Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
Diversos cossos de policia i de seguretat europeus (RFA, Holanda i França) utilitzen missatges de text invisibles per localitzar i rastrejar la posició de telèfons mòbils. El sistema envia un SMS invisible, sense text, que l'aparell del destinatari rebutja però que, en canvi, facilita la geolocalització del gadget. Anna Conrads (foto) de Die Linke (L'Esquerra) va plantejar una pregunta al parlament regional de Renània-Westfàlia per conèixer millor l'ús dels SMS invisibles i Interior va informar que durant el 2010 es van enviar més de 255.000.En paraules de Silent Services, l'empresa desenvolupadora del programari: El Silent SMS permet a l'usuari enviar un missatge a un altre telèfon mòbil sense que el propietari d'aquest doni permís. El missatge és rebutjat pel mòbil de destinació i no deixa cap rastre en ell. En resposta, el remitent rep un missatge de l'operadora mòbil confirmant la recepció de l'SMS invisible.
El més curiós és que, en alguns dels països on s'ha recorregut a aquest mètode, la legislació ho permet a causa d'un buit legal. Per exemple, en el cas d'Alemanya, la constitució federal protegeix el secret de telecomunicacions, però com aquests SMS no contenen cap missatge, escapen de la llei.
Al principi, els SMS invisibles es van crear per donar servei a les operadores mòbils en les tasques de comprovació de xarxa. S'utilitzaven per assegurar que el telèfon en qüestió estava en funcionament i, així, procedir a fer les comprovacions oportunes de la xarxa. No obstant això, els serveis de seguretat i espionatge els han donat un altre ús: localitzar persones i sospitosos.
Els països on se sap que han recorregut a aquest mètode són, per ara, Alemanya, França i Holanda.
En el cas alemany, la diputada Anna Conrads (Die Linke -L'Esquerra) va plantejar una pregunta al parlament regional de Renània-Westfàlia per conèixer millor l'ús dels SMS invisibles i es va donar a conèixer que durant el 2010 es van enviar més de 255.000 missatges invisibles en 778 investigacions. A més, el ministre de l'Interior alemany, Hans-Peter Friedrich (CDU), va afirmar al desembre que s'envien 440.000 SMS silenciosos de mitjana cada any.
Però la localització no és l'única funcionalitat dels SMS invisibles: també ofereixen la possibilitat d'esgotar la bateria al telèfon mòbil destinatari. D'aquesta manera, mitjançant un atac de denegació de servei (DDoS), es bloqueja el dispositiu fins que es buida per complet la bateria.
Etiquetes de comentaris: Die Linke, Europa, Policia, RFA, Tecnologies
