dijous, 26 de juliol de 2012

Recoder, Duran i Laporta són propietaris de terrenys que CiU ofereix a Adelson

L'Associació Els Verds-Esquerra Ecologista denuncià "la febre especulativa de Joan Laporta tant en el seu càrrec com a President del FC Barcelona així com a màxim accionista d'una empresa immobiliària" arran dels projectes com la requalificació del Mini-Estadi, la ciutat del Soci a Viladecans o la venda de Cal Trabal a L'Hospitalet de Llobregat que considera "veritables 'pelotazos' urbanístics". Però hi ha qui apunta ara que el fet que Lluís Recoder (foto) negociï amb Eurovegas no és alié al fet que el conseller o Duran Lleida i Joan Laporta, entre d'altres membres de la burgesia nacionalista, són propietaris dels terrenys oferts al sionista i mafiós Adelson.

La formació ecologista manifestà també el seu suport a la plataforma cívica i ciutadana Salvem les Oliveretes de Viladecans que vol preserva la zona natural de Viladecans que es troba al costat de la reserva natural del Remolar i bona part de la zona protegida de la Xarxa Natural 2000, i on el FC Barcelona vol construir la ciutat del soci amb grans edificacions, botigues, restaurants i camps de futbol entre d'altres.

Recoder aposta pel terreny ofert per la Generalitat per a albergar el complex situat a Viladecans, a pocs quilòmetres de Barcelona, el port, l'estació d'AVE i al costat de l'aeroport del Prat, i que és a prop de tots els centres d'arribada de turistes.

Hakerson Ibèrica SL és una de les promotores immobiliàries que volen promoure la destrucció de més de la meitat de l'última zona agrícola de l'Hospitalet (de 40 hectàrees) que està situada a la plana fluvial del riu Llobregat i que té una gran riquesa ambiental i agrícola.

Els Verds-Esquerra Ecologista van trobat darrera l'operació diverses persones lligades a CiU, inclosa la dona de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, de CiU i íntim d'Artur Mas, i el sogre del líder d'UDC, el nazicatòlic Josep Antoni Duran i Lleida:

- Joan Laporta (expresident del Futbol Club Barcelona i accionista de Hakerson Internacional SL).

- Alfons Godall (vicepresident del FC Barcelona i accionista de Hakerson Internacional SL).

- Joan Franquesa (vicepresident del FC Barcelona i accionista de Hakerson Internacional SL).

- Anna Maria Lloveras (dona de l'alcalde de CiU de Sant Cugat i accionista de Hakerson Internacional SL)

- Xavier Arbós (soci del despatx de Joan Laporta i accionista de Hakerson Internacional SL).

- Félix Castella Yáñez (President Grup Immobiliari Castmor SL).

- David Castella Mori (conseller delegat del Grup Immobiliari Castmor SL).

- Antonio Benosa Baeza (President de Luidan SA).

- Huibert a Bish (conseller de Luidan SA).

- José Colls Alsius (sogre de l'amo d'UDC Duran i Lleida i conseller de Luidan SA).

- Carmen Santillán Algaba (administradora de Focio SL).

- Joan Manuel Soler Pujol (President de Quadis).

La justícia espanyola no troba Francisco Javier Aguilar Viyuela (PP), marit de Cristina Cifuentes

La justícia espanyola no aconsegueix trobar el parador de Francisco Javier Aguilar Viyuela, el marit de Cristina Cifuentes (PP), delegada del Govern de la Comunitat de Madrid. Així consta en el Butlletí Oficial que ha arribat a emetre diverses cèdules de notificació ja que Viyuela, qui afronta un litigi relacionat amb problemes laborals sorgits arran de la seva activitat empresarial, es troba en "parador desconegut". Els veïns de Cifuentes li han decorat el barri amb els cartells de la foto.

En concret, en l'apartat d'Administració de Justícia, el BOCM número 267, a data de dijous 10 de novembre de 2011, s'exposa que José Ángel Martínez Bé reclama al marit de Cristina Cifuentes la quantitat de 45.085,82 euros, 932,76 euros d'interessos i 1.554,61 euros de costes. El problema és que Javier Aguilar es troba "en parador ignorat", de manera que la secretària judicial del Jutjat del social número 39 de Madrid, Margarita Martínez González, es veu obligada a inserir aquesta notificació en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid.

Compareixença davant del jutge

El 12 març 2012-tal com figura en el BOCM número 79, a data de 2 d'abril de 2012 -, la justícia torna a donar en "parador ignorat" el marit de Cristina Cifuentes. Per això, la secretària del jutjat social número 23 de Madrid, Rosa Maria Lozano Blanco exposa a través del Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid que Javier Aguilar haurà de comparèixer el 28 de maig als jutjats arran del procés judicial iniciat contra el seu persona per part de José Ángel Martínez Bueno.

Embargament de béns

El 4 d'abril de 2012, Leonor González Mosqueira, en la seva condició de secretària judicial del Jutjat del social número 39 de Madrid fa saber que arran del procediment d'execució número 204 de 2010, s'acorda l'embargament d'una sèrie de béns immobles del marit de Cristina Cifuentes. Un cop més, la secretària es veu obligada a expedir una cèdula de notificació per a la inserció en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid ja que Javier Aguilar està "en parador ignorat".

La condemna

Finalment, Rosa Maria Lozano Blanco, secretària judicial del Jutjat del social número 23 dóna a conèixer la Sentència número 162 de 2012, que té la decisió següent: "Que estimant la demanda promoguda pel senyor José Ángel Martínez Bé, davant el senyor Francisco Javier Aguilar Viyuela, en reclamació de quantitat, condemne el demandat a pagar a la part demandant la quantitat de 2.769,78 euros pels conceptes reclamats en la seva demanda, més un 10 per 100 en concepte d'interès anual per mora en proporció al període transcorregut des del 23 de març de 2011 fins la data ". Un cop més, en estar el marit de Cristina Cifuentes en "parador ignorat", s'insereix una cèdula de notificació al número 141, amb data del 14 de juny de 2012, del BOCM

És director general del PP

Cal recordar que a més de marit de la delegada del Govern de la Comunitat de Madrid, Javier Aguilar va ser en la dècada dels noranta alt càrrec del Partit Popular madrileny. De fet, va arribar a ser director general de Patrimoni Cultural del Govern d'Alberto Ruiz-Gallardón quan el sempre polèmic Gustavo Villapalos era conseller d'Educació.

CatalunyaCaixa, condemnada a tornar 1,2 milions a una escola per un producte d’alt risc

El centre educatiu va contractar un 'swap' en signar una hipoteca per protegir-se de l'increment de l'euríbor, però l'entitat no va informar-la que si el tipus d'interès baixava hauria de compensar-li els ingressos.

Els abusos de les entitats financeres van quedant demostrats progressivament amb els diversos escàndols que s’han anat coneguent els darrers mesos, com ara la massiva col·locació de les participacions preferents. Progressivament, van apareixent sentències judicials en què es declara la nul·litat dels contractes signats en la venda de productes financers d’alts risc a clients que no eren experts.

L’últim cas l’ha donat a conèixer el Col·lectiu Ronda i fa referència a la resolució del jutjat de primera instància número 25 de Barcelona, que ha proclamat la nul·litat d’un swap contractat per una escola concertada de Barcelona amb Caixa Tarragona, una de les entitats de les que va sorgir CatalunyaCaixa. El producte ha provocat pèrdues d'1,2 milions a l’escola, quantitat que segons la sentència judicial haurà de ser retornada al centre educatiu, a banda dels interessos generats i les costes del procés judicial.

Segons detalla el Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas, l’escola va buscar un local de compra després d’esgotar els terminis del lloguer de la seva anterior seu i la hipoteca va ser finançada per CatalunyaCaixa. A l’hora de contractar-la, però, també es va adquirir un swap, un producte que segons els van explicar era una assegurança contra futures pujades de l’Euribor que poguessin encarar els pagaments mensuals de la hipoteca, fet que a la pràctica significa convertir un tipus d’interès variable en un de fix.

La sentència, però, subratlla que no es va explicar el cost de cancel·lació del producte i, sobretot, que el swap comportés l’obligació de fer front al pagament de grans quantitats si l’Euribor en comptes de pujar començava a baixar, tal com va passar. D’aquesta manera, el client acaba pagant per compensar els ingressos que deixa de percebre l’entitat financera de torn a causa de la reducció del tipus d’interès.

La nul·litat del contracte condemna, precisament, la manca d’informació i transparència a l’hora d’enunciar els riscos del producte. Només a Catalunya, al voltant de 30.000 persones són víctimes de derivats financers, com ara collars o swaps, que estan desaconsellats per a clients minoristes, però que van ser comercialitzats en massa per la banca.

Mujica: "M'estic guanyant molts enemics en el món narco"

El Poder Executiu uruguaià maneja la possibilitat de plantar marihuana en un predi militar per garantir la seguretat gràcies a la presència d'efectius de l'Exèrcit, segons una font del govern que va informar que aquest lloc estaria situat al nord del Riu Negre. El president José Mujica va dir que "les mesures que prenem no són per la marihuana, sinó contra el narcotràfic". I va assegurar que per les "idees que estem difonent-tot i que no vam aprovar una llei al Parlament-m'estic guanyant molts enemics en el món narco".

"Òbviament, sense acusar ningú, em sembla que hauríem de preguntar si no hauran arribat els narcodòlars a la nostra societat. No hauran arribat els narcodòlars a l'esfera política de l'Uruguai com van arribar, i està provat per la Justícia que ja va emetre diverses sentències, a diversos països d'Amèrica Llatina?", s'ha preguntat.

Ràpidament, Mujica va aclarir perquè quedi "meridianament clar" que no acusa a ningú, sinó que pren "en compte el que passa a Amèrica Llatina" ja que "seria neci no fer-ho".

"I em pregunto per què, davant un món cada vegada més globalitzat, hauríem de quedar fora d'aquest fenomen. Crec que, com a país, hauríem de posar les barbes en remull en aquest tema", ha acabat.

Montoro menysprea i s'en fot de la proposta de pacte fiscal

El govern del PP no ha trigat ni un dia a menysprear la proposta de pacte fiscal aprovada al Parlament de Catalunya. Ho ha fet mitjançant el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro (PP), que ha qualificat de 'sortida falsa' i de 'finestra oberta per escapar a enlloc'. Amb un to insolent ha dit, sobre la proposta catalana: 'Però què diuen? A qui s'adrecen?' I s'ha preguntat: 'En aquest moment de la crisi com s'ho farà una comunitat autònoma sola per sortir-se'n?'.

'No estem per fer fintes polítiques ni enganyar els ciutadans', ha afegit Montoro. I ha dit que ara mateix no es podia fer un discurs polític més inoportú i més contradictori. 'No és el moment de discrepàncies, sinó de coincidències i diàleg, si volemoferir la imatge que hem d'oferir del nostre país', ha acabat dient Montoro.

Mas-Colell: 'No acceptarem condicionaments polítics'


El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell (CiU), ha admès una altra vegada que el govern haurà de recórrer al fons de liquiditat del govern espanyol, que implicarà condicionaments econòmics, com les auditories i la transmissió d'informació, però ha negat que la Generalitat accepti mai cap condicionament polític. 'L'últim pas en la llei d'estabilitat implica un vot al senat per dir qui ha de governar a Catalunya, i per aquí mai no hi passarem; no ho acceptarem', ha afegit el conseller.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ja es va veure forçat ahir a referir-se en el ple del pacte fiscal a la pròxima demanda de rescat del govern. 'Això que ens intervinguin no passarà. Perquè si passa, l'estat espanyol entrarà en una fase més complicada que no ara, i això ho saben a Madrid'. I va reblar: 'No permetré de cap manera que ningú vingui a manar des de fora. Abans passaran moltes altres coses'.

Mas va dir que el govern tenia dret, perquè paga impostos a l'estat, a recórrer a un fons de liquiditat autonòmic, fet perquè les autonomies puguin disposar d'uns diners que no poden tenir accedint als mercats. 'D'ací a que vingui el senyor Montoro al Palau de la Generalitat hi ha una gran diferència', va afegir.

Oriol Pujol compareixerà divendres al Parlament pel cas Palau

El secretari general de CDC, Oriol Pujol, compareixerà demà al Parlament per donar explicacions sobre el "presumpte" finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música. CDC va haver de dipositar la setmana passada una fiança de 3,2 milions d'euros, amb l'aval de la seva seu, per respondre judicialment a les acusacions que el vinculen amb el desviament de fons del Palau de la Música i el seu finançament il·legal a través de comissions pagades per empreses, a canvi d'adjudicacions de projectes que augmentaven després els pressupostos amb la complicitat de CiU per compensar les 'donacions'.

La Comissió d'Afers Institucionals debatrà i votarà demà, a petició d'ERC, la compareixença d'Oriol Pujol pel cas Palau, petició que prosperarà, ja que CDC va acceptar la setmana passada aquesta possibilitat.

Davant aquests nous fets, el grup parlamentari d'ERC va sol · licitar la compareixença d'Oriol Pujol al Parlament i demà, a les 10.30 hores, arrencarà en la Comissió d'Afers Institucionals el debat i votació d'aquesta petició perquè el secretari general de CDC aclareixi les presumptes irregularitats en el finançament d'aquest partit.

6,5 milions en suborns de constructores a CDC

Els darrers informes policials sobre el finançament irregular de CDC han elevat les quantitats i les empreses involucrades en la trama de suborns. Si altres informes, fins ara, se centraven en les possibles donacions a canvi d'adjudicacions d'obres de Ferrovial a CDC (a trav��s del Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, posteriorment rebatejada CatDem), ara la policia hi involucra també ACS, FCC, concessionàries d'autopistes, farmacèutiques i subministradores d'aigua, que haurien donat 6,5 milions d'euros a CDC (a través de la seva fundació) entre el 2002 i el 2008 a canvi de possibles "favors presents o futurs".

Segons aquesta informació, l'informe policial creu que les donacions a CDC han "viciat" els concursos públics en què han participat les empreses donants, i s'observa que aquestes empreses són justament les que van sortir "beneficiades per les decisions de la Generalitat i les seves empreses públiques" en temps de Jordi Pujol. Això no obstant, les donacions milionàries a CDC no van acabar amb la sortida de CiU de la Generalitat, el 2003.

Al contrari, en el període posterior van augmentar "d'un 400%". Amb xifres que contrasten poderosament amb les d'altres partits catalans. Així, el 2008, la fundació de CDC va rebre 1,3 milions en donacions, mentre que la fundació vinculada al PSC, la Rafael de Campalans, només en va rebre 30.000 aquell mateix any.

La policia veu acreditat que CDC es va finançar a través del Palau


La policia considera que hi ha destacats vincles que demostren el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. Un informe entregat al jutge que investiga el cas Palau conclou que la constructora Ferrovial va fer aportacions que van acabar en mans del partit nacionalista a canvi de l'adjudicació d'obra pública. En aquest presumpte finançament, el Palau de la Música de Fèlix Millet i Jordi Montull va actuar, presumptament, com a intermediari.

L'informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia, al qual ha tingut accés aquest diari, subratlla que les aportacions fetes pel Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas -rebatejada com Catdem i lligada a CDC- van acabar en mans del partit. La policia destaca que els convenis signats entre la fundació i el Palau són, "de per si, extraordinàriament sospitosos", ja que emparen pagaments que "no semblaven adequar-se a la realitat". La lectura dels convenis, segueixen els investigadors, fa pensar que van ser "simples retalla i enganxa" que a penes van patir modificacions al llarg dels anys.

A petició del titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, la policia ha analitzat els comptes de la Fundació Trias Fargas. Aquesta "dotava patrimonialment" a Convergència, no només amb les aportacions que rebia del Palau, sinó amb fons propis. Segons l'informe, "els diferents ens que graviten al voltant de CDC" funcionen sota el principi d'unitat de caixa", que explicaria la gran quantitat de transferències de fons, "moltes de les quals s'emparen en suposades prestacions de serveis". L'informe conclou que hi ha "diversos mecanismes orquestrats" per transferir fons des de la Trias Fargas a CDC.

L'independentisme fonamentalista del Banc Central Europeu

Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona la postura neoliberal que dóna suport a la total independència dels Bancs Centrals, incloent el Banc Central Europeu, el qual s'ha convertit en un lobby de la banca alemanya. L'article qüestiona els supòsits sobre els quals es basa aquesta tesi neoliberal.

Un dels dogmes del neoliberalisme ha estat el que els bancs centrals han de ser independents del poder polític. Segons aquest dogma, com bancs centrals han de ser gestionats i dirigits per experts (és a dir, banquers) que han de resistir qualsevol tipus de pressió per part dels polítics, centrant-se únicament i exclusivament a controlar la inflació, que és -de nou, segons aquest dogma- l'únic objectiu d'un Banc Central.

La màxima expressió d'aquest pensament la veiem al Banc Central Europeu (BCE), el Banc Central més independent de tots els bancs centrals existents. Com bé va dir el President de tal Banc en unes recents declaracions a Le Monde (21.07.12), "no és funció del Banc Central ajudar a resoldre els problemes financers que tinguin els Estats". I al final del seu mandat, l'anterior president del BCE, el Sr Jean-Claude Trichet, ha indicat que el gran èxit de tal institució era haver mantingut la inflació per sota d'un 2%, protestant perquè no se li hagués agraït suficientment aquesta tasca.

Tal postura de "independentisme" dels Bancs Centrals es va iniciar amb el mandat del president Reagan als EUA i la senyora Thatcher a Gran Bretanya. I va ser un indicador de l'enorme poder del capital financer (predominantment Wall Street als EUA i la City a Gran Bretanya) que s'acceptés tal independentisme, i que el seu únic objectiu fos el control de la inflació, ja que per a la banca, la inflació és el enemic número 1.

Els que deriven el seu poder de la propietat de diners veuen tal poder minvat per la inflació. Si una persona té 100 euros i la inflació anual és del 10% al final de l'any la capacitat adquisitiva d'aquells 100 euros serà només de 90 euros. I viceversa, si vostè ha 100 euros al banc i la inflació anual és un 10% l'any que vostè haurà 90 euros (tot i que la moneda sigui de 100 euros, el valor real serà de només 90 euros).

Per això si la inflació fos més gran que l'existent, diguem un 4% per any, el deute de l'Estat espanyol descendiria en realitat tal percentatge. Per això la banca no vulgui ni sentir parlar d'inflació. I per evitar que hi hagi inflació el Banc Central "independent" imprimeix molt pocs diners per tal que no hi hagi molta moneda circulant que-segons el dogma neoliberal-crearia inflació.

El problema amb aquest "independentisme" és que assumeix que els banquers, suposats experts, coneixen els temes financers millor que ningú. Avui, després del desastre creat per la banca, és difícil sostenir aquesta postura. Però el que és pitjor és que els supòsits sobre els quals es basa tal teoria d'independentisme són erronis.

En primer lloc, la inflació es deu a moltes altres causes, i no només a la quantitat de diners circulant. Per exemple, si un país depèn del petroli importat i el preu del petroli augmenta, la inflació creixerà, independentment de la quantitat de diners circulant. El mateix pel que fa a problemes interns en el sistema de producció: l'escassetat de certs productes pot determinar creixement dels preus. I així un llarg etcètera.

Assumir que imprimir diners porta automàticament a la inflació és erroni, com ho mostra que el BCE injectés un bilió d'euros des de desembre de 2011, sense que això hagi repercutit en la inflació.

És més, controlar la quantitat de diners en circulació beneficia la banca, però no a l'economia. Doncs aquest control dificulta el desenvolupament econòmic. L'economia pot necessitar més recursos financers i, si no els té, l'economia creix menys i crea menys ocupació. I això és el que ha passat a Europa, on l'independentisme del BCE ha estat una de les causes que el creixement econòmic hagi estat menor i la desocupació major, de mitjana, als països de l'Eurozona després de l'establiment del BCE.

És més, l'independentisme extrem del BCE, completament capturat per la banca i molt especialment per la banca alemanya, fa que ni tan sols sigui un banc central, convertint-se en un lobby de la banca alemanya (vegeu el meu article "El BCE, el lobby de la banca"). El que cal és obvi. Encara que ningú ho citi. Abans que existís el neoliberalisme, els bancs centrals eren part de l'Estat i estaven subjectes al control polític, tenint la responsabilitat de no només controlar la inflació, sinó també estimular l'economia. I el creixement econòmic i creació d'ocupació del període 1945-1980 va ser major que en el període 1980-2000.

És més, als països on hi ha hagut major creixement, com ara Corea del Sud, Taiwan, Xina i Índia, el seu Banc Central no ha estat independent. El desastre actual a l'Eurozona hauria de ser motiu de canvi profund del BCE, fent sensible a les necessitats de les economies de l'Eurozona, i no a les dels bancs.

Els països islàmics demanen una reacció immediata de l'ONU davant Israel

Els representants permanents dels països islàmics davant l'Organització de les Nacions Unides (ONU) van condemnar dimecres l'ocupació de les terres àrabs per part del règim d'Israel. A l'acusar el règim israelià de violar els reglaments internacionals i les resolucions de l'ONU, els ambaixadors de països islàmics van demanar una reacció immediata del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Israel: "Atacarem l'arsenal químic de Síria".

A través d'un comunicat emès al final de la reunió del Consell de Seguretat sobre els esdeveniments registrats a Palestina, els titulars àrabs van expressar la seva profunda preocupació per l'actual situació del territori ocupat palestí.

El comunicat va criticar el silenci de l'ONU respecte a les mesures il·legals adoptades per part del règim de Tel Aviv, entre elles l'ocupació del territori libanès, de Cisjordània, dels Alts del Golan, de Jerusalem (Beitol Moqadas), la construcció il·limitada de assentaments israelians al territori ocupat palestí, la construcció del mur de separació, la detenció dels palestins sense haver estat processats per la justícia, en el que anomena el règim israelià "detenció administrativa".

Així mateix els representants de l'Iran, Turquia i Pakistan davant l'ONU, a més d'expressar la seva preocupació per les polítiques expansionistes del règim ocupador israelià, van criticar el continu setge de la franja de Gaza.

Mohammad Jazai, ambaixador iranià davant l'ONU, va instar la comunitat internacional que intenti per tots els mitjans evitar la intensificació de tensions i enfrontaments en els territoris ocupats palestins.

Referint-se a la contínua profanació dels llocs sants musulmans i el bombardeig de les zones civils per part dels militars israelians, el titular iranià va afirmar que "la República Islàmica de l'Iran dóna suport a les postures i mesures del Moviment No Alineat (MNA) a demanar a Suïssa per celebrar una conferència segons el contingut de la convenció de Ginebra per donar suport als civils palestins".

En aquest sentit l'enviat pakistanès davant l'ONU, Abdullah Hussain Haroon, va qualificar de preocupant les polítiques ocupacionistas del règim d'Israel per a l'estabilitat de la regió, dient que les polítiques d'aquest règim a Gaza ia Cisjordània és com un càstig col·lectiu del poble palestí.

I el diplomàtic turc davant l'ONU, Ertugrul Apakan, a més de censurar la construcció il·legal de colònies israelianes, va titllar-les d'un gran obstacle per a la pau i l'estabilitat de la regió.

El règim israelià des de la Guerra dels sis dies el 1967 ha ocupat gran part de les terres àrabs, entre elles Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem (Beitol Moqadas).

Segons les resolucions de l'ONU, aquestes zones són ocupades i el règim de Tel Aviv ha de retirar-se d'elles, però el règim ocupant, secundat pels Estats Units en violar aquestes resolucions, segueix a Palestina i algunes zones del Líban i Síria.

Fins ara, EUA ha vetat 43 vegades diverses resolucions de l'ONU que condemnen diferents casos de violació de drets humans comesos pel règim israelià als territoris ocupats.

Israel: "Atacarem l'arsenal químic de Síria"

Israel iniciarà un atac contra els islamistes radicals a Síria, en cas que s'apoderin dels magatzems d'armes químiques i biològiques del país, va dir el ministre d'Exteriors de l'Estat hebreu, Avigdor Lieberman. "Per a nosaltres seria un motiu per declarar la guerra, una mena de 'línia vermella'".

En els últims dies, els líders polítics israelians van afirmar en reiterades ocasions que estaven disposats a atacar arsenals sirians per impedir que siguin presos per grups de milicians.

Pànic en augment

En un context de creixents temors causats per la situació a Síria, les autoritats israelianes van reportar que els ciutadans es van afanyar a proveir-se de màscares antigàs, preparant d'aquesta manera al possible ús de les armes químiques en contra. Al seu torn, el cap militar israelià, tinent general Benny Gantz, va aconsellar molta prudència, advertint que aquest atac podria arrossegar a Israel a una veritable guerra amb greus conseqüències.

D'altra banda, l'ex comandant de les tropes britàniques a l'Afganistan, el coronel Richard Camp, va revelar avui que EUA i el Regne Unit també estan estudiant la possibilitat d'una intervenció armada a Síria, encara que de moment ho rebutgin oficialment, segons RT.

ICV-EUiA denuncia la privatització de la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana

ICV-EUiA ha votat avui al Plenari de l’Àrea Metropolitana en contra de la creació d’una nova empresa de capital mixt que, amb una participació del 85% d’SGAB, substituirà l’empresa pública EMSSA en les tasques de sanejament de l’aigua. La regidora Janet Sanz (foto) ha denunciat aquest procés de “mercantilització” i ha considerat “inacceptable que es faci per la via de l’adjudicació directa, sense un concurs públic, transparent i objectiu”.

Per Sanz, “passem a un nou escenari on l’aigua, que és un dret bàsic, serà gestionada amb criteris d’obtenció de beneficis”, ja que “un 15% de capital públic no permetrà garantir el control suficient per fer prevaldre l’interès general”. La regidora ha advertit també que “no podem confondre els avantatges d’una gestió integral del cicle de l’aigua amb la pretesa conveniència de crear un únic operador que ho controli tot sota un règim de concessió monopolística”.

“No hi ha raons que justifiquin excloure aquest procediment de la licitació pública, sense la qual estem més a prop de la preservació de l’interès privat que de l’interès ciutadà”, ha afirmat Sanz al Plenari de l’AMB.

La regidora d’ICV-EUiA ha exposat també la preocupació de la coalició per les condicions laborals en la nova empresa mixta, ja que en la documentació aportada avui per a la seva creació “no s’especifica quin serà el conveni de referència per als treballadors de SGAB i d’EMSSA” que passin a integrar-la, “ni les possibles externalitzacions de serveis com el manteniment i reparació de canonades”.

Exclusiva: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010". Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

Les organitzacions van presentar la següent queixa al Consell General del Poder Judicial que encara s'ha de pronunciar.

Palma: Funcionaris protesten contra les retallades i ocupen l'Ajuntament

Uns 500 empleats públics, entre ells bombers de l'Ajuntament de Palma, protagonitzen aquest matí una protesta davant l'Ajuntament, a la plaça Cort, on avui es reunia el ple del consistori, per protestar per les retallades. Així, els empleats públics han entrat fins al vestíbul i han intentat pujar fins a la sala de plens, amb crits com "Invasió!". Per evitar-ho la policia ha taponat les escales. A la protesta, protagonitzada per funcionaris i personal laboral de l'Ajuntament, s'han sumat alguns sindicats de la corporació local.

Després del llançament de petards i cridar consignes contra les retallades, un bomber ha llegit un comunicat en què ha protestat per la configuració, ha assegurat que "la guerra ha de venir" i ha advertit que estan "preparats" per fer front a les retallades.

a mitjan matí, ja havien arribat a la concentració nombrosos representants dels treballadors de l'EMT, que ahir acordaren a una assemblea convocar dues jornades de vaga per aquest mes d'agost. En el moment àlgid de la mobilització, han arribat a ser devers uns 500 els funcionaris que clamaven pels seus drets.

Els Bombers, protagonistes

Un altre nombrós col·lectiu que s'ha apuntat a la protesta ha estat el dels Bombers. De fet, algunes desenes d'ells s'han plantat davant la porta del consistori i han tallat el trànsit de forma intermitent.

El seu objectiu era parlar amb el batle de Ciutat, Mateu Isern, i han assegurat que si no els rebia paralitzarien el plenari de l'Ajuntament, que en aquells moments s'estava duent a terme.

"Invasió"

Així, els empleats públics han entrat fins al vestíbul i han intentat pujar fins a la sala de plens, amb crits com "Invasió". Per evitar-ho la policia ha taponat les escales.

Finalment Mateu Isern ha baixat per a parlar amb els treballadors. Isern ha estat deu minuts a la zona on estaven els treballadors però aquests pràcticament no l'han deixat parlar i l'han increpat amb frases de "dimissió" i "retorna els diners robats".

Minuts més tard, els manifestants han abandonat l'edifici oficial i ja a la plaça s'han dispersat.

Dívar podrà cobrar una indemnització de més de 200.000 euros

La Comissió d'Estudis i Informes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha donat el vistiplau a la petició efectuada pel seu expresident, Carlos Dívar, de rebre la indemnització que li correspon per la seva condició d'ex alt càrrec de l'Estat, segons han confirmat fonts d'aquest òrgan.

El que va ser president del Tribunal Suprem i de l'òrgan de govern dels jutges tindria dret a rebre el 80% de les seves retribucions (130.152 euros bruts a l'any) durant un termini màxim de dos anys. Els 20 vocals que formen el ple del CGPJ tenen pendent de ratificar l'informe de la Comissió.

Després les retallades aprovades pel Govern, Dívar podrà triar entre el cobrament de la pensió i la remuneració de transició, que cobraria en un únic termini.

Dívar dimiteix com a president del CGPJ i del Suprem

Carlos Dívar ha fet oficial la seva dimissió com a president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, com a conseqüència de l'escàndol dels seus viatges de gresca a Marbella i altres ciutats sufragats amb diners de la institució. Dívar ja havia anunciat la seva decisió dissabte passat, després de comprovar que no comptava amb el suport exprés de cap vocal i que 14 dels 20 que formen el Ple recolzaven la seva sortida.

Anasagasti: Dívar, "un personatge d'El Padrí" de festa amb "el seu nòvio l'escorta"


Izquierda Unida presentarà una iniciativa al Congrés per exigir la destitució del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, per "el dany irreversible que ha causat a la Justícia". La polèmica al voltant dels viatges del també president del Suprem no cessen. El senador per Biscaia Iñaki Anasagasti li dedica al seu bloc un article en el qual no es talla un pèl i l'identifica amb un personatge de 'El Padrí' i l'acusa de pagar amb diners públics les seves estades al costat de "el seu nòvio, el cap dels seus escortes".


La trama de les ITV -amb Oriol Pujol- va voler penetrar en altres negocis

La xarxa de corrupció organitzada pel pujolisme actuava amb tota l'impunitat i arrogància, fins al punt que la trama de les ITV va intentar influir en altres negocis, com inspeccions d'eficiències energètiques o control de contaminació atmosfèrica. Un informe del Servei de Vigilància Duanera, que va portar a terme les investigacions, situa Oriol Pujol com col·laborador dels intermediaris. Cap dels tractes es va dur a terme i l'hereu no ha estat citat a declarar.

La causa és una derivada de l'anomenat cas Campió, un tràfic d'influències descobert a Galícia. En les intervencions telefòniques apareixen dos intermediaris de Barcelona, ​​tots dos anomenats Sergi, que parlen d'un possible negoci farmacèutic. A partir d'aquí es va descobrir la possible existència d'un grup de persones, entre els quals estaven tots dos i un matrimoni, que intentaven mediatitzar les concessions de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV).

Per aconseguir aquest fi, cita el Servei de Vigilància Duanera en un altre informe, els dos Sergi "necessiten que s'involucri Oriol Pujol Ferrusola". Aquesta deducció part de les intervencions telefòniques efectuades, on Sergi P. i Sergi A. parlen profusament de la seva relació amb el polític. Els agents fins i tot els van seguir i van comprovar com menjaven junts. Després, per telèfon, donaven versions dels dinars on assenyalaven que Oriol Pujol estava al corrent de les seves gestions. Fins i tot en alguna xerrada s'arriba a denominar el president del grup parlamentari de CDC Zumosol. En una segona anàlisi, Vigilància Duanera assenyala que el paper d'Oriol Pujol era "aportar influència política (...) per beneficiar el projecte", i afegeix que té vincles societaris amb un dels dos Sergi.

Fonts de Convergència Democràtica de Catalunya consultades sobre això van destacar que Oriol Pujol no ha estat ni citat a declarar ni de bon tros imputat; ressaltar que són negocis no portats a terme i van afegir que Oriol Pujol no pot controlar el que altres persones diguin per telèfon sobre les seves relacions.

Les converses telefòniques posen en relleu l'interès dels intermediaris per la concessió de la xarxa d'ITV a Catalunya. De fet, hi havia un concurs, però estava impugnat i al final es va anul·lar per sentència judicial. En els tractes es destaca la necessitat de substituir un subdirector general d'Energia, que al final va ser rellevat per CiU per un altre funcionari qualificat per la trama de "obedient".

També es contacta amb Josep Tous, que va ser coordinador general de la Diputació de Barcelona. Aquest, en les intervencions, parla que li nomenen mediador amb el sector per arribar a un acord. En una d'aquestes converses amb Sergi P., Tous l'informa de la seva designació i li diu que així tindrà "un bon contacte". També parla dels seus cafès amb un jutge que porta els recursos. Per aquest assumpte es va obrir una peça separada sobre el president d'una sala del contenciós de Barcelona, ​​que ha estat elevada al Tribunal Suprem per tal que decideixi.

Però no només, al llarg de la causa, es posa de relleu l'interès dels intermediaris per les ITV. També fan èmfasi en la possibilitat d'entrar a la inspecció d'eficiència energètica (per a això han de dominar el Col·legi d'Enginyers), on podrien monopolitzar les inspeccions als domicilis, o la gestió de les xarxes de control de de contaminació atmosfèrica. Fins i tot parlen d'altres possibilitats: concessió d'una llicència de ràdio a un periodista amic, la privatització del Circuit de Catalunya expulsant al RACC o, fins i tot, una futura gestió privada de les presons.

Els intermediaris porten a terme negociacions sobre les ITV amb diverses empreses. La primera és una firma alemanya, amb la que discuteixen. Fins i tot marquen temps, amb previsions polítiques curioses. Per exemple, si CDC governa dues legislatures, a partir del cinquè any van apretar les clavilles a aquesta companyia. Després ho intenten amb una firma de València. El tracte no es va dur a terme.

Iran acusa Israel d'organitzar l'atemptat terrorista a Bulgària

Iran nega la implicació en l'atac contra turistes israelians a Bulgària i acusa de l'atemptat a les autoritats d'Israel: "Semblant atac terrorista va poder ser planejat i perpetrat només per un règim la curta història és plena d'operacions terroristes i atemptats que busquen implicar a tercers com a part dels seus propis jocs polítics", va dir l'ambaixador de la República Islàmica davant l'ONU, Muhammad Hazai.

Hazai va fer aquesta declaració durant la inauguració d'uns debats sobre la situació al Pròxim Orient en el Consell de Seguretat de l'ONU.

El representant del règim iranià ha destacat a més que Teheran "condemna el terrorisme en totes les seves formes i expressions".

Hazai va assenyalar que el propi Iran és una víctima de les operacions terroristes del país hebreu en recordar els atemptats contra físics nuclears iranians, es van saldar amb la mort de quatre especialistes en 2010.

El 18 de juliol passat a l'aeroport de Burgas, Bulgària, un autobús amb turistes israelians va ser volat per un terrorista suïcida. Com a conseqüència de l'atemptat, van morir sis persones i més de 30 van resultar ferides.

Millet va aconseguir requalificacions irregulars de finques rústiques

L'autor confés de l'espoli del Palau de la Música, Fèlix Millet, va aconseguir que l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès requalifiqués irregularment en tres ocasions terrenys de la seva propietat per a la construcció d'edificis d'habitatges, segons es dedueix d'un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Per aconseguir-ho, l'empresari model de Jordi Pujol i font de la financiació il.legal del partit d'Artur Mas, va condicionar uns ajuts a la biblioteca d'aquesta mateixa localitat a la modificació urbanística de les seves propietats rústiques.

La Sindicatura assenyala que l'ajuntament, a instàncies de Fèlix Millet i la seva dona, va aprovar una primera requalificació l'any 2001 perquè es poguessin construir 55 habitatges, tot i la inexistència d'una anàlisi detallada que ratifiqués la conveniència i oportunitat de tal iniciativa i sense tenir en compte un informe del departament de Medi Ambient de la Generalitat, que desaconsellava la modificació de la qualificació d'una part significativa del terreny.

Mitjançant un conveni de naturalesa no urbanística, diu l'informe de la Sindicatura, els propietaris de la finca van condicionar l'aportació de més de noranta mil euros per finançar la compra de mobles per a la biblioteca municipal a l'aprovació definitiva del pla general d'ordenació urbana que contemplaria la requalificació que desitjaven.

Posteriorment, en els anys 2006 i 2009, l'ajuntament va aprovar noves actuacions per fer possible l'ampliació del nombre d'habitatges a construir fins a 129, sense motiu objectiu que justifiqués els nous canvis.

L'informe de la Sindicatura, sol·licitat pel Parlament de Catalunya en el marc de la investigació sobre les activitats de Fèlix Millet, també assenyala que es podia preveure que l'oferta de pisos prevista en el pla urbanístic superaria de sobres la demanda real.

Rússia expressa sorpresa davant la negativa d'Occident a condemnar l'atemptat contra el ministre de Defensa a Síria


Rússia va expressar la seva sorpresa davant la negativa d'Occident a condemnar l'atemptat terrorista perpetrat a Damasc el 18 de juliol passat i va qualificar les declaracions d'alguns socis occidentals com una justificació directa del terrorisme, va declarar el canceller rus, Serguei Lavrov.

Com a exemple, Lavrov va citar les declaracions de l'ambaixadora dels EUA davant l'Organització de Nacions Unides (ONU), Susan Rice, va qualificar l'atemptat com un senyal perquè el Consell de Seguretat s'apressi a aprovar una resolució contra Síria.

"En altres paraules (...) això significa: mantindrem el nostre suport a aquests actes terroristes fins que el Consell de Seguretat no faci el que volem. Aquesta és una postura absurda", va destacar Lavrov.

Alhora, ha qualificat una sèrie de declaracions provinents d'alguns diplomàtics nord-americans com una "justificació directa del terrorisme".

Després de l'atemptat perpetrat el 18 de juliol passat per un terrorista suïcida prop de la seu central de Seguretat Nacional a la capital siriana, van morir el titular de la cartera de Defensa siriana, el general Daud Rajiha, el seu adjunt Asef Shaukat, el cunyat del president Bashar Assad i el general Hassan Turkmani, exministre de Defensa.

El cap del Servei de Seguretat Nacional de Síria, Hisham Bakhtiar, va morir l'endemà a conseqüència de les greus ferides que va patir en l'atemptat terrorista perpetrat a Damasc.

Els enfrontaments armats entre les forces lleials al president Bashar Assad i les de l'oposició, van causar a Síria més de 17.000 morts des de març de 2011, segons les últimes estimacions de les Nacions Unides, fetes el 19 de juliol.

Rússia i la Xina van vetar una resolució més del Consell de Seguretat de l'ONU que amenaçava amb sancions a Síria i temen que la pèrdua del sistema estatal i de la sobirania del país conduirà no només cap a una guerra civil sinó també a un conflicte regional.

Espia colombià confessa que al seu país es gesta un pla contra Nicaragua

L'espia colombià Luis Felipe Rios Castaño, condemnat a 16 anys de presó la setmana passada a Nicaragua per espionatge a l'Exèrcit, va confessar que a Colòmbia es podria estar gestant un pla militar per atacar la nació centreamericana.

L'Exèrcit nicaragüenc va revelar un enregistrament de la confessió de Rios Castaño, en la qual parla sobre la informació que requeria la intel·ligència militar colombiana, de la qual rebia ordres.

Va afirmar que entre el sol·licitat des de Bogotà estaven "les coordenades de les bases militars" nicaragüenques, així com "l'estat operatiu" de les mateixes, va citar Telesur.

"No es va pensar en un desembarcament de tropes ni coses d'aquestes. Realment un bombardeig des d'allà fins aquí no, però sí acostar aeronaus el més que puguin per fer bombardejos sobre les coordenades de bases militars "nicaragüenques, va manifestar Ríos Castaño.

L'espia va informar a més que per a aquesta presumpta agressió, Colòmbia està invertint uns 500 milions de dòlars en armaments, com fragates de guerra FC-1500, míssils sud-coreans amb capacitat de 150 quilòmetres d'abast, a més s'estan adaptant a les seves aeronaus de guerra míssils Stihl de 250 quilòmetres d'abast i adquirint igualment submarins alemanys.

L'espia també va informar que la intel·ligència colombiana volia conèixer les relacions militars de Nicaragua amb altres països en matèria de cooperació. A Colòmbia estan interessats a saber "si hi havia vincles amb la intel·ligència cubana i" em van preguntar si hi havia intel·ligència cubana operant aquí o assessorant a l'Exèrcit de Nicaragua ".

Va afegir que "(Volien saber) qfins on estava Veneçuela ficada en la part operativa. I amb l'Iran simplement preguntar si hi havia nexes de cooperació amb l'Exèrcit (...) Si en un cas donat existís un conflicte (volien) saber quin suport real té Nicaragua d'aquests països ".

L'espia Rios Castaño va ingressar a la nació centreamericana a finals de 2010, fent-se passar com a corresponsal de premsa del Grup Edefa (d'Espanya), amb l'objectiu d'accedir a informació privilegiada de caràcter militar de Nicaragua.

La revelació d'aquest enregistrament es dóna després que el cap de l'Exèrcit de Nicaragua, Juli Cèsar Avilés, acusés Colòmbia de no respectar al Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) en realitzar, la setmana passada, una desfilada militar a l'illa caribenya de Sant Andrés, la sobirania de la qual reclama Managua.

L'home que va fer esclatar l'autobús a Bulgària va actuar en complot amb un grup de conspiradors

El terrorista que va volar la setmana passada un autobús amb turistes israelians a Bulgària no va actuar sol i al darrere del fet hi va estar un grup de conspiradors, va informar el primer ministre de Bulgària, Boyko Borisov.

"Aquests (terroristes) van ser persones amb molta experiència i van actuar estrictament", va dir ahir Borisov, que va afegir que el grup de conspiradors hauria estat al país com a mínim un mes.

L'home que va volar l'autobús a l'aeroport de Burgas, Bulgària, suposadament no sabia que portava una bomba, ha informat la premsa búlgara.

Va afegir que l'home utilitzat en qualitat de terrorista suïcida aparentment pensava que portava narcòtics i no una bomba. A dia d'avui aquesta és una de les versions dels investigadors.

El 18 de juliol passat a l'aeroport de Burgas, Bulgària, un autobús amb turistes israelians va ser volat per un terrorista suïcida. Com a conseqüència de l'atemptat, van morir cinc ciutadans israelians, el conductor, un ciutadà búlgar i el suposat terrorista, i 35 turistes israelians van resultar ferits.

El Comitè Olímpic de Londres nega al president de Bielorússia l'acreditació als Jocs

El Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Londres ha negat a Alexander Lukaixenko, president de Bielorússia i cap del Comitè Olímpic Nacional del seu país, l'acreditació d'assistència a l'esdeveniment esportiu internacional, ha informat el president del Comitè Olímpic Rus, Alexander Zhukov.

"Al president del Comitè Olímpic Nacional bielorús, Alexander Lukaixenko, li va ser negada l'acreditació als Jocs Olímpics de Londres És que l'esport no està fora de la política?, Va escriure Zhukov en el seu microbloc a Twitter, sense especificar el motiu del rebuig.

Zhukov en el seu missatge pregunta Què hi ha dels valors olímpics i les tradicions? "Tot escolar sap que a Grècia durant els jocs s'acordava una treva", subratlla el funcionari.

El president bielorús va acomiadar el seu equip olímpic nacional a mitjans d'aquest mes deixant-los la tasca de guanyar 25 medalles, incloses 5 d'or. En la seva intervenció en el "Basar Eslau" a Vitebsk, Lukaixenko va dir que en la seva opinió, els Jocs Olímpics estan polititzats.

Els Jocs Olímpics de Londres es duran a terme del 27 de juliol al 12 d'agost.

Rússia expressa la seva sorpresa davant la negativa d'Occident a condemnar l'atemptat contra el ministre de Defensa sirià

Rússia ha expressat "sorpresa davant la negativa d'Occident a condemnar l'atemptat terrorista perpetrat a Damasc el 18 de juliol passat" i qualifica les declaracions d'alguns socis occidentals com "una justificació directa al terrorisme", ha dit el canceller rus, Serguei Lavrov. Com a exemple, Lavrov ha citat les declaracions de l'ambaixadora dels EUA davant l'Organització de Nacions Unides (ONU), Susan Rice, va qualificar l'atemptat com un senyal perquè el Consell de Seguretat s'apressi a aprovar una resolució contra Síria.

"En altres paraules (...) això significa: mantindrem el nostre suport a aquests actes terroristes fins que el Consell de Seguretat no faci el que volem. Aquesta és una postura absurda", ha destacat Lavrov.

Alhora, ha qualificat una sèrie de declaracions provinents d'alguns diplomàtics nord-americans com una "justificació directa al terrorisme".

Després de l'atemptat perpetrat el 18 de juliol passat per un terrorista suïcida prop de la seu central de Seguretat Nacional a la capital siriana, van morir el titular de la cartera de Defensa sirià, general Daud Rajiha; seu adjunt Asef Shaukat, cunyat del president Bashar Assad, i el general Hassan Turkmani, exministre de Defensa.

El cap del Servei de Seguretat Nacional de Síria, Hisham Bakhtiar, va morir l'endemà passat a conseqüència de les greus ferides que va patir en l'atemptat terrorista perpetrat a Damasc.

Els enfrontaments armats entre les forces lleials al president Bashar Assad i de l'oposició, van causar a Síria més de 17.000 morts des de març de 2011, segons les últimes estimacions de Nacions Unides, fetes el 19 de juliol.

Rússia i Xina van vetar una resolució més del Consell de Seguretat de l'ONU que amenaçava amb sancions a Síria i temen que la pèrdua del sistema estatal i de la sobirania del país conduirà no només cap a una guerra civil sinó també a un conflicte regional.

CiU, ICV-EUiA i ERC aproven una agència tributària pròpia però es rebutja el "pacte social"

El Parlament ha aprovat amb els vots de CiU, ICV-EUiA, ERC i el diputat Joan Laporta que l'Agència Tributària de Catalunya gestioni, recapti, liquidi, revisi, sancioni i inspeccioni tots els tribus suportats a Catalunya i a més que serà l'única administració responsable. Aquest és el punt clau del nou model de finançament que ha fet abstenir-se el PSC i el vot contra de PP, C's i Solidaritat. L'esmena d'ICV-EUiA reclamant el "pacte social", és a dir, detallar més concretament que els ingressos pel nou finançament vagin destinats a polítiques socials i serveis de l'estat del benestar ha estat rebutjada per majoria amb l'únic recolzament del PSC.

En canvi, el PSC ha votat a favor del punt que estableix que "Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat". En aquesta qüestió, el PPC també ha votat en contra.

L'esmena que ICV-EUiA ha deixat viva fins a la votació per reclamar el "pacte social", és a dir, detallar més concretament que els ingressos addicionals que puguin provenir del nou finançament vagin destinats a polítiques socials, serveis de l'estat del benestar i que no siguin utilitzats per rebaixar la pressió fiscal de Catalunya. Aquest punt que Iniciativa ha volgut mantenir en no haver arribar a un acord amb el Govern, ha tingut el rebuig de la majoria de diputats, quedant sola ICV-EUiA i el PSC. ERC s'ha abstingut.

Tot i que el partit liderat per Alícia Sánchez-Camacho havia donat per fet en les últimes setmanes que s'abstindria en el model de pacte fiscal acordat per CiU, ICV-EuiA i ERC, finalment ha canviat d'opinió i ha votat en contra dels punts del text que estableixen les bases del nou model, tant la fórmula d'Agència Tributària Catalana com la contribució a la solidaritat amb els altres territoris. Tot i així, els populars catalans s'han abstingut en la resta del contingut del pacte fiscal.

Per la seva banda, el PSC ha donat suport a tots els punts de la proposta menys els que defineixen com serà l'Agència Tributària de Catalunya i el que fixa l'aportació catalana a l'Estat. El text aprovat estableix que la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l'Agència Tributària de Catalunya, que serà l'única administració responsable.

A més, diu que l'Agència ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l'organització i l'exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de "col·laborar administrativament amb d'altres administracions de caràcter local, estatal i europeu, especialment en la lluita contra el frau".

El PSC també s'ha abstingut en l'establiment de "l'aportació catalana" a l'Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns prestats que afecten a Catalunya i que li són propis, i en concepte de cooperació interterritorial. Una aportació que serà revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l'Estat.

En canvi, els socialistes han aprovat juntament amb CiU, ICV-EUiA i ERC que la Generalitat disposi de "plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos suportats a Catalunya, dins del marc d'harmonització fiscal comunitària". Així mateix, els socialistes també han votat a favor que a l'hora de determinar l'aportació catalana, "Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. I que els recursos ala solidaritat "s'han de destinar als serveis bàsics de l'estat del benestar tenint en compte l'esforç fiscal.

Pel que fa a la resta de la proposta aprovada, s'ha repetit el mateix esquema de votació, CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA han votat a favor, el PPC s'ha abstingut mentre que C's i SI hi ha votat en contra. D'aquests punts destaca la constatació que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat de Catalunya al llarg dels 32 anys han suposat un "avenç en termes econòmics i de capacitat normativa però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix el nostre país". A més, el text diu que la publicació de les balances fiscals evidencia que Catalunya se situa "en un preocupant dèficit fiscal, amb l'enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància pel desenvolupament i el benestar del país i retreu a l'Estat la "manca de lleialtat institucional".

La proposta aprovada també reivindica un acord de finançament que suposi un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història de l'autogovern de Catalunya. Insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals "adaptat a la redistribució competencial que determini el model d'organització territorial propi. Un model que tindrà com a principis "l'autonomia local, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat, i el reequilibri territorial".

La proposta de pacte fiscal que es portarà a Madrid també insta a crear un "grup de treball amb capacitat decisòria" per fer el seguiment de la negociació amb l'Estat, integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el seu ple suport a la proposta. Un grup que fixarà "un calendari d'actuació", que anirà lligat al temps de negociació amb l'Estat.

Finalment, no es fa cap referència a on aniran destinats els nous recursos que generi el pacte fiscal, malgrat la proposta inicial del Govern establia que anirien a parar de manera prioritària a polítiques bàsiques de l'estat del benestar. Finalment no hi ha hagut acord amb ICV-EUiA que no volia que es condicionés al compliment de la legislació catalana en matèria de limitació del dèficit i reducció de l'endeutament.

L'últim punt de la proposta aprovada insta el Govern a aconseguir la "màxima implicació activa" de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya al voltant de l'acord, així com traslladar a les institucions europees la naturalesa i els objectius de l'acord.

L'estat propi


Més enllà de les esmenes transaccionades i dels punts clau de la proposta del Govern, hi ha hagut dues votacions que, tot i suposar el rebuig dels textos, mantenien una certa atenció mediàtica. D'un costat, Solidaritat havia mantingut una esmena seva on demanava que si "l'Estat continua refusant aquest model de finançament, la Generalitat procedirà a prendre les mesures necessàries per implementar-lo, establint unilateralment un estat independent per Catalunya". En aquest punt, CiU ha optat per abstenir-se, quedant així els seus 61 vots en blanc; els 14 de SI, ERC i Joan Laporta a favor; i els 56 vots de la resta, en contra.

L'exèrcit de Síria força el replegament dels mercenaris a Alep i Damasc

Les tropes de govern han obligat aquest dimecres als rebels a replegar-se de les dues grans ciutats de Síria, Alep i Damasc, mentre la situació humanitària empitjora dia a dia al país. Els combats a Alep, ubicada al nord del país, es van registrar en diversos districtes. Les tropes sirianes han anat recuperant en els últims dies les zones ocupades pels mercenaris. Pel que sembla, almenys 2.000 soldats sirians van marxar cap a Alep, uns 500 d'ells retirats de la convulsa província de Idlib.

Les tropes del govern actuen amb gran duresa també a Damasc, on helicòpters de combat van disparar sobre el barri del sud de la capital Al Hayar al Aswad, segons fonts mercenaries que són les dels mitjans occidentals i que no identifiquen mai la font. Aquesta zona és un dels últims bastions dels mercenaris a Damasc, després que en els últims dies les tropes del president Bashar al-Assad els fessin replegar allà des d'altres barris.


El govern sirià protesta per la manipulació dels mitjans occidentals sobre les armes químiques

La declaració d'un diplomàtic sirià sobre el possible ús d'armament químic va ser manipulada per diversos mitjans. Així ho va manifestar el Ministeri d'Afers Exteriors del país, instància que va aclarir que recorrerien a aquestes armes només en cas d'una agressió estrangera i no en contra de ciutadans ni de l'oposició del país, tal com molts mitjans van assegurar que s'havia dit.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, crida a la comunitat mundial a detenir per fi el vessament de sang a Síria. "No ho demorin més! Uniu! Negociïn!", ha demanat Ban en un discurs davant el Parlament bosnià a Sarajevo. Afegí que la comunitat internacional està obligada a evitar les greus violacions dels drets humans: "Per això actuarem a Líbia i a Costa d'Ivori. Avui, el món es veu desafiat per Síria", ha espetat el coreà Ban.

En tant, la crisi humanitària és cada vegada més gran. Cada vegada més persones fugen dels sagnants combats. Jordània ha instal·lat una gran ciutat-campament prop de la ciutat fronterera de Mafrak per als sirians que fugen de la violència al seu país, amb espai per 130.000 persones, han informat hui organitzacions humanitàries del país.

Turquia tanca fronteres

Per la seva banda, el govern de Turquia va decidir tancar la seva frontera amb Síria per al trànsit de persones i productes. Només en algunes excepcions, serà possible a determinats grups de persones creuar la frontera, va dir el ministre de Duana i Comerç, Hayati Yazici, davant periodistes a Ankara.

Com motius va nomenar els problemes de seguretat i els combats cada vegada més forts a Síria. Per als refugiats, les fronteres segueixen obertes com aleshores, va aclarir. En els 900 quilòmetres que comparteixen de frontera Síria i Turquia hi ha 13 passos fronterers.

Advertència russa

Rússia diu a Síria que no ha d'utilitzar armes químiques, segons va exigir el viceministre de l'Exterior, Mikhaïl Bogdanov, durant una trobada amb l'ambaixador sirià a Moscou. El règim de Damasc ha de respectar estrictament el protocol de Ginebra de 1925 que prohibeix l'ús de gas verinós i de substàncies de combat similars, va assenyalar Bogdanov.

Els rebels sirians van denunciar dimarts que les forces del govern han traslladat armes químiques als aeroports propers a les fronteres del país, després que el règim amenacés dilluns amb fer-les servir si pateix un atac extern.