dimecres, 20 de febrer de 2013

Un germà del conseller Felip Puig, imputat per estafa a la República Dominicana

Jordi Puig Godes, germà del conseller d'Empresa i Ocupació de Catalunya, Felip Puig, està reclamat per un jutjat de Punta Cana, a la República Dominicana, per respondre d'una acusació d'estafa, en la qual un empresari argentí li demana presó i una indemnització de 7 milions d'euros "com justa reparació dels danys materials i perjudicis morals ocasionats".

La Procuradoria fiscal del districte d'Altagracia va demanar el 5 de febrer al Ministeri de Relacions Exteriors que citi a Jordi Puig per al pròxim 23 de març. La citació es va enviar a la direcció barcelonina en què Jordi Puig ha mantingut durant anys empreses conjuntes amb Jordi Pujol Ferrusola.

Poques vegades una història pot unir matisos rocambolescos com els que afecten a una pretesa inversió a la República Dominicana que havia pilotar l'inversionista Jordi Puig Godes i que va acabar com el rosari de l'aurora. Hi no falten importants empresaris dominicans, complexos hotelers de luxe, empreses de Panamà a través de les quals es vol fer arribar els diners, socis andorrans, altres socis ocults espanyols i el matís polític: l'inversionista és germà d'un important polític català.

Aquell es va comprometre a realitzar uns negocis a la zona de Punta Cana en què també participarien socis barcelonins, encara que mai va arribar a identificar-los. Va deixar penjats a tots i es va perdre un negoci que es prometia pròspera. Segons fonts pròximes a l'acusació, la preocupació de Puig era si les autoritats dominicanes li permetrien invertir a través d'una societat panamenya, on tenia com a soci a un ciutadà d'Andorra. És a dir, si podria portar diners sense haver de presentar cap justificació.

El seu soci dominicà li va assegurar per correu electrònic que es va reunir amb un representant del Banc Popular i que "presentant el contracte del Badia [l'hotel amb el qual havia de fer negoci] no cal justificar l'origen dels diners que ingressi en el compte de la companyia". El Confidencial no va poder obtenir la versió de Jordi Puig, que no va contestar a les trucades ni en els seus números fixos ni al mòbil.

La querella va ser interposada per l'empresari Alfredo Seffeld. La història va començar el febrer del 2010, quan aquest va arribar a un acord amb el grup Badia Príncep-era amic del seu propietari, l'empresari Pau Piñero-per crear un parc temàtic de 16.000 metres quadrats dins del complex hoteler, el major de la zona . La companyia hotelera, amb una ocupació que ronda el 100%, garantia, a més, 5.000 entrades setmanals a la seva clientela. La contrapartida era que la companyia explotadora del parc havia de pagar el 15% de la seva facturació bruta durant els dos primers anys i el 50% durant els cinc anys següents. És a dir, unes condicions òptimes per emprendre el negoci.

L'empresari del 3%

L'única cosa que necessitava Seffeld era un inversor. Aquest empresari coneixia a un espanyol que treballava llavors a la zona: Juan Antonio Salguero. El seu nom és conegut en alguns cercles, perquè va ser el primer que va denunciar l'adjudicació d'obres de la Generalitat de Catalunya a canvi del 20% de comissió. Salguero es va presentar a fiscalia a denunciar després que Pasqual Maragall recriminés a Artur Mas al Parlament autonòmic que el seu problema era "el 3%". El tema va provocar una investigació judicial que encara es troba oberta i en la qual està implicat el llavors president d'Adigsa i actual cap de CiU a Badalona, ​​Ferran Falcó.

Salguero, que a canvi del 10% de les accions del parc s'ocuparia de part de les obres d'aquest, va contactar amb José Luis Pardell, un intermediari de compra-venda de finques d'origen català. Pardell, al seu torn, va contactar amb Miguel Ángel Parejo, vinculat al grup Ferrovial, i amb Jordi Puig, que es va desplaçar a Sant Domingo per conèixer el projecte in situ.

Segons el relat de la querella, Puig es va reunir amb Seffeld i amb el director de l'hotel, garantint la construcció del parc en 3 mesos. El inversionista català va arribar fins i tot a fer entrevistes de treball a futurs empleats "assumint la funció de presentar com a soci capitalista i garantir l'hotel la inversió requerida". El projecte es veia amb tant futur que fins i tot hi va haver contactes amb el grup Melià per realitzar un altre parc en els seus terrenys. I manava tant que fins i tot va fer replantejar algunes coses sobre plànol, va encarregar el làser tag i els uniformes. Totes les despeses, però, van ser sufragats per Seffeld, ja que Puig no va arribar a desemborsar ni un cèntim. Això sí, va ser tractat a cos de rei i fins i tot va sopar amb Pau Piñero.

"Mai més es va presentar l'imputat Jordi Puig al país, mai va manar els diners del replanteig ni cap altre diners, sabedor que, passats els terminis donats per l'hotel, es tancarien les portes i es posaria fi al somni empresarial". Segons el text de la demanda, durant dos anys Jordi Puig va estar donant llargues per no posar diners, mentre es posaven en marxa campanyes de màrqueting, es contractava personal i s'encarregaven treballs.

Segons s'afirma en la querella, Puig va posposar la seva tornada a la República Dominicana fins en cinc ocasions. En cadascuna d'elles, se li feia la reserva de la millor habitació de l'hotel, ja que era el soci capitalista del complex. I aquestes reserves les pagava Seffeld de la seva butxaca. Alhora, l'argentí rebutjava altres ofertes per finançar el negoci perquè es va fiar del català.

Massa confiança

Per què es fiava tant del català? "Perquè sent germà de qui era, devia ser una persona seriosa", admeten fonts pròximes a l'acusació. Per aquest motiu la querella posi el dit a la nafra i tregui a relluir la presència d'una persona vinculada a Ferrovial que, al seu torn, està vinculada "segons mitjans de premsa espanyola al finançament del partit polític del qual l'imputat és germà del conseller d'Interior". I en un altre paràgraf subratlla de nou el parentiu de tots dos, detallant que Felip "és representant del partit CiU, amb seu embargada per la Fiscalia (sic) espanyola davant un possible finançament il·legal del partit".

La querella entra en un altre terreny més confús en un altre capítol. Els fets, diu el text, "constitueixen l'il·lícit d'estafa, en raó que l'imputat es va valer de falses empreses i promeses perquè el senyor Alfredo Seffeld no només li donés una participació i el control de la companyia, sinó també destinés sumes de diners en dòlars, sempre sota la promesa del nomenat Jordi Puig que anava a aportar el capital necessari tant per realitzar el projecte com per reemborsar les despeses fetes pel senyor Seffeld.

Aquest engany, a més, se sosté amb la confirmació del senyor Miguel Ángel Parejo, via mail, dient que ell mateix s'estava ocupant de la transferència dels fons a una empresa panamenya confirmada pel senyor Puig". En un mail posterior, el mateix Seffeld comenta a Puig que "li he manat a Parejo el que m'has demanat".

L'empresa panamenya era Puig i Guifré, constituïda, segons va dir el inversionista català, amb un ciutadà andorrà. Per això, la querella inclou la petició que se sol·liciti "al Ministeri d'Hisenda del Regne d'Espanya la pertinent declaració de l'exercici 2010 de la renda que, com a persona tributa el senyor Jordi Puig, en el lloc haurà de figurar la compra de les accions de Puig i Guifré".

"El nostre home a República"


Un correu electrònic que envia Jordi Puig a Seffeld el 10 de setembre del 2010, el primer li comunica: "No sé res de tu. Crec que hem d'avançar en l'acord que vam aconseguir a Dominicana. Cal dir que José Luis [Pardell] intenta contactar amb tu i no és possible. Passa alguna cosa? Recorda que és el nostre home a República. Digues alguna cosa i gràcies. Confírmame com van els temes, entre altres la reunió d'avui. Confírmame també les dates per tornar amb el meu soci".

El 14 de setembre, l'empresari de República Dominicana li contestava. "Amb José Luis em veig cada dia, per l'únic que volia comunicar amb tu era per informar-te que ja havia rebut la documentació de la companyia [què tots dos creaven a l'illa, que s'encarregaria de gestionar el parc], estatuts, actes d'assemblees i distribució accionarial (...) Jo m'estic ocupant del tema Riu [Hotels Riu, que també acceptava fer un altre parc] i del tema Melià. Per al cap de setmana tindré novetats".

En una nota per acabar, Seffeld li comenta també unes frases significatives: "Jordi, jo me'n recordo de tot el que parlo, i més del que hem parlat tots dos. Per diversos motius, he gastat i segueixo gastant diners en sopars, obsequis, combustible, telefonia, etcètera per tancar acords amb directors, presidents d'altres hotels, etcètera, negocis que seran per a l'empresa (...) Fins ara, no m'has comentat res. Pensava parlar el 28, que és quan m'has dit que tornaries a RD. Ara m'has dit que tornes amb els teus socis per a la primera setmana d'octubre. Jo tinc compromisos ineludibles per final de mes. T'he comentat que necessitava entre 8.500 i 9.000 dòlars. Em sembla que no és una xifra que no es pugui avançar. (...) No he demanat un pes en dipòsit o reassegurança del tracte (...) Et demano que parlis amb els teus socis i em confirmis com més aviat pel que fa a aquest tema. M'hagués agradat molt que ho haguessis recordat sense haver de escriure't sobre això. Jo en el teu lloc no m'hagués oblidat d'una comanda d'aquest tipus d'un soci". Però Jordi Puig mai va atendre als seus requeriments.

Hunosa denuncia una estafa de 46 milions d'euros en mig milió de tones de carbó

La presidenta de Hunosa, Maria Teresa Mallada, ha anunciat la intenció de l'empresa de presentar una querella criminal contra el Grup Alonso per apropiació indeguda o estafa, després de la desaparició de més de 528.000 tones de carbó propietat de la companyia estatal minera i valorades en uns 46 milions d'euros.

El mineral, pertanyent a la reserva estratègica nacional, havia estat apilat en magatzems d'Alonso a Lleó ia Astúries.

D'aquesta carbó, 370.000 tones estaven dipositades al costat de la central tèrmica de Compostilla amb un cartell que indicava que eren propietat d'Endesa, que va assegurar que les havia comprat.

Des de la direcció de Hunosa no donen crèdit a les explicacions donades pel Grup Alonso per intentar aclarir el desfasament de carbó, que han passat des de la negació a les minves per un excés de pluja i per l'afirmació que el mineral es trobava en altres emplaçaments.

El PP europeu assumeix la sobirania dels estats mentre Rajoy delira al Congrés

Mentre el bocamoll Rajoy mentia al Congrés dient que Espanya no ha estat intervinguda, el PP europeu aprovava a Brussel·les el control dels pressupostos i assumeix per tant la sobirania i el comandament sobre les colònies de l'oligarquia capitalista europea, els seus parlaments de titelles i els seus monarques absoluts. La Comissió Europea tindrà més poders per vigilar els pressupostos nacionals dels Estats membres i fins i tot ordenar canvis si detecta desviacions importants respecte als objectius d'ajust fiscal de cada país, segons l'acord assolit avui, amb la presidència irlandesa, de la UE i la majoria neoliberal del PP a l'Eurocambra.

"S'ha aconseguit un avanç decisiu que permetrà un nou reforç significatiu de la governança econòmica a l'Eurozona", s'ha felicitat el vicepresident de la Comissió i responsable d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, que ha anunciat que s'espera aplicar ja les noves regles en l'exercici pressupostari 2014.

La legislació en qüestió completa el nou marc reforçat de disciplina pressupostària del qual s'ha dotat l'Eurozona per tractar de prevenir noves crisis de deute.

Els comptes, l'octubre

La legislació aprovada aquest dimecres per l'Eurocambra i els Vint obliga tots els estats membres a presentar a Brussel · les, com a molt tard el 15 d'octubre de cada any, un projecte de pla pressupostari per a l'exercici següent.

L'Executiu comunitari presentarà un dictamen si ho considera necessari i pot reclamar canvis en el projecte de pressupost si detecta desviacions importants respecte als objectius d'ajust fiscal del país en qüestió.

A més, es donen nous poders a la Comissió perquè pugui sotmetre a "vigilància reforçada" als països en crisi que amenacin l'estabilitat financera de l'Eurozona. Brussel realitzarà un seguiment trimestral dels països sotmesos a aquest tipus de control i també podrà enviar missions sobre el terreny quan ho consideri oportú.

La norma permetrà finalment obligar els països en crisi a demanar assistència financera a la UE. L'excusa neoliberal i propagandística de la mesura és evitar un agreujament de la situació i un augment dels costos del rescat, amb el fons de la gran fallida de Reyal Urbis que afecta a la banca espanyola -Bankia, Santander, BBVA i Banc de Sabadell- i també a la alemanya del Commerzbank, entre d'altres, amb 4.000 miions de forat.

El jutge cita a quatre antiavalots pel cas d'Ester Quintana

El jutge que investiga les ferides a Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la vaga general del 14-N a Barcelona, ha citat a declarar com a testimonis a quatre agents antiavalots que van arribar en una de les furgonetes dels Mossos d'Esquadra desplegades en la zona on la dona assegura que va rebre l'impacte d'un projectil.

Segons han informat fonts judicials, el titular del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona ha citat per a la setmana a aquests nous testimonis, després de rebre els informes dels moviments de les furgonetes apostades a la confluència dels carrers on la manifestant va caure ferida.

Aquesta nova diligència s'emmarca en la investigació que manté oberta el jutge Francisco Maíllo, arran de la querella presentada per Ester Quintana, que-en una versió que contradiu el Departament d'Interior-assegura que va perdre un ull en rebre l'impacte d'una pilota o projectil de goma quan es retirava de la manifestació per la vaga general del 14N.

Els quatre agents als quals el jutge ha citat com a testimonis formen part de la furgoneta d'antiavalots DRAGÓ 40, una de les tres que van estar desplegades a la zona i en la franja horària en què Ester Quintana va caure desplomada a terra.

El magistrat disposa ja de l'informe que va requerir a la policia catalana per determinar els moviments exactes d'aquestes tres furgonetes, amb el que compta amb més elements per esbrinar de quina dotació va poder procedir el tret que va ferir Quintana.

Concretament, les sospites se centren sobre cinc mossos d'Esquadra que a la franja horària dels fets van poder utilitzar escopetes o llançadores de projectils de goma, un artefacte d'escuma tova que, segons Interior, no pot causar lesions com les de Quintana

Mor la sisena víctima en el món per un nou virus, la primera a Europa

Un home britànic infectat per un nou coronavirus (NCoV) -un virus de la família de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS)-, va morir a l'hospital Queen Elizabeth de Birmingham el 17 de febrer. És la sisena víctima en el món a causa del virus i la primera a Europa, segons ha confirmat l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Una imatge de microscopi d'un coronavirus.

L'Agència de Protecció britànica ha donat a conèixer la mort dos dies després de produir. Es tracta d'un dels tres casos amb infecció d'aquest virus detectats recentment al Regne Unit, tots membres d'una mateixa família.

La mateixa agència explica que el mort a Birmingham tenia una "malaltia subjacent que pot haver fet que sigui més susceptible a infeccions respiratòries". Aquesta persona, familiar del primer afectat, va ingressar a l'hospital el passat 13 de febrer.

El primer cas recent, ingressat en una Unitat de Cures Intensives l'11 de febrer, va ser un pacient que va començar a desenvolupar símptomes de malaltia el passat 26 de gener, segons explica l'OMS a la seva web. Les proves del laboratori van revelar que aquesta persona tenia dues infeccions: de grip A (H1N1) i del nou coronavirus.

Després d'una investigació preliminar es va saber que el pacient havia viatjat al Pakistan i Aràbia Saudita-el cas se segueix investigant-i continua rebent tractament. L'últim cas conegut al Regne Unit es va donar el 16 de febrer, d'un familiar del primer que no tenia historial de viatges i que, després d'una malaltia lleu s'ha recuperat.

Símptomes de la infecció de coronavirus

Els símptomes que s'han donat en els 12 casos es van detectar els d'una malaltia respiratòria greu amb febre, tos, manca d'aire i dificultats per respirar. Segons explica l'OMS, la infecció es presenta com una pneumònia i ha causat en alguns casos insuficiència renal i mort.

De moment es desconeix si el coronavirus es pot transmetre entre humans, però en els casos de la mateixa família els pacients van estar exposats al virus a casa oa la feina. Tampoc se sap com els humans s'han pogut infectar amb el virus, encara que l'OMS segueix investigant la seva procedència.
Primers casos del nou coronavirus

La propagació d'aquest virus en humans es va conèixer el 2012 per casos que van aparèixer des de setembre. El primer de tots va ser el d'un home qatarià de 49 anys que havia viatjat per Orient Mitjà (Aràbia Saudita i Qatar) i que va ser portat al Regne Unit.

En una prova de laboratori comprovar la mostra clínica extreta del pacient qatarià amb un virus seqüenciat prèviament pel Centre Mèdic de la Universitat Erasmus, a Holanda. El virus amb el qual es va comparar procedia de teixit pulmonar d'un mort de 60 anys i nacional d'Aràbia Saudita. La comparació va mostrar un 99,5% de coincidència.

L'OMS, per la seva banda, insta els països membres a continuar vigilant les infeccions respiratòries agudes severes (SARI) ia revisar qualsevol patró inusual. Així mateix, adverteix que les proves per detectar el nou coronavirus haurien practicar en pacients amb pneumònies inexplicables o en pacients amb complicacions respiratòries severes que no estan responent a tractament.

Finalment l'OMS demana que es posin en el seu coneixement i en el de les agències de salut nacionals dels casos de treballadors sanitaris que puguin adquirir SARI, així com nous casos i ceps afectats pel nou coronavirus.

Què són els coronavirus?

Els coronavirus humans es van identificar per primera vegada a mitjans dels 60 i es denominen així per les projeccions en forma de corona en la superfície del virus. Són un grup de virus que causen infeccions respiratòries en humans i animals.
Font: Agència de Protecció de la Salut britànica (http://www.hpa.org.uk)

Jutges i fiscals davant el Suprem: "Sí hi ha diners, els té el tresorer"

Diversos centenars de jutges, fiscals i funcionaris de Justícia s'han concentrat a la plaça de la Vila, davant la seu del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia, contra la política del ministre Alberto Ruiz-Gallardón. Una empleada pública feia la pinta a les reformes legislatives, mentre altres corejaven: "Sí hi ha diners, els té el tresorer".

Entre els presents hi havia funcionaris del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), així com jutges i fiscals de l'Audiència Nacional com el magistrat Eloy Velasco o els fiscals Vicente González Mota, Miguel Ángel Carballo, Dolors Delgado o Joan Antonio García Jabaloy.

Els empleats públics han estat vestits amb samarretes grogues on es podia llegir el lema "Sense Justícia no hi ha drets" i van ser animats per una representant de CCOO que, amb micròfon en mà, corejava: "Gallardón escolta, Justícia està en la lluita", informa Europa Press.

Els assistents han respost així a la crida dels sindicats a participar en concentracions des de les 11.30 fins a les 12.30 davant les oficines judicials ia la convocatòria de vaga dels jutges i fiscals. "No és una crisi, és una estafa", "Entre tots pararem la reforma judicial", "No a les taxes, Justícia per a tots" i "Gallardón dimissió", han estat els crits més corejats.

Al Tribunal Suprem l'únic magistrat que ha comunicat formalment la seva intenció d'anar a la vaga ha estat Rafael Sarazá, el penúltim en arribar a la Sala Civil. Totes les vistes assenyalades s'han celebrat, tot i que s'està a l'espera de rebre el seguiment que ha tingut la jornada d'atur a l'alt tribunal.

El Comitè Nacional de Vaga ha xifrat al migdia el seguiment de la jornada de vaga de jutges i fiscals en 2.553 membres. La protesta ha estat convocada per l'Associació de jutges i magistrats Francisco de Vitoria, Jutges per a la Democràcia, Fòrum Judicial Independent, la Unió Progressista de Fiscals i l'Associació Professional i Independent de Fiscals.

Ha estat recolzada per la 'Plataforma Justícia per a Tothom', que reuneix el Consell General de l'Advocacia Espanyola, el Consell de Consumidors i Usuaris i els sindicats CCOO, UGT, CSI-F, USO i STAJ.

Pot abdicar un rei tres cops il·legitim?

La constitució espanyola dedica tot el seu títol segon a la monarquia. Hi explica el funcionament de la corona però en el seu article 57.5 despatxa la possibilitat d’una abdicació amb aquest text: ‘les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o dret que s’esdevingui en l’ordre de sucessió a la Corona es resoldà per una llei orgànica’. El redactat és clar però el problema greu és que mai no s’ha fet aquesta llei orgànica. I per tant una possible abdicació de Juan Carlos no està regulada i podria crear un important problema polític.

Important perquè el rei ha de comunicar a algú la seva abdicació. Normalment en la majoria de països ho comunica al parlament. Però en no estar regulat per la constitució espanyola davant qui abdica el monarca les corts podrien posar sobre la taula els greus problemes de legitimitat de Juan Carlos I.

És Juan Carlos un rei legítim?

Perquè és Juan Carlos un rei legítim d’Espanya? Això depèn. Té una legitimitat al seu darrera que és exactament el cop d’estat de Franco i en concret la Llei de Successió del Cap de l’Estat aprovada per les corts franquistes el 1947. Però no té cap legitimitat històrica. De fet si ell és avui rei és en base a tres il·legitimitats seguides que convergeixen en la seva persona.

Al llarg de les dècades hom ha intentat justificar la legitimitat històrica del rei en base a l’abdicació del seu pare Joan de Borbó. Però si bé Joan de Borbó podia abdicar quan volgués era al mateix temps impossible que transmetés de forma legal els seus drets a un altre rei, ni que fos fill seu. Un rei quan abdica designa un successor que passa a ser el nou rei. Però mai no pot designar successor a algú que ja l’ha succeït, ni que sigui en teoria. Per això diversos constitucionalistes posen en dubte que la renúncia de Joan de Borbó pugui servir d’instrument de legitimització del seu fill i la seva successió hereditària.

Fent marxa enrere, però, encara trobem més problemes. En primer lloc la famosa batalla pel tron que va donar orígen al carlisme.

En 1833 Isabel II va usurpar el tron en detriment del seu oncle Carles. Fet que s’ha presentat sovint com una revolució a favor de les dones, oblidant que en la corona d’Aragó ja havíem tingut reines. I amagant que cap llei permetia aleshores l’ascens al tron de la filla del rei Ferran VII.

Hi ha, però, un segon trencament legal que el fa Franco mateix. La Llei de Successió del Cap de l’Estat de 1947 és una aberració jurídica enorme l’única força de la qual és la victòria bèl·lica del dictador. I així Franco s’atribueix el paper de regent, sense dir-se’n, i queda clar que serà ell i ningú més que ell qui decideixi qui farà de rei. Sense cap legitimitat històrica a la qual agafar-se.

Per això quan Franco nomena Príncep d’Astúries Juan Carlos el qui era el rei, Joan de Borbó, anul·la el títol. La ficció posterior amb la renúncia per part de Joan de Borbó als seus drets dinàstics, com ja hem dit abans no resisteix una anàlisi jurídica mínima.

La legitimitat del rei actual només es basa en la victòria de Franco durant la guerra

L’única legitimitat, per això, era la pròpia constitució continuadora del franquisme. Per a salvar les apariències els legisladors van decidir que hi hauria una llei orgànica que aclariria el funcionament de la casa reial i li conferiria un estatut i una forma de funcionament. El problema, però, és que això no passa en cap monarquia del món. Mai una monarquia esdevé una ‘institució constitucional’ ja que això implicaria la desautorització del seu dret dinàstic. Els monarques ho són en base a una legitimitat que sempre està al marge de la constitució i que en tot cas la constitució pot acceptar però no modificar mai ni regular. O deixa de ser monarquia per a ser república.

Per aquest motiu mai no s’ha fet la llei que la constitució espanyola exigia. Durant la transició la monarquia va acceptar la idea d’aquesta llei com una forma de legitimar-se als ulls de la població i no forçar més el debat de la constitució. Però immediatament després s’ha oposat sempre a l’existència d’aquesta llei i el fet cert és que és l’única que no s’ha fet de les que eren previstes.

Esperant què? La legitimació a través de la continuitat. Si Juan Carlos mor les corts, amb poques hores per a actuar, difícilment podran fer res més que acceptar el seu fill com a successor. Però si Juan Carlos abdica abans de morir potser algú tindrà la temptació de preguntar-se si el seu fill té una legitimitat suficient per a heretar la corona.

Els bombers de Madrid tampoc participaran en desnonaments

Els Bombers de la Comunitat de Madrid han expressat avui el seu "total suport" als seus companys de la Corunya que ahir es van negar a participar en el desnonament d'una dona gran, i han comunicat la seva "total negativa" a col·laborar en més desnonaments a la regió. Ahir van ser els bombers catalans els que van prendre idèntica decisió.

En un comunicat, la secció sindical de CCOO dels Bombers de la Comunitat de Madrid ha afirmat que els empleats públics no són "titelles de la banca ni dels seus servidors al Govern", sinó que el seu camp de treball és "el de la emergència "i el seu deure és" prestar servei a la ciutadania".

Per això, es neguen a participar en accions que "contribueixin a augmentar les desigualtats i misèries que pateix la classe treballadora".

A la nota assenyalen que els seus companys gallecs "han demostrat estar del costat de la justícia social", en negar-se a participar en el desnonament d'una dona de 85 anys, Aurelia Rei, exhibint algun d'ells un cartell del col·lectiu 'Stop Desnonaments'.

Els sindicats dels bombers de la Generalitat van anunciar ahir que "només realitzaran l'obertura d'habitatges en casos d'emergència, com marca la llei". En cas de ser requerits per processos judicials similars al de la Corunya, els bombers catalans actuaran de la mateixa manera que els gallecs, "recordant que és el ciutadà" al qual serveixen.

Els bombers catalans es neguen a actuar en desnonaments

Els sindicats dels Bombers de la Generalitat han expressat aquest dimarts el seu suport als bombers de la Corunya, que ahir es van negar a intervenir en el desnonament d'una dona gran, i han anunciat que també es negaran a participar en més desnonaments a Catalunya. Tots els representants sindicals del cos de bombers han acordat que "només realitzaran l'obertura d'habitatges en casos d'emergència, com marca la llei".

Rajoy predica un sermó per idiotes convençuts

El president del govern del PP, Mariano Rajoy, ha volgut presumir avui d'haver salvat Espanya de la intervenció del PP europeu l'últim any, aliè a les responsabilitats de tota la màfia franquista, des d'Aznar fins a ell mateix, en tota la fallida de la 'gran economia espanyola' que venien ells i els seus socis del PSOE pel 'món global', en farres de 5 estrelles. 'Si les coses no haguessin sortit bé, no tindríem res a discutir aquí, serien uns altres els qui discutirien', ha dit qui recolça submís les polítiques antiespanyoles del PP alemà de Merkel o de la monarquia Bilderberg holandesa, regalant-li als defraudadors i especuladors que han causat la fallida la dignitat del seu poble i el seu benestar present i futur. Un discurs repugnant d'un govern d'inmorals.

Però els espanyols hem demostrat que ens mereixem que se'ns ajudi, però no que se'ns dirigeixi', ha dit en la intervenció que ha fet en el debat de política general. Ha defensat les reformes que ha posat en marxa el seu executiu, i assegura que avui en dia 'ningú de fora pensa que Espanya no tirarà endavant'.

Rajoy ha recriminat al PSOE l'estat en què va deixar els comptes fa un any i mig, però ha assegurat que, després de les reformes i les retallades 'Espanya ja té el cap fora de l'aigua'. 'Podem encarar el futur amb seguretat perquè avui tenim un futur, i això fa un any no ho teníem', ha afegit.

'Hem deixat enrere la imminència constant del desastre i comencem a veure esvaïda la senda del futur', ha afirmat abans d'assegurar que malgrat que no pretén 'distribuir un optimisme buit' considera que s'ha 'evitat el naufragi'. Segons Rajoy 'és evident que no hem arribat al final del viatge, però hem superat una etapa transcendental perquè d'aquesta depenia tot el que venia després'.

Ofereix diàleg a Catalunya sense camviar res


D'una altra banda, ha ofert novament diàleg a Catalunya (sense esmentar-la, parlant sempre de 'totes les comunitats autònomes') al mateix temps que posa de fre la constitució i les lleis espanyoles a qualsevol aspiració nacional. No és acceptable que es prenguin decisions contra la carta magna, i menys encara si es fa des de les institucions', ha dit.

Ha recordat que la constitució és oberta a la reforma, i que s'ha de respectar el procediment que la carta magna mateixa estableix, i que ara fa impossible canviar el text si no s'hi avenen els dos principals partits espanyols, PP i PSOE.

L'oferta de diàleg condicionat de Rajoy es concreta en dos recordatoris que ha fet i que deixen clar que, per al president espanyol, l'únic subjecte de sobirania possible és l'espanyol: la constitució espanyola estableix la indissoluble unitat de la nació espanyola i la convocatòria de consultes per via de referèndum és una competència exclusiva de l'estat. 'No podem passar per sobre de la constitució. Respectem la constitució i parlem del que faci falta, però al marge de la constitució no es pot fer res', ha declarat. I ha dit que ja hi ha prou espais per al diàleg, que només fa falta voluntat. 'Hi ha la conferència de presidents, i també àmbits de diàleg bilateral'.

I ha reblat: 'Ens imposa la raó, el respecte a les lleis i la solidaritat'

Abans de parlar de la qüestió territoria, Rajoy ha defensat les retallades aplicades fins ara com una necessitat per evitar la suspensió de pagaments de l'estat. I ha anunciat una 'segona generació de reformes' econòmiques per a primes, autònoms i joves desocupats que us detallem ací.

També ha proposat de fer un gran pacte contra la corrupció, i ha anunciat tot un seguit de propostes per eradicar-la.

Absolts pel nyap policial al pesatge de 176 plantes de 'maria' per a ús privat

Una altra nyap en la pesada d'una partida de marihuana torna a posar en dubte els mètodes de repressió del cultiu de cànnabis per a ús privat emprat pel PP, que controla el tràfic de drogues al país amb més moviment de les màfies internacionals. El titular del jutjat penal número 2 de Múrcia ha dictat una sentència en què absol dos joves, veïns de la capital, als quals la Policia Nacional va requisar 176 plantes de marihuana a casa seva.

El jutge entén que «la sospita d'errors o falta de cura i precisió en el cribratge i pesat de la substància intervinguda» impossibilita una condemna. Aquesta és la tercera resolució, en poc més d'un any, que reconeix errors en la pesada de la marihuana.

Els dos processats, que han estat defensats per la lletrada Rocío Espinosa, són dos germans de Múrcia de 28 i 30 anys. Tots dos treballen en un negoci familiar, en què perceben sous que ronden els 2.000 euros, i són consumidors habituals d'aquesta droga. Segons reconeix la sentència, el novembre de 2010, aquests van decidir, al costat d'un grup de deu o dotze amics, instal·lar una plantació de marihuana en l'habitatge que un dels germans tenia arrendat al murcià barri de Vistalegre. Al febrer de 2011, una trucada dels veïns alertant a la Policia Local sobre males olors i constants sorolls a l'habitatge va destapar la plantació. La Policia Nacional es va encarregar d'inspeccionar l'habitatge i de realitzar el decomís de la droga sense més, tot i que el cultiu per consum personal sense trànsit i UCRO és legal a Espanya.

Però el govern de la màfia no està per la legalització -com en diversos estats dels EUA, Uruguai, Holanda o Txecoslovàquia, entre cada vegada més països que han legalitzat el seu consum- ni tan sols pel respecte a la llei i la persecució de les bandes mafioses, sinó per la repressió de l'autoconsum i la dissolució dels grups de policia i hisenda que persegueixen a les organitzacions mafioses, com ha dictat el govern corrupte de Rajoy en les últimes setmanes.

Els agents van trobar 24 contenidors amb cinc plantes en cada un d'ells en una habitació i 56 plantes, ja penjades per assecar, en una altra estada. En total, 176 plantes que els policies van empaquetar en bosses i van derivar a l'àrea de Sanitat de la Delegació del Govern. Els joves van ser imputats per un presumpte delicte de tràfic de drogues del qual, però, han estat absolts.

El jutge crida l'atenció, en primer lloc, sobre el fet que en l'atestat policial consta un pes de 10.700 grams de marihuana -«parts de planta fresca»-, mentre que Sanitat comptabilitzà -només tres dies després- que la droga pesa 9.583 grams. El jutge es sorprèn que la reducció fos només d'un 11% si només es van tenir en compte les parts fresques de la planta. Arribats a aquest punt, la resolució recorda la declaració d'un dels agents en el qual aquest reconeixia que «en el moment de embossar les plantes arrencades dels seus escocells no cribaron les mateixes per separar dels seus cepellons ni es van separar les arrels ni les tiges de les parts foliars i florals».

El magistrat reconeix, en aquesta sentència, que «la sospita d'errors o falta de cura» en la pesada es suma el fet que la probatòria no ha permès contrastar les dades ja que no es va citar en el judici als tècnics de l'àrea de Sanitat perquè poguessin explicar la seva manera d'operar. Amb aquestes dades, el jutge entén que hi ha una «dificultat originària» per determinar quin és realment el pes útil de la droga intervinguda.

El magistrat del jutjat penal número 2 de Múrcia incideix, així mateix, en el fet que no es trobessin en l'habitatge útils emprats per a la preparació de la droga, grans sumes de diners o apunts d'operacions, com sol ser habitual en els registres de bandes de 'narcos'.

La lletrada Rocío Espinosa, defensora dels dos joves, recorda que la pesada sense procedir a la despulla de les parts no útils de la marihuana "va en contra de la Convenció de l'ONU sobre drogues de 1961 perquè les arrels, troncs, branques, tiges... no tenen la consideració de droga». Espinosa sosté, així mateix, que «l'autoconsum compartit en condicions d'absoluta intimitat i privacitat, amb repartiment de costos entre un grup d'amics, no està penat».

Pares i alumnes d’escoles que vol tancar CiU protesten davant la conselleria de l'Opus Dei

Pares, mares, mestres i alumnes protesten per la decisió unilateral de la conselleria de la menjaciris i finançadora de les escoles de la seva secta que discriminen per sexe a l'alumnat, Irene Rigau, de tancar o reconvertir set centres, com el Xarau de Cerdanyola, pendent de reformes des de fa anys i pel que s’havia començat a construir un nou edifici, però que CiU ha aturat amb l'excusa hipòcrita de la falta de diners, que es destinen a les butxaques de l'oligarquia franquista.

Desenes de pares, mares i alumnes d’escoles que tancaran o es concertaran el proper o el següent curs, com va anunciar dimarts la consellera d’Educació, Irene Rigau i, majoritàriament de l’escola Xarau de Cerdanyola, s’han manifestat dimecres davant la conselleria. Els concentrats volen reunir-se amb la consellera perquè rebutgen el tancament o la concertació del centre de 30 anys d’història, que ha vertebrat el barri i que s’ha conegut per lluitar per la defensa de l’educació pública.

Els pares, mares i mestres del Xarau ja han hagut de lluitar en anteriors ocasions per mantener línies de P-3 o perquè els instal·léssin calefacció al centre, i des de fa temps reivindiquen grans millores en un edifici que ja és força vell.

De fet, la Generalitat ja havia projectat i posat els fonaments d’un nou edifici on s’havia de trasllladar l’escola Xarau, però la falta de liquiditat del Govern ha paralitzat les obres, que ara quedaran en no-res, si l’escola tanca o passa a règim de convertada a la fi del curs 2013-2014, com va anunciar Rigau. La conselleria ha tancat les reixes per tal d'evitar que els manifestants accedíssin a l'interior i, segons algunes fonts, tres representants de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (Ampa) i de l'Ajuntament haurien accedit a l'interior de l'edifici per mantenir una reunió. La protesta s'ha pogut seguir a la xarxa social Twitter amb l'etiqueta #SOSXarau.

En la mateixa situación que l’escola Xarau es troben el Sant Baldiri de Lliçà d’Amunt, el Poblenou de Pineda de Mar, el Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor i el Gil Cristià de La Selva de Camp, i estan afectats de tancament imminent El Castell de Tona i Can Montllor de Terrassa, que ja no obriran portes el proper setembre. Els seus alumnes està previst que es reintegrin en centres públics propers, però tan la comunitat educativa com l’Ajuntament de Tona denuncien que el centre de destí on han d’anar els alumnes de El Castell no pot absorbir els estudiants dels dos centres, el que acabarà amb una “nova massificació”.

En el cas de Sant Baldiri, de Lliçà d'Amunt, i Vilamagore, de Sant Pere de Vilamajor, el tancament del grup de P3 anirà implicant el buidatge progressiu de les aules i s'acabaran reconvertint en centres de secundària.

Nenes i joves refugiades sirianes a Turquia són venudes com esclaves als finançadors del genocidi

El diputat de l'opositor Partit Republicà Popular de Turquia (CHP), Faruq Logoglu (foto), ha denunciat la venda com esclaves de dones i nenes refugiades sirianes que es troben en els campaments de Turquia, còmplice amb l'OTAN i les dictadures oligàrquiques europees en l'atac contra Síria, als xeics rics dels països àrabs teocràtics que financen els mercenaris contra el govern.

A més de criticar la violació continuada dels drets humans en els camps de refugiats sirians a Turquia, Logoglu denuncia que les joves estan sent enviades als països àrabs veïns a canvi de diners, en un tràfic que controlen les màfies dels mercenaris islamistes a Síria amb les seves bases a Turquia.

Referint-se a la presència d'uns 180.000 desplaçats sirians a Turquia, el diputat d'CHP va revelar també que els nens refugiats reben entrenaments forçosos per usar armes de foc i ser enviats a Síria per lluitar contra les forces de seguretat i el govern.

El Partit Republicà Popular de Turquia ha anunciat en reiterades ocasions la seva oposició contrària a la postura que ha adoptat el govern islamista de Turquia respecte a Síria, i ha demanat celebrar un diàleg nacional entre les parts involucrades en el conflicte sirià per posar fi a la crisi que castiga el país àrab, com demanen Rússia, la Xina i l'ONU.

Des del començament dels disturbis a Síria, a mitjans de març de 2011, Ankara ha donat suport obertament als grups armats de mercenaris que lluiten contra el Govern de Damasc i ha demanat explícitament la renúncia del president de Síria, Bashar al-Assad.

Síria, a més d'haver de fer front als grups terroristes, pateix la ingerència d'alguns països occidentals i regionals-especialment els UEA, Aràbia Saudita i Qatar, monarquies teocràtiques wahabís-, que donen suport financer i armamentístic als opositors a fi d'enderrocar el Govern constitucional del país àrab i espoliar després els seus recursos, com a Líbia i d'altres països amb governs titelles del colonialisme imperialista.

El Govern dimiteix després de les protestes per l'encariment de la llum... a Bulgària

El primer ministre de Bulgària del PP europeu Boiko Borisov, ha anunciat la dimissió del Govern després de l'onada de protestes per l'encariment de la factura de la llum -la més barata d'Europa- duta a terme per les empreses concessionàries. "A partir d'avui el Govern no té res a fer. Cada goteta de sang per a nosaltres és una taca. No puc veure un Parlament envoltat per tàpies", ha dit aquest dimecres al matí a l'Assemblea Nacional en al·lusió als ferits en les manifestacions.

Dimarts es van succeir per desè dia consecutiu protestes a les principals ciutats del país que demanaven la dimissió de l'Executiu, i com dilluns hi va haver enfrontaments entre les forces de seguretat i els manifestants. 25 persones van ser detingudes i deu van resultar ferides en a la capital Sofia. El punt culminant havia tingut lloc el diumenge, amb la participació de prop de 100.000 persones en 35 ciutats.

A Bulgària, amb un salari mitjà que ronda els 350 euros, el mínim en 155 euros i les pensions en 75 euros. Les tarifes elèctriques van augmentar a principis d'any un 13% en un context de crisi econòmica i augment de la desocupació, encara queden lluny dels preus espanyols, els segons més cars de la UE, però amb un govern feixista que ignora i es burla de les `protestes ciutadanes.

I és que a Bulgària vénen del comunisme que les protestes podrien fer ressorgir-com està passant a Hongria i Romania-després l'evidència de l'estafa neoliberal i dels cops d'estat finançats per la CIA a l'Europa soviètica, mentre que la dictadura del feixisme espanyol confia en la repressió feixista, les seves lleis tiràniques i el desvergonyiment dels seus votants.

Dilluns, el primer ministre havia forçat la dimissió del ministre de Finances, Simeon Dyankov i en les últimes hores havia promès que baixaria el preu de l'electricitat un 8%. També va anunciar multes a les distribuïdores d'electricitat (l'austríaca EVN i les txeques CEZ i energo-Pro) i la retirada de la llicència a una d'elles (CEZ), un procediment que ja s'ha posat en marxa pel regulador elèctric búlgar.

Gairebé sense dèficit, però amb retallades


"Ahir (dimarts) vam fer el màxim que podíem fer per respondre a les exigències dels manifestants", ha dit Borissov després d'anunciar que el seu Executiu presentarà la seva dimissió cap al migdia. Els manifestants demanaven també la renacionalització de les empreses, privatitzades fa pocs anys, cosa a la qual es va negar de ple el primer ministre.

"Aquestes manifestacions es van iniciar contra els alts preus de l'electricitat, però les arrels del descontentament són encara més profundes", va dir durant la crisi el president búlgar, el també neoliberal Rosen Plevneliev, que fa tot just dos mesos es mostrava orgullós de les xifres macroeconòmiques -un dèficit menor al 2% i un deute del 16% del producte interior brut (PIB)- assolides amb una estratègia d'estalvi imposada per la UE en els últims quatre anys, que ha reduït el poder adquisitiu de la població fins la misèria i ha enriquit l'elit corrupte i venuda al feixisme europeu.

Borisov havia dit aquests últims dies que no descartava dimitir amb aquestes paraules: "El meu mandat acaba d'aquí a quatre mesos i no importa si vaig a governar en aquest període o no. A mi em fa res que en els últims anys el meu Govern va garantir una estabilitat financera i va evitar escenaris com els de Grècia o Espanya".

Ara, a més de dimitir, ha aconsellat als 117 diputats del seu partit (sobre un total de 240), GERB, que també abandonin els seus escons i ha assegurat que no participaran en un eventual govern tècnic.

Bulgària, amb set milions de persones, va ingressar a la UE en l'última ampliació, el 2007.

La ILP pro tortura taurina de la caverna franquista: un brindis a la brutalitat caciquil

Comença un procés parlamentari llarg i no exempt de dificultats pel feixisme i el seu esport de tortura nazional amb l'ILP per les curses de braus presentada per la caverna franquista del PP. S'obre, a més, un ampli ventall d'interrogants i són cada vegada més els que temen que el que va començar com una reaccionària protesta dels pro tortures després de la prohibició acordada pel Parlament català, pugui convertir-se en un complex problema jurídic i en una sorollosa bronca política. "S'ha obert un meló de dimensions desconegudes per bé i per mal", assegura Víctor Vázquez, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla.

Mentre els vells feixistes que viuen del negoci de les tortures subvencionat amb diners públics de la sanitat i l'educació es freguen les mans davant el que consideren un pas de gegant de la 'festa' cap al seu reconeixement com a patrimoni històric, cultural i econòmic, els detractors de la brutalitat s'indignen, els juristes expressen la seva preocupació i els polítics es preparen per lluitar un autèntic miura per la seva grandària, complexitat i aspror del qual la salvatjada pot sortir triomfant o empitonada per les restes. En altres paraules, del Parlament i del Govern del Partit Popular depenen que la llei resultant sigui un revulsiu per a la tauromàquia o un text descafeïnat que la deixi apallissada i malmesa.

L'objectiu fonamental de la ILP, segons han reiterat els seus promotors, és que els toros tornin a Catalunya com més aviat. I si alguna cosa està clar és que aquest desig no serà més que una fantasia, llevat que el Tribunal Constitucional resolgui favorablement el recurs presentat pel PP contra la prohibició catalana, possibilitat llunyana i incerta per motius polítics. A més, una declaració de Bé d'Interès Cultural per part de l'Estat -en el cas que pugui fer-ho, extrem que també és motiu de controvèrsia-, no suposaria la derogació de les competències exclusives en matèria taurina que tenen les comunitats autònomes, de manera que, arribat el cas, es podria parlar de competències compartides, però no excloents.

Una llei que pretengués el contrari provocaria una cascada de recursos d'inconstitucionalitat i un enfrontament amb les autonomies, especialment amb Catalunya, que no sembla el més aconsellable actualment.

Però encara hi ha més: mentre la ILP inicia el seu camí parlamentari, el ministre de Cultura presentarà dilluns que ve, dia 25, el document elaborat per la comissió ministerial creada el juny del passat any que pretén definir els criteris, objectius i mesures de un futur Pla Nacional de Foment i Protecció de la Tauromàquia, que serà aplicat en col·laboració amb la resta d'Administracions públiques i els sectors implicats. Fonts pròximes al ministeri mostren la seva estranyesa sobre la necessitat de tramitar ara una ILP quan Cultura ja treballa en un projecte que proposarà l'elaboració d'una altra llei que no fregui la inconstitucionalitat. No sembla, insisteixen, el millor exemple d'oportunitat política.

En una paraula, una protesta legítima del sector taurí amenaça amb convertir-se en una patata calenta per al Govern del PP. Del seu cintura política, capacitat de negociació i compromís amb la tauromàquia dependrà que la festa dels toros assisteixi a una nova albada, o, per contra, pateixi una altra greu, i aquest cop irreversible, decepció.

Mentrestant, l'espectacle no ha fet més que començar. La incògnita resideix a saber si, finalment, hi haurà volta a la plaça o una sorollosa bronca.

De moment, Luis María Gibert es mostra parcialment satisfet -"No entenc l'abstenció del PSOE"-, i està convençut que només mitjançant la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) es podrà vetllar per la promoció de la festa a TVE , museus, col·legis i universitats. Espera que el text de la ILP no pateixi molts canvis en el seu procés parlamentari, i que en els mesos de juliol o setembre tornin les corrides a Barcelona.

En semblants termes s'expressa Juan Manuel Albendea, diputat popular, el més actiu defensor que tenen els toros al Parlament. "Hem de fer tot el possible perquè Catalunya recuperi la festa, encara que sóc conscient que no serà fàcil la negociació amb els nacionalistes, obstinats a uns intents sobiranistes que dificultaran el debat", afirma. No s'arrisca a parlar de terminis i assegura que "tot dependrà de l'actitud del Govern".

Però la realitat és que la Constitució no reconeix al Govern central cap competència bàsica en matèria taurina. Totes van ser transferides a les comunitats de manera plena i exclusiva. Per això, afirma José Antonio Soriano, exdirector general d'Espectacles Públics de la Generalitat de Catalunya i principal impulsor del Reglament Taurí andalús, "la ILP pot ser un baló d'oxigen per a la festa, però no crec que tingui efectes positius immediats; és molt difícil fer marxa enrere en el procés d'assumpció de competències per part de les autonomies, el que donaria peu a recursos d'inconstitucionalitat". "L'Estat es va poder equivocar en no reservar-se cap competència i permetre així la prohibició catalana", conclou.

De tota manera, podria l'Estat -el Parlament, en aquest cas- declarar la festa dels toros Bé d'Interès Cultural? La polèmica arriba aquí el seu punt culminant.

Els antitaurins manifesten un no rotund. Així, un informe de la Fundació Franz Weber, defensora dels animals, considera que l'Estat no té competències per tramitar i aprovar la ILP, semblar que comparteixen els partits contraris als toros, inclòs el PSOE. La plataforma La Tortura no és Cultura assenyala, a més, que si el Congrés ha rebutjat totes les iniciatives legislatives ciutadanes de qualsevol índole des de 1983, no entén "per què va a aprovar aquesta, que no és prioritària i a la qual s'oposa la majoria de la societat".

Metode 3: falsejar, mentir i manipular a preu fet per PP i CiU

Método 3 va néixer el 1985 com una empresa familiar. La va fundar Marita Fernández, mare de Marco. Des de llavors, l'investigador privat l'ha dirigit de manera personalista, "aprofitant les seves grans dots per les relacions públiques". Un dels casos que va catapultar a Método 3 a la fama va ser la recerca i localització de Francisco Paesa, l'espia que va estar relacionat amb els GAL i que es va donar a la fuga fingint la seva pròpia mort. El 2004, l'equip de Francisco Marco (foto amb la seva exparella Ana) el va localitzar a Luxemburg. El PP i CiU han estat des de fa anys uns clients destacats per a qui ha mentit quan li ha interessat: pagant Sant Pere canta.

"Paquito era capaç del millor i del pitjor. Encara cobrava preus astronòmics, podia trobar-te a un defraudador amagat en algun país centreamericà. Però de vegades, sobretot quan es ficava en temes polítics, els seus informes deixaven molt a desitjar", comenta una persona que ha treballat durant anys amb Francisco Marco, el director de l'agència Método 3, detingut per estar en l'epicentre d'una presumpta xarxa d'espionatge a la política catalana.

L'agència, que es va dissoldre fa unes setmanes després d'afrontar, l'octubre passat, un expedient de regulació d'ocupació, ha viscut moments de glòria i ha sabut explotar els seus èxits en els mitjans de comunicació.

Mètode 3 també va participar, encara que sense èxit, en una altra recerca d'impacte mundial: la de la nena Madeleine McCann, desapareguda en un hotel de l'Algarve portuguès. El 2007, els pares de la petita van contractar els serveis de l'agència per intentar localitzar-la. Marco va afirmar en una entrevista que la nena seguia viva i que la trobaria en menys de sis mesos. Va seguir una pista que situava Madeleine al Marroc. Però no va donar amb ella.

"Això és molt de Paco: promet coses que després no pot complir", opina un extreballador de Método 3 que l'acusa de "vendre fum" als clients i fabricar "vestits a mida". "Es adaptava al que li demanaven: si creies que el teu soci era un corrupte, ell quadrava l'informe perquè ho semblés". L'agència, afegeix una altra exdetective, va presumir de tenir una amplíssima plantilla. "En l'època de màxima esplendor, no érem ni una dotzena", afirma. Segons la documentació de l'ERO, només un dels 12 afectats figurava com a investigador privat. La resta són auxiliars administratius. "Paco ens deu diners a molts", abunda la mateixa font.

La ductilitat de Método 3 li ha permès treballar per a partits de tot l'arc polític, encara que la seva relació ha estat especialment estreta amb el PP. El 2008, el grup municipal del partit a Barcelona, ​​dirigit per Alberto Fernández Díaz -germà del ministre de l'Interior de l'Opus Dei- li va encarregar esbrinar l'origen d'unes lesions que va patir l'excap de la policia local, Xavier Vilaró, en la celebració de l'Eurocopa. L'agència va denunciar, sense proves, que Vilaró va mentir i no va ser ferit amb una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra. Fernández Díaz també va contractar els seus serveis per provar que, durant la Diada, va ser amenaçat per un suposat membre d'ERC.

Els èxits de l'agència i la seva creixent fama van ser en paral·lel als seus fracassos i, sobretot, a la polèmica. Marco, per exemple, va localitzar 20 milions d'euros que Juan Antonio Roca, exassessor urbanístic de Marbella en l'època de Jesús Gil, havia evadit a l'illa de Man L'agència també va rastrejar la trama de Fórum Filatélico i el seu nom es va esmentar en la trama de l'espionatge a l'exvicepresident de la Comunitat de Madrid -ara president-, Ignacio González.

És un fet, a més, que Método 3 va participar en l'escàndol dels informes sobre quatre vicepresidents del FC Barcelona durant l'època de Joan Laporta. L'encàrrec el va fer, suposadament, el llavors director general del club, Joan Oliver. L'intermediari entre el club i l'agència de detectius va ser Xavier Martorell, que llavors era cap de seguretat del club blaugrana i havia estat màxim responsable polític dels Mossos d'Esquadra.

El 2009, l'agència va participar en l'intent de desmuntar un cas de tortures contra els quatre agents dels Mossos d'Esquadra que van torturar un romanès innocent. Els detectius de Método 3 van gravar amb càmera oculta Ana María P., dona que va ser un testimoni clau en el judici contra quatre agents per torturar i apallissar un home romanès a qui van confondre amb un lladre. Al vídeo, la dona accepta un bitllet de 500 euros per prestar-se a testificar contra els Mossos d'Esquadra per una altra agressió que mai va existir. Va ser Felip Puig qui els va contractar i va pagar amb diners públics? Doncs després van sert indultats, per escàndol de tota la societat, dos cops pels feixistes de PP-CiU.

Mètode 3 operava amb diferents marques comercials a tot Espanya. Els seus informes sobre polítics es basaven, majoritàriament, en rastrejos sobre patrimoni i consultes de bases de dades, segons un extreballador. La gravació de la trobada entre Alicia Sánchez-Camacho i la examant de Jordi Pujol Ferrusola-de la qual Marc nega ser autor -era un "procediment excepcional", segons les mateixes fonts.

Vaga de jutges i fiscals contra el feixista Gallardón

Pràcticament totes les associacions de jutges i fiscals de l'Estat s'han sumat a la vaga d'aquest dimecres en protesta per les diverses reformes que impulsa el ministre de Justícia feixista de l'Opus Dei, Alberto Ruiz Gallardón, entre les quals destaquen la imposició de taxes judicials, la reforma del Codi Penal, del Consell General del Poder Judicial i del Registre Civil, a més de demanar més mitjans humans i materials, com en anteriors convocatòries de vaga. El president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno considera que la vaga està justificada".

Les associacions conservadores s'han desmarcat de la convocatòria i volen exhaurir les vies de negociació. La vaga no afecta els jutjats de guàrdia, els judicis amb presos o les causes civils urgents.

La convocatòria de vaga ha estat secundada per Jutges per la Democràcia, el Foro Judicial Independiente, l'associació de jutges Francisco de Vitoria, la Unió Progressista de Fiscals i l'Associació Professional Independent de Fiscals, mentre que l'Associació Professional de la Magistratura i l'Associació de Fiscals, de caire conservador, volen exhaurir les vies de diàleg amb el Ministeri.

Sobre aquesta convocatòria, el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, va dir aquest dimarts que la vaga esta justificada. Les vagues mai són desitjables però, de vegades, tot condueix a que s'hagin de fer", va reconèixer.

Segons Gimeno, les reformes limiten l'òrgan de govern i els jutges han entès que han perdut part de la seva "independència", que troba "vital" en un moment en què han de jutjar aspectes "tan delicats"

El president del Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Pedro L. Yúfera, va dir aquest dilluns que veu "insuficient" l'anunci del ministre Gallardón de rebaixar i suprimir algunes de les taxes judicials estatals, que oscil·len entre 50 i 800 euros, i exigeix la derogació "definitiva" de les taxes judicials.

Yúfera considera que cal veure si la mesura del ministre es tracta d'una modificació real o només un anunci per evitar un recurs de la Defensora del Poble al TC. El president de l'Advocacia Catalana ha insistit a recordar que les taxes judicials suposen "un obstacle en l'accés dels ciutadans a la justícia".

La setmana passada el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va demanar a la Defensora del Poble, Soledad Becerril, que presentés un recurs davant del Tribunal Constitucional contra la Llei de taxes judicials. El Síndic va afegir a la sol·licitud més d'11.000 signatures recollides pels col·legis d'advocats catalans, que consideren que és una vulneració de diversos drets establerts en la pròpia Constitució.

La Fiscalia acusa Oriol Pujol d'usar el seu càrrec per beneficiar-se amb les ITV

La Fiscalia Anticorrupció considera que el secretari general de CDC, Oriol Pujol, la imputació ha demanat en relació amb el cas de les concessions d'ITV a Catalunya, "és el coordinador de tota la trama, de manera que dóna instruccions sobre els passos a seguir, és periòdicament consultat i, sobretot, és l'instrument polític necessari per a la consecució dels fins proposats".

Així es fa constar en l'informe d'Anticorrupció que ha servit de base per a la sol·licitud d'imputació del dirigent de CiU, de qui el mateix document afegeix que va actuar presumptament de la manera descrita "gràcies a la seva influència política tant com a secretari general del partit Convergència Democràtica de Catalunya i, sobretot, com a president del seu grup parlamentari".

L'informe conté la transcripció de diverses converses telefòniques sostingudes pels principals implicats. La Fiscalia considera que la primera decisió rellevant en aquest procés va ser la designació de Josep Tous, coordinador general de la Diputació de Barcelona, ​​"perquè aportara una solució al conflicte donada la seva experiència com a president de la sectorial d'Indústria i Innovació del partit CDC, membre de l'executiva nacional del partit i director general de Consum i Seguretat Industrial en els anys 2000 a 2004". Aquest nomenament va ser acordat-afegeix l'informe-pel secretari de govern d'Indústria, Enric Colet, "per indicació d'Oriol Pujol Ferrusola".

La Fiscalia considera que la segona persona clau en les operacions és l'empresari Sergi Alsina, administrador de la societat Certio, de qui diu que "és amic íntim d'Oriol Pujol, a qui informa en tot moment de l'estat de les diverses converses entre els implicats".

S'afegeix que "retribueix amb dos mil euros mensuals a Josep Tous perquè defensi els interessos de Ricard Puignou-un altre empresari clau en el grup-en el nou pla d'estacions d'ITV a Catalunya". De Puignou afirma la Fiscalia que "és qui elabora 'el full de ruta' a seguir en el pla" i afegeix que "gratifica amb dotze mil euros mensuals a Sergi Alsina per defensar els seus interessos en el conflicte".

Sosté l'informe que "Josep Tous, bé a través de Sergi Alsina, bé de forma directa amb el propi Ricard Puignou, segueix les pautes que li marca aquell per implantar el nou mapa territorial d'estacions d'ITV". La Fiscalia considera que era Alsina qui havia de facilitar la participació d'Oriol Pujol a la societat Upprime, suposadament creada per "lucrar-se" i beneficiar-se de les concessions.