divendres, 4 de març de 2011

Un litre de gasolina val 6 cèntims tot l'altre són beneficis pels especuladors i els governs!

El director de l'Escola Superior d'Economia de Rússia, Vasili Solodkov, afirma que el preu de cost d'extracció d'un barril de petroli és de 10 o 15 dòlars US. La suma restant (fins als 120 actuals i pujant) és tot benefici. A més, més de la meitat del preu a Espanya de la gasolina i el gasoil són impostos, del que es dedueix que el preu real del litre de benzina és d'uns 6 cèntims d'euro i no de 1'345 com ja s'està pagant gràcies als governs fatxendes d'Europa. En cas que continuï el descens en la cotització del dòlar respecte al ruble això pot impulsar un important flux de capital especulatiu al mercat rus i contribuir a l'augment de la taxa d'inflació a Rússia.

Els esdeveniments en el Pròxim Orient no van provocar escassetat de cru al mercat mundial. D'altres països han compensat amb escreix els talls en el subministrament de petroli de Líbia.

Per exemple, Aràbia Saudita va anunciar un augment de la seva oferta en uns 3,5 milions de barrils diaris, mentre que els subministraments del cru libi tan sols es van reduir en diversos centenes de milers de barrils.

Sigui el que sigui, els riscos d'escassetat de recursos energètics van causar la pujada dels preus del cru juntament amb l'augment de la cotització del ruble. "Les oscil.lacions dels preus del petroli són el factor clau per a predir amb força fiabilitat la cotització del ruble respecte al dòlar", va dir Vladímir Bráguin, cap del departament d'anàlisi macroeconòmic i financer de la companyia gestora Alfa-Capital.

La tendència a l'augment dels preus de petroli registrada a finals de la setmana passada contínuarà


Els disturbis que assoten a països àrabs beneficien a Rússia. Segons el director de la Fundació de Seguretat Energètica Nacional, Konstantín Símonov, els socis occidentals de Rússia es veuran obligats a revisar properament els seus plans per a diversificar les rutes i les fonts del subministrament del gas i deixar de considerar a Rússia com un "soci poc fiable". Rússia va adquirir aquesta imatge a causa de les anomenades "guerres de gas" rus-ucraïneses.

A diferència de l'Orient Pròxim, que comença a convertir-se de nou en un focus d'inestabilitat, el clima a Rússia és favorable tant per a les exportacions d'hidrocarburs com per a les inversions de cartera.

Flux de capital especulatiu


La pujada dels preus de petroli provocada per les onades de protestes revolucionàries esclatades a Egipte i Líbia enforteix la moneda nacional russa, el ruble: "Avui en dia, els recursos financers estan sortint activament dels països amb mercats emergents i s'injecten a Rússia, va dir Vladímir Braguin. Segons l'expert, en augmentar la taxa de refinançament en 0,25 punts, fins al 8%, el Banc Central de Rússia va fer el primer pas per limitar el flux del capital especulatiu.

Per altra banda, el director de l'Escola Superior d'Economia de Rússia, Vasili Solodkov, creu que, en la situació d'enfortiment del ruble, l'augment de la taxa de refinançament pot atraure als capitals especulatius.

En tot cas, l'afluència d'inversions especulatives no representa una greu amenaça per a l'economia russa. El mercat de valors pot beneficiar-se d'aquests capitals i, a més, Rússia tornarà a l'estranger una part dels ingressos aportats per la pujada de preus del petroli, pagant els interessos als inversors.

D'altra banda, l'enfortiment del ruble inevitablement augmentarà la taxa d'inflació a Rússia i reescalfarà el mercat de consum. Això sembla més desagradable.

En resultat, la taxa anual d'inflació pot augmentar en un 2% o 4%. Això depèn del Banc Central de Rússia. Aquest organisme és segurament incapaç de frenar l'alça dels preus mundials de petroli, però, a diferència de la Reserva Federal dels EUA, el Banc Central rus pot influir en la cotització del ruble.

Ara per ara, tot depèn de com freqüent recorrerà el Banc Central a aquest dret seu. A jutjar per tot, el Banc actuarà de manera activa perquè un o dels principals indicadors econòmics està en joc.

A més, la lluita contra la pujada dels preus serà una de les tasques primordials dels funcionaris russos.

Els interessos dels exportadors russos, abans que res, les companyies energètiques, també s'han de prendre en consideració, ja que l'enfortiment del ruble afecta la seva rendibilitat.

Aquestes empreses no volen patir pèrdues i segons les estimacions de Solodkov, el preu de cost d'extracció d'un barril de petroli és d'un 10 o 15 dòlars. La suma restant fins a més de 120 dòlars és el benefici dels especuladors. És a dir, sols un 10% del preu és el seu cost, el que redueix els 1'3 euros per llitre a 0'13 cèntims, dels que, la meitat al menys, són impostos a Europa. El resultat és que la benzina que paguem a preu d'or sols val, en realitat 0'06 cèntims, tot l'altre és robatori especulatiu amb propaganda finançada pels estats plutocràtics de l'OTAN amb la col.laboració de sa "premsa lliure" i ben pagada.

Cayo Lara considera que "Rajoy confon estat del benestar amb caritat"

El coordinador federal d'Esquerra Unida, Cayo Lara, ha respost avui al contingut de la intervenció realitzada pel líder del PP, Mariano Rajoy, en la Conferència Europea de Majors, durant la qual va atribuir a la dreta la paternitat de l'Estat del benestar. Per al màxim responsable d'IU, "Rajoy no només desconeix l'origen, sinó el desenvolupament i, el que és més important, com respectar i mantenir l'Estat del benestar. Dirigents com ell sempre l'han confós amb la caritat i les polítiques merament assistencials".

Per Lara, el PP i el seu màxim responsable "estan emmascarant i ocultant per mer interès electoral seves veritables propostes en matèria de política social que, en el fons, es troben molt properes a les que ja està posant en marxa el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero".

"No es pot confiar-va assegurar-en un partit que menysprea la Història. Mariano Rajoy omet intencionadament les lluites i conquestes aconseguides pels treballadors i els moviments socials, que realment sí que són la base de l'Estat del benestar. El PP no té cap autoritat per parlar i postular-se com defensor de les conquestes socials, tal com demostren les idees i polítiques practicades per la dreta al nostre país".

Cayo Lara convida al "autodenominat 'partit dels treballadors'-tal com es va referir al PP la seva secretària general, María Dolores de Cospedal-a adonar-se de la necessitat de descobrir i promoure les polítiques socials reals que necessita aquest país". Per a això, li va posar com a exemple "les propostes que estan sent impulsades i desenvolupades per IU per a la defensa del públic, la progressivitat fiscal, la qualitat democràtica i la lluita contra la corrupció".

Finalment, Cayo Lara va explicar que "tots els esforços i propostes d'Esquerra Unida busquen aturar els atacs directes que està patint l'Estat del benestar al nostre país, enfront de les polítiques neoliberals en què coincideixen les dues forces majoritàries".

Les manipulacions de l'OTAN a Líbia es desenmascaren

No sols la captura de comandos d'élit holandesos o la manca de restes dels cacarejats bombardejos de Gaddafi sobre sa població deixen el feixisme internacional desenmascarat sinó que ara una publicitada fossa comú és clarament identificada com un vell cementiri local. La desvergonya de la dreta imperialista torna a deixar, com a Iraq, despullada tota la manipulació mediàtica de venuts a l'imperi que domina la propaganda feixista internacional.

Periodistes italians guiats per un funcionari del règim libi han pogut veure amb els seus propis ulls el lloc que les càmeres de l'organització filial de la CIA One Day On Earth van gravar el passat 22 de febrer i van muntar amb el títol Fossa comú. Les imatges, difoses l'endemà pels principals mitjans internacionals, entre ells el diari EL PAÍS, mostren com diverses desenes d'homes vestits de paisà treballen en un cementiri ple de nínxols buits en una de les platges de la capital líbia, Trípoli: "Els nostres contactes a Líbia", diu la presentació del vídeo allotjat a la web de l'organització, "han tingut la valentia de compartir amb nosaltres aquestes imatges impactants".

L'hipocresia de la ultradreta no té límits. Com la condemna de l'ONU mentre veta les investigacions sobre els assassins de Kosovo però persegueix al serbis i ara a Líbia per defensar-se contra l'atac de l'imperialisme ianqui i els seus servents immorals.

L'agència France Presse va puntualitzar ahir en una nota adjunta a una de les fotografies que no es tractava d'una fossa comuna com s'havia fet creure.

Avui, el periodista d'Il Manifesto Maurizio Matteuzzi, membre del grup de reporters que ha visitat la zona, ha declarat a aquesta mateixa agència de notícies que es tracta d'un "cementiri islàmic normal on els treballs estan en curs". Un altre reporter de Ansa ha confirmat que el lloc que han recorregut al costat del funcionari libi se situa "efectivament en una platja al costat de la mesquita que apareix en les fotografies".

Gomà: "Trias hauria d'explicar les seves propostes a Barcelona, i no a Nova York"

El president del grup municipal d'ICV-EUiA i candidat per Barcelona, Ricard Gomà, ha convidat avui el candidat de CiU, Xavier Trias, a "explicar les seves propostes als barcelonins i barcelonines, enlloc d'anar-se'n a fer-ho a Nova York". "Després d'un mandat en què no li hem sentit proposar gairebé res per a la ciutat, ara marxa a milers de quilòmetres a repetir les propostes que ja feia fa quatre anys", ha assegurat.

Per Gomà, el viatge de Trias demostra el seu estil "antic i una mica provincià" de fer política municipal. "Barcelona fa molts anys que és una ciutat referent en regeneració urbana, en mixtura d'usos, en cohesió social i convivència", li ha recordat el candidat d'ICV-EUiA, qüestionant que "al senyor Trias li calgui anar a aprendre de les ciutats americanes, enlloc de nodrir les seves propostes amb les nombroses experiències creatives i innovadores que el teixit social, veïnal i associatiu estan impulsant al conjunt de barris de la nostra ciutat".

"La prioritat ara per a Trias hauria de ser explicar als barcelonins i barcelonines com podran fer front a l'allau de retallades que ha anunciat el govern de CiU, que afectaran directament al seu dia a dia", ha assegurat Gomà.

El president d'ICV-EUiA al Consistori ha lamentat també el "cinisme extraordinari de Trias quan fa propostes d'habitatge després d'haver votat en contra del Pla d'Habitatge de Barcelona, sense que en el Plenari en què es va debatre fes cap aportació i ni tan sols considerés interessant intervenir".

ICV-EUiA acusa la Vicepresidenta "d’opacitat” amb el Memorial

El diputat i portaveu d’ICV-EUiA a la comissió d’afers institucionals, Jaume Bosch, ha acusat avui al departament de Vicepresidència liderat per la consellera Joana Ortega d’”opacitat” en tot el que fa referència al tancament de la seu del Memorial Democràtic. “La seva actuació en el tancament del Memorial és un exemple d’opacitat, manca de respecte als òrgans de govern i potser alguna cosa més”, li ha dit Bosch a Ortega en compareixença en el Parlament, al mateix temps que li ha demanat un compromís “a mantenir agrupats i a no disgregar tots els serveis del Memorial".

I també "a complir l’article 3 de la Llei que obliga a que el Memorial disposi d’un centre estable d’activitat, a nomenar-ne el director i a convocar de forma correcta els òrgans de govern del Memorial i a la continuïtat sense matar-lo per decret o per asfixia econòmica”, de la mateixa manera que es va demanar en l’acte que ahir es va fer a l’Auditori de Barcelona amb motiu del 30è aniversari de l’Associació d’expressos polítics.

“És normal que el tancament de la seu de Via Laietana hagi aixecat suspicàcies”, ha dit Bosch mentre mostrava els informes de l’ajuntament de Barcelona respecte al requeriment on només es demana el cessament d’activitats i un termini de dos mesos per fer les obres pertinents per solucionar els problemes derivats de l’aire condicionat. Al mateix temps el diputat ecosocialista li ha recordat a la consellera que entre l’informe de l’Ajuntament de Barcelona i la notificació per part de la conselleria del tancament de la seu s’hi van fer 3 actes i ningú del departament va dir absolutament res.

ICV-EUiA a Reus presenta una moció sobre el sobreendeutament de les families

El grup municipal d'ICV-EUiA a l’Ajuntament de Reus ha presentat al plenari una proposta de resolució amb l'objectiu de donar suport a les diferents proposicions de llei contra el sobreendeutament familiar i personal presentades al Parlament de Catalunya. Aquestes proposicions demanen que la Cambra legislativa insti el Govern de l'Estat a modificar la legislació hipotecària incloent la figura de la dació en pagament. La inclusió d'aquesta figura representaria que, en els casos de residència habitual, l'execució per part del banc de la hipoteca representaria la liquidació total del deute familiar, a diferència del que passa actualment, i en consonància amb el que passa a altres països de l'UE.

Les proposicions de llei presentades al Parlament també contemplen altres propostes alternatives per minimitzar la situació que estan patint les famílies com ara la possibilitat de quedar-se a l'habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici o renegociar el deute.

Segons les dades del Consejo General del Poder Judicial es preveu que aquest any 2011 i el 2012 només a Catalunya es podrien procedir a unes 40.000 o 50.000 execucions hipotecàries, més del doble que el 2010.

Capellà italià condemnat per haver abusat de set nens

El sacerdot haurà de passar 15 anys i mig a la presó i indemnitzar amb 200.000 euros a la part civil. El Tribunal de Justícia de Roma condemnà ahir a un ex rector de la ciutat, Ruggero Conti, a 15 anys i quatre mesos de presó i a pagar 200.000 euros d'indemnització per haver abusat de set nens entre 1998 i 2008. La decisió va ser dictat per la VI Secció del Tribunal Penal romà després de tres hores de deliberacions i després que el fiscal, Francesco Scavo, hagués demanat 18 anys de presó. Per la seva banda, l'advocat defensor, Patrizio Spinelli, havia demanat l'absolució afirmant que no hi havia "proves clares" i que l'ex rector era un "home de bé".

L'advocat de la part civil, Fabrizio Gall, ha comentat que ara demanarà a la Cúria de Roma un rescabalament econòmic per compensar "justament" a unes persones que "han quedat marcades per a tota la seva vida".

En la mateixa línia, el secretari de partit dels Radicals Italians, Mario Staderini, ha dit que si el capellà no paga, hauria de ser la Cúria qui es faci càrrec de rescabalar a les víctimes.

El sacerdot estava preparant un viatge a la Jornada Mundial de la Joventut de Sidney


Gall ha afegit a més que el judici ha demostrat que les acusacions eren veritables i que espera que l'Església botiga cop de mà a les víctimes "per demanar-los perdó o ajudar".

Una de les víctimes ha manifestat, després de conèixer la decisió, que ja esperava una condemna d'aquest tipus i que sempre havia confiat en la Justícia. Aquest ha assenyalat també que "esperava" que l'ex rector "ja no faci més mal".

Ruggero Conti va ser detingut el 30 de juny del 2008 acusat d'haver abusat de set nens que freqüentaven el camp d'esports i l'oratori de la parròquia entre 1998 i 2008. Fins a la data de la seva detenció, Conti exercia de rector a la parròquia de la Nativitat de Maria Santíssima a la barriada romana de Selva Càndida.

El sacerdot va ser arrestat quan organitzava a l'oratori de la seva parròquia un viatge amb joves del lloc per assistir a la Jornada Mundial de la Joventut de Sidney (Austràlia), que se celebrava al mes següent.

Encara que nombrosos veïns de la zona van sortir en defensa de l'ex rector, la Fiscalia romana mai va dubtar de la seva culpabilitat, que s'ha confirmat després de la sentència del Tribunal de Justícia.

Xina s'afegeix a Rússia i alerta contra una intervenció de l'OTAN

Xina espera que tots els sectors socials de Líbia puguin treballar conjuntament per solucionar la crisi que travessa el país en l'actualitat i restaurar l'ordre de manera pacífica com més aviat millor, ha assenyalat avui dijous la portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina, Jiang Yu (foto). Jiang va fer aquestes declaracions en comentar l'actual situació a Líbia i Bahrain, durant una roda de premsa regular celebrada a Beijing.

La portaveu va esmentar tres principis que hauran de ser respectats amb vista a resoldre els problemes que enfronta Líbia: El respecte de la sobirania i la integritat territorial del país africà, la recerca de solucions pacífiques a l'actual crisi i la presa en consideració dels punts de vista de les nacions àrabs i africanes per part del Consell de Seguretat de l'ONU.

Pel que fa a Bahrain, Xina dóna la benvinguda als esforços realitzats pels seus líders per alleujar la tensió a través del diàleg i creu que compten amb la capacitat i saviesa per tornar la situació a la calma, va manifestar la portaveu.

"La Xina sempre ha desenvolupat les seves relacions d'amistat i cooperació amb tots els països de l'Orient Mitjà sobre la base del respecte mutu, la igualtat i el benefici recíproc", ha afegit Jiang.

La captura d'un comando holandès demostra les injerències de l'OTAN a Líbia

Tres soldats holandesos d'un comando van ser capturats per homes de Gaddafi diumenge passat durant les operacions d'evacuació a Líbia, segons ha confirmat el propi Ministeri de Defensa del país europeu a l'agència de notícies France Presse. "El confirmem", s'ha limitat a dir un funcionari de la Defensa holandesa sobre una informació del diari local De Telegraaf, que informa avui del que ha passat. Segons el diari holandès, els militars van ser capturats per homes de Gaddafi mentre evacuaven a dos civils, un holandès i un altre europeu (no identificats i que es consideren agitadors i espies), a Sirte, la ciutat natal del líder libi i que sembla que segueix sota el control del règim.

Els soldats van ser capturats després que l'helicòpter en què anaven a evacuar els civils aterrés. Després, els dos civils van ser lliurats per a l'Ambaixada holandesa i ja han sortit de Líbia, segons la mateixa font.

"S'estan produint intenses discussions diplomàtiques per a l'alliberament dels presoners", ha assegurat a més el Ministeri de Defensa holandès, segons l'agència holandesa ANP.

La missió de rescat va partir des de la fragata holandesa Tromp, els pla de viatge inicial era anar a aigües de Somàlia per participar en l'operació internacional contra la pirateria. El 24 de febrer va canviar de direcció cap a la costa Líbia.

El diari De Telegraaf ha informat que el fracàs de l'operació no s'ha fet públic fins ara per motius de seguretat, el que es rebutjat per les autpritats libies que han demostrat la injerència de les monarquies feixistes i l'OTAN en l'intent de desestablitzar Líbia. Diversos països, entre ells Espanya, van posar en marxa en aquests dies operatius d'evacuació dels seus nacionals a Líbia davant la violència desencadenada per la revolta al país nord-africà.

Michel Collon: Líbia i l'imperialisme

Michel Collon: De totes les lluites que es desenvolupen a l’Àfrica del nord i a l’Orient mitjà actualment, la més incòmoda d’abordar és la que es desenvolupa a Líbia. Quin és el caràcter de l’oposició al règim de Gaddafi i qui, segons ens informen, controla actualment la ciutat de Benghazi a l’est del país? És precisament una coincidència que la rebel·lió s’hagi iniciat a Benghazi, situada al nord dels camps petrolers més rics de Líbia i pròxima, al mateix temps, dels seus oleoductes, gasoductes, refineries i el port GNL? Existeix un pla per dividir el país? Quin és el risc d’una intervenció imperialista, que posaria en perill a la població de tota la regió?

Líbia no és comparable a Egipte. El seu dirigent, Muammar Gaddafi, no ha sigut una marioneta de l’imperialisme com Hosni Mubàrak. Durant molts anys, Gaddafi ha sigut un aliat dels països i els moviments antiimperialistes. Així que va arribar al poder al 1969, gràcies a un cop d’Estat militar, va nacionalitzar el petroli libi i ha emprat bona part d’aquests diners per a desenvolupar l’economia líbia. Les condicions de vida del seu poble han millorat considerablement.

Per aquesta raó, els imperialistes estaven decidits a destruir Líbia. De fet, al 1986, els Estats Units van llençar atacs aeris sobre Trípoli i Benghazi que van matar 60 persones, entre les quals una filla de Gaddafi –fet que rarament es menciona als mitjans tradicionals-. Estats Units i Nacions Unides van imposar unes sancions devastadores amb l’objectiu d’enfonsar l’economia líbia.

Després de la invasió d’Iraq pels americans, al 2003, i de la destrucció de bona part de Bagdad mitjançant una campanya de bombardeig orgullosament batejat “shock & awe” (shock i terror) pel Pentàgon, Gaddafi va intentar allunyar tota amenaça d’agressió contra Líbia fent importants concessions polítiques i econòmiques als imperialistes. Va obrir l’economia als bancs i a les societats estrangeres, va donar cabuda a les peticions d’”ajustaments estructurals” que venien de l’FMI, privatitzant nombroses empreses de l’Estat i reduint els subsidis estatals a l’alimentació i els carburants.

El poble libi pateix els preus elevats i l’atur que estan a la base de les rebel·lions que han esclatat fora i que són conseqüència de la crisi econòmica capitalista mundial.
No hi ha cap dubte que la lluita per la llibertat política i la justícia econòmica que escombra actualment el món àrab ha trobat el seu eco a Líbia. No es pot dubtar que el descontentament suscitat pel règim de Gaddafi susciti a una part significativa de la població.

De totes maneres, és important que els progressistes sàpiguen que bona part dels personatges dels que occident fa promoció, com a dirigents de l’oposició, són agents de l’imperialisme. El 22 de febrer, la BBC va ensenyar seqüències on es veuen les masses arrencant la bandera verda de la república per substituir-la per la de la monarca tombat (al 1969), el rei Idris que era una titella dels imperialismes americà i britànic.

Els mitjans occidentals centren bona part dels seus reportatges sobre fets suposats, proporcionats pels grups exiliats del Front Nacional per la Protecció de Líbia, format i finançat per la CIA americana. Busqueu a Google introduint el nom del front més Cia i descobrireu centenars de referències.

En una editorial del 23 de febrer, The Wall Street Journal escrivia això: “Els Estats Units i Europa haurien d’ajudar els libis a fer caure el règim de Gaddafi.”. No diuen ni una paraula de les cambres de comissió o dels passadissos de Washington sobre una intervenció destinada a ajudar als pobles de Kuwait, d’Aràbia Saudita o de Bahrain destinada a fer caure els seus dirigents dictatorials. Fins i tot el suposat interès que donen a les lluites de les masses a la regió, el fet seria impensable. Respecte a Egipte i a Tunísia, els imperialistes estiren de tots els fils possibles per retirar les masses dels carrers.

No s’ha parlat en cap moment d’una intervenció americana per ajudar al poble palestí de Gaza quan milers de persones van perdre la vida després del bloqueig, el bombardeig i la invasió per part d’Israel. Va passar exactament el contrari: els Estats Units van intervenir per a impedir la condemna de l’Estat sionista ocupant.

No és difícil veure on hi ha els interessos de l’imperialisme a Líbia. El 22 de febrer, Bloomberg.com deia, sobre això, que sent el tercer país productor de petroli a l’Àfrica, Líbia és, al mateix temps, el país que posseeix les reserves més importants –provades- del continent, amb 44,3 milers de milions de barrils. És un país amb una població relativament poc nombrosa però que gaudeix d’un important potencial de producció de beneficis per a empreses petroleres gegants. Heus aquí com les grans fortunes veuen Líbia i el que sustenta les preocupacions que exposen respecte als drets democràtics del poble libi.

Aconseguir concessions de Gaddafi no és suficient pels barons imperialistes del petroli. Volen un govern del que poder disposar directament i encadenar-lo. Mai no han perdonat a Gaddafi que acabés amb la monarquia i que nacionalitzés el petroli. Al seu article “reflexions”, Fidel Castro exposa la set de petroli de l’imperialisme i alerta del fet que Estats Units estan posant, actualment ,les bases d’una intervenció militar a Líbia.

Als Estats Units, determinades forces intenten llençar, a nivell de carrer, una campanya de promoció a favor d’una intervenció americana. Hauríem d’oposar-nos-hi i recordar a totes les persones benintencionades els milions de morts i persones desplaçades provocades per la intervenció americana a Iraq i Afganistan.

Els progressistes tenen simpatia pels qui consideren com un moviment popular a Líbia. Nosaltres podem ajudar a aquest moviment, recolzant les seves reivindicacions legitimes i rebutjant tota mena d’intervenció imperialista sota qualsevol disfressa. És el poble libi qui ha de decidir el seu futur.

Euzkadi: Familiars reclamen que s'aixequi la incomunicació als detinguts

Familiars dels quatre joves arrestats a la matinada de dimarts, advocats de TAT i representants sindicals i polítics han lliurat un escrit a la Subdelegació del Govern espanyol a Biscaia en què reclamen que s'aixequi immediatament la incomunicació als seus familiars. Familiars de Lorena López, Iñigo Zapirain, Beatriz Etxebarria i Daniel Pastor acudiran avui, acompanyats d'advocats de TAT i de representants de ESK, LAB, STEE-EILAS, Alternatiba, EA, Aralar i l'esquerra abertzale han acudit a la Subdelegació del Govern espanyol a Biscaia per tractar de recollir informació sobre els quatre joves, que compleixen dos dies incomunicats en mans de la Guàrdia Civil.

El subdelegat no els ha rebut, de manera que han lliurat un escrit en què reclamen que s'aixequi immediatament la incomunicació als quatre detinguts, que siguin posats a disposició judicial com més aviat millor, que puguin ser assistits per advocats de la seva elecció, que puguin ser visitats per un metge de confiança, que es gravi amb imatge i so tot el període d'incomunicació i que les famílies siguin informades del seu estat físic i psicològic, a més del seu parador.

A més, han demanat al Mecanisme Nacional de Prevenció de Tortura que "utilitzi totes les seves eines perquè aquests quatre detinguts no siguin torturats".

Han recordat que en "tots els operatius ordenats pel jutge Fernando Grande-Marlaska ha hagut gravíssimes denúncies de tortura", les últimes després de la batuda de gener a Nafarroa, de manera que han expressat la seva preocupació pel tracte que puguin estar rebent els quatre joves bilbaïns.

Mentre els familiars i advocats acudien a la Subdelegació del Govern, les agències Efe i Europa Press i els mitjans espanyols abocaven greus acusacions contra López, Zapirain, Etxebarria i Pastor, filtrades per "fonts de la lluita antiterrorista".

Albiol: “El Partit Popular de Castelló continuarà un any i mig més presidit per un presumpte corrupte”

La diputada d'EUPV, a les Corts Valencianes, Marina Albiol, exigeix a Rajoy la presa de mesures per apartar a Fabra de la presidència del PP provincial, i evitar que continue dominant el Partit Popular un presumpte corrupte. “Rajoy no pot quedar-se mirant cap un altre lloc i ignorar la situació que estan patint les comarques de Castelló sota el govern de Fabra”. Albiol considera insuficient que Fabra, desprès de deu anys com a President de la Diputació, “simplement deixe aquesta institució desprès de les eleccions de maig, ha de dimitir del seu càrrec de president del PP provincial, sinó el Partit Popular continuarà un any i mig més governat per un presumpte corrupte”.

La portaveu d'esquerres recorda que encara que Fabra deixe la Diputació desprès de les eleccions com afirma, “no canviarà res, molt ens temem que continuarà dominant tota la política provincial des del seu càrrec en el partit, i si guanyen els comicis, Castelló seguirà patint una forma de governar despòtica i caciquil, excepte si algú dintre del PP estatal posa remei”.

La diputada considera necessari i urgent que el màxim dirigent del Partit Popular, Marina Rajoy, prengue les mesures pertinents per apartar al presumpte corrupte, Carlos Fabra, dels seus càrrecs dintre de l'organització del Partit Popular. “És inassolible per a un partit democràtic com el Partit Popular mantindre per més temps com a President a un personatge acusat de tràfec d'influències i suborns, les declaracions de Fabra fan un mal terrible a la imatge de la política de Castelló”, assegura.

La representant d'esquerres finalitza considerant increïble que un polític com Fabra, acusat de delictes molt greus i esperant judici, “no solament no ha deixat a dia d'avui la seua condició de President de la Diputació, sinó que es permet el luxe d'anunciar que es mantindrà políticament actiu un any i mig més com a mínim, està demostrant a les clares la seva ànsia per continuar dominant l’escenari polític de Castelló”.

Víctor Tormo (EU) rep altra citació judicial per les injúries contra Fabra ja jutjades

L’organització d’esquerres feia pública ahir mateix la sentència condemnatòria deVíctor Tormo, acusat de dos faltes d’injúries contra Carlos Fabra: “Tanmateix ens sorprèn que la Fiscalia torne a citar al candidat autonòmic d’EUPV Víctor Tormo per uns fets que ja han estat jutjats i tenen sentència, i que, a més, ho faça tipificant aquestos no com a falta, sinó com a delicte. No es pot jutjar dos vegades a una persona pels mateixos fets, i sembla que estem de nou davant del peculiar funcionament que tenim de la Justícia”, ha explicat la diputada autonòmica d’EUPV i cap de llista per Castelló, Marina Albiol.

Per a Esquerra Unida “el més preocupant és que al final és Fabra el protagonista de tot aquest assumpte, i Víctor pateix la indefensió que suposa per a una persona estar rebent de nou altra citació per uns fets que estaven pendents de sentència i aquesta ja està dictada”, explica Albiol.

Campanya solidaritat amb Víctor Tormo


D’altra banda, Esquerra Unida ha iniciat una campanya de recolzament a Víctor Tormo. Amb aquest objectiu, l’organització ha editat centenars d’enganxines amb el lema “Solidaritat amb Víctor Tormo. Jo també pense que Fabra és...”. Aquestes enganxines es repartiran durant el pròxim dissabte a la plaça de les Aules de Castelló.