dimarts, 12 de novembre de 2013

Aràbia Saudita finança el seu "govern" mercenari a Síria

Aràbia Saudita ha destinat 300 milions de dòlars per finançar el seu "govern interí" creat pels seus mercenaris de la Coalició Nacional Síria (CNFROS), ha informat avui el canal de televisió Sky News Arabiya. La vespra, els representants de la CNFROS reunits a Istanbul van nomenar, després de greus altercats a cops, a nou ministres del govern encapçalat per Ahmad Tomah, i en aquests moments estan triant a tres més, inclòs el ministre de l'Interior.

Segons la Coalició Nacional Síria, el govern de transició s'encarregarà d'administrar els territoris controlats pels terroristes i mercenaris.

Per motius de seguretat, el fals govern s'instal·la al territori de la islamista Turquia d'Erdogan, prop de la frontera amb Síria, des d'on entren les armes i els diners de les tiranies del Golf que financen amb l'OTAN el terrorisme contra el govern d'Al-Assad. El seu pressupost s'estima en 50 milions de dòlars mensuals, és a dir, els diners assignats per Aràbia Saudita aconsegueix per a sis mesos de holganza i matança.

El fals govern de titelles serà encapçalat per Ahmad Tomah, Asaad Mustafa serà titular de Defensa i Ibrahim Miro, de Finances mentre que Fayez AlDaher ocuparà el càrrec de ministre de Justícia.

Segons l'agència Reuters, diversos països occidentals es van pronunciar en contra de la formació d'un govern de transició ja que podria minar el procés de pau a Síria i perjudicar a la conferencia Ginebra 2. A més, els líders de la CNFROS es troben fora de Síria i no tenen influència real sobre grups separats de rebels. Rússia i Iran ho han considerat una maniobra de Artabia Saudita i els seus aliats, Israel i EUA, per distreure i minar la influència de la convocada per Rússia conferència de pau de Ginebra 2.

La "oposició" de mercenaris a Síria, a bufetades per la participació kurda a Ginebra 2


El líder de la nomenada per l'imperialisme que els finança "Coalició Nacional de les Forces Revolucionàries i l'Oposició de Síria" (CNFROS) Ahmad Yarba (foto) va propinar una bufetada al representant dels mercenaris del "Exèrcit Lliure de Síria" (ESL) en la reunió convocada a Istanbul per determinar la participació dels terroristes de l'OTAN i les tiranies del Golf en la conferència internacional de pau sobre Síria, Ginebra 2.

Matas, acusat de regalar 120.000 euros a un empresari del PP

L'expresident de Balears i exministre de Medi ambient Jaume Matas (PP) s'enfronta a una nova causa penal per corrupció. Ha quedat implicat en un altre cas penal, per prevaricació i malversació de cabals públics, per haver ordenat regalar 120.000 euros mitjançant factures falses a un empresari afí al PP.

Un corrupte penedit ha posat en peus la nova acusació amb el relat de fets que va formular en presentar-se davant el jutjat de guàrdia, el dijous, dia 7 de novembre. Es tracta de l'antic director general balear de la Joventut, Juan Francisco Gálvez, del PP, que ha assumit una pena de tres anys de presó per la seva activitat delictiva en el cas del Consorci Turisme Jove del Govern Balear de Matas entre 2003 i 2007. Aquest cas va ser jutjat en l'Audiència de Palma, dilluns passat dia 11, en menys de mitja hora, gràcies a un pacte de conformitat gestat pels fiscals anticorrupció Juan Carrau i Pedro Horrach, amb la col·laboració de Miguel Ángel Pujaran.

El testimoniatge acusador del seu exdirector general assenyala a Jaume Matas per haver ordenat, en 2006, el pagament dels 120.000 euros de fons del Govern autonòmic, a través de set factures per serveis inexistents, segons la Fiscalia Anticorrupció. Aquesta operació l'assumeixen Galvez i altres dos càrrecs que van participar en la trama en el Consorci de Turisme Jove i qui va anar el cobrador o perceptor final dels diners: l'empresari hoteler i exedil del PP de Calviá, Jesús García Oeo. Aquest i els tres càrrecs estan condemnats en el cas Turisme Jove. Els tres han reposat part dels malversat.

García Oeo va fingir tenir pendent de cobrament set falses expedicions turístiques internacionals, de 484 persones en total, en set viatges diferents a Portugal i França. Va voler així cobrar uns fons que reclamava al Govern de Balears per un contracte anterior que va ser rescindit, un pagament que els serveis jurídics van denegar. Matas va ordenar el seu “faci's“ presidencial, segons el relat del penedit davant el jutjat.

La fiscalia, en el seu escrit del caso Turisme Jove, assenyala que els pagaments es van fer "executant ordenis superiors" o "seguint "instruccions d'altres persones". La X de la trama era Matas. Però aquest episodi es dirimirà en una altra causa.

Matas, condemnat a nou mesos de presó per tràfic d'influències pel Tribunal Suprem, en el primer judici dels diferents que té pendents en el cas Palma Sorra, ha quedat assenyalat per l'última confessió de Gálvez. De ser condemnat, Matas podria carregar amb una nova pena, de més de tres anys de presó, segons les sentències de l'Audiència de Palma avalades pel Tribunal Suprem en altres casos semblants, encara que amb menor desviament de fons

Galvez va veure rebaixada al mínim la seva possible pena d'una dècada de presó a tan sol tres anys abans de formular la nova acusació, que, segons fonts jurídiques, va ser sobrevinguda i voluntària, abans del seu ingrés a la presó perquè la condemna del caso Turisme Jove serà ferm, per conformitat de tots les persones jutjats, fins a 13 persones.

Juan Francisco Gálvez va acudir davant el jutge de guàrdia Manuel Penalva (titular del jutjat nombre 11 de Palma), que li va prendre la declaració. Aquesta causa, en el repartiment per torn, ha correspost a l'Ana San José, titular del jutjat número 5 de Palma. El lletrat defensor de Gálvez és Tomeu Vidal, exconseller del PP i defensor d'aquest partit en altres causes.

http://noticies.sirius.cat/2013/11/tres-anys-i-set-mesos-de-preso-per.html
Tres anys i set mesos de presó per desviar fons públics de Turisme Jove balear

Els acusats del PP per conxorxar una trama que desvià fons públics del consorci Turisme Jove de les Illes Balears durant l'última legislatura del corrupte Jaume Matas (2003-2007), s'han conformat amb penes d'entre nou mesos i tres anys i set mesos de presó. Entre ells, l'exdirector general de Joventut Juan Francisco Gálvez i l'exgerent de Turisme Jove Damià Amengual han acceptat tres anys de presó, mentre que l'excap de Serveis de l'empresa Juan Francisco Gosálbez complirà tres anys i set mesos. Foto: Gosálbez, Amengual i Gálvez.

Demanen dos anys i mig de presó per a un Mosso per apallissar a uns menors

La Fiscalia demana dos anys i mig de presó per al mosso d'esquadra Lluís P. acusat de pegar cops de puny, puntades de peu i ruixar amb un aerosol d'autodefensa a tres menors que havien entrat a robar en l'hort de la seva mare la tarda del 2 de juny de 2009, quan l'agent es trobava fora de servei. A un dels joves, el mosso el va patejar al terra i el va colpejar amb la seva porra extensible, a més de ruixar-li amb aerosol en la cara: "Això per la meva mare", li va dir.

En el seu escrit de qualificació, publicat per Efe, el ministeri públic acusa d'un delicte de lesions i dues faltes de lesions a l'agent, que presumptament va maltractar i apallissar als tres menors, a un dels quals va obligar a agenollar-se, sense identificar-se en cap moment com a policia. Arran d'aquest cas, els joves, dos d'ells de 15 anys i un de 16, van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona per un delicte de robatori amb força a casa habitada, però el tribunal els va absoldre del delicte d'atemptat a l'autoritat que se'ls imputava, precisament en descartar que sabessin la condició de mosso d'esquadra del seu agressor.

Segons manté el fiscal en el seu escrit de conclusions provisionals, l'agent va ser avisat per la seva mare la tarda del 2 de juny de 2009 que uns joves havien entrat en el seu hort de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) després de trencar la porta d'accés, i s'havien portat una tortuga i deixat anar deu ocells d'una gàbia. L'acusat va localitzar als tres menors al carrer Pari Tarrés de Sant Boi i, "sense intervenir paraula", els va ruixar el rostre amb un aerosol de defensa personal, la qual cosa va motivar que dues dels menors fugissin corrent del lloc, relata el ministeri públic.

El Mosso d'esquadra, no obstant això, va aconseguir retenir a un dels tres joves, A. de C., al que va tornar a ruixar suposadament amb l'aerosol que portava i li va propinar una puntada en la cara que ho va llançar al sòl, on va seguir pateándole, afegeix la Fiscalia en el seu escrit d'acusació provisional. Posteriorment, segons el ministeri públic, l'agent va arrabassar el telèfon mòbil a la víctima i, portant-li-ho a un carreró en els voltants, li va dir: "Millor agenolla't i et donaré el mòbil".

Així ho va fer el menor, la qual cosa l'acusat va aprofitar per subjectar-li fortament el cap i propinar-li un fort cop amb el genoll que li va obrir la cella esquerra, després del que va treure la seva defensa extensible i presumptament va colpejar al jove amb ella en diverses parts del cos mentre aquest intentava protegir-se el rostre amb els braços. En un moment de l'agressió, remarca la Fiscalia, l'agent, Lluís P., va deixar en el sòl la defensa extensible i va apartar els braços amb que el menor es protegia la cara ruixant-li amb el spray, al mateix temps que li deia: "Això per la meva mare".

La Fiscal acusa a l'agent d'un delicte de lesions amb instrument perillós i de dues faltes de lesions, per la qual cosa demana que se li condemni a dos anys i mitjà de presó i al pagament de 720 euros de multa. Per la seva banda, l'acusació particular exercida pel menor Albert C. qualifica els fets de delicte de lesions, falta de lesions i robatori amb violència, atès que segons la seva versió l'agent processat es va apoderar del mòbil de la víctima, que no va ser recuperat fins que una patrulla de la policia catalana es va personar en el lloc.

Per tot això, aquesta acusació particular demana quatre anys de presó per a l'agent i la seva suspensió d'ocupació i càrrec públic durant un període de set anys.

Juan Andrés Benítez tenia una quantitat insignificant de cocaïna quan va ser mort


L'empresari barceloní Juan Andrés Benítez no es trobava sota els efectes de les drogues quan va ser reduït fins a la mort pels Mossos d'Esquadra, segons l'informe toxicològic. L'anàlisi que li van fer després d'haver mort ha detectat restes d'alcohol (menys de 0,1 g/l de sang) i cocaïna (menys de 0,01 mg/l de sang) però en quantitats massa baixes com per tenir efectes en l'organisme, segons el document mèdic. Foto: La Conselleria d'Interior inicia una campanya de criminalització de l'empresari mort en el Raval.

El 14-N, contra els abusos policials, tothom al carrer!


Des de la FAVB criden la ciutadania de tots els barris de Barcelona a participar en la manifestació que diversos col·lectius veïnals i socials han convocat el proper dijous, 14 de novembre, a les 19.30 hores, i que sortirà del carrer de l’Aurora, on va morir Juan Andrés Benítez en ser reduït i colpejat per un grup de Mossos d’Esquadra.

Juan Andrés Benítez tenia una quantitat insignificant de cocaïna quan va ser mort

L'empresari barceloní Juan Andrés Benítez no es trobava sota els efectes de les drogues quan va ser reduït fins a la mort pels Mossos d'Esquadra, segons l'informe toxicològic. L'anàlisi que li van fer després d'haver mort ha detectat restes d'alcohol (menys de 0,1 g/l de sang) i cocaïna (menys de 0,01 mg/l de sang) però en quantitats massa baixes com per tenir efectes en l'organisme, segons el document mèdic. Foto: La Conselleria d'Interior inicia una campanya de criminalització de l'empresari mort en el Raval.

Segons les conclusions de l'informe toxicològic, extretes després d'una 'investigació general de drogues i psicofàrmacs', Benítez no es trobava sota els efectes de cap substància estupefaent la nit del 5 d'octubre quan va ser reduït per la policia.

El document, que forma part de l'autòpsia, sí que ha detectat restes de cocaïna i d'alcohol. De la primera substància la proporció és de menys de 0,01 mg/l de sang. Segons diu l'informe a peu de pàgina i fonts mèdiques consultades per l'ACN, aquesta proporció és insignificant perquè la cocaïna és tòxica per a l'organisme a partir dels 0,25 mg/l de sang. És a dir, 25 vegades més. La quantitat d'alcohol, inferior a 0,1 g/l en sang, és també ínfima, i l'informe diu que es pot deure a una producció 'endògena postmortem'.

Interior inicia una campanya de criminalització de l'empresari mort en el Raval


En lloc de denunciar les accions que denigren l'acció policial, la pàgina facebook de propaganda dels Mossos d'Esquadra -controlada per Interior i Manuel Prats- han decidit fer pinya entorn dels policies que van causar la mort de Juan Andrés Benítez el passat 6 d'octubre, en propinar-li una pallissa. És corporativisme o és complicitat de la Conselleria d'UDC perquè les pràctiques violentes per part de la policia són més comunes i programades del que transcendeix a l'opinió pública?

Un testimoni del cas Raval confirma el ja sabut: "Una agent li va donar un cop per l'esquena"

Un jove que el passat 6 de octubte va presenciar des de la seva balconada la contundent detenció al carrer Aurora del Raval de Juan Andrés Benítez, qui posteriorment va morir en un hospital pels cops rebuts segons l'autòpsia, va relatar l'endemà que "una agent el va colpejar per l'esquena" quan tractava d'anar-se, confirmant d'altres relats que apuntaven a una mosso d'esquadra com l'agent que va inciar la repressió sent culpable del tot el succeït després, doncs la feixista va amagar els fets i va mentir descaradament en els informes. En rebre el cop, l'home es va donar la volta i instantàniament "vuit mossos" se li van tirar "damunt" i van començar "a copejar-ho tots alhora".

Galícia: Un home mor en ser detingut per la policia

Un home de 33 anys natural de Viveiro amb suposats problemes mentals i veí de Lugo ha mort aquest dilluns després d'ingressar en un hospital després de protagonitzar un altercat davant l'edifici administratiu de la Xunta de Galícia a la capital de Lugo i ser reduït brutalment per agents de les forces repressives de la dictadura.

UE: el feixisme estreny les seves files

L'avanç del populisme a Europa fa sorgir temors de bloqueig al Parlament Europeu, máxime perquè l'extrema dreta està coordinant-se per a les eleccions de l'eurocámara de maig proper. El que els mitjans del feixisme negaven, els neoliberals governants amagaven i uns altres denunciàvem ja fa temps, es ja evident: una facció de polítics reaccionaris del Tea Party va sumir a la superpotència nord-americana en una crisi pressupostària i al món en una estafa monumental, amb la complicitat dels seus partits germans globals, a Europa, el PP. Els seus cosins de la UE francesos, liderats per Marine Le Pen, del monàrquic i nazionalcatòlic Front National, i holandesos per Geert Wilders, el mateix però en taronja butà de la casa d'Orange, ja treballen junts. Amb d'altres, es treballa encara a l'ombra.

Amb gran esforç i submissió a l'aparell militar que dirigeix la política internacional, el president Obama -i Hollande en la mateixa situació- ha aconseguit evitar ara com ara caure en la fallida. Ara no es descarta entre els neoliberals que els van alletar que també el Parlament Europeu pugui ser escenari d'una política de bloqueig de forces reaccionàries.

Si els partits euroescèptics i populistes -que és com eufemística i 'correctament' es diu als nazis de sempre- guanyen terreny en les eleccions del Parlament Europeu en 2014, incrementaran la seva influència decisivament sobre la dreta oligàrquica neoliberal que governa des dels bancs. A Brussel·les no es compte -o es va comptant- amb que arribin a paralitzar a la UE, però cada vegada es manifesten més temors que puguin torpedejar o frenar projectes de llei o obstaculitzar el treball de l'Eurocambra.

Trobada de feixistes

El bàndol populista de la vella dreta monàrquica és el que més s'està mobilitzant. Els detractors de la UE francesos i holandesos, liderats per Marine Le Pen, del monàrquic i nazionalcatòlic Front National i Geert Wilders, el mateix però en taronja butà de la casa d'Orange respectivament, ja treballen junts.

A través de Twitter, Wilders va anunciar una trobada pública amb Le Pen per aquest 13 de novembre, destinat a parlar sobre una estratègia conjunta amb la intenció dels comicis europeus i fer-se la foto oficial, doncs la resta ja està tot signat i segellat com es pot veure per d'altres fotos dels dos.

Molts polítics europeus estan inquiets. “El sorgiment del populisme és el fenomen social i polític més amenaçador a Europa”, va assenyalar per exemple el primer ministre italià, Enrico Letta, al New York Estafis. “Hem de fer alguna cosa en contra”, va agregar, puntualitzant que “en cas contrari, en 2014 tindrem el Parlament Europeu més antieuropeu que mai hàgim tingut”.

El negatiu efecte de l'abstencionisme


En gairebé tots els països de la UE guanyen pes partits de dreta populista i euroescépticos, en mans de demagogs amb un fals discurs plagat de tòpics i promeses que s'incompliran i recolzant-se en lleis electorals fraudulentes cimentades en la corrupció intitucionalizada. Temes com la immigració com a causa i problema en la crisi/estafa organitzada des de governs i seus bancàries, la política de "estalvi" pels que no tenen estalvis i beneficis enormes per als rics, la sortida d'una Unió Europea que és una estafa de l'oligarquia financera i l'aristocràcia terratinent o el rebuig a l'euro com a model per al mateix ús, van dominar els discursos en els últims comicis. Tant des de l'extrema dreta com des de l'extrema esquerra, encara que amb la identificació antagònica i oposada de culpables i víctimes.

D'altra banda, també l'alta abstenció electoral que molts vaticinen pel desprestigio de la "classe" apalancada dels partits en el poder, pot afavorir a aquests sectors. En les eleccions del Parlament Europeu de 2009, la participació amb prou feines va superar un ridícul 43%, sent inferior als índexs d'entre 60 i 70 per cent que solen registrar-se normalment en comicis legislatius o parlamentaris de països amb cartell de "democràtics".

D'acord amb informacions de la TV alemanya, estrategues polítics de Brussel·les preveuen que després dels propers comicis, fins a un 20% dels membres de l'eurocámara seran partidaris de dissoldre el Parlament Europeu. Actualment, solament 60 dels 765 eurodiputats poden ser considerats euroescépticos. “Si dins del Parlament es forma una agrupació relativament fort que treballi en contra d'aquest mateix Parlament i de la Unió Europea, el missatge tindria gran força simbòlica”, diu Lagodinsky, de la Fundació Heinrich Böll (propera a Die Grünnen), indicant que això seria el pitjor de tot.

No obstant això, els detractors de la UE estaran relativament aïllats, a diferència del que ocorre amb el Tea Party que, com a part del Partit Republicà, pot exercir major influència en la política nord-americana. Així ho afirma Lagodinsky, advertint no obstant això que “el perill radicaria que altres partits conservadors, però també alguns d'esquerra, caiguessin sota l'influx del populisme”.

Clam contra la secta catòlica per "lucrarse promovent la violència masclista"

IU, CCOO, PSOE i l'Institut de la Dona es pronuncien contra la publicació del llibre 'Casa't i sigues submissa' per part de l'Arquebisbat de Granada i demanen la seva retirada immediata. L'editorial nazicatòlica Nou Inici, un negoci propagandístic propietat de l'Arquebisbat de Granada pel qual no paga impostos, ha editat el pamflet feixista i retrògrad titulat 'Casa't i sigues submissa', de la feixista italiana Costanza Miriano, en el qual per 16 mòdics euros -el salari diari d'un obrer amb salari mínim o negre- s'eadoctrina sobre la "obediència lleial i generosa, la submissió" com "camí" per aconseguir el paradís dels idiotes.

L'autora, qualificada de periodista -segons la definició de llepaculs made in RTVV del PP-, està casada amb alguna cosa i diu ser mare d'una família nombrosa i "submissa", es qüestiona què ve després del petó final dels contes i pel·lícules -es veu que no ho sap- i recalca, segons l'editorial, que "ara és el moment d'aprendre l'obediència lleial i generosa, la submissió", si és que encara no s'ho ha aplicat, com alguna monja 'narcisista i de males lectures i companyies'.

Com és normal entre la gent idem, la desvergüenza i siupina idiotez reaccionària del pamfleto ha aixecat una indignació molt considerable a la xarxa i després entre la societat civilitzada i les organitzacions polítiques que les representen. IU, CCOO o el Insitituto de la Dona, seguits pel PSOE, han estat alguns dels quals primer s'han pronunciat.

El sindicat CCOO de Granada ha demanat avui la retirada del llibre en considerar "intolerable" que l'estat feixista del Vaticà "es lucre" promovent la violència masclista. La responsable de Dona de CCOO de Granada, Maylo Sánchez, manté en un comunicat que aquest llibre reforça els rols i estereotips sobre les dones i els homes, que situen a l'home en "una situació de supremacia sobre la dona".

En la seva opinió, aquesta desigualtat en les relacions de poder són l'origen i conseqüència de la violència masclista, "una forma de terrorisme que s'ha cobrat prop del miler de víctimes en l'última dècada", mentre que són moltes les que pateixen assetjament sexual. Considera que és un discurs "tan arriscat com a perillós" incidir en la submissió de les dones, atès que històricament s'ha demostrat que aquesta "lògica de desigualtat" que predica l'Església perjudica seriosament la salut de les dones en incitar a la violència de gènere.

CCCOO assegura que el llibre vulnera la llei d'Igualtat i la Constitució

CCOO entén a més que aquest llibre vulnera la llei d'Igualtat i la llei Orgànica de Mesures de Prevenció contra la violència de gènere i la pròpia Constitució, atès que aquestes lleis insten als poders públics a remoure tots els obstacles que impedeixin que les dones segueixin suportant situacions de desigualtat i violència.

Mentre, des d'IU han comparat a l'arquebisbe de Granada, Javier Martínez, amb l'imant de Fuengirola condemnat per incitar a la violència masclista. El coordinador general de IULV-CA, Antonio Maíllo, ha anunciat en roda de premsa que han demanat que la Fiscalia acusi a l'arquebisbe d'un delicte d'apologia de violència de gènere per publicar el "infame" llibre de la italiana Costanza Miriano, que ensenya a la dona "obediència lleial i generosa, la submissió".

El propi PSOE ha registrat diverses preguntes al Govern sobre les actuacions que va a adoptar per evitar que el llibre faci apologia del masclisme. Segons ha explicat la portaveu parlamentària de la Comissió d'Igualtat, Carmen Montón, el Govern hauria d'intervenir per defensar els drets i la imatge pública de les dones, en compliment de la llei d'Igualtat. "Fer apologia del masclisme o de la misogínia no hauria de cabre en cap editorial a Espanya i menys que estigués patrocinada per l'Església", ha lamentat Montón.

"Fer apologia del masclisme o de la misogínia no hauria de cabre en cap editorial"


Per a la diputada socialista, el llibre "no contribueix a la lluita contra la violència de gènere, sinó que tira llenya a aquest foc de la violència masclista". El llibre és un atac a la igualtat d'oportunitats i de tracte i aprofundeix "en la discriminació i en els estereotips de gènere que subjeuen per sota d'aquest tipus de violència", ha insistit. El llibre "ataca els principis bàsics de la igualtat", la qual cosa estima que és "suficientment greu per no quedar-se callat", ha insistit, doncs "és una vulneració dels nostres drets, ningú ens pot dir que siguem submisses o que baixem el cap", ha conclòs.

Per la seva banda, l'Associació Granada Laica ha demanat a l'Arquebisbat que retiri el seu suport al llibre, en considerar-ho "aberrant" i "inconstitucional". El portaveu, Manuel Navarro, ha dit que l'Arquebisbat de Granada s'ha convertit en "còmplice" d'un llibre "aberrant" que va en contra dels Drets Humans i la igualtat de la dona.

Galícia: Un home mor en ser detingut per la policia

Un home de 33 anys natural de Viveiro amb suposats problemes mentals i veí de Lugo ha mort aquest dilluns després d'ingressar en un hospital després de protagonitzar un altercat davant l'edifici administratiu de la Xunta de Galícia a la capital de Lugo i ser reduït brutalment per agents de les forces repressives de la dictadura.

L'home suposadament hauria agredit a un funcionari que era a punt d'incorporar-se al seu lloc de treball i posteriorment va ser detingut per vuit agents de la Policia Nacional de la Comissaria de Lugo, han informat fonts policials i de la Delegació de Govern a Galícia, el mateix número que els Mossos apartats del lloc pel cas idèntic a Barcelona.

El delegat de la banda del PP a Galícia, Samuel Juárez, ha informat que s'ha obert una recerca per esclarir "totalment" els fets. En declaracions als mitjans, ha considerat que "no hi ha relació" entre la mort de l'home i l'actuació dels agents, malgrat no haver-se investigat, la qual cosa ja apunta per on aniran "les recerques" del Pàg.

El secretari de la Unió Federal de Policia a Galícia, Miguel González, ha relatat que la primera patrulla que es va presentar en el lloc dels fets va tractar de reduir al presumpte agressor, si ben va ser necessària la presència de més agents a causa de la seva resistència.

De fet, l'home va tractar d'agredir en nombroses ocasions als agents, segons les fonts, i, a continuació va ser emmanillat i traslladat a l'hospital, on va morir després d'entrar en parada cardio-respiratòria.

González ha explicat que es va emprar la força perquè "la situació va depassar un límit, en cas contrari no hi hauria necessitat", i ha defensat que l'actuació de la policia va ser "impecable", al mateix temps que va titllar el succés de "desagradable" per als agents.

"Va ser una intervenció rutinària, normal i corrent de les quals tenim tots els dies un munt però, en aquest cas, amb l'infortuni que el detingut va morir", va afegir González.

El PP vol endurir els càstigs per resistir-se a ser esbatussat per la seva Policia feixista


La banda nazi i corrupta de lladres i mafiosos del PP al Govern pretén modificar el Codi Penal per endurir les sancions per "agressions" als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, és a dir per resistir-se als cops i les agresions feixistes de les forces repressives de la tirania espanyola contra el poble. Els franquistes i criminals del PP afirmen que la presó de dos a quatre anys o les multes de tres a sis mesos no són càstigs suficients per emprar la força, intimidar o resistir-se a les agressions -denunciades repetidament per Europa- dels mercenaris del feixisme.

El 14-N, contra els abusos policials, tothom al carrer!


Des de la FAVB criden la ciutadania de tots els barris de Barcelona a participar en la manifestació que diversos col·lectius veïnals i socials han convocat el proper dijous, 14 de novembre, a les 19.30 hores, i que sortirà del carrer de l’Aurora, on va morir Juan Andrés Benítez en ser reduït i colpejat per un grup de Mossos d’Esquadra.

Portugal: Nova onada de vagues contra l'austeritat neoliberal en els transports i les comunicacions

En una reunió dels sindicats i les comissions de treballadors, s'ha fet una crida “a l'enfortiment de la unitat en l'acció contra l'ofensiva que el govern desenvolupa contra els treballadors i pensionistes”, i s'ha decidit proposar als treballadors de les empreses estatals de transports i comunicacions la continuació de la lluita amb la realització d'una nova ronda de combats/vagues entre els dies 29 de novembre i 6 de desembre. Són els treballadors els que ara han de definir quin dia aniran a la vaga, segons José Manuel Oliveira, de la Federació de Sindicats de Transports i Comunicacions (Fectrans).

No obstant això, ja estan programades moltes interrupcions dels serveis que, encara que no coincideixin amb la setmana triada, també s'encaixen en les protestes “contra les mesures del Pressupost General de l'Estat que redueixen la remuneració de qui treballa”.

Els empleats del Metropolità de Lisboa s'estan avançant amb dues vagues parcials a 19 i 21 de novembre, de les 5:30 a les 9:30 per a la majoria dels treballadors i de les 8 a les 12:30 per als treballadors administratius i tècnics superiors.

En sessió plenària, els treballadors de la Transtejo (empresa que fa la connexió marítima entre les dues ribes del riu Tajo a Lisboa) van decidir programar un temps d'inactivitat pel 25 de novembre. El 26 de novembre seran els treballadors de la STCP (transports col·lectius de Porto) els qui s'uniran a les protestes.

Els treballadors de Correios, per la seva vegada, tornen a programar accions de protesta, després de la vaga contra la privatització dels CTT del 25 d'octubre. Aquestes accions de lluita “es fan contra la privatització del CTT i la retirada dels drets dels treballadors”, va dir Vítor Narciso, secretari general del Sindicat Nacional dels Treballadors dels Correus i Telecomunicacions (SNTCT), en declaracions a l'agència de notícies portuguesa Lusa.


Els treballadors dels correus estaran en vaga el 29 de novembre i els dies 27, 30 i 31 de desembre. Segons el sindicat, “la vaga de desembre implica vuit dies i mitjà sense correu”. El 29 de novembre tindrà lloc una sessió plenària dels treballadors, a Lisboa, i una manifestació nacional enfront del Ministeri de Finances. Aquest mateix dia els treballadors lliuraran postals contra la privatització en la Asemblea de la República. Entre el 2 i el 20 de desembre, estan previstes diverses iniciatives de carrer, en tot el país, i vagues locals que hauran de ser aprovades pels treballadors.

Les reduccions dels salaris, la concessió de les empreses públiques de transports als privats, i la reducció dels pagaments de compensació, així com l'augment de l'edat de jubilació, són algunes de les mesures contestades pels treballadors, els qui lluiten per un transport públic de qualitat, amb funcions socials, al servei del país.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal

Els serveis públics portuguesos no poden pagar els salaris fins a final d'any


Com a conseqüència dels retalls i de l'austeritat que el govern neoliberal ha aplicat a Portugal, i igual que en els últims anys, els serveis públics portuguesos com a hospitals, universitats i escoles politècniques no estan aconseguint tenir fons per cobrir totes les despeses en personal fins al final de l'any, incloent-hi els subsidis de vacances. Correios de Portugal, amb beneficis en vespres de la seva privatització.

El PP vol endurir els càstigs per resistir-se a ser esbatussat per la seva Policia feixista

La banda nazi i corrupta de lladres i mafiosos del PP al Govern pretén modificar el Codi Penal per endurir les sancions per "agressions" als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, és a dir per resistir-se als cops i les agresions feixistes de les forces repressives de la tirania espanyola contra el poble. Els franquistes i criminals del PP afirmen que la presó de dos a quatre anys o les multes de tres a sis mesos no són càstigs suficients per emprar la força, intimidar o resistir-se a les agressions -denunciades repetidament per Europa- dels mercenaris del feixisme.

El PP vulgues que s'agreugin els càstigs per "evitar molts enfrontaments que en l'actualitat propicien conflictes físics i agressions de considerable gravetat". El portaveu parlamentari, Alfonso Alonso, ha registrat una Proposició no de llei al Congrés en la qual planteja "garantir un suport legal a totes les accions" executades per l'autoritat policial.

Enfront de la idea del PP que la Policia està desprotegida, els informes del Consell d'Europa adverteixen més aviat en cas contrari: denuncia el "ús desproporcionat de la força" de la Policia en les manifestacions i posa en dubte la idoneïtat de l'actuació dels antidisturbis. A més, la institució europea ha recriminat en diverses ocasions al Govern espanyol l'absència de plaques identificatives en el vestuari dels agents policials, que deixen en situació de vulnerabilitat a possibles denunciants d'abusos.

Fins a l'estiu de 2013, no s'havia condemnat a cap dels 447 detinguts en mobilitzacions socials relacionades amb el moviment 15M, que va néixer dos anys abans. Per contra, la Justícia sí s'ha postulat a favor dels manifestants en condemnar en diverses ocasions a la Delegació del Govern a Madrid per vulnerar els drets dels participants en protestes als quals havia multat.

Els feixistes del PP menteixen descaradament seguint la política nazi de repetir les mentides fins que els idiotes les hi creen, afirmant que "un sector molt ampli de la societat", és a dir, ells i els assassins feixistes, secunda la "necessitat de reforma" del Codi Penal per donar-li un caràcter més punitiu, quan el codi espanyol és el més dur de tota Europa de llarg i -com amb la nazi doctrina Parot- Europa ha acusat en nombroses ocasions al PP de legidlar ad hoc contra els seus enemics directes, en una mostra descarada i cínica de feixisme.

No obstant això, els nazis autistes de Rajoy segueixen amb les seves estupideses i preveuen que una legislació penal més dura tindria una "efecte preventiu i dissuasori molt eficaç" per evitar els enfrontaments amb la Policia.

El 14-N, contra els abusos policials, tothom al carrer!

Des de la FAVB criden la ciutadania de tots els barris de Barcelona a participar en la manifestació que diversos col·lectius veïnals i socials han convocat el proper dijous, 14 de novembre, a les 19.30 hores, i que sortirà del carrer de l’Aurora, on va morir Juan Andrés Benítez en ser reduït i colpejat per un grup de Mossos d’Esquadra.

Vídeo: Els Iaioflautes denuncien l'agressió policial al mercat del Born #PratFotElCamp

Comunicat dels Iaoflautes: Al matí del 8 de novembre del 2013, mentre al Parlament es debatia sobre la continuitat del director general de la policia, Manel Prat, un grup d’activistes d’Stop bales de goma, Ojo con tu Ojo i altres ciutadans que estaven davant l’edifici del Parlament, s’han assabentat que en aquells moments, al mercat del Born, s’estava concedint un premi a l’esmentat càrrec públic. Ha estat aleshores quan el grup s’ha dirigit al mercat amb la intenció de fer un escratxe a Prat, una acció del tot espontània. Entre els integrants del grup hi havia un conegut iaioflauta.

El PP descarta tocar el tipus a l'1% de les Sicav en la futura reforma fiscal

Les 3.035 Sicav registrades a Espanya i propietat de les grans fortunes seguiran tributant a l'1% en l'impost de societats després que s'aprovi la reforma fiscal que actualment està estudiant un grup de "experts" feixistes a sou de la màfia franquista i corrupta del PP al govern. Els espanyols tenen fins a 87.698 milions situats fora d'Espanya, una quantitat similar al frau fiscal anual per part de grans fortunes i empreses.

Fuentes del Ministeri d'Hisenda asseguren el mateix discurs feixista i estúpid per justifcar el niu de lladres -entre ells la família real- que defrauda, no tributa, roba i es porta el robat a paraisos fiscals, que la fiscalitat vigent d'aquest tipus d'institucions és conforme amb la resta de països europeus -el que no és cert més que en les dictadures nazis com Espanya- i la gran estafa que els seus patriotes criminals, amb una variació a l'alça del tipus impositiu, s'anirien amb el capital robat al país cap a altres territoris.

Les Sicav –Societats d'Inversió de Capital Variable– s'associen sempre a elevats patrimonis que recorren a aquest tipus de vehicles per gestionar els seus diners. Aquestes societats apliquen un tipus del 1% en l'impost de societats (igual que els fons d'inversió tradicionals) i els seus partícips tributen per l'IRPF quan rescaten la seva inversió.

A pesar que l'Executiu no es planteja tocar el gravamen vigent, fonts d'Hisenda sí que obren la possibilitat al fet que la supervisió directa de les Sicav torni a les mans de l'Agència Tributària. Una modificació legislativa aprovada pel primer Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que va comptar amb el suport del PP va atorgar a la CNMVel control i la competència per determinar si una societat compleix les condicions per considerar-se una Sicav i beneficiar-se del règim fiscal particular.

Els requisits són tenir un capital mínim de 2,4 milions i comptar amb, almenys, 100 partícips. No obstant això, resulta habitual que existeixi un gran inversor de referència i que la resta siguin petits accionistes que reben el nom despectiu de mariachis, és a dir, de meres comparses l'única funció de les quals és aconseguir el mínim de partícips que exigeix la legislació.

La tributació de les Sicav sempre ha generat polèmica i el PSOE reclama ara una revisió, alguna cosa que no es va dur a terme durant les dues legislatures de Zapatero. Els defensors del tipus del 1% per les Sicav insisteixen, en canvi, que aquests vehicles són similars a un fons d'inversió i, per tant, argumenten que resulta lògic que tributin al mateix tipus impositiu. D'altra banda, si ben el gravamen en l'impost de societats és reduït, les plusvàlues generades i liquidades tributen en l'IRPF a un tipus que va del 21% fins al 27% per a rendiments que superen els 24.000 euros.

El PSOE va reclamar durant la Conferència Política del cap de setmana passat elevar la tributació de les Sicav, fixar un percentatge de participació màxim per a cada inversor i limitar el període en què les plusvàlues no liquidades estan exemptes de tributar. També proposen que sigui l'Agència Tributària qui “controli fiscalment” les Sicav i, en cas de detectar “frau en la seva constitució”, pugui exigir l'aplicació del tipus del 30% de l'impost de societats.

Fuentes d'Hisenda insisteixen que elevar el tipus de les Sicav solament provocaria fugida de capitals i sostenen que és preferible que els alts patrimonis tributin a Espanya. En aquest sentit, la nova obligació d'informar de comptes, béns i valors a l'estranger va revelar que els espanyols tenen fins a 87.698 milions situats fora d'Espanya.

El 51,1% d'aquesta xifra (44.817 milions) correspon a valors i drets. Això inclou, assenyalen fonts d'Hisenda, des de participacions en qualsevol tipus d'entitat jurídica o en instruments com trusts o fideïcomissos.

El 19,3% del patrimoni que els contribuents posseeixen a l'estranger es troba en institucions d'inversió col·lectiva (fons o Sicav, entre uns altres).

Pilar de Borbón i família: Sicav i d'altres draps bruts

La infanta Pilar de Borbón (foto), germana del rei Juan Carlos, té un patrimoni de 4,5 milions en una SICAV que pràcticament no paga impostos. Casada amb Luis Gómez-Acebo, mort el 1991, van tenir cinc fills: Fàtima Simoneta, Joan Filiberto, Bruno Alejandro (foto, a la dreta), Beltrán Ataülfo i Fernando Umberto.

"Les grans fortunes són les que menys aporten a la recaptació pública'

El secretari general del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, José María Mollinedo, sobre la pujada de l'IRPF: "Les persones estan pagant de mitjana 839 euros de més per compensar l'evasió d'impostos d'altres corporacions empresarials que estan defraudant a mans plenes".

El gran foc de Vilopriu ja afecta unes 1.000 hectàrees

Un centenar de veïns de Colomers i Vilopriu passaran la nit fora de casa a conseqüència de l'incendi del Baix Empordà, que ja afecta unes 1.000 hectàrees i avança a uns 4 quilòmetres per hora. Aquesta matinada, els Bombers centraran bona part dels esforços a controlar el flanc de Colomers, i confien que amb l'albada la intensitat de la tramuntana -que ja ha disminuït- afluixi encara més i permeti atacar les flames.

D'altra banda, aquest dimarts no hi haurà transport escolar a la comarca. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha informat que s'ha activat el nivell 3 del pla Alfa a comarques gironines, on s'han tancat els massissos de Cadiretes i Gavarres, però també a Tarragona i Terres de l'Ebre.

66 dotacions terrestres dels Bombers sobre terreny i 400 hectàrees cremades, sobretot agrícoles però també forestals. Una tramuntana que, tot i que ha minvat, fa avançar les flames a una velocitat d'uns 4 quilòmetres per hora i un centenar de persones desallotjades, de Colomers i Vilopriu, que aquesta nit la passaran fora de casa.

Aquestes són, a hores d'ara, les dades que resumeixen quina és la situació que es viu al Baix Empordà, on des de quarts de set de la tarda l'incendi que s'ha declarat a la comarca crema sense control. Les flames han avançat des de Camallera fins a Foixà, després de saltar el riu, en un incendi que té forma allargassada i que, sobretot, crema amb virulència a la zona de Colomers.

"Aquest és el punt més crític, situat al flanc dret, i on treballarem intensament tota la nit amb l'esperança de poder-lo controlar a primera hora", ha concretat el conseller d'Interior Ramon Espadaler. Precisament, el flanc dret de l'incendi és el que està envoltat de bosc, i on ha calgut treballar-hi amb maquinària pesada per evitar que el foc prengués més massa forestal.

A hores d'ara, el cap del foc es troba a la zona dels Masos, al nord de Foixà. I pel què fa al flanc esquerre, majoritàriament ha cremat zona agrícola, amb algunes clapes de vegetació boscosa.

Un centenar de desallotjats


El conseller d'Interior diu que a hores d'ara no cal lamentar danys personals, tot i que sí que arran de l'incendi hi ha hagut un centenar de persones desallotjades (la meitat de les quals, han optat per marxar de casa pel seu propi peu veient l'avanç de les flames). N'hi ha una setantena que passaran la nit al poliesportiu de Sant Jordi Desvalls -on els atén la Creu Roja- i una cinquantena que ho faran al centre cultural de Foixà.

"Pel què fa a danys materials, sí que ens consten afectacions a pallisses de masos i graners", ha concretat Ramon Espadaler. A més, als Bombers també els consta que el foc ha afectat elements estructurals d'algunes cases.

Com a mesura de precaució, durant l'última reunió que han tingut els comandaments operatius a Camallera, s'ha decidit suspendre el transport escolar aquest dimarts a tota la comarca del Baix Empordà.

Mas, Trias i Mas-Colell, amb el botxí Shimon Peres

El president de la Generalitat, Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, mantenen aquest dimarts al matí una trobada amb el president d'Israel, el sionista i assassí Shimon Peres, en el Palau Presidencial de Tel Aviv.

A continuació, Mes es desplaça al memorial de l'Holocaust Yad Vashem i participa en una ofrena floral a les víctimes, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Aquest dilluns, Mes ha defensat que Catalunya tingui relacions amb Israel per ser un "país estratègic" i ha dit que el Govern català té els braços oberts a col·laborar amb els palestins, després que ICV-EUiA hagi acusat al president català de relegar la qüestió palestina i el PSC hagi afirmat que Israel és un Estat amb llums i ombres.

Mas vol que Israel sigui 'company de viatge' de Catalunya en aquest moment 'únic'


Artur Mas, de viatge turístic amb ampli sèquit pagat amb els diners del poble a qui li roben la sanitat, l'educació i els drets socials, diu que 'aposta' perquè l'estat sionista i criminal d'Israel sigui 'company de viatge' en el moment 'únic' que viu Catalunya. 'Estem aquí pel gran interès que Israel genera a Catalunya com a model, com a soci per a la innovació, però també perquè en aquest moment únic, Catalunya necessita impulsar la seva capacitat d'internacionalització i millorar les relacions amb els socis internacionals. I Israel és clarament un company de viatge escollit per Catalunya', ha dit en una conferència a la Universitat de Tel Aviv, on ha remarcat que els israelians 'coneixen molt bé' què és construir un estat i lluitar per preservar una llengua i una identitat.

El problema és molt major que l'1%

Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona la interpretació estesa en cercles progressistes espanyols que considera que el major conflicte existent en la nostra societat és entre el 1% d'una banda i el 99% restant per l'altre. L'article assenyala que tal visió de la realitat dificulta el desenvolupament d'estratègies de canvi al no ser sensible a les grans diferències existents en el 99%.

Existeix avui en amplis sectors de les forces progressistes del país una postura àmpliament compartida entre els seus moviments polítics i socials que assumeix que el capitalisme ha variat de tal manera que ha fet irrellevants els esquemes utilitzats en el discurs polític tradicional de les esquerres (tals com l'existència d'esquerres versus dretes) o en l'anàlisi social (tals com l'existència de classes i de la lluita de classes). Termes com a burgesia, petita burgesia i classes treballadores han desaparegut en la narrativa d'aquesta nova postura. En el seu lloc, la lluita és entre la gran majoria (el 99%) de la població i el 1%, que és, suposadament, el que controla els fils de l'estructura financera, econòmica i mediàtica del país. Aquesta nova teoria s'ha importat d'EUA, on el moviment Occupy Wall Street es va fer famós per utilitzar aquesta figura, el 1%, com el responsable de la crisi i contínua deterioració de la qualitat de vida i benestar de la gran majoria de la ciutadania.

Aquest 1% és el que solia cridar-se la classe capitalista i inclou el sector summament minoritari de la població que aconsegueix els seus ingressos de les rendes del capital i té un enorme poder financer, empresarial, mediàtic i polític, resultat del seu control dels mitjans financers, de producció, d'informació, difusió i persuasió, aconseguit amb la complicitat de l'Estat, que les seves polítiques han facilitat l'enorme concentració de les rendes. A EUA aquest 1% posseïa en 2008 el 28% de la renda nacional. És probable que aquest percentatge a Espanya, incloent Catalunya, sigui fins i tot major

Ara bé, aquesta teoria que assumeix que la lluita de classes s'ha substituït per la lluita del 99% enfront del 1% és insuficient i pot arribar, com ja està ocorrent, a la inoperància, tal com li ha ocorregut al moviment Occupy Wall Street. En realitat, si l'adversari fos solament un 1%, la tasca transformadora de les nostres societats seria molt més fàcil. Com deia un company sindicalista nord-americà “signaria de seguida si la realitat fos tan senzilla”. Però no ho és. I el projecte transformador és molt més difícil que l'existència del 1%.

I la major causa d'això és que aquest 1% té com a aliats, almenys, un altre 9%, un percentatge clau per a la reproducció del domini i explotació de la majoria a costa d'aquest 1%, i els interessos del qual estan intrínsecament lligats als del 1%. En terminologia clàssica, no són capitalistes, però reprodueixen el sistema capitalista amb el qual estan intrínsecament lligats. En realitat, en un altre sistema més sensible a les necessitats de la majoria de la població, no existiria aquest 9%.

M'estic referint a tots aquells que gestionen les institucions reproductores del sistema financer, econòmic, mediàtic i polític, incloent el poder de reproduir els valors, la ideologia dominant i la promoció d'imatges, tot això essencial i bàsic per a la reproducció del sistema, tan o més important que les institucions de control i repressió. Creure's que aquest sector és part del 99% és erroni i pot crear una enorme confusió. Assumir, per exemple, que grans gurús mediàtics (i jo podria posar una llarga llista de noms, tant aquí a Catalunya, com en la resta d'Espanya) són part del 99% és estar equivocat. La seva funció és la de sostenir el poder d'aquest 1%. I ho fan reeixidament.

És aquest 10% (1% + 9%) el que s'ha beneficiat enormement de l'increment de les rendes del capital a costa de les rendes del treball. A EUA aquest 10% va aconseguir a tenir el 52% de totes les rendes en 2008, mentre el 90% restant tenia el 48%. La qual cosa em porta a subratllar l'enorme importància de continuar utilitzant les categories de poder com a classe social, categoria que ha estat deliberadament ocultada en el llenguatge oficial i amb prou feines utilitzada fins i tot per les esquerres. I aquest ocultamiento, signe en si de l'enorme poder del 1% (de la classe capitalista), té com a objectiu silenciar la lluita de classes. A fi d'evitar-ho, es presenta una societat, que objectivament està estructurada en classes socials, com una societat de classes mitjanes (que inclou des del qual és gairebé ric al que és gairebé pobre, és a dir, la gran majoria de la ciutadania).

Però les dades i la realitat estan aquí para tot el que vulgui veure'ls. Venja a Barcelona i passegi's per la ciutat. I veurà que hi ha barris burgesos, barris petit burgesos, barris de classe mitjana i barris de classe treballadora. Posar tota aquesta varietat sota la categoria del 99% impossibilita entendre les necessitats que té cada classe social i els seus diferents nivells de compromís en un projecte transformador. De la mateixa manera que l'explotació de gènere configura un grau diferencial d'exigència de canvi, l'explotació del món treballador és diferent a la del petit burgès (que pot estar explotat, per cert, pel burgès), la qual cosa nega estratègies diferents de transformació.

L'evolució del capitalisme ha anat afavorint les aliances d'aquests projectes de transformació. Així, la pèrdua recent d'autonomia de les classes professionals i la deterioració de les seves condicions de treball (el que solia cridar-se “la proletarització dels professionals”) han fet que amplis grups d'aquests professionals siguin més afins i recolzin projectes més transformadors, fins i tot radicals. A EUA, l'Associació de Cirurgians, un dels grups més conservadors de la professió mèdica, està recolzant la proposta de reforma sanitària de les esquerres (el Single Payer), que eliminaria les companyies d'assegurances privades en la gestió i finançament del sistema sanitari.

Aquesta evolució facilita l'establiment d'àmplies aliances en les quals el conflicte d'interessos no és solament entre la classe treballadora i la burgesia (que continua existint), sinó entre una majoria de la població (aliança de les classes mitjanes i de la classe treballadora) i una minoria (el 10%) que domina i governa el món financer, econòmic, mediàtic i polític del país. Ignorar l'existència de classes (posant-les a totes –excepte els rics i pobres- sota la categoria de classes mitjanes) i els seus diferents interessos, ha portat al moviment Occupy Wall Street a limitar la seva influència política, doncs ha deixat de costat al grup social, la classe treballadora, que pateix més l'explotació i repressió i que té major motivació per al canvi.

Aquesta evolució facilita l'establiment d'àmplies aliances en les quals el conflicte d'interessos no és solament entre la classe treballadora i la burgesia (que continua existint), sinó entre una majoria de la població (aliança de les classes mitjanes i de la classe treballadora) i una minoria (el 10%) que domina i governa el món financer, econòmic, mediàtic i polític del país. Ignorar l'existència de classes (posant-les a totes –excepte els rics i pobres- sota la categoria de classes mitjanes) i els seus diferents interessos, ha portat al moviment Occupy Wall Street a limitar la seva influència política, doncs ha deixat de costat al grup social, la classe treballadora, que pateix més l'explotació i repressió i que té major motivació per al canvi.

El fet que les esquerres no parlin d'això i hagin abandonat l'anàlisi i narrativa de classes socials, contribueix més i més al distanciament i alienació de les classes populars, incloent la classe treballadora, cap als partits d'esquerra, substituint el seu suport a aquests partits amb suports a partits i veus radicals, fins i tot de caràcter feixista i chauvinista, que omplen el buit que tals partits d'esquerra van crear.

Les reformes neoliberals en educació: el cas de Suècia i d'Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article analitza l'impacte negatiu que les reformes educatives neoliberals del govern conservador-liberal suec han tingut en la qualitat del sistema educatiu de Suècia. L'article també assenyala com les reformes Wert aprofundiran encara més les desigualtats en el sistema educatiu, com també ha ocorregut a Suècia.