diumenge, 9 de setembre de 2012

Hollande confirma que planteja retallar 30.000 milions d'euros

El cap de l'Estat francès, François Hollande, ha reconegut, en la seva primera entrevista televisada des del 14 de juliol, que hi ha «inquietud» per l'augment de l'atur, però s'ha defensat en dir que no és possible arreglar tot en els poc més de quatre mesos que porta en el càrrec.
Mantindrà l'impost als rics del 75%.

«Tinc com a missió la recuperació del país. Vaig a establir una agenda de recuperació, en dos anys, en l'ocupació i els comptes públics », ha manifestat el president francès, criticat en les últimes setmanes per l'actitud del seu Govern i la manca de precisió en les reformes.

Hollande ha avançat que serà necessària una «reforma del mercat de treball, perquè sigui més flexible i alhora més protector», en al · lusió a la situació d'atur que registra l'Estat francès, que ja té més de tres milions d'aturats, per sobre del 10% de la població activa.

«No puc fer en quatre mesos el que el meu predecessor no va fer en cinc anys», ha declarat a més en al·lusió al conservador Nicolas Sarkozy, a qui Hollande va vèncer en els comicis celebrats a l'abril i maig passats.

Hollande ha dit a més que els comptes públics de 2013, sotmeses a l'exigència de reduir el dèficit fins al 3% del producte interior brut (PIB) es faran amb una previsió de creixement econòmic d'entorn del 0,8%.

El president ha confirmat que per assolir els objectius, l'Estat haurà trobar la manera d'estalviar 30.000 milions d'euros: «caldrà trobar-los», ha declarat.

Mantindrà l'impost als rics del 75%

El president francès, François Hollande, es va fixar avui un termini de dos anys per aconseguir la "recuperació de França" de les conseqüències de la crisi econòmica que travessa el país.

Hollande va precisar que el seu Govern aplicarà retallades per valor de 10.000 milions d'euros en despeses en educació, seguretat i Justícia, com a part d'un paquet global d'estalvi de 30.000 milions d'euros.

Hollande ha afegit que altres 10.000 milions d'euros han de procedir de la contribució de les llars francesos, mentre que els altres, altres 10.000 milions, vindran d'aportacions suplementàries de les empreses del país.

El president francès ha afegit, en referència a una de les mesures principals de la campanya electoral que el va portar a la presidència de l'Estat, la imposició de les majors rendes, les superiors al milió d'euros, que s'aplicarà.

"La mesura del 75% (d'imposició màxima sobre les rendes superiors a aquesta quantitat) no està posada en dubte, els que han volgut anar per aquí ho fan per compte propi", va dir el president després que en els últims dies circulessin informacions de premsa en què s'esmentava una marxa enrere del Govern socialista en aquesta mesura.

Va assegurar a més que no hi haurà excepcions a l'aplicació d'aquesta mesura i que afectarà al voltant de 2.000-3.000 persones.

Hollande va considerar com una "provocació" l'anunci del president del grup d'empreses del luxe LVMH i major fortuna de França, Bernard Arnault, que sol·licitarà la nacionalitat belga, encara que mantindrà la francesa i la residència fiscal en territori gal.

"S'esperava", va dir Hollande respecte a aquest anunci sorpresa, que avui el ric empresari va confirmar, encara que va dir que seguirà complint amb les seves obligacions fiscals a França.

Els blocs de la manifestació de la Diada

La manifestació independentista de l'Onze de Setembre convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) agruparà diverses entitats, partits i sindicats rere el lema ‘Catalunya nou Estat d’Europa’. Alguns partits i entitats portaran un lema propi, però sempre darrere de l'oficial de la convocatòria. Avui l'ANC ha detallat com s'organitzaran els blocs de la manifestació.

La capçalera estarà formada per representants de l’ANC i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que donaran pas a les assemblees territorials i sectorials de l’ANC.

Tot seguit, l'ordre dels blocs serà el següent:

- Òmnium Cultural: Passeig de Gràcia entre Gran Via i Diputació

- Entitats de la societat civil: Pg. De Gràcia entre Diputació i Consell de Cent

- Sindicats: Gran Via entre Pg. De Gràcia i Rbla. De Catalunya.

- CiU: Pg. de Gràcia amb Consell de Cent

- ERC + Reagrupament: Pg. de Gràcia amb València

- ICV-EUIA: Pg. De Gràcia amb Mallorca

- Solidaritat: Pg. De Gràcia amb Provença

- Democràcia Catalana: Darrere de SI

A la Catalunya Nord han marxat les orenetes

Si miren el cel aquesta tarda potser trobaran moviments estranys dels ocells. Ahir, al Conflent, les orenetes feien grans bandades a mitja tarda i fins a la posta de sol, quan tornaven al voltant dels nius: avions, orenetes i falciots. Avui ja no hi són, doncs han marxat totes cap el sud presentint l'arribada de la tardor, tot i que encara falten dues setmanes per l'equinocci. És potser que els temps estan canviant?

11 De Setembre: Independència i socialisme

La Diada Nacional que se celebrarà el proper 11 de setembre al Principat ve molt marcada, segons la majoria d’organitzacions i entitats que hi participaran, per la crítica situació de crisi econòmica, social i cultural que pateix el país i emmarcada per les repetides agressions que pateix el poble, per aquest motiu, han destacat, es preveu que sigui més contundent i multitudinària que mai.

Durant aquesta setmana arreu del Principat es duran a terme diferents actes relacionats amb la Diada entre els quals hi haurà xerrades, música, poesia, sopars o mostres de cultura popular entre d’altres.

L’esquerra independentista, com cada any, serà present en les manifestacions a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i enguany, per primer cop també es manifestarà a la ciutat de Mataró. L’objectiu, han explicat, és el de mobilitzar el màxim de gent en defensa de la independència, la construcció nacional dels Països Catalans i la lluita per la justícia social. La manifestació està convocada per la CUP del Maresme i compta amb el suport d’Arran, el sindicat COS i el sindicat d’estudiants SEPC. Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP a Mataró, ha explicat que la manifestació serà a 1/4 de dues del migdia, per tal que es pugui compaginar amb la manifestació de la tarda a Barcelona i els actes oficials que es realitzen al matí a les diferents poblacions de la comarca.

Aquest any, la diada de l’11 de setembre també comptarà amb la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, on culminarà la marxa per la independència que es va iniciar el passat 30 de juny a Lleida i que ha recorregut el país durant aquest estiu. L’acte, que tindrà lloc a les 6 de la tarda a Barcelona, ha canviat el recorregut per les creixents expectatives d’afluència de gent vinguda d’arreu del país. Finalment la manifestació sortirà de l’encreuament entre Gran Via i Passeig de Gràcia i finalitzarà davant del Parlament.

Un any més, entre els actes previs a la Diada, es comptarà amb les ja tradicionals Marxes de Torxes a la vigília de l’onze, organitzades per Òmnium Cultural, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, juntament amb la Festa per la Llibertat que l’entitat organitza durant tot el festiu al Passeig Lluís Companys de Barcelona.

El pacte fiscal: Un camí destinat al fracàs

“Ni pacte fiscal, ni pacte social: independència i socialisme als Països Catalans” serà el lema que acompanyarà enguany els diferents actes organitzats per l’Esquerra Independentista i que pretén, segons ha explicat la Candidatura d’Unitat Popular, fer palès davant la conjuntura actual de crisi econòmica, social i institucional, “la necessitat de tenir uns posicionaments clars no només en relació a l’eix nacional, sinó també a l’eix social”. La formació ha considerat també imprescindible “construir un marc que aposti sense ambigüitats per la plena independència sense recórrer camins destinats al fracàs com el del pacte fiscal, sinó per camins que entenguin la construcció nacional dels Països Catalans com un element imprescindible del procés independentista”.

Arran, la nova organització juvenil de l’Esquerra Independentista, nascuda de la confluència entre Maulets i CAJEI, també ha anunciat que sortirà al carrer a celebrar la Diada Nacional del Principat de Catalunya sota el lema “Tenca amb tot el que t’asfixia! El jovent construïm el somni!”. L’organització ha explicat a través d’un comunicat i un vídeo que l’acompanya que “tot i que enguany el sistema ha mostrat el seu rostre més salvatge amb una ofensiva espanyolista, ultraconservadora i capitalista que pretén arruïnar-nos el futur com a joves, com a classe i com a poble, també és l’any en que el jovent hem pres la ferma decisió de no només no retrocedir davant els seus atacs sinó d’organitzar la nostra pròpia ofensiva per construir un futur digne per al jovent dels Països Catalans”. “És l’any on hem constatat que juntes guanyarem” han afegit.

EUiA crida a la “mobilització massiva” l’11-S “contra les polítiques de retallades de CiU i PP i pel dret a decidir del poble de Catalunya”


La Coordinació col·legiada d’EUiA aprovà el manifest de la formació per l’11 de Setembre, sota el lema ‘Una Diada nacional per la justícia social i el dret a decidir’. El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha fet una crida en nom de l’organització a la “mobilització massiva” per la Diada “contra les polítiques de retallades de CiU i PP i pel dret a decidir del poble de Catalunya”. Nuet també ha anunciat que EUiA “participarem a les dues manifestacions convocades per l’11 de Setembre si finalment no pot haver-n’hi només una”.

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) també ha fet públics els seus actes a través d’un manifest en què han volgut subratllar la importància de les respostes populars que segons l’organització, fan visible la voluntat d’existència col·lectiva en la defensa política dels Països Catalans ens uns moments en que cap força política parlamentària és capaç de defensar el país de “les agressions espanyolistes i dels atacs als drets socials i democràtics perpetrats tant des de Madrid i Berlín com des dels despatxos dels botiflers de CiU”. L’organització també ha volgut denunciar la voluntat del Govern de pretendre “perpetrar l’enèsima traïció a la voluntat sobirana del poble català a través d’una nova renúncia, d’un nou pacte (ara anomenat fiscal) amb els ocupants, amb els quals mantenen un Estat retrògrad, repressor i hostil al nostre poble.”

El manifest valora molt positivament les marxes per la independència d’aquest estiu, la resposta popular a les polítiques anticatalanes i antisocials del PP i CiU, l’extensió de la consciència política i social arreu del territori, considerant la necessitat de continuar pel camí de “la lluita constant per la ruptura amb els estats ocupants i la construcció d’uns Països Catalans lliures i governats des del poble i al servei del poble. És el moment, doncs, de la Independència i el Socialisme” També han manifestat que per assolir la meta és imprescindible sumar forces per a la ruptura: “cal aglutinar les diferents experiències de lluita en defensa de la terra, dels drets socials, de la llengua i la identitat col·lectives, que no renunciï a res, ni es vengui a ningú… Cal acabar de construir la Unitat Popular i fer de la CUP l’eina d’enquadrament, de mobilització i d’intervenció política que el poble català necessita per conquerir el seu futur. ”

Per la seva banda, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) també ha volgut posar l’accent en les greus circumstàncies en les que es troba el país i que els principals afectats siguin les classes populars a través de les retallades socials i l’augment de la pressió fiscal. També han apuntat en el manifest que “aquest fet ha propiciat que sectors creixents i diversos de la població vegin en la independència ja no una opció atractiva sinó una condició indispensable per evitar l’abisme”.

El documental sobre l’Operació Garzón, entre els actes de la Diada


Una de les activitats que es durà a terme en diversos pobles i ciutats serà la projecció del documental “Operació Garzón contra l’independentisme català” una producció de Llibertat.cat i Zeba Produccions, que vol abordar la persecució de l’independentisme català del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics. Les presentacions també comptaran amb la presència de diversos dels encausats o coneixedors directes dels fets del 92.

Manifestacions convocades per la Diada Nacional:

Barcelona: 17.00h Plaça Urquinaona. Organitza: Esquerra Independentista
Girona: 12.30h Plaça Catalunya. Organitza: Esquerra Independentista
Lleida: 12.00h Plaça de la Paeria. Organitza: Esquerra Independentista
Reus: 19.30h Mercat Central. Organitza: Esquerra Independentista
Mataró: 13.15h Plaça Miquel Biada. Organitza: Esquerra Independentista
Barcelona: 18.00h Gran Via amb Passeig de Gràcia. Organitza: ANC

PSC i CiU aniran a la Diada per boicotejar la crida a l'Independència

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, seguint el discurs de la confusió de Duran Lleida i CiU, ha afirmat aquest diumenge que "s'equivoquen els que interpreten que la manifestació de l'Onze de Setembre és independentista", i ha dit que els militants del PSC que hi assistiran a títol personal ho faran per 'per no deixar el carrer en mans dels que volen dividir'. Com ja va avisar Sírius, la sociovergència utoilitzarà el control dels mitjans de desinformació per manipular la manifestació al seu gust i interés particular i partidista. Tot i que ells siguin 4 i 4.000 escoltes, el balanç definitiu sertà el que dicti a les veus dels amos des del seu despatx el senyor de les burilles, Felip Puig.

Navarro també ha transmès al comitè federal del PSOE la seva preocupació per la 'deriva independentista' del govern de la Generalitat i ha apel·lat els socialistes espanyols a fer 'un discurs valent' pel federalisme.

Les paraules de Navarro arriben dos dies abans de la manifestació, en què el dirigent socialista no assistirà, però sí que ho faran alguns noms destacats del partit, com el batlle de Lleida, Àngel Ros, i l'ex-consellera contra la sanitat i gran amiga de Boi Ruiz Marina Geli. Joaquim Nadal, destituït aquesta setmana de la presidència del grup parlamentari, va animar els ciutadans a participar-hi per més que ell no hi assistirà tampoc, conscient de com estan els ànims de la població.

Un altre dirigent que ha fet declaracions negant que la manifestació de la Diada sigui independentista, malgrat el lema de 'Catalunya, nou estat d'Europa', és Josep Antoni Duran i Lleida. El líder d'Unió anirà finalment a la manifestació, per més que en un principi havia dit que no ho faria. 'No cal sentir-se independentista. Ja no és la manifestació en pro de la independència. És un acte d’afirmació catalanista', manipula ja Duran.

Duran rectifica i diu ara que assistirà a la manifestació del 11-S

En la seva primera carta setmanal després de l'estiu, el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, rectifica la seva postura inicial i explica que assistirà a la marxa independentista que se celebrarà a Barcelona el proper 11 de setembre. Fins avui, Duran havia adduït, per excusar la seva participació, que havia ple al Congrés dels Diputats, on exerceix com a portaveu del grup de CiU.

Així mateix, el dirigent nazionalista amb 40 anys de poltrona a Madrid demana l'assistència de "tota la militància d'Unió, des dels màxims dirigents al militant més jove".

I és que a Madrid estan molt espantats i han demanat a tota l'aliança monàrquica catalana -PP, PSC i CiU- que desmontin el sentit de la Diada a qualsevol preu, tot i que sigui arriesgant el seu físic i provocar aldarulls davant la provocació indecent dels nazicatòlics franquistes. Sens dubte Felip Puig ja es frega les mans amb els seus antiavalots disposats a obrir els caps que calgui per mantenir el règim feixista i l'esclavatge de Catalunya sota l'espoli de la corrupció institucional.

CCOO i UGT també aniran a la manifestació de la Diada

Els dirigents dels sindicats majoritaris de Catalunya s'uniran a la manifestació de la Diada de l'Onze de setembre organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a favor de la independència. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i el seu homòleg a la UGT, Josep Maria Álvarez, han afirmat que assistiran a la manifestació.

També ho farà el president de la patronal vallesana Cecot, Antoni Abad. En canvi, no hi participaran els presidents de Foment del Treball ni de Pimec, Joaquim Gai de Montellà i Josep González.

Gallego ha argumentat que el sindicat vol expressar el malestar dels treballadors per les polítiques de retallades de CiU i 'reivindicar les possibilitats d'aprofundir en l'autogovern i posar-lo al servei de les persones'. 'Hem de reivindicar una Catalunya amb més drets nacionals però també més drets socials', ha afegit.

Álvarez ha dit que ara mateix 'el més important és que es vegi que Catalunya està unida, forta i potent' i el govern entengui que necessita un canvi de profunditat en el sistema de finançament. 'Hem de parlar d'una nova relació fiscal entre Catalunya i Espanya. El procés d'involució de l'autonomia i l'autogovern s'ha de parar, Catalunya no pot renunciar a això', ha afegit.

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, també assistirà a la manifestació per reclamar un millor finançament de Catalunya: 'El tema de fons i sobre el qual hi ha grans consensos en el món empresarial és que Catalunya necessita un altre tipus de finançament'. Segons Abad, la manifestació anirà encapçalada per una pancarta independentista però també per una bandera que "permet a tots els catalans d'assistir-hi".

Els dirigents de Foment del Treball i de Pimec, Joaquim Gai de Montellà i Josep González, no assistiran a la manifestació. González ha manifestat el seu desig que vagi molta gent a la marxa, però ha explicat que no hi participaria perquè "hi ha el risc que no hi hagi un missatge clar" i es puguin confondre les reclamacions per la independència i les del pacte fiscal.

“L’Església ha de deixar de cobrar entrades en els temples restaurats amb fons públics”

El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha anunciat la presentació d’una Proposició No de Llei per a reclamar al Consell que impedisca el cobrament d’entrades per a visitar el patrimoni que ha estat restaurat amb diners públics, com és el cas de la Catedral de València.

Torró afirma: “A l'igual que ha fet la Junta d’Andalusia, creiem que és una iniciativa justa. Considerem, a més, que els valencians estan repagant per entrar a aquestos edificis”.

El diputat d’esquerres considera que aquesta iniciativa “és del tot raonable. La ciutadania no pot pagar dos vegades pel mateix. I en tot cas, tampoc té sentit que siga l’Església la què cobra, sinó hauria de ser l’Estat o la Generalitat, que és qui posen els diners per restaurar”, subratlla. Torró conclou: “no pot ser que l’Església continue tenint els privilegis i beneficis que té des de tots els àmbits”, critica.

http://ytumas.wordpress.com/2011/11/09/origen-de-las-riquezas-acumuladas-por-la-iglesia-catolica-de-obligada-lectura/

Bañuelos: model d'especulació, corrupció i franquisme

"En quatre mesos s'ha esfumat el 90% de la meva inversió i l'única causa d'aquesta escandalosa ruïna és Enrique Bañuelos de Castro". Una gran ovació va acollir la desesperada intervenció de Felip Izquierdo en la junta general d'accionistes que Astroc va celebrar a València a finals de juny de 2007. Izquierdo havia comprat al febrer 350 títols d'Astroc, quan valia 71 euros cadascun. El 27 de juny valien 9,5 euros. Quan va treure a Borsa la quarta part d'Astroc al maig de 2006, a 6,4 euros per acció, ja era molt ric segons biografies fetes a mida. Caixa Galicia i Carmen Godia, vicepresidenta d'Abertis, es van vincular a Astroc a primera hora.

L'accionista va anunciar una querella contra Bañuelos per un suposat delicte de maquinació per alterar el preu de les coses. Diversos més es van sumar.

L'empresari que ara vol liderar la construcció de sis parcs temàtics en terrenys de La Caixa pel Port Aventura amb una inversió de 4.500 milions d'euros passava un dels seus pitjors moments. El jutge Baltasar Garzón va arxivar la querella tres mesos després: "El querellant hauria d'haver examinat millor els riscos de la seva inversió", va dir el jutge de les sentències a mida.

Enrique Bañuelos (Sagunt, 1966) va posar a la venda el 25% d'Astroc, la societat immobiliària sobre la qual fonamentar la seva fortuna a la Comunitat Valenciana, a un preu de 6,4 euros per acció eva l maig de 2006. El jove advocat es presentava com a gestor de sòl. Exhibia un somriure encantador i era capaç de parlar durant hores sobre les possibilitats de multiplicar n vegades un producte immobiliari ben concebut com si fabriqués cargols en una cadena de muntatge. Ja ho havia fet a Canet d'En Berenguer, on va aixecar 5.000 habitatges a la platja, a 30 quilòmetres de València.

Els seus orígens eren molt obscurs. Es diu que el seu pare treballava en Alts Forns de Sagunt i va morir en un accident laboral quan Enrique tenia 9 anys. Bañuelos va fundar la seva primera empresa amb 18 anys. La siderúrgia de Sagunt travessava una virulenta reconversió industrial. A través de la Caixa de Sagunt va aconseguir una subvenció per produir i comercialitzar mel mentre estudiava Dret. I va 'enlluernar' els responsables de la caixa. Tot plegat un d'aquests contes de fades per a crèduls típixcs de l'Rspanya dels testaferros i els corruptes.

Format en lleis, va apreciar les possibilitats que oferia la figura de l'agent urbanitzador consagrada per les Corts valencianes el 1994. Essencialment, la possibilitat de promoure la urbanització de sòl sense necessitat de ser propietari.

Els socialistes pretenien evitar l'especulació i fomentar la construcció en solars urbans. Però el PP, que va ocupar la Generalitat el 1995, mai es va preocupar de desenvolupar reglaments que delimitaran les possibilitats de l'agent urbanitzador. Tot el sòl era urbanitzable.

La integració de les caixes d'estalvi locals en Bancaixa va créixer en paral·lel a la fortuna de Bañuelos, que va ser generosament avalat per la filial immobiliària de l'entitat valenciana fins que va aconseguir consolidar un espectacular patrimoni.

Va comprar el palauet del Marquès de Salamanca al passeig de la Castellana. Era propietari del Castell de Bendinat a Calvià, a Mallorca. Es va fer amb un altre edifici històric al carrer de la Pau, al centre de València. Els tres immobles estaven cridats a ser la seu de la Fundació Astroc, una entitat destinada al foment de les arts i de la cultura valenciana.

Hi havia espremut l'alça de la bombolla immobiliària a la Comunitat Valenciana i aspirava a donar el salt a la resta d'Espanya, a Mèxic, a Brasil. Va dissenyar una torre de negocis a Nova York. I es va presentar a Nova York amb una paella per a 25.000 comensals a Central Park el setembre de 2006.

Quan va treure a Borsa la quarta part d'Astroc al maig de 2006 ja era molt ric. Caixa Galicia i Carmen Godia, vicepresidenta d'Abertis, es van vincular a Astroc a primera hora. Félix Abánades, president del Grup Rayet, va prendre una participació quan Bañuelos va comprar el 60% de Rayet Immobiliària, al desembre. Poc després va entrar en l'accionariat la família Nozaleda, propietària de la immobiliària Nozar. Amancio Ortega, propietari d'Inditex, va ser l'últim notable que va apostar per Bañuelos.

Quan Astroc va sortir a Borsa la seva major actiu era un extens terreny no urbanitzable a Mallorca, en gran part protegit. Un os fins i tot per a un gestor de sòl d'èxit.

El febrer del 2007, les accions d'Astroc s'intercanviaven per 72 euros. Fins que les aigües van tornar a mare de forma torrencial. En sis setmanes el valor de l'empresa es va depreciar un 76%.

CV Capital havia avalat operacions d'Astroc per valor de 900 milions d'euros el 2006, majoritàriament relacionades amb les garanties que Bañuelos havia concedit als seus grans accionistes.

A finals de juny, a la junta en què Felip Izquierdo clamava pels estalvis que havia vist evaporar-se en uns mesos, Bañuelos va explicar: "Jo m'aparto totalment de la gestió i em plantejo deixar el meu lloc en el consell. Sento no haver sabut transmetre el model d'Astroc".

El promotor va abandonar l'empresa i va viatjar al Brasil, on va anunciar que pretenia instal · lar 40 anys. Però no ha deixat de moure. Fa un mes es va presentar com a soci d'un projecte capitanejat per Alejandro Agag per organitzar el primer campionat del món de Fórmula I, amb cotxes elèctrics.

"Bañuelos no torna a Espanya", va assegurar ahir una portaveu de l'empresari, "perquè mai s'ha anat. I ara aporta 900 milions d'euros per a Barcelona World, un negoci de turisme familiar, res a veure amb l'especulació immobiliària", només amb les màfies del narcotràfic, la prostitució i la ludopatia o el blanqueig de capitals criminals.

Sis auditories de CiU sobre els comptes del tripartit sumen 90.000 € i no han aportat res

CiU "va assegurar" durant la campanya electoral que no caldria fer-ne, però després les va contractar com a "eines de treball". L'equip de govern de CiU de l'Ajuntament de Girona ha encarregat sis auditories externes per saber l'estat financer de diferents apartats, com ara el personal, les subvencions amb fons europeus d'algunes obres i el patrimoni municipal, així com per saber l'estat econòmic de la societat Vivendes de Girona i del Club Bàsquet Sant Josep. En total, s'hi ha gastat gairebé 90.000 euros que demostren que no es fien ni dels seus funcionaris o que qualsevol excusa és bona per la corrupció fatxenda.

Les auditories econòmiques i de gestió que ha encarregat l'equip nazicatòlic de CiU a l'Ajuntament de Girona per analitzar els comptes de determinats aspectes que havia deixat el tripartit han costat 74.650 euros més IVA. Per tant, doncs, la suma frega els 90.000 euros totalment inútils i repartits -com sempre- entre els amics.

Aquestes auditories es van acabar encarregant, tot i que en la campanya electoral CiU havia assenyalat que no hi hauria la necessitat d'avaluar l'estat dels comptes. Però cent dies després que la federació nacionalista guanyés les eleccions municipals a Girona per primera vegada a la història i accedís a l'alcaldia, va anunciar la necessitat d'encarregar aquestes auditories per fer-les servir com a "eines de treball", és a dir, propaganda política falsa i manipulda amb que atacar l'anterior govern. Les auditories afectaren diversos departaments: personal, patrimoni, subvencions europees, la societat vivendes de Girona i el CB Sant Josep.

L'auditoria que ha tingut un cost menor fa referència al Club Bàsquet Sant Josep. Va costar 4.500 euros, sense IVA, i va finalitzar el 23 de gener d'enguany. L'objectiu era saber l'estat financer i patrimonial de la societat. No obstant això, l'informe econòmic va acabar quan l'equip de govern ja havia signat dos avals pel club gironí. Uns avals que pujaven a uns 243.000 euros i que s'han acabat executant al marge del regal als amiguets per l'auditoria inútil.

Auditoria sobre el patrimoni

L'estudi econòmic més car arriba als 17.600 euros (també sense IVA) i havia de servir per analitzar la gestió patrimonial de l'Ajuntament de Girona. De fet, respecte al patrimoni exacte (terrenys i edificis) que posseeix l'Ajuntament fa uns mesos va esclatar una polèmica quan l'equip de incompetents i lladres al "desgovern" assegurava que no sabia exactament quines propietats tenia l'Ajuntament.

Després que s'anunciés que es faria un inventari perquè fins aleshores els expedients s'emmagatzemaven en caixes, el PSC es va assegurar que l'última revisió s'havia fet el maig del 2011, poc abans del traspàs de poders. Durant el procés de revisió del patrimoni existent, es van visitar els edificis amb alguna sorpresa: l'edifici de la central elèctrica del Molí, al carrer Santa Clara, estava extremadament brut, amb diverses plantes clarament abandonades des de fa anys, amb milers de bombetes escampades per terra i desenes de coloms morts.

Subvencions sota sospita


La segona auditoria més cara suma 17.300 euros i havia de ser per comprovar el grau de compliment dels contractes finançats per diversos fons europeus (Batejats com a FEIL i com a FEOSL, integrats en ajudes dels coneguts com a plans ZP). Fa uns mesos, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU) (foto), feia demagogia afirmant que potser s'haurien "de tornar ajudes" del pla Zapatero, després que es donés a conèixer que el Tribunal de Comptes reprovés la mala gestió dels diners que va fer el govern anterior. En concret, el Govern de l'Estat va fer una inspecció que posava de relleu infraccions en les tramitacions d'altres projectes. Des de l'equip de govern, es va assenyalar llavors que una auditoria serviria per detectar si havien estat errors de procediment habituals o si eren casos puntuals. Res s'ha detectat i el regalet ja és en mans dels fatxendes amics de l'alcalde.

Pel que fa a les auditories sobre el personal, se'n van encarregar dues: un per actualitzar la proposta de la relació de llocs de treball de l'Ajuntament i que va costat 15.800 euros, sense IVA. L'altra, per avaluar l'aplicació dels conceptes retributius bàsics i complementaris aplicats en les fulles salarials a la legislaió aplicable. Dues coses que qualsevol secretari municipal pot fer, peró que sempre va bé regalar-li als amics quans els diners són robats al poble.

L'import va ser de 12.000 euros. Aquests dos estudis haurien de servir a l'equip de govern per millorar el funcionament dels treballadors de l'edifici consistorial i per millorar-ne l'eficiència segons els llocs de treball. Aquesta millora és l'acomiadament dels no covergents i la col.locació d'amics i família a robar de lo públic.

Pel que fa a Vivendes de Girona SAU, es va fer una auditoria per valor de 7.500 euros, que servia per ampliar un estudi recent (de l'any 2010) per saber l'estat financer del moment de la societat. Es veu que tampoc portaven la comptabilitat o que CiU només s'en refia del que s'ha fet amb el seu benefici i l'espoli social.

Onada de rebuig a CiU el primer dia del curs

El primer dia de classe, les portes de les escoles i dels instituts, les places i els carrers s'han de convertir en escenaris de protestes contra les retallades pressupostàries del nazicatolicisme de CiU i la consellera de l'Opus Dei, la menjaciris Irene Rigau -que li roba a l'escola pública per subvencionar els feixistes-, i en defensa de la qualitat de l'educació pública. Així ho proposa el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), un col·lectiu que aplega la federació de moviments de renovació pedagògica, l'associació de mestres Rosa Sensat, els principals sindicats d'estudiants i de professorat i les federacions d'associacions de pares i mares d'alumnes de l'escola pública a Catalunya.

A pocs dies de l'inici del curs 2012-2013, el MUCE convoca famílies, estudiants, professorat i educadors a mobilitzar-se el dimecres 12 pel que fa a educació infantil i primària i el dijous 13 a secundària. En aquesta ocasió, no es tracta de cap manifestació o concentració, sinó d'una cadena d'accions de rebuig a les polítiques educatives de l'administració fetes en cada ciutat i poble on hi hagi un centre en funcionament.

Els convocants proposen diverses mesures, com ara vestir la samarreta groga que des del curs passat identifica l'oposició a les retallades, penjar pancartes reivindicatives, protestar fent soroll, realitzar talls de trànsit a les portes dels centres educatius, concentrar-se al final de la jornada conjuntament amb l'alumnat, els docents i les famílies davant dels ajuntaments o dels Serveis Territorials d'Ensenyament, elaborar manifestos especificant els efectes de les restriccions a cada escola i fotografiar o enregistrar totes les accions per difondre-les a través dels webs dels centres.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa acusa el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de cometre "contínues agressions i infinites retallades a l'educació pública". És més, afirma que "el Govern de Convergència i Unió ha decidit que l'educació no és una prioritat".

Els integrants del MUCE consideren que el nou curs "no pot començar amb normalitat" perquè la Conselleria que dirigeix Irene Rigau ha reduït la plantilla de mestres i professors quan, tal com mostren les dades oficials del Departament, el nombre d'estudiants s'ha incrementat. A més, l'organització recorda que aquesta reducció de professorat ja es ve produint des de fa dos cursos, un fet que segons afirmen està "afectant necessàriament l'atenció i la qualitat de l'ensenyament".

Des del seu punt de vista, aquesta política impedeix assolir tant l'objectiu que Ensenyament assenyala com a principal, rebaixar el fracàs escolar, com la inclusió escolar i l'atenció individualitzada de l'alumnat. En opinió del MUCE, la situació encara s'agreuja més a causa de l'augment del nombre d'alumnes per aula, el retard en la cobertura de substitucions -en aquests casos en compliment d'un decret del ministeri d'Educació- o a "la contractació en precari de milers de docents". Malgrat tot, asseguren que els professionals que treballen a cada centre "faran tot el possible per compensar aquests condicionants".

Els professionals de la docència, estudiants, pares i sindicats integrats en aquest marc critiquen directament la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, denunciant que les seves polítiques "no paren d'escanyar l'educació pública". De fet, a finals del curs passat, el MUCE va promoure una avaluació col·lectiva de la consellera que va suspendre la seva gestió.

A l'hora de convocar les protestes per al primer dia de classe, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa enumera les retallades del Govern començant pels pressupostos destinats a cobrir el funcionament ordinari dels centres, les beques per a l'estudi, els ajuts d'acollida matinal, les subvencions per a les associacions de mares i pares d'alumnes -que s'han suprimit- i per a les escoles de música, continuant amb l'aportació a les escoles bressol, els Programes de Qualificació Professional Inicial, els cuidadors i auxiliars per a l'alumnat amb necessitats educatives especials o les restriccions als serveis educatius, i acaba recordant la instauració d'una taxa de 360 euros als estudiants de cicles formatius de grau superior.

Xina adverteix novament a Japó sobre compra d'illes en disputa

Xina ha tornat a advertir aquest dissabte a Japó sobre la intenció de Tòquio d'apropiar-se les illes que tots dos es disputen al mar de la Xina Meridional, després de la detenció de 14 activistes xinesos que van desembarcar a l'agost a l'arxipèlag situat en aquesta zona.

Segons declaracions del portaveu del ministeri d'Afers Exteriors de la Xina, Qin Gang, en una roda de premsa, Pequín està decidit a preservar la sobirania nacional i la integritat territorial.

"Japó ha d'adoptar mesures concretes per satisfer les demandes de Pequín, amb la finalitat de reduir les tensions", ha assenyalat Gang.

Aquestes declaracions de la Xina es pronuncien després que el Govern nipó anunciés la seva decisió de comprar les illes deshabitades als seus propietaris privats japonesos per una suma total de 26 milions de dòlars.

Cal destacar que la sobirania d'aquestes illes és reclamada per la Xina i Taiwan.

Tòquio confirmarà aviat la nacionalització de les illes que són conegudes al Japó com Senkaku i com Diaoyu a la Xina.

El passat 3 de setembre, el vicesecretari del Gabinet japonès, Hiroyuki Nagahama, es va reunir amb els propietaris privats per arribar a un acord sobre la compra de tres de les cinc illes principals, incloent la més gran, Uotsurijima.

El conflicte territorial que tenen aquests dos països asiàtics, amb rics recursos marins i jaciments de gas i petroli, ha estat un constant focus de tensió en les relacions bilaterals entre ambdós, les que l'any 2010 van travessar una greu crisi arran de la detenció del capità d'un pesquer xinès que pescava en aquesta zona, acció que va causar la suspensió temporal de relacions d'alt nivell de Pequín amb Tòquio.