dimecres, 17 d’octubre de 2012

14-N, vaga general dels treballadors de la pública i la privada

Confirmat: 14-N, Vaga General a tota Espanya. També a Grècia i Portugal. Possiblement també Xipre i s'està parlant per veure si se sumen Itàlia i França! El Sud d'Europa es mou! No a l'Europa del Capital i la Guerra! Sí a l'Europa Social i dels Pobles! Els sindicats de la funció pública recolzaran la vaga general

Les centrals sindicals amb representació en la funció pública han decidit avui "per consens" donar suport a la convocatòria de vaga general "que s'estableixi", tot i que serà la Cimera Social, que agrupa gairebé 150 organitzacions, la que prengui la decisió final en la reunió del divendres.

Els membres de les organitzacions agrupades en la Plataforma sindical i d'associacions professionals de treballadors públics han ressaltat que, de convocar l'atur general, es sumarien al mateix amb un manifest propi per denunciar "l'agressió constant" que pateixen els treballadors públics per part dels governs del PP i CiU.

L'operació 'Emperador' encara donarà més sorpreses

La Policia ha confiscat uns 10 milions d'euros en efectiu en l'operació Emperador contra xarxes xineses i espanyoles dedicades al blanqueig de diners entre d'altres delictes, i ha detingut fins ara 83 persones a Espanya. L'IVAM va pagar gairebé mig milió d'euros al cap de la màfia xinesa per 61 fotografies. El ministre diu que hi han noms coneguts entre els possibles nous detinguts. Foto: Gao Ping, "l'emperador", amb amistats reials perilloses.

Segons la Policia, d'aquests 83 arrestats, 17 són espanyols; 58, xinesos; i els altres vuit, de diferents nacionalitats, i se'ls ha de sumar un altre detingut a Alemanya. Durant aquest dimarts i aquest dimecres la Policia ha confiscat 10 milions d'euros, que s'afegeixen als 3 milions intervinguts des que van començar les investigacions, el 2009.

Així ho ha destacat avui el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, que s'ha traslladat al complex policial de Canillas per felicitar els agents que han intervingut en l'operatiu, integrat per 500 efectius, on ha assenyalat que durant aquest matí s'estan practicant sis registres a diferents punts d'Espanya.

La trama s'ajudava de milionaris espanyols amb comptes a l'estranger per fer aflorar "diner opac". Segons els agents, l'espanyol pactava amb la trama xinesa transferir-li per via bancària una quantitat determinada, i amb això l'organització criminal aconseguia aflorar "diner opac" que té a Espanya. La investigació calcula que la trama treia cada any entre 200 i 300 milions d'euros.

A través dels ports

Cosidó, acompanyat pel director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, i el comissari general de la Policia Judicial, José García Losada, ha ressaltat la importància d'una operació "històrica", molt important en la lluita contra la delinqüència econòmica, i ha dit que les forces de seguretat han posat fi a una activitat criminal que "distorsionava el funcionament de l'economia".

García Losada ha destacat que la trama estava estructurada com una "organització criminal delictiva, en forma jeràrquica" en què l'origen del diner blanquejat estava en la introducció a través dels ports de Barcelona i València de mercaderies procedents de la Xina. Part del que s'importava o bé no era declarat, o si ho era es feia per un import menor al real, ha explicat el comissari principal de la Policia Judicial, que ha assegurat que, entre els detinguts fins ara, no hi ha cap treballador de Vigilància Duanera.

Transferències i maletins

La mercaderia no controlada per Hisenda són els diners il·lícits que l'organització blanquejava a través d'una triple mecànica: el simple transport dels diners per part de xinesos que els portaven en maletins i bosses fins al seu país, on s'invertien en immobles, i les transferències bancàries a través d'agències que ells mateixos creaven.

El tercer mètode comptava amb la mediació d'espanyols acabalats que tenien diners en paradisos fiscals i que els transferien a la xarxa a la Xina a canvi d'aquella xifra en metàl·lic.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha admès aquest dimecres a Bucarest que hi haurà més detencions en l'operació contra la màfia xinesa, amb "algun nom" que pot sorprendre. Això sí, no ha volgut revelar cap identitat argumentant que aquest cas encara està sota secret de sumari.

"És la major operació de la història de la policia espanyola en la lluita contra el crim organitzat", ha declarat Fernández Díaz a l'arribar al Congrés del Partit Popular Europeu (PPE) que se celebra a Bucarest (Romania), en el qual participarà el president del Govern, Mariano Rajoy. De fet, ha destacat que aquesta màfia evadia "centenars de milions d'euros a l'any".

El ministre ha assenyalat que s'han detingut "moltes persones" però "es van a detenir més encara". Preguntat llavors si hi ha algun nom entre aquestes noves detencions que pugui sorprendre, ha respost: "Segurament hi haurà algun nom però no ho diré evidentment com poden entendre perfectament".

Fernández Díaz ha recordat que està operació, que s'estén a altres set països, s'ha dut a terme gràcies a "una extraordinària cooperació institucional" amb l'Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció, així com amb la cooperació policial i judicial internacional.

L'IVAM va pagar gairebé mig milió d'euros al cap de la màfia xinesa per 61 fotografies

Quant va pagar l'IVAM a Gao Ping, suposat cap de la màfia xinesa desarticulada ahir a Madrid, per la compra de 61 fotografies? Era la pregunta del milió després de conèixer-se que el museu valencià havia col·laborat amb ell en l'organització de dues exposicions a València i Pequín i en l'adquisició d'obra. Doncs va pagar gairebé mig milió d'euros, concretament, 440.280 euros, segons acaba d'informar la Conselleria de Cultura, després demanar la documentació a l'IVAM, dirigit per Consuelo Ciscar.

Aquesta compra es va realitzar el 2008, arran de l'exposició 55 dies a València, primera de la col·laboracions, si bé no es va fer efectiva fins al 2010. Es va adquirir fotografia documental i conceptual xinesa.

"Podria semblar una quantitat elevada però no ho és, si comparem una compra similar com va ser que l'IVAM va adquirir 99 obres d'Avantguardes Russes en els anys 1991 i 1998 amb un cost de 465.901 euros", indica el paràgraf remès per Cultura a instàncies del museu. En el text enviat es fa referència en dues ocasions a que Tomàs Llorens, el primer director de l'IVAM, va ser el president de la Comissió de Compres i que el Consell Rector del Museu va ser informat.

L'OCU diu que la llum pujarà un 30% amb la supressi�� de la tarifa

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix que la nova liberalització del subministrament elèctric i la desaparició de la tarifa regulada per a la major part dels consumidors provocarà un encariment de la factura del 30%. En una nota, l'organització assegura que són "les pròpies elèctriques" les que manegen aquestes xifres i donen per fet que els consumidors passaran de desemborsar 753 euros a l'any de mitjana a prop de 1.000 euros.

Per aquest motiu, l'OCU ha emprès a través del seu 'web' una campanya de recollida de signatures per demanar al Govern que faci marxa enrere en la seva intenció de reduir el llindar per sobre del qual els consumidors han d'anar al mercat lliure i no poden gaudir de la tarifa d'últim recurs (TUR).

L'organització demana que l'Executiu suspengui l'aplicació de la mesura com a mínim "mentre no es garanteixin les condicions adequades de competència i transparència en el mercat elèctric".

El resultat de la reforma de la TUR, adverteix, serà que "milions de famílies es veuran afectades per una important pujada de la llum". En l'actualitat, 18,5 milions de llars gaudeixen de la TUR.

L'OCU també adverteix de l'escassa competència del sector malgrat la liberalització. "Són només tres companyies, Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa, les quals es reparteixen pràcticament tot el mercat, i molt probablement aprofitaran la desaparició del preu regulat per pujar el rebut de la llum", adverteix.

Ignacio i Cristina van usar l'Institut Nóos per adquirir el seu luxós palauet

L'Institut Nóos, l'entitat "sense ànim de lucre" que presidia Ignacio Urdangarin i del patronat que formava part la infanta Cristina, va servir al matrimoni com a aval per aconseguir el préstec bancari de cinc milions d'euros amb el que van comprar el seu palauet de Pedralbes, la més luxosa zona de Barcelona. En la declaració de béns corresponent al 2004 que va presentar Urdangarin davant La Caixa figuraven les seves participacions a l'Institut Nóos, que dirigia amb el seu soci en aquelles dates, Diego Torres.

Segons la declaració del duc seva suma a l'entitat era de 504.151,29 euros. Una xifra força elevada si es té en compte que acabava de ser fundada aquest mateix any i per llavors només havia aconseguit un contracte conb la Generalitat valenciana per a la celebració del fòrum turístic-esportiu València Summit.

Ingressos anuals de 52.439 euros

El Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma ha rebut la documentació sobre la declaració de béns de Urdangarin, la seva declaració de renda, en què reflectia llavors uns ingressos anuals de "52.439 euros" i uns dipòsits en comptes corrents que ascendien a "127.529 euros ", informa El Mundo. Urdangarin va declarar, a més, com bé immoble el pis que posseïa amb la Infanta Cristina al número 55 de l'avinguda de Pedralbes, valorat en 414.968 euros.

Un crèdit de cinc milions

El banc va concedir als ducs de Palma "un compte de crèdit fins a un límit màxim de cinc milions d'euros en les condicions d'interès, venciment, forma de pagament i altres establertes en aquest tipus d'operacions".

Una operació immobiliària de més de 9 milions

Els ducs de Palma van comprar el palauet de Pedralbes, situat als números 11-13 de la barcelonina carrer d'Elisenda de Pinós, per 6,3 milions d'euros i gastar tres milions d'euros en reformar el luxós immoble. D'acord amb les indagacions del jutge i la Fiscalia Anticorrupció, Urdangarin va utilitzar l'Institut Nóos no només com a aval sinó com una segona via de finançament per a la compra de la seva residència.

L'empresa Aizoon

Urdangarin i la infanta van usar per pagar les obres de reforma la seva empresa Aizoon, a la qual es van desviar més d'un milió d'euros de l'Institut Nóos per mitjà de factures falses. Tots els grans proveïdors del palauet de Pedralbes han confirmat que van cobrar amb càrrec a aquesta societat que es nodria dels fons públics que recaptava Nóos dels governs balear i valencià.

El fiscal demana que declari un cosí de Urdangarin

Respecte a la causa, el fiscal Pedro Horrach i l'acusació particular, que representa el sindicat Mans Netes, reclamaran al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma que citi com a testimoni a un nebot del duc de Palma, Jan Gui Urdangarin, que s'encarregava de gestionar contractes laborals presumptament irregulars per les empreses de la trama Nóos.

La família reial es ven també les joies d'Espanya

Catorze perles de petxina ovalades i rosàcies, encastades en una base de diamants per recrear les línies d'una vinya adornada amb diminuts grans de esmalt negre, formen l'exclusiu braçalet de Cartier que va pertànyer a la reina Victòria Eugènia -pagada amb els diners d'aquells espanyols en la misèria i la fam de l'absolutisme persistent-, i que aviat abandonarà Espanya, una peça més de l'espoli monàrquic secular. La joia, valorada en més d'1 milió d'euros, pertany a "una dona de la família reial espanyola amb títol" que prefereix mantenir l'anonimat. Diverses fonts apunten a una de les infantes com a propietària.

"És una peça única. D'aquest estil, amb motius d'una parra, hi ha molt poques al món, i d'aquestes, que portin perles de petxina, és l'única coneguda", va explicar el director de Sotheby 's Suïssa, a poc menys d'un mes que la peça sigui subhastada a Ginebra.

Les responsables de la raresa i l'exclusivitat de la joia són les perles de petxina. Produïdes per un mol·lusc del Carib, són considerades pedres precioses, com els seus "primeres" nascudes en el si de les ostres, però no tenen nacre perquè són concrecions calcàries.

Aquestes gemmes no abunden ara, i tampoc eren comuns en l'alta joieria dels anys vint i trenta -quan se suposa que la peça va ser creada-, i encara menys en el treball del prestigiós i encara regnant Cartier. "Això ens fa pensar que potser la polsera va ser creada especialment per a la reina Victòria Eugènia", va deduir Bennet, sense, lamentablement, voler aportar més detalls sobre l'origen de la joia.

Abans d'esdevenir monarca, abraçar la fe catòlica i adoptar el nom de Victòria Eugènia, la reina va ser una princesa britànica, coneguda com Ena de Battemberg, neboda d'Eduardo VII, i néta de la reina Victòria.

Nascuda el 1887 al castell de Balmoral, a Escòcia -on estiueja la reina Isabel II-, es va casar el 31 de maig de 1906 amb Alfons XIII de Borbó, rei d'Espanya i avi de l'actual monarca, i va morir a Lausana (Suïssa), a l'exili, el 1969. En el moment de morir, vivien quatre dels set fills que va parir: Jaume, Beatriz, Maria Cristina i Joan.

Totes les joies que li pertanyien es van repartir entre els seus hereus, i Bennett assegura que el braçalet a subhastar "ha estat sempre en possessió de membres de la família reial espanyola".

Una d'aquests descendents, i més específicament, "una dona amb títol", a la qual es vol mantenir en l'anonimat, ha decidit desprendre de la polsera, que mesura uns confortables 186 mil.límetres de llarg per 25 mil·límetres d'ample.

Sotheby s'ha establert el seu preu entre 800.000 i 1,4 milions de dòlars (620.000 i 1,08 milions d'euros de preu de sortida), encara que en el moment en què el subhastador conclogui la licitació, aquesta xifra pot ser molt més gran, "perquè la seva raresa té un valor incalculable", ha reiterat Bennet.

El dia de la subhasta del braçalet es posarà a disposició dels licitadors altres 589 peces provinents, totes elles, de les col·leccions privades de diverses cases reials i famílies aristocràtiques.

L'expert va recordar que en l'època en què el braçalet va ser construït primava l'Art Decó i les joies tendien a copiar aquesta moda, amb peces rectilínies, equilibrades.

Cartier seguia la tendència, però també es va concedir en diverses ocasions la creació de polseres més naturalistes, amb motius fruiters. "No obstant això, en aquests casos, la d'obres amb motius 'tutifruti', Cartier va utilitzar en gairebé totes les seves creacions les maragdes, robins i safirs, les pedres provinents de l'Índia".

"El fet d'haver usat perles de petxina la converteix en una de les peces creades per Cartier més importants del període entreguerres", ha afegit Bennet. La incògnita sobre com el seu valor simbòlic es concreta i es materialitza en una suma de set xifres es desvetllarà el proper 14 de novembre, quan el braçalet abandoni definitivament Espanya per anar a parar a mans d'un multimilionari.

Fuga massiva de gaddafistes d'una presó a Trípoli

"Desenes de patriotes libis, membres de les forces armades de la Yamahiriya àrab líbia popular socialista, dels Comitès Populars, dels serveis de seguretat, de l'antiga administració revolucionària i simples ciutadans partidaris del Líder massacrat han fugit de la presó d'Al Jadaida de la ciutat de Trípoli", informa la resistència Líbia antiimperialista.

Trípoli, la capital d'un país conegut com Líbia i que avui és una ciutat sotmesa a ocupació militar de l'OTAN, dels seus cossos d'intel·ligència i de les bandes de criminals armats col.locats en el poder el 2011 per l'aliança imperialista.

És evident -segons els mitjans de la resistència- que "els patriotes han comptat amb la complicitat de funcionaris de presons, com també és evident que les masses populars donaran refugi segur als evadits perquè prossegueixin la lluita d'alliberament nacional fins a la expulsió dels imperialistes i dels seus agents locals".

Els sindicats de la funció pública recolzaran la vaga general

Les centrals sindicals amb representació en la funció pública han decidit avui "per consens" donar suport a la convocatòria de vaga general "que s'estableixi", tot i que serà la Cimera Social, que agrupa gairebé 150 organitzacions, la que prengui la decisió final en la reunió del divendres. Els membres de les organitzacions agrupades en la Plataforma sindical i d'associacions professionals de treballadors públics han ressaltat que, de convocar l'atur general, es sumarien al mateix amb un manifest propi per denunciar "l'agressió constant" que pateixen els treballadors públics per part dels governs del PP i CiU.

El secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, Enrique Fossoul, ha indicat que l'executiva de la federació que dirigeix ​​ja ha pres la decisió favorable a la vaga general i la traslladarà al Consell Confederal de CCOO, que tindrà lloc el divendres al matí.

Per la seva banda, la secretària d'Acció Sindical de la Federació de Serveis Públics d'UGT, Mari Carmen Barrera, ha puntualitzat que la plataforma, "no només dóna suport a la vaga, sinó que és part integrant" d'ella.

Des Unió Sindical Obrera (USO), el secretari general d'ocupació pública, Luis Deleito, ha indicat que alguns subconsells del sindicat i la federació que dirigeix ​​també van optar per donar suport a les mobilitzacions, "fins i tot la vaga", ha concretat.

No obstant això, el president del sector administració central i Seguretat Social del sindicat de funcionaris CSI-F, Francisco Camarillo, ha ressaltat que els òrgans decisoris de la seva organització valoraran l'opció de la vaga general la setmana, tot i que CSI-F és present a la Cimera Social, que anunciarà la seva decisió el divendres.

Els membres de la plataforma, a més, han mostrat el seu descontentament amb la defensora del poble, Soledad Becerril, que els ha comunicat que no recorrerà al Constitucional les mesures del decret llei del 13 de juliol que afecten els empleats públics, com els sindicats havien sol·licitat.

Els estudiants al carrer contra les retallades

Milers d'estudiants de secundària han sortit aquest migdia als carrers de Barcelona (foto: 40.000 segons el sindicat), i València (foto a continuació) per protestar contra les retallades en educació, l'augment de taxes i la 'reforma Wert'. La mobilització s'emmarca en els tres dies de vaga que ha convocat el Sindicat d'Estudiants aquesta setmana, de dimarts a dijous, a tot l'estat espanyol.

A València, la marxa ha sortit de la Facultat d'Història i durant el recorregut, els manifestants han demanat la dimissió del ministre Wert i han cridat consignes a favor d'una vaga general. La manifestació coincideix amb la segona jornada de vaga d'estudiants convocada durant aquesta 'setmana de lluita', una vaga que avui ha secundat el 90% dels alumnes segons el Sindicat d'Estudiants.

A Barcelona els estudiants de secundària també han sortit al carrer, rere la pancarta 'Wert dimissió, en defensa de l'escola pública'. Els estudiants alerten que les reformes del ministre José Ignacio Wert suposaran l'enfonsament de l'educació pública.

Protesten contra la revàlida i la selectivitat, ja que ho consideren una barrera econòmica i acadèmica que impedeix l'accés de tothom a la universitat. També es manifesten contraris a l'augment de taxes de matriculació a la universitat pública i la imposició de taxes a la Formació Professional. Exigeixen la readmissió dels professors públics que han estat acomiadats arran de les retallades i la reassingació dels milions d'euros que el govern de Rajoy ha tret de l'escola pública. Finalment, demanen un subsidi de desocupació indefinit fins que els desocupats tornin a trobar una feina.

Un bloc de Fukushima s'enfonsa amenaçant amb una catàstrofe nuclear

La precària situació de la planta nuclear japonesa de Fukushima Daiichi continua empitjorant, segons un rellevant funcionari japonès. Mitsuhei Murata, l'ex ambaixador japonès a Suïssa i Senegal, va explicar que el sòl sobre el qual s'assenta la unitat 4 de la central s'està enfonsant i que tota l'estructura podria estar a punt del col·lapse. Si la unitat col·lapsa, pot alliberar una quantitat de radiació capaç de fer mal a tot el planeta i deixar Japó "en ruïnes".

El bloc 4 actualment té més de 1.500 barres de combustible nuclear gastat i un total de 37 milions de curis de radiació mortal que, de ser alliberada, podria deixar a una gran part del món completament inhabitable.

Aquesta unitat també conté una piscina de refredament que va patir greus danys després del catastròfic terratrèmol i tsunami de l'11 de març de 2011. Molts científics afirmen que si el bloc 4 s'esfondra, "no només Japó quedarà en ruïnes, sinó que el món sencer s'enfrontarà a greus danys".

Segons el diplomàtic, el sòl sota de la unitat 4 ja s'ha enfonsat uns 80 centímetres des del moment del desastre, i aquest enfonsament s'ha produït d'una manera desigual, és a dir, unes parts estan ara en un nivell més baix que les altres.

Si el procés segueix, o si hi ha un altre terratrèmol, fins i tot de magnitud baixa, a la regió, l'estructura sencera podria col·lapsar. "Molts científics afirmen que si el bloc 4 s'esfondra, no només Japó quedarà en ruïnes, sinó que el món sencer s'enfrontarà a greus danys", destaca Murata.

Com que hi ha 31 unitats nuclears d'aquest tipus als EUA, el Govern nord-americà no ha parlat de l'escala real de la catàstrofe per protegir la seva pròpia reputació, al·lega Murata. Aquesta és la raó principal per la qual ha hagut tan poca informació sobre la gravetat de la situació després del terratrèmol.

Segons la seva opinió, Estats Units no vol que el món ni el poble nord-americà sàpiguen que existeix la possibilitat que desenes de situacions similars a la de Fukushima es produeixin en el territori nord-americà si sorgeixen les condicions adequades.

EUA investiga una farmacèutica per la seva relació amb el brot de meningitis

Les autoritats nord-americanes han iniciat una investigació sobre New England Compounding Center, el centre farmacèutic de Massachusetts que va fabricar i distribuir els productes que podrien haver causat el recent brot de meningitis. L'Administració Federal d'Aliments i Drogues (FDA) assenyala que hi ha dubtes respecte a l'esterilitat i la neteja de la planta.

Un total de 16 persones han mort a causa d'una rara forma de meningitis fúngica després de consumir fàrmacs suposadament contaminats fabricats per l'empresa New England Compounding Center. 200 persones més van resultar infectades.

El subfinançament de la Catalunya social

Vicenç Navarro: Aquest article analitza les causes del subdesenvolupament social de Catalunya, qüestionant algunes de les raons que s’estan donant dins de Catalunya.
L’estat del benestar a Catalunya ha estat i continua estant molt poc finançat, una característica que comparteix amb l’estat del benestar espanyol. Tal subfinançament es tradueix, entre altres indicadors, en el baix percentatge de la població adulta que treballa en els serveis públics de l’estat del benestar.

Així, el 2007, a l’inici de la crisi, només un 8,23% de la població adulta que vivia a Catalunya, i el 10,26% de la que vivia a Espanya, treballava en aquests serveis, uns percentatges molt inferiors a la mitjana de la UE-15 -que és del 15,01%-, i molt, molt per sota de Suècia -el 23,75%-. Gairebé un suec de cada quatre treballava en aquests serveis de l’estat del benestar -a Espanya, només un de cada deu, i a Catalunya ni tan sols arribava a ser un de cada deu.

El subfinançament de l’estat del benestar s’està accentuant d’una manera encara més marcada amb les grans retallades que s’estan duent a terme. Les explicacions que s’han donat per aquest subfinançament són diverses. Una de les més comunes és que Espanya i Catalunya són pobres i, per tant, és lògic que el seu estat del benestar estigui subfinançat. Aquesta hipòtesi no se sosté. Espanya i Catalunya es gasten en el seu estat del benestar molt menys del que els correspondria pel seu nivell de desenvolupament econòmic.

Així, el PIB per càpita el 2007 representava a Espanya el 94% de la mitjana de la UE-15, mentre que la seva despesa pública social per càpita era només el 74% de la mitjana de despesa pública social per càpita de la UE-15. Si hagués estat el 94% (com ho era el seu PIB per càpita), Espanya s’hauria gastat 66.000 milions d’euros més del que es gastava.

La situació és fins i tot pitjor a Catalunya, ja que el PIB per càpita representava el 110% de la mitjana de la UE-15 i, no obstant això, la seva despesa pública social per càpita era només el 73,3% de la mitjana de la UE-15. Si hagués estat el 110%, Catalunya s’hauria gastat 19.600 milions d’euros més del que es gastava en el seu estat del benestar. Aquesta és la mesura del seu dèficit social. No es pot assumir, per tant, que l’enorme subfinançament de l’estat del benestar català sigui a causa de la seva inexistent pobresa. Tant Espanya com Catalunya compten amb els recursos per tenir un estat del benestar molt més desenvolupat del que tenen. I, de nou, la situació està empitjorant encara més amb les retallades.

Un altre argument que s’ha utilitzat, sobretot a Catalunya, per explicar el seu enorme dèficit social és el dèficit fiscal, és a dir, l’excessiva aportació que la població que viu a Catalunya fa a l’estat central espanyol, que es calcula que és el 8% del seu PIB. No cal dir que aquest dèficit fiscal contribueix al dèficit social. Però el dèficit social és molt més gran que el dèficit fiscal. Catalunya, que el 2007 es gastava 5.475 upcs (la moneda estandarditzada per poder comparar el poder de compra entre països de diferent nivell de vida) per habitant en el seu estat de benestar, hauria de gastar pel nivell de riquesa que té 8.210 upc per habitant. Assumint que tot el dèficit fiscal es recuperés i que s’assignés a la despesa social en el mateix percentatge que ara, la quantitat que aquesta Catalunya sense dèficit fiscal es gastaria seria de 6.236 upc, la qual cosa és una correcció important, però encara molt distant del que ens hauríem de gastar (8.210 upc) segons el nivell de riquesa que tenim.

El dèficit social a Catalunya, per tant, es deu també a altres raons, entre les quals la més important és la política fiscal summament regressiva que existeix a Catalunya (i a Espanya), una política que els successius governs catalans (i espanyols) han dut a terme i que fins i tot ha empitjorat ara amb la crisi. Per exemple, durant la bombolla immobiliària es van fer retallades de la càrrega impositiva, resultat de la reforma tributària del 2006 (aprovada pel PSOE i CiU), que va significar una pèrdua d’ingressos a l’Estat de 19.540 milions d’euros, una baixada d’impostos que va beneficiar sobretot les rendes del capital i les persones de rendes superiors.

I quan la crisi va començar, en lloc de revertir aquella reducció d’impostos es va retallar la despesa pública social. Així, es van congelar les pensions per aconseguir 1.200 milions d’euros, quan es podrien haver obtingut 2.100 milions si s’hagués mantingut l’impost de patrimoni (eliminat amb el suport de PSOE i CiU), o cancel•lat les retallades de l’impost de successions, 2.552.000 d’euros (aprovats per CiU i PP), i així un llarg etcètera. Aquests són indicadors que la causa més important del subdesenvolupament ha estat el domini que les forces conservadores i les seves polítiques (a les quals la socialdemocràcia s’ha adaptat amb excessiva facilitat) han tingut sobre els seus estats.

En relació a la futura Catalunya independent, si és que aquesta independència acaba tenint lloc, cal dir que el dèficit social es reduiria o no depenent de qui la governés. Per cert, el País Basc, que ha estat governat per les forces conservadores durant la major part del seu període democràtic, té un PIB per càpita que era el 122% de la mitjana de la UE-15, i tot i això (i tot i tenir el pacte fiscal que el govern de CiU ha proposat), la despesa pública social era només el 73% de la mitjana de la UE-15. En vista d’aquestes dades, sembla lògic concloure que ni l’eliminació del dèficit fiscal ni l’aprovació del pacte fiscal resoldran, per si sols, tal enorme dèficit social de Catalunya. Dependrà de la sensibilitat social del partit que la governi.

Japó expressa preocupació pel comportament immoral dels soldats dels EUA

El ministre japonès de Defensa, Satoshi Morimoto, ha mostrat aquest dimecres la seva preocupació davant l'increment de casos de violació de soldats nord-americans contra dones japoneses, després d'un recent fet comès dimarts a la província d'Okinawa. Morimoto, després de titllar de deplorable l'incident, ha demanat a les autoritats nord-americanes implementar mesures per impedir la repetició d'aquests fets: "L'incident és molt seriós i important, i és inacceptable tant per al país com per a la Prefectura d'Okinawa", ha afirmat.

Morimoto ha afegit que revisarà l'assumpte amb el secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, ja que els militars nord-americans s'havien compromès a evitar aquest tipus d'atacs després d'un incident similar a l'agost.

Morimoto ha assenyalat que el ministeri de Defensa ha presentat una protesta davant el comandant dels EUA a Okinawa, però, no descarta la possibilitat d'elevar la seva denúncia a nivells més alts del Govern de Washington.

Dos marines nord-americans, tots dos de 23 anys d'edat, van ser detinguts dimarts a les autoritats nipones sota l'acusació de violar aquell mateix matí a una dona nipona.

Les actuacions de les forces nord-americanes estacionades a la base d'Okinawa no només han provocat la ira dels residents d'aquesta illa, sinó que han suscitat dures crítiques de grups de drets humans, de manera que Washington i Tòquio s'han vist obligats a reduir el nombre dels efectius estrangers al país asiàtic.

Des del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), els ciutadans de Okinawa són objecte d'agressions comeses per membres de les forces armades dels Estats Units.

Alguns informes assenyalen que des de 1952 fins a març de 2010, els militars nord-americans han incorregut en gairebé 210.000 delictes i les seves accions s'han cobrat la vida de més de 1.088 japonesos.

"Aquesta lluita la guanyarem!", criden els estudiants contra Wert

12.00: Comencen les manifestacions a més de 70 localitats espanyoles convocades pel Sindicat d'Estudiants contra les retallades del ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Els universitaris estan cridats a unir-se a la vaga de 72 hores convocada pel Sindicat d'Estudiants, que xifra entre 40.000 i 50.000 els assistents a la manifestació que ha sortit al migdia dels voltants de l'estació d'Atocha de Madrid. Foto: la manifestació de Barcelona.

La manifestació de Madrid ja ha partit del seu lloc d'origen, als voltants de l'estació d'Atocha, informa Anna Flotats. Els estudiants avancen al crit de "¡Aquesta lluita la guanyarem!". Un representant d'estudiants de l'IES Rosales de Móstoles, al sud de Madrid adverteix al ministre Wert: "Seguirem, malgrat li pesi a qui li pesi, per defensar la nostra educació i l'escola pública".

"Volen acabar amb tot. També amb els que defensem una informació veraç independent del Govern. Aguirre ha convertit Telemadrid en un òrgan propagandístic del neoliberalisme", assenyala a Madrid Maria Jesús Pont, delegada de CCOO a la cadena autonòmica madrilenya. Una delegació de treballadors de Telemadrid ha acudit a donar el seu suport als estudiants.

"Els diners del banquer per l'institut obrer" o "La inversió no és una despesa, és inversió de futur" es llegeix en algunes de les pancartes que porten els estudiants en la marxa de Madrid.

Entre els motius per a la protesta dels estudiants, tal com explicava Paula Díaz en aquesta peça, hi ha la flexibilització d'horaris, les modificacions curriculars que afecten la importància de les assignatures, el manteniment de les subvencions als centres que segreguen per sexe , l'augment del nombre d'alumnes per classe, les neo-revàlides, l'augment del preu de les matrícules i la disminució de beques entre els motius de la mobilització.

Una onada de mobilitzacions socials acomiada Feijóo

Protestes sindicals, mobilitzacions d'afectats per les participacions preferents, manifestacions en defensa dels serveis públics, el retorn de Nunca Máis als carrers i una última vaga estudiantil amarguen al Partit Popular l'últim tram de la campanya electoral, que assenyala la possibilitat certa d'un canvi de govern a Galicia.

Feijóo acomiada la seva legislatura al capdavant de la Xunta amb una última onada de mobilitzacions socials en protesta per la seva gestió. Són les polítiques de retallades, de les quals va presumir durant tot el mandat presentant-se com un capdavanter de l'austeritat, les que van provocar que aquests tres anys i mig estiguessin marcats per una forta conflictivitat als carrers.

El Partit Popular va fer ús de la seva majoria absoluta al Parlament gallec -per només un diputat de diferència i després d'haver obtingut menys vots que la suma de l'oposició- com un implacable corró. Un corró inflexible i sord, que va ignorar reiteradament la voluntat popular que s'expressava als carrers amb protestes històriques. Feijóo, en aquest sentit, posà les bases d'aquest model de Govern que avui Rajoy practica des de Madrid.

La seva ofensiva espanyolista contra la llengua pròpia de Galiza, el gallec, amb un decret que en la pràctica el va desallotjar de les escoles i instituts. La seva bel·ligerància ideològica en assumptes com la igualtat de drets entre homes i dones, amb la seva submissió al lobby antiavortista i als segments ultracatòlics del seu partit.

O la seva acció continuada de deliberat desmantellament d'aquells avenços aconseguits durant l'etapa de cogovern entre socialistes i nacionalistes, que s'asseien les bases per a un canvi profund després de setze anys de governs Fraga, defineixen una acció política que va insistir en executar ja no d'esquena al poble, a la ciutadania, sinó fins i tot mostrant-se desafiant davant el massiu descontentament, que va prendre forma de massives manifestacions i nombrosos actes de protesta.

Avui la principal preocupació del Partit Popular, molt nerviós davant la possibilitat certa de ser desallotjat de la Xunta de Galiza, es refereix precisament a l'abast electoral en què es pugui traduir el descontentament social i l'indignació que la seva acció de govern ha generat entre molt amplis sectors socials. Fonts del PP reconeixen les dificultats d'aquesta campanya que els obliga a redoblar esforços per intentar evitar la tendència de canvi que alguns creuen ja irreversible.

CiU compra estacions d’esquí mentre retalla i es ven patrimoni públic

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha d’aprovar dimarts l’últim tràmit perquè l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) compri el 60% del deute de l’estació d’esquí Vallter2000, uns 2,4 milions d’euros dels 4,2 que suma el deute total de l’estació. FGC passarà a controlar el 51% del capital social de l’empresa, pel que la Generalitat en serà la gestora principal.

L’estació feia ja anys que acumulava problemes econòmics i pèrdua de clients, però tot i així la Generalitat, que s’ha quedat amb un 60% de les accions, ha acceptat que els gestors i l’Ajuntament de Setcases, on està ubicada, es quedin el 40% restant.

Aquesta política de rescats de determinades empreses que no tenne cap tipus de valor estratègic i que es dediquen a l’oci contrasta amb els processos que hi ha engegats per vendre edificis de titularitat pública, la privatització d’Aigües Ter-Llobregat o els paquets de retallades. En un moment en que la caixa de la Generalitat està tan biuda que depèn de l’injecció des del Fons de Liquiditat Autonòmica per pagar els concerts, subvencions i salaris públics, no és molt coherent que es rescati de la fallida una estació d’esquí privada, encara que la compra va ser acordada el passat juliol, quan ja hi havia problemes de liquiditat.

Mentre es produeixen Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) a centenars d’empreses catalanes que deixen milers de treballadors al carrer, rescatar una empresa privada de serveis que gestiona una pista d’esquí sembla que és prioritari.

Jutges per a la Democràcia denuncia el codi feixista de Gallardón

El Codi Penal de Gallardón s'enceba amb els indignats, en criminalitzar activitats que fins ara no eren considerades delicte com l'ocupació simbòlica i pacífica d'entitats bancàries, l'encadenament per evitar desnonaments o la convocatòria de manifestacions via xarxes socials en determinats supòsits. Segons el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, la combinació de les retallades socials amb l'aprovació de la normativa penal més dura d'Europa permet parlar que Espanya passa d'un "Estat social a un Estat penal".

Bosch arriba a aquesta conclusió després d'analitzar els nous delictes i l'agreujament de les penes previstes per als tipus delictius del capítol de desordres públics, atemptats i resistència a l'autoritat. Així, subratlla que s'ha introduït en l'Avantprojecte un nou article 557.ter, que castiga amb pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos, a "els que, actuant en grup, envaeixin o ocupen contra la voluntat del seu titular, el domicili d'una persona jurídica pública o privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que es trobi obert al públic, i causin amb això una pertorbació rellevant de la seva activitat normal ".

Pel portaveu de JpD, es castiguen així les ocupacions d'entitats bancàries o organismes públics que en moltes ocasions es fan amb caràcter pacífic i reivindicatiu, pel que considera que és "obertament desproporcionat" sancionar amb pena de presó.

En la mateixa línia de criminalització de l'actuació de ciutadans descontents o indignats, Bosch ludeix al nou article 560 bis, que sanciona "els actuant individualment, o mitjançant l'acció concurrent d'altres, interrompin l'funcionament dels serveis de telecomunicació o dels mitjans de transport públic i alterin amb això de forma greu la prestació normal del servei ", amb una pena de tres mesos a dos anys de presó o multa de sis a vint-.

El portaveu de l'associació progressista de jutges i magistrats afirma que són mesures "per criminalitzar la protesta social", "desproporcionades", i que no haurien d'estar incloses en el Codi Penal.

Bosch posa l'accent també en què, tal com queda redactat el delicte d'atemptat en el nou Codi, "és prou confús com perquè pugui entendre inclosa en ell supòsits de protestes pacífiques com els encadenaments per evitar desnonaments. L'article 550 passa a dir: "1. - Són reus d'atemptat els que agredieren o, amb intimidació greu o violència, oposen resistència a l'autoritat, els seus agents o funcionaris públics, o els acometieren, quan es trobin en l'exercici de les funcions dels seus càrrecs o amb motiu d'aquestes. 2. - Els atemptats seran castigats amb les penes de presó d'un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l'atemptat és contra autoritat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos ".
Pena de fins a quatre anys de presó per resistència a l'autoritat amb intimidació

A més, si l'autoritat contra la qual s'atempta és membre del Govern, dels consells de govern de les comunitats autònomes, del Congrés dels Diputats, del Senat o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, de les corporacions locals, del Consell General del Poder Judicial, magistrat del Tribunal Constitucional, jutge, magistrat o membre del Ministeri Fiscal, "s'ha d'imposar la pena de presó d'un a sis anys i multa de sis a dotze mesos."

També entén Bosch que l'eliminació com a delicte de la desobediència lleu, deixant només la resistència, eleva la penalitat d'aquesta última i considera delicte, amb pena de presó per als tipus agreujats, pràcticament qualsevol actuació en una protesta. Quan ja s'usen mitjans violents com el llançament de pedres, les penes són molt elevades i, en opinió d'aquest jurista, es criminalitzen de forma molt accentuada.

Un altre aspecte criticable, segons la seva opinió, és l'ambigüitat del nou article 559 que, textualment, considera delicte "la distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d'algun dels delictes d'alteració de l'ordre públic de l'article 557 bis del Codi Penal, o que serveixin per reforçar la decisió de portar-los a terme". La pena és una multa de tres a dotze mesos o presó de tres mesos a un any.

Bosch pensa que pot servir per avalar actuacions policials desproporcionades com les dutes a terme contra els promotors del 25-S, lesionant drets dels ciutadans, i que a posteriori van ser arxivades pel jutge Santiago Pedraz per ser poc admissibles en un Estat de Dret.

En conclusió, el portaveu de JpD qualifica de trànsit del "Estat social a l'Estat penal" el que pretén el nou Codi -que inclou a més la presó permanent revisable o la custòdia de seguretat-, en castigar "amb duresa extrema" les manifestacions de descontentament, en un país on descendeixen els drets socials i que compta amb una de les taxes més elevades d'Europa de nombre de presos per habitant.

"Tindrem el Codi Penal més dur d'Europa contra formes de dissidència i protesta de la ciutadania", alhora que s'han retallat com mai els drets socials i laborals, destaca Bosch. En el seu opnión, els delictes de desordres, atemptat i resistència ja tenien resposta suficient en l'actual Codi Penal, pel que rebutja l'increment desproporcionat que es pretén ara pel Govern.

Congrés del Partit Pheixista Europeu a Bucarest

Mariano Rajoy viatja aquest dimecres al Congrés del Partit Popular Europeu (PPE) de Bucarest (Romania) acompanyat en la gira turística per la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, el vicesecretari d'Organització, Carlos Floriano, i el vicesecretari d'Estudis i Programes, Esteban González Pons, entre d'altres. El PPE, que es va fundar el 1976, es ven com de 'centre-dreta' -el que encara està per determinar què és, a part d'un eufemisme de feixisme enganyabadocs-, neoliberal, "demòcrata-cristià" (el que és altre oxímoron doncs els cristians són feixistes dogmàtics per definició), que compta amb 76 partits membres de 40 països.

Aquest 21 congrés del PPE, que ha triat 'Més Europa' com a tema central, reelegirá al neocon belga Wilfried Martens com a president de l'organització, un càrrec en què s'apoltrona des de 1990, col.locat per la cap dels Bilderberg, Beatrix d'Holanda, com el feixista baró Van Rompuy, a dit. També repetirà en el càrrec de secretari general l'eurodiputat del PP Antonio López-Istúriz, un lloc que ostenta des del 2002. Aquest congrés dels feixistes europeus pretén a més "actualitzar i revisar" el programa bàsic del partit per als pròxims anys.

Una de les aportacions que ha realitzat el PP remarca la unió fiscal i bancària. Aquest serà un dels principals missatges de Rajoy en aquesta setmana, en què defensarà el compliment del Consell Europeu de juny, en què figurava la posada en marxa abans de final d'any d'un supervisor únic de la banca europea, condició necessària per fer possible la recapitalització directa de la banca.

Al congrés del PPE, el PP apostarà també per impulsar l'ocupació juvenil i defensarà als emprenedors. En el pla social, advocarà per la creació d'un marc jurídic perquè es respecti a aquelles persones que vulguin exercir el dret a l'objecció de consciència i en defensa de la família. En matèria cultural, el PP defensarà la identitat europea.

Rajoy, que pronunciarà un discurs davant el plenari -segurament com a l'ONU sense que ningú l'escolti-, coincidirà allà amb la cancellera alemanya i presidenta de la CDU, Angela Merkel. Tots dos tornaran a veure les cares tan sols un dia després a Brussel·les, amb motiu del Consell Europeu. També assistiran al congrés del PPE alguns primers ministres feixistes, com Pedro Passos Coelho (Portugal), Enda Kenny (Irlanda), Fredrik Reinfeldt (Suècia) el nazi Viktor Orban (Hongria), el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i el president del Comitè de les Regions, el murcià Ramón Luis Valcárcel, entre d'altres.

En el marc d'aquest viatge a Bucarest, el president del Govern es reunirà amb el president de Romania, Traian Basescu, la formació també forma part del PPE. Al costat de Rajoy i Cospedal, formen part de l'àmplia delegació de turistes de luxe del PP: el coordinador d'Organització del PP, Juan Carlos Vera, el coordinador d'Estudis i Programes, Josep Maria Beneyto i diversos secretaris d'àrea i membres del comitè executiu , com José Ramón García-Hernández, Sandra Moneo, José Ignacio Echániz, Juan Carlos Aparicio, Juan José Matarí, Álvaro Nadal, Marisa Soriano, Gonzalo Robles o Vicente Tirado.

Una milionada de diners que no existeix -segons la banda mafiosa pepera- perquè la gresca a costa un cop més dels espanyols "sacrificats" sigui inoblidable.

El PPE, que es va fundar el 1976, és un partit polític que es ven de centre-dreta -el que encara està per determinar què és, a part d'un eufemisme de feixisme enganyabadocs-, neoliberal, "demòcrata-cristià" (el que és altre oxímoron doncs els cristians són feixistes dogmàtics per definició), que compta amb 76 partits membres de 40 països. Actualment, formen part del PPE la majoria dels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, un total de tretze, sent el grup majoritari dins del Parlament Europeu, el que incideix directament en la política corrupta ui nazi aplicada per força amb els arguments que el feixisme plutocràtic imposa a través del control de tots els mitjans de comunicació.

El Partit Popular forma part del PPE des de l'any 1991 i compta amb quinze membres a l'Assemblea Política del EPP, sent López-Istúriz secretari general del PPE. A part del president i el secretari general, en el conclave s'elegiran també a deu vicepresidents i al tresorer.

'Eurovegas No' s'oposa a canviar les lleis

La portaveu de la plataforma 'Eurovegas No', Ana Sanz, afirmà aquest dimarts, moments abans de la manifestació convocada a la Puerta del Sol de Madrid per protestar perquè el projecte segueixi endavant, que és "un problema que es modifiquin lleis per beneficiar un inversor concret que està posant unes condicions al marge de la legalitat".

Una breu història de Palestina/Canaan

Música: La cançó de Exodus: 'Aquesta terra és meva' melodia per Ernest Gold, lletra de Pat Boone, cantada per Andy Williams. Jazz instrumental (sobre els crèdits finals) per Quincy Jones.

Nacho Vidal, detingut a Mataró

L’actor porno mataroní Nacho Vidal és un dels detinguts en l’operació ‘Emperador’ contra el blanqueig de capitals i altres modalitats delictives vinculades a la màfia xinesa. Fins al moment, l’operatiu policial dirigit per l’Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció ha detingut 74 persones a diverses ciutats de l’Estat, un nombre que podria augmentar.

Segons fonts policials, l’ordre de detenció contra Ignacio Jordá –nom real de Nacho Vidal– és la seva presumpte relació amb delictes de blanqueig de capitals i emissió de factures falses a favor de la trama que hauria fet a través de la seva productora. Ràdio Mataró ha informat que l’actor mataroní ha estat traslladat aquest migdia per la Policia Nacional a la seu de Via Laietana, a Barcelona, per prestar declaració en relació a seva presumpta implicació en aquest afer. La mateixa emissora ha informat que durant l’operatiu també hauria estat detinguda detinguda a Argentona la seva germana María José Jordá.

Aquesta macrooperació, amb uns 300 agents mobilitzats, és el resultat de dos anys d’investigacions i s’ha dut a terme a diverses províncies de l’Estat, entre les quals hi figuren Madrid, Màlaga, Barcelona, País Basc i Castella i Lleó. Entre els detinguts hi ha el regidor socialista de Fuenlabrada José Borras, detingut per la seva presumpta vinculació amb la concessió de llicències fraudulentes de locals a membres de la trama. Precisament, el gruix de la macrooperació s’està desenvolupant al polígon Cobo Calleja de Fuenlabrada, considerat el major centre comercial d’empresaris xinesos de tot Europa. Segons les primeres estimacions de la investigació, la trama hauria blanquejat entre 200 a 300 milions d’euros.