dijous, 17 de novembre de 2011

Joan Coscubiela assegura que el 20N també estan en joc els recursos dels Ajuntaments

El cap de llista ecosocialista reivindica que tothom d'esquerres s'ha de sentir "lliure" per anar a votar i no estar condicionat pel mal anomenat "vot útil". El cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Coscuiela, s'ha rodejat avui de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses de la coalició per llançar un missatge de cara a la gent vinculada al món municipal: s'ha de fer entendre a la gent que el 20N "també es vota per si se li dóna més recursos al seu ajuntament per fer polítiques que la ciutadania reclama i necessita".

"Amb la cara ben alta, podem dir amb orgull que tenim credibilitat i autoritat de ser els que de vegades en solitari han defensat el municipalisme", ha afegit.

Durant la seva intervenció, Coscubiela també ha reclamat el paper "clau" dels ajuntaments per sortir de la crisi econòmica perquè són, en última instància, els que actuen com a "xarxa de protecció" de la ciutadania impulsant sovint "polítiques socials d'emergència". Per això, el cap de llista ecosocialista ha remarcat que "mentre alguns -en al·lusió a CiU- parlen de pactes fiscals buits que continuen menyspreant el finançament local nosaltres diem que sense una millora del finançament local el pacte és coix i no resol el problema com atendre necessitats dels municipis".

En aquest sentit, Coscubiela també ha carregat contra la "miopia" del Govern espanyol del PSOE amb els municipis per haver "menyspreat" el finançament de les administracions locals. "El menyspreu al finançament local ha estat un dels grans escàndols d'aquest país que fins ara havia quedat tapat pel núvol dels ingressos provinents de l'economia urbanística i del totxo", ha sentenciat.

Coscubiela, que ha aprofitat per agrair el "treball incansable" de regidors i regidores i alcaldes i alcaldesses de la coalició per defensar la ciutadania de les seves ciutats i pobles, ha assegurat que és "clau" per sortir de la crisi econòmica que els ajuntaments tinguin el finançament que els pertoca per poder solucionar els problemes de la ciutadania.

Per tot plegat, Coscubiela ha demanat el vot de "socialistes" i de "tota la gent d'esquerres en general": "S'han de sentir lliures per decidir què votar i no estar condicionats pel què alguns anomenen vot útil", ha dit el candidat d'ICV-EUiA que ha remarcat que no només es decideix qui governa, sinó "com es comença a construir un projecte d'esquerra amb valors i polítiques d'esquerres".

Durant l'acte, també hi ha participat la número 4 de la llista i portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Rubí, Marta Ribas, que s'ha compromès a ser la "veu" dels municipis al Congrés per reclamar que les administracions donin resposta en inversió local, "més necessària que mai", per poder impulsar més polítiques actives d'ocupació, i atenció a les necessitats de la ciutadania que més pateix la crisi econòmica

L'Alcalde del Prat, Lluís Tejedor, el president del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, i Gregorio Belmonte han coincidit en destacar la necessitat de lluitar pels interessos del municipalisme des del Congrés dels Diputats.

PRIMA DE RISC

Preguntat pels periodistes sobre la pujada de la Prima de Risc espanyola fins a 500 punts, el cap de llista ha insistit en què "és més evident que mai que les polítiques del govern en matèria d'ajust, la reforma laboral, o la reforma Constitució han estat absurdes, inútils i injustes". "Si eren per evitar el que està passant, han fet el contrari. No sortirem de la crisi ni del xantatge dels mercats fins que no hi hagi un gir radical de les polítiques per activar l'economia i això no es farà amb retallades ni sense un sector públic fort".

Nuet explica a Sabadell les propostes d’ICV-EUiA sobre la dació en pagament

El candidat tercer d’ICV-EUiA per la circumscripció de Barcelona, Joan Josep Nuet, ha visitat el barri de Les Termes de Sabadell, un dels més colpejats per les situacions de desnonament a la ciutat. L’ha acompanyat la coordinadora local i comarcal d’EUiA, Marisol Martínez, per tal d’explicar les propostes de la coalició sobre la dació en pagament. Nuet s’ha reunit amb un nombrós grup de veïns i veïnes del barri i d’altres zones de la ciutat, afectats per les hipoteques i que han perdut el seu habitatge.

Nuet ha explicat que “es tracta de veritables drames humans, de gent que ha perdut el seu pis, el dels seus pares i, alguns, fins i tot el cotxe i, a sobre, han de continuar pagant una hipoteca”. “Es tracta d’una autèntica injustícia”, ha sentenciat Nuet.

En aquest marc, l’ex senador d’EUiA ha explicat quines són les propostes de la coalició ICV-EUiA que passen per garantir, per llei, la dació en pagament, “una sortida per a les famílies que s’han quedat sense habitatge per no poder pagar la hipoteca”, ha afegit Nuet.

Des de la formació s’ha explicat que aquest tipus d’hipoteques es van fer en un moment econòmic en què es van valorar els pisos molt per sobre del seu valor real. Nuet ha explicat que “mentre que la situació econòmica ha fet que el valor real del pis s’ha enfonsat, la hipoteca ha quedat com una llosa a la família, i ara no hi poden fer front”.

Per això, explica Nuet, “nosaltres estem perquè es faci una llei que reguli la dació en pagament, que com a mínim, en el moment que s’entregui el pis, la hipoteca quedi solucionada. Perquè no és just que a sobre que et quedes sense pis, continuïs pagant la hipoteca durant 10, 15 o 20 anys”. Nuet també ha remarcat que s’han multiplicat les accions de solidaritat entre la gent per evitar els desnonaments.

“La gent és conscient que li pot arribar a passar també a ells. Que ara poden pagar la hipoteca però que si es queden sense feina potser no podran pagar-la”. Des d’ICV-EUiA es proposa que els bancs acceptin unes condicions perquè si algú es queda sense feina la hipoteca es quedi paralitzada. “Perquè la gent no és que no vulgui pagar, és que no pot pagar”, ha sentenciat Nuet.

L'origen del iode 131 que contamina Europa és un laboratori farmacèutic hongarès

Segons l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), l'origen de la contaminació amb iode 131, que pot provocar càncer, detectada des del passat octubre a alguns estats europeus s'ha localitzat en un institut hongarès, fabricant de productes mèdics radioactius. Encara que des del principi es va tranquil·litzar a la població asseverant que el nivell de contaminació era mínim, la desconeguda procedència del material havia obert la porta a unes especulacions que ara es frenen, segons l'OIEA, però la ciutadania considera els aclariments insuficients i exigeix ​​responsabilitats i mesures de seguretat adients, en un país governat per l'extrema dreta i l'oligarquia. A la foto IODE-131 (I-131) radioactiu per beure.

La llista completa dels païssos afectats fins ara: Alemanya, Suècia, Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Dinamarca.

El iode-131 és un producte derivat de reaccions de fissió nuclear que es produeixen en reactors i armes nuclears, i emet una radiació que pot causar càncer quan s'absorbeix en dosis prou altes.

S'utilitza contra el càncer de tiroide, per tant el iode-131 va a la glàndula tiroide i es converteix en Iodur de sodi (NaI), que conté ions de iodurs radioactius provinents del iode-131 o del iode-132. Allà la radiació destrueix les cèl·lules canceroses sense afectar la resta del cos.
VIDA MITJANA: 8 Dies
RADIOACTIVITAT: Beta
Transmuta DONANT: Xenon-131, Gas Lleument Radioactiu emissor Alfa

L'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) va dir que els nivells de iode-131 que s'han detectat en diversos llocs a tot Europa són anormalment alts, però no prou alts com per suposar un risc per a la salut pública.

El Ministeri de Medi Ambient d'Àustria va dir que els nivells de iode radioactiu detectats s'exposen a la població a una dosi de radiació equivalent a una sola dosi de -40, 000 rebuda en un vol transatlàntic

El iode-131 es desintegra ràpidament, amb una vida mitjana de només vuit a deu dies.

L'increment en el iode radioactiu va ser detectat per primera vegada a finals d'octubre per l'Oficina de la República Txeca de Seguretat Nuclear, i des de llavors ha estat mesurada en altres llocs, l'OIEA, va dir.

Més por a l'àtom, després de Fukushima i ara que l'Institut de Seguretat Nuclear francès acaba de qualificar les centrals gales de poc resistents a les catàstrofes naturals, no es necessita al Vell Continent.

Entrevista a Cayo Lara: "Ja tenim el totalitarisme econòmic"


Candidat d'IU a la presidència del Govern. El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, afirma que si no es planten els governs davant els poders financers "passaran coses encara més greus": "El poder també és allà!". Cayo Lara assenyala amb la mà dreta la façana del Congrés, a penes a 40 metres, mentre amb l'esquerra tira dels pics del coll de la camisa per protegir-se del fred de Madrid i protegir una gola tan cascada després de tants dies de campanya (i precampanya ) que intenta suavitzar amb boletes d'àrnica, caramels de mel pura i antibiòtics. Al vídeo: El vot útil és IU.

El líder d'Esquerra Unida, al mig del carrer, i abans de posar, s'atura quan li aborda Joan, un parat i indignat que porta en vaga de fam des del 15 d'octubre i que segueix apostat davant de la Porta dels Lleons de la cambra baixa. El candidat li diu que sí, que mai s'ha de deixar la protesta al carrer, que ell no la deixarà, però que canviar el sistema també s'aconsegueix des del Parlament, i per això cal votar aquest 20-N: "Si jo fora Emilio Botín, recomanaria l'abstenció o el vot blanc o nul", li raona. És el mateix que crida en tots els mítings d'una campanya absorbida pels atacs diaris dels "mercats", és a dir, el capitalisme especulatiu dels fons d'inversió.

Nova compra de deute del Banc Central Europeu (BCE) i les bosses es relaxen. Què passa a la UE? Pot saltar pels aires? Està realment malalta?

Estan enceses totes les alarmes. I vol dir que els especuladors financers són insaciables i van a per totes. El BCE ha de comprar ja deute sobirà directament als països i acabar d'un tall amb l'especulació, i la UE ha d'aprovar ja la taxa a les transaccions financeres. I els països han d'invertir les seves polítiques, cercar recursos dels grans capitals i del poder financer. Si no, no sortirem del cercle viciós que crea més crisi i més atur. És que és terrorífic el que fan, són governs servils del gran capital i la banca! És que hem arribat a la degeneració absoluta de la democràcia! Però ja no serveixen els pegats.

Què passarà llavors? La democràcia pot sucumbir?

Si no es planten els governs, sí. Caminarem en el pendent i passaran coses encara més greus.

Com què? El totalitarisme?

Ja tenim el totalitarisme econòmic. El que marquen uns quants que no ha triat ningú.
Si IU hagués dit fa dos anys que ens anaven a imposar un Govern de concentració a Grècia, que a Silvio Berlusconi l'anaven a treure els mercats i que ens anaven a obligar a canviar la Constitució, què ens haurien dit? Que estàvem bojos. Però ja és aquí. I si demà ens diuen que no val el president que surti de les urnes, que volen un tecnòcrata? On queda la dignitat i sobirania d'un país? Ens roben tot. La reacció es produirà i s'ha de produir, però no només dels ciutadans d'esquerres. Els de dretes, els que més presumeixen de patriotes, han d'estar preocupats.

Amb el jou de l'austeritat i la retallada del dèficit que imposa la UE, hi ha marge de maniobra? Hi ha la rebel·lia, com demana?

Com no ha de cabre la rebel·lia davant els mercats? Islàndia ho ha fet, eh? No s'ha enfonsat i està tirant cap amunt.

No està dins de la UE.

Dins de la UE també és possible. Els passos han de donar-los els ciutadans i els països. Per què no ens plantem d'una vegada i canviem l'orientació europea?

Espanya ha de deixar de pagar el seu deute? Cal una lleva?

El que s'ha de fer és una auditoria del deute espanyol, per veure quanta és per despeses i quanta pel suport a les entitats bancàries. El nostre deute públic és inferior a la mitjana europea. Només amb majors ingressos a través de la persecució del frau fiscal, una reforma fiscal progressiva i alimentar l'economia productiva, s'hauria mantingut cert equilibri en els comptes públics. I si li sumem que el BCE compri deute...

Espanya ha sortir de l'euro?

No ho plantegem en aquest moment. Hi ha mecanismes suficients per fer un canvi a la UE sense sortir-nos de l'euro, però es necessita un gir de 180 graus: construcció d'una Europa social, rescat dels sectors estratègics, harmonització fiscal, intervenció pública en l'economia, potenciació de la sanitat i l'educació pública, aposta per un altre model productiu ...

Si fos president i rebés una trucada de Barack Obama, l'FMI, del BCE, de la UE, i li diguessin "o retallades o rescat", què faria? Dimitir?

No, els diria que no poden imposar la política, i que es pot retallar el dèficit per la via dels ingressos.
Tenim marge de maniobra: estem a vuit punts de la mitjana de la pressió fiscal de la UE. La UE diu que cal reduir el dèficit. La retallada l'ha decidit el Govern. Per què no s'han pujat els impostos als rics, per què no s'ha decidit que no hi hagi repartiment de dividends dels bancs si hi ha crisi, per què no apechugar els accionistes amb la crisi que han organitzat alguns bancs, per què baixen impostos a les empreses amb beneficis? Als que cal ajudar és a les pimes en crisi, en fallida.

Aquesta crisi pot arramblar amb el sistema capitalista?

El capitalisme no ha caigut, però sí que ha entrat en una crisi molt important, i cada vegada més persones ho qüestionen. Una cosa comença a morir i alguna cosa nova, el socialisme, ha de néixer de nou, sobre bases que hem de construir, aprenent dels errors del passat.

Les enquestes auguren una forta pujada d'IU. Com va succeir en altres campanyes, els pronòstics es poden frustrar?

Crec que no, perquè el creixement és fruit d'un treball fet durant anys. La gent ens veu com una força seriosa, que ha fet una correcta radiografia de la crisi. Si Zapatero hagués adoptat les propostes que li vaig portar a la Moncloa l'abril del 2009, no estaríem així. Aquest bagatge d'alternatives concretes i realitzables i la resposta ciutadana no ens fa esperar, llevat mal major, una baixada en la tendència de vot. Estarem per sobre dels 1,5 milions de vots [el 2008, IU-ICV va demanar 969.946 sufragis] i sembla que tindrem un grup parlamentari ampli.

Però per què no recull més vots IU d'un PSOE que podria perdre prop de 60 escons?

Un porró de gent passarà al PP. Un altre milió i mig dubte si quedar-se a casa o votar IU, doncs era votant del PSOE i avui està desencantada. Hi ha gent a qui li costa trencar el llaç amb el seu partit, perquè trenca una part de la seva història. Els diem que en moltes províncies disputarem els escons no amb el PSOE, sinó amb el PP. Però no tinc dubte de l'acostament i de la confiança que ens té la base social que va votar el PSOE.

El PSOE crida ja al vot útil. No creu que alguna cosa pugui quallar?

Altres vegades sí va funcionar, però en aquesta campanya, no. Primer, perquè han vulnerat el seu programa i ja no tenen credibilitat i dos, perquè va votar el contrari del que diu fins abans d'ahir. Quin vot útil va a demanar, quan ens ha ficat en dues guerres i ha lliurat el seu projecte, la democràcia, a la dictadura dels mercats? El PSOE a més ha renunciat a disputar el poder al PP en no canviar la Llei Electoral. No, el vot útil no funcionarà, li pot fer riure a la gent.

Felipe González va treure fins i tot la 'pinça' IU-PP. Vista la tendència d'IU, els temors que donar el Govern al PP a Extremadura li danyarien eren infundats?

El tema d'Extremadura no ens perjudica en absolut. La gent coneix la meva posició, que coincideix amb la de la direcció federal. A hores d'ara, després de diversos mesos... Sí, eren temors infundats. No té ressò el que prediqui Felipe, no només perquè ell sigui el representant de Gas Natural i tingui alhora un sou vitalici d'expresident per un passat fosc que millor oblidar-ho. Després de la immensa tenalla que el PSOE ha fet amb el PP amb la reforma de la Constitució, com diu que ve la pinça? Demostra poca talla.

Encara que sigui una hipòtesi remota, pactaria IU amb el PSOE per fer de barrera contra el PP?

No existeix aquesta possibilitat. La nostra posició és la mateixa: estem en les antípodes del PP, no se'ns passa ni per la imaginació que puguem posar un Govern del PP. Però el PSOE faria polítiques alternatives, d'esquerres, les contràries a les que ha aplicat Zapatero? És molt difícil que aquest PSOE, que s'ha sumat a l'onada neoliberal, plantegi un acord per l'esquerra. I no ens mourem.

Rubalcaba marca distàncies i demana relaxar l'ajust.

L'última vegada que ho va dir, va sortir Elena Salgado i va retallar 654 milions d'euros. No val res el que diu Rubalcaba, és paper de fumar. No és creïble.

És dramàtica per a tota l'esquerra una debacle del PSOE? Pot deixar el camí expedit al PP?

El primer missatge [de l'electorat] és que un partit socialdemòcrata no pot abraçar polítiques de dretes que caminen en la direcció contrària a la construcció de l'Europa social. Aquest és el drama. Però aquí estarà l'esquerra alternativa, aquí estarà IU. El greu és que es traslladi a l'opinió pública que són les polítiques d'esquerres les que han portat al desastre. No, són les polítiques neoliberals de sempre.

IU i PSOE poden retrobar-se als carrers després del 20-N?

Dependrà d'ells. Nosaltres anem amb el teixit social, els sindicats, les reivindicacions que es fan als carrers.

Proposen tres milions de llocs de treball. Són xifres realistes, tenint en compte la conjuntura?

És una previsió raonable, és tornar a l'atur que teníem el 2008. Si no creem ocupació, què fem? El paquet de mesures que hem preparat contempla recursos i a més són immediats. Hi ha mesures en marxa els recursos s'incorporarien en poc temps a la Hisenda pública. Es mou el consum, i el consum mou l'economia. No hi ha utopia en aquest plantejament. No conec aquesta proposta dels altres.

En el seu capítol de regeneració democràtica, inclouen l'avanç cap a la III República. Connecta això amb la prioritat dels ciutadans?

No es pot veure com un element nostàlgic o una bandera, o elegir un cap de l'Estat. És una cosa molt més profund, valors que entronquen també amb la participació plena dels ciutadans en la vida pública. República i democràcia estan absolutament lligades. Està lligat amb una altra forma d'entendre la societat, un Estat laic... molts valors que encarna la República. I jo crec que sí, que s'avança molt. Cada vegada va guanyant més la gent que se sent republicana. Avança més el nombre de persones. Sempre dic que aquest país ho han fet massa joancarlista. La meva opinió és que el trànsit següent vindrà de la mà de la República, i estarà lligat amb la pròpia vida del monarca. Jo sóc dels que pensen que es produirà, perquè el pensament de la gent és majoritàriament republicà, i no només la gent d'esquerres. La República no està associada a l'esquerra. Hi ha gent de dretes que no volen ser monàrquica, que no entenen per què hi ha un dret de sang en una persona.

Anem al 15-M. Tem que el moviment pugui desinflar?

No ho sabem. Sí que ha aconseguit ja una cosa important: que es repolitice molta gent jove i no tan jove, i que es discuteixi de política en carrers i places. que abans no es discutia o es discutia molt poc. I van prenent consciència de la probblemáticadel món en què viuen.

Què ha après IU de l'15-M?

Que la gent té molta necessitat de ser protagonista de la història. I ens hem retrobat amb tot aquest frescor, aquest aire fresc. És clar que estem aprenent, nosaltres no som un producte acabat.

El 15-M ha assumit que bona part de les seves propostes estan contingudes en el programa d'IU?

Cada dia que ha passat, més. La gent va arribar allà sense conèixer què opinàvem els partits, i l'ha anat sabent. I ens han anat coneixent.

Això vol dir que hi haurà major translació de vot a IU que en les autonòmiques i municipals?

Crec que sí. El palpo, ho veig, m'arriba a Twitter, veig que la gent entén que la seva força i rebel·lia al carrer ha de tenir la seva manifestació al Parlament. Sí, tenim més possibilitat de tenir a gent del 15-M. Dipositaran la seva confiança crítica, però confiança al cap ia la fi.

El PP augura protestes si governa. És lícit que un partit no digui clarament què farà?

Sí, és pitjor el que ens espera. Seguiran amb el full de ruta neoliberal. És gravíssim el seu plantejament. Però barallarem perquè no tinguin majoria, sobretot perquè el PSOE no podrà ni exercir l'oposició. Però és evident que si no hi ha un canvi en les polítiques, aquesta crisi es pot dur a dos governs per davant: al del PSOE... i al del PP si guanya.

Es retrocedirà en drets?

No sé si s'atreviran. Si ho intenten, la gent s'ha de mobilitzar.

IU planteja la construcció d'una esquerra alternativa també després del 20-N. Serà llavors el moment de fer la convergència amb Equo o Esquerra Anticapitalista?

Els vam fer una oferta sincera.

Li pregunto pel 21-N. Li agradaria que es sumés Equo?

Però sobre bases molt concretes. Crec que una força política de l'esquerra alternativa no pot donar suport a la guerra de Líbia, per exemple. Sí hem de tenir clar que el projecte que volem és de l'esquerra anticapitalista, antineoliberal. Ha de ser amb una amalgama de molta gent, i tots hem de cedir una mica, però hi ha eixos determinats en els quals no es pot cedir.

Vol a Gaspar Llamazares com el seu portaveu adjunt?

La decisió la prendrà IU. Aquesta és una organització profundament democràtica i el meu tarannà també. Però Gaspar és un gran parlamentari, no cal que ho digui jo.

¿Tem la bicefàlia, ja que té més taules parlamentàries?

No, han passat tres anys amb mi de coordinador, amb un secretari general del PCE en la direcció [José Luis Centella] i un portaveu al Congrés. Aquí està la història: no hi ha hagut problemes. Haurem de mantenir el mateix tarannà i línia de treball. I mantenir el grup implicat amb l'organització, i que aquesta arreli amb la gent dels carrers.
Descarta acords amb Amaiur?

Acords globals és molt difícil que tinguem amb una força independentista. Però si ells per exemple estan a favor de treure la reforma laboral, quin problema hi ha? En elements puntuals i positius que coincideixin amb IU, ens entendrem amb qui sigui.

Un bon èxit el 20-N li reforça com a coordinador de cara a la X Assemblea Federal d'IU?

En el meu projecte no estava ser coordinador ni ser candidat. Està vostè parlant amb una persona que és corrent, del carrer, i és la meva manera de ser, i no la canviaré. Per al futur, el que decideixin els òrgans d'IU i el que sigui millor per a ella.

Primera nit d’acampades impulsades per diverses assemblees de barri barcelonines

Les assembles de barri barcelonines, pertanyents al moviment 15-M, segueixen amb la seva campanya prèvia a la gran manifestació de divendres a la Plaça Catalunya de Barcelona. A Sant Antoni s’ha habilitat un punt d’informació que ofereix explicacions tècniques sobre un sistema electoral que es considera “enrevessat i injust”, segons un dels participants en l’acció, Rafael Brugada. Diversos cartells i fulls explicatius analitzen les implicacions de cada opció, del vot convencional a l’abstenció passant pel vot nul o en blanc. La intenció és que els ciutadans puguin reflexionar sobre la seva participació en el 20-N amb el màxim coneixement de causa.

Alguns activistes de l’assemblea de Sant Antoni han passat aquest dimecres la seva primera nit a l’Avinguda Mistral, als voltants d’aquesta instal·lació informativa. Aproximadament 40 han celebrat un sopar popular, i uns 20 hi han romangut tota la matinada. L’objectiu és “escalfar motors de cara a divendres, i visualitzar que ens estem reunint totes les setmanes. És un moment prou important com perquè aquesta tasca es vegi més”. L’acció ha estat debatuda amb les altres assemblees de la ciutat: algunes d’elles han optat per acampar, i d’altres per esperar fins divendres.

No hi ha hipòtesis concretes sobre quina pot ser l’actitud institucional davant les pernoctacions en l’espai públic, ni sobre com podrien influir unes possibles pressions policials: “De moment, la decisió aprovada és que acampem, i mentre hi hagi aquest consens és el que es farà”, explica Brugada. Per ara, uns agents de la Guàrdia Urbana s’han acostats als indignats per exigir-lis que durant el dia recollissin les tendes de campanya. Els participants hi han accedit, i el punt d’informació segueix en peu.

L'Universitat pública en vaga, les privades i les fatxendes al seu aire


La vaga convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública contra les retallades dels pressupostos de les universitats públiques ha registrat al llarg del matí un seguiment desigual, amb menys afluència d'estudiants del que és habitual als campus, però amb la majoria de les facultats obertes. Al migdia, un centenar d'estudiants han irromput a la seu del Banco de Santander a la plaça de Catalunya de Barcelona, on s'han estat uns cinc minuts abans de seguir la seva cercavila reivindicativa, en el transcurs de la qual han tallat carrers en la ruta cap a la Borsa de Barcelona i la Conselleria d'Economia.

A la Universitat Autònoma (UAB), l'activitat ha estat nul·la a les facultats de Ciències de la Comunicació, Traducció i Interpretació, Ciències de l'Educació, Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques, mentre que a Dret i Economia i Empresa -les típicament fatxendes- s'han mantingut algunes classes, com a la majoria de la Pompeu Fabra i quatre facultats més, entre les quals figuren Medicina i Veterinària, on "imperava la normalitat", segons els seus imperials rectors.

Panorama variat

A la Universitat de Barcelona (UB) i la Politècnica de Catalunya (UPC) s'han donat situacions diverses, encara que a la UB ha predominat la normalitat. En aquesta última universitat només s'han suspès parcialment les classes a la Facultat de Medicina del Clínic i a primera hora del matí els piquets s'han centrat en la Facultat de Geografia i Història del Raval.

Al campus de Terrassa de la UPC la paràlisi ha estat important, molt per sobre de l'impacte que ha tingut al Camp Nord de Pedralbes, on la presència d'estudiants ha baixat notablement, encara que l'activitat no s'ha suspès.

Coincidint amb la jornada de vaga universitària, els estudiants han muntat una cercavila que ha sortit de l'edifici històric de la UB, a la plaça de la Universitat, i que ha marxat pel centre de Barcelona, per on han tallat carrers, sense provocar més incidents.

Ous plens de pintura

Després d'estar uns cinc minuts a l'interior de la seu del Banco de Santander, on han tirat diversos ous plens de pintura, els manifestants s'han dirigit cap a la seu de la Borsa de Barcelona, al passeig de Gràcia, i han tirat monedes a la porta.

De l'edifici del Santander, els universitaris s'han emportat una silueta de cartró del pilot de fórmula 1 Fernando Alonso, patrocinat pel banc, que ara passegen pel centre de Barcelona amb una vena als ulls.

Posteriorment, s'han aturat davant la seu del Departament d'Economia, custodiat pels Mossos d'Esquadra, on han protestat per les retallades als serveis públics.

Durant el seu recorregut, els joves universitaris, que anaven amb una pancarta fent una crida a la vaga estudiantil, corejaven consignes com L'FMI me'l passo per aquí, Anticapitalistes i Això no és democràcia, és una estafa.

El tall de la Gran Via s'ha produït a prop de les dotze del migdia i ha provocat talls de trànsit al centre de la ciutat. El tall, a la Gran Via amb el passeig de Gràcia, era l'inici de la cercavila reivindicativa. L'acte central de la jornada serà aquesta tarda, a les 18.00 hores, i arrencarà de la plaça de Sant Jaume.

Uns 50 estudiants de la Facultat de Geografia i Història de la UB s'han trobat amb uns 50 més que estaven esperant davant de la porta de l'edifici històric de la UB.

Els dos grups s'han unit i han començat a tallar la Gran Via a la cruïlla del passeig de Gràcia.

Accessos bloquejats a primera hora


Aquest tall de Gran Via se suma a tots els que hi ha hagut aquest matí a la capital catalana i les seves vies d'accés. Membres de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que reuneix estudiants, personal d'administració i docents, han tallat a primera hora algunes vies d'accés a Barcelona, cosa que ha provocat grans retencions de trànsit a l'AP-7, la B-30 i a la B-23.

Estudiants i professors de la universitat catalana estan convocats aquest dijous a una vaga contra les retallades que està imposant el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat, que suposen el 16% del pressupost del 2010 i que es tradueixen en una reducció interanual de 144 milions d'euros.

Pel que fa al seguiment de la vaga, com que no hi ha cap organisme que centralitzi les dades, no es tenen, per ara, dades fiables, però sí és cert que a la UPC hi ha més activitat que a la resta d'universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. De totes maneres el seguiment és irregular, i en cada campus se segueix de forma diferent la vaga.

A Cerdanyola


Fonts del Servei Català de Trànsit (SCT) han informat que a les 07.40 hores gairebé un centenar de persones han tallat, en tots dos sentits, l'autopista AP-7 a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), durant uns 15 minuts. La interrupció del trànsit s'ha portat a terme al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ha provocat sis quilòmetres de retencions en sentit Tarragona i quatre a Barberà del Vallès, en sentit Girona.

Després d'aquesta acció de protesta els manifestants s'han dirigit a les rotondes d'accés a la UAB, on s'han organitzat en piquets informatius per explicar als conductors els motius de la seva protesta.

Com a conseqüència d'aquesta acció, a l'AP-7 hi havia, més de mitja hora després, quatre quilòmetres de retencions a Barberà del Vallès, sentit Girona, i 3 quilòmetres a Sant Cugat del Vallès, sentit Girona.

També al lateral a l'AP-7, a la B-30, s'ha tallat el trànsit a Cerdanyola del Vallès a les 07.43 hores, sentit Barcelona, a l'altura del quilòmetre 8,5, cosa que ha generat quatre quilòmetres de cua en sentit Tarragona i cinc en direcció Girona.

Tap a la Diagonal

L'SCT ha informat que la B-23, la via que enllaça el Papiol (Baix Llobregat) amb la Diagonal de Barcelona, també s'ha tallat a l'altura de la zona universitària, cosa que ha provocat sis quilòmetres de retencions entre Sant Feliu de Llobregat i l'entrada a la capital catalana per la Diagonal.

A més, cap a les 07.30 hores, mig centenar de persones han tallat durant 10 minuts el trànsit a la Gran Via de Barcelona, a l'altura de la plaça d'Universitat, però no han generat problemes en el trànsit perquè la circulació s'ha desviat pels carrers d'Aribau i de Balmes.

A la plataforma que ha organitzat aquestes mobilitzacions hi estan adherits sindicats com CCOO, UGT, CGT i USTEC/CAU i organitzacions com l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

La vaga, que se celebra també a la majoria de comunitats autònomes, compta amb el suport d'altres organitzacions assembleàries de joves com la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics o l'Assemblea 15-M.

A més de les carreteres, els estudiants universitaris han tallat aquest matí durant 20 minuts la circulació de trens de la S-2 i la S-55 de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en protesta per les retallades. Han ocupat les vies a l'estació de la Universitat Autònoma i han obligat a interrompre la circulació de trens entre Sant Joan i Sant Quirze, entre les 8.30 i les 8.50 hores.

Actes al migdia i a la tarda

La convocatòria de vaga d'aquest dijous anirà acompanyada de concentracions de protesta, que tindran lloc al migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i en les diferents universitats de Lleida, Tarragona i Girona, a més d'una manifestació central que sortirà a les 18.00 hores de la plaça Sant Jaume i acabarà a la plaça Catalunya.

La vaga ha tingut com aperitiu l'ocupació aquesta setmana de tres facultats per part d'estudiants, com el Campus Ciutadella de la Pompeu Fabra (UPF), l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) i la Facultat de Sociologia i Polítiques de l'Autònoma (UAB).

Segons ha explicat aquesta setmana en roda de premsa el professor de la UAB i portaveu de la Pudup, Ermengol Gassiot, la protesta pretén rebutjar un eventual escenari de destrucció de 4.000 llocs de treball, segons els seus càlculs, de personal docent investigador (PAS) i administratius (PAS).

Els estudiants protesten per la massificació de les aules i per l'augment de les taxes de matrícula, a més d'un escenari de retallada global del finançament universitari que la Pudup situa en un 16%.

Els universitaris protesten a Espanya, Itàlia i Grècia

Estudiants i treballadors de més d'una vintena d'universitats públiques han convocat per avui una vaga, a més de concentracions i manifestacions contra la "precarietat" de l'ensenyament sota el lema L'educació no es ven, es defensa. La mobilització universitària, inclosos tancaments en facultats aquesta mateixa nit i en dies anteriors, és la primera simultània aquest curs en diverses comunitats per reivindicar la baixada de les taxes acadèmiques, la paralització de l'Espai Europeu d'Educació Superior i contra el finançament privat de la universitat pública. Aquesta jornada de protestes coincideix amb la vuitena vaga a Madrid dels professors de totes les etapes preuniversitàries (Infantil, Primària i Secundària). Foto: Milers d'estudiants a la manifestació a Girona.

El sindicat informa que el seguiment a Secundària és del 60,2% (enfront del 52,3% que van donar el 3 de novembre) i en Primària del 25% (enfront del 23,3%). Aquest atur és el primer i únic fixat durant la campanya electoral per als comicis del 20-N. Convoquen dos dels sindicats més representatius del sector (CCOO i UGT), als quals se sumen STEM i els minoritaris. Les altres dues centrals amb més pes (ANPE i CSIF) s'han desmarcat d'aquesta protesta.

La convocatòria arriba sense que sindicats i Comunitat de Madrid hagin acostat postures. La protesta de professors és la més massiva des de fa més de dues dècades, encara que el suport de les vagues perd intensitat amb el pas dels dies. La primera aturada va ser secundat pel 70% dels docents de Secundària, que encapçalen la protesta després de l'aprovació d'unes instruccions d'inici de curs que amplien la jornada lectiva de 18 a 20 hores i que han reduït el nombre de docents interins en els centres. La vaga anterior a la d'avui, el 3 de novembre, la van donar suport un 40% de docents.

Marxes estudiantils a Milà i Roma inauguren era de Monti


Milers d'estudiants universitaris van començar aquest dijous una protesta a Milà (nord) i Roma (capital) en rebuig a les retallades pressupostàries i la manca de llocs de treball al país, s'espera que la caminada arribi al Senat, fet que marca les primeres protestes en l'era del primer ministre, Mario Monti, que presentarà el seu pla de Govern davant el Parlament. La policia ha reprimit la manifestació dels estudiants a Milà, on els joves esperen marxar cap a la Universitat de Bocconi, on estudia l'elit burgesa empresarial d'Itàlia. Monti, el servent de la Trilateral i el Club Bilderberg, és el rector d'aquesta institució.

Els estudiants protesten contra les noves mesures d'estalvi, sobretot en l'educació, i per l'augment de la desocupació. La marxa coincideix amb una vaga de transport, convocada pels sindicats, en tot el país.

Els sindicalistes del transport van cridar a una aturada d'un dia per tal d'exigir millors contractes laborals, provocant la paralització del transport subterrani i molts autobusos a Roma. Mentre que l'aerolínia Alitalia alerta que podrien retardar els vols.

Papademos s'enfronta a la primera protesta a Atenes com premier grec


Els grecs rebran aquest dijous al nou primer ministre, Lucas Papademos, amb una protesta que es durà a terme a Atenes, la capital, per advertir al nou mandatari que malgrat el suport parlamentari que ha obtingut, la societat no seguirà tolerant les polítiques de retallades que s'han aplicat per evitar la fallida de la seva economia.
Serà la primera prova als carrers per a Lucas Papademos, com a senyal de la disconformitat que hi ha entre els grecs per les pujades d'impostos i les noves retallades que Europa i el Fons Monetari Internacional (FMI) exigeixen al Govern hel · lè per hecer front a la crisi.

Respecte d'això el professor de la Universitat de Piraeus, Mary Bossis, va dir que "al fons el món sap que els polítics no poden canviar la situació i que les mesures seran encara pitjor".

Els organitzadors de les accions d'aquest dijous han indicat que la marxa partirà a les 15h00 locals (13H00 GMT) de la Universitat Tècnica d'Atenes, cap a l'ambaixada dels Estats Units.

Per la seva banda, el ministeri de Protecció del Ciutadà va destacar que més de 7.000 agents de seguretat han estat desplegats a Atenes per evitar disturbis.

La premsa local ressenya el malestar dels grecs i ressalten que dimecres un grup de treballadors va tallar l'electricitat del ministeri de Sanitat com a protesta pel nou impost a la propietat.

Grècia fa cinc vagues generals des que va començar la crisi i en les últimes manifestacions s'han registrat enfrontaments entre els ciutadans i la policia. Davant d'això, Papademos que apel·la a la sang freda, ha d'afrontar a una societat encesa.

La mobilització d'aquest dijous coincideix amb una marxa popular que anualment commemora la revolta estudiantil de 1973 que va ajudar a l'enderrocament de la junta militar. En anys anteriors, la manifestació va atreure a grans multituds que van marxar a l'ambaixada dels Estats Units en protesta contra el suport nord-americà al règim militar.

Aquest any, la comunitat universitària està profundament descontenta a causa d'una nova llei aprovada al Parlament el setembre passat amb els vots dels tres partits que integren i donen suport l'executiu de Papademos.

La nova legislació redueix dràsticament el poder dels rectors, introdueix el finançament de les universitats pel sector privat i deroga la prohibició de la presència policial als campus, sense invitació prèvia de les autoritats universitàries.

Merkel i el PP europeu tensen la corda per tenir encara més poder a l'eurozona

El 7% d'interès en l'emissió de deute a deu anys del Tresor és un nivell "realment perillós" perquè suposa pagar gairebé un terç més que en l'última subhasta i ens situa a la zona de turbulències en què Grècia, Irlanda i Portugal van tirar la tovallola. La restricció del crèdit fa que les febles expectatives de creixement s'enfonsin i s'allunya encara més la possibilitat d'estimular la recuperació en un cercle viciós que es coneix com el 'parany del deute'.

"Compra massiva" del BCE

Els analistes i els polítics -especialment l'esquerra europea- estan començant a demanar al Banc Central Europeu que es deixi de melindres i compri bons de forma massiva, ja que els Tractats de la UE ho permeten, l'únic que prohibeixen explícitament és que l'entitat que presideix el lacai de Goldman Sachs Mario Draghi vagi directament a les subhastes de deute dels Estats, en el mercat primari, no en el secundari.

La neocon Merkel interpreta que l'entitat emissora no pot fer compres massives, però és només una interpretació i a més, entre els seus mandats, el BCE ha de salvaguardar l'estabilitat de la zona euro.

En el fons del que es tracta és que la crisi de deute porta a una redistribució de la riquesa i per tant del poder, que a Alemanya i els seus socis "virtuosos" oligarques del Partit Popular europeu, com Finlàndia, Austria, Gran Bretanya o Holanda, els interessa treure profit en un redisseny de l'eurozona amb noves regles que treguin encara més sobirania als estats.

França, però, sí que veu amb bons ulls una intervenció més activa del BCE, ja que la seva prima de risc ha superat els 200 punts bàsics i això posa en perill la seva triple A, la màxima qualificació financera.

La inflació no es dispararia


Esperem que el BCE intervingui amb tota l'artilleria i faci anar dreta als mercats. El risc moral és que si el BCE defensa els Estats en dificultats, i acaba amb l'estratègia del pal i la pastanaga, aquests no es vegin obligats a reduir el dèficit.

Alemanya argumenta que el risc de bons pot disparar la inflació, però això no ha passat ni amb la Reserva Federal, ni amb el Banc del Japó que si que han comprat deute. A més el BCE ha "esterilitzat" els bons obligant als bancs a augmentar les seves reserves.

Cal recordar als alemanys que Hitler no va arribar al poder per la hiperinflació de 1939 sinó per les severes mesures d'ajust de 1930.


Merkel s'enroca en l'austeritat i no vol que el BCE solucioni la crisi de deute


La cancellera alemanya, Angela Merkel, va reiterar avui la seva convicció que el Banc Central Europeu (BCE) no pot solucionar la crisi del deute i va subratllar que el seu govern no cedirà en aquest punt.

"Els que creuen que el BCE pot resoldre com un prestador d'última instància les debilitats de l'eurozona plantegen una cosa que no pot funcionar", va dir Merkel.

Merkel va afegir que la crisi de l'eurozona només pots resoldre a través d'un "sòlid lideratge polític" i que calen més canvis puntuals en els tractats europeus per aconseguir major estabilitat.

La cancellera va reconèixer que a Europa hi ha diversitat d'opinions sobre això però va afegir que aquells que són partidaris d'una "il·limitada acció de bombers" del BCE i no veuen la importància de canvis en els tractats s'equivoquen.

"La meva posició en aquest punt és sòlida", va dir Merkel.

A qui vota Espartac? Doncs a qui ha de ser, als seus: Izquierda Unida!



Albiol: “El que farà el Partit Popular si arriba al govern central són les polítiques de retalls i privatitzadores del Consell”

La diputada d’EUPV, Marina Albiol, assegura que com a Conseller de Sanitat, Cervera, va ser l’autèntic assot de la sanitat pública, i com a diputat ho tornarà a ser sense cap dubte i assenyala que les verdaderes polítiques del Partit Popular "les venim patint al País Valencià des de fa molts anys, la gent ha de saber que van a fer el mateix, són el mateix, els Cervera, Fabra, i Rajoy, tots són de la mateixa família”.

Albiol critica que el Partit Popular, governant al País Valencià, està esquarterant literalment el sistema de benestar, les polítiques de retalls, s’han fet habituals, deixant a molts sectors en una situació francament angoixant, “les associacions de dependents, els advocats del torn d’ofici, els farmacèutics, les universitats, els professionals de l’educació i els estudiants: el Consell té en peu de guerra a tots els sectors de les comarques del nord”.

La parlamentària argumenta que un dels principals objectius del Consell és fer de la sanitat i de l’educació un negoci privat, “transformar drets universals en un bon grapat d’euros per als seus amics de les empreses privades”, i afegeix, “ho estem veient a sanitat amb la seves intencions privatitzadores, i ho veiem amb les intencions del Partit Popular de cedir terrenys públics per a la construcció de centres educatius privats”, i afegeix, “política que ens preocupa enormement degut al greu dèficit en llits hospitalaris i centres educatius que patim a les comarques del nord”.

Albiol assenyala que ara que entrem a la recta final de les eleccions el Partit Popular ja està mostrant la seua verdadera cara i ja no es mostra tant remis a l’hora de parlar del que van a fer. “Rajoy ja té les tisores preparades, a la gent d’Esquerra Unida i als castellonencs i castellonenques això no ens sorprèn en absolut, és exactament el que estem veient fer al Consell des de fa molts anys”.

Un 'te de merda' de panda ... El més car del món!

El progrés no s'atura ni per un moment. Ara beurem excrements. O almenys ho faran, curiosament, els més adinerats que solen tenir el gust i l'ètica de la mateixa collita. Ha passat menys de mig any des que científics japonesos creessin la carn de femta humana i un altre entusiasta de la Xina ha presentat un te fet d'aquest producte. Però ara els óssos pandes són els encarregats de proporcionar la matèria primera.

El biòleg xinès An Yanshi, que va crear un te amb excrements de pandes, té planejat iniciar la seva producció en massa i vendre a més de 78.000 dòlars per quilogram, de manera que la nova infusió es convertiria així en la més cara del món.

Per aconseguir-ho, el científic va recollir prop de cinc tones d'excrements fecals del Centre de Cria de Pandes gegants de Chengdu, al sud-oest de la Xina, segons explica la premsa britànica. L'especialista assegura que els productes fets amb els residus dels pandes contenen substàncies saludables per a l'organisme humà. A més, el te té un sabor sorprenentment semblant a la nou.

"L'aparell digestiu d'aquests animals funciona de tal manera que en total només digereixen el 30% del que han menjat. Per això en els seus excrements queden moltes substàncies nutritives", assegura el professor.

Els excrements d'animals ja han estat usats en altres ocasions per crear aliments, com el cafè Kopi Luwak, també el més car del món, però que es fa amb la femta de gats. El seu preu és de 150 dòlars per lliura (0,4536 grams). Els gats indonesis mengen grans de cafè, que després de passar pel seu aparell digestiu són expulsats amb un sabor molt 'especial'.

Llamazares amb Couso a Astúries


Imatges del candidat d'IU d'Astúries al Congrés participa en un acte públic al costat de Javier Couso (germà de José Couso assassinat a l'Iraq) i Anibal Vázquez, alcalde de Mieres.

Nuet i Coscubiela criden al món del treball a votar ICV-EUiA

El número 3 d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Josep Nuet, va dir ahir vespre a l’acte de campanya adreçat a sindicalistes i gent del món del treball que “uns altres temps són possibles, en què la cultura del treball no reculi”. Per a Nuet, l’economia especulativa “va arribar després del retrocés dels valors d’esquerra, d’allò que és públic i no privat” i per això “cal una regeneració ètica, una altra economia i una altra democràcia són possibles”, ha clamat.

El candidat ha defensat “el dret dels treballadors a decidir a les empreses i a la política” per a què tinguem una democràcia “que mereixi tal nom”. Nuet ha recordat als presents “som la majoria, no ho oblidem mai” i ha cridat a l’organització per fer front a “aquestes dretes que ens portaran més patiment i retallades” i que ha augurat el primer que farà el presumible govern del PP serà “atacar els drets dels treballadors”.

En paraules de Nuet, “tot això es pot aturar si el 20-N construïm un mur de contenció amb els nostres vots, els sindicalistes, els activistes veïnals, els pares i mares, els usuaris de la sanitat pública...”. Per al candidat d’esquerres, “si la majoria silenciosa s’apropien de les seves vides i passen a l’acció, la nostra resistència serà infranquejable”.

Per acabar Nuet ha pronosticat que després de 10 anys d’existència, “ha arribat el moment de la coalició” ICV-EUiA per propiciar “un canvi polític d’esquerres i ecologista per després del 20-N”.

Per la seva part, el cap llista d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha assegurat avui durant l’acte amb gent vinculada al Món del Treball que “la millor inversió social i democràtica que pot fer la ciutadania, especialment treballadors i treballadores és votar ICV-EUiA”. “Encara tenim 96 hores per convèncer-los”, ha dit el diputat des del Casino Aliança del Poblenou, que ha agrupat més de 500 persones, moltes sindicalistes, entre els que ha destacat Antonio Gutiérrez Vegara, exsecretari general de CCOO i exdiputat del PSOE, que ha acudit a Barcelona per mostrar el seu suport al cap de llista de la coalició roig i verda.

“Gracias por haber demostrado que es posible haber ejercido de diputado con ética. Tu comportamiento con la Reforma Laboral tiene un valor simbólico y tu oposición pública a la reforma de la Constitución española vuelve a poner en primer plano la importancia de la política hecha con dignidad”, li ha dit Coscubiela a Gutiérrez, alhora que ha qualificat de “inútils” i “maldestres” les dues reformes.

En aquest sentit, Coscubiela ha dit que ha quedat clar que “com devaluant la democràcia i reformant la Constitució al servei dels mercats només ha servit perquè la ciutadania sigui més escèptica amb la capacitat de la política”. “Quan es diu a la ciutadania que manen es mercats es crida no només en la resignació sinó també a l’escepticisme que porta a la feblesa democràtica”, ha sentenciat.

Per tot plegat, Coscubiela ha insistit que cal una política diferent, al servei de la gent i no dels mercats i més participació ciutadana. Així, el cap de llista d’ICV-EUiA ha apostat per una reforma de la llei electoral “perquè acabi amb el bipartidisme abans que el bipartidisme acabi amb la democràcia”.

L'estat criminal sionista ordena demolir una planta solar pagada per Espanya

Des de fa un mes, Samiha Mohamed es desperta cada matí tement que sigui l'últim dia que pugui encendre el llum, utilitzar la nevera, veure la televisió i escoltar la ràdio. Ella i els altres 350 veïns de Mnaizel saben que en qualsevol moment arribaran els mercenari sionistes amb els buldòzers i destruiran la petita planta fotovoltaica que suposa la seva única font d'energia. Va ser construïda el 2009 per l'ONG catalana Seba, amb prop de 300.000 euros de finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació (AECID). La seva instal·lació va canviar la vida del poble i va tornar als seus habitants al segle al qual pertanyen.

Els assassins mercenaris sionistes diuen que la planta no compta amb els permisos necessaris dels invasors i ocupants

"Volen tirar les plaques perquè diuen que no tenim permís, però els israelians mai concedeixen els permisos", es queixa aquesta dona d'avançada edat, mare de vuit filles i tres fills.

Mnaizel és als desèrtics turons del sud d'Hebron, a Cisjordània. Té la mala sort d'estar a escassos metres de la tanca de separació construïda per Israel, el lloc de control militar de Beit Yatir i la colònia d'ocupants sionista de Mesador Yehuda. Pertany a l'anomenada Zona C, que abasta el 60% de Cisjordània i està sotmesa al control militar i administratiu de l'ocupació il.legal sionista.

El seu aspecte atrotinat, amb precàries estructures aixecades amb restes de furgonetes i material de construcción on les gallines passegen lliurement pel polsós camí, està a anys llum de qualsevol de les colònies invasores veïnes, proveïdes de subministrament d'aigua potable i electricitat.

A la zona sota la seva dictadura criminal, només autoritza el 5% de les sol·licituds


"Des que van posar la planta tenim rentadora, veiem la televisió i funcionen les neveres. Estem molt agraïts a Espanya, però tenim molta por que la tirin", explica Mohammad.

L'Exèrcit israelià argumenta que la planta va ser construïda sense permís. És cert. Però el problema és que Israel, per sistema, no concedeix permisos de construcció a Zona C per, segons denuncien diverses ONG, deteriorar les condicions de vida dels palestins fins al punt que es vegin obligats a anar-se'n.

L'empitjorament de les condicions ocorre en paral·lel amb el robatori de terres per a la construcció d'assentaments i instal·lacions militars.

Segons Alon Cohen, de l'ONG israeliana Bimkom, que defensa els drets humans pel que fa a planificació urbanística, Israel només aprova un 5% dels permisos de construcció sol·licitats a l'Àrea C.

"Al mes, es concedeix un permís, es lliuren 60 ordres de demolició i s'executen altres 20", resumeix Cohen. Bimkom descriu aquesta política com "un mecanisme central en la lluita pel control de la terra", amb el que l'Exèrcit intenta "reservar grans extensions per als interessos israelians, especialment les colònies".

El cooperant de Seba Carles Sordo, a càrrec del projecte, denuncia que "hi ha ordres de demolició per omplir una habitació. Només en Mnaziel volen demolir el bany de l'escola i altres deu estructures, tres d'elles d'habitatges ocupats per gent. També han prohibit als veïns asfaltar la carretera. Ho van intentar fa quatre mesos i van arribar els soldats immediatament per impedir-ho. Dan ordres de demolició fins i tot per les botigues de plàstic".

"Sense els panells solars", explica "l'escola no tindrà electricitat. La clínica tancarà. L'ordinador de l'escola no funcionarà i els veïns no tindran un subministrament d'una qualitat mínima. Per a les dones, suposarà entre quatre i cinc hores més de treball al dia. Hauran de transportar a mà l'aigua des del tanc en comptes de bombar. Amb els generadors elèctrics disposaran com a molt de quatre hores al dia d'electricitat i molt més cara".

Una altra veïna, Mariam Rashid, diu que sense la planta, "els nens no poden estudiar a la nit (a l'hivern, a partir de les quatre de la tarda)" i no podran utilitzar la nevera ni la mescladora per elaborar formatge i iogurt, una de les poques activitats productives d'aquesta comunitat de pastors.

"Fa dècades que demanem l'electricitat, però no ens la donen perquè els israelians es volen quedar amb tot això. Però no anem a anar-nos. Encara que ens quedem sense aigua i sense llum", adverteix, "aquesta és la nostra terra i no tenim una altra a on anar".

Els aplaudidors professionals de Duran: Una claca a sou per despertar els avorrits

Els actes de CiU compten amb una claca que amaga els badalls que provoquen alguns oradors. Expliquen els cronistes que el públic del PSC és tan professional que fins i tot sap quan entrarà la seva candidata en directe per TV3. A CiU es dóna una circumstància similar. Diumenge passat, a Reus, els estrategs de la campanya de Josep Antoni Duran i Lleida van perpetrar un dels actes més terriblement avorrits que la ment humana podria imaginar. Sota l'excusa de fer visible el poder municipal de la federació convergent, es van succeir oradors d'aquí i d'allà, candidats al Congrés o al Senat, una dotzena de persones que van demostrar que el poder de CiU és tal que ja ningú coneix els seus representants.

El mateix president Jordi Pujol, que durant dècades s'ha vantat de conèixer tothom i de retenir-los en la memòria ad eternum, va regalar una humiliació a un regidor amb qui compartia escenari, a qui va demanar que s'identifiqués.

El sofert públic reusenc, com es poden imaginar, no vibrava precisament amb tot plegat: oradors ignots, lectures dubitatives pròpies de quart d'EGB, entonacions difuntes. Però malgrat l'horror, en comptes de demanar pietat o fugir, aplaudia.

Quan el sospitós comença a picar de mans, primer el segueix una companya, després tot el públic

Música de western d'Ennio Morricone. Imaginin algú, entre els assistents, que es proposa esbrinar d'on neixen els immerescuts aplaudiments que interrompen de tant en tant els infumables discursos. Les sospites el porten a un racó de la sala, on, una vegada i una altra, és un parells de mans el que trenca el silenci abans de provocar l'ovació generalitzada.

Al racó sospitós hi ha un càmera de televisió i diverses persones. La investigació acaba dirigint l'espectador recelós cap a dos o tres sospitosos. Finalment, es destapa el tortell: un home de mitjana edat, amb jersei blau de pic, amb aquella cara de la qual una veïna atribolada diria que "semblava un bon home, sempre aguantava la porta de l'ascensor", comença a creuar-se mirades desafiadores amb l'espectador-investigador. "Sé que ets tu", diu una mirada. "No en tens proves", respon l'altra.

Comença el joc del gat i la rata. Finalment, l'aplaudidor abaixa la guàrdia: després de massa subordinades massa poc interessants d'un orador massa desconegut, alça els avantbraços i es frega les mans, amb impaciència i delectació, esperant que per fi s'acabi la frase. I ja hi som: aplaudeix. Aplaudeix una frase anodina. I acte seguit, la seva veïna, noia jove, vestit color crema, addicta a la Blackberry, el segueix. I després ho fa tot l'auditori.

El frau s'ha destapat: als mítings de CiU, on per desgràcia no sempre intervé Pujol i on ja fa dies que la veu de Duran ha prescrit, la gent no sempre aplaudeix quan vol, sinó quan ho decideixen dos professionals. Són Ramon Castellano i Carla Vilà, de l'equip d'organització, que cobren també per fer de claca.

El deute dels EUA supera els 15 bilions d'US $ segons Departament del Tresor

El deute públic dels Estats Units va arribar als 15.033.607.920,32 dòlars per al passat 15 de novembre, ha informat el Departament del Tresor. D'aquesta manera, el deute dels EUA va superar els 15 bilions de dòlars des d'un càlcul efectuat el passat setembre que la va situar en 14,9 bilions. Segons pronostiquen els experts, en un futur proper aquesta xifra arribarà al 100% del PIB nord-americà, valorat en 15,2 bilions de dòlars.

El Govern del president Barack Obama va heretar de l'anterior administració de George W. Bush un deute sobirà de 10,6 bilions.

L'agost passat es va crear una comissió bipartida encarregada de reduir la despesa pública, el dèficit pressupostari i el deute sobirà. Es preveu que el proper 23 de novembre l'entitat presenti el seu pla per aconseguir aquests objectius.

El dèficit pressupostari dels EUA va pujar a principis de la tardor a 64.500 milions de dòlars, un 46,4% més que un any abans (34.600 milions US $).

El deute públic dels Estats Units és el conjunt de les obligacions del Govern federal, inclosos els bons del Tresor, col·locats entre inversors particulars i corporatius, així com els recursos de fons específics invertits en les obligacions de l'Estat.

Descobreixen un niu ple de fòssils de dinosaures nadons

Un equip d'investigadors ha descobert un niu amb les restes fòssils de 15 cries de dinosaure al seu interior que van quedar enterrats per un despreniment de terra quan encara estaven vius, segons publica el Journal of Paleontology. El descobriment suggereix que els 'nadons dinosuares', del gènere Protoceratops, van ser criats a l'interior del niu i van rebre l'atenció dels seus progenitors en una cova de la regió de Tugrikinshire, Mongòlia, on han estat localitzats.

Fins a la data un gran nombre d'ous s'havien associat amb altres espècies de dinosuares, com els Oviraptor o certs Hadrosaures -coneguts com a dinosaures de 'pic d'ànec'-, però la troballa de múltiples exemplars juvenils en un mateix niu no sol ser habitual.

El niu mesura prop d'un metre de diàmetre i era rodó, amb forma de bol

El responsable de la investigació, David Fastovsky, ha reconegut que no associa "cap altra espècie de dinosuares que conservi 15 cries en el seu niu d'aquesta manera", en declaracions recollides per Discovery News.

Després d'analitzar les restes del descobriment, els paleontòlegs van concloure que el niu feia prop d'un metre de diàmetre i que era rodó, amb forma de bol.

Trets juvenils


Totes les restes fòssils mostren les característiques d'exemplars juvenils, com el musell curt o uns ulls proporcionalment grans respecte al capdavant, i no tenien, per exemple, els grans banyes que posseïen els exemplars adults de l'espècie.

El niu i el seu contingut implica, segons els investigadors, que les cries de Protoceratops romandre i créixer en el seu niu durant almenys les primeres etapes del seu desenvolupament, i que van ser atesos pels seus pares, com demostra la distribució del niu.

El gran nombre de cries, però, també suggereix que la mortalitat d'exemplars juvenils era alta, no només com a conseqüència de la depredació, sinó també per un entorn potencialment estressant, asseguren els experts.

"Les urpes de grans dimensions poden haver estat una manera d'assegurar la supervivència dels animals en aquest entorn, fins i tot encara comptaran amb la protecció dels seus progenitors", conclou Fastovsky.

El telescopi espacial RadioAstron realitza les primeres observacions com a interferòmetre

El telescopi espacial rus RadioAstron llançat al juliol a l'òrbita realitzar les primeres observacions en règim de interferòmetre conjuntament amb radiotelescopis terrestres, el que permet assolir gran resolució angular: "Les observacions han estat un èxit i les dades obtingudes s'estan processant al Centre Astroespacial l'Institut de Física 'Lébedev' de Moscou", va comentar Yuri Kovaliov del departament de Radioastronomia del Centre Astroespacial.

L'observatori orbital RadioAstron (Spektr-R) és el primer instrument astrofísic espacial desenvolupat per especialistes russos en els últims anys. El telescopi està connectat a la xarxa global de radiotelescopis del nostre planeta formant un interferòmetre terrestre-espacial d'alta resolució angular.

Creat per encàrrec de l'agència espacial russa Roscosmos, el telescopi estudiarà la matèria fosca, la dinàmica de la formació estel·lar en la nostra Galàxia i els processos que es desenvolupen dins dels nuclis actius de galàxies i prop de forats negres supermassius.

Crida unitària a la mobilització el 17N: CCOO-UGT-CGT-CAU

El curs 2011-2012 serà recordat per ser el primer en el qual les Universitats Públiques han hagut de fer front a la seva activitat quotidiana amb un 16% menys del seu pressupost. Els successius governs de la Generalitat i de l’Estat seguint les ordres dels poders econòmics, estan aplicant els seus plans per contenir la despesa pública. A les Universitats Públiques això s'ha traduït en una retallada pel curs 2011-2012 d'uns 140 milions d'euros, dels quals la Universitat de Barcelona deixarà d'ingressar uns 53 milions.

L'Espai Europeu d'Educació Superior que es pretenia implantar a cost zero ja va portar a prendre mesures que afectaven de manera directa a tota la comunitat universitària. A la pujada de les taxes universitàries, encariment dels preus dels serveis (bar, esports, menjadors, etc.), externalització i privatització dels serveis i deteriorament de les condicions laborals del PAS, ara ja li hem de sumar un encariment encara més fort del preu de les matrícules -que es doblaran pel curs 2012-2013-, un encariment de les taxes -que es triplicaran pel curs que ve-, una amenaça evident d'acomiadaments, i una precarització de les condicions d'estudi i de treball a la UB. En definitiva una UB cada cop menys pública.

Amb una crisi econòmica que dura ja més de 3 anys s'ha trobat l'excusa perfecte per a dur a terme els plans de reforma universitària que ens han d'encaminar a un altre model d'Universitat. L'Estratègia Universitat 2015 senyala de manera clara la seva direcció. La renúncia a un govern democràtic de la Universitat, l'enduriment de les condicions de treball, l'augment de les dificultats en l'accés a la universitat pública i la substitució del finançament públic pel privat són els objectius.

Defensem i passem a l'atac reclamant per la Universitat Pública el retorn íntegre de la retallada efectuada pel curs 2011-2012, una veritable democràcia participativa, el dret a l’avaluació única, a la segona convocatòria, en contra de l’increment de taxes i per un canvi en profunditat de la política de beques, pel manteniment dels llocs de treball i dels drets i condicions de treball del personal.

La nostra problemàtica és la problemàtica d'allò públic, del què és de tots i totes. Per fer aquesta defensa estem obligats a donar una resposta unitària i organitzada de rebuig contra els successius atacs als serveis públics. És per això que fem una crida a la participació en la primera jornada unitària de lluita i mobilització a tot l'estudiantat i el conjunt de treballadors i treballadores el proper 17 de Novembre.

No a les retallades a la UB!
Defensar la Pública és cosa de tots i totes!
#17-N #ningúacasa #ningúalesaules

El professor Manuel Castells recolza la candidatura de Coscubiela

El professor i sociòleg Manuel Castells ha fet públic el seu recolzament per la candidatura de Coscubiela a les properes eleccions del 20N, per considerar-la la que millor recull les demandes dels moviments socials i populars.

Manuel Castells Oliván (Hellín, 1942) és un sociòleg i professor universitari espanyol, catedràtic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i director de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya. Als 24 anys va ser nomenat el professor més jove de la Universitat de París, des d'on va participar activament en el moviment del maig del 68. És internacionalment reconegut pel seu treball sobre la Societat Informacional i les transformacions socials relacionades amb els avenços de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Joventut Comunista de Catalunya recolza la vaga general d'universitats del 17N

Comunicat dels CJC – El Capitalisme mostra el seu vertader rostre durant les seves crisis, tal com els pobles del món estan patint des del 2008. L'Oligarquia Financera Internacional, després de dur-nos a la pitjor crisi econòmica des del 1929 per la seva cobdícia insaciable, ha fixat a Europa la seva vista en els serveis públics, el nucli de l'Estat del Benestar herència de les lluites antifeixistes de la classe obrera durant la segona meitat del segle XX.

En temps de bonança econòmica basada en l'especulació i el benefici immediat del maó, els governs del PP i el PSOE no només no van tancar l'abisme en inversió social que ens separa de la mitjana europea, sinó que van dissenyar profundes modificacions dels sistemes educatius destinades a fer-los més adients als interessos del mercat i obrir amplis espais al sector privat.

Després de la LOU del PP i la desastrosa implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, la Estrategia Universidad 2015 del PSOE, el gran projecte de Cristina Garmendia sota la direcció de Patrícia Botín i la Fundación CyD del Banco Santander, suposa un ventall de reformes dirigides a transformar la universitat pública en una fàbrica de força de treball barata i qualificada. Propostes sobre la mal anomenada “governança”, destinada a destruir la democràcia interna de les universitats, o el Estatuto del Estudiante, un mal dissimulat codi disciplinari destinat a doblegar l'espinada al temut moviment estudiantil, han trobat i continuaran trobant una creixent contestació de l'estudiantat, jovent investigador, professorat i personal d'administració i serveis de les universitats.

A Catalunya, el progressiu ofegament econòmic dels serveis públics de sanitat i educació, en forma de deteriorament de la qualitat i privatitzacions encobertes o descarades, s'ha convertit en un atac frontal arran de la crisi. El Govern de Convergència i Unió, fidel representant dels interessos de classe de la burgesia financera i especuladora catalana, s'ha erigit en avantguarda de les retallades a la sanitat, l'educació i les universitats públiques catalanes. Les reduccions dràstiques de la inversió del Conseller Mas-Culell, sense cap planificació, han dut als Consells Socials i els equips de direcció de les universitats públiques catalanes a una dinàmica tecnòcrata d'atac als més dèbils i solucions ràpides. Becaris i becàries, professorat associat i estudis que no tenen interès econòmic han patit l'impacte directe en una tàctica de divisió i enfrontament entre els col·lectius de les universitats. Ja són centenars els treballadors i treballadores que han perdut la feina i que estan deixant aules massificades en mans de personal insuficient que no dóna l'abast.

Al mateix temps, s'ha traslladat el cost de la crisi a les famílies a través d'augments, sense precedents en les universitats públiques catalanes, de les taxes universitàries, un impost directe que és injust en si mateix. Hem viscut increments de les taxes de matrícula dels estudis de grau (7,6%) i doctorat (280%), de les despeses de matrícula (12%) i dels serveis específics (75%), a més dels increments per segones i terceres matrícules i els serveis que deixen d'oferir-se o que passen a cobrar-se. El resultat és un augment respecte el 2009 d'entre el 60% i el 70% del preu d'un curs de grau, i que un curs de màster sigui entre un 30% i un 400% més car que un de grau.

Davant d'aquesta situació, els CJC – Joventut Comunista de Catalunya, recolzem la vaga general d'universitats i les mobilitzacions convocades pel 17 de novembre per la Plataforma Unitària per la Defensa de la Universitat Pública, que reconeixem com a espai de trobada dels sindicats de treballadors i treballadores de classe i del moviment estudiantil progressista organitzat i combatiu. La universitat serà una peça clau per la sortida de la crisi i la millora de les condicions de la classe treballadora, i aquestes mobilitzacions han de ser l'inici de la lluita contra les retallades i l'ofensiva neoliberal.

Per uns serveis públics i de qualitat: aturem les retallades!

Comitè d'Universitat dels CJC – Joventut Comunista de Catalunya