dijous, 22 de desembre de 2011

Adolfo Barrena afirma que "el nomenament d'Arias Cañete és una mala notícia per al medi ambient"

Izquierda Unida, a través del seu responsable federal de Medi Ambient, Energia, Aigua i Transports, Adolfo Barrena, exigeix ​​al nou Govern de Mariano Rajoy que posi en marxa "polítiques eficaces de sostenibilitat social i ambiental", alhora que per desenvolupar-les, i donats els antecedents mostrats pels populars, "resulta una mala notícia el nomenament d'Arias Cañete com a ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient".

Barrena recorda que des d'IU sempre s'ha reclamat un ministeri específic de Medi Ambient i, per això, denuncia "l'inadequat que sembla, en especial davant la greu situació ambiental del planeta, ubicar la responsabilitat de la sostenibilitat i del medi ambient en un ministeri amb el que es comparteixen altres àrees de govern. Ja expressem una opinió similar quan Rodríguez Zapatero 'va ajuntar' aquesta matèria amb el medi rural i marí i ens sembla encara més greu que ho facin ara amb Agricultura i Alimentació".

"Rajoy -contínua el responsable federal d'IU- no sembla adonar-se de la greu situació ambiental que, indiscutiblement, va unida a la crisi de model econòmic i productiu que el capitalisme ha produït, i que, a més, sembla que només volen resoldre a partir del creixement constant del consum de recursos naturals per mantenir l'activitat econòmica".

Per Barrena, "és el moment d'apostar per un nou model productiu en el qual la sostenibilitat social i ambiental siguin l'objectiu fonamental, en comptes de l'obtenció ràpida de guanys. És absolutament necessari que el model econòmic sigui social i ambientalment més sostenible i això no pot donar-se quan s'ha posat al capdavant a Arias Cañete".

El responsable de Medi Ambient d'IU recorda "la poca sensibilitat ambiental del nou ministre, que és absolut i fidel defensor de l'energia nuclear, així com a servidor de les multinacionals de l'agricultura transgènica. A més, quan va ser ministre d'Agricultura del Govern d'Aznar es va declarar com un 'transvasista' convençut, el que el va portar a declarar que el transvasament de l'Ebre es faria 'pel civil o pel militar' i, en una altra ocasió, que es portaria a terme "per ous".

"Les declaracions de Ban Ki-moon sobre l'operació militar a Líbia contradiuen els fets"

"Les declaracions del secretari general de que les accions militars a Líbia es van emmarcar estrictament en la resolució 1973 de l'ONU contradiuen els fets i no es corresponen amb la valoració de molts països membres de l'ONU i del seu Consell de Seguretat", va dir el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Alexandr Lukashévich. I va indicar a Ban Ki-moon que, "sent el principal càrrec administratiu de l'ONU, hauria de prendre en consideració la postura de tots els membres de l'Organització en fer declaracions d'aquest tipus, especialment quan es tracta d'assumptes tan sensibles de l'agenda internacional".

"A més, la lògica segons la qual s'intenta presentar l'operació militar a Líbia com a model per solucionar situacions de crisi en el futur és com a poc cínica", ha apuntat el diplomàtic rus.

Lukashévich recordar les infraccions comeses pels països de l'OTAN durant l'operació líbia, particularment el subministrament d'armes als insurgents eludint l'embargament de l'ONU, l'enviament de personal militar estranger a les zones de combat i la violació de la zona d'exclusió aèria imposada per resolució del Consell de Seguretat.

La lluita armada contra el règim de Muammar Gaddafi a Líbia va durar gairebé nou mesos. La confrontació entre les tropes governamentals i les forces rebels va causar milers de morts i perjudicar seriosament l'economia del país.

Gaddafi, que va governar durant més de 40 anys, va morir a l'octubre a les rodalies de la seva ciutat natal de Sirte després que el capturessin, ferit pels avions de l'OTAN, els mercenaris del Consell Nacional de Transició libi.ç

Líbia: Combats de la resistència verd en Tarhuna

"Actualment Líbia és escenari de nombrosos enfrontaments armats entre diferents grups, bandes i fraccions àvides de repartir-se el botí. Els anomenen enfrontaments tribals i no els considerem actes de resistència sinó actes criminals fruit del caos en què l'OTAN ha sumit el país".

"Diferenciem aquests actes de violència insensata dels legítims actes de resistència nacional armada protagonitzada per patriotes antiimperialistes hagin simpatitzat o no amb Gaddafi en contra dels lacais de l'OTAN. Pel que sembla a la localitat de Tarhuna s'han produït durant hores enfrontaments d'aquest tipus entre grups resistents i bandes de rates armades ".

Mas-Colell no garanteix que els funcionaris cobrin la paga

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha apuntat que els treballadors públics podrien no cobrar la totalitat de la paga extra del mes de desembre durant el 2012. Segons Mas-Colell, la situació econòmica de la Generalitat encara podria "empitjorar", fet que l'impedeix garantir aquest cobrament. "Jo mai dic res segur. Ho espero, però no ho garanteixo. La situació encara pot empitjorar bastant", ha comentat Mas-Colell en resposta al diputat d'ICV-EUiA Joan Boada. A la foto: Andreu Mas-Colell i l'amo de la Generalitat Salvador Alemany i Mas, dictador de les retallades del seu govern.

En tot cas, el conseller d'Economia ha insistit que el dia 28 de desembre els treballadors públics cobraran, almenys, el 80% del salari i que en aquest pagament no es produirà cap retenció de l'IRPF, perquè ja s'ha produït.

Andreu Mas-Colell ha indicat que el cop que suposa l'impagament dels 759 milions d'euros corresponents a la Disposició Addicional Tercera és "dramàtic" per la tresoreria de la Generalitat i en aquest marc se situa l'ajornament del cobrament de la paga extraordinària de Nadal per als treballadors públics.

Pel que fa al cobrament de l'IRPF als funcionaris malgrat no haver rebut la paga de Nadal, Mas-Colell ha assumit la responsabilitat perquè la intenció del Govern era comunicar-ho prèviament, "però no es va fer". El diputat d'ICV-EUiA Joan Boada li ha comunicat que demanaran la seva reprovació per aquest fet que consideren "il·legal" i, fins i tot, ha demanat al conseller que dimiteixi del càrrec.

El conseller d'Economia ha anunciat, a més, que la Generalitat no està pagant les cotitzacions a la Seguretat Social com una altra mesura "difícil" però necessària per aturar el cop a la tresoreria que esdevé l'impagament dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut. "No paguem les cotitzacions socials. Estem endarrerint al màxim el pagament", ha destacat Mas-Colell, que ha qualificat l'actitud de la Generalitat de "tancament de caixes transitori".

Bèlgica paralitzada per la vaga contra la reforma de pensions

Els principals sindicats belgues realitzen aquest dijous una vaga general que ha paralitzat pràcticament tot el transport públic de Brussel·les (capital) en rebuig al pla de reformes de les pensions proposat pel Govern de Elio Di Rupo, per reduir el dèficit fiscal al país. La vaga general va ser convocada pel sector públic, sobretot el transport, però també pels hospitals, escoles, cadenes de televisió i ràdios públiques.

Els sindicats ferroviaris han anunciat una interrupció dels serveis de trens fins les 21h00 GMT d'aquest dijous i segons, agències de notícies internacionals l'atur general podria prolongar-se fins dissabte que ve.

Les empreses gestores del transport públic a Brussel·les, Flandes (nord del país) i Valònia (sud) també han informat sobre la interrupció de gairebé tots els metres, tramvies i autobusos que circulen pel país.

A més, els sindicats han col·locat a les 06H30 GMT piquets en les principals carreteres d'entrada i sortida a Brussel·les, el que provoca embussos de fins a 140 quilòmetres, segons el diari local Le Soir.

L'aeroport de Brussel · les, però, funciona amb total normalitat i fins ara no ha registrat cap anul·lació de vols amb motiu de la vaga, tot i que els sindicats havien convocat tant a pilots com a personal de cabina.

Mentrestant, el 80% dels guardes de presons de Bèlgica s'han sumat a la vaga i seran substituïts per policies.

El pla de reforma proposat per Di Rupo no pretén modificar l'edat jubilatorio, fixada als 65 anys d'edat, però sí que busca retardar en dos anys el límit d'edat per als treballadors que s'acullen a la jubilació anticipada, que de ser aprovat passaria ser als 62 anys.

A més de l'edat, a Bèlgica el sistema de pensions es calcula tenint en compte els anys treballats cotitzats (45 anys), la situació familiar i el salari mitjana obtinguda durant la carrera.

Les pensions a Bèlgica són una de les més baixes a Europa. Un home treballador del sector privat, casat amb 45 anys de carrera, obtindrà de mitjana una pensió entre mil 155 euros (mil 506 $), mentre que una dona rebria 634 euros (826 dòlars).

Si es tracta d'un funcionari públic la mitjana pujaria a dos mil 400 euros mensuals (tres mil 128 $) per a un home, dos mil euros (dos mil 607 $) per a una dona.

Recentment, l'agència de qualificació Moody 's va degradar en dos esglaons la nota del deute de Bèlgica a "AA3".

La Diputació en ple tomba la proposta de Sintes pel CCCB

El ple de la Diputació de Barcelona ha aprovat -amb els vots a favor del PP i del PSC i l'abstenció d'ICV-EUiA i ERC- una moció presentada pel PP per impedir el nomenament de Marçal Sintes com a director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i convocar un concurs "restringit" per a aquesta plaça. La Diputació va anunciar que Sintes -propagandista nazicatòlic d'ESADE a sou de CiU- es faria càrrec de la institució després d'haver estat proposat pel seu president, Salvador Esteve (CiU), però el PP -el seu soci en el govern de la Diputació- ho ha tombat i censura que s'hagi fet sense concurs previ. ERC i ICV-EUiA, Jordi Portabella i Alex Mañas, s'han abstingut en la votació

Alberto García Villagrasa (PP), ha justificat la moció perquè segons la seva opinió es necessita un perfil transversal relacionat amb el món de la cultura, i ha defensat l'opció del concurs restringit perquè ha d'anar "condicionat" pel model que es vol per al CCCB. Tot i que molts diputats ho consideren una resposta a la votació contra Rajoy de CiU al Congrés.

El portaveu del PSC, Josep Mayoral, ha coincidit a discutir "la forma i l'oportunitat del nomenament" més que el mateix nom triat, i ha matisat que l'opció del concurs restringit seria plausible si és la junta del CCCB la que té la capacitat de decisió.

Els líders d'ERC i ICV-EUiA, Jordi Portabella i Alex Mañas, s'han abstingut en la votació, perquè, igual que el PP, estan en contra del mètode escollit, però no s'han mostrat a favor del concurs restringit, sinó per un universal obert a tots els candidats.

Tant Portabella com Mañas han considerat un fet insòlit la moció del PP, perquè genera una inestabilitat preocupant i posa en evidència que el govern de la Diputació és una col · lació "molt desavingut", segons Portabella.

"Això no té res a veure amb el CCCB, el nom escollit no els agrada", ha dit Mañas, mentre que Portabella ha afegit que la moció és simplement una rebequeria del PP.

L'únic grup que ha votat en contra de la moció ha estat CiU, i el seu portaveu, Joan Carles García Cañizares, ha remarcat que la discussió no porta enlloc, perquè per resoldre el conflicte caldria modificar els estatuts del CCCB -que ara permeten que el president de la Diputació nomeni directament al seu director-, un canvi que no pot fer el ple.

La controvèrsia va començar aquest dilluns, quan el president de la Diputació de Barcelona, ​​Salvador Esteve (CiU), va escollir el periodista Marçal Sintes com a nou director del CCCB per rellevar el filòsof Josep Ramoneda, ideòleg del centre i el seu director des de 1989.

En el ple també s'han aprovat els pressupostos de 2012 i la modificació parcial del dictamen aprovat pel ple corporatiu el 26 de juliol de 2011, sobre la fixació del nombre, característiques i retribucions del personal eventual.

ICV-EUiA portarà al Consell de Garanties l’impagament de la paga de Nadal

La portaveu parlamentària d’ICV-EUiA, Dolors Camats, ha anunciat avui que presentarà juntament amb els subgrups de ERC, C’S i SI i aquells que s’hi vulguin sumar el Decret Llei de 3/2011, de 20 de desembre, de mesures urgents en matèria de tresoreria que justifica l’impagament del 20% de la paga extra de Nadal als treballadors públics i la retenció de l’IRPF perquè “està carregat d’il·legalitats” i perquè és “autojustificatiu” de la “ineficàcia i ineficiència del Govern”. El conseller Mas-Colell ha dit al Parlament que la Generalitat ha fet un "tancament de caixes transitori" i no paga les cotitzacions dels funcionaris a l'estat.

“Aquest decret acaba establint un estat d’excepció dels drets laborals a Catalunya”, ha denunciat Camats que ha posat com exemple la suspensió dels acords i pactes sindicals i inaplicació de convenis col·lectius.

“Li podríem preguntar al Govern si també permetrà que les empreses que la Generaliat és deutora i els ajuntaments que tenen deutes pendents també poden deixar de pagar les nòmines”, ha demanat Camats que ha assegurat que té prou arguments per portar el Decret al Consell de Garanties Estatutàries per perquè dictamini sobre la “il·legalitat i les flagrants irregularitats que hi veiem”. “Em temo que ara no ens podran dir que no”, ha destacat.

“Haurem d’esperar que sigui aquest organisme qui dictamini si és legal o no”, ha dit la portaveu parlamentària que ha assegurat que el decret amaga “la incapacitat del Govern de Mas per gestionar la situació de crisi econòmica malgrat un any de retallades i de demanar sacrificis als ciutadans, als serveis públics i als treballadors”.

Joan Coscubiela augura un Govern espanyol encaminat a “satisfer els mercats”

El diputat d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha augurat avui un Govern espanyol amb una orientació “molt dretana” encaminat a “satisfer els mercats” donat que Mariano Rajoy ha posat al capdavant d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, provinent del sector financer i director de Lehman Brothers. De la mateixa manera, ha advertit que amb el titular d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, es poden veure materialitzades les amenaces de Rajoy durant el debat d’investidura de “recentralitzar la política espanyola”.

En unes declaracions als passadissos del Parlament, Coscubiela també ha considerat “preocupant” que el ministeri de medi ambient sigui un “annex o un afegitó” d’un ministeri com és d’agricultura i que “diu molt del Govern” la desaparició del tema d’Igualtat amb entitat pròpia i la reducció significativa de la paritat entre els membres del Govern.

Pel que fa al nomenament del català Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior, ha volgut posar de manifest que “el govern no s’orientarà en funció de si el senyor Soria és de Canàries o si Fernández Díaz és de Catalunya sinó que s’orientarà en funció d’unes polítiques que en molts aspectes i sobretot en l’econòmic té una orientació molt dretana”.

Fernández Díaz avisa d'uns temps convulsos socialment

El ministre de l'Interior del govern de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz -que sempre ha viscut de 'la política'-, ha avisat que vindran 'temps complicats que requeriran l'ús de l'autoritat', remarcant que hi haurà sempre voluntat de diàleg i que 'la pau social té un valor especial'. I ha avisat, pensant en la reacció que puguin desencadenar algunes mesures econòmiques que s'aprovin: 'Els drets fonamentals de manifestació s'han de fer compatibles amb els drets d'altres ciutadans'. El nou ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Diaz és un vell 'conegut' de l'independetisme català, doncs empresonà 6 catalans per una pancarta que deia “independència” el 14 març de 1982.

El nou ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Diaz, nomenat ahir, 22 de desembre, és un vell conegut de l’independetisme català.

És el responsable de l’empresonament, quan era Governador Civil de Barcelona, de sis independentistes pel fet de portar una pancarta amb el lema “Independència”, el 14 març 1982 a la Manifestació contra la LOAPA (llei que pretenia retallar l’autonomia). Els detinguts Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van ingressar a la presó de la Model; i les detingudes Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco a la presó la Trinitat de Barcelona. Entorn d'aquestes detencions i empresonaments es va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era", una mobilització que es pot considerar un pas important en l’acumulació de forces del nou independentisme que anava creant les condicions per al procés de debat cap a la constitució del Moviment de Defensa de la Terra uns mesos més tard.

Cal recordar que la tria d’aquest eslògan “Independència” era especialment adient pel fet que la Crida a la Solidaritat que convocava la manifestació no havia volgut acceptar per a aquesta mobilització si tan sols el lema “autodeterminació”.

ETA

Fernández Díaz també ha parlat, després de jurar el càrrec de ministre, d'ETA. S'hi ha referit en els mateixos termes que ho va fer Rajoy en el debat d'investidura: ''És raonable que ens alegrem que ETA digui que deixa les armes. És una bona notícia, i ens n'alegrem. Però això és una condició necessària, i no suficient. La societat espanyola no ha de pagar cap preu perquè ETA hagi de deixar d'existir. Fins que això no passi, el ministeri de l'Interior mantindrà actiu tots els instruments de la lluita antiterrorista. Com a mínim fins al dia que ETA digui i es pugui comprovar que ha deixat d'existir'.

Els pesos pesants de l'equip de Rajoy


Mariano Rajoy, s'ha envoltat de tretze ministres de la seva màxima confiança. La majoria ja havien treballat amb ell i li han estat sempre fidels. La persona de més confiança i mà dreta de Rajoy serà Soraya Saénz de Santamaría, com es preveia, que ahir fou nomenada vice-presidenta, ministra de Presidència i portaveu del govern.

Al nou govern no hi ha cap ministre valencià ni balear. Ara, el futur ministre d'Afers Estrangers, l'eurodiputat madrileny José Manuel García Margallo, es presentà a les eleccions espanyoles dels anys 86, 89 i 93 dins la llista del PP valencià (abans ja s'ha havia presentat per Melilla).

Fernández Díaz, sempre al costat de Rajoy


Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950) ja havia estat secretari d'estat d'Administracions Territorials (14 de maig de 1996 a 22 de gener de 1999), secretari d'estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 a 5 de maig de 2000) i secretari d'estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 a 19 d'abril de 2004). Abans havia estat diputat al Parlament de Catalunya i senador, i, als primers anys de la democràcia, delegat provincial de Treball a Barcelona, governador civil a Astúries i Barcelona. Ha estat diputat del congrés espanyol, arran de les eleccions dels anys 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 --en què va ser vice-president tercer del congrés-- i cap de llista del PP per Barcelona a les últimes eleccions. Germà del cap del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, és pròxim a l'Opus Dei.

També va contribuir a fer caure Aleix Vidal Quadras de la direcció del PP a Catalunya el 1996, després de la primera victòria de José M. Aznar i arran del pacte del Majestic, que va fer possible que CiU votés el nou president espanyol.

El nom de Jorge Fernández Díaz figurava a totes les travesses de la presidència del congrés des de la victòria de Rajoy, sempre al costat de Pío García Escudero com a president del senat. Però Rajoy s'ha decidit pel candidat que li proposava la seva mà dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, i ha posat a la cambra baixa Jesús Posada, un històric moderat del partit que va ocupar dues carteres dels governs d'Aznar.

El ministre de Defensa, vinculat a la fabricació de míssils i de bombes de fragmentació

El nou ministre de Defensa, el basc Pedro Morenés, que havia estat secretari d'estat de Defensa dels governs d'Aznar, és des del juny del 2010 director general a Espanya d'MBDA, una empresa dedicada a la fabricació de míssils. Ara, la seva carrera en la indústria armamentística va començar uns quants anys abans: el 2005 fou nomenat conseller i alt representant de l'empresa Instalaza, especialitzada a fabricar bombes de fragmentació. Es dóna el cas que aquesta empresa va tenir greus dificultats econòmiques l'any 2009, quan feia poc que Espanya havia signat la convenció internacional contra aquests explosius, utilitzats per última vegada per Mummar al-Gaddafi a Líbia.

Morenés també ha format part del consell d'administració de Telefónica, ha estat secretari general del Círculo de Empresarios i ha presidit l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial.

Síria, detonant de la III Guerra Mundial?





10.000 soldats de l'exèrcit sirià haurien desertat per sumar-se a l'oposició, segons mitjans sionistes que es remeten a fonts de la 'Intel·ligència occidental', és a dir la publicitat d'Obama. Paral·lelament, Washington assegura que Bashar Al-Assad "no mereix governar Síria" i 'exigeix' l'adopció de 'noves mesures per part de la comunitat internacional si persisteix la repressió', amb el cinisme habitual i el mateix dia que en el seu pacífic i alliberat Iraq de les democràcies exemplars s'han causat 63 morts i 200 ferits, abocat a una greu crisi política, en una cadena de 14 atemptats a Bagdad, segons ha informat el representant del Ministeri de Sanitat, Ziad Tariq. O que 5 mercenaris de l'OTAN polonesos van morir ahir en el també 'alliberat' per l'OTAN Afganistan.

No obstant, els experts opinen que aquestes publicacions no són més que una farsa dirigida contra el règim d'Assad. "És una manera de pressionar el Govern sirià perquè cedeixi poder durant les negociacions amb la Lliga", va comentar l'expert en relacions exteriors, Marcos Terranova.

L'expert considera que el debilitament del país, que tant persegueix l'OTAN, pot comportar conseqüències molt greus: "Si debiliten l'eix Iran-Síria que manté la pau a la regió, això podria provocar la tercera guerra mundial", constata Marcos Terranova.

Avui mateix s'espera l'arribada a Damasc del grup d'observadors de la Lliga Àrab, segons l'acord amb el govern sirià.

L'oposició exagera la gravetat de la crisi siriana perquè EUA intervingui

Les afirmacions de l'oposició siriana sobre la gravetat de la crisi al seu país no corresponen a la realitat. Han estat exagerades per rebre el suport d'Occident, considera la consultora privada nord-americana en matèria d'intel·ligència Stratfor.

Paul Craig Roberts, un ex funcionari de l'administració de Ronald Reagan, va dir que l'ajuda que Washington presta als insurgents sirians no només es limita a la diplomàcia. "EUA està encoratjant i armant a l'oposició. Utilitzen la màscara de la 'primavera àrab' i organitzen protestes igual que ho van fer a Líbia", opina l'expert.

Exclou que siguin manifestacions espontànies i "segurament en un país autoritari com Síria és impossible trobar a opositors que fàcilment aconsegueixin aconseguir armes". "L'important d'aquesta situació és que els russos tenen una base naval a Síria i els nord-americans no volen que Rússia tingui presència a la Mediterrània", ha destacat.

Competència asiàtica

A més, l'ex funcionari creu que igual que a Líbia, "el problema també consisteix en les inversions xineses en el sector petrolier". La Corporació Nacional de Petroli de la Xina ha fet inversions considerables en la indústria petroliera de Síria, oferint millors acords que els seus competidors occidentals.

Va advertir que seria molt insensat pensar que els sirians donaran una oportunitat perquè el seu país sigui destrossat igual que Líbia, l'Iraq o l'Afganistan. "Si cau Síria, els propers blancs seran Iran i el Líban", ha afegit.

Les controvertides dades

Els enfrontaments a Síria es registren des de fa més de nou mesos. Segons dades de l'ONU, els disturbis massius van deixar un total de 5.000 morts, xifra que nega el govern de Bashar al-Assad.

Segons l'opinió de diversos experts internacionals, aquestes dades no són fidedignes ja que no es concreten. Així, l'experta en l'Orient Mitjà, Nagham Salman, assenyala que l'informe de l'ONU "no té credibilitat" perquè no presenta llistes amb els noms dels morts. Apunta també que el document no fa referència als soldats, policies i civils que donen suport al govern de Bashar Al-Assad i que van ser assassinats per les agrupacions extremistes de l'oposició, i per tant és unilateral.

Segresten a cinc enginyers iranians a Síria

Cinc enginyers iranians que treballaven a Síria van ser segrestats per homes armats a la ciutat d'Homs, centre de la protesta contra el règim de Baixar al-Assad, ha informat el Ministeri d'Electricitat del país. Juntament amb ells tres tècnics la nacionalitat no va ser revelada també van desaparèixer al viatjar tots en un microbús que els conduïa a la termoelèctrica de Janda.

L'ambaixada iraniana a Damasc va confirmar el segrest i sol·licitar al govern sirià prendre totes les mesures necessàries per identificar els segrestadors i l'alliberament immediat dels seus ciutadans.

El conflicte sirià que inici el març passat és cada vegada més violent i ha deixat, segons l'ONU, més de 5.000 morts. Per tal de posar fre a la repressió que regna al país, la Lliga Àrab enviarà aquest dijous a Síria una delegació d'observadors.

Cayo Lara: "Rajoy nomena un govern neoliberal al servei dels ajustos i al dictat dels mercats"

El coordinador federal d'Izquierda Unida i president portaveu del seu grup parlamentari, Cayo Lara, ha fet una primera valoració d'abast de la composició del nou Govern anunciada per Mariano Rajoy en què considera que "d'acord amb el seu discurs d'investidura, Rajoy ha nomenat un Gabinet clarament neoliberal que fa l'efecte que pretén posar immediatament al servei dels ajustos i al dictat dels mercats". Recorda que "encara que és un Executiu molt pròxim a Rajoy amb l'objectiu de confirmar la seva política, convé no perdre de vista que cinc dels nous ministres ja van tenir algun tipus de responsabilitat governamental en els governs de José María Aznar".

Per Lara, "alguns dels noms més assenyalats del nou Govern són persones clarament vinculades al capital financer. Luis de Guindos és un ministre dels mercats, conseller en el seu temps de la trencada Lehman Brothers i director de l'Institut d'Empresa, un centre de formació clarament neoliberal".

"La incorporació d'Administracions Públiques a Hisenda -valora el màxim responsable d'IU- és un clar indici de la retallada i ajust que es pretén imposar en el sector públic. Cristóbal Montoro és prou conegut en aquest afany. El missatge que trasllada Rajoy a la societat amb aquest Govern és que la Banca i els mercats sempre guanyen. Per tant, no és d'estranyar que la gran patronal rebi amb gran alegria la seva constitució i integrants, cosa en què els treballadors i treballadores i les petites empreses no poden estar tan contents".

Per Cayo Lara, "es produeix un important retrocés en la paritat, una mica del que el PP sempre ha presumit i ha volgut fer gala, en reduir-se a només quatre ministres la participació de dones en el Govern d'Espanya".

Finalment, pel que fa a l'estructura de l'Executiu, assenyala que "caldrà esperar a conèixer les competències i l'organigrama intern de cada ministeri per tenir una opinió més concreta. En tot cas, serà la pràctica política d'aquest Govern, més que els noms, al que més importància donarà Izquierda Unida i el que més valorarem en el futur immediat".

Cayo Lara adverteix a Rajoy que el dèficit no s'acaba "acomiadant a treballadors i allargant la jornada laboral"

Cayo Lara ha defensat que per atacar el dèficit cal generar més ingressos en les arques de l'Estat i això es fa pujant "els impostos als que més tenen, una cosa del que ni PSOE ni PP parlen, i lluitant contra el frau fiscal", però no acomiadant treballadors i allargant la jornada laboral.

En una entrevista a 'Los Desayunos' de TVE Lara ha titllat de "bastant previsible" el discurs d'investidura del ja president Mariano Rajoy, va dir que "no hi ha res ocult sota el sol" pel que fa a la línia política econòmica del PP es refereix i ha recalcat que atacar el dèficit mitjançant el "ajust dur no és la solució".

El màxim responsable d'IU va apostar per "buscar els recursos on estan", tal com marca l'article 31 de la Constitució Espanyola, que estableix, segons va opinar, que "tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori".

En cas contrari, va explicar, es pot donar "la paradoxa que gent que s'evadeix impostos en aquest país, amb aquests diners que evadeix, compra deute públic del propi Estat i, a més, fa negoci amb els interessos".

Cayo Lara va advertir que el fet que la prima de risc espanyola s'hagi relaxat en els últims dies no significa que els mercats estiguin saciats ni que tingui una relació directa amb l'arribada a la Moncloa de Mariano Rajoy, "de manera que caldrà esperar un temps per veure si les coses realment milloren. Els especuladors estan per guanyar diners".

Ha valorat que la prima de risc es podria "haver relaxat més" si el Banc Central Europeu hagués comprat deute públic directament als Estats, en lloc de prestar diners barat als bancs perquè ells "facin negoci" amb el deute principalment dels països més perjudicats per la crisi.

D'altra banda, en resposta a les preguntes sobre Amaiur, va defensar que aquesta formació hauria de tenir grup parlamentari propi al Congrés, perquè "l'expressió de les reivindicacions que té una part del poble basc s'han de manifestar en la democràcia i la democràcia en el Parlament".

IU registra una iniciativa perquè el Congrés rebutgi el copagament sanitari

El diputat Gaspar Llamazares, d'Izquierda Unida, ha registrat una proposició no de llei sobre "introducció de fórmules de copagament per part dels usuaris del Sistema Nacional de Salut", amb la intenció que el Congrés dels Diputats "rebutgi l' al'inici de la legislatura i quedi meridianament clara i sense hipocresies polítiques quina és la posició de cada grup davant del que no és més que un 'repagament' de serveis sanitaris que alguns volen portar a la pràctica quant abans".

En concret, la iniciativa d'IU assenyala que "el Congrés dels Diputats reitera el seu rebuig de la introducció de fórmules de COPAGAMENT (euro, tiquet, etc.) Per part dels usuaris del Sistema Nacional de Salut, en entendre que afectarien greument principis bàsics del dret constitucional a la salut com l'accessibilitat, la universalitat i la gratuïtat de l'atenció integral de salut sense aportar, a canvi, avenços significatius en l'organització de la demanda i molt menys en el finançament del Sistema Nacional de Salut".

Llamazares porta aquesta iniciativa al Congrés després d'haver aconseguit durant la legislatura anterior-en concret el 22 de febrer passat-, que els grups de la cambra baixa, excepte CiU i PNB, que es van abstenir, rebutgessin la introducció de "qualsevol fórmula de copagament "en el sistema públic sanitari.

Aquesta nova proposició parlamentària es produeix unes hores després que el Govern de la Generalitat hagi anunciat que a partir de gener de 2012 imposarà el copagament farmacèutic als pacients d'aquesta comunitat autònoma, inclosos els crònics i els jubilats, que es veurien obligats a pagar un euro per recepta.

El parlamentari d'IU rebutja de forma rotunda l'extensió de sistemes d'aquestes característiques en el model sanitari perquè "entre altres motius, com s'ha vist ja en la pràctica en altres països, aquesta fórmula resulta ineficaç econòmicament, al gastar-se més en gestions burocràtiques que els ingressos que s'obtenen amb ella".

A més, mostra la seva oposició a qualsevol de les variants estudiades o instaurades ja en altres països per executar el copagament al costat del pagament d'un euro per recepta, com són l'anomenat tiquet moderador o el pagament d'un euro per consulta.

Josep Vendrell substitueix a Laia Ortiz al Parlament

Josep Vendrell, qui anava de número 9 a les llistes d’ICV-EUiA en les últimes eleccions al Parlament, s’ha estrenat durant aquest ple com a diputat en substitució de Laia Ortiz, ara diputada al Congrés. Vendrell portarà els temes que portava Ortiz: Universitats, Salut, fiscalitat i també serà el diputat encarregat dels temes de Lleida, on ICV-EUia no té representació. El nou diputat portarà Salut, Universitats, Fiscalitat, i a més els temes de territori de Lleida.

Nascut a Camarasa (la Noguera) el 1968. És llicenciat en Història Contemporània per la UB (1991) i té un Màster en Polítiques Públiques i Socials per la UPF (2002).

Afiliat al PSUC el 1986, va ser responsable de serveis de la Unió Intercomarcal de les Terres de Lleida de CCOO i del 1991 fins al 1996 va ser Coordinador Nacional de Joves amb Iniciativa.

Des de l’any 1996 fins al 2003 ha ocupat diferents responsabilitats a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): responsable de les Relacions Internacionals i responsable de Comunicació. Del 2003 a l'abril 2006 ha estat Cap de Gabinet del conseller Joan Saura al Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

L’abril de 2006 va ser nomenat Secretari General del Departament de Relacions Institucionals i Participació. En l’actualitat és membre de la Comissió Executiva d’ICV i responsable de Programa.

Des del mes de gener del 2010 fins l’actualitat ha estat coordinador del grup parlamentari d’ICV-EUiA.

Guindos va dissenyar les 'quotes participatives' de la CAM: 155 milions perduts pels estalviadors

Luis de Guindos, nou ministre d'Economia i Competitivitat del govern de Mariano Rajoy, fou president executiu de Lehman Brothers a Espanya i Portugal, els anys 2006-2008. Va deixar el càrrec quan aquesta companyia de serveis financers féu fallida, un fet que ningú no ha deixat de veure. Luis de Guindos també té una relació amb la CAM, car fou ell qui en dirigí la famosa i polèmica venda de 'quotes participatives'. Com que les caixes no poden tenir accionistes, de Guindos va dissenyar la venda d'una mena d'accions encobertes, anomenades 'quotes participatives'. Ara els 50.000 clients que hi van creure ahn perdut la totalitat de l'inversió, uns 155 milions d'euros. gràcies a l'estafa del nou ministre i els seus socis de màfia.

De Guindos, de cinquanta-dos anys, ja havia ocupat càrrecs diversos dins els governs d'Aznar, entre el 1996 i el 2004, des de director general de Política Econòmica i Defensa de la Competència a secretari d'estat d'Economia. Actualment era un dels responsables de la divisió financera de PricewaterhouseCoopers.

Parlant del nou govern el portaveu socialista Marcelino Iglesias ja va desitjar a Guindos, ahir mateix, que tingués 'més sort que no amb Lehman Brothers; esperem que li vagi millor'.

El seu paper a la CAM

Luis de Guindos també té una relació amb la CAM, car fou ell qui en dirigí la famosa i polèmica venda de 'quotes participatives'. Com que les caixes no poden tenir accionistes, de Guindos va dissenyar la venda d'una mena d'accions encobertes, anomenades 'quotes participatives'. Aquestes accions eren venudes a particulars i empreses dient-los que a la pràctica eren com accions. La sorpresa va ser que, després de la nacionalització de la CAM, i sobretot després de la compra de l'entitat per Banc Sabadell, les quotes participatives han deixat de tenir valor i ningú no en respon.

Un jutge al·lega que les empreses públiques no poden acomiadar per raons econòmiques

Un jutjat social de Barcelona al·lega en una sentència que la Generalitat de Catalunya no pot acomiadar a empleats de les seves empreses per motius econòmics perquè les empreses públiques no persegueixen la mateixa finalitat d'obtenir beneficis que les privades, motiu pel qual revoca l'acomiadament de 19 treballadors de l'Incasòl.

La sentència, dictada pel Jutjat Social número 12 de Barcelona, ​​declara nuls els acomiadaments dels 19 treballadors de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i obliga a l'administració catalana a readmetre'l i pagar-los els sous que han deixat de cobrar. El magistrat argumenta en la sentència que els acomiadaments de l'Incasòl han implicat una extinció de contractes de treball dels que no s'han ofert informació justificativa als representants laborals.

La sentència qualifica de arbitraris dels acomiadaments i els declara nulosAdemás, indica que els nous responsables de l'Incasòl van haver seleccionar qui acomiadava en funció de "seu acompliment, conducta professional, rendiment i l'assoliment de resultats mitjançant sistemes d'avaluació, que s'haurien adequar a criteris de transparència, objectivitat i imparcialitat".

Constatades aquestes mancances, la sentència qualifica de "arbitraris" els acomiadaments i els declara nuls, amb l'obligació de readmetre als treballadors i abonar els salaris des de la data del seu acomiadament, el març d'aquest any, fins al moment en què tornin al seu lloc de treball. Però el jutge no es queda aquí i diu que, si es presentés recurs a aquesta sentència per part de l'Incasòl, les causes objectives de caràcter econòmic i productiu argumentades en les cartes d'acomiadament serien també "negatives".

Així, considera que la finalitat de l'Incasol "està orientada a satisfer interessos generals de la societat en relació amb una mica de tant interès social com és el sòl i l'habitatge, la remodelació de zones urbanes, la creació d'espais lliures i zones verdes, dotacions i equipaments". Afegeix que, com una entitat de l'administració pública a la qual se li atribueix una finalitat indiscutiblement social, "els seus resultats no es puguin mesurar ni valorar amb els mateixos paràmetres finalistes de beneficis o pèrdues inherents a les societats capitalistes privades".

El jutge recorda que la doctrina dels tribunals laborals ja ha declarat que resulta difícil l'admissió de la causa econòmica per fonamentar l'acomiadament objectiu d'ens dependents de les administracions públiques i això a causa de l'absència de finalitat lucrativa i d'obtenció de beneficis inherents a aquestes administracions, i cita sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de València i del País Basc. També cita en aquest mateix sentit les recents sentències del Jutjat del Social número 11 de Barcelona, ​​en el qual es tractava d'acomiadaments al Servei Meteorològic de Catalunya, i del Social número 9, en el cas d'altres a l'Institut Cartogràfic de Catalunya .

Els sindicats emprendran mesures legals contra el govern de CiU

El sindicats majoritaris de la funció pública prendran accions legals contra el Govern per "apropiació indeguda" després que l'executiu hagi aplicat l'IRPF de la paga extra en la nòmina de desembre. Els representants de CCOO, IAC i UGT han posat en marxa els serveis jurídics per respondre a la mesura "per la via que judicial que correspongui", va explicar el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego; qui també va demanar que el Govern "dimiteixi" si no pot afrontar la gestió de la Generalitat.

Unes 800 persones es van concentrar ahir a la tarda davant del Parlament per protestar en contra la retenció i d'uns pressupostos "agressius" -aquests últims eren el motiu de la convocatòria inicial-. Els representants dels tres sindicats es reuniran avui per decidir si impulsen més concentracions i manifestacions de protesta en contra de les mesures que impulsa el Govern. La retenció de l'IRPF a la nòmina de desembre ha encès els representants sindicals.

La plantilla de presons també contra el Govern


El col·lectiu de funcionaris i personal interí de la presó de Figueres -com els seus companys arreu Catalunya- no amaga la seva indignació davant les mesures anunciades pel Govern de la Generalitat, que no només toquen les nòmines dels treballadors sinó també la qualitat en el funcionament del servei penitenciari, tal com ha lamentat David Espina, membre de la junta de personal funcionari d´UGT a Girona i funcionari de vigilància de la presó altempordanesa.

"Ja se´ns ha comunicat que a partir de l´aprovació dels pressupostos del 2012 se´ns reduirà el sou en un 20%. I una de les últimes coses que se´ns ha dit és que, de l´extra de Nadal, només se´ns pagarà una part, i que la resta la rebrem no sabem quan. A més, l´extra la rebrem amb una setmana de retard, també ens ho han dit", ha explicat David Espina, al mateix temps que ha criticat que les mesures que es volen aplicar també preveuen la supressió de dos complements específics que percep el col·lectiu penitencari.

El Col·legi de Farmacèutics demana 'més concreció'


El vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Francisco Pla, ha demanat aquest dimecres en roda de premsa "més concreció" a la Generalitat després que aquest dimarts el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, anunciés que a partir del pròxim any s'haurà de pagar un euro per recepta farmacèutica.

Pla ha reconegut que "falten molts elements de la mesura per clarificar" i que esperen donar la seva opinió a la Generalitat una vegada aquesta la demani.

Segons el Col·legi, "el moment polític que s'està vivint és d'espera i incertesa" a causa de la recent investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern i ha afegit que s'haurà d'esperar.

Respecte a l'abús dels medicaments, el representant dels farmacèutics ha assegurat que les discussions sobre quina és la línia entre l'ús i l'abús dels medicaments és molt arriscada.

Per aquesta raó, ha demanat que "qualsevol mesura que s'apliqui no exclogui ningú d'una prestació".

El Col·legi de Metges vol estudiar el copagament pels dinars hospitalaris


El vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha demanat aquest dimecres l'estudi de noves fórmules de copagament sanitari, entre les quals ha posat com a exemple una taxa pels serveis hostalers als hospitals.

En declaracions a Europa Press, Padrós no ha vist fora de lloc que els pacients amb rendes altes puguin fer-se càrrec de despeses que sí haurien de costejar si es trobessin a casa, com ja va defensar el conseller de Salut, Boi Ruiz, quan era líder de la patronal La Unió.

Padrós ha reclamat que es tinguin en compte més opcions, a part de la taxa universal d'un euro per recepta que la Generalitat començarà a aplicar a partir del pròxim any a Catalunya.

El vicepresident ha celebrat que "per primera vegada un Govern porti al Parlament amb la llei més important, que és la de Pressupostos, el debat polític sobre una taxa" d'aquestes característiques a la qual, segons Padrós, falten moltes concrecions.

El representant mèdic ha evidenciat la necessitat que hi hagi "més recursos per al sistema" per mantenir l'equilibri i la cohesió social, perquè si no es fa res, llavors sí que es a trencaran els dos principis.

Sobre el fet que la taxa es començarà a aplicar de manera universal, sense exclusions per cronicitat o nivell de renda, Padrós ha remarcat que el sistema d'aplicació de la mesura encara no està "totalment detallat", i que en qualsevol cas això podria concretar-se més endavant.

Segons la seva opinió, cal una monitorització per avaluar l'impacte de la mesura i els seus efectes amb l'objectiu que un resultat negatiu pugui obligar a "fer marxa enrere".

L'ONG oculta de Urdangarin va pagar a la fundació que va desviar fons

L'ONG Areté, creada per Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres el maig de 2006 però quina existència havia quedat oculta fins ara, va fer un pagament el 2008 a una altra fundació lligada a la trama Nóos i els moviments analitzen amb lupa els investigadors del cas: Fundació DCIS, sigles d'Esport, Cultura i Integració Social, propietària de De Goes Center Stakeholder Management SL. Aquesta és l'empresa a la qual s'atribueix el desviament a un paradís fiscal de fons previ pas pel Regne Unit, on va enviar 50.000 euros el 2007 alhora que l'Institut Nóos transferia 420.000.

L'existència del pagament de Areté a DCIS, de 30.030 euros, afegeix llenya al foc de la sospita sobre la permanència del gendre del rei en la trama després que formalment abandonés la presidència de l'Institut Nóos el juny de 2006 i trenqués també oficialment la seva relació mercantil amb Diego Torres a Nóos Consultoria Estratègica SL.

Dilluns passat, la Casa Reial va confirmar la pertinença del gendre del rei a Fundació Areté en qualitat de cofundador juntament amb Diego Torres. Però la institució va assegurar que aquesta ONG, dedicada a la integració social i el patrocini, amb prou feines va tenir activitat i es va dissoldre pocs mesos després que, el 30 de maig de 2006, quedés inscrita en un Registre de Fundacions estatal.

El pagament de Fundació Areté a DCIS, efectuat el 2008, posa en solfa la tesi de la dissolució efectiva d'aquesta ONG. Amb ella, Urdangarin va intentar seguir operant en el món de l'altruisme lucratiu després que l'equip del rei li ordenés abandonar l'associació de l'Institut Nóos. Cursada després que els socialistes preguntessin al Parlament balear pel conveni en virtut del qual el Govern de Jaume Matas va pagar 2,3 milions al Institut Nóos, aquesta ordre no va ser l'única.

Prèvia recomanació de l'assessor legal extern del rei, José Manuel Romero, el duc va ser igualment comminat des Zarzuela a buscar treball assalariat fora d'Espanya. I se li va prohibir formar una fundació, encara que, enrealidad, ja l'havia creat.

L'entitat que va cobrar posseeix l'empresa investigada per evasió de capital


Urdangarin va constituir Fundació Areté amb el suport tècnic i legal del mateix bufet que, un any més tard, va posar en marxa Fundació DCIS, inscrita el 14 de febrer de 2007 ja el patronat no pertanyia el marit de Cristina de Borbó, encara que va oferir en el seu nom serveis a la candidatura olímpica de Madrid. Llançada el maig de 2007, l'oferta va tenir èxit: DCIS va cobrar 144.000 euros de l'Ajuntament madrileny. Diversos mesos més tard, Urdangarin va presentar davant l'Organització d'Estats Americans (OEA) la Fundació DCIS.

Que Areté va abonar 30.030 euros a DCIS queda corroborat pel Model 347, la declaració de vendes (cobraments) i compres (pagaments) que cada empresa presenta al fisc cada any i que ha servit de base per a l'elaboració de l'informe d'Hisenda del contingut ve donant compte aquest diari. Segons l'informe, DCIS declarar aquest cobrament però Areté no va detallar el pagament.

Sense notícies del duc


Aquest mateix informe ratifica que, el 2009, Iñaki Urdangarin continuava figurant com autoritzat en un compte bancari de Fundació Areté en què també gaudien de signatura Diego Torresy Miguel Tejeiro, un dels seus cunyats. Germà de l'esposa de Torres, Miguel Tejeiro actuava com a assessor fiscal del grup.

Com en els últims deu dies, aquest diari va intentar ahir, sense èxit, demanar la versió de Urdangarin a través del seu advocat i portaveu.

Algunes fonts relacionades amb el cas, però no amb la investigació i que van demanar expressament no ser identificades, asseguren que el gendre del rei va romandre com a patró de Areté fins a abril de 2007. I que l'entitat va emprendre un mes més tard el seu procés d'extinció. Públic no ha pogut verificar aquestes dades ni esbrinar a quina altra ONG va traspassar Aretésu capital fundacional.