dijous, 1 de desembre de 2011

CiU-PP-C's rebutjen recatalanitzar les caixes i limitar els sous dels directius

CiU, PP i Ciutadans han tombat la moció d'ICV-EUiA, que reclamava la presència de la Generalitat als consells d'administració dels nous bancs creats a partir de les caixes catalanes, l'obligatorietat de mantenir l'obra social o la transparència i limitació de les retribucions dels directius d'aquestes entitats, entre d'altres controls. La diputada d'ICV-EUiA Laia Ortiz ha assegurat que amb la reforma del sistema financer, Catalunya "perd recursos de crèdit", i també "la identitat, la catalanitat i la funció social de les caixes".

Els ecosocialistes han rebut el suport del PSC, de SI i d'ERC. Precisament amb els republicans han arribat a un acord per incloure en la moció l'exigència de limitar les retribucions dels directius de les entitats financeres finançades amb fons públics per evitar "escàndols" com els que han vist la llum durant els darrers mesos. "Hi ha una ocultació en els òrgans d'administració d'alguns sous de presidents i directors generals", ha denunciat el diputat d'ERC Pere Aragonès, que ha afegit a la necessitat de transparència la reclamació perquè "es limitin aquests sous".

La diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere ha coincidit en dir que el Govern ha fet "molt poc" en aquest tema. Sampere ha reclamat el manteniment de l'obra social d'aquestes entitats i ha defensat la introducció de "restriccions" per tal d'assegurar aquest punt. A més, també ha defensat "que els centres de decisió es mantinguin a Catalunya".

Solidaritat ha donat suport a la moció però s'ha resignat a la inviabilitat de la mateixa, perquè depèn d'una negociació amb l'Estat. "Com vostès s'imaginen amb un PP en majoria absoluta és una quimera aconseguir que ens traspassin el FROB o les caixes d'estalvi", ha lamentat Uriel Bertran.

A més dels punts ja esmentats, la moció també instava el Govern a exigir al Banc d'Espanya i al govern de l'Estat a articular els mecanismes necessaris per tal que les entitats intervingudes pel FROB apliquin moratòries en les execucions hipotecàries i acceptin el sistema de dació en pagament.

Un candidat del PxC acusat d'atracar 25 jubilades

L'acusat d'atracar i assaltar 25 jubilades per diferents carrers de Lleida i robar-les joies, i que els Mossos d'Esquadra van detenir la setmana passada, Santiago C. S., de 45 anys, va ser candidat a les eleccions municipals presentant-se pel partit Plataforma per Catalunya (PxC) a Mollerussa.

Així figura a les llistes amb els candidats publicades al Butlletí Oficial de la Província (BOP), on Santiago C. S. anava de número 12 per PxC a la capital del Pla d'Urgell. L'home va quedar en llibertat amb càrrecs dijous passat després de declarar davant del jutge i el cas segueix en fase d'instrucció a l'espera de judici. PxC va treure una regidora a Mollerussa.

Els Mossos d'Esquadra van detenir Santiago C., de 45 anys, dilluns de la setmana passada després d'haver-lo seguit durant mesos. Segons la policia, va començar a fer els primers atracaments al març de 2010. Es feia passar per policia ensenyant una placa falsa a les víctimes i després els robava la cartera o les joies que portaven a sobre. En total li imputen 25 robatoris a dones d'edat avançada i sempre amb el mateix mètode.

Responsables de Mossos i Urbana investigats per les càrregues a pl. Catalunya


Un jutge de Barcelona ha obert una investigació contra el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i l'ex tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Assumpta Escarp (PSC), per l'operació policial i les càrregues del 27 de maig a la acampada de plaça Catalunya. La querella presentada per mig centenar de ciutadans es dirigeix ​​també contra el conseller d'Interior, Felip Puig (CiU), però el jutge instructor no és competent per investigar-lo per tractar-se d'un aforat, el que correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El jutge acorda admetre a tràmit la querella interposada contra aquests responsables per mig centenar d'indignats, arran de l'operació policial, que es va saldar amb més d'un centenar de ferits, i ha obert una causa en què ha acumulat altres 50 denúncies presentades en els jutjats per les càrregues.

La investigació es dirigeix ​​també contra el responsable del dispositiu d'ordre públic a Barcelona dels Mossos d'Esquadra, Antoni Antolín, contra un cap dels antiavalots David Bordas, així com contra els guàrdies urbans i policies autonòmics que puguin resultar responsables, per possibles delictes contra drets fonamentals, com el de reunió.

Mercenaris del CNT de Líbia han arribat a Síria

Mercenaris del Consell Nacional de Transició (CNT) de Líbia, han arribat a la veïna Síria per lluitar contra el Govern del president Bashar al-Assad, ajuntant-se als opositors del seu règim. De moment, segons informen els mitjans de comunicació àrabs, han arribat al país uns 600 mercenaris. Es reporta també que van començar a arribar després que el cap del CNT libi, Mustafa Abdul Jalil, expressés el seu suport als contrarevolucionaris sirians, que porten mesos exigint la dimissió de Bashar al-Assad.

Al mateix temps, augmenta la pressió mundial sobre al-Assad. Després de les sancions per part de la Lliga Àrab, Turquia va declarar que també imposarà una sèrie de restriccions en les seves relacions amb Damasc. Aquestes inclouran l'atur de tots els préstecs a Síria, la congelació dels comptes del seu Govern en bancs turcs i el cessament de la col·laboració amb el banc central sirià.

Cal recordar que fa poc la Lliga Àrab-controlada per Qatar que va finançar més de 1.000 mercenaris a Líbia i els bombardejos sobre la població civil-temporalment expulsar Síria de les seves files i també va aprovar una sèrie de sancions, majoritàriament econòmiques, però que també van afectar als càrrecs sirians, als quals ara els està prohibit visitar els països de l'organització.

Així mateix, la reconeguda Xarxa Voltaire va denunciar ahir que 3.500 publicitats morts pel govern sirià havien aparegut vius i en perfecte estat, en una de les moltes maniobres de l'OTAN contra els règims que no se sotmeten als seus interessos.

Dues noves denúncies vinculen morts amb retallades a Catalunya

Creix el degoteig de denúncies que vinculen morts de pacients amb les retallades que la Generalitat ha aplicat aquest any en sanitat pública i especialment en els hospitals, on el tancament de llits i quiròfans ha col·lapsat les urgències i disparat les llistes d'espera. Ginés M., de 51 anys, va morir per una hemorràgia cerebral a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona després d'esperar que li fessin una ressonància magnètica que només se li va practicar sis dies després, quan va començar a sagnar pel nas minuts abans de morir; Cristina R. G., de 28 anys, va ingressar a l'hospital de Sant Pau embarassada de 34 setmanes amb una infecció abdominal que no va poder operar d'urgència per problemes amb el subministrament elèctric.

El retard, d'unes 30 hores, va provocar suposadament la mort fetal per la infecció. Així consta en les dues denúncies presentades ahir per l'Associació el Defensor del Pacient (Adepa) i que els afectats atribueixen directament a la configuració de la Generalitat, supòsit que haurà de dilucidar en els jutjats.

"No es tracta de negligències, són retalls. El meu marit va morir a l'hospital perquè no tenien llits lliures", va resumir l'esposa del mort, Maria del Carmen M. Els hospitals afectats van rebutjar fer comentaris sobre sengles casos "per respecte a la confidencialitat dels pacients". El departament de Salut que dirigeix ​​Boi Ruiz, per la seva banda, va replicar a última hora que considera "irresponsable" atribuir aquests casos a les retallades "sense dades que ho fonamentin".

"De forma puntual poden produir disfuncions en els serveis sanitaris", va justificar Salut. "Les actuacions es basen sempre en criteris assistencials", va afegir un portaveu de la Vall d'Hebron. Es tracta del mateix centre que ja ha estat denunciat en una causa que es troba en fase d'instrucció per la mort d'una dona per una aneurisma després d'haver endarrerit l'operació durant dies pel col·lapse en els quiròfans. En aquest segon cas de mort irregular d'un pacient, causa que ha estat registrada ja davant els jutjats d'instrucció de Barcelona, ​​el centre va demorar durant gairebé una setmana la realització d'una prova per a diagnosticar una patologia que va resultar mortal.

Ginés M., que patia espasmes i moviments incontrolats en un braç, va ingressar a l'hospital el passat 24 d'octubre sobre les 22 hores. Al dia següent li van realitzar diverses proves, entre elles un TAC. En ell es van apreciar diverses lesions, però els metges van assenyalar que requerien una ressonància per calibrar el diagnòstic, segons relata la denúncia. La urgència, prossegueix la sentència, no podia realitzar-se en urgències de manera que el pacient va haver d'esperar al dia 27, dijous, per ser ingressat en una habitació convencional.

"No tenien llits perquè molts estaven tancades per les retallades de la Generalitat", va assegurar entre sanglots l'esposa del mort. Tot i això, la ressonància es va deixar per passat aquell cap de setmana. Al matí del diumenge dia 30, però, l'estat de Ginés M. es va agreujar amb vòmits i hemorràgies nasals. A les 11 del matí els metges van assenyalar que realitzaven "un escàner", detalla la denúncia. El resultat va evidenciar una hemorràgia cerebral i que ja era massa tard. "No es pot fer res", detalla que van dir els metges el text de la denúncia. "Tota la vida pagant per la sanitat pública i quan la necessites passa això?", Va lamentar ahir Maria del Carmen acompanyada de la seva filla.

"Nosaltres hem tingut sort, ella està viva...", va detallar Andrés P., marit de la dona que va patir un va avortar després d'una infecció. "Però ens hem quedat sense el nadó", va rematar. Cristina R. va patir una infecció abdominal estant embarassada de més de vuit mesos. Va ingressar a l'hospital Sant Pau en el moment més dràstic de les retallades: a la matinada del passat divendres 1 de juliol. Cap cirurgià va poder visitar-la perquè "estaven al quiròfan", va assenyalar Andrés.

Al dia següent, minuts després que ingressés al quiròfan, un empleat va advertir que no podrien operar per talls de llum a la sala. "Per incidència tècnica en quiròfan (fallada del sistema d'il · luminació dels quiròfans)", detalla el comunicat mèdic de l'hospital. Aquest centre no va emprar l'equip d'emergència sense més explicacions. La nit del 3 de juliol, després un altre dia amb dolors i vòmits, se li va realitzar una cesària i se li va extreure el nadó amb parada cardiorespiratòria. El petit va morir a les 4.46 del 4 de juliol. "Almenys dono les gràcies perquè la meva dona ha salvat la vida", es va consolar Andrés. L'afectat està a l'espera de proves pericials per presentar una querella penal.

"Haurien imputar als que gestionen només pensant en les retallades sense pensar en les persones", va assenyalar la presidenta de Adepa, Carmen Flores.

EU qualifica de “vergonyós” que imputats en Gürtel utilitzen un advocat de la Generalitat

La síndica d’EUPV a Les Corts Valencianes, Marga Sanz (foto), ha manifestat que Dora Ibars i Jorge Guarro “s’han de buscar el seu propi advocat. Els dos alts càrrecs imputats en el cas Gürtel tenen la cara, com col·loquialment es diu, totalment folrada”. Sanz ha instat al president Alberto Fabra a canviar aquesta situació “que recorda massa a la de l’imputat Camps”.

A més, la síndica d’EUPV ha advertit que la tasca de l’advocat de la Generalitat defensant a Dora Ibars i Jorge M. Guarro “podria interpretar-se com una extralimitació del govern autonòmic, ja que resulta inèdit que un advocat d’una institució pública defense a un membre de la mateixa, imputat per delictes que atempten contra la pròpia institució”.

Sanz reclama a Fabra, a retirar d’immediat el servei jurídic que li està prestant la Generalitat a aquestos dos alts càrrecs imputats en el cas Gürtel. “A Ibars i Guarro, el jutge els ha imputat perquè la seua actuació podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació i de suborn. Per tant, podrien haver comès delictes contra la pròpia institució per a la qual treballen”, ha explicat Sanz.

El Front Nacional de Lluita de Guatemala exposa els abusos de les transnacionals energètiques

Coincidint amb la realització del Judici dels Pobles a Guatemala els propers 8 i 9 de desembre, impulsat per sindicats guatemalencs, Dora Regina Ruano, secretària d’Organització de la Comissió Política del Front Nacional de Lluita de Guatemala i membre del sindicat nacional de treballadors de la Salut ha visitat EUiA.

Ruano ha mantingut una entrevista amb la responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA, Àngels Tomás, a qui ha posat al dia pel que fa a la lluita que lliuren contra les empreses transnacionals al país centreamericà, en particular contra l’espanyola Unión Fenosa, a la que es vinculen repressió i fustigament a sindicalistes i activistes socials, i també mal servei i estafa respecte als usuaris. Amb tot, Unión Fenosa ha sortit de Guatemala sense donar la cara i per la porta del darrera. S’ha venut el negoci i ara serà una altra empresa la que gestionarà el tema elèctric a Guatemala.

En aquest sentit, va recordar que EUiA ha col·laborat en les campanyes de denúncia impulsades per l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala contra les transnacionals com Unión Fenosa o Gas Natural.

D’altra banda, la dirigent sindical guatemalenca ha explicat la lluita per la terra i els cultius autòctons (frijoles, blat de moro...) en lloc de palma africana per a fer biocombustibles, i la més recent en defensa de Peten, un dels principals pulmons del món, on han donat concessió per obrir mines de carbó, malgrat els informes negatius pel que fa a medi ambient i la generació de CO2.

Ruano ha informat que a Guatemala, amb una població molt jove (de 14 milions de persones, 3 milions tenen entre 1 i 15 anys) i molt femenina, està augmentant la pobresa, és molt preocupant la conjuntura social i també ambiental, d’arribar a quallar aquests projectes contaminants tan lesius pel medi ambient i per a les persones.

La sindicalista guatemalenca ha expressat a EUiA que els agradaria poder comptar amb observadors internacionals per a donar testimoni dels atropellaments que allí s’estan produint.

El Suprem reobre el cas contra Carlos Fabra per delictes fiscals

El Tribunal Suprem espanyol ha revocat la decisió de l'Audiència provincial de Castelló d'arxivar la causa contra l'ex-president de la Diputació i president provincial del PP, Carlos Fabra, perquè considera que no han prescrit els delictes fiscals pels quals estava encausat.

La sentència del Suprem dóna la raó als recursos presentats per la fiscalia, l'advocat de l'estat i l'Unió de Consumidors (UCE) del País Valencià contra la decisió d'arxivar quatre dels cinc delictes fiscals de Carlos Fabra.

El desembre de 2010, la secció segona de l'Audiència provincial de Castelló va arxivar la causa oberta contra Fabra per presumptes delictes fiscals comesos entre els anys 2000 i 2003 perquè considerava que no s'havia produït un acte d'interposició judicial per interrompre el termini de prescripció dels delictes. La decisió del Suprem imposa que Fabra torni a ser encausat per aquests delictes.

Marina Albiol (EU): “La decisió del Suprem ens permetrà arribar al final del cas Fabra”


La diputada autonòmica d’EUPV a Les Corts Valencianes, ha qualificat de molt positiva la decisió del Tribunal Suprem de reobrir la causa per delicte fiscal de Carlos Fabra. “És molt bona notícia per a la democràcia i per a la Justícia, perquè el senyor Fabra podrà ser jutjat per tots els delictes fiscals que se li imputen. D’altra manera l’arxiu per prescripció ens impedia saber la veritat i ara esperem que la Justícia arribe fins el final”, ha assenyalat.

Albiol ha reclamat també que el PP “actue en conseqüència i el Consell descarte la intenció de nomenar a Carlos Fabra com a president de l’autoritat portuària de Castelló. Fabra ha d’estar apartat de la vida política, i de qualsevol càrrec públic, i esperem que el PP amb aquest reobriment de la seua causa judicial, ho entenga d’una vegada per totes”.

La censura de la presidenta del Parlament escalfa la sessió


La 'prohibició' ahir per part de la presidenta del parlament, Núria de Gispert, de l'ús d'expressions com Espanya ens roba i espoli fiscal ha escalfat la sessió avui a la cambra. El diputat de Solidaritat Alfons López Tena ha dit: 'No ens faran callar. Tenim una presidenta que es vesteix de fada i de 'mamarratxa' per a sortir a El País i s'inventa un reglament per tancar-nos la porta'.


Uriel Bertran ha insistit a dir al ple que Espanya es continua robant i la mesa li ha cridat l'atenció. La diputada d'ERC Carme Capdevila ha fet costat els diputats de Solidaritat i ha criticat que hi havia un cas de censura fora de lloc.

De Gispert va dir que no permetria expressions 'injurioses' contra l'estat durant els plens. De Gispert va atendre una demanda del diputat de Ciutadans Jordi Cañas, que va criticar la utilització de l'expressió espoli fiscal i Espanya ens roba, que Uriel Bertran havia fet servir durant el debat sobre la implantació d'un impost a les entitats financeres que havia proposat ERC. Bertran va respondre que tan sols havia descrit la realitat, i va instar De Gispert a fer una llista de les expressions que consideri injurioses. A la xarxa, l'etiqueta #Espanyaensroba va córrer com la pólvora, i va arribar ser 'trending topic' estatal.

Els sindicats es mobilitzaran el 14 de desembre contra les retallades al sector públic

Els tres sindicats majoritaris del sector públic, CCOO, UGT i IAC, han convocat per al proper 14 de desembre una mobilització de treballadors públics de la Generalitat contra les noves retallades anunciades pel govern català. La protesta es farà de manera simultània a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Ho han acordat en la reunió mantinguda a primera hora del matí per consensuar una posició conjunta en la mesa de negociació del sector. Exigeixen al Govern que aporti més dades i concrecions sobre les dinou mesures temporals i estructurals d'ajustament anunciades per poder avaluar el seu impacte real en el conjunt dels treballadors públics. Sense aquestes, afirmen, és "impossible" negociar.

La Generalitat i els sindicats van tornar-se a picar ahir perquè el govern pensa a despatxar una part del personal interí i a suspendre les oposicions del 2012. Talment va dir-ho, si més no, als sindicats en la reunió d'ahir. També els va dir que rebaixaria el complement de les pagues extres del juliol i del desembre, i que reduiria el 50% del departament de personal de l'ICS. Avui hi ha una nova reunió per a negociar els punts concrets del pla.

El govern va presentar als delegats de la funció pública dinou mesures d'estalvi per a consolidar els comptes de la Generalitat i complir l'objectiu de l'1,3% de dèficit a final del 2012. D'aquestes, vuit són de caràcter temporal i onze de caràcter estructural. Entre les de caràcter temporal, hi ha la de rebaixar les pagues extres de l'estiu i de Nadal de tots els funcionaris i del personal laboral, de revisar les plantilles de personal interí amb vista a reduir-les, de no convocar oposicions i de suprimir la sol·licitud d'excedències amb reserva del lloc de feina. Entre les de caràcter estructural hi ha la de revisar els tiquets restaurant i de suprimir dies de vacances.

Els sindicats, decebuts i indignats


Els sindicats van rebre la proposta d'ajust salarial amb 'decepció i indignació'. En concret, la secretària general de la Federació d'Ensenyament de CC OO, Montse Ros, va considerar que la majoria dels dinou punts presentats per la secretària d'Administració i Funció Pública, Pilar Pifarré, eren un insult. I segons alguns altres representants sindicals, el pla del govern és una 'declaració de guerra'.

Una de les poques mesures que els sindicats van considerar raonable és la de permetre, lliurement, als funcionaris de demanar una excedència voluntària amb reserva del lloc de feina; l'excedència hauria de ser d'un any, mínim, a tres anys, màxim, sense perdre triennis ni drets de previsió social.

Ara, en general, els sindicats van declarar-se disposats a escoltar la concreció dels punts proposats, si bé lamentant que el govern no els hagués quantificats, perquè no poden calcular la pèrdua salarial de l'ajust.

El 20% dels catalans (1.500.000) està en situació de risc de pobresa

El 19,9% dels catalans es troba en situació de risc de pobresa, sent els menors de 16 anys el col·lectiu més vulnerable, segons l'Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa 2010 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
S'ha de destacar que la taxa de risc de pobresa assoliriria el 41,6% sense els ajuts socials, ja que el 61,8% de les llars catalanes va rebre, com a mínim, algun tipus d'ajut el 2009, fet que suposa un 8% més de llars que l'any anterior.


Per mesurar el risc de pobresa al qual s'exposa la societat catalana, l'Idescat estableix un llindar mínim d'ingressos anuals, de 8.719 euros nets anuals per persona, que no supera el 19,9% de la població, i que és 1,5 punts superior al del l'any anterior.

A Catalunya, el risc de pobresa té més incidència entre les dones (21,3%) que entre els homes (18,5%), i per edats, el col·lectiu més vulnerable és el dels menors de 16 anys, que registren una taxa de risc de pobresa del 23,7% -gairebé la mateixa que el 2009, 23,4%-.

La població de més de 65 anys ha reduït el risc de pobresa en 3,7 punts i se situa al 21,4%, mentre que el risc de persones d'entre 16 a 64 anys s'ha incrementat en tres punts i se situa al 18,6%.

Per llars, el 46,6% de les monoparentals està en situació de risc de pobresa, seguides de les unipersonals (28,1%) i les formades per dos adults amb fills dependents (21,3%).

Els grups més desafavorits i amb taxes més elevades de pobresa són els estrangers (32,2%), els aturats (30,3%), la població amb un nivell d'instrucció primària o inferior (26,3%) i els vidus (25,6%).

Els ingressos anuals nets de les llars catalanes van ser de 27.834 euros el 2009, un 0,8% menys que l'any anterior, i els ingressos mitjans per persona van ser de 10.605 euros, un 1,5% menys.

La reducció de la renda ha provocat un augment de les llars amb ingressos inferiors als 19.000 euros -el 2009 representaven el 38% del total de llars, mentre que el 2008 eren el 35%-.

Toxo adverteix al nou govern del PP que no repeteixi els errors del PSOE


El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha alertat al nou govern que quan es constitueixi hauria d'escoltar 'per les dues orelles', ja que si no, argumenta Toxo, podria cometre els errors que va fer el que ara se'n va del PSOE.

'No' a la comissió sobre les pilotes de goma dels Mossos

CiU ha rebutjat la creació d'una comissió d'estudi de les pilotes de goma i altres instruments antiavalots del Cos de Mossos d'Esquadra, proposada pel grup d'ICV-EUiA. El PSC, ERC i SI s'han posicionat a favor de la iniciativa d'ICV-EUiA, mentre CiU i C's l'ha rebutjat i el PPC s'ha abstingut amb l'objectiu de deixar la decisió "en mans del Govern".

El debat ha comptat amb la presència del conseller d'Interior, Felip Puig, i de membres de l'Associació Stop Bales de Goma i de Justícia i Pau.

El diputat de CiU, Lluís Guinó, ha insistit que "el risc zero no existeix" i que és "impossible" concretar en tots els casos quin ha de ser el tipus d'actuació que ha de portar a terme el Cos de Mossos d'Esquadra. "L'ús de les bales de goma està sent l'estricament necessari", ha afegit el diputat nacionalista. Fins a data d'avui, s'han registrat setze incidents per danys causats per les pilotes de goma, segons Guinó, la qual cosa "a nivell estadístic no requereix aquest punt de revisió".

Per la seva banda, el PPC s'ha abstingut, per deixar "en mans del grup parlamentari de CiU, del Govern i del conseller, la decisió de tirar endavant o no la comissió d'estudi". Pel diputat Pere Calbó, la finalitat de la comissió hauria de ser analitzar "quins són els instruments més eficaços i menys lesius que poden utilitzar els Mossos" i ha insistit que "no s'ha acreditat un mal ús del protocol que estableix l'ús de bales de goma, tot i que es vulgui crear l'ombra del dubte".

Des del PSC, el diputat Xavier Sabaté ha reiterat el seu suport a la petició de creació de la comissió, "tot i que en l'inici no hi estàvem d'acord".

Per part d'Esquerra, Oriol Amorós ha explicat que l'ús de bales de goma no té "un objectiu concret, sinó que es dispara genèricament a l'aire i pot fer molt mal", per la qual cosa ha insistit que cal revisar els protocols i crear la comissió.

El grup d'ICV-EUiA, que ha presentat la proposta, ha defensat que el Parlament pugui analitzar "amb tranquil·litat" quines conseqüències pot tenir l'ús d'aquests materials i que se n'avaluï "la idoneïtat".

El diputat de Ciutadans, Albert Rivera, ha defensat que "el problema són els protocols que té la policia, que venen dels anys 70 i que s'han de revisar". Malgrat tot, per Rivera no s'ha de parlar "només de les pilotes de goma" sinó que cal encetar un debat "sobre com funciona la policia a Catalunya i quines poden ser les causes de mala praxi que es produeixen".

Per la seva banda, des de SI, Alfons López-Tena ha donat suport a la creació de la comissió perquè es tracta de veure "si s'actua bé o malament i de si es pot millorar o limitar l'actuació dels Mossos".

L'abstenció del Partit Popular ha generat crítiques per part d'ICV-EUiA i ERC. El diputat ecosocialista Jaume Bosch ha acusat els populars i el conseller d'Interior, Felip Puig, de tenir "un pacte de ferro que fa que el conseller apliqui la política de seguretat que vol el PP". Per part d'Esquerra, Oriol Amorós ha dit que el PP ha demostrat amb la seva abstenció que "no té paraula".

Les pilotes de goma provoquen víctimes innocents

El passat 2 de juny, Jordi Sallent apareixia en antena per ensenyar les ferides que li havia provocat l’impacte d’una pilota de goma llançada pels Mossos d’Esquadra. Al marge de petites fractures a la mandíbula inferior i al llavi, aquest jove culer de 29 anys ha perdut la visió de l’ull esquerre després que el projectil li hagués rebentat el globus ocular.

Les lesions les va patir durant la celebració pel triomf del Barça a la Copa del Rei, el passat 17 de maig a la rambla de Canaletes, durant la qual els Mossos van utilitzar pilotes de cautxú per dispersar els esvalotadors. Enmig dels incidents, el Jordi i nombrosos aficionats que celebraven el títol es van trobar rodejats per una pluja de pilotes, una de les quals va impactar al rostre del jove, que en aquells moments buscava els seus amics.

Amb Jordi Sallent, són tres els nois que han perdut un ull durant les celebracions pels títols del Barça a causa de l’impacte d’aquest material utilitzat pels agents de la policia catalana. Els altres dos ferits es van produir durant els aldarulls ocorreguts en la celebració de la Champions, el 27 de maig, on altres persones van patir ferides al tòrax i a la cara produïdes pel llançament de pilotes de goma a curta distància.

3.800.000 € sense justificar en el contracte de la visita de Ratzinger a València

Dels 7,4 milions d'euros adjudicats a l'empresa Teconsa pel contracte per a la retransmissió de la visita de Benet XVI, el 2006, a València, 3,8 milions no han estat justificats, segons l'expedient mostrat, finalment, als diputats socialistes valencians, que no havien pogut accedir-hi per l'opacitat del Govern de Francisco Camps.

Segons el sumari del cas Gürtel, Teconsa, l'objecte social és "el moviment de terres" i la construcció, hauria estat usada com a pantalla per la trama corrupta liderada per Francisco Correa, que s'hauria agenciat 957.300 euros per aquesta operació. Presumptament, el llavors director general de la Ràdio Televisió Valenciana, Pedro García, hauria cobrat 500.000 euros.

Sirius Showequipment, l'adjudicatària alemanya


El contracte registra que Teconsa va cobrar 7.490.000, dels quals 3.654.000, IVA inclòs, van anar a parar a Sirius Showequipment, la subcontracta alemanya que realment es va encarregar de les pantalles de vídeo i la sonorització per al seguiment de la visita del Papa. Aquesta empresa va ser seleccionada per les bones referències que va donar el Vaticà sobre els seus serveis en la visita del pontífex a Colònia el 2005, segons apunta el diari Levante.

El desglossament de la firma alemanya


La subcontracta desglossar els imports de la següent manera: 1.605.200 euros per a pantalles; 495.000 euros per a personal tècnic; 240.000 euros en dietes i allotjament; 183.000 en estructures. Enviament del senyal (86.400), grues i elevadors (96.600), comunicacions (16.400), producció i coordinació (76.800) i transports (350.000).

3.800.000 sense justificar

Els 3,8 milions de més, fins als 7.490.000 que van ser adjudicats a Teconsa no es justifiquen ni en el contracte, ni en l'informe tècnic que recomanava a aquesta societat, ni a la taula de contractació que va proposar a l'adjudicatària. Per cert, l'oferta de Teconsa va ser la més cara de les set presentades, excepte una, només per l'apartat de so.

Camps es senti a la banqueta d'aquí a 15 dies, pels vestits


Els diputats del PSPV Eva Martínez i Josep Moreno han pogut accedir a l'expedient, del qual no han pogut fer-ne còpies, a menys de quinze dies que l'expresident Francesc Camps se sent a la banqueta, no per aquesta presumpta irregularitat, sinó per l'anomenat cas dels vestits.

Les 3500 suposades víctimes assassinades per Bashar Al-Assad segons la ONU estan totes vives

La majoria de les suposades 3500 víctimes del règim del president sirià Al-Assad viuen. La llista va ser elaborada per una misteriosa organització que va prendre el noms de la guia telefònica. Així ho va revelar a RT, Tiéri Méisan, un periodista francès radicat a Síria.

El periodista assegura que l'ambient antisirià es caldeja a propòsit i artificialment i que diversos mitjans àrabs manipulen la informació sobre la situació al país. L'informador està convençut que es crea una imatge errònia del que de veritat passa a Síria, pel que va decidir realitzar les seves pròpies indagacions.

Tiéri assegura que l'informe de l'ONU no compta amb dades precises i que la violència que es registra al país és generada per grups armats i no per les autoritats.

Tot és mentida

Tiéri Méisan va posar en dubte la xifra dels 3.500 civils morts suposadament a mans de les forces del president sirià Al-Assad i va demostrar que la majoria de les persones incloses en la llista presentada per una organització de drets humans desconeguda estan vives, ja que el document va ser fet amb noms de la guia telefònica.

El periodista indica que l'organització era bastant misteriosa, ja que per molt temps només se sabia que tenia la seva seu a Londres. Després es va descobrir que la persona que la dirigeix ​​va néixer a Londres i té diversos passaports. Però quan es va saber el nom del suposat director es va adonar que era un dels dirigents de l'organització 'Germans musulmans', que té una guerra declarada amb Síria des de fa ja 30 anys.



Segons Tiéri Méisan aquesta no és una organització fiable. "El seu interès en tot l'assumpte és evident i cal donar-li la volta a tot el que diu. El curiós és que cada dia donen xifres de víctimes, però mai esmenten noms, mai. Només una vegada, sota pressió d'un gran nombre de periodistes, van donar una llista d'unes cent persones. I quan es va començar a comprovar com va morir cadascuna d'elles, la primera persona de la llista ni tan sols estava morta, era viva i es trobava perfectament ", va detallar.

Tiéri Méisan relata que quan van verificar la mort de les primeres 40 persones de la llista resultar que tot era fals. "L'observatori inventa la informació. I com tot ha començat a provocar un escàndol estan tractant de crear una altra organització, però dependrà oficial i directament del Consell Nacional Sirià", indica Tiéri Méisan.

Sancions a punt d'entrar en vigor

Mentrestant, les noves sancions de la Lliga Àrab contra Síria podrien entrar en vigor aquest dissabte si no cessa la violència.

Les severes mesures inclouen la ruptura de relacions amb el Banc Central Sirià i la congelació dels seus actius. A més, la proposta pretén cancel·lar la comunicació aèria entre Síria i els membres de la Lliga.

Els EUA, per la seva banda, van afirmar que les sancions imposades en la vigília per la Lliga Àrab constitueixen un "senyal inequívoca" que la regió no està disposada a tolerar el comportament del règim de Damasc i la seva repressió de les protestes.