ho requereixin amb una dotació inicial de 9.000 milions, va emetre 3.000 milions a la tardor abans que Brussel.les autoritzés provisionalment el seu ús fins a finals de juny.

Però S&P matisa que al final la quantitat sempre serà qüestió del mercat, alhora que recorda el retard en les fusions per les reticències dels governs autonòmics.

Aquesta estimació es pot considerar positiva perquè suposa un menor ús dels recursos que pot arribar a obtenir el Froben, però també pot ser deguda a les estrictes exigències imposades per tornar els diners.

El Froben obliga les entitats que adquireixen participacions preferents per a recolzar un procés d'integració, que se'l retornin les ajudes a un interès anual del 7,75%, o si és menor, la rendibilitat dels bons del Regne d'Espanya a 5 anys més un diferencial de 500 punts bàsics.

En qualsevol cas, per Standard and Poor's un repte important per al sistema financer és la seva consolidació, i en aquest procés valora els beneficis econòmics i empresarials de les fusions entre caixes de diferents regions més que entre les d'una mateixa autonomia.

Un altre repte serà la gestió de la morositat, ja que calcula que a finals de 2010 es tocarà sostre i la xifra real podria arribar al 11%, encara que com és habitual aquesta no coincidirà amb la que apareixen en els comptes de les entitats després de les operacions de renegociació o compra d'immobles que es portin a terme.


La agencia de calificación Standard & Poor's (S&P) considera que la reordenación financiera en España se llevará entre el 30% y el 35% de los recursos de los que puede disponer el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), es decir, entre 30.000 y 35.000 millones.

Según una experta de S&P, que participó en una conferencia sobre la rebaja de ayer de la banca española, "haciendo una estimación conservadora" estima que se destinará ese porcentaje de los 99.000 millones que puede tener el FROB, y ello supone el 14% del capital que hay en el sistema.

El recorte que sufrió ayer el sector financiero dejó a las entidades españolas al mismo nivel de riesgo que las de Estados Unidos o el Reino Unido, que, sin embargo, no se tendrán que traducir en un "inmediato" recorte de las calificaciones de cada institución financiera.

De la cantidad que S&P calcula que se necesitarán para reordenar el sector, el FROB cuenta ya con 12.000 millones.

El fondo, creado el pasado verano por el Gobierno para apoyar las fusiones o inyectar liquidez en las entidades que lo requieran con una dotación inicial de 9.000 millones, emitió 3.000 millones en otoño antes de que Bruselas autorizara provisionalmente su uso hasta finales de junio.

Pero S&P matiza que al final la cantidad que se use será cuestión del mercado, al tiempo que recuerda el retraso en las fusiones por las reticencias de los gobiernos autonómicos.

Esta estimación puede considerarse positiva porque supone un menor uso de los recursos que puede llegar a obtener el FROB, pero también puede deberse a las estrictas exigencias impuestas para devolver el dinero.

El FROB obliga a las entidades a las que adquiere participaciones preferentes para apoyarles un proceso de integración, que se les devuelvan las ayudas a un interés anual del 7,75%, o si es menor, la rentabilidad de los bonos del Reino de España a 5 años más un diferencial de 500 puntos básicos.

En cualquier caso, para Standard and Poor's un reto importante para el sistema financiero es su consolidación, y en ese proceso valora los beneficios económicos y empresariales de las fusiones entre cajas de distintas regiones que entre las de una misma autonomía.

Otro reto será la gestión de la morosidad, ya que calcula que a finales de 2010 se tocará techo y la cifra real podría llegar al 11%, aunque como es habitual ésta no coincidirá con la que aparecen en las cuentas de las entidades después de las operaciones de renegociación o compra de inmuebles que se lleven a cabo.



San Viator, Madrid, i els abusos filmats

El religiós espanyol José Ángel Arregui, detingut a Xile des del 14 agost 2009 per tinença de pornografia infantil, va filmar els abusos sexuals que cometé contra almenys una quinzena de menors, entre 2002 i 2005, a Madrid. Arregui, de 53 anys, professor en alguns centres de la Comunitat de Sant Viator a Espanya, va instal.lar una càmera oculta a les dependències del col.legi madrileny, per registrar els abusos sexuals, segons la font policial.

La Comunitat de Clergues de Sant Viator a Espanya (a la foto el consell general de San Viator amb el seu cap al mig) ha reconegut la detenció per les autoritats xilenes d'aquest religiós.

El subprefecte Jaime Jara, cap de la brigada de delictes sexuals de la Policia d'Investigacions xilena (PDI), ha assegurat que després de la detenció, el religiós els va lliurar una gran quantitat de discs compactes i fotografies dels suposats abusos.

Descobert per la policia xilena

El subprefecte ha dit que la policia xilena utilitza "constantment" eines informàtiques per controlar la informació que els usuaris es descarreguen de la xarxa. D'aquesta manera es van adonar que algú descarregava pornografia infantil des del Liceu Politècnic El Senyor, a la comuna (municipi) de Renca, al nord de Santiago. A l'ordinador de la residència, els detectius de la PDI van descobrir una carpeta amb el nom del detingut, on originalment hi havia el material pornogràfic, que havia estat esborrat, encara que posteriorment ell mateix el va entregar.

El subprefecte ha precisat que la policia espanyola ja ha identificat al voltant d'una desena dels menors víctimes dels abusos. Ha destacat, a més, la cooperació amb la Guàrdia Civil espanyola, que va permetre la detenció del religiós, en presó preventiva a disposició de la Fiscalia Occident de Maipú.

La Comunitat de Sant Viator ofereix la seva col.laboració

El proper 26 de març es celebrarà un judici abreujat, on les autoritats espanyoles poden demanar l'extradició. A Espanya, la Comunitat de Clergues de Sant Viator ha reconegut la detenció d'Arregui i ha ofert la seva col.laboració per a l'aclariment dels fets. Al conèixer aquest fet, afegeix el comunicat, el superior provincial dels Clergues de Sant Viator d'Espanya va comunicar la notícia a tots els membres de la comunitat.

Tenint en compte, afegeix, que José Ángel Arregui va ser professor d'alguns centres que la Congregació té a Espanya, "la Guàrdia Civil va iniciar el novembre de 2009 una investigació per tal de determinar si s'haguessin produït fets delictius, sobre els que no consta, fins al moment, cap denúncia de companys, pares o alumnes".

El comunicat diu també que, "per tal de facilitar informació transparent i precisa, es va donar compte dels fets coneguts a l'Equip Directiu, Consell Escolar i membres de la Junta de l'AMPA de les escoles previsiblement afectades".

"Amb ple respecte al principi de presumpció d'innocència -diu la Congregació- ens sentim consternats davant les sospites sobre la comissió d'un delicte i d'una falta de moralitat tan greu que, en si mateixes, ja suposen una lesió a la reputació de nostres centres i dels qui en ells treballen, a la congregació i a la pròpia Església".


El religioso español detenido en Chile filmó a menores en Madrid, según la policía

La Comunidad de Clérigos de San Viator en España ha reconocido la detención por las autoridades chilenas de este religioso.

El religioso español José Ángel Arregui, detenido en Chile desde el 14 de agosto de 2009 acusado de tenencia de pornografía infantil, filmó los abusos sexuales que presuntamente cometió contra al menos una quincena de menores entre 2002 y 2005 en Madrid, han informado fuentes policiales.

El subprefecto Jaime Jara, jefe de la brigada de delitos sexuales de la Policía de Investigaciones chilena (PDI), ha asegurado que tras la detención el religioso les entregó una gran cantidad de discos compactos y fotografías de los supuestos abusos.

Arregui, profesor de 53 años en algunos centros de la Comunidad de San Viator en España, instaló una cámara oculta en las dependencias de un colegio madrileño para registrar los abusos sexuales, según la fuente policial.

Descubierto por la Policía chilena

El subprefecto ha dicho que la policía chilena utiliza "constantemente" herramientas informáticas para controlar la información que los usuarios se descargan de la red.

De este modo se percataron de que alguien descargaba pornografía infantil desde el Liceo Politécnico El Señor, en la comuna (municipio) de Renca, al norte de Santiago.

En el ordenador de la residencia los detectives de la PDI descubrieron una carpeta con el nombre del detenido, en la que originalmente estaba el material pornográfico, que había sido borrado, aunque posteriormente él mismo lo entregó.

El subprefecto ha precisado que la policía española ya ha identificado a alrededor de una decena de los menores víctimas de los abusos.

Ha destacado, además, la cooperación con la Guardia Civil española, que permitió la detención del religioso, en prisión preventiva a disposición de la Fiscalía Occidente de Maipú.

La Comunidad de San Viator ofrece su colaboración


El próximo 26 de marzo se celebrará un juicio abreviado, donde las autoridades españolas pueden solicitar la extradición. En España, la Comunidad de Clérigos de San Viator ha reconocido la detención de Arregui y ha ofrecido su colaboración para el esclarecimiento de los hechos.

Al conocerse este hecho, agrega el comunicado, el superior provincial de los Clérigos de San Viator de España comunicó la noticia a todos los miembros de la comunidad.

Teniendo en cuenta, añade, que José Ángel Arregui fue profesor de algunos centros que la Congregación tiene en España, "la Guardia Civil inició en noviembre de 2009 una investigación a fin de determinar si se hubieran producido hechos delictivos, acerca de los que no consta, hasta el momento, denuncia alguna de compañeros, padres o alumnos".

El comunicado dice también que, "con el fin de facilitar información transparente y precisa, se dio cuenta de los hechos conocidos al Equipo Directivo, Consejo Escolar y miembros de la Junta de la AMPA de los colegios previsiblemente afectados".

"Con pleno respeto al principio de presunción de inocencia -dice la Congregación- nos sentimos consternados ante las sospechas acerca de la comisión de un delito y de una falta de moralidad tan grave que, en sí mismas, suponen ya una lesión a la reputación de nuestros centros y de quienes en ellos trabajan, a la congregación y a la propia Iglesia".



"Posar ETA de genolls és impossible"

Jacques Massey especialista del problema Basc analitza les circumstàncies de la mort d'un policia francès, abatut per les bales d'ETA prop de Villiers-en-Biere. Des de fa temps se sap que França és la base real d'ETA. No obstant això, el brigadier Jean-Serge Nerin és el primer policia francès caigut a França.

Sí, és veritat. Tot i que diversos etarres ja havia disparat contra la policia i els gendarmes francesos. El desembre de 2007, dos membres de la Guàrdia Civil espanyola van ser assassinats, fins i tot a Capbreton, a les Landes. Però aquesta és la primera vegada que passa aquí. En general, els activistes d'ETA que es troben atrapats robant un cotxe, com és el cas aquí, no responen també amb violència. Ells tendeixen a rendir-se sense resistència.

La generació més jove de l'ETA, que substitueix molts dirigents detinguts per la policia, entre França i Espanya, és més violenta que l'anterior?

En primer lloc, és fals dir que una nova generació ha pres el control d'ETA. Al capdavant de l'organització, sempre hi ha "vells" que es mesclen amb els joves. I la violència és sobretot a causa de la inexperiència. Perquè és innegable, per diversos anys els números han disminuït i són a més sota d'una vigilància especial per la policia. Així que, per descomptat, els nous reclutes són menys preparats, cosa que facilita drames com a Dammarie-les-Lys.

Però no podem parlar de més violència, sobretot quan sabem el que ha passat des del naixement del moviment [els atemptats i assassinats d'ETA han fet més de 800 morts].

Quin pot ser el futur de l'ETA?

És difícil de dir. Tot i que la guerra de les autoritats franco-espanyoles semblen haver pres el problema de cara, el moviment segueix reclutant al País Basc-Sud, la seva piscina tradicional, però també al nord. I fins i tot si hi ha una pèrdua financera i humana significant per a Euskadi Ta Askatasuna, l'organització continua sent forta i les vindicacions són sempre les mateixes: la independència i el socialisme.

Crec que aquells que pensen que poden posar de genolls ETA s'equivoquen. Li caldrà un dia o altre negociar amb ells. I per això pot ser necessari que els independentistes tinguin de nou un aparador polític, com podien fer-ho abans de la prohibició de Batasuna el 2003. És de llarg el que reclamen els antics dirigents del partit separatista basc. Però les autoritats espanyoles no en volen ni sentir parlar.


"Mettre l'ETA à genoux est impossible"

Jacques Massey spécialiste du problème basque revient sur les circonstances de la mort d'un policier français, tombé sous les balles de l'ETA près de Villiers-en-Bière.
On sait depuis longtemps que la France est la véritable base arrière de l'ETA. Pourtant, le brigadier Jean-Serge Nérin est le premier policier français abattu dans l'Hexagone.

Oui c'est vrai. Même si plusieurs eterras [NDLR: membres de l'ETA]avaient déjà tiré sur des policiers et gendarmes français. En décembre 2007, deux membres de la garde civile espagnole ont même été tués à Capbreton, dans les Landes.

Mais c'est la première fois que cela se passe de cette façon là. D'habitude, les militants d'ETA qui se font prendre en train de voler une voiture, comme c'est le cas dans cette affaire, ne ripostent pas aussi violemment. Ils ont plutôt tendance à se rendre sans résister.

La jeune génération d'etarras, qui succèdent aux nombreux chefs arrêtés par les services de police franco-espagnole, est-elle plus violente que la précédente?

Tout d'abord, il est faux de dire qu'une nouvelle génération a pris le contrôle de l'ETA. À la tête de l'organisation, il y a toujours des "anciens" qui se mélangent aux jeunes. Et pour ce qui est de la violence, elle est surtout due à l'inexpérience. Car, c'est indéniable, depuis plusieurs années, les effectifs ont diminué et surtout sont beaucoup plus surveillés par les forces de l'ordre. Alors forcément, les nouvelles recrues sont moins bien formées, ce qui facilite les drames comme celui de Dammarie-les-Lys.
Mais on ne peut pas parler d'une plus grande violence, surtout quand on sait ce qui s'est passé depuis la naissance du mouvement [NDLR: les attentats et assassinats de l'ETA ont fait plus de 800 morts].
Quel peut-être l'avenir de l'ETA?
C'est difficile à dire. Car même si les autorités franco-espagnole semblent avoir pris le problème à bras le corps, le mouvement continue de recruter dans le Pays-basque sud [NDLR: partie espagnole], son vivier traditionnel, mais aussi au nord [NDLR: partie française]. Et même s'il y a un appauvrissement financier et humain non-négligeable de l'Euskadi Ta Askatasuna, l'organisation reste puissante et les revendications sont toujours les mêmes: indépendance et socialisme.
Selon moi, ceux qui pensent pouvoir mettre l'ETA à genoux se trompent. Il faudra un jour ou l'autre négocier avec eux. Et pour cela, il est peut être nécessaire que les indépendantistes ait à nouveau une vitrine politique comme ils pouvaient l'avoir avant l'interdiction en 2003 de Batasuna. C'est d'ailleurs ce que réclament les anciens leaders du parti indépendantiste basque. Mais les autorités espagnoles ne veulent pas en entendre parler.



França: Acord tripartit PS+EE+FdeG

L'acord nacional entre el PS, Ecologia d'Europa i Front d'Esquerres és "acte fet", va dir Jean-Vincent Place, número dos dels Verds, a poques hores de la presentació de llistes per a la segona volta de les regionals: "L'acord general regional és fet, excepte a Bretanya", després de les converses a l'Île-de-France que es mantingueren a un hotel de Les Halles, a París: "Ha funcionat bé, excepte a Bretanya", on el president regional, Jean-Yves Le Drien, "es va negar a tot diàleg", afegí la secretaria nacional dels Verds, Cecile Duflot.

"Les coses han d'arribar en breu", va afegir Duflot, citant els casos problemàtics de Roine-Alps i Nord-Pas-de-Calais: "No hi ha cap intent de formalitzar físicament" l'acord, va dir però, suggerin la possibilitat d'un meeting conjunt de Martine Aubry i Cécile Duflot a Nantes, dimecres.

Per la seva banda, Eric Coquerel (Front d'Esquerres) va dir que prosseguien els debats entre el Front d'Esquerres i el PS, a la rue de Solferino, per resoldre el cas d'algunes regions, com la Picardia i Nord-Pas-de-Calais "en situació de ser resolts".

Roine-Alps i Aquitània també estan en via de ser resolts, entre PS i el Front d'Esquerres, va dir. En quan al Limousin, on el Front d'Esquerra s'havia aliat amb el PAN a la primera ronda, s'entra en el triangle (per separat: PS+EE/FdeG+NPA/UMP+FN).



Accord PS/Europe Ecologie


L’accord national entre le PS et Europe Ecologie est "acté de fait", a indiqué mardi Jean-Vincent Placé, numéro deux des Verts, à quelques heures du dépôt des listes pour le second tour des régionales.

"L’accord général régional est acté de fait, à part l’exception bretonne", a-t-il déclaré à la presse, à l’issue des négociations franciliennes qui se tenaient dans un hôtel parisien du quartier des Halles.

"On a travaillé en bonne intelligence sauf en Bretagne" où le président de région, Jean-Yves Le Drian, "a refusé tout dialogue", a renchéri Cécile Duflot secrétaire nationale des Verts.

"Les choses devraient aboutir incessamment", a ajouté Mme Duflot, citant les cas Rhône-Alpes et Nord-Pas-de-Calais qui posent problème.

"On n’essaie pas de formaliser physiquement" l’accord, a dit M. Placé, évoquant toutefois la possibilité d’un meeting commun Martine Aubry et Cécile Duflot à Nantes mercredi.

De son côté, Eric Coquerel (Parti de gauche) a affirmé que les discussions se poursuivaient entre le Front de gauche et le PS, rue de Solférino, pour résoudre le cas de quelques régions, notamment la Picardie et le Nord-Pas-de-Calais, situation "en train d’être réglée".

Rhône-Alpes et Aquitaine sont aussi en voie de règlement entre PS et Front de gauche, a-t-il indiqué. Quant au Limousin où le Front de gauche s’était allié au NPA au premier tour, la triangulaire est actée.



Munar: Presó o fiança de 350.000 euros

El jutge que instrueix el cas Maquillatge per malversació de fons públics ha decretat presó, eludible amb una fiança de 350.000 euros, per a l'ex-presidenta del Parlament i del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, que té temps fins divendres a les dues del migdia per pagar-la. De moment, ha lliurat el passaport, després que el jutge li hagi prohibit de sortir de l'estat.

Munar, a més, haurà de pagar una fiança de responsabilitat civil de més de dos milions i mig d'euros en un termini de vint-i-quatre hores, o en cas contrari, se li embargaran els béns.

És la tercera vegada que Munar és citada als jutjats per a declarar dins del cas Maquillatge, una peça separada del cas So n'Oms. En la primera, el passat 18 de desembre, no hi va acudir al·legant que per la seva condició d'aforada com a parlamentària la seva declaració havia de tenir lloc davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB). A la segona, el 22 de gener, va fer acte de presència, però es va acollir al dret de no declarar en espera de que el cas no fos assumit per la màxima instància judicial de les Illes.

Buils i Farrús, també als jutjats

L'ex-conseller de Turisme d'Unió Mallorquina (UM) Francesc Buils, l'empresari de la comunicació Jacint Farrús, i dos propietaris de l'empresa d'informàtica Minser, Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, detinguts el passat dilluns en el marc de l'Operació Voltor, han arribat aquest matí també als jutjats per ser interrogats per la jutgessa que instrueix aquesta presumpta trama de corrupció ordida en l'actual legislatura, i que suma una vintena d'arrestats des que s'obrí el passat 3 de febrer, entre ells ex-alts càrrecs del govern i ex-dirigents d'UM. La fiscalia ha demanat per a tots dos presó eludible amb una fiança de 100.000 euros.

Es van detenir els ex-directors generals del govern, Antoni Oliver i Joan Sastre, els ex-presidents d'UM Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, i diversos empresaris vinculats al partit presumptivament implicats en els fets que investiga aquest cas.

Tant Nadal, Flaquer, Sastre, Oliver com el comptable d'UM Álvaro Llompart van eludir ingressar a presó després de despositar fiances d'entre 75.000 i 100.000 euros.





Núvols negres sobre la Gran Bretanya

El deute públic puja a Gran Bretanya, el dèficit també. L'economia s'esforça a deixar enrere la recessió, els polítics parlen de retallada de despeses i alça d'impostos. Els sindicats estan irritats, el valor de la seva moneda va a la baixa. El deute públic augmenta a un ritme més gran que a Grècia. I tot es complica amb vista a les eleccions parlamentàries del 6 de maig. L'informe de la Comissió Europea sobre els plans pressupostaris britànics posa sal a la nafra.

Després del grec, el dèficit britànic és focus i font de preocupació a la UE. Un informe de la Comissió qualificant d'insuficients el pla d'estalvi britànic atia el foc.

Després de Grècia, Gran Bretanya i el seu enorme dèficit pressupostari segueix en la llista de les preocupacions de la Comissió Europea. Al 12,8% del PIB pujaria -de seguir el mateix ritme- segons fonts no oficials, el deute públic britànic a finals de 2010; l'endeutament seria més gran que el de Grècia (12,7%) i bastant més alt que la mitjana comunitaria, que ronda el 6%.

El pla britànic preveu reduir el dèficit a un 4,7% del PIB a l'any fiscal 2014-15, partint del 12,1% previst oficialment per al 2010-2011. Això significaria no complir amb el termini establert pels ministres de Finances de la UE el desembre de l'any passat.

Un pla insuficient

Per això, la Comissió Europea ha fet una crida al Govern britànic, per ajustar el seu pla d'estalvi als objectius pressupostaris comunitaris planificats per a 2014; la meta és reduir els dèficits nacionals a menys d'un 3% del respectiu Producte Intern Brut.

No és la primera vegada que la UE critica els plans pressupostaris de Londres, però Brussel.les té poca influència, per obligar a la Gran Bretanya a seguir les seves recomanacions, basades en les normes de disciplina pressupostària per als 27 membres de la UE. Gran Bretanya no és membre de la zona euro, de manera que no pot ser multada per trencar el límit del dèficit.

No obstant això, la recent avaluació podria ser vergonyosa per al primer ministre britànic, Gordon Brown, de cara a les eleccions generals el maig d'aquest any. Els laboristes, en el poder des de 1997, volen que les retallades parteixin quan la recuperació econòmica estigui assegurada, i s'espera encara que el Govern detall els seus plans.

Els laboristes es defensen

L'informe va provocar immediatament reaccions a la Gran Bretanya. Els laboristes van qualificar de errat aquest judici: "Creiem que el pla que ells han proposat ens obliga a treure una cosa així com 20.000 milions de lliures esterlines (uns 30.000 milions de dòlars) més de l'economia per al 2014-15, i creiem que això faria un dany irreparable als serveis públics o als contribuents", va declarar el secretari cap del Tresor, Liam Byrne. Els plans estarien basats en la necessitat de donar suport a l'economia al mig de la recessió.

L'oposició conservadora aprofita

L'oposició conservadora no va trigar a acusar Brown de fracassar en mantenir les finances públiques sota control. El portaveu de l'oposició conservadora en economia, George Osborne, va qualificar la notícia: "D'un gran impacte per a la credibilitat de Gordon Brown". És clar que retallar el dèficit fiscal rècord de la Gran Bretanya serà un important tema electoral. De moment, el governant Partit Laborista va diversos punts per sota de l'oposició conservadora en les enquestes.

Així les coses, els conservadors es fan ressò de l'informe de la Comissió i prometen prendre accions més ràpides per a limitar el dèficit abans que els laboristes. "El que s'ha de fer ara és tenir ràpidament aquest deute sota control i enfrontar el gruix del dèficit estructural, alliberar-se d'ell durant el proper període parlamentari i també penso que cal començar ara", va declarar el portaveu econòmic conservador Ken Clarke. No va dir com, però, donat que no seran, segur, "mesures populars" de cara a les eleccions...


Críticas de UE a planes de ahorro británicos atizan fuego electoral

Nubes negras sobre el presupuesto de Gran Bretaña
Después del griego el déficit británico es foco y fuente de preocupación en la UE. Un informe de la Comisión calificando de insuficientes el plan de ahorro británico atiza el fuego.

La deuda pública asciende en Gran Bretaña, el déficit también. La economía se esfuerza en dejar atrás la recesión; los políticos hablan de recorte de gastos y alza de impuestos. Los sindicatos están irritados; el valor de su moneda va a la baja. La deuda pública aumenta a un ritmo mayor que en Grecia. Y todo se complica con vistas a las elecciones parlamentarias del 6 de mayo. El informe de la Comisión Europea acerca de los planes presupuestarios británicos echa sal en la llaga.

Después de Grecia, Gran Bretaña y su enorme déficit presupuestario sigue en la lista de las preocupaciónes de la Comisión Europea. A 12,8 del PIB ascendería -de seguir el mismo ritmo- según fuentes no oficiales la deuda pública británica a finales de 2010; el endeudamiento sería , mayor que el de Grecia (12,7) y bastante más alto que el promedio comunitario, que ronda el 6 por ciento.

El plan británico prevé reducir el déficit a un 4,7 por ciento del PIB en el año fiscal 2014-15, partiendo del 12,1 por ciento previsto oficialmente para el 2010-2011. Eso significaría no cumplir con el plazo establecido por los ministros de Finanzas de la UE en diciembre del año pasado.

Un plan insuficiente

Por ello, la Comisión Europea ha hecho un llamado al Gobierno británico para ajustar su plan de ahorro a los objetivos presupuestarios comunitarios planificados para 2014, cuya meta es reducir los déficits nacionales a menos de un 3 por ciento del respectivo Producto Interno Bruto.

No es la primera vez que la UE critica los planes presupuestarios de Londres; pero Bruselas tiene poca influencia para obligar a Gran Bretaña a seguir sus recomendaciones basadas en las normas de disciplina presupuestaria para los 27 miembros de la UE. Gran Bretaña no es miembro de la zona euro, por lo que no puede ser multada por romper el límite del déficit.

Sin embargo, la reciente evaluación podría resultar vergonzosa para el primer ministro británico, Gordon Brown, de cara a las elecciones generales en mayo de este año. Los laboristas, en el poder desde 1997, quieren que los recortes partan cuando la recuperación económica esté asegurada; se espera aún que el Gobierno detalle sus planes.

Los laboristas se defienden

El informe provocó inmediatamente reacciones en Gran Bretaña. Los laboristas calificaron de errado este juicio: "Creemos que el plan que ellos han propuesto nos obliga a sacar algo así como 20.000 millones de libras esterlinas (unos 30.000 millones de dólares) más de la economía para el 2014-15 y creemos que eso haría un daño irreparable a los servicios públicos o a los contribuyentes", declaró el secretario jefe del Tesoro, Liam Byrne. Los planes estarían basados en la necesidad de apoyar a la economía en medio de la recesión.

La oposición conservadora aprovecha


La oposición conservadora no tardó en acusar a Brown de fracasar en mantener las finanzas públicas bajo control. El portavoz de la oposición conservadora en economía, George Osborne, calificó la noticia de "un tremendo impacto para la credibilidad de Gordon Brown". Claro queda que recortar el déficit fiscal récord de Gran Bretaña será un importante tema electoral. Por lo pronto, el gobernante Partido Laborista va varios puntos por debajo de la oposición conservadora en las encuestas.

Así las cosas, los conservadores se hacen eco del informe de la Comisión y prometen tomar acciones más rápidas para acotar el déficit antes que los laboristas. "Lo que se tiene que hacer ahora es tener rápidamente esta deuda bajo control y enfrentar el grueso del déficit estructural, librarse de él durante el próximo periodo parlamentario y también pienso que se necesita comenzar ahora", declaró el portavoz económico conservador Ken Clarke.(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)



EUA i R.U. prop de perdre la triple A

EUA i el Regne Unit estan substancialment més a prop de perdre la qualificació de triple A per les seves emissions sobiranes, a causa de l'augment del cost de servei associat al deute, segons va indicar el director de riscos sobirans de Moody's a Londres, Pierre Cailleteau. Si els governs no eliminen la càrrega del deute, la valoració de triple A serà danyada.

Al mateix temps els analistes opinen que els països no tenen gaire espai per maniobrar sense danyar el seu creixement econòmic.

A l'escenari de referència que s'até Moody's, Estats Units gastarà aquest any més que cap altre país -a excepció de Regne Unit- per fer front als costos associats al servei del deute com a percentatge dels seus ingressos, que influirà en les despeses entre 2011 i 2013. En concret, dedicarà un 7% dels seus ingressos en 2010 per pagar interessos del deute i un 11% en 2013.

Però els experts esperen una situació complicada. "Esperem que la situació es deteriori encara més en termes de valoració de risc abans que comenci l'estabilització", assenyala un expert, per a qui aquesta història no s'acabarà a finals d'any a l'haver una clara inèrcia en el deteriorament de les condicions creditícies . L'agència d'anàlisi de risc Moody's afirma que els dos països angloparlants podrien estar molt a prop de perdre la triple A de qualificació en el seu deute.

EE. UU. i el Regne Unit estan substancialment més a prop de perdre la qualificació de triple A per les seves emissions sobiranes, a causa de l'augment del cost de servei associat al deute, segons va indicar el director de riscos sobirans de Moody's a Londres, Pierre Cailleteau.

En altres paraules, si els governs no eliminen la càrrega del deute la valoració de triple A serà danyada. Al mateix temps els analistes opinen que els països no tenen gaire espai per maniobrar sense danyar el seu creixement econòmic.

A l'escenari de referència que s'até Moody's, Estats Units gastarà aquest any més que cap altre país-a excepció de Regne Unit-per fer front als costos associats al servei del deute com a percentatge dels seus ingressos que influirà en les despeses entre 2011 i 2013. En concret, dedicarà un 7% dels seus ingressos en 2010 per pagar interessos del deute i un 11% en 2013.

Però els experts esperen una situació complicada. "Esperem que la situació es deteriori encara més en termes de valoració de risc abans que comenci l'estabilització", assenyala un expert, per a qui aquesta història no s'acabarà a finals d'any a l'haver una clara inèrcia en el deteriorament de les condicions creditícies .


MOODY'S AMENAZA CON BAJAR SU CALIFICACIÓN A EE. UU Y EL REINO UNIDO

La agencia de análisis de riesgo Moody's afirma que los dos países angloparlantes podrían estar muy cerca de perder la triple A de calificación en su deuda.

EE. UU. y el Reino Unido están sustancialmente más cerca de perder la calificación de triple A para sus emisiones soberanas, debido al aumento del costo de servicio asociado a la deuda, según indicó el director de riesgos soberanos de Moody´s en Londres, Pierre Cailleteau.

En otras palabras, si los Gobiernos no eliminan la carga de la deuda la valoración de triple A será dañada. Al mismo tiempo los analistas opinan que los países no tienen mucho espacio para maniobrar sin dañar su crecimiento económico.

En el escenario de referencia a que se atiene Moody´s, Estados Unidos gastará este año más que ningún otro país —a excepción de Reino Unido— para hacer frente a los costos asociados al servicio de la deuda como porcentaje de sus ingresos que influirá en los gastos entre 2011 y 2013. En concreto, dedicará un 7% de sus ingresos en 2010 para pagar intereses de la deuda y un 11% en 2013.

Pero los expertos esperan una situación complicada. “Esperamos que la situación se deteriore aún más en términos de valoración de riesgo antes de que comience la estabilización”, señala un experto, para quien esta historia no se acabará a finales de año al haber una clara inercia en el deterioro de las condiciones crediticias.La agencia de análisis de riesgo Moody's afirma que los dos países angloparlantes podrían estar muy cerca de perder la triple A de calificación en su deuda.

EE. UU. y el Reino Unido están sustancialmente más cerca de perder la calificación de triple A para sus emisiones soberanas, debido al aumento del costo de servicio asociado a la deuda, según indicó el director de riesgos soberanos de Moody´s en Londres, Pierre Cailleteau.

En otras palabras, si los Gobiernos no eliminan la carga de la deuda la valoración de triple A será dañada. Al mismo tiempo los analistas opinan que los países no tienen mucho espacio para maniobrar sin dañar su crecimiento económico.

En el escenario de referencia a que se atiene Moody´s, Estados Unidos gastará este año más que ningún otro país —a excepción de Reino Unido— para hacer frente a los costos asociados al servicio de la deuda como porcentaje de sus ingresos que influirá en los gastos entre 2011 y 2013. En concreto, dedicará un 7% de sus ingresos en 2010 para pagar intereses de la deuda y un 11% en 2013.

Pero los expertos esperan una situación complicada. “Esperamos que la situación se deteriore aún más en términos de valoración de riesgo antes de que comience la estabilización”, señala un experto, para quien esta historia no se acabará a finales de año al haber una clara inercia en el deterioro de las condiciones crediticias.