dissabte, 3 de novembre de 2012

Merkel augura "cinc anys més de crisi", amb les seves polítiques

La fi de les dificultats econòmiques que assoten a Europa no està pròxim, segons el diagnòstic fet per la cap del govern alemany davant membres del seu partit, la CDU "democratacristiana". Angela Merkel, ha estimat avui que es necessitaran "cinc anys o més" per superar la crisi econòmica que tenalla l'eurozona, i això seguint les polítiques que el seu PP europeu imposa. La "oposició" de l'SPD considera baix el salari de Merkel: 289.986,84 euros anuals.

"Necessitarem un esforç llarg, de cinc anys o més", va dir la presidenta de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) en un congrés de la CDU de la regió de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Mekel va insistir en la necessitat de continuar duent a terme reformes estructurals que contribueixin a recuperar la confiança dels inversors i reactivin l'economia de la zona monetària única, és a dir retallar salaris i drets socials i privatitzar els serveis bàsics, com salut i educació.

"Molts inversors no creuen que a Europa complim amb les nostres promeses", va sostenir la cap del govern alemany i va demanar que siguin respectats de forma conseqüent els requisits de consolidació pressupostària i de reducció del deute, que tans beneficis dóna al Bundesbank: "Necessitem rigor per convèncer el món que val la pena invertir a Europa", espetà.

L'SPD considera baix el salari de Merkel: 289.986,84 euros anuals


La cancellera alemanya, Angela Merkel, guanya mensualment menys que un director de banc, ha criticat el líder opositor Sigmar Gabriel, qui va demandar salaris més elevats per la màxima autoritat del govern germànic. "No em sembla adequat que un canceller alemany guanyi menys que un director d'una caixa d'estalvis mitjana", va dir el president de l'opositor Partit Socialdemòcrata (SPD) en declaracions que avança avui l'edició dominical del "Frankfurter Allgemeine Zeitung".

Com a cap de govern i diputada, Merkel percep un sou mensual de 24.165,57 euros (31.019,28 $ al canvi actual) abans d'impostos.

El SUP culpa de la tragèdia a l'Ajuntament de Botella

El Sindicat Unificat de Policia responsabilitza a l'Ajuntament de la tragèdia del Madrid Arena: "El Madrid Arena ha estat funcionant il·legalment des del principi. No ha tingut mai llicència d'obertura i funcionament ni pla d'emergències". Els organitzadors afirmaren a la sol.licitud de llicència que l'aforament seria de 7.000 persones.

Fornet ha denunciat a més en el seu compte de Twitter aquests fets. "Cap arquitecte volia signar la llicència perquè la seva estructura no complia els requisits de seguretat i riscos laborals que exigia el mateix Ajuntament", afirma.

Cap arquitecte volia signar perquè la seva estructura no complia els requisits de seguretat "Així es va denunciar el 2006, quan ja feia uns quants anys funcionant. No reuneix els requisits bàsics de seguretat", va afegir, i que això correspon a "l'etapa de corrupció i ' viva la pepa "que hem viscut en aquest país".

Un inspector de Policia va remetre aquesta acta el 2006 denunciant la il · legalitat del recinte, que acollia els partits com a local de l'equip de bàsquet MMT Estudiantes.

Per aquell temps era Alberto Ruiz-Gallardón el que estava al capdavant de l'Ajuntament de Madrid, abans de ser designat ministre de Justícia el 2011 i ser substituït per Ana Botella, l'actual alcaldessa de la capital.

Fornet culpa del succés tant a l'Ajuntament com a l'empresa organitzadora, i explica que hi ha tres lleis "contradictòries" (la Llei de l'Esport de 1990, la Llei d'espectacles de la Comunitat de Madrid de 1997 i la Llei del Sòl de 2008) que hauran d'analitzar per arribar al fons de la tragèdia de Madrid Arena.

"Si s'interpreten injustament, permeten a l'Ajuntament utilitzar un pavelló esportiu com a edifici de gestió", indica.

La Llei d'Espectacles i la Llei de l'Esport estableixen uns requisits que han de complir els edificis que allotgen esdeveniments d'aquest tipus. Tot i que la Llei del Sòl eximeix als edificis municipals de tals requisits, el Madrid Arena sí hauria complir ja que s'utilitza per a espectacles i esdeveniments esportius. A més, cal recordar que el recinte va ser inaugurat el 2001 i la Llei del Sòl és de l'any 2008.

Fornet remet a l'article 1 de la Llei d'Espectacles, que estableix que "aquesta Llei és aplicable als espectacles públics i activitats recreatives que es desenvolupen en el territori de la Comunitat de Madrid, tinguin o no finalitat lucrativa, es realitzin de forma habitual o esporàdica i amb independència que els seus titulars o organitzadors siguin entitats públiques, o persones físiques o jurídiques privades".

Així mateix, Fornet ha assenyalat que el SUP va a anar dilluns al Jutjat d'Instrucció número 51 a denunciar aquests fets, per intentar "ajudar les famílies i que no torni a passar una cosa així". El sindicat lliurarà l'acta amb el qual ja van denunciar els fets el 2006.

Mor la menor ferida

Aquest dissabte, al voltant de les 8.50 hores del matí, ha mort la jove de 17 anys greument ferida a la festa al Madrid Arena, el que ha elevat el nombre de víctimes mortals de la tragèdia a quatre.

Ana Botella ha anunciat avui que el consistori "mai més" cedirà o llogarà alguna instal·lació municipal perquè torni a ser usada per a esdeveniments com la macrofesta de Halloween celebrada al Madrid Arena a la matinada d'aquest dijous.

"El risc és massa gran quan s'ajunten en un lloc tancat i amb calor massa joves amb massa alcohol. No vull cap esdeveniment d'aquestes característiques. La vida humana és el més important", va dir.

Per la seva banda, Elena Valenciano, la vicesecretària general del PSOE, ha dit durant una visita al Banc d'Aliments que "la solució no és no llogar locals".

Així mateix, aquest dissabte un portaveu de l'empresa organitzadora de la festa ha insistit que es va respectar l'aforament del recinte i que no li consta que hi hagués més menors a part de la noia morta de 17 anys, i ha responsabilitzat dels fets a qui va tirar la bengala.

Les amigues de les mortes han iniciat una campanya a través de xarxes socials com Facebook i també per mòbils (via Whatsapp, per exemple) per recollir proves per demostrar que va poder excedir l'aforament al Madrid Arena. Demanen entrades o qualsevol document que pugui acreditar la seva assistència a la festa.

Mentrestant, la policia investiga els fets, des de l'aparició de bengales al recinte fins a una possible superació de la capacitat permès o l'entrada de menors d'edat al concert de Steve Aoki.

ICV-EUiA: “La gestió de Puig ha estat una vergonya per la democràcia”

ICV-EUiA demana al Parlament que enviï la transcripció de la compareixença del conseller Puig a l'Audiència de Barcelona. El diputat Jaume Bosch també demana a l'Audiència que tingui en compte les declaracions del responsable de les BRIMO en el programa de la Sexta, Salvados, després que el tribunal ha decidit reobrir la investigació sobre el desallotjament de la Plaça Catalunya, i ha exigit al president Mas que “expliqui públicament si li manté la confiança”. “La gestió de Puig”, ha afirmat Bosch, “ha estat una vergonya per la democràcia”.

El fins ara portaveu d’ICV-EUiA en la comissió d’interior, Jaume Bosch, ha celebrat avui la decisió de l’Audiència de Barcelona de reobrir les investigacions sobre el desallotjament de la Plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011 per part del Departament d’Interior.

En aquest sentit, Bosch ha recordat que ICV-EUIA va demanar la dimissió immediata del Conseller Puig com a màxim responsable de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra que va culminar amb càrregues violentes contra els concentrats asseguts pacíficament a terra. Bosch ha posat de manifest que “llavors el President Mas va donar suport a Felip Puig” i ha exigit al president Mas que “expliqui públicament si li manté la confiança”.

Bosch ha anunciat que el seu grup parlamentari demanarà a la Mesa del Parlament que faci arribar a l’Audiència de Barcelona la transcripció de la compareixença del Conseller Puig a la comissió d’interior del Parlament en relació a aquells fets, ja que “les seves paraules així com les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris poden ajudar a l’Audiència a conèixer el que va passar”.

Bosch també ha considerat rellevant per a la investigació l’anàlisi de les declaracions d’un dels responsables de la BRIMO (Brigada mòbil) en el programa televisiu de la Sexta dirigit i presentat pel periodista Jordi Évole, “Salvados”, on assegurava que “si Gandhi hagués estat a la Plaça Catalunya també haguéssim carregat contra ell”, i que constitueixen, segons Bosch, una visió repressiva i desproporcionada de cóm han d’actuar els Mossos d’Esquadra en casos de resistència pacífica.

El fins ara diputat al Parlament de Catalunya ha recordat també que gràcies a la gestió de CIU al front d’Interior el Cos de Mossos d’Esquadra no disposa de Codi d’Ètica, ja que el Conseller Puig va derogar el que existia, ni de Comitè d’Ètica Policial, ja que els seus membres varen dimitir en desacord amb la gestió de Puig i el Conseller no ha nomenat durant els dos anys del seu mandat cap Comitè nou. “La gestió de Puig”, ha afirmat Bosch, “ha estat una vergonya per la democràcia”.

L'Audiència reobre la investigació pel desallotjament de Pl Catalunya


L'Audiència de Barcelona ha ordenat que es reobri la causa per les càrregues en el desallotjament de la plaça Catalunya del 27 de maig de 2011, que es va saldar amb 121 ferits. El jutjat d'instrucció havia arxivat la querella després de considerar que l'actuació dels Mossos d'Esquadra havia estat 'raonablement proporcionada'.

Vaga contínua a Grècia

Grècia viu des de divendres diverses jornades de vaga convocades abans que dimecres es voti al Parlament el nou pla d'estalvi neoliberal de 13.500 milions d'euros. Nombrosos sectors fan ja aturades que es prolongaran fins dimecres, quan s'ha de decidir si el país rep o no més ajudes financeres.

Divendres, els empleats de metro ja van dur a terme una vaga de 24 hores i el cap de setmana faran vaga els empleats d'escombraries. Dilluns els tocarà el torn als periodistes, mentre que els funcionaris ocuparan simbòlicament els ajuntaments i altres edificis públics.

També hi haurà aturades als hospitals estatals, on entre dilluns i dimecres només hi haurà servei d'urgències. Dimecres tancaran també les farmàcies i els advocats no treballaran en tota la setmana. Dilluns i dimarts tampoc circularà el metro, el tramvia ni els taxis, i dimarts els controladors aeris faran una aturada entre les 10:00 i les 13:00 hores.

L'apogeu de les protestes es viurà dimarts i dimecres, per quan els principals sindicats del país han convocat una vaga general de 48 hores. També tancaran les portes aquests dies els bancs, els vaixells romandran en port i no funcionaran els serveis postals. Hi ha convocades grans manifestacions per dos dies a Atenes.

El pla d'estalvi que preveu aprovar el govern suposarà nous i dolorosos retallades per a la població grega. Si no donar via lliure a les reformes, Grècia no rebrà el nou tram d'ajudes internacionals compromeses per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, en mans dels neoliberals del PP europeu encapçalats per Àngela Merkel.

El Tribunal de Comptes grec declara inconstitucional baixar les pensions


El Tribunal de Comptes, la cort suprema per a casos administratius de Grècia, ha declarat avui inconstitucionals una sèrie de disposicions de les mesures d'austeritat impulsades pel Govern, entre elles la retallada a les pensions. Els ciutadans podrien esgrimir la sentència per recórrer la reforma de les pensions en els tribunals, fent difícil que aquesta fos aplicada si s'aprovés. Aquests temors podrien debilitar encara més la coalició de Govern (ND, Pasok i Dimar), que va aprovar una llei de privatització clau per un escàs marge de només dos vots dimecres.

El major sindicat italià es suma a la vaga general del 14-N


La Confederació General Italiana del Treball (CGIL) ha decidit sumar-se a la jornada de vaga general que se celebrarà el proper 14 de novembre a Espanya, Portugal, Grècia, Xipre i Malta, al mateix temps que a Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica es realitzaran "jornades de mobilització molt importants" i la CGIL ha convocat una aturada de quatre hores "pel treball i la solidaritat contra l'austeritat".

"Aquesta jornada marcarà un abans i un després en les reivindicacions del conjunt de la ciutadania", segons els responsables de la proposta, que asseguren que l'esdeveniment era inevitable, tenint en compte que la desocupació augmenta i la gent s'està cansant d'observar passivament com s'enfonsa l'Estat.

Sindicats francesos, austríacs i polonesos realitzaran manifestacions per col·laborar en el 14-N. I a Alemanya, Suècia i Dinamarca hi haurà també declaracions i mobilitzacions públiques de solidaritat.



Chomsky: Iran no és una amenaça, sinó EUA i Israel

"Iran no és una amenaça per a la pau i la seguretat internacional", són les paraules de l'activista pro drets civils i expert en relacions internacionals Noam Chomsky. Chomsky a més d'insistir que el país persa no es considera com una amenaça, va afegir: "Tot i aquesta, Estats Units sempre presenta l'Iran com una amenaça per a la seguretat seva i la del món. En realitat, l'amenaça i el perill veritable prové de les mesures dels EUA i el règim d'Israel".

En declaracions fetes a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on exerceix com a professor emèrit del Departament de Lingüística i Filosofia del MIT, va declarar que actualment el règim de Tel Aviv està atacant l'Iran de manera oculta.

Així mateix, ha afirmat que els israelians estan darrere dels assassinats dels científics iranians, mentre tant, molts dels actes de sabotatge a l'interior de l'Iran són les obres del règim israelià, com ara els atacs cibernètics a les instal · lacions nuclears d'aquest país.

"Recentment algunes autoritats nord-americanes han admès que el servei d'intel · ligència del règim d'Israel (Mossad) juntament amb l'Agència Central d'Intel · ligència dels EUA (CIA, per les seves sigles en anglès) contracten als membres dels grups terroristes iranians a l'estranger per assassinar als científics iranians, així com altres actes de sabotatge", va destacar.

Chomsky continuo que ara mateix el règim d'Israel tracta de forçar al país nord-americà a dur a terme un atac contra la República Islàmica de l'Iran, però fins ara EUA no ho accepta i la principal raó de la seva negativa no és que als funcionaris nord-americans els agradi, precisament, el poble iranià, és que temen les conseqüències d'aquest atac.

En conclusió, va assegurar que essencialment la doctrina militar de l'Iran és purament defensiva i té com a objectiu evitar qualsevol agressió estrangera i l'ús de les vies diplomàtiques per acabar amb els conflictes i les hostilitats.

El règim de Tel Aviv està amenaçant amb atacar les instal·lacions nuclears del país persa sota les infundades acusacions que aquest país persegueix objectius no civils en el seu programa d'energia nuclear, argument que l'Iran rebutja contundentment en sostenir que com signatari compromès del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) i membre de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), té dret a desenvolupar i adquirir tecnologia nuclear amb finalitats pacífiques.

EUPV: “Exigim al Consell veure l’expedient de contractació amb Over Marketing per a les eleccions de 2003″

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en Els Corts ha reptat al vicepresident del Consell a ser coherent amb les seues pròpies paraules i aplicar la màxima transparència sobre els negocis de l’empresa Over Màrketing amb la Generalitat Valenciana. “Les paraules de Císcar es contradiuen amb els fets del conseller Castellano, qui es va negar a facilitar-me la documentació sol·licitada a l’empar del Reglament de Les Corts. Si el Consell té tan clar que els contractes es van fer amb informes tècnics i jurídics favorables, per què no me’ls deixa veure?” es pregunta Blanco.

Ignacio Blanco recorda que fa mesos va sol·licitar còpia “íntegra i literal” dels tres expedients de contractació de l’empresa Over Màrketing amb la Generalitat, concretament dues campanyes publicitàries encarregades per la conselleria de Sanitat i una altra per la conselleria de Justícia i Administracions Públiques. “He pogut consultar els expedients de Sanitat, sobre els quals he sol·licitat alguns aclariments, però en el cas de la campanya promocional de les eleccions de 2003 m’he topat amb un laberint de silenci realment sospitós.

Vaig sol·licitar l’expedient a la conselleria de Justícia i em van respondre que era competència de Governació; li’l vaig demanar aleshores a Governació i el conseller Castellano em va contestar que en 2003 encara no existia la seua conselleria; en definitiva, el Consell s’ha passat diversos mesos donant-me llargues i incomplint la seva obligació legal de facilitar-me la documentació sol·licitada”, explica Blanco.

Per al diputat, la responsabilitat és “òbviament de Serafí Castellano, qui té al seu càrrec el servei encarregat de gestionar els processos electorals, que segueix sent el mateix encara que haja canviat de nom o de conselleria. Quan es dóna una ocultació tan evident d’un expedient de contractació pública, és lògic pensar que alguna cosa fa olor de podrit en la relació d’Over Màrketing amb el PP valencià, màxim si ens atenem a les paraules de Daniel Mercado”, propietari de l’empresa que ha reconegut que va rebre contractes amanyats i va complimentar amb regals a l’expresident Camps i altres dirigents d’aquest partit. “És possible que la investigació del jutge Castro arribe de nou des de Palma a València, com va succeir amb el registre de diverses conselleries pel cas Nóos”, vaticina Blanco.

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida ha reptat al vicepresident Císcar a ser coherent amb les seues declaracions d’ahir i aplicar la màxima transparència en els contractes amb Over Màrketing. “Si no ho fa acabarem pensant que l’únic que diu la veritat és l’empresari corrupte Daniel Mercado, qui per descomptat no actuava a soles”, conclou Blanco.

Stiglitz: Europa i Alemanya posen en perill el futur d'Espanya

El Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz creu que la Unió Europea (UE) i Alemanya estan posant en perill el futur d'Espanya amb les polítiques d'austeritat que s'estan imposant en el bloc. "Qualsevol que analitzi les coses correctament diria que avui estem pitjor que fa cinc anys. No hi ha base per dir que estem més a prop de la fi de la crisi", afirmà.

Joseph Stiglitz assegura que en la crisi europea, amb les polítiques aplicades a la UE "no hi ha llum al final de túnel". L'economista nord-americà va advertir, en una entrevista que publica la revista espanyola econòmica "Capital" i que va ser recollida per nombrosos mitjans digitals espanyols, que com més tard la UE en solucionar els seus problemes, més necessitat d'ajut s'ha Espanya.

"El futur és molt preocupant" a Espanya, va dir Stiglitz, apuntant directament al desorbitat atur al país, que frega ja el 25 per cent, especialment a la desocupació juvenil, que des de fa temps supera el 50 per cent.

De mal en pitjor

L'austeritat que impera ara mateix dificulta la reducció de la desocupació, va sostenir el Nobel d'Economia, un dels majors opositors a les polítiques d'ajustaments i retallades. "Per això em preocupa que Europa i Alemanya estiguin posant en perill el futur d'Espanya", va assegurar.

A Europa, va dir l'economista, en lloc de millorar, la situació ha anat empitjorant al llarg dels últims anys. "Tots els túnels tenen un final. Espero que Europa canviï. Però qualsevol que analitzi les coses correctament diria que avui estem pitjor que fa cinc anys. No hi ha base per dir que estem més a prop de la fi de la crisi", va indicar.

"Si les actuals polítiques segueixen sent les mateixes, i no només a Espanya sinó a Europa en general, crec que no hi ha llum al final del túnel", advertí.

Citen a declarar el subhaster Jordi Cuxart per un deute de 85 milions d’euros

El financer Jordi Cuxart tenia entre els seus clients a l’ara conseller Felip Puig, al qual va entregar 101.000 euros a l’any 2009, i al seu germà Oriol Puig, al qual va atorgar dos crèdits per valor de prop de 900.000 euros.

Jordi Cuxart, un conegut subhaster de Palafrugell, president fins fa uns mesos de la fàbrica de motos Ossa, ha estat citat a declarar com a imputat el proper 30 de gener en relació a la fallida d’Info-Cobro, una financera que l’any passat va presentar concurs de creditors per un deute de 32 milions d’euros que, amb posterioritat, els administradors judicials han elevat a 85 milions.

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de la Bisbal ha concentrat l’allau de demandes d’empreses i particulars contra Cuxart per l’afer d’Info-Cobro, la financera, amb seu a Palafrugell, de la qual n’era propietari i administrador únic.

Un dels advocats de l’acusació, Xavier Huguet, ha demanat la imposició d’una fiança i presó preventiva contra Cuxart com a mesures cautelars per considerar que hi ha risc de fuga, però el jutge no ha pres cap decisió al respecte.

Sorprenentment, Cuxart tenia entre els seus clients a Felip Puig, actual conseller d’Interior, al qual va entregar 101.000 euros a l’any 2009 per una operació immobiliària, i al seu germà Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya, al qual va atorgar crèdits per valor de 900.000 euros, que ja va retornar.

Els centenars de creditors de Cuxart, molts dels quals han acabat presentant querelles en contra d’ell, flipen amb les privilegiades relacions del subhaster de Palafrugell.

Info-Cobro actuava com a una financera, que captava diners d’empreses i particulars, amb l’esquer d’elevats interessos, que invertia en altres empreses en dificultats. Els creditors es pregunten que n’ha fet Cuxart dels seus diners.

Felip Puig va rebre diners d'un subhaster de Palafrugell


Jordi Cuxart, un conegut subhaster de Palafrugell, que fins a l’any passat presidia la fàbrica de motocicletes Ossa i n’era el primer accionista, manté una curiosa relació amb els germans Puig Godes perquè, l’any 2010, va aportar 101.000 euros a Felip, amb anterioritat al seu nomenament com a conseller d’Interior de la Generalitat, i un any abans va facilitar dos crèdits hipotecaris per valor de prop de 900.000 euros al seu germà Oriol, actual director del Servei Meteorològic de Catalunya.

http://noticies.sirius.cat/2012/10/felip-puig-va-rebre-diners-dun.html

Felip Puig reconeix que va rebre 101.000 euros del subhaster Cuxart


Ja ho vam avançar, ara, a través d’una portaveu del seu departament, Felip Puig precisa que els diners corresponen a una operació immobiliària de l’any 2009, sobre la qual no hi ha cap irregularitat, que es va efectuar amb anterioritat al seu nomenament com a conseller i a la presentació del concurs de creditors de l’empresa de Cuxart. El cas porta cua.

http://noticies.sirius.cat/2012/10/felip-puig-reconeix-que-va-rebre-101000.html