dissabte, 10 de març de 2012

Els 10 punts clau de l'argumentació de l'IPP contra Mas i Boi Ruiz

L'iniciativa penal popular (IPP), que és com s'anomena l'acció, ha estat presentada aquest matí a l'auditori de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l'assistència de més de 400 persones que han omplert el local (foto) i una pancarta amb el lema: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals". Al final, i encapçalats per un grup de iaioflautes, han marxat en manifestació fins al Palau de Justícia de Barcelona (foto).

“La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” deien al 1976, un grup de savis en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan. Aquesta concepció és una afirmació que dona peu i veu, a la nostra lluita. Les persones i organitzacions de tot arreu de Catalunya, presents en moltes de les lluites ciutadanes i cíviques en defensa de la sanitat i la salut pública, ens comprometem a emprendre una Iniciativa Penal Popular que argumentem i defensem en els següents punts:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.
La crisi que va començar el 2008 s’ha convertit en la gran coartada d’una estafa continuada contra la majoria de la població, i és, de fet, una ofensiva de la lluita de classes que està guanyant una minoria privilegiada. Els diners procedents dels nostres impostos que haurien de garantir els serveis públics bàsics, els drets humans i de ciutadania, són arrabassats pel capital financer, o invertits en projectes contraris als interessos de la població i al medi, o desviats pels corruptes cap als paradisos fiscals. Les necessitats bàsiques de la població queden desateses mentre es perverteix i es privatitza l’ensenyament i la salut públiques, i es deterioren o s’aturen serveis socials bàsics en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, com la RMI i les ajudes a la dependència.

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.
A les retallades i polítiques de contenció de la despesa amb la que volen seguir mantenint i incrementant una distribució de la renda favorable als més poderosos, cal sumar-hi els costos socials de la crisi financera i d’ocupació, i els “plans d’austeritat” que no són altra cosa que un frau i un mecanisme pervers d’increment de l’explotació i pèrdua de drets econòmics i socials, com el dret al treball, l’habitatge, la protecció social. El patiment quotidià de milions de famílies que veuen en perill la seva supervivència són exemples dels estralls aterridors d’aquesta crisi. Els determinants socials de la salut encenen tots els senyals d’alerta mentre es produeixen tancaments dels centres d’atenció i de prestacions, i es cometen agressions premeditades i punibles contra la sanitat pública.

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.

Qui són els responsables? Si els responsables econòmics s’amaguen en l’anonimat o en els noms de grans empreses, els responsables polítics han de donar la cara. Ja n’hi ha prou d’amagar-se darrera “els mercats”. Varen ser escollits per representar els seus nostres interessos, i cap votació massiva amb jocs de majories relatives els excusa per a canvis de fons i sentit en els programes electorals, ni per a ser complaents amb la corrupció, ni accedir a retrocessos del procés civilitzatori que costen sofriments i vides.

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.
Qui rep ?? A tot el món occidental, son milions les famílies han perdut la casa o estan en processos de desnonament. Els sistemes de pensions privades de molts països deixen a gent gran a la pobresa, mentre desapareixen els estalvis familiars dels països més colpits per l’estafa de la crisi. La taxa d’atur ha arribat a Espanya al 22,85%, i la de l’atur juvenil supera el 49,6% de la població amb edat inferior als 25 anys. La precarietat en la feina i la vida, les pèrdues de drets laborals, la perversa contraposició d’aquests amb els drets de ciutadania, els intents de culpabilització múltiples sobre les persones –en especial les més desprotegides: malalts i malaltes cròniques, persones amb discapacitats, immigrades, dones, etc., ens porta a qualificar tots aquests comportament com a crims contra la humanitat que mereixen una ampla i decidida Iniciativa Penal Popular contra els responsables polítics directes, en cada ocasió, de cada malifeta. Ens han portat a una societat greument malalta, i han de respondre!

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.
Segons el Tribunal Penal Internacional, crim contra la humanitat és “qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els pateix, comès com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil”. Doncs això és el que estan fent els poders econòmics i polítics: crims contra la humanitat que cal desemmascarar, investigar i obligar a que els culpables siguin apartats de les seves responsabilitats i rendeixin comptes davant dels pobles i la justícia.

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.
La duríssima política contra la sanitat pública del Govern de CiU està buidant el contingut de l’Estat social, lesionant drets fonamentals de la persona, i en concret el de l’assistència sanitària, i tractant als pacients i als professionals sanitaris com si d’una mercaderia es tractés. Menteixen quan afirmen que no es veurà afectada la qualitat de l’atenció, quan ja és escandalosa la pèrdua de llocs de treball del sector i l’augment de les llistes d’espera. El Govern de CiU ataca frontalment el desideràtum del preàmbul constitucional quan propugna “assegurar a tothom una digna qualitat de vida” i vulnera de forma reiterada els drets a la salut proclamats en els articles 43 de la Constitució i 23 de l’Estatut. Ni la crisi ni el dèficit poden justificar la destrucció d’aquest dret sense el qual no és possible garantir el respecte a la “dignitat humana” i el “lliure desenvolupament de la personalitat”.

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar els seus negocis bruts i les seves trames.
Quan la política fonamentada sobre els drets es substitueix per una altra que els corromp i els suplanta per l’ànsia de benefici econòmic, augmenta la desigualtat social i s’afavoreixen tota mena d’exclusions, marginacions i, en definitiva, la pobresa. A Catalunya, les xifres d’atur arriben ja a les 750.000 persones, mentre es redueixen els salaris i es concentra la renda i la riquesa en una fracció de la població molt petita que es la única gran guanyadora d’aquesta crisi. Les expectatives de vida de la immensa majoria de la població disminueixen en relació directe al patiment social i econòmic, a les privacions que s’han de fer front en aquesta crisi que és, en definitiva, la gran estafa contra la immensa majoria de treballadors i treballadores.

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública, universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !! És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.
Els Drets Humans han evolucionat fins incloure els drets econòmics, socials i culturals. La Conferència Mundial de Drets Humans (ONU) celebrada a Viena el 1993 va determinar que: “Tots els drets són universals, individuals i interdependents i estan relacionats entre si. La comunitat internacional ha de tractar els drets humans en forma global i de manera justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes “. També la Constitució espanyola estableix que s’ha de garantir que la llibertat i igualtat siguin “reals i efectives” (art. 9.2), i es pot afirmar que els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials, sinó que han d’actuar avançant cap a cotes més altes de prestacions. És el que es diu principi de no regressivitat o, millor, de progressivitat, reconegut a escala internacional.

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana.

Tenim molts arguments per denunciar les conseqüències funestes de la seva política.

La nostra Iniciativa Penal Popular, doncs, s’ha de basar en tots els fonaments jurídics anteriors i ha de prendre i adoptar totes les facetes i accions que calguin per a fer prevaldre el dret a la salut. Es basa en les múltiples denúncies, a tots nivells, de que els poders polítics, amb les seves mesures (en les que s’inclou l’aprovació d’uns Pressupostos insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població), atempten el dret bàsic a la dignitat humana i vulneren de forma reiterada el dret a la salut.

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.
La violació pels poders públics d’aquest dret, en la mesura que constitueix, com a dret propi de la ciutadania, un dret cívic, obliga a plantejar la possibilitat que les decisions polítiques de gravíssimes restriccions sanitàries no només siguin un abús de poder, sinó que presentin una autèntica rellevància penal que es pot perseguir davant els tribunals pels perjudicats i la fiscalia, d’ofici en base a l’art. 542 del Codi Penal que castiga les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin” als ciutadans “l’exercici de drets cívics”, en un precepte que contempla de forma genèrica la violació de drets innominats.

400 persones exigeixen: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals"


La mort per aneurisma d'una dona que va deambular 65 hores per quatre hospitals de Catalunya ha deixat de ser un cas particular. Una vintena d'organitzacions i entitats socials de tot Catalunya han presentat un escrit al jutjat que investiga el cas per poder exercir l'acció popular. L'iniciativa penal popular (IPP), que és com s'anomena l'acció, ha estat presentada aquest matí a l'auditori de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l'assistència de més de 400 persones que han omplert el local i una pancarta amb el lema: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals". Una altra pancarta deia: "No al model de Boí, sí a Boí a la Model".

#IPPfemsalut Esta crisis no la pagamos, y menos con nuestra salud!

400 persones exigeixen: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals"


La mort per aneurisma d'una dona que va deambular 65 hores per quatre hospitals de Catalunya ha deixat de ser un cas particular. Una vintena d'organitzacions i entitats socials de tot Catalunya han presentat un escrit al jutjat que investiga el cas per poder exercir l'acció popular. L'iniciativa penal popular (IPP), que és com s'anomena l'acció, ha estat presentada aquest matí a l'auditori de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l'assistència de més de 400 persones que han omplert el local i una pancarta amb el lema: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals". Una altra pancarta deia: "No al model de Boí, sí a Boí a la Model".

Es tracta d'una iniciativa sense precedents en el qual aquestes entitats, com a representants de la societat, compareixen davant la justícia per denunciar les retallades i el deteriorament que està patint la sanitat pública catalana i exigir responsabilitats.

És una mesura similar a la iniciativa legislativa popular, només que no es reclama que es legisli sobre una matèria, sinó que es persegueixi judicialment a determinats càrrecs públics per algun fet. En aquest cas, la mort de Carmen Mesa, morta el passat mes de setembre a l'hospital de la Vall d'Hebron a causa d'un aneurisma i després d'un llarg periple de desatenció mèdica malgrat la gravetat del seu estat de salut.

L'IPP entronca amb la querella que va presentar al seu dia l'advocat de la família, Pau Núñez, en la qual acusa els responsables mèdics de la Vall d'Hebron i del Departament de Salut d'un delicte previst en l'article 542 del Codi Penal, que castiga amb penes d'inhabilitació d'un a quatre anys a l'autoritat que, sabent, impedeixi a una persona exercir els seus drets cívics reconeguts en la Constitució.

En aquest cas, s'argumenta, el dret a rebre una assistència sanitària, ja que la dona morta no va poder ser atesa a Vall d'Hebron a causa del col·lapse que patien els quiròfans per les retallades, ni tampoc se li va poder practicar una prova perquè la màquina necessària estava espatllada des de feia mesos i no s'havia reparat.

La IPP presentada aquest matí està recolzada pels sindicats CCOO, UGT, CGT i Catac, la Confederació de Federacions d'Associacions de Veïns de Catalunya, associacions veïnals de diverses ciutats, la CUP de Reus i entitats en defensa de la sanitat pública. "Estem construint un moviment ciutadà per recuperar el sistema públic de salut que teníem i una manera de fer-ho és acudir als tribunals", ha explicat Antoni Barbarà, portaveu de les entitats.

Entre els assistents hi havia l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, l'economista Àngels Martínez Castells i el doctor Antoni Barbarà Molina, de Dempeus per la Salut Pública, l'entitat que va iniciar l'ILP.

Els Representants de les associacions que subscriuen l'IPP han llegit un decàleg en què es denuncien les retallades i els seus responsables polítics.

Natalia Fortes, la filla de Carmen Mesa, ha conclòs l'acte agraint el suport de les entitats. Després s'ha guardat un minut de silenci en record de totes les persones que puguin haver mort a causa de les retallades i els assistents a l'acte han partit en manifestació fins al Palau de Justícia de Barcelona encapçalats pels iaioflautes.

Entitats socials presenten accions legals contra les retallades en la sanitat

http://www.324.cat/video/3994590/Les-retallades-als-tribunals

Detinguts set neonazis per un atac en una festa universitària

A la tarda del divendres al campus de la Universitat Complutense de Madrid albergava una festa a la qual desenes d'estudiants s'havien acostat després de la fi de les classes. Com altres vegades, estava organitzada per les assemblees d'estudiants de 'Pren la Facultat', la plataforma sorgida del 15-M en la qual joves universitaris s'organitzen per protestar contra les retallades en Educació, l'actual reforma laboral i l'Estratègia Universitat 2015. Enmig de la celebració, "un grup de 30 emmascarats ultradretans" van atacar als assistents, amb bengales a la mà i llançant ampolles de vidre i altres objectes. Un dels estudiants va haver de ser ingressat a l'hospital en caure-li una ampolla al cap.

La festa estava organitzada pels estudiants que protesten contra les retallades i la reforma laboral

Com els propis estudiants de l'assemblea denuncien en el comunicat, "malgrat que la nota policial reproduïda en alguns mitjans parla de baralla entre bandes, la realitat és que s'ha tractat d'una agressió planifiqueu protagonitzada per individus tapats armats que han pegat de manera brutal als estudiants que es reunien a la Facultat de Ciències d'Informació de la UCM".

Andrés B., un dels estudiants que organitzava la festa i de l'assemblea, explica que "van aparèixer de sobte i no vam poder fer res". "Anaven amb bengales i màscares, caminant amb pas ferm cap a la gespa on hi havia la gent asseguda". Després, els neonazis "van agafar el vi de la festa i van marxar corrent".

Després de l'incident, va acudir la policia al campus i va aconseguir detenir set dels joves agressors d'extrema dreta, dos dels quals eren menors d'edat.

Els cinc joves neonazis majors d'edat, després de passar la nit a la de brigada Provinicial d'Informació de Moratalaz, van presentar declaració al matí davant la policia, mentre que els dos menors es troben en el Grup de Menors (GRUME).

No és la primera vegada


Aquest tipus d'atacs per part de joves d'extrema dreta no són estranys a les facultats de la Comunitat de Madrid. Fa uns mesos a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia a Somosaguas els estudiants van patir una agressió semblant, quan diversos emmascarats van entrar als passadissos encaputxats, cridant i arrencant pancartes. Uns dies més tard, l'incident es repetia a la facultat d'Història. En aquesta ocasió, hi va haver ferits, com una vicedegana de la facultat que va intentar parar als violents.

"Campanya d'estigmatització"


En el seu comunicat, els estudiants de Agafa la Facultat denuncien "la campanya d'estigmatització posada en marxa pel govern, la policia a les seves ordres (recordem" l'enemic "que assenyalava el Cap de Policia de València per designar els estudiants d'institut que reclamen el seu dret a una educació pública de qualitat) i una part de la premsa conservadora".

Davant d'això, els estudiants han convocat una concentració en repulsa per l'atac d'ahir i realitzaran una roda de premsa conjunta amb professors i estudiants en defensa d'una universitat "oberta, democràtica i pacífica per a tots".

Comunicat davant l'agressió ultradretà soferta avui a Ciutat Universitària


La tarda del divendres 9 de març, mentre es realitzava una festa d'autofinançament a Ciutat Universitària organitzada per la coordinadora d'assemblees estudiantils "Tomalafacultad" de la UCM, 30 ultradretans emmascarats han atacat als allí reunits. Una agressió brutal, planificada ia la llum del dia, que s'ha saldat almenys amb un ferit que està sent atès en un hospital pròxim. Tots aquests fets s'han donat durant una convocatòria pacífica i festiva per a la recaptació de fons per l'activitat de les assemblees.

No és la primera vegada que en els últims temps ataquen a aquelles que fan política de forma crítica i pública: fa uns mesos a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia a Somosaguas les i els estudiants organitzats van patir una agressió semblant, que també va estar precedida per la criminalització de determinats mitjans de la dreta, que assenyalen fins i tot amb nom i cognoms a tots aquells que defensen una universitat pública i de qualitat i un futur digne per a les i els joves.

En aquest cas, l'article que assenyala qui són els que a cara descoberta i de forma pública es deixen les seves millors hores a construir una universitat i una societat de tots i per tots va ser publicat fa uns dies al diari ABC, amb el títol". Els 10 grups que agiten el carrer". L'article en qüestió, que no complia cap de les regles bàsiques del periodisme, començant per l'obligació de contrastar la informació amb diverses fonts, reproduïa un informe de la Brigada Policial d'Informació (l'antiga brigada polític social del franquisme) en què s'admet com a pràctica habitual que la policia utilitza els recursos públics per espiar als col·lectius d'estudiants.

És la mateixa policia que apallissa adolescents a València, és la mateixa policia que marca l'objectiu utilitzant fins i tot la paraula "enemic" per designar els estudiants d'institut que protesten contra les retallades en educació: la policia assenyala "l'enemic", els mitjans de la ultradreta el reprodueixen, i els emmascarats agafen el guant, atacant de forma violenta i covard als que donen la cara pel futur de totes i tots.

Mentre les elits subordinen la sobirania popular als mercats europeus, i només ofereixen com a sortida de la crisi el sacrifici de tota la nostra generació, la premsa de la dreta i la policia pagada amb els diners de tots, es dediquen a estigmatitzar les i els estudiants compromesos que rebutgen la rapinya sobre el públic i els drets de tots, i que treballen dia a dia per construir i defensar la universitat i l'educació públiques. Després de la seva criminalització, vénen les agressions dels grupuscles feixistes.

Han de saber que ja no hi ha camí de tornada. Mai tornarem a tenir por. Mai tornarem a amagar-nos. Que s'amaguin els que destrueixen l'educació i colpegen l'estudiantat. Que s'amaguin els que cobren per insultar a estudiants que defienen la universitat. Que s'amaguin els que es lucren amb la crisi i encara ens exigeixen austeritat. Nosaltres seguim a cara descoberta, en complicitat amb treballadors, precàries, famílies desnonades, pensionistes, en definitiva juntament amb les majories socials: contra la dictadura del deute i els especuladors, per la democràcia i el dret a tenir drets.

Dilluns es convocarà una concentració i una roda de premsa contra els que ens controlen, que ens assenyalen mediàticament i els que ens agredeixen, solament per reclamar democràcia i defensar els nostres drets.

http://tomalafacultad.net/2012/03/09/comunicado-ante-la-agresion-ultraderechista-sufrida-hoy-en-ciudad-universitaria/

Líbia s'esqueixa: Misrata en mans de les petrolieres





Les autoritats de la tercera ciutat més gran de Líbia, Misrata, han imposat restriccions en l'accés al seu territori per als habitants d'altres àrees del país. Segons afirmen diversos experts, es tracta de la declaració de la seva autonomia: "El manteniment de l'ordre públic i la defensa de la ciutat es duen a terme per les brigades que la protegien de les tropes de Muammar Gaddafi", se subratlla en el comunicat de les autoritats locals, elegides el mes passat. Occident promou la divisió de Líbia pels guanys les de petrolieres.

"Misrata crearà una zona de seguretat que prohibeix l'entrada a molts libis", indica l'agència de notícies russa Itar-Tass, citant el diari londinenc The Guardian, i afirma que "en realitat estem parlant de l'autonomia proclamada de la ciutat".

La setmana passada a Bengasi, capital de la regió de Cirenaica on van començar els aixecaments dels mercenaris armats i procedents d'Egipte, a l'orient de Líbia, van proclamar l'autonomia després d'un congrés regional, al que van acudir a mínim 2.000 persones. Aquesta zona pretén crear el seu propi parlament i ministeris de finances, defensa i de petroli, encara que les relacions exteriors serien controlades des de Trípoli.

Com que Cirenaica gaudeix del 70% de la producció petroliera a nivell nacional, diversos analistes coincideixen que la divisió de Líbia es promou des dels EUA i Occident per qüestions petrolieres.

D'altra banda, el president del Consell Nacional de Transició (CNT) libi, Mustafa Abdul Jalil, va amenaçar aquest dimecres amb utilitzar la força per impedir la possible desintegració del país.

El periodista Fernando Casares considera que després de la caiguda de Muammar Gaddafi "que va aconseguir mantenir l'unitat del país", diverses tribus locals tractaran de proclamar la seva independència: "Si no s'aconsegueix l'aliança entre les tribus, aquestes autoproclamades economies regionals seran una constant a Líbia", assegura.

Copia y pega el código HTML continuación




Occident promou la divisió de Líbia pels guanys les de petrolieres

EUA i Occident tenen un gran interès en què s'independitzi la zona de Cirenaica, en l'orient de Líbia, pel fet que es tracta d'una regió molt rica en cru. Així ho creu l'analista internacional Laila Tajeldine, que assegura que la divisió de Líbia es promou per guanys petrolieres.

Cirenaica se situa entre la ciutat de Sirte i la frontera amb Egipte, on es concentren fins al 66% dels jaciments de petroli libi. Segons l'experta, "cal tenir en compte que aquesta zona té en el seu poder el 70% de la producció petroliera a nivell nacional", per tant és molt atractiva per als interessos específicament d'Occident i "determinant per a països com EUA i França".

Tajeldine remarca que aquests estats estan duent a terme la missió de "la divisió del territori i poble libi" per "concentrar més els guanys petrolieres a favor d'ells".

Els nombrosos conflictes ètnics van començar a registrar-se a Líbia després de la caiguda del règim de Muammar Gaddafi, després d'uns nou mesos de guerra civil en què va participar també una coalició internacional sota el comandament de l'OTAN que, en virtut d'una resolució de l'ONU , va realitzar bombardejos aeris donant suport a les forces opositores.

Rússia i la Lliga Àrab estableixen una posició comuna sobre Síria

Rússia i la Lliga Àrab van acordar una posició conjunta de cinc punts sobre la situació a Síria, segons va comunicar el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, després d'una reunió amb els ministres d'Exteriors de l'organisme panàrab celebrada al Caire. "El primer és posar fi a la violència, vingui d'on vingui, el segon és trobar un mecanisme imparcial i independent de monitorització, el tercer, evitar qualsevol intromissió externa; el quart, no impedir el subministrament del material humanitari a tots els sirians. I per fi, el cinquè, donar suport a la missió de Kofi Annan", va explicar Lavrov. La CIA considera que Bashar al-Assad controla la situació a Síria.

El ministre d'Exteriors rus va subratllar la gran importància d'aquests punts que "envien un clar senyal a totes les parts" del conflicte sirià. Així mateix va destacar que tant Rússia, com la Lliga Àrab, consideren important reiterar el seu suport als esforços de l'enviat especial de l'ONU i de l'organisme panàrab a Síria. "Esperem que aquesta missió sigui fructífera", va afirmar.

Dissabte Kofi Annan es va reunir a Damasc amb el president sirià, Bashar al-Assad. El mandatari sirià va afirmar que el seu país està disposat a "donar suport a qualsevol esforç honest" encaminat a solucionar la crisi. No obstant això, Al-Assad va destacar que l'èxit d'una solució política és impossible mentre "els grups de terroristes estiguin sembrant el caos i desestabilitzant el país".

La CIA considera que Bashar al-Assad controla la situació a Síria


El president de Síria, Bashar al-Assad, està controlant la situació al seu país, segons fonts de la intel·ligència d'EUA

Tot i que el conflicte entre les autoritats del país i l'oposició siriana dura ja un any, el cap de l'Estat no ha deixat anar les regnes del poder, van assenyalar agents de la intel·ligència nord-americana que van demanar que s'ocultés la seva identitat com a requisit per concedir una entrevista al diari The Washington Post.

La majoria dels alts funcionaris del Govern d'Al Assad segueixen sent fidels al seu president, igual que la major part de l'Exèrcit, apunten els agents. Els militars sirians estan ben armats i estan preparats per combatre els grups armats de l'oposició i als desertors.

Darrerament Iran ha augmentat el subministrament de diferents tipus d'armes, d'avions no tripulats i d'altres equips militars a l'Exèrcit sirià, que compta amb prop de 330.000 soldats, el que representa una potent força militar, afirmen els agents de la intel·ligència nord-americana.

A més Síria compta amb un extens sistema de defensa antiaèria, la majoria dels components van ser subministrats per Rússia, així com centenars de míssils terra-aire i milers de peces d'artilleria.

Al país hi ha quatre vegades més militars i cinc vegades més sistemes de defensa antiaèria que a Líbia, apunten els agents, el que complicaria la tasca d'aplicar l'anomenada zona d'exclusió aèria sobre Síria, si EE. UU. o altres països occidentals es decidissin a fer-ho. "Les autoritats Sirianes estan disposades a combatre amb totes les seves forces", afirmen els agents en l'entrevista.

Així mateix opinen que l'oposició del país està desorganitzada i no compta amb uns líders experimentats. Els grups opositors no tenen armes de gran calibre, cosa que els impedeix lluitar reeixidament contra les tropes governamentals.

Mentre que el representant especial de l'ONU i de la Lliga Àrab a Síria, Kofi Annan, afirma que l'única solució possible al conflicte consisteix en un acord polític entre les parts, l'oposició rebutja les crides al diàleg i insisteix en la necessitat de continuar la lluita armada contra el Govern d'Al Assad.

IU: L'empresonament de Guerrero és un "exemple" a seguir en d'altres casos

El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha assegurat avui que la presó decretada per la jutge Mercedes Alaya a l'exdirector general de Treball andalús Francisco Javier Guerrero "és una pràctica que s'hauria d'estendre a la resta d'Espanya". Diego Valderas ha dit l'ingrés a presó de Guerrero "es veia venir i cada vegada apunta més alt en la corrupció dels ERO" a la Junta d'Andalusia.

Valderas ha afirmat que es comencen a assenyalar "elements molt clars de responsabilitat del propi Govern de la Junta en aquests deu anys". La Junta, ha insistit Griñán (PSOE), va ser la que "va dir que Guerrero declararà i fora imputat, i el mateix ha confessat que ha comès il·lícits claríssims". La jutge del cas ERO imputa a l'actual director general de Treball de la Generalitat de Catalunya Foto: Guerrero puja al furgó cap a la presó.

En declaracions abans d'intervenir en l'acte electoral a Almeria al costat del candidat de IULV-CA a la presidència de la Junta, Diego Valderas, Cayo Lara ha recalcat que ara mateix hi ha "més presumptes culpables que presumptes innocents entre els que estan imputats en casos de presumpta corrupció. Que serveixi com a avís a navegants i s'estengui pel conjunt de la geografia nacional per a tots aquells que hagin ficat la mà a la caixa dels recursos públics", ha afirmat Lara, per a qui això és una cosa que "no s'hauria d'haver consentit des del primer dia pel conjunt del sistema judicial espanyol".

Preguntat per la repercussió que pugui tenir la decisió de la jutge en la campanya electoral, Lara ha insistit que és un tema "important i negre" però que no hauria de ser "el tema estrella" de la campanya ni servir "com a cortina de fum perquè no es discuteixin els problemes reals dels andalusos".

Diego Valderas ha comentat que l'ingrés a presó de Guerrero "es veia venir i cada vegada apunta més alt en la corrupció dels ERO" a la Junta d'Andalusia. Valderas afirma que "això apunta més alt" i que es comencen a assenyalar "elements molt clars de responsabilitat del propi Govern de la Junta en aquests deu anys". "Sembla molt difícil que no es conegués això i que algú que és nomenat pel Govern en un lloc de tant nivell no comentés res a cap dels seus responsables superiors", ha asseverat el candidat d'IU a la Presidència de la Junta.

Davant d'aquesta situació "tremendament greu", Valderas ha presentat a IU com "la garantia de la neteja total i d'aixecar les catifes de qualsevol tipus de corrupció i a qualsevol administració", i s'ha compromès a "fer que el paguin, tant penalment com des del punt de vista polític, aquells que hagin estat responsables". "Corrupció zero, malbaratament zero, amiguisme zero, endollisme zero, Arenas zero i Griñán zero", ha emfatitzat el dirigent d'IU, que ha apostat per "obrir un nou temps polític en què cal prescindir de dues forces polítiques que estan tacades per la corrupció".

Griñán recorda que la Junta d'Andalusia va demanar presó contra Guerrero

El president andalús i candidat del PSOE a la reelecció, José Antonio Griñán, ha recordat avui que la Junta d'Andalusia havia demanat presó per a l'exdirector general de Treball Javier Guerrero, que aquesta matinada ha ingressat a la presó per ordre de la jutge Mercedes Alaya.

En declaracions als periodistes a Cártama, on es troba en campanya electoral, Griñán ha explicat que la Junta, personada en el cas dels ERO fraudulents, va demanar fa "molt temps" la declaració davant la jutge de l'exdirector general de Treball, i "el seu empresonament".

"El que s'ha produït és el que ve demanant la Junta, que són mesures cautelars en aquest supòsit", ha explicat. Sobre la influència de l'empresonament de Guerrero en la campanya electoral, ha comentat que la Junta ha presentat proves documentals sobre "il·lícits que s'havien produït i això és el que ha d'influir".

Crítiques al PP

El que ha d'incidir en la campanya, segons el president andalús, és saber la posició que està mantenint la Junta, mentre altres, pel PP, "amaguen aquest tipus de casos o posen com a modèlic alguns comportaments il·lícits", ha denunciat.

La Junta, ha insistit Griñán, va ser la que "va dir que Guerrero declararà i fora imputat, i el mateix ha confessat que ha comès il·lícits claríssims".

Sobre les declaracions de Guerrero en què assegurava que alts càrrecs coneixien el que feia, inclosa la consellera de la Presidència i portaveu del Govern andalús, Mar Moreno, Griñán ha subratllat que el exdelegat "li té mania perquè s'està ficant molt amb ell. Guerrero ha dit el que ha dit, però moltes de les coses que diu no tenen consistència", ha assegurat Griñán.

La jutge del cas ERO imputa a l'actual director general de Treball de la Generalitat de Catalunya

La titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, encarregada de la investigació sobre les irregularitats detectades en expedients de regulació d'ocupació tramitats per la Junta d'Andalusia, ha dictat un nou acte en què imputa en la causa a l'actual director general de Treball, Daniel Alberto Rivera, i al seu antecessor, Juan Márquez, que han ocupat el càrrec en l'actual legislatura i que van succeir en el càrrec a Francisco Javier Guerrero, un dels principals imputats en el cas.

Segons recull la interlocutòria, el exchófer de Guerrero va confessar que part dels 900.000 euros que va rebre en subvencions atorgades per la Junta els va destinar a comprar cocaïna "per al seu cap i per a ell".

La jutge Mercedes Alaya argumenta que, dins de la investigació al voltant de l'empresa Surcolor, s'ha determinat que Márquez "va ordenar" els pagaments relatius a la pòlissa en les resolucions de 21 de desembre de 2009 i de 25 de febrer de 2010 i Rivera els relatius a la resolució d'1 de setembre de 2010, tot això "per a 26 extreballadors" de l'empresa, "expressant en les seves respectives resolucions que troba en la Direcció General 'l'expedient complet de tramitació de l'ajut'".

Segons la jutge, d'aquest expedient "es dedueix inexorablement que els treballadors acomiadats van ser 24 i no 26, pel que van poder deduir fàcilment que els altres dos no havien de pertànyer a Surcolor", i critica que, "com en el cas de Guerrero, s'ordenen aquests pagaments amb total absència de procediment, ja que no existeix tan sols la menor sol·licitud o protocol de col·laboració; només existeix sol·licitud per l'ajuda de 175.998 euros per al pagament de la prima que corresponia a l'empresa, resolta per Daniel Rivera".

Forma arbitrària i injustificada


Després d'asseverar que, "curiosament, en aquesta resolució, Rivera al·lega com a normativa aplicable la Llei de subvencions, quan en virtut de la mateixa ell no seria competent, per raó del seu càrrec, per a la seva concessió", crida l'atenció sobre el fet que la Direcció General d'Assegurances "ha informat que, mentre que l'import de les indemnitzacions per acomiadament en les conciliacions del CMAC ascendien a 1.537.162,03 euros, la prima de la pòlissa va ascendir a 2.674.175,83 euros, conclusió de la qual s'extreu el dispendi en què hauria incorregut intencionadament la Junta a través dels seus alts càrrecs".

Respecte a Juan Márquez, la magistrada també ho imputa per la seva tasca en relació a l'empresa Aglomerados Morell, ja que "no consta" l'aprovació de l'ERO per a l'extinció laboral de 24 treballadors, "dels quals dos no eren empleats de la mateixa", ni tampoc qualsevol altre document que acrediti la dita extinció. Tant Márquez com Guerrero van dictar diverses resolucions "de forma arbitrària i injustificada i per donar cobertura als compromisos verbals" de l'exdelegat provincial d'Ocupació a Sevilla Antonio Rivas.

Així, precisa que Guerrero "va mostrar la seva disconformitat per la subscripció d'una pòlissa per a 24 extreballadors" de l'empresa, mentre que el seu successor en el càrrec va dictar sengles resolucions "per les quals la Junta es comprometia a abonar 1.459.677,83 euros per la pòlissa de prejubilació", després del que diu que cal tenir en compte que, segons l'administrador de l'empresa," l'acomiadament dels seus treballadors no era una cosa necessària per la seva empresa, i que va ser una condició verbalment imposada per concedir les ajudes necessàries destinades a amortitzar els gastos del trasllat de les instal·lacions "a Villanueva del Rio i Minas (Sevilla).

Pagaments creuats

Un punt important de la interlocutòria dictada per la jutge és el relatiu a l'empresa Riu Gran, ja que considera que tant Márquez com Guerrero "ordenar el pagament, injustificat en no estar emparat en cap resolució que tingui la menor aparença de legalitat, d'importants sumes mitjançant el procediment de desviament de fons o pagaments plegats", de manera que tots dos," abusant de l'exercici de les seves funcions públiques, podrien ser responsables de la defraudació de fons públics per quantia de 1.531.299,51 euros, de la qual injustament s'hauria beneficiat" Rio Grande.

Així mateix, imputa Márquez, que va ser nomenat director general sent conseller del ram Antonio Fernández i que va ocupar el càrrec entre els anys 2008 i el 23 d'abril de 2010 -quan el va substituir Daniel Alberto Rivera, imputat també en la interlocutòria de 42 pàgines que ha dictat la jutge aquest divendres-, per autoritzar la inclusió en l'ERO de Calderinox del exdelegat de Treball i Seguretat Social de la Junta a Sevilla Juan Rodríguez Cordobés i d'Antonio Fernández Garzón, "cap dels quals va treballar per a l'empresa".

UGT i CCOO convoquen demà 60 ciutats contra la reforma laboral

CCOO i UGT convoquen demà a la ciutadania de 60 ciutats espanyoles a mobilitzar-se en contra de la reforma laboral i contra "l'atac dels governs del PP i CiU als serveis públics. Toxo i Méndez encapçalaran la manifestació de Madrid, que començarà a les 12.00 hores al passeig del Prado i acabarà a la Puerta de Alcalá. La manifestació de demà és la segona que convoquen els sindicats després de la del passat 19 de febrer, que es va saldar amb una multitudinària participació.

A més, es produeix dos dies després que els sindicats hagin convocat una vaga general contra la reforma per al dia 29 de març. Els treballadors es manifestaran el 11-M per mostrar el seu rebuig a una reforma laboral "imposada" que els sindicats consideren "injusta, ineficaç i inútil", segons el manifest d'aquestes mobilitzacions.

Per CCOO i UGT, suposa un atac "sense precedents" a l'estat del benestar i als serveis públics i provocarà més recessió i més atur, tot i que insisteixen que el Govern "té a les mans la possibilitat de desactivar-la".

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, han emplaçat al president del Govern, Mariano Rajoy, perquè obri una taula de diàleg social orientada a canviar els capítols essencials de la reforma, però fins ara no han tingut resposta.

A més, asseguren que els mitjans de comunicació afins al Govern i alguns dirigents del PP han posat en marxa "el ventilador de la calúmnia i la difamació contra el moviment sindical".

CCOO i UGT qualifiquen d'intolerable que aquests mitjans diguin que els sindicats són insensibles amb les víctimes dels atemptats de l'11-M de 2004 per fer coincidir les manifestacions en aquesta data.

L'únic que pretenen, asseguren, és "confondre la ciutadania perquè s'instal·li a la resignació davant eliminació de drets socials i laborals per part de l'Executiu".

Els dos sindicats reiteren que el Govern "sap" que la reforma no servirà per solucionar l'atur i que l'única forma de generar treball és que hi hagi creixement econòmic.

Subratllen que és discriminatòria contra els que no tenen prestació per atur perquè concedeix privilegis a les empreses de menys de cinquanta treballadors que contractin desocupats amb prestació.

Assenyalen que la reforma també va contra els treballadors perquè converteix l'acomiadament en un recurs fàcil, ràpid i barat per als empresaris i perquè els salaris, horaris, llocs o la mobilitat geogràfica depenen de l'empresari, sense possibilitat de negociació.

Afegeixen que inventa, a més, una nova forma de contracte, especial per a les empreses de menys de 50 treballadors, pel que qualsevol contractat estarà a prova el primer any i per tant susceptible de ser acomiadat sense indemnització.

Així mateix, va contra el creixement econòmic perquè generarà més atur i reduirà els salaris dels treballadors amb feina, cosa que redundarà en un menor consum i menys ingressos per a l'Estat.

La reforma també va en contra dels empleats públics autoritzant, per primera vegada en la història, a les administracions expedients d'extinció del personal laboral.

L'ANC es constitueix per avançar cap a la independència

Prop de 7.000 independentistes s'apleguen des del matí al Palau Sant Jordi per assistir a l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana. L'acte ha començat a les deu del matí i es preveu que s'allargui fins les tres. Durant el matím els 3.000 membres de ple dret de l'assemblea han votat els estatuts i el reglament intern amb la finalitat d'avançar cap a la independència. S'han aprovat els estatuts i els reglament interns. Hi ha previst d'aprovar també el full de ruta de l'entitat.

També han votat i aprovat l'informe del secretariat i del consell permanent, i han descartat, per majoria absoluta, que l'ANC es pugui presentar mai en una convocatòria electoral.

L'acte, el presenten els actors Sergi López i Txe Arana, i hi assisteixen diverses personalitats, com Josep Maria Vila d'Abadal, Moisès Broggi, Muriel Casals o Josep Maria Àlvarez, asseguts a la fila zero.

Desenes d'intel·lectuals han apadrinat aquesta iniciativa que té per objectiu principal ampliar la base social per a la independència i vol continuar la tasca de mobilització social que les consultes van portar a la seva màxima expressió fins ara.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Aureli Argemí, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal, intervindran a l'acte constituent de l'ANC. Es tracta de tres grans entitats catalanes que han volgut donar suport a la iniciativa. A més, l'artista Ferran García Sevilla ha realitzat un cartell commemoratiu de l'assemblea general d'avui que se suma al que també ha fet el Joan Rebull.

Suport dels intel·lectuals

Personalitats més o menys veteranes i habituals dels fòrums de l'independentisme activista ja han anunciat que hi serien i que darien suport al projecte amb col·loquis i debats pertot: Aureli Argemí, Carles Boix, Moisès Broggi, Jordi Carbonell, Salvador Cardús, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Ferran Requejo, Francesc Ribera (Titot), Pep Riera, Miquel Sellarés, Josep Maria Terricabras i més seran demà a la primera fila del Sant Jordi.

També hi ha representants dels partits (CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, CUP i Reagrupament) i dels sindicats (UGT i Intersindical-CSC), amb una bona representació de batlles de l'Associació de Municipis per la Independència i amb alguns representants de l'esquerra abertzale basca.

Merkel tanca Alemanya a desocupats espanyols i grecs incomplint les lleis europees

El Govern neoliberal d'Angela Merkel ha ordenat a l'Agència Federal d'Ocupació deixar de pagar als immigrants comunitaris, a partir del 23 de febrer, la prestació d'atur coneguda a Alemanya com "Hartz IV". Merkel vol reduir l'allau d'aturats espanyols, grecs i portuguesos que arriben al país buscant feina, van confirmar fonts del Ministeri de Treball. Això contravé l'acord signat al 1953 -abans que es fundés l'Unió Europea (UE)-, pel qual 20 països es comprometien a brindar prestacions socials equivalents als seus ciutadans. Entre els signants estan membres de l'UE com Espanya, Portugal o Grècia, però falten d'altres, com Àustria o Polònia.

La decisió -que pretén descoratjar l'arribada de desocupats espanyols, grecs i portuguesos, llevant-los les prestacions socials-, va desencadenar un fort debat a Alemanya: "Aquí necessitem immigrants qualificats que treballin i aportin", va confirmar Jens Flosdorff, portaveu del Ministeri de Treball, a la agència alemanya de notícies dpa. "La cultura de donar la benvinguda no significa convidar els immigrants al nostre sistema social", agregó. L'oposició parla "d'escàndol".

Els immigrants d'alguns països europeus que arribaven a Alemanya a la recerca de treball podien cobrar fins ara l'anomenat "Hartz-IV": una assegurança que consisteix en 374 euros mensuals (490 dòlars) més el pagament de la calefacció i del lloguer.

No obstant això, només podien demanar aquesta assegurança els ciutadans de països membres del Conveni europeu d'assistència social i Mèdica, un pacte signat al 1953 -abans que es fundés l'Unió Europea (UE)-, pel qual 20 països es comprometien a brindar prestacions socials equivalents als seus ciutadans. Entre els signants estan membres de l'UE com Espanya, Portugal o Grècia, però falten altres, com Àustria o Polònia.

"Aquesta desigualtat legal entre ciutadans de l'UE portarà problemes a Europa", va justificar Flosdorff. Els joves grecs o espanyols que arribin a Alemanya fugint de les altes taxes d'atur en els seus països (22,9% a Espanya i 21% a Grècia) deixaran de comptar així amb el suport de l'Estat alemany mentre busquen feina: "Els desocupats que volen treball a Alemanya poden buscar des del seu país a través de les delegacions de l'Agència d'Ocupació alemanya", va recordar Flosdorff.

Però no serà el cas d'aquells titulats universitaris en disciplines que calen al mercat de treball alemà, els quals són rebuts amb els braços oberts, a més de que el govern democratacristià realitza campanyes de propaganda per portar´-los al seu país amb tota la poca vergonya. Recordem que els estudis universitaris són financiats en la seva major part pels impostos de l'Estat, pel que Alemanya s'estalvia així l'educació dels tècnics i els hi roba als païssos als que obliga, al mateix temps, a aplicar una economia suicida que sols afavoreix als interessos de l'oligarquia financera europea i l'industria exportadora alemanya, que rep aquestes inversions.

L'ambaixada espanyola a Berlín va preferir no comentar la notícia fins a no tenir més detalls. Segons les seves fonts, uns 10.000 espanyols es van registrar a consolats del seu país a Alemanya l'any passat. La xifra total d'inscrits arriba a 125.000, encara que la quantitat real d'immigrants espanyols pot ser molt superior, perquè molts no s'apunten al consolat.

Es vol descoratjar l'arribada de desocupats espanyols, grecs i portuguesos, llevant-los prestacions socials

Els analistes coincideixen que darrere de la mesura hi ha un intent de frenar la nova onada de desocupats sud-europeus que arriben a la primera economia europea a la recerca de millors oportunitats. No obstant això, l'Agència Federal d'Ocupació alemanya va negar que hagués augmentat la quantitat d'immigrants que sol·liciten prestacions. Mensualment es reben unes 10.000 sol·licituds, ha explicat la portaveu Anja Huth: "Són les xifres que veníem registrant".

Els partits de l'oposició, socialdemòcrates (SPD), Verds i L'Esquerra (Die Linke), acusen el govern "d'abandonar unilateralment la solidaritat europea" i "d'escàndol".

Equador: La Marxa Plurinacional per l'Aigua, la Vida i la Dignitat dels pobles arriba a Loja

Ahir la marxa va arribar fins Zamora, capital de Zamora-Chinchipe, amb normalitat des del Pangui. A l'arribada, els participants van copar la catedral de Zamora. Monsenyor Walter Heras va exprésar la seva solidaritat amb la Marxa per l'Aigua, la Vida i la Dignitat dels Pobles: "l'aigua és la vida, i hem de cuidar-la, si a ella no se la respecta i no es reparteix equitativament no hi haurà el Sumak Kawsay (el concepte de vida en plenitud dels pobles indígenes de l'Equador), per això estem en el deure i l'obligació de defensar-la, tots els éssers vius que habitem a la terra, necessitem d'ella", a més va demanar al tot poderós que els cuidi en el seu recorregut.

La Marxa va explicar en el dia d'ahir amb marxes de suport a diferents províncies de l'Equador: Azuay, Chimborazo, Imbabura, Morona-Santiago, Pichincha, Sant Diumenge dels Tsáchilas, Sucumbíos... A Conca, capital de Azuay, una altra de les províncies que es veuria afectada per la mineria, la manifestació per l'aigua va recórrer la ciutat en un ambient festiu. Les organitzacions "Dones Defensores de la Pachamama" i "Guardianes de l'Amazònia" van protagonitzar una jornada informativa i cultural.

Amb fotografies i cartells van exposar la crua realitat de pobladors de zones mineres d'un altre països de Centreamèrica, Amèrica del Nord o Perú. Conca es veuria directament afectada pel projecte miner a les llacunes de Kimsacocha, que proveeixen l'aigua a la ciutat.

A la capital, Quito, la marxa va comptar amb el suport de set mil manifestants convocats per diversos moviments socials, sindicats i organitzacions polítiques progressistes que es van mobilitzar de forma pacífica durant quatre hores en el centre de la capital.

Avui divendres, la marxa arribarà a la ciutat de Loja, on està previst una rebuda i diferents actes per l'Aigua, la Vida i la Pachamama.

"La Pepa" surt per primera vegada del Congrés per ser exposada a Cadis al bicentenari

Dos operaris traslladen l'original de la Constitució de 1812 des del Congrés dels Diputats i amb destinació a Cadis, la ciutat on es va redactar, per celebrar el seu bicentenari, i ho ha fet envoltat d'un fort dispositiu de seguretat que acompanyarà el text fins a la seva destinació. L'original de la Constitució de 1812 ha sortit aquest divendres del Congrés dels Diputats amb destinació a Cadis, la ciutat on es va redactar, per celebrar el seu bicentenari, i ho ha fet envoltat d'un fort dispositiu de seguretat que acompanyarà el text a la vostra destinació.

Es tracta de la primera vegada que "La Pepa" surt de l'arxiu de Les Corts, on es conserva des del mateix any de la seva signatura, encara que en el Palau de la Carrera de Sant Jerónimo està des que es va inaugurar aquest edifici el 1850.

A les 9:30 dos operaris han col·locat la caixa que conté "La Pepa" en un camió aparcat al pati del Congrés que transporta altres obres procedents del Museu d'Amèrica i que abans de sortir de Madrid recollirà altra més en el Museu Arqueològic.

Una forta expectació ha envoltat el primer viatge d'aquest text, amb nombrosos mitjans gràfics i funcionaris del Congrés que volien veure la seva partida, inclosos els treballadors de l'Arxiu de la cambra baixa, on habitualment es guarda aquesta peça en una caixa forta.

Acompanyada d'un fort dispositiu de seguretat


La Brigada Central de Proteccions Especials de la Policia Nacional s'encarrega del fort dispositiu de seguretat que acompanya el text constitucional.

Així, l'original viatja escortat per sis agents de la Policia Nacional en un vehicle amb les mesures requerides per al trasllat d'obres d'art, com subjeccions especials, tancaments de seguretat o elements d'extinció d'incendis.

Els integrants d'aquest dispositiu especial de trasllat, denominat "Venus", estaran en contínua comunicació amb la Sala del 091 i amb les plantilles policials de les diferents províncies per les quals transcorre el seu trajecte, per assegurar i confirmar la seva pas segur per aquestes zones.

El comboi està a més acompanyat per dos policies amb moto del Grup de Avançades i contravigilàncies durant el seu recorregut a Madrid i compta amb la protecció des de l'aire d'un helicòpter del Servei de Mitjans Aeris de la Policia Nacional, segons ha informat el Ministeri d'Interior.

Poques vegades exposada

"La Pepa" ha vist poques vegades la llum i l'última vegada va ser fa només tres mesos, durant les tradicionals jornades de portes obertes que celebra el Congrés cada any per commemorar la Constitució de 1978, quan es va exposar al passadís de l'edifici d'ampliació.

Segons ha recordat a Efe una de les treballadores de l'arxiu, també va estar exposada fa deu anys en una mostra del Congrés sobre les diferents Constitucions espanyoles, però no havia sortit mai de la Cambra ni havia estat objecte de préstec.

Aquesta funcionària ha estat l'encarregada, amb un altre operari, de treure a "La Pepa" de la caixa forta i de embolicar acuradament abans del seu embalatge en dues caixes, ambdues de metall.

Segons les imatges que ha facilitat el Congrés -que no ha permès veure el procés d'empaquetatge encara que sí el trasllat- la primera caixa s'ha tancat cargolada i la segona amb dos tancaments normals.

L'exemplar que viatja a Cadis té 96 pàgines, està enquadernat en vellut vermell i té una cinta marcadora amb els colors de la bandera nacional.

"La Pepa" compta amb 184 firmes-la del president de les Corts, els 179 diputats presents, que van ser cridats nominalment, i els quatre secretaris-i està també rubricada en les pàgines imparells pels quatre secretaris. Al costat de la signatura dels diputats figura la seva procedència. Dels 184 signants, 52 provenien d'Ultramar.

Per a aquest viatge especial, la Constitució de 1812 ha hagut de ser assegurada. El valor de l'assegurança, segons Interior, és de 200.000 euros, encara que el valor real d'aquest document històric és incalculable.

La mort de tres caixes

Jaume Reixach: Catalunya acaba de perdre d’una tacada tres entitats centenàries: Caixa de Sabadell, fundada el 1859 i que és la primera caixa d’estalvis que es va establir a l’Estat espanyol; Caixa de Terrassa, fundada el 1877 i que ha desenvolupat una gran tasca social a la comarca, i Caixa de Manlleu, creada el 1896 sota l’impuls del bisbe Josep Morgades, un dels pilars del ressorgiment catalanista al segle XIX. Aquestes tres caixes es van fusionar l’any 2010 i van adoptar el nom d’Unnim. Ara, el BBVA ha comprat Unnim pel preu simbòlic d’1 euro, després que el Banc d’Espanya assumís la majoria del capital social de l’entitat per tal de cobrir el seu forat financer.

L’absorció d’Unnim pel BBVA és una pèssima notícia per a Catalunya i demostra l’absoluta incapacitat del «Govern dels millors» per dirigir la nau d’aquest país. Quan es va desfermar la crisi financera mundial, Antoni Castells, l’aleshores conseller d’Economia de la Generalitat, va endegar responsablement el procés de fusió de les caixes catalanes per tal d’incrementar el seu múscul davant el devastador tsunami propiciat pels especuladors de Wall Street.

D’aquesta reorganització –feta en clau de futur per garantir la catalanitat de les caixes–, en van néixer Catalunya Caixa i Unnim, mentre que La Caixa va absorbir Caixa de Girona. De la seva banda, Caixa Penedès va decidir «anar per lliure» i es va integrar en el grup Mare Nostrum, mentre que Caixa Laietana es va deixar absorbir per Caja Madrid (Bankia): així els ha anat...

A l’actual conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, li pertocava continuar la tasca del seu antecessor en el càrrec i falcar la pervivència d’Unnim i de Catalunya Caixa. Però, com ja hem denunciat reiteradament des d’EL TRIANGLE, Andreu Mas-Colell, tot i els títols acadèmics que llueix, és un bluf a l’hora de gestionar. Ha matat sense contemplacions Spanair i ara ha deixat, sense moure un dit, que el BBVA es cruspeixi Unnim. La història centenària de tres emblemàtiques entitats financeres catalanes se n’ha anat en orris d’un dia per l’altre. Per un miserable euro, tot l’enorme patrimoni econòmic, social i cultural construït pels homes i dones que van aixecar Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa de Manlleu ha quedat reduït al no-res.

EUA no respon quan se li pregunta pels arxius i dades dels espanyols a Megaupload

El Govern ha reconegut, en resposta a una pregunta d'IU, que si bé l'Agència de Protecció de Dades espanyola s'ha dirigit a l'US Federal Trade Commission, interessant-se pels arxius i dades personals de ciutadans espanyols emmagatzemats a Megaupload, no ha rebut cap resposta. El diputat d'IU al Congrés, Alberto Garzón, va preguntar al Govern quines mesures pensava adoptar per garantir que els Estats Units, i més concretament l'FBI, tornés aquestes dades privades als seus propietaris originals.

Garzón es feia ressò de les peticions que associacions de consumidors i d'usuaris d'Internet havien traslladat a l'Executiu perquè intercedís a favor dels ciutadans espanyols i garantís el seu dret a la privacitat, després que la informació que tenien emmagatzemada als servidors de Megaupload acabés en mans de l'FBI després del tancament de l'empresa.

"Aquest tancament ha afectat a milers de ciutadans espanyols que tenien allotjats tot tipus de continguts privats en els servidors de l'esmentada empresa", ha denunciat el diputat d'IU.