L'informe del Centre d'informació per a treballadors i treballadores estrangers (CITE-CCOO) del primer semestre del 2011, presentat avui per Ghassan Saliba fa incís en com la crisi i les retallades estan afectant els treballadors estrangers i la capacitat d'atenció social de les entitats que s'hi dediquen.
Sovint s’oblida que l’arribada de població immigrada a casa nostra ha estat la resposta a les demandes d’un model econòmic que necessita mà d’obra intensiva, precària i amb baixos salaris, i amb una economia submergida molt forta.
En els darrers anys de bonança econòmica, la immigració ha permès un fort creixement de l’economia. Malauradament, això no ha comportat una millora del nostre estat del benestar (sanitat, educació, serveis socials...) per donar resposta a l’augment de la població. La immigració ha posat sobre la taula aquests dèficits, que poden generar punts de fricció entre les persones més desfavorides, especialment en moments de crisi econòmica com l’actual.
Davant d’això, cal deixar molt clar que les persones immigrades són tan víctimes d’aquesta crisi com ho és qualsevol altre treballador o treballadora: les causes de la crisi estan vinculades al nostre model econòmic i a la especulació financera i no pas a la immigració.
La memòria del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE-CCOO) de l’any 2010 ens mostra els efectes de la crisi sobre les persones estrangeres. Així, hi ha un 46 % de les persones ateses que no treballen, en la mateixa línia que l’any 2009. Aquest atur afecta més els homes (el 55 %) que les dones (el 44 %), ja que es dóna especialment en sectors com la construcció i la indústria, amb presència majoritària d’homes. També cau la irregularitat en relació amb el 2009 (passa del 43 % al 36 %), cosa que posa de manifest que l’efecte crida estava vinculat amb les demandes de mà d’obra de l’economia i no amb unes lleis d’estrangeria més o menys restrictives. També es redueix el treball irregular, que passa del 54 % al 50 %. Tot i això, afecta el 50,8 % de les persones que treballen i afecta especialment sectors amb forta presència de dones, com ara el servei domèstic (el 45 % del total) i els altres serveis (el 15 %).
Des de CCOO rebutgem els discursos que culpabilitzen la immigració de la crisi econòmica, l’atur o el dèficit del nostre estat del benestar, i una visió utilitària que veu les persones immigrades com a recursos laborals. També rebutgem qualsevol instrumentalització política de la immigració que jugui amb els sentiments irracionals, la por i el desconeixement de la ciutadania per obtenir rèdits electorals. En aquests moments complicats que estem vivint cal més que mai treballar per promoure la cohesió social i la convivència. Això és el que reclamem al nou Govern de la Generalitat i aquest és també un dels principals reptes del sindicat en els propers mesos.
Ghassan Saliba és Secretari d’Immigració de CCOO de Catalunya i President de CITE-CONC