L'ambaixador dels Estats Units a Hondures, Hugo Llorens, està "intervenint en els assumptes interns del país", va denunciar aquest dijous el Front Nacional de Resistència Popular (FNRP), i va afegir que el diplomàtic vol dividir el moviment: "Ja estem veient l'ambaixador dels Estats Units dirigint ministres, militars i al mateix president, i intervenint en els afers interns del país", assegurà Carlos Reyes, un dels coordinadors del Front (Foto).

El dirigent sindical va revelar que s'han incrementat les persecucions i les campanyes per debilitar el Front, des de que l'organització es va declarar com una instància política per lluitar per una Assemblea Constituent.

Per la seva banda, l'editorial del diari El Libertador, d'Hondures, va assenyalar que, tal com John Negroponte als anys 80, Llorens governa des de l'avinguda La Paz (on es troba l'ambaixada), fa política, pren decisions, ordena i conspira.

El diari fa referència a les reunions sostingudes entre el diplomàtic amb els membres del Partit Liberal i amb altres organitzacions amb l'objectiu de dividir al Front: "El Front pateix aquests dies els atacs del procònsol. L'estratègia és repetida: divideix i regnaràs", assegura el rotatiu.

El FNRP va assenyalar en dies recents, a través d'un comunicat, que els Estats Units, mitjançant el seu ambaixador a Tegucigalpa, tracta de legitimar el Govern del successor del règim de facto de Porfirio Lobo. El Front assegura que el país nord-americà utilitza un fals diàleg nacional, per intentar legalitzar al règim, rebutjat per la majoria de la població.

"Llorens es troba fent un treball de divisió al país; va pretendre dividir la resistència, però no li ha sortit bé la seva feina bruta", va denunciar el coordinador nacional del Front, Joan Barahona.

El passat 14 de març, a través d'un manifest, la Resistència d'Hondures va indicar que continuen en la lluita: "Contra els colpistes i els seus aliats nacionals i internacionals, per tant no reconeixem el govern fraudulent de Porfirio Lobo".

Així mateix, en el text van assegurar que no renunciaran a la creació de l'Assemblea Nacional Constituent Popular i Democràtica "on es reconeguin i integrin la diversitat de pensaments i de lluites del poble d'Hondures".

El Front ha reiterat el seu desconeixement al govern de Lobo i el seu propòsit de convocar una consulta popular, per instal.lar una Assemblea Nacional Constituent el 28 de juny, quan es complirà el primer any del cop d'Estat militar, del que va assumir la presidència de facto Roberto Micheletti.

Resistencia hondureña denuncia injerencia de Estados Unidos

El embajador de Estados Unidos en Honduras, Hugo Llorens, está "interviniendo en los asuntos internos del país", denunció este jueves el Frente Nacional de Resistencia Popular (FNRP), y agregó que el diplomático quiere dividir el movimiento.

"Ya estamos viendo al embajador de Estados Unidos dirigiendo a ministros, militares y al mismo presidente, e interviniendo en los asuntos internos del país", aseguró Carlos H. Reyes, uno de los coordinadores del Frente.

El dirigente sindical reveló que se han incrementado las persecuciones y las campañas para debilitar el Frente, desde que la organización se declaró como una instancia política para luchar por una Asamblea Constituyente.

Por su parte, el editorial del diario El Libertador, de Honduras, señaló que tal y como John Negroponte, en los años 80, Llorens gobierna desde la avenida La Paz (donde se ubica la embajada), hace política, toma decisiones, ordena y conspira.

El periódico hace referencia a las reuniones sostenidas entre el diplomático con los miembros del Partido Liberal y con otras organizaciones con el objetivo de dividir al Frente.

"El Frente sufre estos días los ataques del procónsul. La estrategia es repetida: divide y reinarás", asegura el rotativo.

El FNRP señaló en días recientes, a través de un comunicado, que Estados Unidos, mediante su embajador en Tegucigalpa, trata de legitimar al Gobierno del sucesor del régimen de facto de Porfirio Lobo.

El Frente asegura que el país norteamericano utiliza un falso diálogo nacional, para intentar legalizar al régimen, rechazado por la mayoría de la población.

"Llorens se encuentra haciendo un trabajo de división en el país, pretendió dividir a la resistencia, pero no le ha salido bien su trabajo sucio", denunció el coordinador nacional del Frente, Juan Barahona.

El pasado 14 de marzo a través de un manifiesto, la Resistencia de Honduras indicó que continúan en la lucha "contra los golpistas y sus aliados nacionales e internacionales, por lo tanto no reconocemos el gobierno fraudulento de Porfirio Lobo".

Asimismo, en el texto aseguraron que no renunciarán a la instalación de la Asamblea Nacional Constituyente Popular y Democrática "en donde se reconozca e integre la diversidad de pensamientos y de luchas del pueblo de Honduras".

El Frente ha reiterado su desconocimiento al gobierno de Lobo y su propósito de convocar una consulta popular para instalar una Asamblea Nacional Constituyente el 28 de junio, cuando se cumple el primer año del golpe de Estado militar, tras el que asumió la presidencia de facto Roberto Micheletti.

El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela va aprovar aquest dijous la sol.licitud d'extradició, des d'EUA, de l'ex president veneçolà Carlos Andrés Pérez, com va requerir, a començaments de mes, la Fiscalia General. La Sala de Cassació Penal del tribunal va declarar: "Procedent la sol.licitud d'extradició" de Pérez, després que la fiscal general veneçolana, Luisa Ortega Díaz, la sol.licités l'1 de març.

Pérez és sol.licitat per la seva responsabilitat respecte a les morts registrades durant els successos esdevinguts els dies 27 i 28 de febrer i l'1 i 2 de març de 1989, coneguts com "El Caracazo".

La Fiscalia General veneçolana acusa l'ex mandatari per "la presumpta comissió" del delicte de "homicidi intencional qualificat" pels successos de la violenta revolta social que va esclatar a Caracas, la capital veneçolana, i els seus voltants.

Ortega Díaz, va informar el passat 1 de març que la sol.licitud havia estat presentada davant el Tribunal 32 de Control de Caracas, que la va enviar al Suprem perquè aquest, en un termini de 30 dies, decidir si procedia o no la petició.

Ara, el TSJ "haurà de passar tots els documents a l'Executiu" veneçolà per tal que aquest processi la comanda davant el Govern dels Estats Units, país on resideix l'ex mandatari, va explicar el director general d'Actuació del Ministeri Públic, Alejandro Castillo.

El funcionari va indicar que des de l'any 2005 hi ha una ordre privativa de llibertat contra Pérez pel delicte de "homicidi intencional qualificat", que està penat amb entre 15 i 20 anys de presó. No obstant això, en cas que el país nord-americà respongui a la comanda veneçolà i sigui trobat culpable, l'ex governant només podrà ser castigat amb arrest domiciliari de fins a quatre anys per la seva avançada edat.

El 27 de febrer de 1989, el poble de Veneçuela es va alçar contra el Govern de Pérez, per l'aplicació de mesures econòmiques neoliberals sota l'assessorament del Fons Monetari Internacional (FMI), acció que va ser brutalment reprimida per les forces militars i policials deixant, segons xifres oficials, més de 300 morts, encara que testimonis, investigadors i organitzacions de drets humans assenyalen que els morts són més de mil.

Moltes de les víctimes van ser sepultades en fosses comunes, específicament en el sector de la Pesta, ubicat al Cementiri General del Sud a Caracas. Recentment, les autoritats veneçolanes van iniciar el procés d'exhumació de cadàvers per identificar les restes de les víctimes.
La sentència va ser signada pel magistrat Eladio Aponte.

Tribunal venezolano aprobó solicitud de extradición de ex presidente desde EE.UU.

El Tribunal Supremo de Justicia (TSJ) de Venezuela aprobó este jueves la solicitud de extradición, desde Estados Unidos, del ex presidente venezolano, Carlos Andrés Pérez, como lo requirió a comienzos de mes la Fiscalía General de esa nación suramericana.

La Sala de Casación Penal del máximo tribunal declaró "procedente la solicitud de extradición" de Pérez, después que la Fiscal General venezolana, Luisa Ortega Díaz, la solicitara el pasado 1 de marzo. La sentencia fue firmada por el magistrado Eladio Aponte.

Pérez es solicitado por su responsabilidad respecto a las muertes registradas durante los sucesos acaecidos los días 27 y 28 de febrero y 1 y 2 de marzo de 1989, conocidos como "El Caracazo".

La Fiscalía General venezolana acusa al ex mandatario por "la presunta comisión" del delito de "homicidio intencional calificado" por los sucesos de la violenta revuelta social que estalló en Caracas, la capital venezolana, y sus alrededores.

Ortega Díaz, informó el pasado 1 de marzo que la solicitud había sido presentada ante el Tribunal 32 de Control de Caracas, que la envió al Supremo para que éste, en un plazo de 30 días, decidaiera si procedía o no la petición.

Ahora, el TSJ "deberá pasar todos los documentos al Ejecutivo" venezolano para que éste procese el pedido ante el Gobierno de Estados Unidos, país donde reside el ex mandatario, explicó el director general de Actuación del Ministerio Público, Alejandro Castillo.

El funcionario indicó que desde el año 2005 existe una orden de privativa de libertad contra Pérez por el delito de "homicidio intencional calificado", que está penado con entre 15 y 20 años de prisión.

Sin embargo, en caso de que el país norteamericano responda al pedido venezolano y sea hallado culpable, el ex gobernante sólo podrá ser castigado con arresto domiciliario de hasta cuatro años debido a su avanzada edad.

El 27 de febrero de 1989, el pueblo de Venezuela se alzó contra el Gobierno de Pérez, por la aplicación de medidas económicas neoliberales bajo el asesoramiento del Fondo Monetario Internacional (FMI), acción que fue brutalmente repelida por las fuerzas militares y policiales dejando, según cifras oficiales, más de 300 muertos, aunque testigos, investigadores y organizaciones de derechos humanos señalan que los decesos son más de mil.

Muchas de las víctimas fueron sepultadas en fosas comunes, específicamente en el sector de La Peste, sector ubicado en el Cementerio General del Sur en Caracas.

Recientemente, las autoridades venezolanas iniciaron el proceso de exhumación de cadáveres para identificar los restos de las víctimas.

Xina ha refutat avui el recent informe anual del Regne Unit sobre drets humans, que ha qualificat com "un espectacle polític ideològic": "La causa dels drets humans a la Xina progressa contínuament i és obvi per a qualsevol persona sense prejudicis", ha declarat el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Qin Gang. "Xina s'oposa a la pressió i a la confrontació, als dobles estàndards sobre els drets humans i a la interferència en els assumptes interns d'altres nacions", afegí.

El secretari britànic de l'Exterior, David Miliband, va presentar el dimecres a la tarda el Informe anual 2009 sobre Drets Humans, després de la seva visita a la Xina aquesta setmana. El document de 192 pàgines qualifica a la Xina com un dels 22 "països de preocupació".

Qin va dir que la majoria dels països allistats en l'informe són països en vies de desenvolupament: "Per què l'informe no parla sobre alguns països occidentals que també han violat els drets humans? Aquest és simplement un espectacle polític ideològic", va afirmar: "Xina ha estat compromesa amb la promoció i la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals de la seva població", va assenyalar Qin.

Afegí que la població xinesa de diferents grups ètnics gaudeix dels drets fonamentals conferits per la Constitució de la Xina, d'acord amb la llei, i que el nivell de gaudiment dels drets humans s'ha incrementat significativament.

"En el seu accelerat desenvolupament econòmic, la Xina també ha subratllat el govern de llei i el progrés social, i el govern està compromès a construir una societat justa i harmoniosa", va dir.

Va reconèixer que encara existeixen diferències entre les nacions sobre l'assumpte dels drets humans, a causa dels diferents nivells de desenvolupament cultural i econòmic: "La Xina busca reduir les diferències a través del diàleg amb base en el mutu respecte i l'igualtat", va indicar.

"Xina s'oposa a la pressió i a la confrontació, als dobles estàndards sobre els drets humans i a la interferència en els assumptes interns d'altres nacions", va afegir.

Els altres 21 "països de preocupació" són Afganistan, Bielorússia, Colòmbia, Cuba, la República Popular Democràtica de Corea, la República Democràtica del Congo, Iran, Iraq, Israel, Myanmar, Pakistan, Rússia, Aràbia Saudita, Somàlia, Sri Lanka, Sudan, Síria, Turkmenistan, Uzbekistan, Vietnam i Zimbabwe. Guantànamo i EUA, Mèxic, Hondures i Guatemala, entre altres denunciats per l'ONU o Human Rights, s'han difuminat de la llista anglesa...

Refuta China informe británico sobre derechos humanos
China refutó hoy el más reciente informe anual de Reino Unido sobre derechos humanos, calificándolo como "un espectáculo político ideológico".

"La causa de los derechos humanos en China progresa continuamente y es obvio para cualquier persona sin prejuicios", declaró hoy el vocero del Ministerio de Relaciones Exteriores, Qin Gang, en una conferencia de prensa regular.

El secretario británico del Exterior, David Miliband, presentó el miércoles por la tarde el Reporte Anual 2009 sobre Derechos Humanos luego de su visita a China esta semana. El documento de 192 páginas califica a China como uno de los 22 "países de preocupación".

Qin dijo que la mayoría de los países alistados en el informe son países en vía de desarrollo.

"¿Por qué el reporte no habla acerca de algunos países occidentales que también han violado los derechos humanos? Este es simplemente un espectáculo político ideológico", afirmó.

"China ha estado comprometida con la promoción y la protección de los derechos humanos y de las libertades fundamentales de su población", señaló Qin.

Dijo que la población china de distintos grupos étnicos goza de los derechos fundamentales conferidos por la Constitución de China de acuerdo con la ley y que el nivel de goce de los derechos humanos se ha incrementado significativamente.

En su acelerado desarrollo económico, China también ha subrayado el gobierno de ley y el progreso social, y el gobierno está comprometido a construir una sociedad justa y armoniosa, dijo.

Reconoció que aún existen diferencias entre las naciones sobre el asunto de los derechos humanos debido a los diferentes niveles de desarrollo cultural y económico.

"China busca reducir las diferencias a través del diálogo con base en el mutuo respeto e igualdad", indicó.

China se opone a la presión y a la confrontación, a los dobles estándares sobre los derechos humanos y a la interferencia en los asuntos internos de otras naciones, añadió.

Los otros 21 "países de preocupación" son Afganistán, Bielorrusia, Colombia, Cuba, la República Popular Democrática de Corea, la República Democrática del Congo, Irán, Irak, Israel, Myanmar, Pakistán, Rusia, Arabia Saudita, Somalia, Sri Lanka, Sudán, Siria, Turkmenistán, Uzbekistán, Vietnam y Zimbabwe.

El Partit Comunista rus (KPRF) triplica vots i es consolida com la segona força a Rússia en tots excepte en un parlament nacional, per davant de Rússia Justa, el partit dissenyat pel Kremlin per prendre-li vots. A la industrial Sverdlovsk, el PC va pujar fins al 21,6% (7,2% el 2006) i RU, un 39,7% (40,5% el 2006). "Hem superat la crisi que causà l'escissió de l'esquerra al 2003", digué el comunista Ivan Melnikov (Foto).

Els analistes debatien en quina mesura els resultats són atribuïbles a la voluntat del president Dmitri Medvédev que les eleccions siguin més netes, als mèrits de l'oposició o les dues coses.

Rússia Unida a més va tenir un important fracàs en l'elecció de l'alcalde de Irkutsk, capital del Baikal. El seu candidat, Serguei Serebrennikov, va ser derrotat per el comunista Víctor Kondrashov. La defensa del llac Baikal, compartida per Kondrashov, va treure al carrer a milers de persones el 13 de febrer a Irkutsk contra la paperera. L'esdeveniment, on es van corejar consignes contra Putin, és considerat un indici de l'augment de la protesta ciutadana a Rússia.

Els analistes debatien en quina mesura els resultats són atribuïbles a la voluntat del president Dmitri Medvédev que les eleccions siguin més netes, als mèrits de l'oposició o les dues coses.

Fuerte ascenso de los comunistas en las elecciones rusas, que triplican sus votos

En la industrial Sverdlovsk, el Partido Comunista subió hasta el 21,6% (7,2% en 2006) y RU, un 39,7% (40,5% en 2006). "Hemos superado la crisis causada por la escisión de la izquierda en 2003", dijo el comunista Iván Melnikov.
00:20h. del Viernes, 19 de marzo

Rusia Unida (RU), el partido de Putin, venció en conjunto en las elecciones del esta semana - 6.000 comicios a diferentes niveles, así como a ocho parlamentos regionales -, pero su posición se debilitó en los parlamentos regionales. Mientras, el Partido Comunista (KPRF) obtenía sustanciales aumentos porcentuales en todos, excepto en uno, y se consolidaba como segunda fuerza, por delante de Rusia Justa, el partido diseñado por el Kremlin para arrebatarle votos.

En la industrial Sverdlovsk, el Partido Comunista subió hasta el 21,6% (7,2% en 2006) y RU, un 39,7% (40,5% en 2006). "Hemos superado la crisis causada por la escisión de la izquierda en 2003", dijo el comunista Iván Melnikov. Los analistas debatían en qué medida los resultados son atribuibles a la voluntad del presidente Dmitri Medvédev de que las elecciones sean más limpias, a los méritos de la oposición o a ambas cosas.

Rusia Unida además cosechó un importante fracaso en la elección del alcalde de Irkutsk, capital del Baikal. Su candidato, Serguei Serebrennikov, fue derrotado por el comunista Víctor Kondrashov. La defensa del lago Baikal, compartida por Kondrashov, sacó a la calle a miles de personas el 13 de febrero en Irkutsk contra la papelera. El evento, donde se corearon consignas contra Putin, es considerado un indicio del aumento de la protesta ciudadana en Rusia.

El PCE ha comunicat que considera els fallos electrics: "Un efecte pervers de la política de privatitzacions del PSOE-PP; la ciutadania ha de prendre nota de les mentides neoliberals sobre la bondat de la privatització dels serveis i més quan, com l'electricitat, és estratègica". "El PCE reivindica la nacionalització del sector elèctric, com a sector estratègic per a la ciutadania i l'economia d'aquest país", declarà José Luis Centella.

Segons el Secretari General del Partit Comunista d'Espanya, José Luis Centella: "Espanya disposa d'una capacitat de generació que duplica el que el país és capaç de demanar fins i tot en hores punta. Hi ha més de 90.000 megawatts (MW) de potència instal.lada peninsular, mentre que el consum instantani d'electricitat mai ha superat el record dels 45.450 megawatts (MW) que es va assolir el 17 de desembre de l'any 2007".

En aquest sentit, diuen des del PCE, és molt alliçonador el comunicat oficial que Red Eléctrica Española (REE) va emetre aquell dia, ja que ressalta que el sistema elèctric va poder atendre sense dificultat una demanda històrica", recorda el PCE, que assenyala que la mateixa REE afirma en els seus informes periòdics que la qualitat del servei i la seguretat de subministrament del sistema elèctric espanyol és alta, plenament satisfactòria, encara que la potència instal.lada mai estigui operativa o disponible al 100%, ja sigui per manca d'aigua i vent que facin funcionar els embassaments i els parcs eòlics o per raons de manteniment i avaries puntuals que puguin patir les centrals tèrmiques alimentades per urani, carbó i gas natural.

"Aleshores ençà, ¿Per què s'han produït les apagades a Catalunya?", es pregunta el secretari d'Economia del PCE, Javier Navascues: "No és per manca de potència elèctrica o perquè no s'hagi construït la cèlebre línia de Molt Alta Tensió sinó per una gestió deficient de la xarxa, per manca de manteniment i per falta d'inversió per part d'Endesa".

Ha continuat el responsable comunista dient que aquesta és la realitat. Segons un informe publicat per Melania Mur Sangrá, professora de la Universitat de Saragossa, el 2005, des de la seva privatització, la inversió d'Endesa ha caigut (com a percentatge del valor de les seves instal.lacions) un 5% i l'eficiència un 12%. Ara, això sí, la rendibilitat que obtenen els seus accionistes ha augmentat prop del 20%.

"Efectivament, la privatització millora la gestió de les empreses, però per als seus accionistes", ha dit Navascues i ha continuat: "Aquesta és la realitat després de tant ball entre Gas Natural, EON, ACCIONA i finalment ENEL. Qui és ENEL?, és l'empresa elèctrica italiana PÚBLICA. Aquesta és la que s'està beneficiant. A això ens ha portat la privatització".

El PCE pide la nacionalización de las eléctricas como sector estratégico

Ante la situación de falta de suministro eléctrico que han sufrido y aún padecen en Cataluña tras la nevada de semanas atrás, el Partido Comunista de España ha hecho público un comunicado en el que considera el hecho como "un efecto perverso de la política de privatizaciones del PSOE-PP y que la ciudadanía debe tomar nota de las mentiras neoliberales de la bondad de la privatización de los servicios y más cuando como la electricidad es estratégico".

"Por todo ello el PCE reivindica la nacionalización del sector eléctrico, como sector estratégico para la ciudadanía y la economía de este país", declaró José Luis Centella Secretario General del Partido Comunista de España.

"España dispone de una capacidad de generación que duplica lo que el país es capaz de demandar incluso en horas punta. Existen más de 90.000 megavatios (MW) de potencia instalada peninsular, mientras que el consumo instantáneo de electricidad nunca ha superado el record de los 45.450 megavatios (MW) que se alcanzó el 17 de diciembre del año 2007.

A este respecto, dicen desde el PCE, es muy aleccionador el comunicado oficial que Red Eléctrica Española (REE) emitió ese día, pues resalta que el sistema eléctrico pudo atender sin dificultad una demanda histórica", recuerda el PCE, quien señala que la propia REE afirma en sus informes periódicos que la calidad del servicio y la seguridad de suministro del sistema eléctrico español es alta, plenamente satisfactoria, aunque la potencia instalada nunca esté operativa o disponible al 100%, ya sea por falta de agua y viento que hagan funcionar los embalses y los parques eólicos o por razones de mantenimiento y averías puntuales que puedan sufrir las centrales térmicas alimentadas por uranio, carbón y gas natural.

"Entonces, ¿por qué se han producido los apagones en Cataluña?", se pregunta el Secretario de Economía del PCE, Javier Navascues. "No es por falta de potencia eléctrica, o porque no se haya construido la célebre línea de Muy Alta Tensión sino por una gestión deficiente de la red, por falta de mantenimiento y por falta de inversión por parte de Endesa".

Ha continuado el responsable comunista, que esa es la realidad. Según un informe publicado por Melania Mur Sangrá, profesora de la Universidad de Zaragoza, en 2005, desde su privatización la inversión de Endesa ha caído (como porcentaje del valor de sus instalaciones) un 5% y la eficiencia un 12%. Ahora, eso sí, la rentabilidad que obtienen sus accionistas ha aumentado cerca del 20%.

"Efectivamente, la privatización mejora la gestión de las empresas, pero para sus accionistas" ha dicho Navascues y ha continuado, esta es la realidad tras tanto baile entre Gas Natural, EON, ACCIONA y finalmente ENEL. ¿Quién es ENEL?, es la empresa eléctrica italiana PÚBLICA. Esa es la que se está beneficiando. A esto nos ha llevado la privatización.

El prestigiós teòleg suís Hans Kung ha acusat directament a Joseph Ratzinger d'haver ocultat els casos de pederàstia del clergat. Kung també ha condemnat el celibat del clergat, obligació que vincula amb els abusos sexuals. En un article publicat en un diari alemany, el professor emèrit de Teologia Ecumènica de la Universitat de Tubinga exigeix al cap vaticà que assumeixi la seva pròpia responsabilitat i demani perdó: «En lloc de queixar-se de l'existència d'una campanya contra ell». Foto: Els Ratzinger: 1945.

«Ningú a l'Església ha tingut tants casos d'abusos sobre la taula», com Joseph Ratzinger, recorda Kung. Entre aquests casos s'inclouen els ocorreguts en el cor catedralici de Ratisbona, on estava el seu germà i els que s'han denunciat que hi va haver en la seva diòcesi, durant els cinc anys en què va ser bisbe de Munic. Kun també es refereix a tots els casos als quals l'ara papa va tenir accés en els 24 anys en què va actuar com a prefecte de la Congregació per a la Defensa de la Fe: «En què s'imposava el secret absolut als casos greus de delictes sexuals de clergues a tot el món».

El teólogo Kun acusa al Papa de ocultar los casos de pederastia

El prestigioso y controvertido teólogo suizo Hans Kung ha acusado directamente al Papa de haber ocultado los casos de pederastia del clero. Kung también ha condenado el celibato del clero, obligación que vincula con los abusos sexuales. En un artículo publicado en un periódico alemán, el profesor emérito de Teología Ecuménica de la Universidad de Tubinga exigió a Benedicto XVI que asuma su propia responsabilidad y pida perdón, «en lugar quejarse de la existencia de una campaña contra él».

«Nadie en la Iglesia ha tenido tantos casos de abusos sobre la mesa», como Joseph Ratzinger, recuerda Kung. Entre estos casos se incluyen los ocurridos en el coro catedralicio de Ratisbona, donde estaba su hermano y los que se ha denunciado que hubo en su diócesis durante los cinco años en que fue obispo de Munich.

Kun también se refiere a todos los casos a los que el ahora papa tuvo acceso en los 24 años en los que actuó como prefecto de la Congregación para la Defensa de la Fe, «en los que se imponía el secreto absoluto a los casos graves de delitos sexuales de clérigos en todo el mundo».

La manipulació feixista i antidemocràtica espanyola persistirà, amb la vergonya anomenada "Llei electoral" que regala als partits de dretes els vots robats al poble "sobirà". La subcomissió, creada al Congrés per tractar la reforma, ha desestimat l'informe del Consell d'Estat que donava la raó a IU, i els senyoritos latifundistes han decidit no reformar la llei electoral i mantenir l'injustícia plutocràtica de la tupinada: PP, PSOE, CiU i PNB, tots farcits de corrupció fins al capell. Els que "donen lliçons" a Cuba fan fàstic.

Javier Parra. "Motius d'austeritat", han al.legat PP i PSOE per negar-se a aprovar la reforma de la Llei Electoral que fins i tot havia suggerit el Consell d'Estat. A més, han comptat amb el suport dels nacionalistes de dretes, de PNB i CiU, per mantenir vigent una llei canalla i antidemocràtica que fa que uns vots valguin deu vegades menys que altres. Es proposava, per exemple, augmentar el nombre de diputats per eliminar els mínims per província per aconseguir escó, per perfeccionar la llei d'Hont o per fixar un fons estatal de restes. No hi ha hagut manera. PP i PSOE es juguen molt, ni més ni menys que perdre el sobredimensionat protagonisme social, mediàtic i institucional que mereixen, i que realment representen.

Estic segur que hi ha desenes de milers, centenars de milers o fins i tot milions de votants, que si tinguessin coneixement d'aquest "tupinada a l'espanyola", del que realment suposa l'actual Llei Electoral, s'indignarien i se'ls cauria la cara de vergonya de sostenir amb els seus vots un estat de coses que molt poc s'assembla a una democràcia real i que queda a anys llum del que hauria de ser una democràcia plena. Agrada molt als "capos" dels partits polítics del règim donar lliçons de democràcia més enllà de les nostres fronteres, però no semblen adonar-se que la biga en l'ull propi.

Sincerament, sento vergonya, però també sento fàstic, indignació i tristesa. I em sembla inconcebible que els miserables que intenten mantenir l'estat d'excepció democràtica al nostre país no rebin la resposta que mereixen per part de la ciutadania, que és menyspreada i tractada com autèntica escombraries cada quatre anys, i centenars, fins i tot milions dels seus vots són tirats per al vàter electoral instal lat al nostre país des de fa dècades.

Ni PP ni PSOE creuen en la democràcia, i tampoc aquests nacionalistes que veuen en una possible reforma de la Llei Electoral una pèrdua de posicions davant d'altres organitzacions que els superen en moltes vegades en suport popular. A PP i PSOE els importa una merda la democràcia si no està ben controlada per ells, però la mateixa merda els importa els drets humans, per molt que d'ells facin gala darrere de cada catifa vermella.

És possible que encara aconsegueixin mantenir domesticades a milions de persones, i que segueixin pensant que la majoria dels ciutadans i ciutadanes són gilipolles. Si no ho creguessin no actuarien així. Però no haurien d'oblidar que el primer pas de la revolta és la indignació. I cada vegada som més els indignats.

El "pucherazo a la española" de PSOE, PP, PNV y CiU
Javier Parra

"Motivos de austeridad", han alegado PP y PSOE para negarse a aprobar la reforma de la Ley Electoral que incluso había sugerido el Consejo de Estado. Además, han contado con el apoyo de los nacionalistas de derechas, de PNV y CiU, para mantener vigente una ley canalla y antidemocrática que hace que unos votos valgan diez veces menos que otros. Se proponía, por ejemplo, aumentar el número de diputados para eliminar los mínimos por provincia para lograr escaño, para perfeccionar la ley d´Hont o para fijar un fondo estatal de restos. No ha habido manera. PP y PSOE se juegan mucho, ni más ni menos que perder el sobredimensionado protagonismo social, mediático e institucional que merecen, y que realmente representan.

Estoy seguro que hay decenas de miles, centenares de miles o incluso millones de votantes, que si tuvieran conocimiento de éste "pucherazo a la española", de lo que realmente supone la actual Ley Electoral, se indignarían y se les caería la cara de vergüenza de sostener con sus votos un estado de cosas que muy poco se parece a una democracia real y que queda a años luz de lo que debería ser una democracia plena. Gusta mucho a los "capos" de los partidos políticos del régimen dar lecciones de democracia más allá de nuestras fronteras, pero no parecen darse cuenta que la viga en el ojo propio.

Sinceramente, siento vergüenza, pero también siento asco, indignación y tristeza. Y me parece inconcebible que los miserables que intentan mantener el estado de excepción democrática en nuestro país no reciban la respuesta que merecen por parte de la ciudadanía, que es despreciada y tratada como autentica basura cada cuatro años, y centenares, incluso millones de sus votos son tirados por al retrete electoral instalado en nuestro país desde hace décadas.

Ni PP ni PSOE creen en la democracia, y tampoco esos nacionalistas que ven en una posible reforma de la Ley Electoral una pérdida de posiciones ante otras organizaciones que les superan en muchas veces en apoyo popular. A PP y PSOE les importa una mierda la democracia si no está bien controlada por ellos, pero la misma mierda les importa los derechos humanos, por mucho que de ellos hagan gala detrás de cada alfombra roja.

Es posible que aún consigan mantener domesticadas a millones de personas, y que sigan pensando que la mayoría de los ciudadanos y ciudadanas son gilipollas. Si no lo creyeran no actuarían así. Pero no deberían olvidar que el primer paso de la rebelión es la indignación. Y cada vez somos mas los indignados.

La política d'Israel cap al poble palestí i l'ocupació dels territoris àrabs agreugen la situació a l'Orient Mitjà, va declarar el president de Síria, Bashar al Assad: "Aquests problemes impedeixen avançar cap a la pau, agreugen la situació i empenyen Orient Mitjà a noves guerres", digué Al Assad al final de les converses amb el seu homòleg italià Giorgio Napolitano, a Damasc.

Les converses, segons Al-Assad, van tractar sobre la "tràgica situació" en què viu el poble palestí. El dirigent sirià va demanar a Itàlia redoblar els seus esforços per aixecar el bloqueig de la Franja de Gaza i liquidar els assentaments sionistes creats en els territoris palestins.

El president italià va declarar, per la seva banda, que els plans d'Israel de construir 1.600 habitatges a Jerusalem Est poden tenir conseqüències "catastròfiques" per a la regió.

Síria i Israel van sostenir el 2008 diverses rondes de converses de pau amb la mediació de Turquia. Els contactes van ser interromputs després que Tel Aviv llancés el desembre de 2008 una operació militar a la Franja de Gaza.

El presidente sirio afirma que la política de Israel empuja a Oriente Medio a nuevas guerras
La política de Israel hacia el pueblo palestino y la ocupación de los territorios árabes agravan la situación en Oriente Medio y lo empujan a nuevas guerras, declaró hoy el presidente de Siria, Bashar al Assad: "Esos problemas impiden avanzar hacia la paz, agravan la situación y empujan a Oriente Medio a nuevas guerras", dijo Al Assad al término de las conversaciones que sostuvo con su homólogo italiano Giorgio Napolitano, en Damasco.

Las conversaciones, según Al Assad, versaron sobre la "trágica situación" en que vive el pueblo palestino. El dirigente sirio pidió a Italia redoblar sus esfuerzos por levantar el bloqueo de la Franja de Gaza y liquidar los asentamientos judíos creados en los territorios palestinos.

El presidente italiano declaró, por su parte, que los planes de Israel de construir 1.600 viviendas en Jerusalén Este pueden tener consecuencias "catastróficas" para la región.

Siria e Israel sostuvieron en 2008 varias rondas de conversaciones de paz con la mediación de Turquía. Los contactos fueron interrumpidos después que Tel Aviv lanzara en diciembre de 2008 una operación militar en la Franja de Gaza.

El primer gos va ser domesticat a l'Orient Mitjà i no a l'Àsia Oriental, com es creia, segons es desprèn d'un estudi genètic publicat per la revista Nature: "Els gossos tenen moltes més similituds genètiques amb els llops que habiten al Pròxim Orient que amb els de qualsevol altre hàbitat del món. L'anàlisi genètica apunta que aquesta regió és l'origen del gos domèstic modern", diu Robert Wayne, de l'Universitat de Califòrnia.

Segons el científic, es tracta d'un resultat "inesperat", ja que fins ara es va creure que el gos domesticat procedeix d'Àsia Oriental i en particular, de la Xina. No obstant això, les noves conclusions es basen en un estudi genètic molt més complet i es corresponen millor amb les dades arqueològiques.

L'equip de Wayne analitzar més de 48.000 marcadors genètics obtinguts de més de 900 gossos de 85 races diferents i de 200 llops de tot el món, incloses les espècies que habiten a Amèrica del Nord, Europa, Orient Mitjà i Àsia Oriental.

Segons arqueòlegs, la domesticació de gossos va iniciar a l'Orient Mitjà fa uns 12.000 o 13.000 anys. També va ser en aquesta regió on es va domesticar per primera vegada els gats i la majoria dels caps de bestiar, així com va sorgir l'agricultura.

Estudio genético traslada la “cuna” del perro doméstico a Oriente Medio
El primer perro fue domesticado en Oriente Medio y no en Asia Oriental, como se creía antes, según se desprende de un estudio genético publicado hoy por la revista Nature.

"Los perros tienen muchísimas más similitudes genéticas con los lobos que habitan en Oriente Próximo que con los de cualquier otro hábitat del mundo. El análisis genético apunta a que esta región es el origen del perro doméstico moderno", afirma Robert Wayne, de la Universidad de California, quien encabeza el equipo internacional de investigadores responsable del estudio.

Según el científico, se trata de un resultado "inesperado", ya que hasta ahora se creyó que el perro domesticado procede de Asia Oriental y en particular, de China. No obstante, las nuevas conclusiones se basan en un estudio genético mucho más completo y se corresponden mejor con los datos arqueológicos.

El equipo de Wayne analizó más de 48.000 marcadores genéticos obtenidos de más de 900 canes de 85 razas distintas y de 200 lobos de todo el mundo, incluidas las especies que habitan en Norteamérica, Europa, Oriente Medio y Asia Oriental.

Según arqueólogos, la domesticación de perros inició en Oriente Medio hace unos 12.000 o 13.000 años. También fue en esa región donde se domesticaron por primera vez los gatos y la mayoría de las reses, así como surgió la agricultura.

La companyia de seguretat informàtica McAfee informa d'un nou atac apuntat als usuaris de Facebook. Durant dos dies, un correu s'envia als usuaris que indica que la contrasenya al compte de Facebook s'ha reiniciat per raons de seguretat. El missatge demana després, fe clic a un arxiu adjunt per obtenir la nova contrasenya. Aquesta acció instal.la el malware, capaç de recuperar tots els identificadors de connexions utilitzades per l'equip infectat que no afecta només als perfils de Facebook (Foto: Model de l'atac).

Diu McAfee; "Aquesta amenaça pot ser molt perillosa, ja que més de 350 milions d'usuaris de Facebook podrien ser atrapats. Deu milions de correus electrònics han estat enviats a Europa, Àsia i els Estats Units, va dir també l'empresa de seguretat.

Per la seva banda, el portaveu de la xarxa social ha enviat un missatge, publicat a la pàgina de Facebook de Seguretat, que adverteix als usuaris sobre l'existència d'aquesta campanya d'spam maliciós: "Un correu electrònic que afirma provenir de Facebook circula i us demana que obriu un arxiu adjunt per a rebre una nova contrasenya. Aquest correu electrònic és fals. Elimina'l de la safata d'entrada i alerta als teus amics. Recordeu que Facebook mai enviarà una nova contrasenya adjunta".

Amb un gran nombre d'usuaris, Facebook és un objectiu prioritari per als atacs. Generalment apareixen en el mateix lloc, per exemple, a la paret dels usuaris o per mitjà de la bústia de correu intern. En aquest nou cas, els pirates informàtics han utilitzat un mètode més tradicional d'spam.

L’entreprise spécialisée dans la sécurité informatique McAfee a signalé une nouvelle attaque visant les utilisateurs de Facebook. Depuis deux jours, un mail serait envoyé aux internautes indiquant que le mot de passe de leur compte Facebook a été réinitialisé pour des raisons de sécurité. Le message invite par la suite à cliquer sur une pièce jointe afin d’obtenir le nouveau mot de passe. Cette action installe des malwares, capables de récupérer tous les identifiants de connexions utilisés sur l’ordinateur infecté. En clair, ne sont pas uniquement concernés les profils Facebook.

Pour McAfee, « cette menace peut être très dangereuse dans la mesure où plus de 350 millions d’utilisateurs de Facebook pourraient se faire piéger. » Dix millions d’e-mails auraient déjà été envoyés en Europe, en Asie et aux États-Unis, a également précisé l’entreprise de sécurité.

De son côté, le porte-parole du réseau social a renvoyé à un message posté mercredi matin sur la page Facebook Security, qui avertit les utilisateurs sur l’existence de cette campagne de spam malveillant. « Un email qui prétend venir de Facebook circule et vous demande d’ouvrir une pièce jointe afin de recevoir un nouveau mot de passe. Cet email est un faux. Supprimer le de votre boîte de réception et alertez vos amis. Rappelez-vous que Facebook ne vous enverra jamais un nouveau mot de passe en pièce jointe».

Avec un très grand nombre d’utilisateurs, Facebook est une cible privilégiée pour les attaques informatiques. Celles-ci se manifestent généralement à l’intérieur même du site, par exemple sur le mur des utilisateurs ou via la boîte mail interne. Dans ce nouveau cas, les pirates ont utilisé une méthode plus classique de spamming.

El tripartit d'esquerres mobilitzat: Els tres valors vindicats per la República francesa, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per primera vegada representats per tres dones i tres idees polítiques comunes a l'esquerra contemporània: Tolerància, Convivència i Socialisme pels ciutadans i els pobles. L'esquerra, que es presentarà unida, i amb llistes comuns, en gairebé arreu tota França per la segona ronda, espera diumenge amplificar els resultats de la primera ronda. Foto: Duflot-Aubry-Buffet, d'EE, PS i FdeG.

En Île-de-France, mentre que la dreta està funcionant a tota màquina per mobilitzar el seu electorat abstencionista, els socialistes, els Verds i el Front d'Esquerres s'esforcen per augmentar l'impuls.

Romandre fins al final mobilitzats. Aquest sembla ser l'enfocament dels candidats socialistes, els Verds i Ecologia d'Europa i els del Front d'Esquerres que, des de l'acord entre ells en la tarda del dimarts, per a una llista de l'assemblea de l'esquerra encapçalada pel president socialista sortint, Jean-Paul Huchon, multipliquen les iniciatives al territori fins a tenir, ahir a la tarda, una reunió regional en el Zenith, a París. El fet és que, si el total de l'esquerra en Île-de-France, amb gairebé el 54% dels vots a la primera volta, crea una dinàmica, l'amplitut del percentatge dels abstencionistes a la regió capital, més del 57%, deu ser tinguda en compte.

Per la seva banda, la dreta és a tota màquina per arribar al seu electorat, inclòs el més popular, descontent de les promeses que jutja incomplertes de Nicolas Sarkozy. Quan Xavier Bertrand, secretari general de la UMP, rellança el tema de la inseguretat, amb el lliscament del que sabem de François Fillon, i ell ho situa com "una responsabilitat regional", el que és absolutament fals; quan Valerie Pécresse critica un dels més significatius des de l'esquerra a la segona ronda, el passe de transports, dient: "L'esquerra està sacrificant la qualitat de servei en Transport en favor d'una mesura populista", mentre que el govern arrossega els peus per la seva porció al pla "mobilització transports" del Consell Regional, es mesura que la dreta no rebutja qualsevol argúcia per mobilitzar les seves tropes.

Al seu torn, l'esquerra, sobre la base de les propostes formulades per la fusió dels seus diversos components a la primera ronda, va dir que el seu desig d'implementar una gestió "tracta amb la mateixa determinació, la justícia social, els requisits ecològics i les ambicions econòmiques".

Aquestes directrius són contradictòries amb les polítiques d'austeritat del govern i amb el projecte presidencial del Gran París, de Nicolas Sarkozy, que, en el transport, el desenvolupament econòmic, la planificació, no mira de cap manera de disminuir les desigualtats socials i les autoritats, denuncia l'esquerra, mentre els militants són actius fins al final per retrobar als votants, especialment aquells que no van anar a les urnes el diumenge.
Max Staat, L'Humanité.

La gauche mobilisée
La gauche, qui présente des listes communes quasiment partout en France pour le second tour, espère dimanche amplifier le message du premier tour. En Ile-de-France, alors que la droite fait feu de tout bois pour mobiliser son électorat abstentionniste, socialistes, Verts et Front de Gauche se démènent pour amplifier la dynamique.

Restez jusqu’au bout mobilisé. Tel semble bien être la démarche des candidats socialistes, Verts et Europe Écologie et ceux du Front de gauche qui, depuis l’accord intervenu entre eux, mardi après-midi, pour une liste de rassemblement de la gauche conduite par le président socialiste sortant, Jean-Paul Huchon, multiplient les initiatives de terrain jusqu’à tenir, hier soir, un meeting régional au Zénith parisien. Le fait est que si le total de la gauche en Île-de-France au premier tour, avec près de 54 % des suffrages, crée une dynamique, l’ampleur du pourcentage des abstentionnistes dans la région capitale, plus de 57 %, doit cependant être prise en compte.

D’ailleurs la droite fait feu de tout bois pour faire sortir son électorat, notamment le plus populaire, mécontent des promesses qu’il juge non tenues de la part de Nicolas Sarkozy. Quand Xavier Bertrand, secrétaire général de l’UMP, relance le thème de l’insécurité, avec les dérapages que l’on sait de François Fillon (voir plus loin dans nos colonnes) et place celle-ci comme «une compétence régionale», ce qui est absolument faux; quand Valérie Pécresse fustige l’une des propositions les plus significatives de la gauche à ce deuxième tour, le passe unique pour les transports, en déclarant: «La gauche sacrifie l’amélioration de la qualité de service dans les transports au profit d’une mesure démagogique», alors que le gouvernement traîne des pieds pour investir sa part dans le plan «mobilisation transport» du conseil régional, on mesure que la droite n’entend reculer devant aucune argutie pour mobiliser ses troupes.

De son côté, la gauche, sur la base de la fusion des propositions portées par ses différentes composantes au premier tour, affirme sa volonté de mettre en œuvre une gestion qui « traite avec la même détermination, justice sociale, impératifs écologiques et ambitions économiques». Ces orientations sont contradictoires avec les politiques d’austérité du gouvernement ainsi qu’avec le projet présidentiel du Grand Paris de Nicolas Sarkozy qui, en matière de transports, de développement économique, d’aménagement, ne vise en aucune façon au recul des inégalités sociales et territoriales, dénonce la gauche, dont les militants s’activent jusqu’au bout pour rencontrer les électeurs, notamment ceux qui ne se sont pas rendus aux urnes dimanche dernier.
Max Staat, L'Humanité.

Fa pocs dies denunciavem que a Dubai s'empresonava un mes dos joves britànics per fer-se petons, de matinada, a un restaurant. Ara són dos emigrants enamorats i els seus sms els que, segons els "modèlics" defensors dels drets humans dels EAU, mereixen tres mesos de presó. Ningú protesta per aquestes salvatjades, a un païs sense ni sindicats on els inmigrants són tractats com esclaus, a cap ONG ni a cap govern hipòcrita i neofeixista i els seus mitjans a sou els preocupa, com la criada nepalí que la patrona va tirar per la finestra a Kuwait -altre model de democràcia esclavista- i va deixar paraplègica, que també vam denunciar. L'únic objectiu: Cuba.

A ells sols els preocupa Cuba, i els/les llepaculs bensignants a coro de babau que cerquen estatuetes consolatòries, titulars desesperats o mantenir els amics, els productors i les prebendes, sgae...

El Tribunal de Dubai va condemnar a tres mesos de presó a un home i una dona procedents de l'Índia que intercanviaven missatges sms de caràcter sexual.

La sentència diu que la parella va violar lleis dels Emirats Àrabs Units (EAU) amb els seus plans de tenir contactes íntims sense estar casats. Els indis tenien el permís per residir als Emirats Àrabs i treballaven en una companyia local.

Els missatges amorosos els va presentar al tribunal l'any passat el marit de l'acusada, el que es negava a divorciar-se d'ella. Inicialment, el jutjat va dictar una fallada més severa: Sis mesos de presó i subsegüent deportació de la UEA. Però més tard va suavitzar el càstig per no tenir proves que la parella va tenir contactes sexuals. Se'ls permetrà seguir en la UEA després de complir tres mesos de presó.

La setmana passada, un tribunal de Dubai va condemnar a un mes de presó a una britànica de 26 anys que es va besar amb el seu amic de 24 anys en un restaurant. El noi també passarà reclòs un mes per haver violat la llei de la UEA que prohibeix exterioritzar sentiments en llocs públics. Tots dos seran deportats.
Veure sobre els inmigrants a Dubai:
http://www.corneta.org/no_59/corneta_dubai_centro_del_capital_y_la_miseria.html

Uns enamorats que intercanviaven sms de contingut sexual a Dubai aniran a la presó
El Tribunal de Dubai va condemnar a tres mesos de presó a un home i una dona procedents de l'Índia que intercanviaven missatges sms de caràcter sexual, ha informat avui el corresponsal de RIA Novosti.

La sentència diu que la parella va violar lleis dels Emirats Àrabs Units (EAU) amb els seus plans de tenir contactes íntims sense estar casats. Els indis tenien el permís per residir als Emirats Àrabs i treballaven en una companyia local.

Els missatges amorosos els va presentar al tribunal l'any passat el marit de l'acusada, el que es negava a divorciar d'ella. Inicialment, el jutjat va dictar una fallada més sever: sis mesos de presó i subsegüent deportació de la UEA. Però més tard va suavitzar el càstig per no tenir proves que la parella va tenir contactes sexuals. Se'ls permetrà seguir en la UEA després de complir tres mesos de presó.

La setmana passada, un tribunal de Dubai va condemnar a un mes de presó a una britànica de 26 anys que es va besar amb el seu amic de 24 anys en un restaurant. El noi també passarà reclòs un mes per haver violat la llei de la UEA que prohibeix exterioritzar sentiments en llocs públics. Tots dos seran deportats.

Els diplomàtics europeus Volker Pellet, funcionari de l'ambaixada alemanya, Frantisek Fleisman, Tercer Secretari de l'Ambaixada de la República Txeca i Lowell Dale Lawton (foto), segon secretari Polític Econòmic de la SINA, (Secció d'Interessos dels EUA a Cuba), hi eren als actes, ampliament difosos pels mitjans a sou, juntament amb les anomenades, per la Fox-CNN, Damas de Blanco, controlant des de les grades la programada coreografia de les seves assalariades a Cuba. Més conegudes per "Gusanas de blanco" entre els cubans, en finalitzar la paròdia van sortir al carrer per protestar contra suposades violacions de drets humans, en una manifestació més concorreguda pels "periodistes" que per "dissidents".


Una altra vegada EUA i la UE

Un reportatge televisiu, transmès pel programa Taula Rodona, va mostrar el diplomàtic escoltant a les suposades "dissidents" en plena artèria de la capital cubana.

El diplomàtic nord-americà es va barrejar entre les manifestants i va recórrer amb elles tot el trajecte de la provocació pel Carrer 23, de la Rampa havanera, la qual va ser rebutjada de manera espontània per la gent del poble.

La vigília, dos diplomàtics europeus-Volker Pellet, funcionari de l'ambaixada alemanya, i Frantisek Fleisman, Tercer Secretari de l'Ambaixada de la República Txeca- van participar en un acte similar, en oberta col.laboració amb els grupuscles contrarevolucionaris organitzats i finançats pels Estats Units i algunes nacions europees.

La multitud d'homes i dones, de diferents edats, que va sortir als carrers va respondre amb consignes i exclamacions de suport a la Revolució i als seus principals dirigents.

L'Agència de Notícies Premsa Llatina va constatar que les integrants del grup contrarevolucionari no van ser arrestades, sinó evacuades per evitar incidents violents.

Aquestes accions de provocació a Cuba, amb la presència de diplomàtics nord-americans i de països d'Europa occidental, tenen lloc enmig d'una campanya de corporacions mediàtiques contra l'Illa, intensificada a partir del 10 de març quan el Parlament Europeu va adoptar una resolució de condemna per presumptes violacions dels drets humans.

Les "Damas de Blanco" cubanes han adquirit certa fama a la premsa occidental, que les eleva a símbol de la lluita per la llibertat. Les senyores gaudeixen d'una propaganda mediàtica que faria empal.lidir d'enveja a qualsevol grup opositor del món, mentre que a Cuba, més aviat susciten la indiferència o el rebuig obert de la població.

El diplomàtic britànic Chris "Stimpson va assegurar que hi era només com a "observador per a monitoritzar els Drets Humans i la Llibertat d'Expressió". No obstant això, no va saber respondre si aquesta "observació" és una pràctica habitual britànica també en altres països, com a Iraq, Afganistan o el mateix R.U.

El passat 11 de desembre Cubadebate va publicar una ressenya, presa del Noticiero de Televisió, que va mostrar un altre acte provocador a l'Havana, on apareix Lowell Dale Lawton acompanyant als seus empleats de l'anomenada "dissidència" cubana.

Al costat de Lawton es trobava un altre funcionari de la Secció d'Interessos dels Estats Units a l'Havana, Kathleen Duffy, assistent de l'àrea politico-econòmica d'aquesta mateixa Oficina.

També van aparèixer Volker Pellet, conseller de l'Ambaixada d'Alemanya a Cuba, i Chris Stimpson, diplomàtic britànic, que oferia declaracions a la premsa internacional contra el govern cubà, quan va ser increpat per manifestants i protegit per guàrdies de seguretat cubans.

Cuba: Diplomáticos de EEUU y Europa acompañaban a las Damas de Blanco en manifestación

Los diplomáticos europeos -Volker Pellet, funcionario de la Embajada alemana, y Frantisek Fleisman, Tercer Secretario de la Embajada de la República Checa

Lowell Dale, segundo secretario de la SINA (EEUU) en Cuba

Otra vez EEUU y la UE controlan desde las gradas el trabajo de sus asalariadas en Cuba.
Lowell Dale Lawton, segundo secretario Político Económico de la SINA, (Sección de Intereses de EEUU en Cuba) asistió a una misa en una iglesia en la barriada de Párraga junto con integrantes de las autodenominadas Damas de Blanco, quienes al finalizar la liturgia salieron a la calle para protestar contra supuestas violaciones de derechos humanos en Cuba.

Un reportaje televisivo, transmitido por el programa Mesa Redonda, mostró el diplomático escoltando a las supuestas “disidentes” en plena arteria de la capital cubana.

El diplomático estadounidense se mezcló entre las manifestantes y recorrió con ellas todo el trayecto de la provocación por la Calle 23, de la Rampa habanera, la cual fue rechazada de manera espontánea por gente del pueblo.

La víspera, dos diplomáticos europeos -Volker Pellet, funcionario de la Embajada alemana, y Frantisek Fleisman, Tercer Secretario de la Embajada de la República Checa- participaron en un acto similar, en abierta colaboración con los grupúsculos contrarrevolucionarios organizados y financiados por Estados Unidos y algunas naciones europeas.

La multitud de hombres y mujeres de diferentes edades que salió a las calles respondió con consignas y exclamaciones de apoyo a la Revolución y a sus principales dirigentes.

La Agencia de Noticias Prensa Latina constató que las integrantes del grupo contrarrevolucionario no fueron arrestadas, sino evacuadas para evitar incidentes violentos.

Estas acciones de provocación en Cuba con la presencia de diplomáticos estadounidenses y de países de Europa Occidental tienen lugar en medio de una campaña de corporaciones mediáticas contra la Isla, intensificada a partir del 10 de marzo cuando el Parlamento Europeo adoptó una resolución de condena por presuntas violaciones de los derechos humanos.

Las “Damas de Blanco” cubanas han adquirido cierta fama en la prensa occidental, que las eleva a símbolo de la lucha por la libertad. Las señoras gozan de una propaganda mediática que haría palidecer de envidia a cualquier grupo opositor del mundo, mientras que en Cuba, más bien suscitan la indiferencia o el rechazo abierto de la población.

El diplomático británico Chris "Stimpson aseguró que estaba allí solo como “observador para monitorear los Derechos Humanos y la Libertad de Expresión”. Sin embargo, no supo responder si esa “observación” es una práctica habitual británica también en otros países".

El pasado 11 de diciembre pasado Cubadebate publicó una reseña tomada del Noticiero de Televisión que mostró otro acto provocador en La Habana, donde aparece Lowell Dale Lawton acompañando a sus empleados de la llamada “disidencia” cubana.

Junto a Lawton se encontraba otro funcionario de la Sección de Intereses de los Estados Unidos en La Habana, Kathleen Duffy, asistente del area politico-economica de esa misma Oficina.

También aparecieron Volker Pellet, consejero de la Embajada de Alemania en Cuba, y Chris Stimpson, diplomático británico, quien ofrecía declaraciones a la prensa internacional contra el gobierno cubano, cuando fue increpado por manifestantes y protegido por guardias de seguridad cubanos.

Cafès dels Divendres. Primavera 2010: Avui, Divendres 19 de març, a les 19h: Polítiques de gènere, només per dones?, per Rosa Bofill, Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya.
Presenta: Camen Plazuelo, de l'Àrea de Dones de la Fundació Pere Ardiaca.
Lloc: Avda Portal de l’Àngel 42, 2n A. Barcelona. Accés Lliure.

La crisi no s'ha de convertir en una coartada per el retrocés en els drets laborals i en la qualitat de l'ocupació, ha manifestat Ignacio Fernández Toxo en la seva intervenció a la Conferència que, sobre la Crisi global i l'eficàcia de l'ajuda al desenvolupament, ha organitzat la Confederació Sindical Internacional.

I en aquest sentit, Toxo ha afegit que la cooperació internacional és una referència important ara que tantes coses ens distreuen, per això, des de CCOO incidim en el discurs i aplicació en les polítiques de cooperació al desenvolupament, perquè entenem la importància del nostre paper de agent social i, malgrat la crisi mantenim el compromís de cooperació a partir de la decisió estratègica que és la millor resposta a la crisi econòmica financera des del punt de vista dels social i en matèria de creació d'ocupació. "

Toxo ha assenyalat també el suport de CCOO al compromís d'assolir el 0,7% per a les polítiques de cooperació, objectiu alineat amb els objectius del mil.lenni, i ha volgut destacar la participació del sindicat en aquest ajut, mitjançant la fundació Pau i Solidaritat de CCOO que celebra el seu 20 aniversari amb una trajectòria positiva, una cooperació sindical feta amb rigor i transparència, que ha afavorit la defensa dels drets laborals i sindicals, i dels sindicats com a elements fonamentals en la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.

Finalment, el secretari general de CCOO ha reclamat que els agents socials puguin intervenir en la governabilitat democràtica per destinar fons que afavoreixin la cooperació social i polítiques financeres redistributives, i poder incloure el treball decent en l'agenda de l'OIT, en la idea que el treball decent sigui ara espai a escala planetària.

Toxo: La crisis no debe ser una coartada para el retroceso de los derechos laborales

La crisis no debe convertirse en una coartada para el retroceso en los derechos laborales y en la calidad del empleo, ha manifestado Ignacio Fernández Toxo en su intervención en la Conferencia que sobre la Crisis global y la eficacia de la ayuda al desarrollo, ha organizado la Confederación Sindical Internacional

Y en este sentido, Toxo ha añadido que la cooperación internacional es una referencia importante ahora que tantas cosas nos distraen, por ello, desde CCOO incidimos en el discurso y aplicación en las políticas de cooperación al desarrollo, porque entendemos la importancia de nuestro papel de agente social y, a pesar de la crisis mantenemos el compromiso de cooperación a partir de la decisión estratégica de que es la mejor respuesta a la crisis económico financiera desde el punto de vista de los social y en materia de creación de empleo."

Toxo ha señalado también el apoyo de CCOO al compromiso de alcanzar el 0,7 % para las políticas de cooperación, objetivo alineado con los objetivos del milenio, y ha querido destacar la participación del sindicato en esta ayuda mediante la fundación Paz y Solidaridad de CCOO, que celebra su 20 aniversario con una trayectoria positiva, una cooperación sindical hecha con rigor y transparencia, que ha favorecido la defensa de los derechos laborales y sindicales y, de los sindicatos como elementos fundamentales de la cooperación al desarrollo y en la solidaridad internacional.

Por último, el secretario general de CCOO ha reclamado que los agentes sociales puedan intervenir en la gobernabilidad democrática para destinar fondos que favorezcan la cooperación social y políticas financieras redistributivas y poder incluir el trabajo decente en la agenda de la OIT, en la idea de que el trabajo decente sea ahora espacio a escala planetaria.
CCOO

Sr Günter Schwaiger, he rebut al meu correu electrònic del senat la seva carta, opinant sobre la meva pregunta parlamentària del documental Arena; veig que centra bona part de les seves crítiques en la forma més que en el fons, i m'agradaria doncs reflexionar sobre els dos aspectes.

La llibertat d'expressió té límits en qualsevol país democràtic, ja que hi ha determinades expressions públiques que són censurades, i la incitació a la violència o les diferents formes de tortura són algunes d'elles. Pot ser que moltes persones pensin que només podem aplicar aquestes premisses als éssers humans, i que els animals poden ser objecte d'escarni, tortura i patiment extrem sense que passi res i fins i tot algunes persones poden pensar que això es pot convertir en un espectacle i objecte de diversió, doncs bé aquest no és el meu cas.

L'evolució civilitzatòria de la societat que ens acull ha anat, amb el temps, primer arraconant i després prohibint pràctiques legitimades socialment abans i posteriorment considerades abusives, el respecte als animals en particular i al medi ambient en general són un bon exemple, la mateixa democràcia no sempre va ser percebuda com un avanç i en la nostra història contemporània l'absolutisme i el franquisme van intentar frenar el curs de la història, per descomptat sense aconseguir-ho.

Per tant deixi'm dir-li que crec que amb la meva postura sóc conseqüent amb la història del meu partit, lluitador per les llibertats i la justícia, i que la protecció animal s'anirà obrint camí a poc a poc sense caure en extremismes, i al cap dels temps representarà un més dels perfils democràtics de la nostra societat.

D'altra banda jo no vull limitar la seva capacitat d'expressar les idees protaurinas, siguin en un documental o per altres mitjans, jo només discuteixo que això s'hagi de pagar amb els impostos del conjunt de ciutadans i ciutadanes i per això intent preservar l'interès general de la Ràdio i Televisió públics espanyols (RTVE). Com es pot comprovar de censura res, només regles de joc democràtic basades en l'interès general.

Jo no pretenc que ningú es vagi d'Espanya per "treballar en llibertat", però estarà d'acord amb mi que la idea d'Espanya que molts i moltes tenim no pot associar-se al maltractament i la tortura animal. Igual que en el passat ens revoltem contra la imatge castissa de pandereta que afirmava que inventessin ells, que no era res més que la pretesa legitimització de la manca de llibertats, ara la societat es rebel a poc a poc contra pautes culturals del passat que s'han demostrat vexatòries i generadores de violència.

No pretenc imposar les meves tesi, només dialogades amb vostè i amb tantes persones com pugui, i sempre buscant els marcs democràtics que permetin a la societat debatre, legislar (aquesta és la meva tasca) i aprovar lleis i normes d'acord amb la història per construir.

Atentament el saluda:
Joan Josep Nuet i Pujals
Senador d'Esquerra Unida i Membre de l'Associació Parlamentària de Defensa dels Drets dels Animals

Carta del Senador Nuet al director d'“Arena”

Sr Günter Schwaiger, he recibido en mi correo electrónico del senado su carta opinando sobre mi pregunta parlamentaria del documental Arena; veo que centra buena parte de sus críticas en la forma más que en el fondo, y me gustaría pues reflexionar sobre los dos aspectos.

La libertad de expresión tiene límites en cualquier país democrático, ya que hay determinadas expresiones públicas que son censuradas, y la incitación a la violencia o las distintas formas de tortura son algunas de ellas. Puede ser que muchas personas piensen que solo podemos aplicar esas premisas a los seres humanos, y que los animales pueden ser objeto de escarnio, tortura y sufrimiento extremo sin que pase nada e incluso algunas personas pueden pensar que ello puede convertirse en un espectáculo y objeto de diversión, pues bien ese no es mi caso.

La evolución civilizatoria de la sociedad que nos acoge ha ido, con el tiempo, primero arrinconando y después prohibiendo prácticas legitimadas socialmente antes y posteriormente consideradas abusivas, el respeto a los animales en particular y al medio ambiente en general son un buen ejemplo, la misma democracia no siempre fue percibida como un avance y en nuestra historia contemporánea el absolutismo y el franquismo intentaron frenar el curso de la historia, por supuesto sin conseguirlo.

Por tanto déjeme decirle que creo que con mi postura soy consecuente con la historia de mi partido, luchador por las libertades y la justicia, y que la protección animal se irá abriendo camino poco a poco sin caer en extremismos, y al cabo de los tiempos representará uno mas de los perfiles democráticos de nuestra sociedad.

Por otro lado yo no quiero limitarle su capacidad de expresar las ideas protaurinas, sean en un documental o por otros medios, yo solo discuto que eso se tenga que pagar con los impuestos del conjunto de ciudadanos y ciudadanas y por ello intento preservar el interés general de la Radio y Televisión públicos españoles (RTVE). Como puede comprobar de censura nada, solo reglas de juego democrático basadas en el interés general.

Yo no pretendo que nadie se vaya de España para “trabajar en libertad”, pero estará de acuerdo conmigo que la idea de España que muchos y muchas tenemos no puede asociarse al maltrato y a la tortura animal. Igual que en el pasado nos rebelamos contra la imagen castiza de pandereta que afirmaba que inventaran ellos, que no era otra cosa que la pretendida legitimización de la falta de libertades, ahora la sociedad se rebela poco a poco contra pautas culturales del pasado que se han demostrado vejatorias y generadoras de violencia.

No pretendo imponer mis tesis, solo dialogarlas con usted y con tantas personas como pueda, y siempre buscando los marcos democráticos que permitan a la sociedad debatir, legislar (esa es mi tarea) y aprobar leyes y normas acordes con la historia por construir.

Atentamente le saluda:
Joan Josep Nuet i Pujals
Senador de Izquierda Unida y Miembro de la Asociación Parlamentaria de Defensa de los Derechos de los Animales.

Demà, divendres 19 de març, al Centre Cívic Can Mariné, C/ Milà i Fontanals, 14-16, a les 19h. es celebrarà una convocatòria per la III República, a la que tothom és invitat a participar, convocada per PCC, PCPC, PSUC viu i EUiA.

Les contribucions a la seguretat social a la Xina sumen un 40%, i fins i tot un 50% en algunes regions, dels ingressos, el que és dues vegades més gran que a la resta dels països del BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), 2.8 vegades més gran que en els països del G-8 i 3 vegades que a l'Europa del Nord, indica l'informe. Xina lidera, entre 180 països, la suma total de contribucions a cinc programes obligatoris de seguretat social, segons informà el Banc Mundial. La seguretat social obligatòria de la Xina està integrada per cinc programes: Pagaments per assistència mèdica, contribucions al fons de jubilació, pensió de maternitat, d'invalidesa i d'atur.

Segons els "experts" del Banc Mundial -els que no van veure venir la crisi, van avisar quan ja estava al damunt i recepten per superar-la més del mateix que la va portar-, l'alt percentatge de les contribucions a la seguretat social dificulta el desenvolupament industrial del país, restringeix els ingressos reals de la població i afecta negativament el desenvolupament del mercat competitiu d'assegurança social.

Per això Xina ha pujat el 33% els ingressos fiscals els dos primers mesos de 2010 i, el Departament de Comerç dels EUA, va indicar l'11 de març, que el dèficit comercial dels EUA amb la Xina es va elevar a 18.300 milions de dòlars USA al gener, comparat amb el dèficit de 18.140 milions de dòlars USA que tenia al desembre. L'increment va renovar les crides dels EUA per enfortir el iuan, ja que afirma que el tipus de canvi dóna als productes xinesos injustes avantatges en els preus, informà Su Ning, vicegovernador del Banc Popular de la Xina.

Su Ning va indicar que, encara que el iuan ha guanyat més del 20% des de que es va desvincular del dòlar EUA, el juny del 2005, el superàvit comercial de la Xina es va triplicar de 100.000 milions de dòlars USA el 2004, i a prop de 300.000 milions de dòlars USA a el 2008.

A més, va argumentar que un dòlar feble a EUA no ajuda a reduir el dèficit dels EUA. Com ho demostra la depreciació del dòlar EUA del 3% anualment de mitjana, entre el 2002 i el 2008, mentre el seu dèficit va augmentar de 500.000 milions de dòlars USA a 900.000 milions de dòlars USA en el període, va comentar Su Ning.
Veure també: http://spanish.news.cn/enfoque/2010-03/13/c_13208900.htm

Chinos pagan más contribuciones a la seguridad social que el resto del mundo
China lidera entre 180 países con el monto total de contribuciones a cinco programas obligatorios de seguridad social, ha informado el Banco Mundial. La seguridad social obligatoria de China está integrada de cinco programas: pagos por asistencia médica, contribuciones al fondo de jubilación, pensión de maternidad, de invalidez y de desempleo.

Las contribuciones a la seguridad social en China suman un 40%, e incluso un 50% en algunas regiones, de los ingresos, lo que es dos veces mayor que en el resto de los países de BRIC (Brasil, Rusia, India), 2.8 veces mayor que en los países del G-8 y 3 veces, que en la Europa del Norte, indicó el informe.

Según expertos, el alto porcentaje de las contribuciones a la seguridad social dificulta el desarrollo industrial del país, restringe los ingresos reales de la población y afecta negativamente el desarrollo del mercado competitivo de seguro social.

El Departamento de Comercio de EEUU indicó el 11 de marzo que el déficit comercial de EEUU con China se elevó a 18.300 millones de dólares USA en enero comparado con el déficit de 18.140 millones de dólares USA que tenía en diciembre. El incremento renovó el llamado de EEUU para fortalecer el yuan ya que afirma que el tipo de cambio da a los productos chinos injustas ventajas en los precios, dijo Su Ning, vicegobernador del Banco Popular de China.

Su Ning indicó que aunque el yuan ha ganado más del 20 por ciento desde que se desvinculó del dólar USA en junio del 2005, el superávit comercial de China se triplicó de 100.000 millones de dólares USA en el 2004 a cerca de 300.000 millones de dólares USA en el 2008.

Además, argumentó que un débil dólar USA no ayuda a reducir el déficit de EEUU. Como lo demuestra la depreciación del dólar USA del 3 por ciento anualmente en promedio entre el 2002 y el 2008, mientras su déficit aumentó de 500.000 millones de dólares USA a 900.000 millones de dólares USA en el período, comentó Su.
http://spanish.news.cn/enfoque/2010-03/13/c_13208900.htm

La divisió de mòbils de Telefónica ha estat catalogada pels propis consumidors com la pitjor empresa de l'any 2009. Segons l'enquesta de Facua, la multinacional s'ha emportat el 34% dels vots en aquesta categoria degut, sobretot, a les seves "elevades tarifes, les pràctiques abusives i el maltractament a les reclamacions dels usuaris".

A l'enquesta, realitzada a la web de l'organització de consumidors, entre els dies 23 de febrer i 15 de març, un total de 14.285 persones han escollit entre les cinc companyies nomenades al dubtós 'honor' de ser la pitjor de l'any: Telefónica Movistar, Air Comet, Orange, Ryanair i Vodafone. Aquestes, a la vegada, havien estat seleccionades per Facua d'entre les més de cent empreses proposades pels mateixos consumidors "per haver desenvolupat les actuacions més irresponsables, abusives o fraudulentes per enriquir-se a costa de vulnerar els seus drets".

Movistar, la peor valorada

La división de móviles de Telefónica ha sido catalogada por los propios consumidores como la peor empresa del año 2009. Según una encuesta de Facua, la multinacional de las telecomunicaciones se ha llevado el 34% de los votos en esta categoría debido, sobre todo, a sus "elevadas tarifas, sus prácticas abusivas y el maltrato a las reclamaciones de los usuarios".

En la encuesta, realizada en la web de la organización de consumidores entre los días 23 de febrero y 15 de marzo, un total de 14.285 personas han elegido entre las cinco compañías nominadas al dudoso 'honor' de ser la peor del año: Telefónica Movistar, Air Comet, Orange, Ryanair y Vodafone. Éstas, a sua vez, habían sido seleccionadas por Facua de entre las más de cien empresas propuestas por los propios consumidores "por haber desarrollado las actuaciones más irresponsables, abusivas o fraudulentas para enriquecerse a costa de vulnerar sus derechos".

L'agència de qualificació Standard & Poor's (S&P) considera que la reordenació financera a Espanya es durà entre el 30% i el 35% dels recursos de què pot disposar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Froben), és a dir, entre 30.000 i 35.000 milions. Segons una experta de S&P, que va participar en una conferència sobre la rebaixa d'ahir de la banca espanyola, "fent una estimació conservadora" estima que es destinaran a aquest percentatge 99.000 milions del Froben, i això suposa el 14% del capital que hi ha al sistema.

La retallada que va patir ahir el sector financer va deixar a les entitats espanyoles al mateix nivell de risc que els Estats Units o el Regne Unit però, no s'hauran de traduir en una "immediata" retallada de les qualificacions de cada institució financera.

De la quantitat que S&P calcula que es necessitaran per reordenar el sector, el Froben compta ja amb 12.000 milions.

El fons, creat l'estiu passat pel Govern per donar suport a les fusions o injectar liquiditat en les entitats que ho requereixin amb una dotació inicial de 9.000 milions, va emetre 3.000 milions a la tardor abans que Brussel.les autoritzés provisionalment el seu ús fins a finals de juny.

Però S&P matisa que al final la quantitat sempre serà qüestió del mercat, alhora que recorda el retard en les fusions per les reticències dels governs autonòmics.

Aquesta estimació es pot considerar positiva perquè suposa un menor ús dels recursos que pot arribar a obtenir el Froben, però també pot ser deguda a les estrictes exigències imposades per tornar els diners.

El Froben obliga les entitats que adquireixen participacions preferents per a recolzar un procés d'integració, que se'l retornin les ajudes a un interès anual del 7,75%, o si és menor, la rendibilitat dels bons del Regne d'Espanya a 5 anys més un diferencial de 500 punts bàsics.

En qualsevol cas, per Standard and Poor's un repte important per al sistema financer és la seva consolidació, i en aquest procés valora els beneficis econòmics i empresarials de les fusions entre caixes de diferents regions més que entre les d'una mateixa autonomia.

Un altre repte serà la gestió de la morositat, ja que calcula que a finals de 2010 es tocarà sostre i la xifra real podria arribar al 11%, encara que com és habitual aquesta no coincidirà amb la que apareixen en els comptes de les entitats després de les operacions de renegociació o compra d'immobles que es portin a terme.

La agencia de calificación Standard & Poor's (S&P) considera que la reordenación financiera en España se llevará entre el 30% y el 35% de los recursos de los que puede disponer el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), es decir, entre 30.000 y 35.000 millones.

Según una experta de S&P, que participó en una conferencia sobre la rebaja de ayer de la banca española, "haciendo una estimación conservadora" estima que se destinará ese porcentaje de los 99.000 millones que puede tener el FROB, y ello supone el 14% del capital que hay en el sistema.

El recorte que sufrió ayer el sector financiero dejó a las entidades españolas al mismo nivel de riesgo que las de Estados Unidos o el Reino Unido, que, sin embargo, no se tendrán que traducir en un "inmediato" recorte de las calificaciones de cada institución financiera.

De la cantidad que S&P calcula que se necesitarán para reordenar el sector, el FROB cuenta ya con 12.000 millones.

El fondo, creado el pasado verano por el Gobierno para apoyar las fusiones o inyectar liquidez en las entidades que lo requieran con una dotación inicial de 9.000 millones, emitió 3.000 millones en otoño antes de que Bruselas autorizara provisionalmente su uso hasta finales de junio.

Pero S&P matiza que al final la cantidad que se use será cuestión del mercado, al tiempo que recuerda el retraso en las fusiones por las reticencias de los gobiernos autonómicos.

Esta estimación puede considerarse positiva porque supone un menor uso de los recursos que puede llegar a obtener el FROB, pero también puede deberse a las estrictas exigencias impuestas para devolver el dinero.

El FROB obliga a las entidades a las que adquiere participaciones preferentes para apoyarles un proceso de integración, que se les devuelvan las ayudas a un interés anual del 7,75%, o si es menor, la rentabilidad de los bonos del Reino de España a 5 años más un diferencial de 500 puntos básicos.

En cualquier caso, para Standard and Poor's un reto importante para el sistema financiero es su consolidación, y en ese proceso valora los beneficios económicos y empresariales de las fusiones entre cajas de distintas regiones que entre las de una misma autonomía.

Otro reto será la gestión de la morosidad, ya que calcula que a finales de 2010 se tocará techo y la cifra real podría llegar al 11%, aunque como es habitual ésta no coincidirá con la que aparecen en las cuentas de las entidades después de las operaciones de renegociación o compra de inmuebles que se lleven a cabo.

El religiós espanyol José Ángel Arregui, detingut a Xile des del 14 agost 2009 per tinença de pornografia infantil, va filmar els abusos sexuals que cometé contra almenys una quinzena de menors, entre 2002 i 2005, a Madrid. Arregui, de 53 anys, professor en alguns centres de la Comunitat de Sant Viator a Espanya, va instal.lar una càmera oculta a les dependències del col.legi madrileny, per registrar els abusos sexuals, segons la font policial.

La Comunitat de Clergues de Sant Viator a Espanya (a la foto el consell general de San Viator amb el seu cap al mig) ha reconegut la detenció per les autoritats xilenes d'aquest religiós.

El subprefecte Jaime Jara, cap de la brigada de delictes sexuals de la Policia d'Investigacions xilena (PDI), ha assegurat que després de la detenció, el religiós els va lliurar una gran quantitat de discs compactes i fotografies dels suposats abusos.

Descobert per la policia xilena

El subprefecte ha dit que la policia xilena utilitza "constantment" eines informàtiques per controlar la informació que els usuaris es descarreguen de la xarxa. D'aquesta manera es van adonar que algú descarregava pornografia infantil des del Liceu Politècnic El Senyor, a la comuna (municipi) de Renca, al nord de Santiago. A l'ordinador de la residència, els detectius de la PDI van descobrir una carpeta amb el nom del detingut, on originalment hi havia el material pornogràfic, que havia estat esborrat, encara que posteriorment ell mateix el va entregar.

El subprefecte ha precisat que la policia espanyola ja ha identificat al voltant d'una desena dels menors víctimes dels abusos. Ha destacat, a més, la cooperació amb la Guàrdia Civil espanyola, que va permetre la detenció del religiós, en presó preventiva a disposició de la Fiscalia Occident de Maipú.

La Comunitat de Sant Viator ofereix la seva col.laboració

El proper 26 de març es celebrarà un judici abreujat, on les autoritats espanyoles poden demanar l'extradició. A Espanya, la Comunitat de Clergues de Sant Viator ha reconegut la detenció d'Arregui i ha ofert la seva col.laboració per a l'aclariment dels fets. Al conèixer aquest fet, afegeix el comunicat, el superior provincial dels Clergues de Sant Viator d'Espanya va comunicar la notícia a tots els membres de la comunitat.

Tenint en compte, afegeix, que José Ángel Arregui va ser professor d'alguns centres que la Congregació té a Espanya, "la Guàrdia Civil va iniciar el novembre de 2009 una investigació per tal de determinar si s'haguessin produït fets delictius, sobre els que no consta, fins al moment, cap denúncia de companys, pares o alumnes".

El comunicat diu també que, "per tal de facilitar informació transparent i precisa, es va donar compte dels fets coneguts a l'Equip Directiu, Consell Escolar i membres de la Junta de l'AMPA de les escoles previsiblement afectades".

"Amb ple respecte al principi de presumpció d'innocència -diu la Congregació- ens sentim consternats davant les sospites sobre la comissió d'un delicte i d'una falta de moralitat tan greu que, en si mateixes, ja suposen una lesió a la reputació de nostres centres i dels qui en ells treballen, a la congregació i a la pròpia Església".

El religioso español detenido en Chile filmó a menores en Madrid, según la policía

La Comunidad de Clérigos de San Viator en España ha reconocido la detención por las autoridades chilenas de este religioso.

El religioso español José Ángel Arregui, detenido en Chile desde el 14 de agosto de 2009 acusado de tenencia de pornografía infantil, filmó los abusos sexuales que presuntamente cometió contra al menos una quincena de menores entre 2002 y 2005 en Madrid, han informado fuentes policiales.

El subprefecto Jaime Jara, jefe de la brigada de delitos sexuales de la Policía de Investigaciones chilena (PDI), ha asegurado que tras la detención el religioso les entregó una gran cantidad de discos compactos y fotografías de los supuestos abusos.

Arregui, profesor de 53 años en algunos centros de la Comunidad de San Viator en España, instaló una cámara oculta en las dependencias de un colegio madrileño para registrar los abusos sexuales, según la fuente policial.

Descubierto por la Policía chilena

El subprefecto ha dicho que la policía chilena utiliza "constantemente" herramientas informáticas para controlar la información que los usuarios se descargan de la red.

De este modo se percataron de que alguien descargaba pornografía infantil desde el Liceo Politécnico El Señor, en la comuna (municipio) de Renca, al norte de Santiago.

En el ordenador de la residencia los detectives de la PDI descubrieron una carpeta con el nombre del detenido, en la que originalmente estaba el material pornográfico, que había sido borrado, aunque posteriormente él mismo lo entregó.

El subprefecto ha precisado que la policía española ya ha identificado a alrededor de una decena de los menores víctimas de los abusos.

Ha destacado, además, la cooperación con la Guardia Civil española, que permitió la detención del religioso, en prisión preventiva a disposición de la Fiscalía Occidente de Maipú.

La Comunidad de San Viator ofrece su colaboración

El próximo 26 de marzo se celebrará un juicio abreviado, donde las autoridades españolas pueden solicitar la extradición. En España, la Comunidad de Clérigos de San Viator ha reconocido la detención de Arregui y ha ofrecido su colaboración para el esclarecimiento de los hechos.

Al conocerse este hecho, agrega el comunicado, el superior provincial de los Clérigos de San Viator de España comunicó la noticia a todos los miembros de la comunidad.

Teniendo en cuenta, añade, que José Ángel Arregui fue profesor de algunos centros que la Congregación tiene en España, "la Guardia Civil inició en noviembre de 2009 una investigación a fin de determinar si se hubieran producido hechos delictivos, acerca de los que no consta, hasta el momento, denuncia alguna de compañeros, padres o alumnos".

El comunicado dice también que, "con el fin de facilitar información transparente y precisa, se dio cuenta de los hechos conocidos al Equipo Directivo, Consejo Escolar y miembros de la Junta de la AMPA de los colegios previsiblemente afectados".

"Con pleno respeto al principio de presunción de inocencia -dice la Congregación- nos sentimos consternados ante las sospechas acerca de la comisión de un delito y de una falta de moralidad tan grave que, en sí mismas, suponen ya una lesión a la reputación de nuestros centros y de quienes en ellos trabajan, a la congregación y a la propia Iglesia".