dilluns, 18 de juny de 2012

L'Alemanya nazi de la postguerra ensenya les seves vergonyes

Els historiadors estan posant sota la lupa la història de l'Alemanya Federal i han tornat sobre un tema escabrós: La major part de nazis van recompondre el nou model capitalista amb una altra etiqueta. El nacionalsocialisme és una de les èpoques millor investigades de la història alemanya però no es pot dir el mateix de la posterior època, la de l'Alemanya federal en sorgiment, així com la fugida de nazis a EUA, Espanya, Argentina, Xile, etc. on encara continuen els seus hereus i les seves activitats. Foto: Carnet de membre del partit nazi.

Un vast estudi oficial revela ara que molts alts càrrecs van ser ocupats per antics nazis; tants que cal preguntar com es van poder crear institucions democràtiques amb personal procedent d'una dictadura?

DW entrevistar a l'historiador i professor Eckart Conze, portaveu de la Comissió independent d'Historiadors i coautor de l'estudi "El càrrec i el passat", sobre el paper dels diplomàtics sota el règim nazi i la posterior Alemanya federal.

DW: Va ajudar el seu llibre a que altres ministeris i institucions nacionals investiguessin el seu propi passat?

Eckart Conze: Definitivament.

Com reaccionen els funcionaris quan els historiadors arriben a demanar les actes?

Avui podem dir que les intencions de les institucions alemanyes per auscultar seu passat són genuïnes i sinceres. Fins i tot part del material per investigar no es troba en les mateixes oficines. Només en el ministeri de Relacions Exteriors el material per examinar es troba dins dels seus propis arxius.

Sap com és la situació a la central d'intel · ligència BND, el passat és estudiat per la comissió d'historiadors?

El BND és la punta de l'iceberg, a més envoltat d'una aura de secrets. Allà es és què va significar el que alguns funcionaris passaran directament de ser funcionaris de l'dictadura nazi a convertir en funcionaris de l'Alemanya dels anys 50 i 60.

¿Comparteix vostè l'opinió dels qui diuen que el nombre de polítics alemanys de la postguerra amb passat nazi va ser aterridor?

Cal fer diferències. No tota membresía en el partit nacionalsocialista (NSDAP) feia implícit un passat nazi i menys una coautoria en els crims. Per descomptat que hi va haver una gran quantitat de polítics i funcionaris que entre 1933 i 1945 van pertànyer a organitzacions nazis i després van tenir un paper actiu en els parlaments i les entitats estatals de l'Alemanya federal. Però el simple recompte de la membresía en ens nazis només pot ser el començament de la investigació, no el final.

El PASOK s'en desdiu i farà govern de coalició amb Nova Democràcia

Evangelos Venizelos (dreta de la foto), del 'socialista' PASOK, ha anunciat que demà com a molt tard hi haurà un govern de coalició amb el partit conservador Nova Democràcia malgrat la peromesa de no fer-ho sense Syriza, que s'ha negat de pla a pactar amb ND, el Pp grec que falsejà els comptes de Grècia per entrar a la CEE -amb el coneixement i complicitat de la CDU de Kohl-Merkel-. Després de reunir-se amb el candidat de dretes, Antonis Samaras, Venizelos ha explicat que havien coincidit 'en la necessitat de formar govern immediatament'. 'És clar que hem de donar una imatge seriosa a l'interior i a l'exterior', ha afirmat el socialista. Venizelos s'ha mostrat 'decebut' per la negativa de Syriza a formar part del 'govern d'unitat'.

Amb tot, Venizelos ha proposat a Samaras que retorni immediatament el mandat de formar govern al president Papulias i que sigui aquest qui dirigeixi la negociació 'per formar un govern d'unitat amb la màxima cooperació possible'.

En aquest sentit, el president del partit conservador Nova Democràcia, Antonis Samaras, havia convocat aquesta tarda els partits polítics grecs a la formació d'un govern de concentració, tot i que havia destacat, seguint l'argument que votar pel seu partit era votar per l'euro, que els grecs han decidit seguir en la moneda única. 'Invitem totes les forces que comparteixen aquestes conviccions a participar en un govern de salvació nacional. No hi ha temps a perdre. No hi caben les polítiques de partit', va afirmar ahir Samaras en el discurs on va proclamar la victòria, des de la seu de Nova Democràcia a Atenes.

Fonts del PASOK havien afirmat que el més probable era donar suport al govern des del parlament i sense entrar a formar part de la coalició, cosa que el faria extremadament feble. Les diferències entre tots dos partits, que dominen des de fa dècades la política grega, són importants, malgrat que comparteixen el suport al rescat europeu. Així, per exemple, divergeixen en la política fiscal a aplicar o en la retallada de funcionaris, on Nova Democràcia és molt més radical que no pas els socialistes. En emigració, un dels punts clau de la campanya, també tenen fortes diferències perquè Nova Democràcia és partidària d'expulsions en massa d'emigrants i el PASOK les rebutja.

Syriza farà una 'oposició honorable'

El dirigent de la coalició de l'esquerra radical Syriza, Alexis Tsipras, ha anunciat, per la seva banda, que exercirà una 'oposició honorable', reclamant la renegociació dels pactes amb la Unió Europea. Tsipras ha dit que hi haurà mobilitzacions al carrer i que en el parlament la coalició serà 'implacable' en la denúncia del memoràndum del rescat.

La nova esquerra grega ha incrementat notablement el vot i ha passat del milió de votants del mes de maig a un milió sis-cents mil ahir. La major part del nou vot ha arribat del Partit Comunista, que n'ha perdut més de dos-cents mil, i del PASOK. Els votants tradicionals del PASOK sembla que s'han repartit entre Nova Democràcia i Syriza. El Partit dels Grecs Independents, de dretes i oposat al rescat, és l'altre partit que ha perdut més vot, tot indica que en direcció a Nova Democràcia. Els nazis d'Alba Daurada, finalment, han perdut uns quants milers de vots, però conserven la seva força malgrat els escàndols i agressions protagonitzats les darreres setmanes.

Els demòcrates d'esquerra s'ofereixen per a un tripartit

El Partit dels Demòcrates d'Esquerra també s'ha ofert a formar part d'un govern amb Nova Democràcia i PASOK. En aquestes eleccions han perdut dos diputats, però han conservat pràcticament el mateix nombre de vots i es presenten a si mateixos com la força que podria equilibrar les tensions entre Nova Democràcia i PASOK en un executiu d'unitat nacional.

Nova Democràcia guanya les eleccions gregues

Nova Democràcia ha guanyat les eleccions gregues: tindrà 79 escons al parlament, més els 50 que la llei electoral grega regala al partit que obté més diputats; 129, per tant. Al darrere hi ha la coalició de l'esquerra radical Syriza, amb 71 escó, dos punts per sota de Nova Democràcia. En xifres absolutes només 170.000 vots han separat Nova Democràcia de Syriza, sobre un total de 6,2 milions de votants.

Tan bon punt es va saber el resultat, Nova Democràcia va proposar un govern als socialistes del PASOK, la tercera força, amb 33 escons. Sumats els diputats de tots dos partits, superarien la majoria absoluta de 151 escons.

Darrere els tres partits principals hi ha el Partit dels Grecs Independents, de dreta i contrari al rescat, amb 20 diputats; els nazis d'Alba Daurada, amb 18 i que ha mantingut contra pronòstic el mateix percentatge de vot que fa un mes; l'Esquerra Democràtica, amb 17, i el Partit Comunista amb 12.

Respecte de les eleccions del mes de maig, Nova Democràcia ha guanyat 21 escons, Syriza n'ha guanyats 19, el PASOK n'ha perduts vuit, els Grecs Independents n'han perduts 13, els nazis n'han perduts tres, l'Esquerra Democràtica n'ha perduts dos i el Partit Comunista n'ha perduts 14.

Un policia mata un detingut a Palma sense atenció sanitària al mig del carrer


Un home ha mort a Palma aquest matí mentre era immobilitzat per un agent de policia, després de ser detingut per córrer seminu pel carrer, segons ha confirmat la Policia Nacional. L'home va ser interceptat per una patrulla de la Policia Nacional, que el va reduir a la vorera i el va immobilitzar brutalment, i va romandre 45 minuts al carrer -30 ja mort- sense assistència sanitària.

Un dels agents es va asseure sobre el seu pit, mentre l'home no deixava de moure els braços i les cames fins que, després d'un quart d'hora d'immobilització, les sacsejades es van convertir en espasmes fins a la mort mentre continuava brutalment inmovilitzat i sense cap mena d'assistència sanitària. Segons el mateix relat policial l'individu es trobava "anat", potser sota els efectes d'alguna droga, el que haurà de comprovar l'autòpsia.

Quan el retingut va deixar de moure, segons explica el portal, els agents van col·locar l'home en posició lateral de seguretat i li van tirar aigua per reanimar-lo, ja sense resposta.

Després de mitja hora des de l'aturada cardíaca va arribar la UCI mòbil, però va ser ja impossible reanimar el cos. A les 10:30 hores, els sanitaris li van tapar amb una manta tèrmica de color daurat.

Els agents han assegurat que no coneixien la identitat de l'home, ni les circumstàncies per les que corria en roba interior.

El PP passa del “tot és ETA” al “tot és violència urbana”, menys la corrupció

El ministre de l'Interior de l'Opus Dei Jorge Fernández criminalitza qualsevol tipus de dissidència en una intervenció en un fòrum patrocinat per 'La Vanguardia', grup propagandístic d'Artur Mas i CiU. Ataca el #novullpagar, la 'kale borroka' dels antisistema i les okupacions, entre d'altres, obviant formes de violència com els desnonaments. Tot menys el crim organitzat i la corrupció que afecten directament a totes les esferes del poder nazionalcatòlic hereu del franquisme més reaccionari i repressiu, incloent el germà del ministre i 'líder' del PP a Barcelona Alberto Fernández.

La deriva dictatorial del Govern espanyol sembla confirmar-se cada dia que passa. Seguint la doctrina instal·lada per Felip Puig a Catalunya, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, insisteix en canviar les lleis per reprimir qualsevol tipus de dissidència. Per resumir-ho, es tracta de passar d’unes normatives de caràcter excepcional destinades únicament a aquelles persones acusades de formar d’una organització terrorista, a generalitzar les condemnes penals contra tot aquell que protesti contra el “seu” sistema. O dit d’una altra manera, si durant l’era Aznar es va instaurar la idea, per part del Govern espanyol i els mitjans afins, del “tot és ETA” per criminalitzar l’independentisme basc, ara del que es tracta és de repetir insistentment que “tot és violència urbana”.

Així ho ha tornat a deixar clar Fernández Díaz aquest dilluns en la seva participació a Barcelona Tribuna, un fòrum promogut per la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, l’Associació Espanyola de Directius (AED) i el diari La Vanguardia. El ministre ha assegurat que s’està produint un “fracàs coercitiu” contra la violència urbana i les conductes incíviques que, tot i que es consideren en molts casos com a faltes i no delictes, generen una gran afectació a la ciutadania, sempre segons la peculiar visió del món del dirigent del PP.

A l’hora d’enumerar exemples del que ell considera que és violència urbana, Fernández Díaz ha deixat clar implícitament que es tracta de criminalitzar tota forma d’acció directa, amb independència que sigui o no violenta. Així ha manifestat que es pot manifestar a través d’un “grafiti”, que imposa un “missatge”; d’“okupacions”, que “violenten la propietat privada”, de furts i robatoris, que fan el mateix amb els “béns personals”; o d’una “campanya que es nega a pagar els peatges”, en referència al famós #novullpagar. Això sí, encara hi una violència urbana, sempre segons la terminologia del polític, pitjor. Es tracta de la kale borroka, que segons ell n’hi ha de tres tipus: la dels antisistema, les bandes juvenils i els aficionats esportius radicals.

“La situació actual és el món al revès perquè els antisistema viuen del sistema i prenen l’espai públic que pertany al sistema”, ha sentenciat un Fernández Díaz que també ha insistit en revisar les penes i la política penitenciària per neutralitzar els delinqüents, perseguir els delictes i “rescabalar” les víctimes. El titular d’Interior a nivell estatal ha afegit que existeix un “sistema educatiu alternatiu” que permet la posada en marxa de “tècniques organitzatives perfeccionades” del que ell anomena grups antisistema. El ministre, però, en cap moment ha parlat d’altres tipus de violència que preocupen la majoria de la societat, com ara els desnonaments, els acomiadaments massius o les retallades en educació o en sanitat.

Alberto Fernández (PP), amants, corrupció i el silenci dels mitjans feixistes

Alberto Fernández Díaz, cap del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, vicepresident de la Diputació i germà del ministre d'Interior de l'Opus Dei, és el protagonista d'una gravació on s'evidencien les seves corrupteles dins del partit i en relació a la gestió econòmica al capdavant del seu equip al consistori de la capital catalana. La filtració fou publicada pel diari mexicà Quequi, però el conjunt dels mitjans de comunicació catalans han decidit censurar-la -en base al fals argument que es tracta de fets relacionats amb la seva vida privada-, malgrat que directors de diaris i editors de programes de televisió i ràdio n'han estat al corrent des de fa setmanes.

Del seu contingut es desprén que Fernández Díaz va crear una oficina electoral en el marc de les passades eleccions municipals per afavorir els interessos d'una dona argentina amb qui, segons aquest diari mexicà, mantenia una relació sentimental, tot i estar ambdós casats. Això contrasta amb la postura oficial i de cara a la galeria dels líders populars en temes com la prostitució i la família, sempre mantenint una línia política molt conservadora, alineada amb la doctrina de l'esglèsia catòlica i de l'Opus Dei, del que es supernumerari el seu germà Jorge Fernández Díaz. És el mateix cas de l'hipòcrita neonazi Duran Lleida i la seva amant col.locada de vicepresidenta sense títol.

La filtració, però, va més enllà, i mostra una sèrie d'actuacions que comprometen Fernández Díaz i el situen en el camp de la il.legalitat, amb accions que podrien suposar delictes de tràfic d'influències, falsificació de document públic i malversació de fons públics. En concret, Fernández Díaz arriba a afirmar que manipularà el contingut de les dietes per així poder pagar un sou amb un xec en efectiu a la seva amiga, anomenada Lorena Martins. La informació va ser publicada ara fa dos mesos, però no va tenir cap trascendència pública a Catalunya on es va silenciar a conciència.

CiU "veu superades les traves urbanístiques a Las Vegas Sands"

El conseller d'Empresa i Ocupació dels jesuïtes d'ESADE, Francesc Xavier Mena (CiU), ha assegurat avui que les traves urbanístiques que podria tenir el gran complex d'oci de Eurovegas en els terrenys oferts per la Generalitat, a causa de la seva proximitat a l'aeroport, s'han "superat". Joan Herrera qualifica el projecte de Sheldon Adelson de “desmesurat" i "desconnectat del context social” que aprofundeix en un model basat en l’especulació urbanística que es carrega el territori. Foto: concentració en contra d’Eurovegas.

3.000 persones, segons els organitzadors, s'han concentrat aquest diumenge a la plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu rebuig a la instal·lació de Eurovegas a Espanya.

"Demanem la retirada total del projecte, ni aquí a Catalumya ni en cap altre lloc d'Espanya", ha explicat el membre de la Plataforma Aturem Eurovegas Salvem el Delta del Llobregat, Raúl Bastida.

La plataforma convocant adverteix que la instal·lació de Eurovegas a la zona del Delta del Llobregat tindrà un efecte molt perniciós en un espai natural vulnerable, alhora que es destruirà l'única gran zona hortícola de Barcelona. A més, la plataforma rebutja el model econòmic basat en l'especulació urbanística i financera que, segons ell, representa el projecte.

CiU a per totes pel negoci de la màfia sionista

En declaracions després de pronunciar una conferència a la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​el conseller ha opinat que Catalunya ha "recuperat diferències" pel que fa a Madrid en aquesta cursa, però creu que el magnat sionista Sheldon Adelson encara no ha pres una decisió.

Mena reconeix que tant l'Estat com la Generalitat han donat "resposta" a les demandes del grup inversor nord-americà, i que ara es treballa en els "últims serrells". El conseller opina que la visita que a principis de la setmana que farà a Barcelona i Madrid una delegació de directius de la companyia nord-americana Las Vegas Sands és "una més", però que en una fase final com l'actual 'cada visita cobra més importància'.

Preguntat per si s'han superat les limitacions derivades de la proximitat dels edificis del macrocomplex amb l'aeroport del Prat, el conseller ha assegurat que aquesta trava semblava "important", però que ja no és una limitació "determinant" sense explicar com es ha realitzat el miracle. D'altra banda, el conseller ha argumentat que el context econòmic actual i el debat entorn del futur de l'euro "complica" l'objectiu d'atraure inversions.

Mena suggereix que aquesta "inestabilitat" respecte a l'euro podria retardar la decisió final de Adelson "setmanes o algun mes", però que en cap cas amenaça de malbaratar el projecte, perquè tots els inversors confien en el futur de l'euro.

La Generalitat calcula-en la mateixa línia que els anteriors càlculs CiU-PP a que cap ha quadrat amb la realitat-que, si Eurovegas s'instal · la a catalunya, la inversió en una primera fase, fins a l'any 2016, sumaria uns 6.000 milions de euros i suposaria la creació de 16.000 llocs de treball directes, una fase inicial en la qual el complex disposaria de dos casinos i quatre hotels.

ICV-EUiA recolza la concentració contra Eurovegas


El secretari general d’ICV, Joan Herrera, i el president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, encapçalaran aquest vespre la delegació ecosocialista a la concentració convocada per la Plataforma Eurovegas sota el lema “Ni Eurovegas ni cap altre projecte especulatiu al delta” en contra que el macrocasino de Sheldon Adelson s’instal·li a Catalunya.

“És un projecte desmesurat, desconnectat del context social del país i que aprofundeix en un model de desenvolupament basat en l'especulació urbanística i financera i porta associat l'augment del blanqueig de capitals, la prostitució, les ludopaties i les màfies”, ha advertit Herrera que ha tornat a recriminar al Govern la “manca de transparència” en la negociació.

Així, Herrera ha mostrat l’oposició d’ICV-EUiA a un projecte que pretén “modificacions legals a mida que contravenen la legalitat d'un estat de dret" i ha remarcat que “el que fa un tipus d'inversió com aquesta és hipotecar les generacions futures". “Eurovegas destruirà el parc agrari del Delta del Llobregat, una experiència única en una zona fortament industrialitzada", ha alertat el dirigent ecosocialista.

"Que ningú es pensi que quan Adelson arriba a un territori les coses segueixen sent com abans, significa potenciar una determinada manera de fer política", ha dit Herrera advertint dels perills que comporta el complex turístic d'Eurovegas que tindrà conseqüències econòmiques, ambientals, territorials i paisatgístiques ja que, ha recordat, el projecte que ha plantejat Adelson té un abast igual a 800 illes de l'Eixample de Barcelona.

Per tot plegat, Herrera ha acusat el Govern de CiU de "carregar-se el consens territorial construït fa molt de temps" fent campanya perquè Eurovegas s’instal·li a Catalunya i, a sobre, no “presentar cap tipus d’estudi seriós que demostri la quantitat i qualitat de llocs de treball que podria generar”.

Les comarques mineres recolzen amb una aturada total la vaga general

Els sindicats UGT i CCOO han convocat amb èxit total una jornada d'aturada general i manifestacions a les conques mineres d'Astúries, Lleó i Palència, en el marc de la vaga indefinida del sector -que dura 22 dies- contra les retallades pressupostàries del carbó. Les fotografies mostren com un grup de miners llança des d'un pont a la carretera contenidors incendiats, als voltants del pou Barredo, d'Hunosa, a Mieres (Astúries).

Les comarques mineres d'Astúries han respost amb una aturada total a la convocatòria de vaga general d'UGT i CCOO en aquestes conques en la vint segona jornada de vaga indefinida de la mineria del carbó, que inclou també a 31 municipis de les conques mineres de Lleó i Palència.

Sota el lema "No al tancament de la mineria del carbó", els sindicats han convocat vaga general davant "l'incompliment" de l'acordat en el Pla nacional de reserva estratègica del carbó per al període 2006-2012.

"Seguiment massiu" i "cap tipus d'incidents" han estat les expressions amb què fonts de SOMA-FITAG-UGT i CCOO s'han referit al suport mostrat a la crida de l'atur tant a la comarca del Nalón com en la del Cabal.

Els piquets informatius penes han hagut d'intervenir, excepte en un parell d'empreses, segons un dirigent sindical, que ha incidit en l'absència d'incidents i en la "nombrosa presència" d'efectius de les Forces de Seguretat de l'Estat.

Carreteres i vies tallades

Les protestes més contundents per l'aixecament de barricades o la col·locació d'arbres han tingut lloc en quatre carreteres, AS-112, AS-177, AS-253 i AS-254, i en les línies ferroviàries de FEVE a Caborana i Laviana, i de Renfe a la zona de Ciaño i La Felguera.

Aquests talls corresponen a la AS-112, a Bustiello; AS-177, a Barredo; AS-253, en Felechosa, i AS-254, a Campo de Caso, mentre que els de vies ferroviàries en FEVE s'han produït en els trams Figaredo-Moreda i Tuilla-Laviana i en la línia de rodalies C-2 de Renfe a Ciaño i La Felguera, sense servei el trajecte Soto de Rei-El Entrego.

La Guàrdia Civil ha reforçat amb 250 agents més el dispositiu de seguretat desplegat en les últimes setmanes a Lleó i Astúries pel conflicte de la mineria del carbó. Diversos manifestants han estat detinguts i alguns policies i periodistes van resultar ferits en els nombrosos incidents ocorreguts des de l'inici de les protestes.

Els set miners que continuen a l'interior dels pous Candín de Langreo i Santiago de Aller prossegueixen seu tancament en aquestes explotacions. Aquesta tarda a partir de les set se celebrarà una manifestació a la localitat asturiana de La Felguera.

CCOO i UGT asseguren que les mobilitzacions contra les mesures del Govern aniran més enllà de l'estiu


Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, han anunciat aquest dilluns que el procés de mobilització contra les mesures del Govern es mantindrà més enllà de l'estiu perquè el Govern "ha escollit un escenari de confrontació". També han apuntat que s'estan estudiant altres vies més enllà de les manifestacions per seguir protestant contra la reforma laboral.

En roda de premsa, els líders sindicals han advertit a l'Executiu que no van "a renunciar a corregir els efectes de la reforma laboral" que, segons ell, "accentua la destrucció d'ocupació i l'empobriment d'un sector molt important de treballadors".

Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez han afirmat que, en vista de la pujada de la prima de risc espanyola i la caiguda de la borsa, s'ha posat en evidència que "el problema no era Grècia, sinó Europa" i les polítiques imposades per la cancellera alemanya, Angela Merkel.

En roda de premsa per explicar les mobilitzacions de dimecres (20-J), convocades per ambdós sindicats en 58 ciutats contra la reforma laboral i la política de retallades, els dos líders sindicals també han defensat els treballadors de les conques mineres per als qui no es demana altra cosa que el que "estava compromès".

Un referèndum sobre les mesures del Govern


Respecte a les mobilitzacions del 20-J han assenyalat que suposen un advertiment perquè el Govern no segueixi amb les retallades i, malgrat que ha estat elegit majoritàriament, han insistit a demanar un referèndum perquè la ciutadania opini sobre les mesures que no s'incloïen en el seu programa electoral.

D'altra banda, Toxo i Méndez han insistit en les crítiques a la falta de diàleg per part del Govern de Mariano Rajoy i han assegurat que ja no enviaran "més cartitas" al president del Govern, "perquè no es molesti". Els dos líders sindicals han indicat que "ja sap on trobar-nos" i han afegit que, si està "jugant al desgast", s'equivoca perquè no pararan fins a aconseguir una solució.

Aquestes paraules fan referència a la carta que tots dos van enviar al president del Govern el passat mes d'abril per reclamar l'obertura de la taula de diàleg social de cara a una rectificació de la reforma laboral, una missiva que Rajoy va desviar cap a la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez.

Malgrat les mentides del PP: Espanya, en nivell d'intervenció

El resultat ambigu de les eleccions a Grècia -que auguren d'altres davant l'impasse resultant-, sumat a la majoria absoluta de l'esquerra a França, fan trontollar tota l'arquitectura neoliberal imposada pels factors i causants de la "crisi-estafa": el mercat capitalista, que no ha donat treva a Espanya ni credibilitat al govern de Rajoy i les seves mesures. La rendibilitat del bo a deu anys s'ha disparat fins a superar la línia vermella del 7%, que analistes consideren un nivell d'intervenció perquè el país pot trobar-se amb l'impossibilitat de finançar-se en els mercats.

Al matí d'aquest dilluns va arribar al 7,138%, un màxim històric intradia des de l'arribada de l'euro que tira per terra les polítiques absurdes i reaccionàries que el PP europeu i la banca alemanya imposen a l'incompetent i mentider govern de PP i CiU.

La prima de risc, que mesura la diferència a pagar pel bo espanyol a deu anys davant l'alemany, va superar en el matí d'avui als 572 punts bàsics.

El selectiu Ibex 35, l'índex principal de la Borsa espanyola, queia gairebé un 1,5 per cent una hora després del migdia.

Espanya demana resposta a BCE


Amb aquest panorama, el govern de Mariano Rajoy va tornar a demanar una resposta al Banc Central Europeu (BCE) en forma de compra de deute sobirà.

"El BCE ha de respondre amb tota fermesa, amb tota fiabilitat, a aquests mercats que encara intenten obstaculitzar el desenvolupament del projecte comú de l'euro", va manifestar al Senat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, mentre el president del govern s'afanya a Mèxic per convèncer els socis del G-20 i als mercats que Espanya sortirà de la situació en què està.

La compra de deute sobirà per part del BCE, una mesura a la qual l'executiu espanyol ja ha al·ludit en altres ocasions, relaxaria la prima de risc.

El Tresor Públic espanyol va aquest dimarts a una nova subhasta de deute sobirà en la qual es comprovarà directament com afecten a la capacitat de finançament d'Espanya les conseqüències del resultat de les eleccions gregues, que en principi es esparaba que hagués estat de forma positiva després la victòria dels defensors de la permanència de Grècia en l'euro.

Subhasta de deute

Encara que el govern de Rajoy va apuntar la setmana passada en reiterades ocasions a les eleccions gregues com l'element que disparava la prima de risc i la rendibilitat del bo espanyol a deu anys, els experts apunten principalment als dubtes sobre el rescat de la banca espanyola acordat pel eurogrup el 9 de juny.

Encara es desconeix la quantitat de diners que l'Executiu espanyol va a demanar als seus socis. Pot sol·licitar fins a 100.000 milions d'euros, però està esperant per fer-ho als informes de dos auditores externes contractades per mesurar els forats milionaris que l'esclat de la bombolla immobiliària va deixar a les entitats.

També es desconeix a quin interès s'atorgarà el préstec, en quant temps caldrà tornar-lo i, sobretot, de quin fons de rescat europeu es traurà, si del Fons d'estructuració i Estabilitat Financera (FEEF) o del Mecanisme d'Estabilitat Europea (Mede ).

En el cas del Mede, un fons permanent que previsiblement entrarà en vigor el juliol substituint al FEEF, els préstecs tenen prioritat de cobrament i els inversors privats temen ser els últims a cobrar-o no cobrar mai-en cas d'un impagament del deute espanyola.


Resultats definitius a Grècia: El PP europeu urgeix a la formació d'un govern impossible

Aquest dilluns s'ha conegut el resultat oficial i provisional de les eleccions, que confirma el triomf de ND. Amb el 99,96% escrutat, la força conservadora hauria obtingut el 29,66% dels vots i comptarà amb 129 dels 300 escons, seguit per Syriza, amb el 26,89% i 71 escons, el socialista Pasok, amb el 12,28% i 33 escons; Grecs Independents (nacionalista) van obtenir el 7,51% i 20 escons; Alba Dorado (neonazi), 6,92% i 18 escons; Esquerra Democràtica (centreesquerra) el 6,26% dels vots i 17 escons, mentre que el Partit Comunista el 4,50% i 12 escons.

Síria, operacions contra les bandes armades

Les autoritats de Síria continuen avui la seva lluita contra les bandes armades que desestabilitzen el país i contra la infiltració d'armes i homes per la frontera, destinats a donar suport als grups terroristes. En els últims dies han augmentat les operacions contra les bandes armades en diverses zones del país àrab, entre elles la província d'Homs, Deraa i Deir Zor, on es van fer forts després d'entrar en vigor el pla de l'enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab per Síria, Kofi Annan, i l'alto el foc només respectat pel Govern de Bashar al-Assad.

El general noruec Robert Mood anunciar dissabte que els observadors de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Síria suspenien la seva missió al país àrab perquè la intensificació de la violència obstaculitza la tasca dels monitors de l'ONU.

Cal assenyalar que aquest dilluns, en la setena cimera del G-20 que se celebra a Los Cabos, Baixa Califòrnia Sud, al nord-oest de Mèxic, estudiaran una solució política per la crisi a Síria.

A més, Obama i Putin, presidents dels EUA i Rússia, respectivament, tenen previst reunir-se per arribar a un acord i trobar una solució per al cas sirià.

Des de mitjans de març de 2011, Síria viu una escalada de violència a mans de grups armats dirigits des de l'exterior, la finalitat és servir de cavall de Troia a una possible intervenció estrangera a Síria.

Resultats definitius a Grècia: El PP europeu urgeix a la formació d'un govern impossible

Aquest dilluns s'ha conegut el resultat oficial i provisional de les eleccions, que confirma el triomf de ND. Amb el 99,96% escrutat, la força conservadora hauria obtingut el 29,66% dels vots i comptarà amb 129 dels 300 escons, seguit per Syriza, amb el 26,89% i 71 escons, el socialista Pasok, amb el 12,28% i 33 escons; Grecs Independents (nacionalista) van obtenir el 7,51% i 20 escons; Alba Dorado (neonazi), 6,92% i 18 escons; Esquerra Democràtica (centreesquerra) el 6,26% dels vots i 17 escons, mentre que el Partit Comunista el 4,50% i 12 escons.

L'abstenció es va mantenir similar a la de les eleccions de maig (37,5%), si bé aquestes dades, segons els analistes, no són del tot fiables perquè s'ha continuat utilitzant un cens de 2001 i un nombre no marginal dels votants inscrits estan òbviament morts.

El guanyador de les eleccions a Grècia i líder de Nova Democràcia (ND), Antonis Samaras, ha rebut aquest dilluns del president, Karolos Papulias, l'encàrrec de formar govern. Samaras s'ha compromès a tenir un nou Executiu "immediatament" i amb "consens nacional".

Samaras ha reiterat que intentarà la "renegociació" de les condicions dels ajuts internacionals. "Grècia respecta la seva signatura. A la vegada volem la renegociació del pla de rescat", ha declarat.

Nova Democràcia disposa de tres dies per tancar la formació d'un Executiu amb suficient suport parlamentari, però s'espera que no arribi a utilitzar tot el termini que li atorga la Constitució a causa de les pressions de la Unió Europea (UE) per agilitzar el procés. El mateix Papulias ha parlat de "imperatiu categòric" per tenir el govern llest per a aquest mateix dilluns.

Coalició de govern imposible

Per poder formar tenir majoria absoluta (151 diputats), ND necessita els vots com a mínim del Pasok. Les dues formacions que han competit pel poder en les últimes dècades, van integrar ja juntes el passat govern de coalició, dirigit pel tecnòcrata Lukas Papadimos, i van signar el pacte d'austeritat amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).

El líder del Pasok, Evangelos Venizelos, ha demanat que també participi en el govern la Coalició de l'Esquerra Radical, Syriza, d'Alexis Tsipras, la segona força política, insistint que sense Syriza no pactaria amb ND.

Tsipras, però, ha reiterat que la seva força encapçalarà l'oposició a les polítiques d'austeritat. "He assegurat el president de Nova Democràcia (Samaras) que anem a controlar el govern en cadascun dels seus passos i farem una oposició activa i constructiva", ha declarat el líder esquerrà en roda de premsa a Atenes.

"Nova Democràcia i nosaltres mantenim estratègies oposades. (...) Nosaltres assumirem el paper d'oposició", ha afegit.

La qual cosa suposa que, tot i les pressions d'Alemanya i el PP europeu perquè Grècia assumeixi les draconianes condicions de l'ajuda, la situació d'impasse a Grècia és la mateixa que després de les anteriors eleccions. L'alternativa seria la de pactar un govern amb l'exclusiva tasca de canviar la llei electoral, que regala 50 diputats al vencedor contra tot principi democràtic, i realitzar una nova tanda electoral amb el model proporcional que donés una representació de l'autèntica voluntat del poble grec.

Rio+20, els pobles a l'ONU: "L'economia verda és una altra disfressa del capitalisme"

El director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Achim Steiner, creu que ell i la Cimera dels Pobles coincideixen que l'actual model econòmic va causar el col·lapse ambiental. Però el diàleg sobre com substituir-lo es va tornar un aspre debat. Representants de les nacions pobres del planeta van denunciar l'economia verda" com una nova màscara del capitalisme depredador i van coincidir en la visió que el Desenvolupament Sostenible mai no serà possible en el marc d'una economia capitalista.

La trobada amb l'alemany Steiner va ser el més esperat de la Cimera dels Pobles: un alt representant de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, Rio +20, es va desplaçar a l'altre costat d'aquesta ciutat brasilera, per discutir amb ecologistes i activistes sobre economia verda.

L'economia verda es proposa com una gran transformació dels models de producció i consum per aturar la contaminació i l'esgotament dels recursos naturals. Per als moviments socials, però, no és més que un altre color per disfressar el capitalisme.

Aquesta proposta és una de les principals que conté el document per a la conferència, que en la seva etapa cimera congregarà a caps d'Estat i de govern entre dimecres 20 i el divendres 22, la mateixa jornada en què conclourà el fòrum paral·lel de la societat civil , inaugurat el dia 15.

"La Cimera dels Pobles és crítica de l'economia verda, perquè som els pobles que patim la crisi del capitalisme i d'aquest model de producció que com més s'agreuja, més avança sobre els nostres drets", va llançar a l'inici la brasilera Fàtima Mello, una de les organitzadores de la trobada.

"Entenem que l'economia verda, que es basa en la mercantilització de béns naturals, està lligada estretament a una economia marró", de contaminació i depredació, argument la també brasilera Larissa Packer, de l'organització Terra de Direitos.

La veritable "economia verda no és el dòlar verd, com la veuen els nostres governants. És la nostra Amazònia verda", va exposar l'indígena bolivià Edwin Vásquez, que va acusar les corporacions transnacionals d'envair i saquejar els recursos naturals.

L'argentí Juan Herrera, de la xarxa internacional La Via Camperola, va proposar un model de "economia popular, solidària i camperola" que substitueixi l'actual gran agronegoci doncs aquest "va generar veritables deserts de soja i blat de moro on els camperols ja no tenen ni un lloc ".

Davant aquests pronunciaments i crítiques, Steiner, un expert en polítiques ambientals, es va confessar "sorprès".

"En el PNUMA va establir que el model econòmic actual no és el model del futur. Estem d'acord amb vostès en això", va sostenir en orientar als participants a "llegir" el document oficial d'aquesta agència de les Nacions Unides, i que aborda les diferents interpretacions sobre economia verda.

Desposseït dels seus habituals vestit i corbata, Steiner va explicar que el "fracàs" de no haver evitat la degradació natural "té a veure amb el paradigma econòmic del món que tracta el planeta com la mineria: extreure, extreure i extreure".

I gairebé va adoptar el mateix llenguatge que el seu contrincant a platea, en declarar-se crític de "la capacitat del mercat d'assolir el desenvolupament sostenible", i ha especificat: un mercat basat, com si fos una "llei de la física", en la lliure oferta i demanda.

"La tonyina d'aleta blau val avui al mercat 4.000 dòlars. Per això (les empreses) podrien capturar fins a l'últim peix", ha exemplificat per justificar que el "mercat no ajuda a administrar el planeta de manera sostenible".

Les diferències van sorgir en buscar opcions a aquest model. Entre altres propostes, Steiner va plantejar donar un valor econòmic a l'ecosistema, per promoure "lleis que protegeixin la naturalesa o negocis que no siguin destructius".

A més, s'ha referit a noves tecnologies "bones i possibles", com les energies netes i renovables, que no generarien atur sinó que, al contrari, "donen més llocs de treball que la indústria automotriu".

Els seus arguments no van convèncer a l'experta en biodiversitat Pat Mooney. Aquesta activista canadenca va citar tecnologies nocives proposades per l'economia verda, com la biologia sintètica, que modifica microorganismes, o el desenvolupament de varietats transgèniques, que va concentrar el control de les llavors en un grapat d'empreses multinacionals.

Mooney es va declarar aterrit per una economia verda que ara busca controlar la biomassa del planeta.

Tampoc va quedar convençut l'exambaixador de Bolívia davant l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Pau Soló, que va acusar Steiner de "no haver estat honest". "Darrere d'aquest concepte hi ha el assumir que la naturalesa és un capital", va alçar la veu Solon, i va sostenir que "no ens estem inventat això" que està en l'esborrany que discuteixen els governs a Rio +20.

Steiner "diu que busquen desacoblar el creixement amb el deteriorament ambiental. No es pot créixer eternament, el límit és la biodiversitat! El que necessitem és redistribuir la riquesa!", Va polemitzar. "No perquè aixequi el to de veu i el de la platea, tot el que vostè diu és correcte", va replicar Steiner.

En aquesta polarització entre el capitalisme i l'anticapitalisme "el món no avançarà", va sostenir el funcionari en argumentar com és de difícil aconseguir consensos entre tots els estats membres de l'ONU.

El debat va deixar un sabor amarg.

Proposar una economia verda sense reglamentar el mercat financer causarà el contrari de la conservació: "una bombolla financera impredictible", va dir la brasilera Packer a TerraViva.

"Quan hi ha escassetat d'una mercaderia, el seu valor puja. Per tant, com més es destrueixi la naturalesa, més gran serà el valor dels actius naturals", va advertir.

Així es van desviar els diners de les ONG a les butxaques del PP

Els comptes de les sis organitzacions no governamentals (ONG) que la trama teixida al voltant de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, que va dirigir Rafael Blasco (PP, a la foto), va usar per captar subvencions de la Generalitat i desviar els diners, van ser saquejades majoritàriament per un nombre reduït d'empreses. Un informe elaborat per un inspector d'Hisenda a petició de la jutge Neus Molina, que instrueix el saqueig dels fons de cooperació, revela que entre les 24 firmes i institucions que més diners van obtenir, la immensa majoria estan vinculades a imputats en la causa, membres i socis del PP.

Sis ONG -Hemisferi, Asade Àfrica, Esperança sense Fronteres, Asamamu, FUDERSA i Agrupació Ceiba- van captar des de 2009 diners dels ajuts de Solidaritat i Ciutadania per un muntant total de 3.650.775 euros. L'informe de l'inspector d'Hisenda va analitzar els moviments entre 2009 i mitjan 2011 a les 14 comptes corrents en què les institucions van rebre aquestes subvencions i va estudiar en detall a quines empreses es va transferir els diners. El resultat és demolidor ja que la immensa majoria dels diners va anar a parar a empreses del principal imputat en el frau, i únic que roman a la presó, Augusto César Tauroni, o de persones a ell vinculades.

Es tracta d'una gran part del saquejat. Però no tota. La jutge que investiga el saqueig dels fons de cooperació atorgats per la Generalitat estipula que la trama va captar sis milions d'euros a través de les ONG i que almenys 1,5 milions van anar a parar a comptes de Tauroni i del seu cercle m��s proper. Però cal tenir en compte que un dels majors fraus, el de la Fundació Cyes (sense relació amb la constructora), que va saltar a la llum perquè gran part dels diners es va destinar a la compra de pisos, va passar abans, amb fons de Solidaritat atorgats el 2008 per un total de 1,66 milions d'euros. I que l'any passat, es va frenar un altre escàndol, el de l'adjudicació de la construcció d'un hospital a Haití que hauria suposat a la trama altres 4 milions d'euros de la Generalitat.

En les conclusions de l'informe es comprova que 24 empreses i institucions van rebre el 70% d'aquests 3,65 milions d 'euros, per un total de 2,56 milions. I la gran beneficiària, amb 306.178 euros, és l'empresa de subministraments Dipòsit d'Especialitats Farmacèutiques (desfavorable), el administrador és Joaquín Blasco (PP), un dels principals imputats en la trama ja que dirigia la Fundació Hemisferi, l'epicentre, segons els informes policials, de la trama teixida al voltant de la conselleria. En concret, desfavorable facturar a l'ONG Ceiba per dos projectes (de 187.070 i 38.678 euros) i per altres dos a FUDERSA (tots dos de 40.214 euros).

A més, la presidenta de desfavorits, María Pilar Segura, administrava al seu torn una altra empresa afí, Delivery Barnes (15 a la llista), que es va dur dels comptes de les ONG beneficiades per la conselleria de Blasco altres 70.956 euros. En concret, els facturar a Ceiba.

La segona firma que més diners va absorbir dels ajuts va ser Dinamiz-E Consultoria Creativitat i Desenvolupaments Tecnològics, que va acaparar altres 274.659 euros (el 7,52% del total). Dinamiz-E i ARCMED, sisena empresa de la llista de beneficiats de la cooperació, amb 148.844 euros, van crear el 2008 la Fundació Solidaritat entre Pobles, que va haver de canviar de nom a Hemisferi per coincidir amb el d'una veterana ONG. ARCMED, a més de a aquestes ONG i facturar d'altres 456.960 euros a la Fundació Cyes en els dos polèmics projectes per Nicaragua aprovats el 2008 que es van destinar en la seva major part per comprar habitatges. És a dir, si l'informe de l'inspector d'Hisenda s'hagués ampliat al 2008 ARCMED pujaria al primer lloc del podi.

Els administradors únics de Dinamiz-E, Adolfo Soler Sempere (també vicepresident de Hemisferi), i de ARCMED, Alfonso Navarro (president de Hemisferi), també han estat imputats per la jutge Molina. A més, Navarro també ha rebut, amb el seu nom i cognoms, transferències de les ONG per valor de 46.972 euros, el que el situa en el lloc 19 de la llista.

En el tercer lloc està APB Arquitectura i Rehabilitació, que a penes s'esmenta en el sumari, que s'ha dissolt aquest any i que va cobrar 93.577 i 89.644 euros per dos projectes a Asade.

També en els primers llocs apareixen diverses firmes vinculades amb Tauroni ubicades als Estats Units i fonamentals, segons els informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), en el sistema de desviament de diners de les ONG. És el cas de New Castle Consulting Corporation, que figura en el cinquè lloc, amb 163.746 euros, però que l'inspector també incorpora en el 17 lloc com NCC República Dominicana, amb altres 59.287 euros. Sumades les dues xifres, NCC escalaría, amb 223.033 euros, al tercer lloc.

A més, Tauroni, amic de Rafael Blasco, també va captar diners amb Equipment Màrqueting and Consulting (7 lloc), amb 147.100 euros; Cinquè Centenari, que apareix a la llista en dos llocs (9 i 14) amb 108.517 i 74.123 euros, i Worldwide Human Resources (12 lloc), amb 103.718 euros. Cal recordar que en el registre del domicili de Tauroni es van trobar segells de les firmes Cinquè Centenari, New Castle i Worldwide, entre altres empreses implicades.

A la llista figuren altres mercantils que han estat vinculades a la investigació amb la fabricació de factures falses. És el cas de Chust Alzira (lloc 8º), que va facturar directament 120.011 euros a Esperança sense Fronteres per dos projectes el 2010. I encara que no figuren en l'informe d'Hisenda, el 2011 va facturar altres 72.798 euros a la mateixa ONG.

Carlos Andrés Chust, administrador d'aquesta firma, és una de les cinc persones detingudes el passat 7 de juny a l'operació ordenada per Molina per capturar els factureros de la trama.

Un altre dels detinguts és José Luis Mesquita, administrador de Matuscas, firma que figura en el lloc número 11 de la llista per haver cobrat 103.718 euros a Hemisferi. Cal destacar que, encara que Matuscas no el va declarar a Hisenda, Chust Alzira sí va apuntar que havia pagat a aquesta firma 115.726 euros el 2010 i altres 66.469 euros el 2011.

En el lloc 21 de la llista està Advantia, que va rebre 38.640 euros de FUDERSA, una firma l'administrador és un altre dels imputats, Fernando Cañete. És el marit d'una altra imputada, María Isabel Castillo, treballadora de Hemisferi. I a més va fundar la ja esmentada Equipment.

Finalment, cal destacar que en el bufet Avanç Advocats, que va facturar altres 32.233 euros a les ONG, treballa un altre dels imputats, José Bollaín, lletrat que figura com a signatura autoritzada en vuit de les 14 comptes, pertanyents a cinc ONG, totes menys Hemisferi, encara que d'aquesta fundació va ser secretari.

Aràbia Saudita vol més tancs alemanys

La controvertida venda de tancs de combat alemanys a l'Aràbia Saudita serà més de dues vegades més gran del planejat, assegura el diari alemany Bild am Sonntag. Alguns a Berlín s'oposen, avança el rotatiu. Aràbia Saudita vol comprar a Alemanya entre 600 i 800 tancs Leopard-2, el doble dels 300 orginalmente previstos, assegura el diari alemany de masses Bild am Sonntag, citant fonts governamentals.

D'acord amb Bild, l'encàrrec de fins a 800 tancs reportaria uns 10.000 milions d'euros, cosa que el convertiria en un dels més sucosos negocis de la indústria armamentista alemanya.

El contracte dels primers 300 tancs estaria ja llest per a la seva signatura, revela l'informe. Segons fonts de la indústria citades pel diari, Aràbia Saudita aspira a tancar el negoci abans del començament del Ramadà, el proper 20 de juliol.

Reserves del govern alemany

No obstant això, el projecte té opositors dins de les files del govern, afegeix Bild am Sonntag. Mentre el ministeri d'Economia defensa el negoci, la cancelleria i els ministeris d'Exterior i de Defensa s'oposen a la venda dels tancs, ha indicat el rotatiu.

Crítics d'aquest tipus de negocis al · leguen que l'Aràbia Saudita viola els drets humans i els principis democràtics fonamentals. A això se suma que el govern saudita ha estat vinculat amb la repressió de protestes prodemocràtiques a Baréin l'any passat.

A més, Alemanya té una política oficial de no subministrar armes a regions en conflicte com el Mig Orient, un tema que ja va estar sota la lupa en un recent debat sobre submarins amb capacitat per ogives nuclears venuts a Israel.

Leopard-2, el major tanc de combat alemany, es produeix també sota llicència a Espanya. Segons Bild am Sonntag, Riad va preferir el model alemany, que haurà de ser adaptat per operar en el desert, abans que nord-americà M1 Abrams.

Grècia vota per la pobresa dins l'euro


El cap del partit d'esquerra radical Syriza, Alexis Tsipras, que alguns mitjans assenyalaven com a favorit, va reconèixer el triomf del seu contrincant, el conservador Antoni Samaras, qui es va imposar amb 30,02% dels vots. Syriza ha afirmat que participarà en la política d'aquest país des de l'oposició i rebutja la invitació del seu rival de dreta Antonis Samaras a sumar-se a una coalició de "unitat nacional".

Per la seva banda, el líder del PASOK, el partit més castigat per la seva gestió de la crisi, va assegurar que no formaria part d'un govern d'unitat nacional sense Syriza. El partit Nazi d'Alba Daurada es consolida en el Parlament Grec, mentre que el comunista KKE pateix un significatiu retrocés.

"Vaig trucar per telèfon a Samaras per felicitar-lo ja que pot formar un govern", va declarar aquesta tarda Tsipras, que va quedar en segon lloc amb un 27,1% dels vots segons les primeres projeccions oficials.

"Estarem presents com a oposició, representem a la majoria del poble contra el memoràndum" o pla de rigor de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI), va dir Tsipras segons va ressenyar una agència internacional de notícies.

Poc abans, el candidat guanyador, líder del partit Nova Democràcia, va felicitar a Grècia per votar per la permanència d'aquest país a la zona euro. "El poble hel·lè ha votat avui per la permanència del país a l'eurozona i a favor de les forces polítiques que portaran desenvolupament i ocupació", va declarar davant els mitjans el dirigent conservador.

"Per això convidem a totes les forces polítiques que creuen en això a participar en un Govern de salvació nacional", va afegir. "Treballarem perquè el país surti de la crisi", va assegurar Samaras, que es va subratllar que del vot del poble sortirà un Govern estable amb orientació pro europea.

La conservadora Nova Democràcia (ND), encapçalada per Andonis Samaras, es va convertir en el partit més votat en les eleccions legislatives gregues amb el 82,50% dels vots escrutats.

ND obtindria el 30,02% dels vots mentre que l'esquerra d'Syriza aconseguiria un 26,61%.

Amb aquests resultats Nova Democràcia aconseguiria 130 escons; Syriza, 71; el socialdemòcrata Pasok, 33; el nacionalista Grecs Independents, 20; el neonazi Alba Dorado, 18; la centreesquerrà Dimar, 16 i el Partit Comunista, 12.

Els resultats electorals donen marge de maniobra a Nova Democràcia i al PASOK per a formar un govern al gust de la troika europea i que segueixi aplicant les polítiques salvatges d'austeritat social dictades des dels mercats.
Els resultats

El KKE considera que el més dolent està per arribar

"El resultat de les eleccions prova que la gran crisi econòmica i les mesures que van seguir-la, els memoràndums, els contractes de préstec i les lleis d'austeritat són pernicioses per a la gent". Amb la contundència que caracteritza els comunicats de l'organització, el KKE valora negativament els resultats de les eleccions i considera que el caràcter pactista de Syriza s'ha evidenciat durant la darrera campanya. Els comunistes grecs atribueixen el seu significatiu retrocés a la campanya mediàtica de la por a ser expulsats de l'euro i al fet que van apostar "per dir als grecs la veritat".

El KKE també ha valorat molt negativament la consolidació de la formació nazi Alba Daurada en el parlament grec, especialment després de la violència desplegada durant la campanya electoral.

Pels diferents motius exposats, els i les comunistes grecs consideren que el resultat electoral agreujarà la violència social a Grècia, perquè implicarà un manteniment de les mateixes polítiques que han portat al país a la ruina i perquè afebleix els interessos de la classe treballadora grega.

El ministre d'exteriors alemany ofereix una moratòria a Grècia

Després de les eleccions parlamentàries gregues i la victòria de la coalició dretana favorable a les polítiques de restricció, el ministre alemany d'Exteriors, Guido Westerwelle, s'ha afanyat a oferir a Grècia una moratòria per aplicar les mesures d'austeritat previstes en el pla de rescat europeu. "Puc imaginar-me parlar de nou sobre un cronograma", va dir Westerwelle a la radiotelevisió pública alemanya ARD. Aquestes declaracions són conseqüents a les expressades durant els dos darrers dies per tots els líders europeus que coincidien en advertir al poble grec que una victòria de l'esquerra deixaria el país fora del euro, mentre que una victòria de les forces pro-memoràndum seria recompensada amb una mica de màniga ampla. A la vista dels resultats electorals, es pot afirmar que la campanya mediàtica de la por ha estat exitosa.

El cap de la diplomàcia germànica va afirmar no obstant que en els punts bàsics de la política d'estalvi no pot haver-hi cap canvi substancial i ha considerat que "no hi ha cap via alternativa al camí de les reformes". També altres polítics de la zona euro es van pronunciar de manera similar aquest cap de setmana de cara a Grècia.

Després de les eleccions parlamentàries gregues, que segons sondejos a peu d'urna no van llançar cap majoria clara, Westerwelle va apel·lar al sentit comú dels guanyadors. "El decisiu és que es formi un govern proeuropeista", va afirmar el ministre alemany, exigint al govern que es formi de les urnes que respecti els acords signats en els últims mesos.

Westerwelle va afirmar a la vegada que ningú pot negar-li als grecs seu dret a decidir sobre el camí que volen seguir. "No es pot parar a ningú que vulgui anar-se'n", va dir el ministre alemany de Relacions Exteriors en al·lusió a una possible sortida d'Atenes de la zona de l'euro.

Des del Parlament europeu i l'OCDE

També el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, advoca per donar més temps a Grècia per aplicar les mesures d'estalvi. "Amb un pla de creixement i ocupació i una mica més de temps per estalviar, hem d'ajudar els grecs a aixecar-se perquè puguin complir els seus compromisos", va dir el polític alemany en una entrevista que publicarà demà el diari Der Tagesspiegel de Berlín.

Schulz va indicar que una política així també és "d'interès per a Alemanya" i ha considerat que "si l'eurozona i la Unió Europea s'enfonsen, començaran temps foscos" al continent.

Grècia hauria de rebre l'oportunitat de renegociar els termes del seu paquet de rescat internacional de 130,000 milions d'euros, si així s'aconsegueix que el país continuï a la zona euro, havia dit també dissabte el cap de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Ángel Gurría.

El secretari general de l'OCDE va ​​dir que si el pròxim Govern de Grècia tria quedar-se al bloc de la moneda comuna europea, és probable que busqui renegociar les condicions del rescat coordinat per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).

"És un escenari que veig com a probable i si aquesta és la condició presentada perquè Grècia es quedi i seguir endavant, crec que seria probablement una cosa que hauria d'intentar", va afirmar en una entrevista prèvia a la reunió del Grup del G-20 a Mèxic.

Desenes de morts per atemptats i enfrontaments a Nigèria

Almenys set persones (fins a 34 segons altres fonts) van morir aquest diumenge a conseqüència de tres atemptats contra esglésies al nord de Nigèria, van comunicar agències notícies citant les autoritats locals i testimonis.

Dos atemptats es van produir a la ciutat de Zaria (estat de Kaduna). Primer, un terrorrista suïcida va estavellar un cotxe contra una església, matant a tres persones. Uns minuts després, un grup de persones armades va llançar bombes contra una altra església causant quatre morts.

El tercer atemptat s'ha produït a la capital de l'estat, Kaduna. De moment, el nombre de morts es desconeix.

Segons les informacions, després del segon atemptat, uns joves, suposadament cristians, van linxar als perpetradors, després van bloquejar la carretera i van començar a atacar els musulmans que passaven pel seu costat, causant fins a 20 morts segons un testimoni.

De moment, cap organització terrorista ha reivindicat l'autoria dels atemptats.

A Nigèria, el major fabricant de petroli a l'Àfrica, ocorren sovint violents enfrontaments entre musulmans i cristians. Desordres a la ciutat de Jos, en la "frontera" entre el nord musulmà i el sud cristià del país, van causar el març de 2010 a mínim 500 morts, més almenys 326 persones van morir a conseqüència d'enfrontaments en Jos dos mesos abans.

Els Germans Musulmans s'imposen a les eleccions d'Egipte

Els primers resultats de les eleccions presidencials a Egipte atorguen un clar avantatge al candidat islamista dels Germans Musulmans, Mohammad Mursi, amb un suport contundent de 56,5%, sobre l'últim primer ministre de l'exmandatari Hosni Mubarak, Ahmed Shafiq.

Els sondejos a peu d'urna es van començar a conèixer després del tancament dels col·legis electorals a tot Egipte a les 22:00 hora local (20.00 GMT). Mitjans com el diari oficialista "Al Ahram" o el canal de televisió "Al-Jazira" van difondre les primeres dades que donen com a guanyador als Germans Musulmans, amb més de mig milió de vots escrutats.

Segons "Al Ahram", Mursi ha obtingut 56,57% dels vots, mentre, Ahmed Shafiq va sumar un 43,42% del suport dels electors.

Tot i que encara es desconeixen les xifres de la capital, la majoria d'escoles que han començat a difondre informació mostren l'avanç de l'islamista, sobretot en províncies de l'Alt Egipte (sud) com Minia o Sohag.

En una roda de premsa oferta al Caire, l'equip polític de Mursi va informar que, amb els vots de gairebé 10% dels col·legis electorals ja escrutats, el seu candidat obtenia 61% (842.000 577 paperetes), enfront del 39% (541.000 782) de Shafiq.

L'èxit dels comicis s'ha vist anterbolit per la Junta Militar, ja que, segons les primeres filtracions, limitarà en gran manera els poders del nou president i reservarà a l'Exèrcit la potestat legislativa al país en absència d'un Parlament.

La televisió estatal va assenyalar que aquest dilluns l'autoritat militar oferirà nous detalls en una roda de premsa, però ja va avançar que no se celebraran noves eleccions legislatives fins que el país no tingui una nova Constitució.

Les eleccions presidencials es van celebrar sense l'existència d'una Constitució que estipuli els poders del futur mandatari, a causa de les diferències sorgides en el interior de l'Assemblea Constituent.

Aquesta setmana, la Junta Militar va formalitzar en la seva declaració constitucional transitòria, la seva recuperació del poder legislatiu, després de conèixer la decisió del Tribunal Constitucional de dissoldre la cambra baixa del Parlament, a causa d'irregularitats en la seva composició.

Segons han informat mitjans egipcis, l'annex constitucional donarà al President el poder de designar el cap de Govern, als ministres i als alts funcionaris i diplomàtics, entre d'altres funcions.

El nou mandatari també podrà convocar eleccions legislatives i promulgar lleis o rebutjar-les, com ja estipulava la Constitució de 1971, suspesa després de la revolució de 2011.