dissabte, 22 de desembre de 2012

Vint-i-dos policies per detenir un 'perillós' venedor d'avions de paper

Mentre mafiosos i delinquents roben i governen impunement, la policia de Reus ha donat a la ciutadania un altre espectacle de vergonya a la plaça del Mercadal, poc després del ple que feia pocs minuts s'havia acabat a l'interior del Palau Municipal. L'atenció, quan passaven pocs minuts de l'una del migdia, s'ha centrat en un núvol de persones al bell mig de la plaça reusenca. Una munió de més de dues-centes persones envoltaven i defensaven a un home d'un nombrós nombre de policies, vint-i-dos, entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, pel terrible delicte de vendre avions de paper.

Pocs minuts abans, i segons expliquen els testimonis presents a la plaça, dos agents de la Guàrdia Urbana de la ciutat de Reus han demanat a un home que estava assegut al centre del Mercadal que s'aixequés i deixés de vendre avions de paper a la mainada. La negativa de l'home, sempre segons la versió coincident d'alguns dels testimonis, ha sigut contestada amb un enfrontament amb la Guàrdia Urbana. Poc a poc l'ambient s'ha anat crispant i la gent que en aquella hora es trobava a la cèntrica plaça han volgut recriminar l'acció a la policia local.

Agents de la Guàrdia d'Urbana, acompanyats també per agents dels Mossos d'Esquadra, han intentant reduir a l'home mentre un centenar de persones demanaven que els deixessin anar. En algun moment els agents han arribat a emmanillar l'home malgrat els crits de «fora, fora» dels curiosos.

Fins i tot l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, que feia pocs minuts havia presidit un ple a l'interior de l'Ajuntament, ha sortir al carrer per calmar els ànims. El mateix batlle ha aturat la detenció que estaven fent agents de la Guàrdia Urbana i ha acompanyat a la persona fins a l'interior del consistori.

Alguns dels testimonis també han denunciat que agents de la Guàrdia Urbana havien agredit a l'home en primera instància amb diversos cops i agafant-lo del coll per retirar-lo de la plaça. A més del venedor d'avions de paper, ja a l'interior de l'Ajuntament, la policia també ha identificat a diverses persones que durant la detenció han intentat protegir a l'home, reduit i aixafat al terra per agents de la Guàrdia Urbana.

La Fiscalia investiga l'última gran privatització de Mas: l'aigua potable

La privatització de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), una de les últimes mesures preses per Artur Mas en l'anterior legislatura, va arribar divendres passat als jutjats de Barcelona i, dilluns, a la Fiscalia. Una denúncia datada, el 14 de desembre, i presentada per Ricard Mués, sindicalista de la UGT, acusa el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i a Ferran Rodés, president del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat, de possibles infraccions penals en l'adjudicació de la companyia d'aigua.

Fonts jurídiques asseguren, d'altra banda, que la denúncia no té base legal, ja que no existeix cap incompatibilitat de Ferran Rodés derivada del seu lloc com a president del Consell Assessor per al Desenvollupament Sostenible. Aquestes fonts recorden que el Consell és un mer òrgan de participació, consulta i assessorament, sense funcions executives.

La venda d'ATLL per gairebé 1.000 milions d'euros el passat 6 de novembre suposa la privatització de la gestió de l'aigua potable durant els pròxims 50 anys. La Generalitat podria, així, fer caixa i alhora eliminar del seu deute públic 1.000 milions d'euros que ATLL acumulava en el seu passiu.

Però l'alegria pot tornar-se en preocupació. La denúncia relata que Ferran Rodés, que ocupa un càrrec de confiança del Govern, està vinculat directament a Acciona, l'adjudicatària del concurs, ja que forma part del Consell d'Administració d'aquesta. "En primer lloc, cal recordar que el CADS, adscrit al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, però competent en matèries pròpies de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, prèviament a la convocatòria del assenyalat concurs, es va pronunciar a favor de la no exempta de polèmica privatització de la gestió d'ATLL".

"Cal destacar que, des del passat 20 de març (posteriorment, això sí, a que s'emetés el referit informe favorable a la privatització), el Consell està presidit per l'avui denunciat senyor Fernando Rodés, qui, com més avall es posarà de manifest, entre altres circumstàncies, està personal i directament vinculat a dues de les empreses que conformen el consorci finalment adjudicatari del concurs, a més de ser coneguda i notòria l'estreta amistat que l'uneix amb el també denunciat senyor Lluís Recoder".

Rodés, efectivament, a més de pertànyer a la cúpula d'Acciona, està també vinculat a una altra empresa que participava en la compra. Es tracta d'Acàcia ISP, "societat filial de l'holandesa Aliada Investments BV i els administradors són, per a major informació, l'especialista en planificació fiscal internacional senyor Gonzalo Rodés Vilà (germà de Fernando) i el senyor Gerald Rothlisberger Rodés (nebot), com és de veure en els documents que s'adjunten". Els altres socis d'Acciona que licitaven eren el banc brasiler BTG Pactual, la societat Aigües de Catalunya, Copa Consulting, Global Buridan, Global Lubbock, Gestió Catalana d'Aigües i l'esmentada Acàcia ISP.

L'escrit crida també l'atenció sobre el fet que una altra de les empreses del holding, Aigües de Catalunya Ltd, "s'inscriu en el corresponent registre mercantil britànic en data 1 d'octubre de 2012, [està domiciliada a Londres] fet aquest fart cridaner i fàcilment comprovable (...) quan resulta que el concurs (la complexitat tècnica és manifesta) seria resolt tot just un mes després".

Al Departament de Territori i Sostenibilitat, l'aposta per Acciona era tangible fins i tot abans de produir aquesta en un temps rècord, a causa essencialment a que oferia un preu de tarifa més baix. Abans de l'adjudicació definitiva, Agbar va demanar a l'Administració que revisés les ofertes perquè en el preu ofertat pels seus rivals no es repercutien els costos financers. Aquesta dada era fonamental, ja que el preu ofert per Acciona era de 0,7088 euros per metre cúbic, mentre que el d'Agbar era de 0,79 euros i l'oferta econòmica pesava el 75% en els criteris d'adjudicació, davant del 25 % dels aspectes tècnics, on Agbar guanyava de lluny. Aquesta última sosté que, amb els costos financers, la proposta econòmica d'Acciona no és sostenible.

El passat mes, Agbar va sol·licitar l'accés a l'expedient administratiu del concurs, però li va ser denegat. Per això, va plantejar un contenciós administratiu per poder llegir-lo i comparar les dues ofertes. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar que la companyia tenia raó i que la Generalitat havia de lliurar l'expedient. Però el Govern català va fer cas de les successives interlocutòries dictades pels tribunals fins fa un parell de setmanes, quan no va tenir més remei que cedir.

Els matisos més curiosos

L'escrit que ara arriba als jutjats va acompanyat d'informacions de premsa que es van publicar sobre la privatització en els últims mesos, però també d'informes amb dades dels registres públics sobre Acciona i els seus socis en l'operació.

La intrahistòria de l'adjudicació, però, té altres matisos que no passen desapercebuts. Ferran Rodés és també vicepresident del grup Havas i president del diari Ara, un dels vaixells insígnia del nacionalisme català. Aquesta qüestió, unida a la seva "notòria i estreta amistat" amb el conseller Recoder, alimenta les sospites que el Govern va mirar amb millors ulls l'oferta en la qual participava aquest.

La denúncia constata també un altre fet: presenta pantallazos del web oficial del CADS en què figuren els membres. Els pantallazos són dels dies 18 d'octubre, 21 de novembre i 13 de desembre. Al del 21 de novembre, però, no figura Rodés com a president d'aquest. És a dir, que en el període en què es realitza la concessió d'ATLL, la composició del CADS a la seva web és canviada, restablint posteriorment. "El referit senyor Fernando Rodés no constava encara, a data 21 de novembre, misteriosament, com a president del CADS, a la pàgina web del mateix Consell, com pot observar-se i és conforme a la realitat.

A data de 18 d'octubre si apareixia com a tal i, per descomptat, a hores d'ara també, havent recanvi al web la seva figura", diu el text. Per això denunciïn aquesta maniobra "basta, injusta i de tint clarament encobridor" perquè llança més dubtes sobre la transparència de l'adjudicació.

Ferran Rodés i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, després de diverses trucades de El Confidencial, van eludir fer cap comentari sobre les dades ni les informacions continguts en la denúncia.

Aigua és vida: "L’Àrea Metropolitana de Barcelona ens estafa"


Ahir la sociovergència corrupta catalana va aprovar una altra pujada del rebut de l'aigua que l'encareix un 25% en només un any malgrat les retallades en salaris del govern nazicatòlic de PP-CiU. Les excuses -completament falses i demagògiques- dels franquistes al poder s'enfronten únicament a les denúncies de la societat civil entorn la plataforma 'Aigua és vida', que ha denunciat repetidament les mentides i manipulacions de la fatxenda corrupta catalana. Els ciutadans i les ciutadanes de la regió metropolitana de Barcelona haurem de pagar 190 milions d’euros a AGBAR per rebre el mateix servei, afirmen i demostren un cop més.

En un fet sense precedents, AGBAR cobrarà per adquirir la concessió d’un servei en comptes de pagar, és més, cobrarà per fer el mateix servei que ja feia, cobrarà pel valor d’uns actius que ja han estat amortitzats, i el que encara és més greu, cobrarà per prestar un servei que operava il·legítimament. És a dir, serem els ciutadans i les ciutadanes qui haurem de pagar aquest despropòsit promogut per aquells que, en teoria, vetllen per l’interès general de la ciutadania.

Rússia prevé de reeditar a Síria el que l'OTAN va fer a Iugoslàvia, Iraq i Líbia

El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha descartat avui la concessió d'asil a Baixar Assad, ha destacat que les vides de civils valen més que el cap d'un president i ha previngut l'OTAN de reeditar a Síria el que ha passat a Iugoslàvia, l'Iraq i Líbia: "Síria és una nació en què han coexistit al llarg de segles diverses religions i ètnies. Destruir-ho tot per enderrocar una persona?,.. Ja ho hem vist. Van bombardejar Iugoslàvia quan era necessari enderrocar (Slobodan) Milosevic, i l'Iraq encara que no hi havia armes nuclears. A Líbia la van destruir de la mateixa manera perquè buscaven el cap de (Muammar) Gaddafi".

Va reafirmar que Rússia no ofereix asil al president Assad, ni té plans de fer-ho en el futur. "Si d'altres tenen semblants plans, que contactin amb ell directament", va dir. La retirada de l'actual dirigent de Síria, segons ell, no necessàriament posarà fi a la massacre: "Els serveis secrets d'Occident fan pronòstics molt seriosos i fundats que el derrocament del règim no portarà al final aquesta tragèdia, i que la pugna cobrarà nou vigor", va advertir.

Va reconèixer que Moscou tracta de "comprovar els mínims rumors sobre les armes químiques" a Síria que, segons les dades russos i occidentals, estan ara sota el control del Govern, "concentrades en un o dos centres, i no disperses per tot el país com abans".

La principal amenaça, va dir, és que aquestes armes caiguin "en mans indegudes". Va recordar que les files rebels són molt heterogènies: "hi ha de tot, inclosa una organització que els EUA han declarat terrorista".

Lavrov va reiterar l'adhesió de Moscou als acords de Ginebra sobre Síria i va assenyalar que els països occidentals "van perdent influència" sobre la coalició opositora que ells mateixos patrocinen.

"La postura que molts actors declaren pel que fa a Síria no reflecteix, lamentablement, un sincer interès sincer per frenar el vessament de sang sinó l'afany d'anotar-se punts en matèria de política interna, alliçonar i fer de paladins dels drets humans quan es requereix simplement fer callar amb un 'xis' a tots els que procuren guanyar-se matant", va dir.

El ministre d'Exteriors rus dubte que les nacions occidentals vulguin intervenir militarment a Síria: "De vegades fa l'efecte que preguen perquè Rússia i Xina segueixin vetant una intervenció forana, doncs quan hi hagi l'¡autorització corresponent hauran d'actuar, i ningú n'està disposat".

A la pregunta de si el règim resistiria una intervenció des de fora, va respondre: "No hi haurà vencedors en aquesta guerra".

Madrid allibera Aurore Martin 50 dies després del lliurament de París

L'Audiència Nacional, que la va empresonar a Soto del Real per «integració», dicta ara llibertat sota fiança de 15.000 euros. Sortirà al carrer avui mateix per tornar a Euskal Herria. Batasuna emplaça Hollande a canviar.

La notícia de l'alliberament d'Aurore Martin, coneguda cap a les 13.30, va córrer ahir com la pólvora a Ipar Euskal Herria. Tant la seva família com Batasuna, formació de la qual és militant la zuberotarra, es van posar immediatament en marxa per realitzar els tràmits exigits per la Sala del Penal de l'Audiència Nacional espanyola per posar-la en llibertat, en particular l'abonament d'una fiança de 15.000 euros.

La impossibilitat de fer-la efectiva abans del tancament de les entitats bancàries va fer que no pogués ser alliberada ahir, per la qual cosa s'espera que abandoni avui la presó de Soto del Real, on va ser ingressada el 2 de novembre, després de ser detinguda el dia abans per la Gendarmeria a Garindaine i lliurada, a les poques hores, a la Policia espanyola a Biriatu.

Presentada davant l'Audiència Nacional que l'havia reclamat la base d'una euroordre, el jutge Pablo Ruz la va enviar a presó acusada d"'integració en organització terrorista». El primer recurs contra aquesta mesura presentat per la seva advocada va ser desestimat, de manera que va apel·lar a la sala penal, que ahir va decidir la seva posada en llibertat sota fiança i amb la condició de «fixar prèviament un domicili a Espanya» i presentar-se al jutjat o dependència policial més propera al seu domicili un cop al mes.

Podrà tornar a casa

La lletrada Jone Goirizelaia va aclarir que la petició d'un domicili en territori espanyol és a efectes administratius: «L'Audiència Nacional l'ha requerit per garantir la recepció de les comunicacions oficials però això no suposa que Aurore hagi de residir a l'Estat espanyol. Pot fer-ho a Ipar Euskal Herria, on, de fet, ho farà».

Goirizelaia va expressar la seva satisfacció per una decisió que «corregeix una ficada de pota terrible». La família va mostrar la seva sorpresa perquè no s'esperaven que fos alliberada «tan aviat».

Batasuna, per la seva banda, va declarar que «és una magnífica notícia per a nosaltres però hem de denunciar la fiança que li han imposat, perquè s'assembla al pagament d'un rescat per part de l'Estat espanyol».

Apel·lant a la solidaritat, la formació abertzale ha organitzat per avui mateix dos punts de recollida de fons per tal de fer front a la fiança. Es col·locaran de 9.00 a 11.00 al Cafè des Pyrennées de Baiona i en Kalaka de Donibane Garazi.

Ocasió per Hollande

Batasuna va agrair a les persones i col·lectius que s'han mobilitzat per denunciar l'empresonament del seu militant i va recordar que «va ser arrestada pel seu compromís polític» i que «encara queden més de 600 presos polítics dispersats» en els dos estats, als quals va interpel per que «s'impliquin en la resolució del conflicte» i prenguin exemple de la declaració realitzada per electes de Ipar Euskal Herria de totes les tendències polítiques la setmana passada en el Fòrum de Baiona. «François Hollande està davant una ocasió històrica de solucionar el conflicte a Euskal Herria. Esperem que la aprofiti i que trenqui amb la gestió 'sarkozysta' de la situació».

Per la seva banda, el moviment Bake Bidea, on Martin està molt implicada, ha indicat que el seu alliberament ha pogut fer realitat «gràcies a la important mobilització de la societat».

Ahir a la nit es desconeixia l'hora a la qual Martin podria ser alliberada. De tota manera la família de la militant comunicar que avui no hi haurà cap acte públic de benvinguda i que es dirigiran directament a casa. Previsiblement, en les pròximes setmanes es convocarà algun acte públic de rebuda.

Rajoy anuncia a Karzai que Espanya seguirà a l'Afganistan després de 2014

Espanya seguirà matant afganesos després del 2014, quan conclogui l'actual missió de combat de l'OTAN (ISAF), en la qual encara manté gairebé 1.400 soldats. Així ho ha dit Mariano Rajoy al president afganès, Hamid Karzai, amb qui s'ha vist a Kabul a l'inici de la seva primera visita turística, amb 50 vividors del govern del PP i "periodistes" llepaculs a l'Afganistan, on les tropes de mercenaris a sou porten més d'una dècada al costat dels d'altres 50 nacions protegint el monopoli mundial de cultiu de l'opi i exterminant els mateixos "terroristes" que abans van armar contra el govern comunista legítim.

Rajoy no ha quantificat quin serà la presència militar espanyola d'aquí a dos anys, però reconeix que Espanya negocia amb els seus aliats quedar-se a la base d'Herat, on ara té 369 efectius, a l'aeroport i l'hospital de campanya. Herat serà una de les bases de la futura missió d'assessorament i instrucció del "Exèrcit afganès" de Karzai (ITAAM), que YHA organitzat l'OTAN imperial.

Rajoy ha viatjat a l'Afganistan just el dia en què es compleix un any de la formació del seu govern. Zapatero va trigar 20 mesos a visitar les tropes i, quan ho va fer, ja havia hagut de rebre a Espanya a les 17 víctimes mortals de l'accident de l'helicòpter Cougar. Rajoy encara no deu haver assistir a cap funeral, però el primer que va fer en baixar de l'avió a Kabul va ser dipositar una corona de flors al monòlit en memòria dels 62 militars morts en el sinistre del Iak-42, el maig de 2003, quan ell formava part del Gabinet d'Aznar ja cuoyos condemnats responsables amnistiar el PP, sord com sempre a les protestes dels familiars de les víctimes de la desídia d'Aznar i el seu govern de genocides.

L'objectiu del seu viatge, segons les seves mentides habituals, era traslladar als soldats el reconeixement de la societat espanyola, felicitar les festes nadalenques i conèixer sobre el terreny la tasca que realitzen, més enllà de la fredor dels informes, el que ha deixat "gratament impressionat" al feixista mentider.

La visita turística de Rajoy-acompanyat, entre d'altres, pel ministre de Defensa, Pedro Morenés, el cap de la cúpula militar, l'almirall Fernando García Sánchez, i els caps de l'Exèrcit de Terra i la Força Aèria que han negociat contractes de venda d'armes amb l'insaciable govern de narcos de Karzai-es produeix quan Espanya ja ha iniciat el replegament de les seves tropes i quan molts països, com Alemanya o França, ja ho han conclòs.

Després del darrer relleu, al novembre, el contingent s'ha reduït en un 10%, passant de 1.521 aa 1.369 soldats. En els primers quatre mesos de 2013 està previst evacuar els llocs avançats de Moqur i Ludin i, abans de la propera tardor, la base de Qala-i-Naw i tota la província de Badghis, fins ara sota responsabilitat espanyola. És a dir, gairebé el 70% del total.

Si Rajoy va prometre a Karzai que Espanya seguirà a l'Afganistan després de 2014, que no ho farà serà el mateix Karzai, que no pot presentar-se a les eleccions presidencials previstes per a la primavera d'aquest any. La incertesa sobre qui succeirà a Karzai i el risc que els sectors més proclius a Occident es divideixin, com va succeir en els anteriors comicis, llança encara més dubtes què passarà després del 2014.

Al final de la visita a l'Afganistan, d'unes deu hores de durada, Rajoy va iniciar el retorn a Espanya. L'Airbus 310 del Exèrcit de l'Aire, en què viatgen unes 50 persones, entre comitiva oficial i "periodistes" de l'amo, tenia previst desviar a Vigo per deixar Rajoy a casa.

Mallorca serà un gegantí abocador a partir del gener

El Consell de Mallorca del PP ja compta amb l'informe del secretari general que "ratifica" la legalitat d'importar residus a Mallorca, així com la necessitat de modificar el contracte amb Tirme, pel que a principis de gener arribaran les primeres tones des de Sabadell (Catalunya) i Mallorca es transformarà en un gegantí abocador a partir de gener.

La consellera executiva del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Catalina Soler, s'ha mostrat "contenta" aquest divendres perquè l'informe ratifica la legalitat d'importar residus, una iniciativa que es va aprovar en l'últim ple de la institució, amb les queixes de l'oposició, que exigia aquesta documentació.

D'aquesta manera, el Consell compleix amb el requeriment realitzat pels grups de l'oposició, PSIB i PSM-IV-Exm, ia principis de gener importarà els primers residus, i encara que Soler encara no ha detallat les tones que arribaran en aquesta "prova", ha assenyalat que" no seran moltes".

El Consell insular de modificar el Pla director sectorial de residus, que estableix que només es poden cremar residus que s'hagin produït a l'illa, i d'aquesta manera, haurà de modificar també el contracte amb Tirme.

Els secrets de la vil·la romana de Vilauba

Els treballs d'excavació arqueològica realitzats els darrers anys a la vil·la romana de Vilauba, a Camós, el Pla de l'Estany (Girona), han permès estudiar amb més profunditat l'evolució del món rural des dels inicis de la romanització fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l'època medieval. Durant la campanya d'enguany s'han documentat dues ocupacions antigues datades al segle V dne, s'ha localitzat un forn per coure ceràmica de l'època altimperial romana i el sisè enterrament de la necròpolis del segle II o III.

Durant el 2012 també s'ha restaurat i adequat totes les restes històriques - murs de cases o paviments- de l'hàbitat visigot i s'han instal·lat plafons i rètols explicatius.

En els darrers anys, els treballs arqueològics s'han centrat en l'excavació d'un dels nuclis de l'etapa visigoda datat entre els segles V i VII de nostra era (dne). Aquests treballs s'emmarquen en el conveni de col·laboració entre les institucions copropietàries del jaciment que són l'Ajuntamet de Banyoles, Camós, Porqueres, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Diputació de Girona que han aportat un total de 231.570, 36 euros, repartits en anualitats de 38.595 euros.

Després d'anys de treball, s'han descobert dues àrees funcionals bàsiques de la vil·la romana de Vilauba que són les residencials i les productives. L'àrea destinada als habitatges ocupa una superfície d'uns 700 metres quadrats i es situa a la part sud del jaciment. Es tracta d'un petit nucli format per tres unitats domèstiques que, segons la seva disposició i planta, segueixen un mateix patró d'organització. Cada una d'elles es composa d'un espai destinat a la casa, d'uns 25 metres quadrats, d'un pati i d'un àmbit annex.

La presència de llars, delimitades per un cercle de pedres clavades al subsòl i amb senyals de foc a l'interior, ha ajudat a identificar amb claredat els espais d'ús residencial. Avui en dia es sap que la formació d'aquest nucli s'inicia a finals del segle V dne, moment en el qual s'abandonen i es transformen les estructures pertanyents a l'antiga vil·la romana. Amb el pas del temps, el nou nucli d'hàbitat, primer format amb unes cabanes molt senzilles, donarà pas a un petit veïnat format per diverses cases.

D'altra banda, l'àrea productiva es composa d'edificacions de caire agrícola distribuïdes al voltant d'una premsa, probablement d'oli, i un pati annex.

La descoberta d'aquest veïnat ha permès relacionar d'una manera més clara el topònim 'Villa Alba' - documentat al segle X i que fa referència a un petit poble situat en aquest mateix indret- amb els 'fundus' de l'antiga vil·la romana. D'aquesta manera, es confirma que Vilauba és un dels pocs exemples coneguts a Catalunya on és possible estudiar l'evolució del món rural d'ençà els inicis de la romanització fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l'època alt-medieval.

Durant la campanya d'enguany s'han documentat dues fases anteriors , sota de les estructures que configuren l'hàbitat visigot del segle VI o VII. La més antiga correspon a una ocupació del segle V dne i la següent, intermèdia, destaca per murs que defineixen les cases. El descobriment d'aquestes dues fases permeten completar la seqüència cronològica de Vilauba tot enllaçant l'ocupació del final de la vil·la baiximperial el segle V fins a l'hàbitat visigot conservat del segle VI i VII.

Aquest any s'ha localitzat un forn per coure ceràmica

D'altra banda, l'any 2010 es va dur a terme una prospecció magnètica amb un georadar que va permetre elaborar uns mapes preliminars per a la identificació de restes arqueològiques. A partir d'aquests mapes s'ha descobert una àrea artesanal amb un forn que s'utilitzava per a coure ceràmica i material constructiu. A més, durant les excavacions d'aquest any també s'ha descobert una fondalada d'extracció d'argila que proporcionava la matèria primera a les diferents activitats de la vil·la.

Enguany també s'ha descobert el sisè enterrament de la necròpolis de finals de l'època de l'alt imperi, situada entre els segles II i III. Com és habitual en aquests casos, es va enterrar el cos en una caixa de teules i un aixovar funerari amb un vas ceràmic.