dijous, 29 de novembre de 2012

Palestina entra com a Estat a l'ONU

Per una aclaparadora majoria, l'Assemblea General de Nacions Unides ha aprovat aquesta nit l'status de Palestina com "estat observador", el que implícitament suposa el reconeixement, per part de l'organització més representativa de la voluntat internacional, de la sobirania dels palestins sobre el territori ocupat per Israel des de 1967. Aquesta decisió obre un nou capítol en un conflicte que es perllonga per més de sis dècades i deixa a Israel i Estats Units en el major aïllament diplomàtic que han conegut mai.

La votació no suposa l'admissió de Palestina com a membre de ple dret de l'ONU, un pas que correspon al Consell de Seguretat, ni té conseqüències immediates pel que fa a la creació efectiva d'un Estat. Però dóna als palestins renovada legitimitat en la seva lluita contra l'ocupació i crida l'atenció mundial sobre la urgent necessitat de posar fi a un problema que explica en gran manera el clima permanent d'inestabilitat i violència al Pròxim Orient.

Malgrat tot el seu esforç per reduir la transcendència d'aquesta votació, el resultat deixa clarament en evidència la posició insostenible en què Israel es troba per continuar l'ocupació i la difícil situació dels Estats Units com el seu únic i incondicional valedor. Per EUA el problema és doble, ja que els seus interessos a la regió són múltiples i està obligat a jugar un paper decisiu en la promoció de les negociacions de pau.

Ara només els queda a tots dos un intent de contenció de danys. Poc abans de la votació, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va fer "una crida urgent a les dues parts perquè evitin accions que, d'alguna manera, puguin dificultar la represa de negociacions".

Washington pretén evitar que els palestins acudeixin, com poden fer amb el seu nou estatus, a la Cort Penal Internacional (CPI) oa la Cort Internacional de Justícia de l'Haia contra Israel, el que, definitivament, allunyaria qualsevol possibilitat de diàleg, i intenta evitar també que Israel prengui represàlies, en forma de sancions econòmiques o nous assentaments, contra els palestins. Alhora, l'Administració procurarà que el Congrés nord-americà no congeli els fons d'ajuda als palestins, el que serà difícil perquè el suport a Israel en el Capitoli és molt més categòric que a la Casa Blanca.

Cas Mercuri: El cap de la policia de Sabadell retirava multes a familiars de Bustos

El responsable de la policia local de Sabadell (Barcelona), imputat pel jutge que dirigeix ​​l'operació Mercuri contra una suposada trama de corrupció urbanística, està acusat de retirar multes a familiars i amics de l'alcalde, Manuel Bustos, han informat fonts pròximes al cas . Bustos, que ha dimitit dels seus càrrecs al PSC però no d'alcalde, no estaria directament vinculat amb el cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions, sinó que, pel que sembla, aprofitava el seu control a l'ajuntament per obtenir favors per als seus familiars i amics. Il.lustració de Carlos Azagra.

Segons les mateixes fonts, el cap de la policia local vallesana, José Miguel DM, que entre els anys 2000 i 2007 va exercir com a responsable de la policia de Reus (Tarragona), era una de les persones que l'alcalde Bustos utilitzava suposadament per fer favors a gent del seu entorn.

Un dels possibles favors que investiga el jutge és el del fitxatge d'una exalt càrrec de la conselleria de Política Territorial durant el tripartit, Carmina Llumà, que va ser contractada per l'alcaldessa de Montcada i Reixac (Barcelona), María Elena Pérez (PSC), com arquitecta municipal.

A través del marit de Llumà, que treballava a l'Ajuntament de Sabadell, Bustos va saber que la exalt càrrec ja no era al govern català, de manera que, segons aquestes investigacions, li va demanar a l'aleshores secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, que truqués a l'alcaldessa de Montcada per suggerir la contractés.

De fet, indiquen les mateixes fonts, l'única vinculació de Fernández amb la trama és la suposada trucada que li va fer a l'alcaldessa per suggerir el fitxatge de Llumà, que María Elena Pérez va acabar fent després acomiadar a l'arquitecte municipal i convocar un concurs públic.

Fernández, que és aforat en ser diputat al Congrés, està ara pendent que el jutge d'instrucció enviï el seu cas al Tribunal Suprem o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -en el cas que ja hagi recollit l'acta de diputat al Parlament-, per resoldre si se li imputa per tràfic d'influències, si s'entengués que va incórrer en un abús de posició dins del partit per col·locar a Carmina Llumà.

La investigació judicial contra la suposada trama corrupta amb epicentre a l'Ajuntament de Sabadell, que es basa en les escoltes telefòniques als principals implicats, se centra ara en l'anàlisi dels expedients intervinguts en els registres policials en dependències municipals de Sabadell i en seus d'empreses constructores.

L'objectiu dels investigadors és analitzar els expedients sobre els projectes que apareixen en les converses telefòniques intervingudes, per determinar si hi va haver alguna irregularitat en els processos d'adjudicació i de concessió.

D'entrada, segons les mateixes fonts consultades per Efe, els processos d'adjudicació i els concursos investigats tenen una aparença formal de legalitat, de manera que les escoltes resulten claus per dilucidar si hi va haver o no tràfic d'influències o suborn.

El jutge començarà a interrogar demà a Sabadell als dotze detinguts en l'operació policial, entre ells l'exregidor del PP Jordi Soriano -que va ser expulsat del partit fa mesos-, que pel que sembla jugava un paper clau en l'entramat corrupte.

Per al dissabte està previst que s'iniciï la compareixença judicial dels imputats, començant per l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, que avui, en un comunicat, ha insistit en la seva innocència i ha garantit que el consistori continua treballant amb normalitat i complint "amb els procediments legals establerts".

Entre els imputats figuren també el regidor d'espai públic de Sabadell, Francesc Bustos -germà de l'alcalde-; Montserrat C. -Assessora de l'alcaldia i dona de l'alcalde-, el regidor d'Urbanisme, Joan Manau, el responsable de Sostenibilitat, Ricard Estrada, així com empresaris del sector de la construcció, i l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona) Antonio Jiménez, que ja va ser imputat en el "cas Pretòria" que implica també alts càrrecs de CiU i del PSC de Santa Coloma de Gramenet, com l'alcalde Bartomeu Muñoz.

EUiA vol que Bustos expliqui la relació amb l'ex regidor del PP Jordi Soriano

La portaveu del grup municipal d'EUiA a Sabadell, Marisol Martínez, recorda que han vingut denunciant des de fa anys la relació mai explicada entre el grup del PP que liderava Soriano, un dels detinguts en el cas Mercuri, i el propi alcalde, i afirma que "Esquerra Unida i Alternativa segueix amb molta preocupació el conjunt d’informacions que s’estan difonent sobre la investigació duta a terme per la Fiscalia Anticorrupció en el denominat cas Mercuri".

La portaveu del grup municipal d’EUiA a l’Ajuntament de Sabadell, Marisol Martínez, ha declarat que “com hem fet fins ara, volem posar pel davant la més ferma convicció en la defensa de la presumpció d’innocència de les persones imputades en aquest cas. Però també el màxim respecte i confiança en la tasca dels investigadors i la feina que està realitzant la Fiscalia. I demanem que l’alcalde de Sabadell faci el mateix. Les seves declaracions d’aquests dies es poden interpretar com una posada en dubte de les proves que aquesta investigació ha anat acumulant. I per EUiA el conjunt de dades que s’han conegut només donen peu a la màxima preocupació a l’espera de conclusions”.

Martínez ha volgut recordar que el seu grup ha vingut denunciant des de fa anys la relació mai explicada entre el grup del PP que liderava un dels detinguts en aquesta operació, Jordi Soriano, i el propi Bustos. “Només cal anar a les actes del plens per recuperar les contínues votacions conjuntes així com els permanents elogis que l’alcalde adreçava al portaveu popular de qui en destacava la seva responsabilitat. Ara no pot marcar distàncies ni fer veure que han tingut una relació superficial, perquè les actes de desenes de plens municipals el desmenteixen”.

El grup municipal ha recordat Bustos que encara no ha donat cap tipus d’explicació pel fet que entre els noms dels imputats i imputades que s’han confirmat fins ara hi hagi, a banda de la presumpta responsabilitat que ell pugui tenir, també la de la seva dona, el seu germà i l’oncle. De confirmar-se els indicis que la Fiscalia Anticorrupció hagi vist en ells “estaríem davant d’una trama familiar que Manuel Bustos haurà de poder explicar”.

Finalment, la portaveu d’EUiA a Sabadell ha destacat que “mantenint el nostre principi de respecte per la presumpció d’innocència, volem expressar que no podem tenir un cap de la policia local imputat en una operació com aquesta. Qui ha de ser el responsable de l’ordre d’una ciutat de la importància de Sabadell no pot estat imputat de la presumpta comissió de delictes de la gravetat dels que s’està parlant” i per aquesta raó ha avançat que en demanaran la seva destitució fins que quedin les responsabilitats aclarides.

D’altra banda, la Comissió Política Local d’Esquerra Unida i Alternativa reunida ahir d’urgència, va lamentar el “perjudici irreparable” que tot aquest cas està causant a la imatge de Sabadell, una ciutat que durant molts anys va ser posada com un exemple d’honestedat a la gestió i que avui està tapada per l’ombra d’un cas d’aquesta gravetat.

ERC ho pactarà tot amb CiU però "des de l'oposició"

ERC negociarà "l'aprovació de la investidura de Mas, dels pressupostos, la convocatòria del referèndum i l'acció exterior del país com a temes més destacats", doncs Junqueras vol ser el "cap" de l'oposició a canvi d'aprovar les retallades i les polítiques de privatitzacions neoliberals de CiU. Es repetirá el vell pacte Pujol-Barrera però amb l'hipocresia política de fer les polítiques clientelistes d'amagat. Bosch diu que "assumirà el desgast de donar suport a mesures impopulars". Foto: Junqueras ja té caganer... també.

A Sírius varem ser els primers, la mateixa nit de les eleccions, a veure venir el que Bosch i Junqueras ja li anaven reclamant a Artur Mas reflexat clarament en els resultats del 25-N. Ara tot va prenent forma: "El govern fort que reivindica CiU es pot garantir amb ERC a l'oposició", és la posició de la qual els republicans no tenen intenció de moure's durant les negociacions que s'han obert entre les dues formacions polítiques. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha insistit aquest dijous que al partit estan convençuts que la millor opció és mantenir-se a l'oposició i defensar conjuntament amb el Govern els aspectes clau de la legislatura. "Aquesta és l'oferta que fa ERC, que el president i el cap de l'oposició puguin treballar junts per convocar un referèndum i per garantir l'estabilitat del dia a dia", ha sentenciat malgrat la insistència de CiU perquè formin part de l'executiu.

"ERC està convençuda que la millor manera de garantir un govern fort que pugui convocar un referèndum és a través de l'estabilitat parlamentària", ha explicat Rovira. Una estabilitat parlamentària que els republicans creuen que es pot assegurar millor amb ERC liderant l'oposició i no pas deixant que ho facin PSC i PPC, els partits que segueixen a Esquerra en l'ordre parlamentari i tots dos "contraris" a la convocatòria d'una consulta per la independència de Catalunya.

Després de la reunió que el president republicà, Oriol Junqueras, va mantenir aquest dimecres amb el president en funcions del país, Artur Mas, la secretària general republicana ha explicat que durant els propers dies les dues formacions començaran a entrar en els detalls de les negociacions. Rovira ha reiterat el compromís d'ERC amb la governabilitat del país i, tal com va deixar clar Junqueras, ERC negociarà l'aprovació de la investidura de Mas, dels pressupostos, la convocatòria del referèndum i l'acció exterior del país com a temes més destacats.

La secretària general d'ERC ha afegit, a més, que considera clau que es mantingui la figura de cap de l'oposició en cas que algú s'hagi plantejat la seva eliminació. Una figura important per la "potència mediàtica" que tindria que el president del país i el cap de l'oposició presentessin junts quin és el camí que volen que segueixi Catalunya. Un missatge que Junqueras s'ha ocupat de proclamar durant la campanya i que "confia" que després de les eleccions, i amb ERC com a segona força al Parlament, pugui "materialitzar-se".

La CUP diu que 'seria un suïcidi' que ERC entrés al govern

El diputat electe de la CUP, David Fernàndez, troba lògic que ERC no vulgui entrar al govern, perquè, a parer seu, 'seria un suïcidi', sobretot en matèria econòmica. En declaracions a La Xarxa, Fernández ha opinat que seria molt difícil de justificar la decisió per part dels republicans, sobretot quan el portaveu del govern, Francesc Homs, va anunciar una retallada del pressuposts de l'any 2013 de més de 4.000 milions d'euros.

D'altra banda, Fernàndez ha dit que no fer la consulta la pròxima legislatura seria 'el frau i la impostura més gran en 34 anys de democràcia'. Fernández ha defensat que la consulta sigui vinculant.

ERC diu que assumirà el desgast de donar suport a mesures impopulars

Duran Lleida avisat les forces polítiques que estiguin disposades a col·laborar en l'estabilitat parlamentària que "hauran de donar suport a les polítiques d'ajust", i el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha assegurat aquest dijous que el seu partit està disposat a assumir el cost i el desgast que representi recolzar "mesures impopulars" per garantir l'estabilitat a Catalunya, perquè sortir de la crisi, juntament amb el referèndum sobiranista, és una de les seves prioritats: "Assumirem tots els costos que siguin necessaris i el desgast que representi donar suport fins i tot a mesures impopulars", ha dit Bosch, confirmant que, un cop més, ERC trairà als catalans i, especialment, als seus crèduls votants.

Marquen els resultats un retorn al pujolisme CiU-ERC?

És la suma més fàcil i més si considerem els oferiments que Alfred Bosch i Oriol Junqueras han fet a Mas repetidament des del començament de la seva breu legislatura. Amb 50 escons de CiU i 21 d'ERC es supera amb 3 escons la majoria absoluta i a Mas li permetria mantenir el gruix del seu equip als llocs claus del govern: Interior, Economia i Sanitat.

Marga Sanz (EU): “Si Fabra no actua és còmplice d’aquesta pel·lícula mafiosa”

La síndica d’EUPV en les Corts Valencianes, Marga Sanz, ha assenyalat que l’admissió per part del Tribunal Superior de Justícia de la denúncia presentada per la Fiscalia contra el conseller José Manuel Vela (PP), per la suposada filtració d’un informe de l’Interventor General sobre el cas cooperació a Rafael Blasco, “no ens sorprèn per a res. Les imatges són les que són per molt que el PP i especialment Fabra intenten obviar-les". EU en demana l'immediata dimissió del conseller.

"Exigim que el president de la Generalitat es deixe de vaguetats i d’amagar el cap, i actue, per decència i responsabilitat, apartant d’immediat al senyor Vela, del seu càrrec”.

Per a Sanz, Fabra i el Consell “porten una setmana oferint respostes absurdes, negant l’evidència de les imatges de la presumpta filtració, anunciant una comissió d’investigació que, coneixent al PP, no arribarà a cap port. Menys paraules, més fets. Volem la dimissió de Vela en les pròximes 24 hores”, reclama.

La diputada d’EUPV manifesta que els fets denunciats per la Fiscalia, i ara admesa aquesta denúncia pel TSJ “són gravíssims, i al marge de la investigació judicial pertinent, cap una depuració de responsabilitats polítiques, que Fabra està evitant des de fa una setmana”.

Un conseller del PP pescat 'in fraganti' filtrant informació judicial a Blasco


Vídeo que mostra la presumpta filtració d'un informe judicial a un diputat imputat del PP enmig d'un Ple de les Corts. En la sessió plenària del 20 de novembre passat, el conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, va lliurar en mà a l'ex conseller Rafael Blasco (imputat dins d'una trama de robatori de les 'ajudes a la cooperació') un informe redactat per l'interventor general de la Generalitat que conté informació favorable a la situació judicial de Blasco, incorrent així en un possible delicte de revelació de secrets.


Els feixistes del PP i UPyD aproven l'inútil decret sobre desnonaments

El PP i UPyD han aprovat el decret llei de mesures urgents per reformar la Protecció de Deutors Hipotecaris que tant la PAH com especialistes i l'oposició han titllat de decret dels banquers i fet a mida, de manera que ha estat rebutjat pels 146 diputats de la resta de grups que l'han qualificat de «inútil, pedaç, pegat, vergonya...».

Només el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha defensat la normativa, mentre que la major part dels grups de l'oposició l'han considerat insuficient i massa restrictiva en els seus criteris.

PSOE i Esquerra Plural han anunciat que presentaran esmena de totalitat, que ha d'anar acompanyada d'un text alternatiu, així com esmenes parcials per abordar reformes més profundes en la Llei Hipotecària i en assumptes com els interessos de demora, els processos de subhasta o els mecanismes de taxació.

«Inútil, pedaç, pegat, vergonya...»


El diputat d'Amaiur Sabino Cuadra ha recordat que el dret a l'habitatge està recollit a la Constitució espanyola, i que l'Estat hauria d'impedir l'especulació. Ha considerat que el decret és una "preses de pèl» i ha recordat que «la gent no té habitatge perquè aquestes no existeixin» sinó perquè es prima el dret dels bancs. «No falten pisos, sinó vergonya», ha destacat.

La diputada d'Geroa Bai, Uxue Barkos, ha qualificat el decret de «pedaç». «No hem sabut respondre a aquest drama", ha lamentat, i alhora ha recordat que "el problema no és la morositat, sinó la usura» de les entitats financeres.

El portaveu de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), Joan Coscubiela, ha criticat que el Govern del PP hagi «intentat enganyar els ciutadans amb rentats de cara» com el Codi de Bones Pràctiques de març o aquest decret. Segons la seva opinió, «la dació en pagament és l'única mesura justa per resoldre un desequilibri profund entre deutors i creditors» i per repartir d'una manera més equilibrada els costos de la crisi, però no es porta a terme perquè el decret ha estat «redactat per la patronal bancària».

La portaveu de CiU, Lourdes Ciuró, considera que «una moratòria no és una solució», sinó que ofereix únicament un «aturada» en les execucions que, amb les condicions que recull el decret, ni tan sols garanteix que durant els pròxims dos anys no s'hagin d'acumular més interessos que al final generin un deute completament inassumible a les famílies.

En la mateixa línia, el portaveu econòmic del PNB, Pedro Azpiazu, ha assenyalat que, encara que és «lògic solucionar primer els casos més sagnants», aquest decret és «tan limitat que és gairebé inaplicable», a més de que arriba «massa tard» per moltes famílies.

Joan Tardà, d'ERC, ha retret tant a PSOE com a PP seus rebutjos constants a les iniciatives d'aquesta mena que s'han debatut. «Que cadascú prengui la seva mussol, però la societat de ha de prendre les mesures que no pren aquest Parlament i deixar de ser còmplices retirant els diners dels bancs que desnonen a les persones», ha reclamat.

Joan Baldoví (Compromís-Equo), ha etzibat al PP que «vostès no tenen cor», i alhora ha qualificat el decret de «inútil» i de «pur maquillatge barat i cridaner».

La portaveu parlamentària del BNG, Olaia Fernández Davila, creu que l'Executiu espanyol "ha cedit a la pressió de la banca» i només busca «calmar la pressió pública», sense tenir en compte ni les propostes dels jutges ni a les iniciatives de l'oposició. «El decret és insuficient, injust i limitat. És una presa de pèl, no és ni un pedaç », ha denunciat.

'NO' a les retallades al Palau Reial

Aquesta foto ha estat presa per un parlamentari del Senat i reflecteix el cartell amb la paraula 'NO' en color vermell viu exposat en un dels finestrals del Palau Reial. En el matí d'aquest dijous 29 de novembre, el cartell segueix col·locat al finestral sense que, pel que sembla, cap responsable de l'administració de l'emblemàtic edifici del Patrimoni Nacional, se n'hagi adonat de la seva presència.

El Suprem obre causa penal a un senador del PP per maltractar la seva exdona

La Sala del Penal del Tribunal Suprem ha acordat aquest dijous obrir una causa al senador del PP per Gran Canària Borja Benítez de Lugo per presumptes maltractaments en l'àmbit familiar a la seva exdona Elsa Kaehker, de manera que ha nomenat un instructor que investigui els fets. Segons la denúncia de Khaeler, el seu marit la va agredir el passat 2 d'agost a casa, en anar a recollir a la seva filla. Després d'una violenta discussió, el senador li va donar un cop de colze, una empenta, la va agafar pel coll dient: "Golfa de merda et mataré", la va sacsejar i la va colpejar contra el passadís de l'habitatge. També li va retorçar la mà esquerra i va intentar posar-li la traveta, mentre ella suplicava "no em peguis més".

La dona també sosté haver estat víctimes de maltractaments habituals del seu marit durant el matrimoni, amb puntades, agafades del coll i sacsejades. A més, li deia sovint frases com: "Jo tinc el poder polític, on vas sense mi?", "Tu no ets res sense mi", "Si et divorcias et veuràs enfonsada en el fang", "tu no ets ningú "o" Tinc el temps suficient per veure enfonsada, i veure com no aixeques cap, i si la aixeques te la tornaré a enfonsar ".

Després del episodi del 2 d'agost, on van estar presents familiars de la dona, un comunicat mèdic del mateix dia va reflectir erosions i eritemes en zona escapular, en braços i canells, contusions i contractura paravertebral.

El mateix 2 d'agost, Benítez de Lugo va presentar denúncia contra la seva exdona també per agressions, acompanyada per un informe mèdic que li diagnosticava "nerviosisme".

La seva versió és que la seva exdona, la seva exsogra i altres familiars d'aquesta el van rebre a la casa on va anar a recollir la seva filla, es van abalançar sobre ell, el van empènyer contra la paret, i li van impedir marxar. La dona li hauria dit: "Pocavergonya et vaig a denunciar, no vols pagar la universitat a la teva filla".

El Suprem veu indicis de delicte en l'actuació del senador, de manera que assumeix la instrucció de la causa contra ell en ser aforat, mentre que deixa en mans del Jutjat de Violència sobre la Dona número 2 de Girona la investigació del senador contra la seva exdona.

Detinguda una activista de la PAH quan anava a declarar

Les forces de la dictadura feixista ha detingut aquest matí davant els jutjats de la plaça de Castilla de Madrid a 'Feli' Velázquez, una coneguda activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, participant en la coordinació de les mobilitzacions del 25-S i militant del PCE a Madrid. La detenció s'ha produït quan la policia ha demanat el DNI a la vintena de persones que es concentraven en suport a les 8 citades davant del jutge-entre elles la detinguda pels descerebrats serfs de l'Opus Dei-per declarar a les 12 per un presumpte delicte de desordres públics durant la paralització d'un desnonament. Foto: Les forces repressives del franquisme envolten Feli.

Segons diversos testimonis, la policia ha procedit a la detenció d'aquesta dona quan s'ha negat a identificar-se. "Estàvem amb ella, la policia ens ha demanat el DNI a tots. Ella ha dit que no estava participant en cap concentració, que ella venia a declarar", ens explica per telèfon un altre activista de la PAH. "La policia ha insistit i ella els ha mostrat la cita judicial", expliquen, "per demostrar que a ella no havien de identificar". La policia en aquest moment ha envoltat la dona i després d'uns minuts, l'ha pujat a un cotxe policial i traslladat a la comissaria.

Feli Velázquez és una cara coneguda en els entorns activistes de Madrid: a més de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, va participar en diverses reunions de la Coordinadora 25-s en els seus inicis i sol presentar-se en les assemblees del 15M com a militant del PCE.

En estar detinguda, Feli Velázquez no pot prestar declaració davant del jutge amb la resta dels seus companys de la PAH. La titular del jutjat número 45 de Madrid, segons la PAH, està intentant que la detinguda sigui posada en llibertat amb o sense càrrecs més aviat millor perquè pugui tornar al tribunal i que pugui celebrar la presa de declaració conjuta dels 8 esmentats. Si els tràmits no s'agiliten prou i arriba l'hora de dinar sense que Feli Velázquez torni de comissaria, la cita podria ser suspesa.

VÍDEO: 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això'

'Anava amb en Lluís, creuant el Passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre'l i vaig veure furgons i policies. I vaig notar l'impacte a la cara, i molt de mal. Indescriptible. Vaig dir no tinc ull'. Són paraules d'Ester Quintana, la dona que el vespre del 14 de novembre, la jornada de vaga general, va rebre un impacte de bala de goma dels mossos que li va fer perdre l'ull. Ester necessita ajuda: Amics i amigues INFERMERS, a l'Ester Quintana li està fent les cures la seva mare cada vuit hores perquè no li queda un altre. Si algú es pot encarregar d'aquesta tasca ben segur que ella i la seva mare estaran agraïdes. animsester@gmail.com

Aquests són algunes de les explicacions d'Ester Quintana en el vídeo que el col·lectiu del 15-M de Barcelona ha publicat:

'No m'hauria posat en un lloc en què hi hagués gent que provocava. Al passeig de Gràcia amb Gran Via hi havia gent, però la gent era per allà acomiadant-se, fins que ens van rodejar els mossos i la gent va començara a córrer.

Actuaven de manera que marxéssim. Estava tallat per baix, no podíem passar, vam tirar amunt, van arribar furgons a la Gran Via i tothom va començar a córrer creuant el passeig de Gràcia perquè no hi havia cap més lloc on anar. Anàvem en direcció al carrer Casp.

Anava amb cinc o sis amics i cadascú va tirar ca a una banda. Anava amb el Lluís, creuant el Passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre'l i vaig veure furgons i policies. I vaig notar impacte a la cara, i molt de mal. Indescriptible. No pot ser, pensava. Vaig dir a en Lluís que m'havien tocat, em vaig posar la mà a la cara i ja està. Li vaig dir no tinc ull.

Cridava l'ambulància. Em van fer seure a la cantonada. Vam estar una estona i va aparèixer un guàrdia urbà. Em va preguntar què passava i li vaig ensenyar l'ull. Em va preguntar si feia mal i em va donar mocadors de paper. Al cap d''una estona l'ambulància no venia, no la deixaven passar. La gent cridava perquè vingués, van anar a buscar gel. Em va portar al cotxe el guàrdia urbà. Vaig seure al seient del conductor. I li deien que l'ambulància no la deixaven passar. Li vaig dir digues-li que no estic conscient perquè vinguessin ja. Em vaig marejar. I al dia següent em vaig despertar al box, on hi havia la família. Amb l'ull tapat. M'havien reconstruït el globus ocular. Tinc tots els ossos del pòmul trencats. El nervi òptic el tinc seccionat, i em van dir que m'haurien de fer una segona intervenció per una placa, que ho havien de valorar el que em farien quan em baixés inflamació.

Em van dir que aquesta visió que havia perdut ja no la recuperaria mai més. Aquest nervi seccionat fa que no tingui sensibilitat. Només puc menjar per un cantó i no puc ni badallar.

Tenia l'esperança de conservar l'ull, almenys. Però em van dir que no, que la visió ja no la tornaria a tenir, i que l'ull s'havia de treure. No em van oferir assistència psicològica tot i que la vaig demanar. No me l'han facilitada.

Ningú de l'administració s'ha interessat per mi. Ni trucada, ni correu, ni missatge, ni ningú s'ha personat pel que m'havia passat. No sé si és el procediment normal, però no és humà. La meva família i jo necessitem molt suport. Necessitàvem que algú de l'administració respongués per això. Sí que carregaven, encara que diguessin que no. Ho vaig veure, i en sóc la prova.

He vist que Puig deia que allà no hi havia hagut cap càrrega. Sé que un mosso amb un projectil és qui em va fer això. Si ell no va donar l'ordre, qui el va donar'.

Ester necessita ajuda: Amics i amigues INFERMERS, a l'Ester Quintana li està fent les cures la seva mare cada vuit hores perquè no li queda un altre. Si algú es pot encarregar d'aquesta tasca ben segur que ella i la seva mare estaran agraïdes
animsester@gmail.com

200 jutges signen en contra de l'indult del PP als mossos condemnats per tortures

"La decisió del Govern és impròpia d'un sistema democràtic de dret, il·legítima i èticament inassumible. Per això no podem deixar de manifestar el nostre rebuig a un ús tan desviat de la institució de l'indult i advertir que els seus efectes, en termes comunicatius, són devastadors". Més de 200 jutges de tot Espanya, incloent-hi dos del Tribunal Suprem (Perfecte Andrés Ibáñez i Joaquín Giménez) i una vocal del Consell General del Poder Judicial (Margarita Robles) han signat un document de protesta per l'indult concedit -per segon cop el passat divendres- pels feixistes corruptes de Rajoy a quatre membres dels Mossos d'Esquadra condemnats per torturar un home a qui van confondre amb un atracador i que l'Audiència va revocar la primera vegada per immoral. JpD se suma a la condemna i critica l'augment d'indults a polítics i policies.

En el text, "contra l'indult com frau en defensa de la independència judicial i de la dignitat", consideren l'actuació del Govern com una "ofensa contra el poder judicial" que "dinamita la divisió de poders" i "un menyspreu als milers d'agents de policia (de qualsevol dels seus cossos) que a tot l'Estat compleixen cada dia amb les seves funcions democràtiques, que no són altres que defensar i promoure els drets fonamentals de la ciutadania". "Reduir aquestes penes, a més, sembla incentivar comportaments que han de ser expulsats de qualsevol cos policial", afegeixen.

"La decisió del Govern és impròpia d'un sistema democràtic de dret, il·legítima i èticament inassumible"

Els quatre mossos van ser sentenciats el 2008 com a autors d'un delicte de tortures, condemna que va ser confirmada (excepte en algun extrem) pel Tribunal Suprem. El passat febrer, el Govern va emetre un primer indult rebaixant la pena a dos anys de presó i canviant la d'inhabilitació per la suspensió. D'aquesta manera, es pretenia que no ingressessin a la presó (la pena sol suspendre quan no és superior als dos anys i no hi ha antecedents) i que poguessin tornar al cos policial com si res hagués passat.

Però l'Audiència Provincial de Barcelona, ​​que no havia informat favorablement a l'indult (tot i que el Govern sosté que en aquests casos sempre actua de conformitat amb l'opinió del tribunal sentenciador), va acordar el compliment de la pena que quedava. L'Executiu, llavors, i per evitar la presó sigui com sigui, va aprovar divendres un segon indult que substituïa la pena de presó per la pena de multa. D'aquesta manera, l'Audiència de Barcelona ja no podia fer cap altra interpretació que suposés dies de presó per als quatre condemnats per tortures.

Els 200 jutges i magistrats plantegen tot un seguit de qüestions sobre la raó de ser de l'indult, i l'obligació del Govern de no comportar-se de manera injusta quan el concedeix (com, segons ell, ha passat inequívocament en aquest cas). "L'indult implica afirmar la manca de necessitat de l'execució de la pena", indiquen. "Només es justifica quan el compliment d'aquella no tingui finalitat preventiva, resocialitzadora o retributiva alguna, o quan resulti desproporcionada. No hi ha cap motiu per a un doble indult com el que el Govern ha concedit. Els fets declarats provats són molt greus i contraris a la dignitat humana. Concedir un indult en aquestes circumstàncies suposa fer un ús groller i desviat de la institució".

Els jutges consideren, a més, que aquesta decisió suposa que l'Executiu està "usurpant" el paper del poder judicial, "traslladant a la judicatura un missatge inequívoc de menyspreu al situar-la en una posició subordinada en l'ordre constitucional".

El document fa una reflexió específica sobre la tortura, i el que significa indultar delictes d'aquest tipus: "És un dels pitjors actes realitzables contra la dignitat de la persona. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l'Estat espanyol per no investigar aquests fets. El Govern ha fet un pas més. Quan la justícia actua, investiga i condemna, el Govern s'indulta. Per descomptat, sembla difícil explicar davant aquest Tribunal Europeu semblant comportament". "Totes les persones, sense excepció, estan subjectes a les lleis", conclouen. "Aquest signe distintiu de l'Estat constitucional marca la diferència amb els règims autoritaris, on els detentors del poder estan exempts del compliment de les normes".

JpD se suma a la condemna i critica l'augment d'indults a polítics i policies

L'associació progressista Jutges per a la Democràcia s'ha sumat aquest dijous al manifest de 180 magistrats on es condemna durament el doble indult concedit pel Govern a quatre Mossos d'Esquadra condenadsos per tortures, per alliberar-de la presó.

A part de qualificar d'arbitrària i censurable la mesura de gràcia, JpD creu que provoca perplexitat en la ciutadania, "que observa com delictes especialment rebutjables poden obtenir una impunitat poc comprensible".

L'associació de jutges denúncia "el nombre creixent d'indults afecta cada vegada més a càrrecs públics i policies, de manera que les mesures de gràcia s'estan convertint en un instrument perquè el poder es exculpi a si mateix".

Un quàsar com dos milions de sols

Un quàsar amb l'emissió més energètica descoberta fins ara, almenys cinc vegades més potent que les observades fins ara, va ser el que han descobert un equip d'astrònoms de l'Observatori Europeu Austral. Els quàsars són centres galàctics extremadament brillants activats per forats negres supermassius. Molts ejecten grans quantitats de material cap a les seves galàxies amfitriones, i aquests raigs juguen un paper molt important en l'evolució galàctica.

Fins ara, els dolls de quàsars que s'havien observat, no eren tan potents com predeien els teòrics. Aquest quàsar ejecta almenys l'energia equivalent a dos milions de vegades la potència del sol.

Els quàsars són els intensos centres lluminosos de les galàxies distants alimentats per enormes forats negres. Aquest nou estudi ha observat, amb molt detall, un d'aquests energètics objectes utilitzant l'instrument X-shooter, instal·lat al telescopi VLT d'ESO, a l'Observatori Paranal, a Xile.

Tot i que els forats negres destaquen per atreure material, molts quàsars acceleren part del material que els envolta i el s'ejecten a grans velocitats. L'anàlisi de l'equip mostra que el quàsar perd a l'any una massa de, aproximadament, 400 vegades la massa del Sol, movent-se a una velocitat d'uns 8.000 quilòmetres per segon.

"Això implica que és cent vegades més potent que la producció energètica total de la nostra galàxia, la Via Làctia, és una ejecció veritablement monstruosa," afirma l'investigador principal de l'equip, Nahum Arav. "És la primera vegada que la ejecció d'un quàsar ha estat mesurada amb la finalitat d'obtenir la classe de molt altes energies que prediuen les teories".

Nombroses simulacions teòriques suggereixen que l'impacte d'aquestes ejeccions a les galàxies de l'entorn pot resoldre diversos enigmes de la cosmologia moderna. No obstant això, fins ara no se sabia amb certesa si els quàsars eren capaços de produir raigs prou potents com per produir aquests fenòmens.

"He estat buscant alguna cosa semblant durant dècades", diu Nahum Arav, "és emocionant trobar per fi una d'aquestes ejeccions monstruoses predites per la teoria!".

Xavier Crespo i CiU denunciats per prevaricació urbanística a Lloret de Mar

La Fiscalia provincial de Girona ha denunciat penalment un presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística comès a Lloret de Mar. SOS Lloret havia denunciat prèviament les obres de reforma d'una masia de la població que va transformar-se en una residència de luxe, vulnerant diverses lleis.

La vulneració de la llei, que va ser destapada prèviament pel grup conservacionista SOS Lloret, s’hauria produït en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe a Can Juncadella, on prèviament hi havia una de les poques masies que encara resten en aquest municipi de la Selva. La responsabilitat de donar el vistiplau al projecte recauria tant en la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona –depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat- i de l’Ajuntament de Lloret.

Els fets van passar el juliol del 2010, moment en què el president de la Generalitat era el socialista José Montilla, mentre que al capdavant de l’Ajuntament selvatà hi havia el convergent Xavier Crespo, número quatre de la candidatura de CiU per Girona en les recents eleccions al Parlament. Precisament, la presència de Crespo a les llistes va rebre una allau de crítiques, després que diversos mitjans, especialment la revista Cafè amb llet, destapessin les suposades irregularitats que va cometre a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i que, segons la premsa, van suposar que s’embutxaqués, juntament amb la seva dona, almenys 200.000 euros.

Pel que fa al polèmic projecte urbanístic, el que es va aprovar va ser la reforma i adequació de Can Juncadella per transformar-la en un habitatge de luxe, convertint-lo en una segona residència i vulnerant el que estableix la Llei per al sòl no urbanitzable, el Pla Urbanístic del Sistema Costaner i la Xarxa Natura 2000, entre d’altres. Després de les denúncies de SOS Lloret, el departament de Medi Ambient va reconèixer que els usos als que es volia destinar la nova construcció no eren compatibles amb els que disposa la llei, però això no ha aturat el projecte.

El Parlament debatrà l'actuació de Puig el 14-N

La diputació permanent del Parlament, dilluns a les deu del matí, farà el debat de validació del darrer decret llei promulgat pel govern català sobre horaris comercials, i posteriorment compareixeran el conseller d'interior en funcions, Felip Puig, per informar de l'actuació dels mossos d'esquadra durant la vaga general del 14 de novembre, i el titular d'empresa i ocupació en funcions, F. Xavier Mena, en relació amb l'acomiadament col·lectiu de treballadors de la planta d'Alcanar de Cementos Mexicanos (Cemex). Foto: Mossos camuflats amb porres il.legals extensibles, el 14-N.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, compareixerà dilluns, 3 de desembre, a les quatre de la tarda, davant la diputació permanent del Parlament per informar de l'aplicació del fons de liquiditat autonòmic i dels seus efectes sobre el control de la tresoreria de la Generalitat.

Aquests són els acords adoptats aquest matí per la mesa i els representants dels grups parlamentaris a la diputació permanent, que és l'òrgan que vetlla pels poders de la cambra des que el Parlament de la IX legislatura va ser dissolt el 2 d'octubre, amb motiu de la convocatòria de les eleccions, fins que es constitueixi la nova cambra sorgida dels comicis de diumenge.

La compareixença d'Artur Mas és resultat de l'acord de la darrera diputació permanent, del 30 d'octubre, en què es va aprovar que comparegués per informar del fons de liquiditat autonòmic. La compareixença, l'havien demanada conjuntament ERC i ICV-EUiA, i es va aprovar amb els vots a favor d'aquestes dues formacions i els del PSC i PPC; CiU i el grup mixt hi van votar en contra.

La sessió de dilluns vinent de la diputació permanent començarà amb el debat per a la validació o la derogació del decret llei 4/2012, del 30 d'octubre, de mesures en matèria d'horaris comercials i determinades activitats de promoció. El govern va promulgar aquest decret llei amb la finalitat d'aclarir la normativa aplicable a Catalunya davant el reial decret llei 20/2012, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

A continuació, i també durant el matí, es farà el debat i la votació de les propostes de compareixença del conseller Felip Puig, sobre l'actuació dels mossos d'esquadra durant la passada vaga general (sol·licitada, per una banda de forma conjunta, per ICV-EUiA, ERC i SI, i per l'altra, pel PPC), i la del conseller F. Xavier Mena, sobre la cimentera d'Alcanar (demanada conjuntament per PSC i SI), que tot seguit es faran efectives.