dissabte, 27 de març de 2010

Nova troballa mostra frau del llenç a Torí

Un equip d'arqueòlegs va trobar en una tomba de Jerusalem els fragments d'un sudari de l'època d'August que reforça les certituts sobre la falsetat del famós Sudari de Torí. Els investigadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem i d'institucions al Canadà i Estats Units van anunciar que la mortalla recent descoberta és molt diferent del polèmic sudari que es conserva a la catedral de Torí, va informar el diari anglès The Daily Mail. El llenç va ser trobat a una tomba que es troba dins de la Ciutat Vella de Jerusalem.

A més de ser prou antic, el sudari està teixit amb una tècnica més simple i d'acord amb el temps que es pregona com del naixement de Jesus (totes les investigacions històriques demostren que el personatge no va existir i és un invent literari de sectes gnòstiques com els mitraistes, coptes, esenis i mazdeistes), mentre el Sudari de Torí va ser fet amb un mètode que hauria estat desenvolupat mil anys després, coincidint amb el marge d'error del C-14. Una altra particularitat de la nova troballa és que està format per capes de teixit superposades més un retall per al cap, mentre que el sudari considerat com a veritable és un sol tros de tela d'una sola peça.

Segons el cap de l'equip arqueològic, Shimon Gibson, el famós Sudari de Torí no es correspon amb les descripcions de les cerimònies funerals de Palestina del segle I. "Les diferents capes de teixit per cobrir el cap i el cos van ser la pràctica comú", explica l'investigador. La capa separada per al cap va tenir prou significació: "Quan es preparaven per enterrar a algú, posaven aquesta capa sobre la cara del cadàver perquè l'home que no havia mort realment i només havia perdut el sentit, en recobrar-lo pogués bufar el teixit i cridar demanant ajuda", continua Gibson.

Els investigadors que examinaven les restes d'un home coberts pel teixit opinen que es tractava d'un sacerdot jueu o un membre de l'aristocràcia que va morir de lepra, una malaltia bastant difosa en l'antiguitat. Suposadament, la cripta es va tancar hermèticament per això, per evitar la contaminació. La tomba forma part d'un cementiri anomenat Camp de Sang, on es va suïcidar Judes Iscariot. El conegut Sudari de Torí es troba a la capella reial de la Catedral de Sant Joan Baptista, a la ciutat de Torí. Durant molts anys s'ha debatut sobre la molt dubtosa autenticitat d'aquest llenç, com de la major part de dogmes i miracles estúpids de l'esglessia, que no han resistit mai les proves científiques. Tota la comunitat científica, a part dels que vieun a sou del Vaticà, saben que el sudari és un frau i una falsificació més de tantes reliquies inventades i fabricades a l'època Medieval per estafadors amb sotana que les venien a preus desorbitats a la nobleça o les exhibien com atractiu turístic per pelegrins i malalts desnonats, ara com Lourdes, on l'aigua de la cova és la mateixa de la xarxa vilatana que surt per les aixetes, segons la normativa de salut pública francesa.

La màxima discussió es va celebrar el 1988 després de la datació del teixit amb el mètode del carboni 14, que apuntava a un origen medieval del drap, del any 1300. Per a alguns, aquesta data ha tancat per sempre l'assumpte demostrant que el sudari és una falsificació del segle XIV. D'altra banda, els detractors del C-14 argumenten que la datació per aquest sistema és errònia, ja que la tela està molt contaminada i no sabem fins a quin punt la formació de la imatge, o els tres incendis pels que va passar el lli, van poder afectar la seva composició química.


Un equipo de arqueólogos halló en una tumba de Jerusalén los fragmentos de un sudario de la época de Jesús que una vez más plantea serias dudas sobre la autenticidad del famoso Sudario de Turín.

Los investigadores de la Universidad Hebrea de Jerusalén y de instituciones en Canadá y Estados Unidos anunciaron que la mortaja recién descubierta es muy diferente del polémico sudario que se conserva en la catedral de Turín, informó el periodico inglés The Daily Mail. El lienzo fue encontrado en una tumba que se ubica dentro de la Ciudad Vieja de Jerusalén.

Además de ser lo suficientemente antiguo, el sudario está tejido con una técnica más simple y acorde al tiempo de Jesús, mientras el Sudario de Turín fue hecho con un método que habría sido desarrollado mil años después de Cristo. Otra particularidad del nuevo hallazgo es que está formado por capas de tejido superpuestas más un retazo para la cabeza, mientras que el sudario considerado como verdadero es un sólo trozo de tela.

Según el jefe del equipo arqueológico, Shimon Gibson, el famoso Sudario de Turín no se corresponde con las descripciones de las ceremonias funerales de Palestina del siglo I. “Las diferentes capas de tejido para cubrir la cabeza y el cuerpo fueron la práctica común”, explica el investigador. La capa separada para la cabeza tuvo bastante significación: “cuando se preparaban para enterrar a alguien, ponían esa capa sobre la cara del cadáver para que el hombre que no había muerto realmente y sólo había perdido el sentido, al recobrarse pudiese soplar el tejido y llamar pidiendo ayuda”, continúa Gibson.

Los investigadores que examinaban los restos de un hombre cubiertos por el tejido opinan que se trataba de un sacerdote judío o un miembro de la aristocracia que murió de lepra, una enfermedad bastante difundida en la antigüedad. Supuestamente, la cripta se cerró herméticamente por esa razón, para evitar la contaminación. La tumba forma parte de un cementerio llamado Campo de Sangre, donde se suicidó Judas Iscariote.

El conocido Sudario de Turín se encuentra en la capilla real de la Catedral de San Juan Bautista, en la ciudad de Turín. Durante muchos años se ha debatido sobre la autenticidad de este lienzo. Unos afirman que es el mismo sudario que cubrió a Jesús de Nazaret en el sepulcro y que durante su resurrección su efigie quedó grabada en negativo en las fibras, mientras que otros argumentan que el sudario es un fraude o falsificación de la época Medieval.

La máxima discusión se celebró en 1988 tras la datación del tejido con el método del carbono 14, que apuntaba a un origen medieval del paño. Para algunos, esta fecha ha zanjado para siempre el asunto demostrando que el sudario es una falsificación del siglo XIV. Por otra parte, los detractores del C-14 argumentan que la datación por este sistema es errónea, ya que la tela está muy contaminada y no sabemos hasta qué punto la formación de la imagen, o los tres incendios por los que pasó el lino, pudieron afectar a su composición química.


"Que s'obrin els arxius i es conegui tota la veritat"

Les víctimes d'abusos sexuals comesos per sacerdots s'han manifestat al Vaticà per exigir al seu cap que aparti del sacerdoci a tots els capellans pederastes. Quatre víctimes que van patir abusos sexuals en escoles dels EUA han encapçalat la protesta a la plaça de Sant Pere del Vaticà i han acusat directament Ratzinger d'amagar els casos que s'han conegut aquest dijous quan era cardenal. Malgrat les reiterades mentides del Vaticá ha quedat demostrat per molts i diversos testimonis que Ratzinger menteix i que coneixia perfectament tot el que ha passat. Ara els botxins es fan les víctimes.

Durant la manifestació les quatre víctimes, dos homes i dues dones, van narrar les vexacions sofertes i les seqüeles que els han quedat, entre les que han destacat la seva incapacitat per entrar en una Església o per creure en alguna cosa.

Entre les víctimes hi ha la portaveu i fundadora de l'anomenada Xarxa de Supervivents de Persones Víctimes d'Abusos per Sacerdots, SNAP, Barbara Blaine.

Segons els dades estadístiques, comunicats pel diari El Comerç, l'Església Catòlica va pagar als Estats Units 2.000.000 milions de dòlars en concepte d'indemnització a les víctimes d'acord amb els dictàmens judicials o en condicions extrajudicials. Una investigació criminal realitzada el 2004 va revelar que de 1950 a 2002 un total de 4.400 capellans van cometre delictes sexuals.

L'Església Catòlica i altres esglésies al Canadà, així com el Govern del país, van pagar 1.000.000 $ d'indemnitzacions en 2002.

A Austràlia es van produir agressions sexuals en els anys 70 i 80, sobretot contra alumnes de l'internat catòlic Saint-Stanislas a Bathurst.

A Irlanda del 1975 al 2004 els responsables de l'arquebisbat de Dublín ocultar abusos sexuals perpetrats contra 450 menors per 46 sacerdots. Quatre bisbes van renunciar.

En Mèxic, el fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Marciel, va ser relegat dels seus càrrecs el 2006 pel Papa arran dels escàndols de pedofília.

Davant les acusacions d'assetjament sexual, l'arquebisbe de Viena, Hans Hermann Groër, va renunciar el 1995, seguit per l'arquebisbe polonès de Poznan, Juliusz Paetz, el 2002. Tres sacerdots d'un monestir d'Àustria van ser revocats per actes pedòfils contra els alumnes.

A Holanda, des de principis de març s'han registrat 350 denúncies de persones que afirmen haver patit abusos sexuals comesos per clergues en els anys 50, 60 i 70.

A Itàlia un ex alumne va dir que havia patit abusos sexuals per part dels monjos d'un convent, a la província autònoma del Tirol del Sud. També s'han registrat casos a Espanya i França i en alguns països africans, sobretot Senegal.

Notícies sobre escàndols de capellans a Sírius Notícies:



Altres enllaços:





Que se abran los archivos y se conozca toda la verdad.
Las víctimas de abusos sexuales cometidos por sacerdotes se han manifestado este jueves en el Vaticano para exigir al Papa Benedicto XVI que aparte del sacerdocio a todos los curas pederastas.

Cuatro víctimas que sufrieron abusos sexuales en colegios de EE.UU. han encabezado la protesta en la plaza de San Pedro del Vaticano y han acusado a Ratzinger de ocultar los casos que se han conocido este jueves cuando era cardenal.

Durante la manifestación las cuatro víctimas, dos hombres y dos mujeres, narraron las vejaciones sufridas y las secuelas que les han quedado, entre las que han destacado su incapacidad para entrar en una Iglesia o para creer en algo.

Entre las víctimas está la portavoz y fundadora de la llamada Red de Supervivientes de Personas Víctimas de Abusos por Sacerdotes, SNAP, Barbara Blaine.


Intenten linxar al "monstre de Charleroi"

Presos d'una presó de Bèlgica van intentar fer justícia per la seva pròpia mà amb l'assassí de nenes conegut com el "monstre de Charleroi", però els carcellers ho van impedir. El macabre pedòfil Marc Dutruox (foto) va haver de passar moments molt desagradables per primera vegada en els sis anys que porta a la presó. Es va veure a soles amb un grup de presos que anhelaven castigar el pervers. La premsa no addueix detalls del que ha passat, però assenyala que els atacants van aconseguir arribar i donar bufetades al més terrible assassí a la novíssima història criminal d'Europa, abans que els carcellers poguessin separar-los.

Al "monstre de Charleroi" el mantenen sol i el treuen a passejar quan altres presos ja estan de volta a les seves cel.les.

El juny de 2004, el tribunal de la ciutat belga de Arlon va condemnar a aquest violador de menors reincident a complir la pena de per vida. Va ser demostrat que Dutruox va matar a dos i va violar a quatre de les sis nenes que havia segrestat.


Presos belgas intentan linchar al “monstruo de Charleroi”

Presos de una cárcel de Bélgica intentaron hacer justicia por su propia mano al asesino de niñas conocido como el "monstruo de Charleroi", pero los carceleros lo impidieron, informó hoy la prensa belga.

El macabro pedófilo Marc Dutruox tuvo que pasar instantes muy desagradables por primera vez en los seis años que lleva en la prisión. Se vio a solas con un grupo de presos que ansiaban castigar al perverso.

La prensa no aduce detalles de lo sucedido, pero señala que los atacantes lograron alcanzar y dar bofetones al más terrible asesino en la novísima historia criminal de Europa, antes de que los carceleros pudiesen arrancárselo.

Al "monstruo de Charleroi" lo mantienen solo y lo sacan a pasear cuando otros presos ya están de vuela en sus celdas. En junio de 2004, el tribunal de la ciudad belga de Arlon condenó a ese violador de menores reincidente a cumplir la pena de por vida. Fue demostrado que Dutruox mató a dos y violó a cuatro de las seis niñas que había secuestrado.


RFA: A la recerca del poder de les herbes

Foto: El convent de Eberbach, a Eltville, a la vora del Rin. Construcció del segle XIV. Investigadors alemanys estan cercant les propietats terapèutiques de les plantes, tal com les van descriure monges i monjos en manuscrits de l'Edat Mitjana, les bíblies de la medicina monasterial. Per a molts resultarà sorprenent constatar l'interès que està generant en la indústria farmacèutica l'estudi sistemàtic del poder sanador de les plantes, els minerals i certs teixits animals tal com és descrit en manuscrits medievals europeus.

"Enhorabona!", diran altres, al.legant que ja era temps de donar-li el just valor a una forma d'erudició desestimada al Vell Continent des d'abans de la Revolució Industrial.

Una coalició integrada per farmacòlegs de la Charité de Berlín -l'hospital universitari més gran d'Europa-, investigadors de les universitats de Würzburg i Marburg, i representants del consorci farmacèutic GlaxoSmithKline, es troba a la recerca de noves propietats terapèutiques en matèries vegetals, minerals i animals ja conegudes, però el seu objectiu més destacat és la de redescobrir plantes amb potencial sanador que alguna vegada es van usar en terres europees i després van caure en l'oblit.

Defensant la medicina monasterial

"No només els habitants d'altres continents tenen plantes guaridores interessants, ¡els europeus també les tenim! Elles sempre van tenir el seu lloc en les nostres tradicions i a elles se'ls poden donar usos que avui són desconeguts. Aquestes aplicacions són les que estem per descobrir", explica el Dr Johannes G. Mayer, director del Grup per a la Investigació de la Medicina Monasterial a l'Institut per a la Història de la Medicina de la Universitat de Würzburg.

Des de Würzburg, que ja compta amb monuments protegits per la UNESCO, es postula la medicina monasterial europea per a que sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Fins al segle XIII, els monestirs eren les farmàcies i els centres ambulatoris de la població europea, i allà era atesa no només la reialesa. Les monges i els monjos estaven entre els pocs que sabien llegir i escriure, i van acumular volums de saviesa que ara es lluita per recuperar. Segons Mayer, ells seguien i observaven el comportament dels animals, els quals semblen tenir un olfacte molt fi per a les herbes amb propietats medicinals. Però el valor d'aquests coneixements no va evitar que caiguessin en desús.

L'Edat Mitjana reneix a Würzburg

"Moltíssims monestirs van ser tancats després de la Reforma Protestant i, més tard, en l'època de la secularització. I a partir del segle XIX, quan la indústria farmacèutica va cobrar força, els químics es van dedicar a treballar exclusivament amb principis actius continguts en les plantes i ingredients actius sintètics, les plantes eren considerades com a 'remeis impurs' perquè contenien massa elements indesitjables per a la fabricació de medicaments", explica l'expert.

La recerca científica al voltant de la medicina medieval va arrelar en Würzburg a principis dels anys setanta, quan l'historiador Gundolf Keil -qui a part de medicina també va estudiar filologia clàssica, amb èmfasi en llatí i un gran interès per l'Edat Mitjana- va arribar a l'Institut per a la Història de la Medicina de la seva universitat i el encaminar pel camí que el convertiria en el centre més important per al desenvolupament d'aquesta classe d'estudis a Alemanya.

Tornant a la naturalesa

"Keil va venir a Würzburg i va erigir la infraestructura necessària perquè l'institut estigués armat fins les dents amb tota mena d'aparells. Jo vaig arribar el 1984 i des de llavors m'he ocupat de que més de 500 manuscrits al.lusius a la medicina medieval estiguin a disposició de l'equip d'aquest centre de recerca en tots els formats, des de CD i DVD fins a microfilms", afegeix Mayer. Pocs anys després, la inversió va demostrar amb escreix haver valgut l'esforç.

El 1999, els laboratoris Abtei es van acostar a l'Institut per a la Història de la Medicina de la Universitat de Würzburg amb gran interès per saber si després de la noció de "medicina monasterial" hi havia alguna cosa més que fe cega en Déu o velles supersticions paganes; ambdues institucions es van unir per formar el Grup per a la Investigació de la Medicina Monasterial. "És una aliança on la biologia farmacèutica i la història mèdica s'uneixen", diu Mayer.

Saviesa tradicional i patents

La física, escriptora i activista de l'ecologisme índia, Vandana Shiva, ha vingut denunciant des de fa anys les amenaces implícites en els Acords de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel.lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC), signats el 1996. Segons Shiva, l'article 27.3 (b) dels acords va ser introduït pràcticament a la força pels consorcis que treuen profit mercantil directe de la privatització de la biodiversitat mundial patentant gens, llavors, plantes i animals.

No té por Mayer de que un renaixement de la medicina monasterial com el que ell promou pugui culminar amb la confiscació de les receptes a base de plantes per part de l'estament farmacèutic? "Això no pot passar a Alemanya. Més aviat tenim el problema que la majoria de les companyies farmacèutiques mostren poc interès per plantes medicinals perquè no poden patentar les seves troballes sense superar enormes dificultats o assumir massa riscos", contesta l'investigador.

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Ara fins i tot es parla de postular la medicina monasterial europea per a que sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. "Tenim un tresor a les nostres mans, per què no convertir-lo en un llegat per a tota de la humanitat? La medicina ayurvèdica de l'Índia i la medicina ancestral xinesa ja són considerades com a tal, i Àustria ha nominat a la medicina tradicional del seu poble davant la UNESCO amb les mateixes intencions", assenyala Mayer.


Científicos alemanes redescubren el poder de las hierbas

Investigadores alemanes están tras la pista de las propiedades terap��uticas de las plantas, tal y como las describieron monjas y monjes en manuscritos del Medioevo, las biblias de la medicina monasterial.

Para muchos resultará sorprendente constatar el interés que está generando en la industria farmacéutica el estudio sistemático del poder sanador de las plantas, los minerales y ciertos tejidos animales tal y como es descrito en manuscritos medievales europeos. “¡Enhorabuena!”, dirán otros, alegando que ya era tiempo de darle el justo valor a una forma de erudición desestimada en el Viejo Continente desde antes de la Revolución Industrial.

Una coalición integrada por farmacólogos de la Charité de Berlín –el hospital universitario más grande de Europa–, investigadores de las universidades de Wurzburgo y Marburgo, y representantes del consorcio farmacéutico GlaxoSmithKline, se halla a la búsqueda de nuevas propiedades terapéuticas en materias vegetales, minerales y animales ya conocidas, pero su meta más sobresaliente es la de redescubrir plantas con potencial sanador que alguna vez se usaron en tierras europeas y luego cayeron en el olvido.


Barrera tecnològica al programa d'armes d'EUA

Ilia Kràmnik. Els altíssims costos i constants retards en el lliurament dels encàrrecs estan posant en dubte el correcte compliment del programa armamentístic previst pels EUA. Els mitjans de comunicació nord-americans estan immersos en un intens debat sobre la dubtosa rendibilitat del caça de cinquena generació F-35, la joia de l'altisonant programa Joint Strike Fighter. El cost estimat dels aparells ja supera en el doble el valor que figurava en el pressupost inicial i, a sobre, la incorporació dels nous F-35 a la Força Aèria es ve prorrogant contínuament.

Les arrels d'aquesta situació s'enfonsen en el temps fins fa uns trenta anys, quan es va iniciar el procés de renovació de l'arsenal de l'època de la Guerra Freda que ja anava quedant-se obsolet. Els primers pressupostos ja mostraven una clara tendència inflacionista: els nous aparells de cinquena generació anaven a ser substàncies més cars que els seus predecessors.

Després del col lapse de la Unió Soviètica, Rússia va decidir abandonar la carrera armamentística. Washington va veure en aquest fet una ocasió immillorable d'aconseguir una clara supremacia militar i tecnològica que, juntament amb la seva evident influència política i econòmica, li podria garantir l'hegemonia total en el món durant molt de temps.

No obstant això, l'execució del pla no va resultar tan senzilla com s'esperava. Les fortes inversions realitzades no acabaven de reflectir-se en una visible millora de les capacitats de combat del nou material, mentre que les mesures per a reduir costos eren inútils.

A finals dels anys vuitanta, la Marina de Guerra nord-americà va desenvolupar un ambiciós projecte per a la creació d'un nou submarí nuclear, el Sea Wolf. Sobre el paper, les prestacions d'aquest nou submergible eren extraordinàries i superaven els prototips soviètics més moderns del projecte 971 (Schuko o Akula). Els plans de fabricació eren d'acord amb la qualitat del submarí i en absolut modestos. Tenien pensat fer al voltant de 30 unitats d'aquest tipus.

El Sea Wolf, a la ja tradicional navegació silenciosa dels submergibles nord-americans, ia un poderós armament, afegeix una velocitat superior a 35 nusos i una gran capacitat per submergir-se fins a 600 metres. El problema és el preu: una unitat costa uns US $ 2.800 milions, quatre vegades més que els seus precedents de la classe Los Angeles (US $ 700 milions per unitat), i gairebé tres vegades més que la seva versió modernitzada (US $ 1.000 milions per unitat).

Però la desintegració de l'URSS posava en dubte la viabilitat del projecte. El preu i, sobretot, el gran nombre unitats es van considerar injustificats i es va decidir reduir la fabricació fins a una dotzena d'unitats. Insuficient. L'import total seguia sent massa alt. Al cap ia la fi, només tres "Lobos Marins" van passar a solcar els mars, amb un cost final per a cada unitat d'US $ 4.200 milions. Elevat preu, en part motivat per la gran inversió realitzada i el escàs de la sèrie emesa.

Es podrien citar més exemples, però tornem al tema central de l'article, el ja esmentat F-35, que ha doblat el seu preu inicial i que no acaba d'incorporar-se al arsenal de la Força Aèria. Per no parlar dels dubtes que genera la seva capacitat de combat.

Segons diversos analistes, el costós F-35 no és superior als aparells dissenyats per l'Oficina de Dissenys russa Sukhoi.

La causa dels problemes de la indústria de Guerra podria estar en què els dissenyadors i fabricants d'armament s'han trobat amb una barrera tecnològica que impedeix el desenvolupament. Una situació semblant va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial i el període de postguerra, quan el progrés va fer impossible millorar més els avions propulsats per hèlix que, finalment, van ser reemplaçats pels de reacció.

En aquella època, el necessari salt tecnològic es va aconseguir gràcies als imperatius imposats per la guerra, que va obligar a augmentar dràsticament els recursos destinats a la investigació en l'àmbit militar i d'enginyeria.

Avui, la indústria en general s'enfronta amb una barrera tecnològica d'un altre tipus, molt més perversa, que obliga a invertir cada vegada més recursos, per donar uns passos cada vegada més petits. I els avenços aconseguits, sovint, són merament cosmètics.

Els enginyers coneixen aquests límits, però els ministeris de Defensa prefereixen obviar-per anunciar plans populistes i fer peticions molt allunyades de la realitat.

I aquesta va ser la conclusió final a la qual va arribar l'Associació nord-americana de la indústria aeroespacial i que va presentar al Pentàgon en el seu estudi "Costos imprevistos. Les conseqüències industrials de l'elecció de determinades estratègies de defensa". Segons els enginyers de l'Associació, els plans del Pentàgon per assolir la supremacia tecnològica global són irrealitzables a causa de la manca d'una base necessària d'investigacions fonamentals.

No només EUA, sinó també la UE i Japó s'han enfrontat a aquesta barrera. Rússia, que està recuperant-se dels 15 anys de buit tecnològic després del desmembrament de l'URSS, també s'acosta a aquest límit. Els països que utilitzen les solucions tecnològiques russes, nord-americans o europees, xocaran inevitablement amb el mateix problema en el futur.

És difícil dir com es pot superar aquesta situació. El procés, probablement, portarà diverses dècades de ardu treball i necessitarà d'enormes inversions per al desenvolupament de la ciència fonamental. En el passat, les guerres reduïen el temps d'espera a un parell d'anys, però avui això és inviable. Avui, una guerra suposaria un catastròfic i llarg retard, una nova edat fosca, si no ens portava a la desaparició.


La barrera tecnológica frena el programa armamentístico de EEUU

Ilia Krámnik. Los altísimos costos y constantes retrasos en la entrega de los encargos están poniendo en entredicho el correcto cumplimento del programa armamentístico previsto por los Estados Unidos.

Los medios de comunicación estadounidenses están inmersos en un intenso debate sobre la dudosa rentabilidad del caza de quinta generación F-35, el estandarte del rimbombante programa Joint Strike Fighter. El costo estimado de los aparatos ya supera en el doble el valor que figuraba en el presupuesto inicial y, para colmo, la incorporación de los nuevos F-35 a la Fuerza Aérea se viene prorrogando continuamente.

Las raíces de esta situación se hunden en el tiempo hasta hace unos treinta años, cuando se inició el proceso de renovación del arsenal de la época de la Guerra Fría que ya iba quedándose obsoleto. Los primeros presupuestos ya mostraban una clara tendencia inflacionista: los nuevos aparatos de quinta generación iban a resultar sustanciosamente más caros que sus predecesores.

Para leer más ir a enlace:


2 palestins i 2 jueus morts en enfrontaments

Dos palestins van morir i diversos més van resultar ferits ahir en un enfrontament armat entre l'exèrcit israelià i militants palestins al sud de la Franja de Gaza, van dir metges i testimonis. El violent enfrontament va esclatar entre un grup de militants palestins i soldats israelians a l'orient de la ciutat de Khan Younis a la Franja de Gaza, segons afirmen diversos testimonis. Es va sentir un intens tiroteig i explosions a l'àrea, que no està lluny de la zona que divideix el sud-est de la Franja de Gaza i Israel. Els testimonis van dir que l'exèrcit israelià va llançar un projectil d'artilleria contra l'àrea, el que va causar la mort a dos palestins i ferides a tres més. Les cinc persones van ser traslladades a l'Hospital Nasser a Khan Younis.

La Ràdio al-Aqsa a favor del Hamas va informar que militants de Gaza van fer detonar una bomba en el camí contra forces de l'exèrcit israelià a prop de la frontera i que després es afrontats amb soldats israelians a l'àrea.

La violència israeliana-palestina va esclatar ahir a Cisjordània i la Franja de Gaza, un dia abans que els líders dels estats àrabs es reuneixin a la ciutat líbia de Sirte per a la Cimera de la Lliga Àrab, que se sosté cada any.

Un adolescent palestí de 15 anys d'edat va ser ferit de bala ahir pel matí després que soldats israelians desplegats al nord de la Franja de Gaza disparessin contra ell, van dir fonts mèdiques.

A Cisjordània, fonts de seguretat palestines asseguren que les forces militars israelianes van detenir a sis palestins durant incursions nocturnes a la ciutat de Jenin, el nord de Cisjordània, i en les aldees de Ya'bad i Burqien.


Dos palestinos murieron y varios más resultaron heridos hoy en un enfrentamiento armado entre el ejército israelí y militantes palestinos en el sur de la Franja de Gaza, dijeron médicos y testigos.

El violento enfrentamiento estalló entre un grupo de militantes palestinos y soldados israelíes en el oriente de la ciudad de Khan Younis en la Franja de Gaza, dijeron los testigos.

Se escuchó un intenso tiroteo y explosiones en el área, que no está lejos de la zona que divide al sureste de la Franja de Gaza e Israel. Los testigos dijeron que el ejército israelí lanzó un proyectil de artillería contra el área, lo que causó la muerte a dos palestinos y heridas a tres más. Las cinco personas fueron trasladadas al Hospital Nasser en Khan Younis.

La Radio al-Aqsa a favor del Hamas informó que militantes de Gaza hicieron detonar una bomba colocada en el camino contra fuerzas del ejército israelí cerca de la frontera y que después se enfretaron con soldados israelíes en el área. (...)


Marroc torna els documents al president d'Averroes


Abdellah el Boudouhi, president de l'Associació Averroes Cultural d'Assumptes Socials d'Immigrants de Catalunya, ens ha informat a les 15 h del dia d'avui que s'ha personat al Consolat del Marroc de Tarragona, acompanyat del seu germà que ha vingut expressament del Marroc per tractar de parlar amb el Cònsol pel motiu de la retirada de la nacionalitat marroquina a l'Abdellah i la seva germana Aissa el propassat 25 de febrer. El Cònsol de Tarragona li ha retornat els documents d'ell i la seva germana i ha assegurat que tot es tractava " d'un error "comès per un funcionari del consolat. Al mateix temps que l'informava que els dos germans seguien tenint la nacionalitat marroquina.


Els germans el Boudouhi van anar en aquesta l'oficina consular l'esmentat dia per fer un tràmit consistent en donar uns poders a favor dels seu germà que viu al Rif (Marroc) per tal de poder vendre unes terres de la familia. El funcionari Tarik Moulen, vell conegut pels seus abusos administratius en els consolats de Barcelona i Tarragona, va retirar els DNIs als dos germans, els va insultar per la seva condició de berbers, els va prohibir entrar en cap oficina consolar marroquí i els va manifestar la seva impossibilitat de fer qualsevol tràmit administratiu.

Tota aquesta situació ha portat a una situació límit que va suposar que l'Abdellah patís una crisi d'ansietat, tenint que rebre assistència a l'hospital de Santa Maria de Lleida. El dia 4 de març en roda de premsa, l'Abdellah va informar de la possibilitat d'iniciar una vaga de fam en les properes tres setmanes si no es solucionava la seva situació. L'Abdellah va fer la denúncia pertinent als consolats del Marroc de Barcelona, Tarragona, l'Ambaixada a Madrid, la Casa Real de Mohamed VI i l'oficina d'assumptes exteriors del Marroc a Rabat.

El PCPC-PONENT i LLEIDA TREBALLADORA considerem que la rectificació del suposat error del funcionari en qüestió respon a la necessitat del govern del Marroc de voler passar pàgina a un episodi que podia tenir una repercussió mediàtica (com el de la lider saharaui, Aminatu Haidar) gens positiva per un govern que vol tractes comercials i preferencials amb la Unió Europea. Recordar que ahir mateix va haver una cimera UE-Marroc. La dictadura de Mohamed VI vol donar una imatge de modernitat, progrès i respecte als drets humans. La realitat és que les presons estant plenes de presos saharauis, berbers, militants comunistes, d'esquerres, liders obrers, etc. La tortura i la represió són el pa de cada dia. Una represió que fins i tot ve facilitada per suposades ONGs marroquines del nostre país que actuen d'escamots de vigilància de l'Ambaixada del Marroc. A Lleida,les associacions Atlas, asociación de amigos del sahara marroqui compleixen la funció de control i amenaces als membres de la comunitat magrebina, berber, etc que gossen criticar a la dictadura marroquina. Aquestes ONGS, degudament alletades són les que han rebut diners, autocars, etc per anar aquest cap de setmana a Granada per intentar rebentar la trobada del moviment saharaui. A Catalunya, el diputat del PSC Mohamed Chaib, assessor i encarregat de negocis del rei Mohamed VI és el que dona les consignes i les directrius als esmentats elements, degudament disfressats de ONGS, per controlar i sabotejar qualsevol iniciativa que perjudiqui els interessos de la dictadura marroquina.

El PCPC i Lleida Treballadora valorem l'esforç solidari de les organitzacions i de les persones que s'han preocupat per resoldre aquest cas i denúncia a les organitzacions del sistema còmplices dels abusos dels drets humans que comet el règim del Marroc,tant a fora com a dins de les seves fronteres.

PCPC-Ponent
Lleida Treballadora


Continua la tensió de Google amb la Xina

La guerra entre Google i la Xina continua, ara a l'inici d'un nou capítol. Davant la negativa del govern XInès a cedir a les demandes de Google per una total relaxació de la censura sobre els resultats de cerca, Google va optar finalment per a portar a terme la seva amenaçade marxar del pais. No obstant això, Google no ha deixat exactament d'oferir els serveis a la Xina sinó que s'ha limitat a redirigir als visitants del portal de la Xina (Google.com.cn) al portal de Hong Kong (Google.com.hk). Amb aquesta hàbil maniobra, l'empresa del cercador pretenia estirar la corda encara més en la seva batalla, ja totalment polititzada contra el govern xinès. Per la seva banda, la Xina s'ha limitat a tallar l'accés dels internautes al portal de Hong Kong.

Així mateix, un dels directius i co-fundadors de l'empresa Google, Sergey Brin, ha declarat que en la decisió hi ha influit un augment de la censura pel part del govern xinès, després que acabessin els Jocs Olímpics, temps en el que les restriccions havien estat més suaus. "La Xina era omnipresent. En una de cinc reunions a les que anava hi havia algun component que s'aplicava a la Xina de forma diferent que en altres països". Així mateix, el jove enginyer i empresari va declarar que l'actitud del govern xinès li recordava la "repressió soviètica"· Brin, d'orígen rus i de família hebrea, va emigrar als 6 anys cap als EUA a causa del que ha descrit com una "discriminació" del seu pare "perquè era jueu". Finalment, el directiu va manifestar que la "gota que va fer vessar el got va ser l'atac dels hackers xinesos als comptes personals de diversos opositors al govern xinès en els servidors de Google.

Per la seva banda, els hakers xinesos van tornar a actuar contra Google el matí del dia 25, aquest cop intervenint les biografies dels fundadors de la companyia a la pàgina corporativa de l'empresa. Així mateix, el govern xinès ha tornat a insistir en la seva posició, que l'empresa actua per motius politics en connivència amb els serveis d'intel·ligència dels EUA.


(...) In an interview with The Wall Street Journal, Mr. Brin, who came to the U.S. from Russia at the age of 6 in 1979, said the compromises to do business in the world’s largest Internet market had become too great. Finally, a cyberattack that the company traced to Chinese hackers, which stole some of Google’s proprietary computer code and attempted to spy on Chinese activists’ emails, was the “straw that broke the camel’s back.”

China has “made great strides against poverty and whatnot,” Mr. Brin said. “But nevertheless, in some aspects of their policy, particularly with respect to censorship, with respect to surveillance of dissidents, I see the same earmarks of totalitarianism, and I find that personally quite troubling.”(...)


La Llei Sinde, el PSOE, El Pais i la manipulació


Després que els internautes i la comunitat blocaire decidís organitzar-se per plantejar batalla a la Llei Sinde, el PSOE ha portat a terme una hàbil maniobra, en aliança amb El Pais i altres mitjans de comunicació, amb l'objectiu de desacreditar i dividir els respresentants "de facto" del moviment opositor a la Llei. La Ministra de Cultura va convocar a reunió a una sèrie d'escollits membres d'aquest moviment per a reunir-se amb la secretaria d'Organització del PSOE, Leire Pajín, sota la condició que la reunió no fos anunciada per Twitter. Abans de que els assistents tinguessin temps de valorar el resultat de la trobada, el diari El Pais ja en donava crònica, valorant-la de manera que ha aixecat les crítiques ferotges de tothom.

Tot just després de l'aprovació de la Llei la setmana abans, les associacions d'internautes i destacats blocaires d'arreu de l'Estat es van posar d'acord per iniciar un seguit de mobilitzacions en contra de la Llei d'Economia Sostenible. Entre les mesures de pressió es van portar a terme un seguit de reunions amb els partits polítics de l'arc parlamentari. Totes les reunions s'havien portat a terme a la llum pública i havien estat explicades públicament a través de blocs, pàgines webs i perfils socials dels assistents a les reunions. Fins ahir. La trobada d'ahir entre la direcció del PSOE i una selecció de destacades personalitats del moviment internauta ha aconseguit en un primer terme els seus objectius: dividir el moviment amb la introducció de zitzània.

En el seu bloc Julio Alonso reumeix molt bé la successió de fets:

(...) La reunió forma part d'una sèrie de reunions amb diferents partits polítics que hem vingut desenvolupant des del mes de desembre. Ens hem reunit, que jo recordi, amb el PP, amb IU, amb CIU i amb CC. D'aquestes reunions jo només he estat a la d'IU. En totes aquestes reunions el que s'ha fet ha estat explicar als polítics, que sense excepció entenien molt poc d'això, quina era la posició de molta gent a internet sobre la Llei Sinde: que calia retirar-la. I, a més hem intentat explicar per activa i per passiva per què ens semblava tan aberrant. Pel que sé de la reunió, això mateix ha passat aquesta vegada. Atès el moment en que estem, amb la llei ja en tràmit parlamentari, per a aquesta reunió s'ha dut un llistat de punts més crítics amb la Llei. L'única diferència en aquesta reunió davant de les anteriors és que el PSOE ens havia exigit que no hi hagués twitter durant la mateixa. Ull, que no hihagués twitter durant la reunió, no que la reunió fos secreta o que no es pogués parlar d'ella.

Crec que és important recalcar que el grup en qüestió, i jo personalment, no ens considerem representants d'internet, perquè està clar que no ho som. Ningú ens ha triat per a això i no tenim cap interès en arrogar-nos aquesta representació. Ara bé, pensem que és important parlar directament amb la gent que al final decidirà sobre aquesta llei, per intentar que entenguin per què nosaltres i molts altres ens oposem a ella. Perquè entenguin en què és negativa aquesta llei. Sí a tot, però dit així no convenç, cal entrar en els detalls. Per explicar amb detall quins són els aspectes negatius. I entre aquests, que són molts, quins són encara més negatius que altres. Òbviament, no anàvem a negociar res, perquè si no representes a ningú no pots negociar.

Algú s'ha donat molta pressa en explicar-li tota la reunió a Ramón Muñoz d'El País perquè la pogués publicar. Això, abans fins i tot que tots els que estem en aquest grup ens haguéssim assabentat de què havia passat a la reunió. És bastant clar que la intenció ha estat la de desacreditar-nos a nosaltres i de dividir el moviment d'oposició a la Llei Sinde. No sé qui haurà estat, però, per diferències entre el que ha publicat i el que nosaltres havíem parlat, sabem que no ha estat ningú d'aquest grup. El text, a més, com sol ser habitual en els textos sobre aquest tema de Ramón Muñoz, barreja veritats amb interpretacions i manipulacions. La reunió era sense Twitter, però no era secreta ni "gairebé en la clandestinitat". Els quatre punts que s'han presentat no eren "per millorar la llei", sinó per indicar quins eren els punts més importants d'oposició a la mateixa.


Aquesta Llei ha aconseguit unir en contra a tot l'espectre d'internet. Des de la gent de Llibertat 2.0, als empresaris d'internet, a professionals, a creadors independents, a moviments antisistema. I això segur que hi ha molts als qui no els agrada.