dimarts, 27 de març de 2012

Anguita suggereix a IU que doni suport a la investidura de Griñán i després passi a l'oposició

El excoordinador general d'Izquierda Unida Julio Anguita ha recomanat IULV-CA que doni suport a la investidura de José Antonio Griñán com a president de la Junta d'Andalusia si els socialistes accedeixen a garantir "tres o quatre propostes concretes que beneficiïn els més humils" i que a continuació "passi a l'oposició" al Parlament durant la resta de la legislatura.

Anguita ha assegurat que la federació d'esquerres, després d'haver duplicat el nombre d'escons fins a arribar als 12 parlamentaris i esdevenir clau de govern després dels comicis del 25M, "ha de posar - a els socialistes - tres o quatre condicions, el preu del vot d'investidura".

Segons la seva opinió, IULV-CA ha de traslladar al PSOE "tres o quatre propostes concretes que beneficiïn els més humils, però molt concret, molt concret, no una cosa genèrica". "Si això s'aconsegueix i es promet, es vota la investidura i, des del meu parer, es va un a l'oposició", ha conclòs Anguita.

ICV-EUiA vol la destitució de Josep Tous (CiU) com a coordinador de la Diputació de Barcelona

El portaveu d'ICV-EUiA a la Diputació de Barcelona, Alex Mañas, ha exigit avui la "immediata destitució" del nou coordinador, Josep Tous Andreu, per part del president de la institució, Salvador Esteva. Mañas ha qualificat d'"incompatible" estar detingut per la Guàrdia Civil en un cas de corrupció, el cas Campeón, i desenvolupar les tasques de coordinació de la Diputació de Barcelona. Josep Tous i Andreu (foto), segons la web de CDC, és: 'Llicenciat en veterinària per la UAB, Màster en Direcció d’empresa i empreses cooperatives per la UB, Màster en gestió de l’Administració Pública per ESADE -els jesuïtes- i programa de direcció general PDG per IESE" -l'Opus Dei-.

Mañas ha fet aquesta petició després que aquest matí el recent nomenat coordinador de la Diputació en lloc de Josep Maria Matas, Josep Tous, ha estat detingut per la Guàrdia Civil juntament amb un alt càrrec del Govern i tres empresaris per una presumpta vinculació amb el cas Campeón.

Cinc detinguts -dos de CiU i tres empresaris- pel cas Campió


La Guàrdia Civil, conjuntament amb l'Agència Tributària, està efectuant en aquests moments diversos registres a Barcelona en una operació relacionada amb el cas Campió. S'han efectuat cinc detencions, segons han confirmat fonts properes a l'investigació, entre ells dos alts càrrecs de la Generalitat. Es tracta del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous (a la foto amb ulleres), que només portava vint dies en el càrrec, des que va rellevar Josep Maria Matas (CiU), destituït per un altre cas de corrupció amb l'ACM. L'altre alt càrrec detingut és Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, tots de CiU. I els tres empresaris són Ricard Puignou, ex-director general de Menta ITV; Sergi Pastor, ex-conseller delegat d'APPlus i director general d'Uprime Energy; i Sergi Alzina.

A més, romanen imputades dos alts càrrecs mérs de CiU però no detingudes: Margarida Gil, directora del Gabinet jurídic de la Generalitat i Assumpta Palau, directora general d'Assumptes contenciosos de la Generalitat.

Als detinguts se'ls acusa de falsedat documental i tràfic d'influències per aconseguir concessions d'estacions d'ITV a Catalunya, un negoci que Narcís Serra (PSC) va començar amb altes dosis de corrupció des de Caixa Catalunya amb el grup Carlyle.

A hores d'ara, agents de la Guàrdia Civil estan fent diferents registres a petició del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, que manté decretat el secret de sumari. L'operació en aquests moments continua oberta.

Les detencions es produeixen el mateix dia que està prevista la declaració de l'alcalde de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, davant del Tribunal Suprem com a testimoni pel cas Campió.

La corrupció de CiU que rebrota esquitxa també Artur Mas i Oriol Pujol

Les ombres de corrupció tornen a afectar Convergència i Unió (CiU) tot just un any després de tornar al Govern. Aquesta vegada el problema ha esclatat on menys s'ho esperaven els nacionalistes. Geogràficament, en el seu històric feu d'Osona, on han governat sense interrupció des de 1979. I políticament a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), una entitat que presta serveis als ajuntaments i que, tot i estar finançada amb diners públics, mai ha tingut controls externs. A més, avui el Govern del PP de Rajoy ha indultat -i ja són cinc condemnats i indultats pels seus còmplices al govern- a l'ex secretari general del Departament de Treball Josep Maria Servitje i Dalmau, del partit de Duran Lleida (UDC), que va ser condemnat a quatre anys i mig de presó en el cas Treball per desviar fons de la Generalitat a través de la contractació d'estudis inútils.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica avui l'indult de Servitje, al qual s'ha substituït la pena de presó per una ridícula multa de 3.600 euros, al costat de la de l'empresari d'UDC Víctor Manuel Lorenzo Acuña, condemnat a dos anys i tres mesos pel "cas Treball" i a un any i un mes de presó per l'anomenat "cas Turisme". És part del pacte dels corruptes CiU-PP quan no poden manipular la Justícia.

I també avui s'ha sabut que Oriol Pujol Ferrusola, actual portaveu de CiU al Parlament català i fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, es troba en el sumari de la "Operació Campió", en un document de la Fiscalia de Lugo, com a contacte de l'empresari farmacèutic imputat Jorge Dorribo per intentar introduir-se en el negoci de la sanitat catalana.

Els protagonistes dels nous casos de corrupció de CDC són dos històrics dirigents del partit a Osona que han saltat a la política catalana: un és el ja destituït coordinador de la Diputació de Barcelona, ​​Josep Maria Matas, l'altre, el secretari general del Departament de Cultura, Xavier Solà.

Matas va acumular gairebé un milió d'euros procedents de l'entitat a través d'una empresa de la seva propietat. Solà, amb la seva dona, va facturar a l'ACM més de 232.000 en només dos mesos. El silenci que els nacionalistes mantenen sobre el cas qüestiona el compromís que el desembre passat va adquirir Artur Mas a favor de la transparència en les institucions amb la signatura d'un compromís exprés de lluita contra la corrupció a l'Oficina Antifrau.

La història comença el 2004. CiU ha estat desallotjada de la Generalitat i progressivament perd gairebé tot el seu poder local fins a quedar prop de la indigència política. Els nacionalistes decideixen promocionar el que era una mena de club d'Ajuntaments convergents: l'Associació Catalana de Municipis, fundada precisament a Vic el 1981.

Per llegir més:
http://reportatges.sirius.cat/2012/03/la-corrupcio-de-ciu-que-rebrota.html

Emarsa: Dimiteix Enrique Crespo, alcalde de Manises i vicepresident del PP a la Diputació

L'enèssim cas de corrupció vinculat al PP al País Valencià ha acabat comportant la dimissió d'Enrique Crespo [a la imatge], fins ara alcalde de Manises (l'Horta Oest) i vicepresident de la Diputació de València. Crespo ha pres la decisió per l'escàndol d'Emarsa, en què s'investiguen presumptes irregularitats en la gestió del tractament d'aigües residuals de València a través d'una empresa municipal, i després de les reiterades exigències d'EUPV. Emarsa, que ja no existeix i encapçalava l'alcaldesa de València -que diu que no sap res, com de tot-, ha acabat amb un enorme forat econòmic després que nombrosos càrrecs polítics participessin en el seu saqueig.

El jutge que investiga l'espoli va sol·licitar dimarts una fiança de 25 milions d'euros per a 14 dels 27 imputats en l'escàndol per cobrir el forat, que creu pot arribar als 22 milions, als que cal afegir-ne tres estafats a Hisenda. Crespo, hauria d'afrontar tota la quantitat en cas que la resta d'imputats es declaressin insolvents ja que, al costat de l'exgerent Esteve Costa, és considerat principal responsable. En roda de premsa, Crespo ha assegurat que demana la baixa voluntària i temporal del PP.

El proppassat desembre, l'oposició en bloc de Manises va demanar la dimissió de Crespo en el ple municipal, però l'oposició del PP, que compta amb la majoria absoluta al Consistori, va evitar-la. El juge vol esclarir presumptes pagaments de viatges de luxe, rellotges, joies i bosses Loewe, així com reparacions d'ordinadors que mai van existir, compra excessiva de material informàtica o la facturació de traductores provinents de Romania allotjades en hotels de luxe.

Crespo va aparèixer a la premsa abastament al desembre després que assegurés que havia guanyat més dels 625.000 euros que va embutxacar-se el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, amb motiu del segon premi de la rifa de Nadal. I és que el número va vendre's en gran part a la localitat a través de l'agrupació local del PP. Un cop des de la justícia li van demanar que acredités que havia estat premiat, Crespo va desdir-se i va assegurar que no tenia cap dècim del número premiat.

Emarsa, altre empresa saquejada pel PP

En tan sols quatre anys, l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals, SA (Emarsa), de Manises (València), responsable de la gestió de la depuradora de Pinedo, ha passat de tindre beneficis a presentar uns deutes de 17 milions d’euros. El tancament de la societat ha revelat que els seus directius saquejaren per totes les vies possibles les finances de l’empresa. En el moment de la dissolució hi havia més de 100 treballadors amb uns sous elevadíssims –fins i tot per damunt del que cobra el president del Govern espanyol– de familiars i amics de l’entorn del PP.

Els responsables, vinculats al Partit Popular, continuen al carrer exercint els seus càrrecs com si no hagués passat res, mentre gairebé cada dia els mitjans de comunicació valencians es fan ressò de les noves revelacions que eixamplen la magnitud de la tragèdia. Les irregularitats formen part de l’empresa des que va passar a ser controlada pel PP, l’any 1995. Foto: El vicepresident de la Diputació i alcalde de Manises, Enrique Crespo, al costat de la portaveu del PP de Quart, Amparo Mora.

Sous elevadíssims

El pastís va descobrir-se quan la propietària, l’entitat pública Metropolitana d’Aigües Residuals (Emshi), va veure’s forçada a dissoldre l’empresa a causa de les pèrdues. El president d’aquesta entitat, l’alcalde de Manises, Enrique Crespo (PP), que es presenta com a víctima de l’afer, ha interposat una demanda contra el seu gerent, Esteban Cuesta, i la resta dels tècnics implicats. El que amaga Crespo és que va ser ell mateix qui va nomenar-los a tots ells, i que el document que concedeix al gerent poders absoluts porta la seua signatura. Tanmateix, les irregularitats formen part de l’empresa des que va passar a ser controlada pel PP, l’any 1995.

Durant tot aquest temps Emarsa ha sigut emprada com un porc del qual se n’aprofitava tot, començant per la política laboral, doncs, com si fos la València o Madrid particular, més de 100 treballadors contractats cobraven uns sous elevadíssims –en alguns casos fins i tot per damunt del que cobra el president del Govern espanyol– sent tots ells familiars i pertanyents a l’entorn del PP.

Marga Sanz: “El PP vol tapar les seues responsabilitats polítiques a EMARSA amb una cortina de fum”

La síndica d’EUPV en les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha assenyalat hui que el Partit Popular “intenta posar el ventilador de cara a la Comissió d’investigació d’EMARSA per a impedir que s’assumisquen responsabilitats polítiques pel saqueig”. Així, el PP “està contravenint les exigències de la ciutadania que reclama que s’aclarisquen les responsabilitats polítiques i per què no van actuar els mecanismes de control”.

Sanz ha recordat que “el Partit Popular no pot obviar la compareixença de Crespo, Cuesta, Rita Barberá, Silvestre Senent o Juan Carlos Gimeno”. A més, també ha destacat la “responsabilitat política” de l’alcaldessa i diputada Rita Barberà, en la mesura que “la corporació que presideix tenia el 49% del pes en el vot d’EMARSA”.

http://noticies.sirius.cat/2010/12/emarsa-altre-empresa-saquejada-pel-pp.html
http://noticies.sirius.cat/2012/03/marga-sanz-el-pp-vol-tapar-les-seues.html

Polònia: L'ex cap d'Intel·ligència imputat per les presons secretes de la CIA

L'exdirector de l'Agència d'Intel·ligència de Polònia, Zbigniew Siemiatkowski, va ser imputat en el cas de les presons secretes de la CIA que la Fiscalia polonesa investiga des de 2008 a partir de la denúncia d'un dels expresos, i viu protegit pel govern neonazi polonès. Siemiatkowski imparteix classes en una universitat polonesa tot i estar acusat d'abús d'autoritat, detenció il·legal i tortures contra suposats terroristes capturats a l'Afganistan, càrrecs que enfronta també el sotsdirector dels serveis secrets polonesos, Andrzej Derlatka.

Els fets imputats es remunten a 2002 i 2003: "Em vaig negar a declarar davant la fiscalia i seguiré negant en cada fase d'aquesta investigació, així com davant els tribunals", va assegurar Siemiatkowski al diari, argumentant-amb "motius de seguretat nacional".

Segons Gazeta Wyborcza, la Fiscalia també té proves suficients per imputar l'ex primer ministre del país i actual diputat del parlament nacional, Leszek Miller, que va negar en reiterades ocasions l'existència en el territori polonès de presons clandestines en les quals la CIA tortura a presos il·legalment.

Tanmateix, la investigació va revelar que avions de la CIA traslladaven a presumptes islamistes detinguts a l'Afganistan a l'aeroport de Szymany, al nord-est de Polònia. Des d'allà, els presos eren portats a una presó establerta al recinte d'una escola d'intel·ligència, a la qual els ciutadans polonesos no tenien accés.

D'acord al rotatiu, els noms d'alts funcionaris polonesos implicats en l'establiment de les presons de la CIA figuraven en documents dels serveis secrets als quals va tenir accés la Fiscalia en virtut d'una ordre del Tribunal Suprem.

ICV-EUiA insta CiU que aclareixi "si hi ha una escalada de neonazis i feixistes a Catalunya"

ICV-EUiA ha demanat al Govern de CiU que aclareixi "si hi ha una escalada de les activitats de grups neonazis o feixistes a Catalunya". En una pregunta registrada pel portaveu ecosocialista a la comissió d'Interior del Parlament, Jaume Bosch, la formació recorda l'establiment al barri del Clot de Barcelona el gener passat del centre Tramuntana, inspirat en el neofeixisme italià, i cita l'atac de divendres passat contra tres nois que van resultar ferits (un greument) abans d'un concert antifeixista a la sala Stroika de Manresa per una quinzena de nazis. Bosch ha preguntat per les mesures que va prendre Felip Puig per evitar incidents en aquest concert, i vol saber també les actuacions que ha endegat CiU després de l'atac.

"Considera el Govern que ens trobem davant una escalada de les activitats de grups neonazis o feixistes a Catalunya com ho provaria l'existència del Centre Tramuntana a Barcelona o les agressions contra assistents a un concert antifeixista a la discoteca Stroika de Manresa?", és una de les sis preguntes que ha registrat Bosch després de l'atac de divendres, que va provocar l'ingrés a la UCI d'un noi de 16 anys des de llavors fins dilluns al vespre.

Segons els testimonis, una colla d'uns 15 feixistes que proferien crits nazis va protagonitzar l'atac, que semblava ben planejat. Bosch també reclama al Govern que valori "l'augment de perillositat de grups neonazis a Catalunya", que, segons els ecosocialistes, ha quedat "posat de manifest en l'atac" sofert a la capital del Bages.

Davant d'això, el diputat demana quines mesures preveu adoptar el Govern per "frenar les activitats delictives i violentes" d'aquesta mena de grups al país, i vol saber si el departament d'Interior de Felip Puig adoptarà a partir d'ara dispositius de seguretat quan se celebrin actes o concerts antifeixistes per evitar atacs com els patits a Manresa.

Pel què fa a l'agressió de divendres, el grup parlamentari d'ICV-EUiA pregunta per les actuacions que ha endegat Interior des d'aquest moment. Els Mossos, que van informar d'una "baralla" que havia deixat tres ferits, no han donat detalls per ara de les investigacions per resoldre els fets.

Valderas: "Arenas fa el que ha de fer" a l'oferir un pacte al PSOE

El coordinador regional d'IULV-CA, Diego Valderas, ha assegurat que el líder del PP andalús, Javier Arenas, "fa el que ha de fer en oferir-se al PSOE", després que aquest hagi proposat acords de governabilitat al PSOE. Valderas ha afegit que per al PP "pactar amb IU és impossible", el que ha confirmat Arenas. El PSOE afirma, davant l'oferiment d'Arenas, que la seva primera opció per pactar és IU. Sánchez Gordillo: 'Un pacte amb el PSOE seria la desaparició d'IU'.

El PP va ser per primera vegada la força més votada a Andalusia (50 escons) però la suma PSOE-IU (47+12= 59) suposa la majoria absoluta (55).

El PSOE andalús prefereix pactar amb IU abans que amb el PP. La consellera de Presidència de la Junta en funcions, Mar Moreno, ha reiterat avui que la "preferència" del candidat socialista i encara president, José Antonio Griñán, després de les eleccions a Andalusia, és "apostar per l'entesa entre les forces progressistes" sense "excloure del diàleg polític i parlamentari" al Partit Popular com "força més votada".

D'altra banda, en roda de premsa a Huelva, Valderas ha manifestat aquest dimarts que un possible acord entre PP i PSOE "depèn de les dues". "I no estic a la casa de cap dels dos", ha afegit, per dir que "hi ha altres possibilitats com que el PP i PSOE es abracin" com ho han fet en modificar la Constitució o al País Basc.

Proposen una comissió d'investigació pels ERO


Valderas ha assegurat avui que al llarg de 2012 "ha d'haver" una comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats en el cas dels ERO per part de la Junta d'Andalusia, que entén ha de ser "un palau de vidre".

Valderas ha indicat que ningú se li va a avançar en aquest assumpte i ha assegurat que un dels primers canvis que cal dur a terme és la reforma del reglament perquè les comissions d'investigació "no tinguin veto".

"Cal arribar fins al fons de l'assumpte, peti qui peti, qui la fa la paga i arribarem fins al final", ha indicat, per recordar que la lluita contra la corrupció és una de les prioritats de la seva formació.

Sánchez Gordillo: 'Un pacte amb el PSOE seria la desaparició d'IU'


El cap de llista d'IULV-CA per Sevilla i líder del CUT-BAI, Juan Manuel Sánchez Gordillo, s'ha mostrat convençut que el 90% de les bases de la federació d'esquerres rebutja un pacte de govern amb el PSOE-A, pel que ha exigit la celebració de manera "immediata" d'un referèndum vinculant per abordar aquesta qüestió.

Sánchez Gordillo ha considerat que aquest pacte suposaria "la desaparició" d'IULV-CA a curt termini, "igual que li ha passat al PA". I és que, segons ha apuntat, l'increment de vots que la seva formació ha aconseguit, passant de sis a dotze parlamentaris, prové de votants socialistes "cabrejats".

Per això, ha insistit que IULV-CA no pot és "lliurar-se" al PSOE-A, sinó que el que ha de fer és "condicionar polítiques" des dels seus escons al Parlament, amb acords puntuals. "Hem de remarcar el nostre perfil anticapitalista i no arrimarnos a un vaixell que s'enfonsa, ni a una dreta troglodita", ha afegit.

'Nova etapa' a Izquierda Unida

Sánchez Gordillo, que ha subratllat que un pacte amb el PSOE-A portaria a la federació d'esquerres "a l'infern", ha indicat que PSOE i PP suposen el mateix, "atur, corrupció i receptes fracassades per a la sortida de la crisi". Segons la seva opinió, ha arribat l'hora d'una "nova etapa", en què IULV-CA no pot ser "comparsa" de ningú.

Per la seva banda, el coordinador general d'IULV-CA, Diego Valderas, ha descartat que a Andalusia es pugui produir un escenari similar al registrat a Extremadura, on IU va propiciar amb la seva abstenció la investidura del PP com a força més votada, perquè "nosaltres combatem les polítiques de dreta "i tindria" poca coherència i sentit tractar de barrejar una cosa impossible, l'aigua i l'oli, però això no significa cap xec en blanc per a ningú".

"Que ningú s'enganyi", ha advertit Valderas durant una entrevista en què s'ha felicitat per haver "derrotat al bipartidisme" duplicant els seus resultats per assolir els 12 diputats al Parlament andalús i ha volgut deixar clar que el resultat de les urnes ha expressat el "rebuig a la reforma laboral, les retallades, la corrupció i les polítiques de Griñán durant aquests quatre anys", de manera que confia que els socialistes "sàpiguen entendre que no poden solament fiar-se a un resultat de resistència i que no han de fer rectificació de polítiques".

EUiA demana garanties democràtiques i la llibertat pels encausats al cas 'Bateragune'

Demà dimecres, 28 de març, el Tribunal Suprem estudiarà el recurs interposat per la defensa d'Arnaldo Otegi, Rafa Díez Usabiaga, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez, militants polítics bascos condemnats per l'Audiència Nacional a penes d'entre vuit i deu anys de presó en el denominat cas ‘Bateragune’. En el moment del seu empresonament, EUiA va solidaritzar-se amb Arnaldo Otegi, Rafa Díez Usabiaga, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez. EUiA manté la necessitat d'alliberar les persones encausades en el sumari ‘Bateragune’, perquè puguin encaminar-se en la via política democràtica sense repressió ni coerció.

L'Audiència Nacional amb el judici del cas ‘Bateragune’ manté la criminalització de les persones i de l'esquerra abertzale, malgrat les seves contribucions a una estratègia democràtica de pau per resoldre el conflicte basc.

Un cop callades les armes i el terrorisme d'ETA és moment d’avançar en la normalització política, la pau i el cessament definitiu de la violència. És moment de fomentar l'entesa democràtica i pacífica, derogar la Llei de partits polítics i legalitzar les opcions polítiques que facilitin l'expressió dels diferents segments de la ciutadania.

Per EUiA correspon que sigui el poble basc qui decideixi sobre el seu futur i la seva llibertat.

Dmitri Medvédev sobre Mitt Romney: "Això fa olor de Hollywood"





El president rus, Dmitri Medvédev, en relació amb les últimes paraules del candidat republicà Mitt Romney, que va afirmar que "l'enemic número 1 dels EUA és Rússia", va declarar: "Això fa olor de Hollywood, els candidats a la presidència dels EUA s'han de regir pel sentit comú a l'hora de fer aquestes declaracions". El mandatari rus, Dmitri Medvédev, recomana a tots els candidats a la Presidència nord-americana "que pensin" i fer una ullada al calendari.

Mentre comentava les declaracions de Romney, el mandatari rus va expressar en una roda de premsa a Seül: "Recomano a tots els candidats a la butaca presidencial dels EUA com a mínim dues coses: utilitzar el sentit comú en formular una posició i mirar al rellotge, ja que marca l'any 2012 i no mitjans dels 70".

"Sembla que tornem a escoltar el senador McCain"

Per la seva banda, Alexéi Pushkov, cap del Comitè d'Afers Internacionals de la Cambra Baixa del Parlament rus, va dir que la declaració de Mitt Romney evoca els personatges més agressius i antirussos de l'Administració de George Bush fill.

El legislador va recordar que "les mateixes acusacions amb les mateixes característiques" havien estat expressades per persones pròximes a l'exvicepresident Dick Cheney i l'exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, o per ells mateixos.

"Sembla que tornem a escoltar el senador McCain: Romney fa una declaració però fa la sensació que parla McCain", va dir Pushkov i va recordar "just amb els mateixos enfocaments McCain va perdre fa quatre anys" quan "Estats Units el va rebutjar com el successor directe de Bush i va triar a Obama".

"No obstant això, tot sembla indicar que els republicans no van aprendre res de la derrota política dels EUA a l'Iraq, de la derrota que s'acosta a l'Afganistan i de la de les últimes eleccions presidencials (...) No volen entendre que els Estats Units no és omnipotent", va indicar el polític rus.

Segons el parlamentari rus Andréi Klimov, aquesta és una pràctica habitual republicana a la carrera presidencial. "Barack Obama és el blanc i faci el que faci (...) serà subjecte de crítiques. Si estigués regant flors, dirien que ho està fent incorrectament", va bromejar.

Recordem que l'ex governador de Massachusetts va fer aquestes declaracions poques hores després que el mandatari dels EUA digués al president rus Dmitri Medvédev, sense adonar-se que el micròfon estava obert, que hi haurà "més flexibilitat" sobre el polèmic sistema antimíssils a Europa, un tema que preocupa molt a Moscou, si és reelecto en els comicis de novembre. El candidat republicà va qualificar la idea del seu principal rival com "alarmant" i va acusar Rússia de "continuar donant suport a Síria" i a Iran en impedir la imposició de les sancions que Washington pretenia contra la República Islàmica.

L'aspirant presidencial va concloure que Rússia "no és un personatge amistós a l'escena mundial" i que "està en la mateixa línia dels pitjors actors mundials", com Corea del Nord, el president sirià Bashar al-Assad o "la principal amenaça per al món", l'Iran nuclear. "És sempre Rússia, típicament amb la Xina de la seva part", ha afegit Romney.

Xina rebutja el "informe" propagandístic dels EUA sobre llibertat religiosa

La comunitat religiosa de la Xina ha rebutjat un informe de la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional dels Estats Units, advertint a aquest país que s'ha d'abstenir de "segrestar" l'assumpte. La declaració va ser publicada avui dimarts després d'una reunió dels secretaris generals dels cinc grups religiosos de la Xina: Budisme, Taoisme, Islamisme, Catolicisme i Protestantisme.

La comissió nord-americana segueix amb el seu rol de "policia religiós internacional" i "criticar irracionalment la situació i les polítiques religioses de la Xina en el seu informe anual de 2012, amb la intenció de tacar la imatge de la Xina", indica el document.

Com un dels drets bàsics dels ciutadans xinesos, la llibertat religiosa està plenament protegida per la Constitució i la llei. Cadascú pot optar per ser no religiós o seguidor de qualsevol creença "sense la intervenció de cap òrgan estatal o organització social".

El govern xinès ha enfortit la difusió i la pràctica de la llibertat religiosa, de manera que el concepte del seu respecte i protecció s'ha arrelat profundament en la societat.

Les administracions central i locals tracten de manera equitativa als diversos tipus de religió, i els diferents grups religiosos coexisteixen harmoniosament, a diferència de la sitiuación de tensió a què s'enfronten aquestes comunitats als Estats Units, assenyala la declaració.

El govern xinès anima i dóna suport al cercle religiós a "participar en la modernització socialista" i tenir un paper actiu en la promoció del desenvolupament econòmic, la prosperitat cultural i l'harmonia social, afegeix.

"Els grups religiosos de la Xina segueixen la bona tradició de servir la societat i beneficiar els altres. Les organitzacions religioses practiquen la caritat i els seus seguidors són treballadors dedicats, el que mereix respecte i elogi", diu el document.

Totes les religions exigeixen que els seus fidels siguin "bons ciutadans", i cada país els demana respectar les lleis, "i els Estats Units no és una excepció". Un grapat de gent que comet activitats delictives amb la religió com a excusa ha de ser castigat d'acord amb la llei, tal com passa als Estats Units.

No obstant això, l'informe de l'esmentada comissió nord-americana descriu l'acció legal del govern xinès com una "persecució de la religió", i tal tractament desigual és un mètode ja conegut dels EUA, que es va usar freqüentment per aquest país en altres camps. Tothom sap que no té credibilitat, sentencia la declaració.

La llibertat religiosa és un valor comú que persegueix la humanitat, i "no la patent de cap país", per això, no pot ser segrestada i utilitzada com un instrument polític a la recerca d'interessos particulars.

La comunitat religiosa xinesa va recomanar a la comissió nord-americana "reexaminar el seu comportament i abandonar les pràctiques incorrectes".

Els grups religiosos de la Xina estan disposats a fer intercanvis amb els seus col.legues nord-americans sobre la base de la igualtat, l'amistat i el respecte mutu, per promoure conjuntament la llibertat religiosa, diu la nota.

A més, ambdues parts s'han d'esforçar per facilitar les relacions sinó-nord-americans, en comptes de sabotejar, conclou.

El Partit de l'Esquerra Europea (PEU) dóna suport a la vaga general del 29 de març

El PEU (PIE en castellà) manifesta el seu ple suport a la vaga general que els sindicats espanyols UGT i CCOO han convocat per al dia 29 de març amb motiu de la regressiva reforma laboral que el govern de dretes del PP ha imposat. S'inscriu aquesta escomesa dins de l'ofensiva de la globalització neoliberal aprofitant la crisi financera desmantellant l'Estat del Benestar a Europa i arruïnant la classe treballadora en els diferents països europeus.

No content el PP amb les restrictives i equivocades mesures d'ajust i retallada que ha adoptat seguint les exigències dels mercats financers, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, ara el govern de dretes ha aprovat una reforma laboral sense negociar amb els sindicats que suposa eliminar els drets laborals conquerits al llarg de la democràcia, tornar a l'època del franquisme a on només manava la patronal, precaritzar totalment la situació dels treballadors i abaratir la massa salarial tant directa com indirecta.

S'inscriu aquesta escomesa dins de l'ofensiva de la globalització neoliberal aprofitant la crisi financera desmantellant l'Estat del Benestar a Europa i arruïnant la classe treballadora en els diferents països europeus. Van caient una darrere l'altre, des de Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia, Irlanda, però que s'estendrà a tot el territori econòmic europeu.

Per aquest motiu estem obligats des de l'Esquerra Europea a mostrar la repulsa i rebuig a aquestes mesures, a donar suport totalment les protestes i lluites obreres ia assenyalar que l'única alternativa davant grandària retrocés és recuperar la centralitat de la intervenció pública, amb fortes mesures de inversió pública a partir de la taxació a les transaccions financeres i situar com a objectiu del Banc Central Europeu la creació d'ocupació estable i digne. Aquesta és la manera de satisfer les necessitats socials de les persones, amb el manteniment d'un marc per a la solidaritat col·lectiva.

Totes aquestes propostes, el Partit de l'Esquerra Europea té la intenció de discutir-les amb forces i personalitats de diferents cultures i països en una "cimera alternativa Europea" els dies 30 i 31 de març a Brussel·les.

Manuela troba a la seva filla robada 44 anys després

Nou retrobament entre afectats per adopcions il·legals i robatori de nens. Manuela, octogenària gallega i mare de vuit fills, va coneixerà avui a la seva filla Maria Jesús, la nena que va tenir fa 44 anys i que li van dir que havia mort després del part: "Li van explicar que havia tingut un nen i que havia mort, però la meva mare sempre va saber que havia alguna cosa estranya. Repetia que el nadó tenia molta força i que era impossible que es pogués morir", explica Eva, la filla més petita de Manuela. Foto: Sor Aurora Gallego és directora de la Casa Bressol Santa Isabel. L'octubre de l'any passat se li va concedir el títol de Filla Adoptiva de València, per l'alcaldessa del PP Rita Barberà quan a sor Aurora i la Casa Bressol Santa Isabel ja les estava investigant pel cas dels nens robats, des d'abans que se li concedís, i segueix cobrant subvencions de la Generalitat.

Ara una prova d'ADN ha demostrat la mentida. Manuela no havia tingut un nen, sinó una nena, que va ser donada en adopció a una família de la Comunitat Valenciana i batejada com Maria Jesús.

"Estem molt contents i emocionats", explica Eva, que acaba de conèixer a la seva germana. Fins ara només havien parlat per telèfon.

A Catalunya, una altra dona va trobar recentment a la seva filla, també donada per morta en néixer. En aquest cas la nena va accedir, ja adulta, a la seva pròpia partida de defunció. Ja han denunciat el cas a la justícia.

Fàbriques de roba surten de la Xina per l'alça de costos laborals

Algunes de les recents decisions preses per les marques de roba de moda de traslladar les seves bases manufactureres de la Xina al sud-est d'Àsia ia països en desenvolupament prop de Itàlia són el resultat natural del canviant panorama en el sector, han dit avui experts. En resposta a informes dels mitjans en el sentit que algunes marques italianes van traslladar les seves línies de producció a Turquia i Tunísia, Wang Tiankai, president del Consell Nacional Tèxtil i de Roba de la Xina (CNTRC), va dir que la tendència és inevitable ja que Xina ja no és el paradís on tot és barat.

Les recents decisions van ser preses pel fet que Xina, descrita com la fàbrica més gran del món, s'està tornant més cara ja que la seva mà d'obra i els preus dels materials van augmentar de forma significativa l'any passat.

L'índex de preus al consumidor de la Xina, el principal indicador de la inflació, va pujar l'any passat un 5,4% interanual.

"Prenent com a exemple Dongguan (un important centre manufacturer de la província de Guangdong), el cost de la mà d'obra va augmentar 30% i el de les matèries primeres ha pujat més de 20 per cent des de principis de febrer", va dir Liu Jintang, subdirector de l'oficina de petites i mitjanes empreses de la ciutat.

Dades oficials mostren que un total de 24 províncies, regions autònomes i municipalitats van augmentar el seu salari mínim mensual en una mitjana de 22% l'any passat.

Els creixents costos han debilitat l'avantatge competitiu de la Xina i han conduït a una desacceleració en aquesta àrea alguna vegada en auge.

Estadístiques de la CNTRC indiquen que després de realitzar ajustaments per la inflació, les exportacions tèxtils de la Xina van pujar el 2011 un 0,5% en comparació amb l'any anterior i que dins d'aquestes, les exportacions de roba van baixar un 0,2%.

Wang va dir que la decreixent demanda provocada per la desacceleració econòmica global i la ferotge competència de la indústria han conduït els fabricants a països més barats al sud-est d'Àsia o països propers a Europa Occidental on poden supervisar millor el procés de producció.

"És una tendència natural a la configuració industrials i la tendència serà més òbvia en els pròxims anys", va dir, però va afegir que no es produirà una sortida massiva de fàbriques a causa de que la Xina segueix sent un gran centre manufacturer.

IU guanyà vots arreu el 25-M

Per molt que es busqui, els resultats electorals d'Izquierda Unida aquest 25-M no llancen màcula alguna. La federació es va poder investir com nítida guanyadora a Andalusia i Astúries. En totes dues va guanyar en escons i en nombre de paperetes. Però no només això. Va augmentar el seu percentatge de vots en les vuit circumscripcions andaluses i en les tres del Principat, igual que també va engreixar en totes les capitals de província i en les tres urbs asturianes de major pes, Gijón, Oviedo i Avilés.

Malgrat el històric enlairament d'IU en les dues autonomies -i que se suma a l'onada d'ascens que va començar el maig de 2011-, va ser singular i inesperat l'èxit a Andalusia. Allà, Diego Valderas va aconseguir que la seva formació doblés el nombre d'escons (de sis a dotze) i es convertís en l'autèntica i imprescindible clau de govern. El seu avanç el 25-M va ser de 4,28 punts percentuals -del 7,06% del 2008 al 11,34% escurat el diumenge-. Va conquistar 437.445 vots, 119.883 paperetes més que fa quatre anys, i això que en aquests comicis l'abstenció a les urnes es va disparar 10,44 punts (del 27,33% al 37,77%).

Una cosa gens fàcil, perquè tant PP com PSOE van caure en nombre de sufragis. Només UPyD va obtenir amb IU el galó de l'ascens (de 27.712 vots a 101.468, un 3,35%), encara que a la formació de Rosa Díez no li va servir per esgarrapar un sol escó. El 11,34% del 25-M és el cinquè millor tant d'IU Andalusia, després dels pics de 1994 (19,14% i 20 actes), 1986 (17,81%, 19 diputats), 1996 (13,97%, 13 escons) i 1990 (12,67%, 11 parlamentaris).

En aquest cas, IU sí que va aconseguir capitalitzar bona part del desgast dels socialistes. Dels 8,89 punts que va baixar José Antonio Griñán respecte al 2008, 4,28 recalar a la federació. Altres 2,31 punts va millorar el PP i altres 2,73 UPyD. Aquesta migració es va reflectir clarament en els escons: de les nou actes que va perdre el PSOE, sis van anar a parar a IU, per tres que van viatjar fins Javier Arenas. Si es compara amb les generals de novembre de 2011, la federació també guanya: llavors va recollir 360.212 paperetes (un 8,27%).

Còrdova va tornar a actuar de plaça talismà per a IU. Fa quatre anys va demanar allà el 9,45% dels sufragis. Diumenge, es va enfilar fins al 13,33%. La federació també es va anotar a la capital el millor resultat de tots els caps de província. En concret, un 13,32% (9,77% en els anteriors comicis). No va influir ni el cisma intern que va provocar l'elecció de la candidatura-el coordinador regional va dimitir fins i tot el febrer passat per discrepàncies amb la llista-ni es va perllongar el trauma de les passades municipals, quan IU no només va perdre l'alcaldia, sinó que va passar a ser tercera força política a l'Ajuntament, i empatada a regidors amb el PSOE.

Els conflictes per les llistes no incideixen

Per províncies, a la bona dada de Còrdova el va seguir Cadis (12,68%), just la província amb més atur d'Espanya (35,33%) i en què més es van estimbar els socialistes (12,27 punts, del 47,83% al 35,56%). Va ser en aquesta província més on IU va experimentar un major creixement: de 6,09 punts percentuals.

Els augments es repeteixen en les vuit capitals de província andaluses


Després Còrdova i Cadis, IU va signar els seus millors resultats a Màlaga (12,17%, amb un avanç de 5,05 punts, el segon), Sevilla (12,16%), Huelva (10,89%), Granada ( 9,96%), Jaén (8,76%) i Almeria (7,08%). La província on l'avanç es va provar més discret va ser Jaén (del 6,09% al 8,76%, és a dir, 2,67 punts més) i Granada (2,68 punts amunt).

De nou, el conflicte amb la confecció de les candidatures a Sevilla tampoc es va traduir en una minva de vots. Al districte més fort andalús es va produir per l'encaix dels números ui dos. Al final, la direcció regional va respectar el lideratge de la candidatura per al líder jornaler i alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, però va desplaçar a la que el seguia, Granada Santos (d'Esquerra Oberta), per col·locar en el seu lloc a Marina Segura, del PCE.

Aquest rànquing explica igualment quines van ser les circumscripcions on la federació va poder adjudicar un segon escó (Cadis, Còrdova, Màlaga i Sevilla). A Huelva, el districte on concorria Valderas i temible forat negre -el 2000 i 2004 no va aconseguir allà escó- no va perillar finalment la representació: el coordinador regional va créixer en 3,31 punts respecte al 2008.

A les capitals de província, després de Còrdova, IU va obtenir el seu millor rendiment a Huelva (12,36%), Cadis (12,17%, on de nou es va registrar el major avanç, de 6,02 punts) i Màlaga (12, 14%). Per la cua, Sevilla (9,37%, capital on també es va imposar el PP), Granada i Almeria (totes dues amb un 9% de vot) i Jaén (7,10%). A Marinaleda, autèntic feu inexpugnable de Sánchez Gordillo des de 1979, IU va aconseguir el 67,02% dels sufragis, enfront del 59% de fa quatre anys.

La tercer millor dada al Principat


A Astúries, el creixement va ser una mica més moderat, però important: de 3,50 punts (del 10,28% al 13,78%). Suficient per augmentar la seva representació en un escó (de quatre a cinc), però més curt de l'esperat pel fraccionament del Principat en tres districtes (Occident, Centre i Orient). En total, IU va saltar dels 61.703 als 68.827 vots (7.124 de diferència), malgrat que la participació, com a Andalusia, es va ressentir moltíssim (decréixer 10,97 punts). En percentatge de vot, es va apuntar el 13,78%, el tercer més gran després dels de 1995 (16,42%) i 1991 (14,85%), els anys de vi i roses per a IU... i de màxima representació: sis diputats.

En la comparació amb les últimes generals, les que li van valer un escó a Gaspar Llamazares, la federació surt però perdent en nombres absoluts (el passat 20 de novembre va aconseguir 83.755 vots), que no en pes electoral (va tenir un 13,24%).

Al Centre l'alça és fort, però baixa sensiblement en els altres dos districtes


A Astúries, IU és la força que més creix, ja que els 3,50 punts de més superen l'avanç de 2,09 punts del PSOE, dels 1,58 punts del PP o els 1,31 d'UPyD. Una dada que permet afirmar que és la formació que amb el PSOE més es beneficia de la convocatòria d'eleccions anticipades i de la paràlisi institucional provocada per Francisco Álvarez-Cascos.

De les tres circumscripcions, IU es va comportar millor en Centre, la que reparteix més escons (34 del total de 45), la més poblada i la que aglutina les poblacions més importants -entre elles, Oviedo, Gijón i Avilés-. En ella, va transitar del 11,17% al 15,04%. És a dir, 3,87 punts amunt. A Occident i Orient els avenços van ser més discrets (1,50 i 1,44 punts, respectivament). En l'oriental, la que menys escons distribueix (5), la federació que dirigeix ​​Jesús Iglesias és on està menys fort -pesa un 6,51% i aquesta vegada només va guanyar 9 vots respecte a les autonòmiques de maig de 2011-.

Occident, que reparteix sis actes, se situa en el terme mitjà. Allà va perdre vots (688), però no pes electoral (va passar del 7,81% al 9,31%). Els cinc diputats d'IU van procedir del districte central.

A les ciutats, IU registra així mateix importants creixements: a Oviedo, del 7,66% al 11,21%; a Gijón, del 15,23% al 15,97%; i a Avilés, del 11,22% al 15,57%. A Mieres, localitat on té l'alcaldia, es manté com a segona força després del PSOE: passa del 25,37% al 26,85%.

Valderas: "La pregunta és si el PSOE és capaç de fer polítiques d'esquerres"

Doblar el nombre de parlamentaris (de sis a 12) i convertir-se en la clau de la Junta d'Andalusia fa que un es creixi. Així li ha passat a Diego Valderas (Bollullos del Condado, Huelva, 1953) i als seus companys d'Izquierda Unida. El coordinador regional de la coalició exigeix ​​"humilitat" als "perdedors" de les eleccions de diumenge, PP i PSOE. Pregunta. Estan oberts a un acord amb els populars? Valderas: Jo sóc com l'aigua i l'oli amb les polítiques de dretes. És capaç de fer polítiques d'esquerres el PP? La pregunta correcta és si el PSOE, que ha abraçat amb Zapatero a Rajoy ia la modificació de la Constitució, té capacitat per fer polítiques d'esquerres. Però, en qualsevol cas, som una força coherent. I ho he intentat sempre. Jo no vaig acceptar mocions de censura al meu poble.

P. Estan pensant per a Andalusia en una consulta a les bases a l'extremenya?

R. No Estem pensant en una consulta racional. Hem de consultar a les nostres bases i als que han col · laborat amb nosaltres en el programa. Hem de saber que quan algú fa una consulta no se li diu blanc, negre o groc. En tot cas, se'ls diu quins són els continguts del blanc, del negre, del groc i del vermell.

P. No van a preguntar simplement si es recolza o no la investidura del candidat del PSOE?

R. Això seria molt poc respectuós amb el conjunt de la meva militància, però amb qualsevol candidat. Pregunteu-los si els agrada una persona o no quan a Andalusia s'està parlant de polítiques i no de persones em sembla que és reduir tant el valor de les urnes que no ho faré. La gent ha de saber què es farà pel que fa a l'atur, la democràcia participativa, la renda bàsica, les comissions d'investigació, la llei de participació institucional i la llei electoral que venim combatent des de fa molt temps. Això és el que vol saber la gent. La resta és només si li agrada més la cara de Diego Valderas o de Pepe Griñán. Estic convençut que la meva és més generosa, però això és una apreciació.

P. Té vostè fins el maco pujat amb els resultats.

R. Què va. L'únic que passa que a vegades dir la veritat sembla que costa diners. Si els ciutadans andalusos haguessin de castigar la mentida, el PSOE i el PP estarien arruïnats oa la presó. Nosaltres no. No tinc l'ego pujat. Tinc tant de peus a terra que sé que tenim una responsabilitat enorme que cal saber utilitzar amb la gent. I aplicant el que s'ha dit en campanya: si aquesta força política ha de manar ho farà obeint al poble. El problema és si altres estan disposats a obeir el poble. El missatge ha estat nítid.

P. Prefereix pacte de legislatura o govern de coalició?

R. Un només es pot decantar si els instruments de treball fan més feliços els andalusos. Han creat les institucions la felicitat? No, han creat infelicitat. Aquesta és la meva base. És a dir, en quatre anys quants punts de felicitat cal crear a Andalusia? Aquest és el repte. I per això hi ha gent que té un esperit perdut. Per exemple, hi ha gent de l'economia social amb molt de futur. I hi ha un altre sector dels especuladors que no han fet res per Andalusia i aquí hi ha poc a fer. Estic molt orgullós que el senyor Santiago Herrero (president de la Confederació d'Empresaris d'Andalusia) no em truqués per felicitar-me.

P. Voldria IU tenir la presidència del Parlament andalús?

R. Fa temps vaig dir que en les democràcies avançades mai requeia la presidència del Parlament en la mateixa força que decidia l'Executiu. Em sembla que és una bona pràctica fins i tot amb majoria absoluta. El vaig defensar en el 94 i el defensaré ara.

P. ¿Es veu com a president del Parlament?

R. Sóc un home de carrer i ja em va tocar viure-ho. Mai s'ha de dir d'aquest aigua no beuré, però repetir dues vegades ...

P. Respecte a les negociacions que s'obren ara, quines són les línies vermelles?

R. L'Estatut d'autonomia és ampli, però té dos articles d'or: el que parla d'una societat cap a la plena ocupació i el de com posar l'economia al servei de l'interès general. Després hi ha un contracte que hem signat davant notari: el nostre programa, que té 24 lleis i 10 plans que marquen per on ha d'anar la negociació. Però el diàleg no sé com i quan s'obrirà.

P. Hi ha quelcom irrenunciable?

R. Andalusia vol canvi i sobretot solucionar els seus grans problemes. Un és l'atur. Baixar la taxa de desocupació en els pròxims anys en un 50% ha de ser un objectiu assolible.

P. Què li sembla la creació d'un banc públic? El PSOE maneja en el seu programa un institut de crèdit andalús.

R. Sí, abans portaven la renda bàsica i la van tirar per la borda. Creiem que cal valorar un banc públic. Però ja tenim un, el Banc Europeu de Finances (BEF), que té participació pública.

P. ¿La renda bàsica seria una cosa imprescindible?

R. El que és imprescindible és que la pobresa baixi. Però això ha de ser un objectiu de qualsevol, independentment del partit.

Comença als EUA el primer judici contra un capellà per encobrir abusos

Monsenyor William Lynn (foto), capellà de l'arxidiòcesi de Filadèlfia, la sisena més gran d'Estats Units, s'ha convertit en el primer alt càrrec de l'Església Catòlica a ser jutjat en aquest país per encobrir a capellans acusats d'abusos. En el judici que ha començat aquest dilluns, Lynn s'enfronta a 28 anys de presó per haver mantingut als seus llocs al reverend James Brennan i el capellà Edward Avery -actualment apartat del sacerdoci-, i no haver investigat les denúncies d'abusos a menors sobre ells. Per cobrir les despeses dels seus crims, el capo feixista del Vaticà Ratzinger ha fet col.lecta a Mèxic, entre els seus socis del narcotràfic.

Els tres havien de seure ahir a la banqueta, però Avery, que com la resta dels acusats es va declarar innocent, va canviar la seva versió dijous passat i va admetre haver agredit sexualment el 1999 a un noi de 10 anys. Passarà dos anys i mig a la presó.

Les acusacions contra Lynn i Avery se sumen a una llarga llista de denúncies d'abusos sexuals en el si de l'Església catòlica dels EUA, uns escàndols que han malmès el seu prestigi i han deixat la seva economia sota mínims, obligant-la a buidar les seves arques litigant en els tribunals i en indemnitzacions a les víctimes.

Els fets pels quals s'acusa Lynn i a Brennan es remunten al 1992, quan el primer, com a secretari de l'arxidiòcesi (ja que va ocupar fins 2004), estava al càrrec d'assignar la destinació dels sacerdots pertanyents a aquesta. Aquest any un feligrès va acusar Avery d'haver-lo assetjat entre 1970 i 1980.

El llavors sacerdot va ser internat en un centre especialitzat en rehabilitació de cures acusats d'abusos sexuals. Quan es va recuperar, Lynn va enviar a Avery a una escola parroquial, desoint les advertències del seu terapeuta que va recomanar que se li mantingués allunyat dels nens. El 1999 va ser acusat de nou de "abusar brutalment" d'un menor de 10 anys. Tres anys abans, el reverend Brennan va ser denunciat per violar un jove de 14.

Lynn, que pel seu lloc estava obligat a obrir sengles investigacions sobre les dues denúncies, va mantenir a Avery a la mateixa escola i únicament va ordenar el trasllat de Brennan a un altre Estat.

El 2005, la fiscalia de Filadèlfia va portar als tribunals a Lynn i a altres alts càrrecs de l'arxidiòcesi, així com al seu cardenal, Anthony Bevilacqua -mort l'any passat, però les declaracions podran ser usades en aquest judici-.

Van ser acusats de silenciar durant dècades altres denúncies de pedofília que implicaven, com a mínim, a 37 membres de l'Església Catòlica d'aquest Estat. El jurat llavors va entendre que els delictes havien prescrit. No obstant això, dues noves querelles, van permetre que el cas es reobrís el 2011.

La defensa de Lynn i Brennan tractarà de desprestigiar als demandants apel.lant a que tots dos han presentat les seves acusacions moguts per les seves necessitats econòmiques, donats els seus antecedents penals i el seu llarg historial d'addicció a les drogues, com si haver-los trencat la vida una colla de mafiosos no tingués fes a veure amb el trauma posterior.

Mentre, per cobrir les despeses dels seus crims, el capo del Vaticà Ratzinger ha fet col.lecta a Mèxic, entre els seus socis del narcotràfic.

La N-II, de deute històric a estafa criminal de CiU i La Caixa

El desdoblament de la N-II a Girona és ja alguna cosa més que un deute històric: un acte criminal del govern de CiU. Les dades de Trànsit corroboren la sinistralitat d'una carretera manifestament insegura en molts trams i amb un elevat trànsit de camions de gran tonatge. Només durant el 2011 a la N-II va perdre la vida 13 persones en accidents de trànsit. En canvi, a l'AP-7, la segona gran artèria viària de la província, van morir tres persones. A l’any 2006 el ministeri de Foment va signar un conveni amb ABERTIS per a la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7. Amb una inversió prevista d’ABERTIS de 500 milions d’€, però real de 350 milions, l’obra i el conveni s’han convertit en un negoci multimilionari per Salvador Alemany i socis i suposa un impediment pel desdoblament, llargament ajornat, de la N-II i la N-340, malgrat l'alt índex de sinistralitat. El negoci és el negoci...

Milers de turismes i camions de mercaderies creuen la frontera amb França en ambdós sentits per les dues vies però les estadístiques demostren que si bé una és una opció segura, l'altra és una via amb un elevat percentatge de mortalitat. El 2011 es van comptabilitzar 10 morts més a la N-II.

De tota manera, aquestes estadístiques no són fruit d'un any negre a la N-II ni de la casualitat. Les estadístiques de 2010 tornen a evidenciar aquest mateix problema ja que llavors a l'AP-7, cinc persones van perdre la vida en 4 accidents, per les 14 persones que van perdre la vida a la N-II en un total de 11 accidents.

Les dades segueixen sent igualment alarmants en comparació amb el total de morts a la xarxa interurbana de les comarques de Girona. Les xifres del Servei Català de Trànsit diuen que durant el 2011 hi va haver 50 víctimes mortals a la província per accidents de trànsit. Un total que representa una reducció del 23% respecte al 2010 i del 53% respecte al 2000. No obstant això, respecte a la N-II la comparativa diu que una de cada quatre víctimes mortals l'any passat en vies de Girona es va produir a la carretera Nacional.

N-II: La gran estafa pública d'Abertis, Salvador Alemany i CiU


Un conveni abusiu entre el ministeri de Foment i ABERTIS per construir el tercer carril a l'AP7 és l'escull insalvable per desdoblar la N-II i la N-340. A l’any 2006 el ministeri de Foment va signar un conveni amb l’empresa ABERTIS per a la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7. Amb una inversió prevista a càrrec d’ABERTIS de 500 milions d’euros, però real de 350 milions d’euros, l’obra i el conveni s’han convertit en un negoci milionari per Salvador Alemany i socis i suposa un impediment pel desdoblament, llargament ajornat, de la N-II i la N-340, una via amb un alt índex de sinistralitat.

Un contracte clarament abusiu entre el Ministeri de Foment i ABERTIS


El conveni signat per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, amb ABERTIS preveu que la concessionària recuperi la inversió gràcies a l’augment del transit, sense necessitat d’augmentar les tarifes ni allargar la concessió. El conveni estableix compensacions econòmiques si els ingressos no són els previstos. Per determinar la xifra de les compensacions es van establir tres criteris; els ingressos de l’autopista l’any 2005 -460,2 milions d’euros-, la revisió de tarifes, i la intensitat mitjana del trànsit diari (IMD).

Amb la davallada del trànsit el conveni s’ha convertit en una trampa financera. El conveni va preveure a partir del 2006 i fins el final de la concessió el 2021, un augment del trànsit d’entre el 2,67%, al primer any, fins un 1,48 el darrer. La reducció del trànsit en l’actualitat ha comportat que les xifres reals s‘hagin capgirat, i entre el 2007 i el 2010 l’autopista ha patit una davallada del trànsit entre el 13% i el 21%.

Un pastís de més de 2.000 milions d’euros per l'ABERTIS de Salvador Alemany Mas i CiU-PP-PSOE

L’any 2009 el saldo de compensació a favor de la concessionària en aplicació del conveni ascendia a més de 200 milions d’euros, a finals del 2010 la xifra s’ha duplicat fins als 457 milions d’euros, i segons va advertir l’actual Ministra de Foment Ana Pastor, “els 350 milions d’euros inicials de la inversió és poden convertir a l’any 2021 en més de 2000 milions d’euros”. Els serveis jurídics del mateix ministeri de Foment de l’època ja advertien que el desdoblament de les dues carreteres afectaria “l’equilibri econòmic de la concessió”.

Desdoblar la N-II a Girona i la N-340 agreuja el problema


El conveni signat entre Magdalena Álvarez i ABERTIS, que posa en evidència la incompetència de la ministra, és la principal i veritable causa del retard en els desdoblaments de la N-II i N-340 a Girona i Tarragona. Amb el desdoblament fet la disminució de cotxes per l’autopista de peatge seria encara molt més elevat, el que comportaria una compensació per ABERTIS de caire exponencial. Els 2.000 milions d’euros dels que va parlar l’actual ministra es quedarien curts i a més s’hi hauria de sumar el cost de l’obra del desdoblament.

Ja hi ha veus que reclamen denunciar aquest conveni per injust i perquè suposa un clar greuge per a l’erari públic, i exigir un acord que trenqui un conveni clarament abusiu. Amb l’anul·lació del conveni el desdoblament de les N-II i N-340 quedaria sense cap penyora financera i s’evitarien molts de mort a la carretera.

Guia de serveis mínims per a la vaga general

Els serveis mínims per a la vaga general del 29 de març ja han quedat tots decretats, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, amb diferent nivell d'acord entre els governs i els sindicats. En el cas del Principat, la Generalitat de Catalunya i els sindicats CCOO i UGT han assolit un acord; al País Valencià, el Consell i els sindicats CCOO, UGT i Intersindical també han acordat alguns dels serveis mínims, però han mostrat discrepàncies en la sanitat, l'ensenyament i els mitjans de comunicació. A les Illes hi ha un profund desacord entre el govern i els sindicats, que qualifiquen d'abusius els serveis mínims i han presentat un recurs contenciós administratiu.

Catalunya

La Generalitat de Catalunya i han arribat aquest dilluns a un acord pels serveis mínims per a la vaga general del 29 de març en el transport públic, les escoles, l'atenció sanitària, l'àmbit judicial i les autopistes i el resultat ha estat similar a la vaga general passada, la del 29 de setembre del 2010.

En el cas del transport públic, els trens de la rodalia de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat, autobusos i metro de Barcelona, funcionarà el 33% del servei habitual en les hores punta (entre les 6.30 i les 9.30 del matí i les 17.00 i les 21.00 hores del vespre) i la resta de la jornada no funcionarà.

En l'ensenyament, el decret de mínims estableix la presència d'un docent per cada sis classes en centres escolars i instituts

Als hospitals, els serveis d'urgències i les unitats especials, com quimioteràpia i hemodiàlisi, funcionaran amb normalitat i es respectarà la programació d'operacions inajornables.

En l'administració de justícia es faran els judicis previstos i els jutjats de guàrdia treballaran amb normalitat.

A la resta de serveis la Generalitat exigirà 'el personal mínim imprescindible', de tal manera que el funcionament serà similar al d'un dia festiu.

Al País Valencià

En sanitat s'estableixen uns serveis mínims que garanteixin l'assistència sanitària als ciutadans: funcionaran un 50% dels serveis habituals en les unitats de farmàcia hospitalària, sales d'operacions programades, unitat d'hospitalització a domicili, atenció a domicili, centres de transfusions i hospital de dia. Quedaran fora de l'aturada els serveis com diàlisi, radioteràpia, trasplantaments, UCI i unitats de reanimació, i SAMU-CICU. A més, es garanteixen els serveis propis dels diumenges en sales d'hospitalització, quiròfans d'urgències, serveis centrals urgents, portes d'urgència, informàtica, cuines, manteniment i centraleta de telèfons.

En ensenyament, segons l'acord pactat, tots els centres comptaran amb el director del centre en funcions directives, amb exclusió d'activitats lectives, i en els centres d'educació infantil, preescolar, ensenyament primari i secundària obligatòria comptaran a més amb un professor per etapa educativa.

En els centres assistencials d'atenció de vint-i-quatre hores hi haurà els serveis propis d'un diumenge, igual que en els serveis d'assistència a domicili.

En els mitjans de comunicació públics, hi haurà d'haver servei un mínim del 50% dels treballadors que realitzen els serveis informatius.

Illes Balears

En la sanitat, els serveis d'urgència han de funcionar amb normalitat, tant per al que afecta els pacients externs com per als ja ingressats. En el nivell d'atenció especialitzada, els serveis han de ser els equivalents als dels diumenges o dies festius. El funcionament de les unitats especials, de cures intensives, de vigilància intensiva, unitats coronàries, d'hemodiàlisi, de cremats, i tots els serveis que puguin ser d'urgència es consideren serveis mínims assistencials.

Pel que fa al transport públic, hi haurà sis combois en la línia de tren Palma-Inca-Manacor, set per a la de Manacor-Inca-Palma, quatre per a la de Palma-Inca-sa Pobla, quatre per al trajecte de tornada i dos per a la de Palma-Inca i dos per al d'Inca-Palma. Al metro hi haurà un total de divuit viatges entre la UIB i Palma i viceversa.

A les línies d'autobús interurbà línies 1, 2, 3 funcionaran al 100%; a les línies 4 i 10 hi haurà tres viatges d'anada i tornada i les línies amb més de deu viatges en un dia feiner hi haurà el 30% del funcionament.

Respecte al transport no regular s'establirà el 60% del servei, la qual cosa significa 160 vehicles.

A més, es garanteix el 60% del transport escolar per accedir als centres públics infantils i de primària que no tenen transport públic alternatiu a les zones rurals.

Els serveis socials que s'ofereixen en el centre Estel, el Fusteret, el Mussol, les Ufanes, Llevant i altres institucions tindran els mínims garantits segons les seves necessitats.

Per als serveis generals, les dependències hauran de romandre obertes llevat de les que per raons fonamentals decideixin tancar-se. Encara així es consideren serveis mínims els registres -ha de romandre almenys un funcionari en cada un d'ells.

IB3 Televisió emetrà un informatiu al migdia i una altra a la nit. A IB3 Ràdio s'emetran els butlletins horaris, el programa 'Al Dia', i els informatius de migdia, nit i 'Redacció Nit'.

El 32% d'avis de Canovelles -amb 80 anys- viuen amb menys de 300 € al mes

El 32% dels avis de Canovelles amb més de 80 anys tenen uns ingressos inferiors a 300 euros al mes. Aquesta és una de les dades recollides en l’estudi Més a prop, que l’Ajuntament ha encarregat a la Diputació de Barcelona. L’objectiu era conèixer, a partir d’enquestes a domicili, la situació en què viuen els avis de més edat que no són usuaris dels serveis socials de Canovelles i detectar i atendre possibles situacions de risc o vulnerabilitat. L’enquesta s’ha fet a 233 avis de més de 80 anys, tot i que en total n’hi ha 364 d’aquesta edat. N’hi ha hagut, però, amb qui no s’ha pogut contactar o bé que ja eren usuaris dels serveis bàsics de l’Ajuntament.

Segons l’estudi, hi ha 16 persones (6,87%) que no perceben cap ingrés econòmic (15 dones i 1 home). En general, els ingressos de les dones són inferiors al dels homes. La font d’ingressos en la majoria dels casos ve de prestacions públiques (98,18%). Hi ha tres persones sense cap ingrés que els ajuden la família (parella o fills) i una dona que només rep l’ajuda de la llei de la dependència. Tot i això, hi ha avis que estan ajudant amb les pensions fills i néts, pels estralls de la crisi.

El treball de camp de Més a prop, que s’ha fet per segon any, ha revelat, a més, que un 20% dels avis consultats viuen sols, un element que es considera de risc per a la seva bona alimentació i la dependència. Amb tot, els avis diuen que reben la visita diària dels fills. El 80% té una bona alimentació i el 20% restant té un risc “moderat” d’estar malnodrit. Els tècnics recalquen que no s’ha detectat cap cas que calgui ser atès amb urgència des dels serveis socials, ni tampoc cap situació que requereixi un seguiment abans de sis mesos.

Segons els especialistes, sí que cal revisar les condicions en què viuen tots els avis en un any. Per això, l’alcalde Josep Orive ja ha manifestat que tornarà a encarregar l’estudi el proper any. “Cal un seguiment exhaustiu en aquest context econòmic en què ens trobem, en què les coses poden canviar molt d’un any a l’altre”, va dir en la presentació de l’informe, dimarts a Can Palots.

De moment, amb l’estudi, l’Ajuntament sap que 20 dones i 10 homes tenen una dependència total, i en la majoria de casos el cuidador principal està vinculat a la família (normalment, la filla). Amb tot, la tònica dominant del col·lectiu visitat és una autonomia plena o lleugerament moderada. En aquest darrer supòsit, homes i dones raonen les causes de la dependència de manera diferent.

El 62% dels avis admeten necessitar ajuda en activitats com anar a comprar, rentar la roba i fer el menjar perquè no les havien fet mai abans. En canvi, les dones diuen que necessiten suport per motius físics i psíquics. Alguns avis també declaren necessitar ajuda per a activitats més bàsiques, com rentar-se, pujar i baixar les escales i vestir-se.