dilluns, 14 d’octubre de 2013

Imputats per prevaricació set regidors del PP a Santiago

Gairebé no hi ha setmana sense sobresalt judicial per al govern de Santiago. I l'últim ha estat una imputació massiva: els set regidors membres de la Junta de Govern Municipal, tots del PP, han estat acusats formalment de prevaricació per acordar que l'Ajuntament es fes càrrec de les despeses de defensa del seu company de corporació Adrián Varela, implicat al seu torn en el cas Pokémon. 10 dels 13 regidors del PP a Santiago —inclòs l'alcalde, Ángel Currás (foto amb Feijoo)— estan imputats en els tribunals.

La fiscalia de Santiago, després de rebre la denúncia d'un particular, ha acordat querellar-se contra els membres de la Junta de Govern, citats ja a declarar com imputats per la titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de la ciutat, Ana López-Suevos. Amb aquest nou episodi, 10 dels 13 regidors del PP a Santiago —inclòs l'alcalde, Ángel Currás— estan imputats en els tribunals. Un d'ells, Juan de la Fuente, acumula dues imputacions.

I a més també pesen càrrecs en dues causes diferents contra el exconcejal Albino Vázquez Aldrey, que va dimitir després de ser detingut en l'Operació Pokémon. Per aquest últim assumpte roman imputat el que va anar alcalde durant el primer any de legislatura, Gerardo Conde Ros, recentment condemnat a dos anys de presó per un frau fiscal de 291.000 euros, un assumpte que li va forçar a dimitir a l'abril de 2012.

El nou acte de l'interminable vodevil judicial del govern de Santiago es remunta al passat 30 de maig, quan la junta de govern va acordar assumir les despeses que li impliqués a l'edil d'Esports, Adrián Varela, la seva defensa després de ser imputat en el cas Pokémon, que investiga el suposat pagament de suborns a canvi de contractes públiques a diversos ajuntaments gallecs. Els regidors van prendre la seva decisió després de conèixer un informe del secretari municipal que assenyalava que el pagament de l'advocat de Varela seria legal sempre que aquest no anés condemnat, d'acord amb la doctrina d'una sentència del Tribunal Suprem de 2002.

El govern local va ocultar a l'opinió pública el contingut d'aquest acord de la junta. Quan, un mes més tard, l'assumpte va transcendir als mitjans de comunicació, Varela va renunciar al fet que l'Ajuntament li pagués la seva defensa. Però un particular va denunciar els fets a la fiscalia, que va decidir presentar una querella. Segons fonts del ministeri públic, la junta de govern no podia assumir les despeses de l'advocat del regidor fins que aquest anés absolt, com estipula la sentència del Suprem a la qual al·ludeix el secretari en l'informe que va servir de base per prendre l'acord.

La querella ha estat tramitada per la jutge López-Suevos, que ha dictat un acte cridant a declarar als set edils com imputats. La portaveu del govern local, María Pardo —una de les implicades— ha acusat a la magistrada de “persecució política”, malgrat que la pròpia López-Suevos acaba de sobreseure una altra causa contra l'alcalde Currás i Conde Ros.

Ourense paga a l'empresa de la Pokémon 1.300.000 sense contracte

L'Ajuntament d'Ourense, governat pel PSOE, paga des de fa gairebé dos anys factures sense contracte a Vendex, el grup empresarial sobre el qual pivota la presumpta trama corrupta investigada en l'Operació Pokémon. Procediment de Neteja Urbana SA, una filial de Vendex que gestiona la neteja de les instal·lacions municipals, ha cobrat des de maig de 2011 més de 1,3 milions d'euros tot i els constants inconvenients emesos per l'interventor municipal després d'expirar el contracte. Foto: El propietari del grup Vendex Gervasio Rolando.

Rabins indignats rebutgen la conducta d'Israel a Palestina

La incessant política expansionista i cruel del règim sionista d'Israel cap als palestins, ha provocat crítiques entre els rabins hebreus d'EUA. El 93% de 522 rabins enquestats a EUA critica les polítiques del règim de Tel Aviv i creu que les autoritats israelianes han de reconsiderar el seu comportament cap a Palestina, segons una enquesta realitzada recentment pel Consell Jueu d'Assumptes Públics (JCPA). Foto: els dos enemics enfrontats, segons Churchil...

Així mateix, el 80% dels rabins considera que el règim d'Israel ha de detenir la construcció d'assentaments a Cisjordània. Sols el 20% dels preguntats opina que el règim d'Israel “vol la pau” amb els palestins.

Un altre sondeig realitzat pel centre nord-americà de recerques 'Pew Research Center' afirma, també, que el 44 per cent, d'un total de 3.475 rabins nord-americans enquestats, assenyala que la continuació de la construcció d'habitatges israelians a Cisjordània perjudica els interessos del règim israelià.

Més de mig milió d'israelians viuen en assentaments il·legals a Cisjordània i Al-Quds (Jerusalem) construïts des de l'ocupació dels territoris palestins en 1967, malgrat que l'Organització de Nacions Unides (ONU) i la gran majoria de països a nivell mundial -excepte EUA- repudien la política expansionista del règim d'Israel i la qualifiquen d'il·legal.

D'acord amb l'enquesta de 'Pew Research Center', el 48% de rabins opina que el règim d'Israel no és sincer en les seves anomenades converses de “pau” amb els palestins.

La taula de diàlegs entre el règim d'Israel i Palestina es va reactivar el juliol passat, després de romandre congelada des de 2010 per la negativa de la part israeliana a detenir la construcció d'assentaments. Des d'aquest nou contacte, les dues parts han celebrat diverses reunions per aconseguir un acord definitiu en un termini previst de nou mesos.

Yaser Arafat va ser enverinat amb poloni


El líder palestí Yaser Arafat va morir enverinat amb poloni, segons fonts properes a la recerca de la seva mort citades pel diari de negocis rus 'Kommersant'. El periòdic informa que la recerca de les causes de la mort d'Arafat ha acabat i que les conclusions de les proves forenses han estat lliurades a la vídua, Suha Arafat.

Els exdirectius de Caixa Penedès es neguen a respondre al Parlament

Ricard Pagès, expresident i exdirector general de Caixa Penedès, i el també exdirector general de l'entitat, Manuel Troyano, s'han negat a respondre aquest dilluns a les preguntes dels grups parlamentaris en la comissió d'investigació sobre caixes del Parlament de Catalunya. Vídeo: David Fernández (CUP): "Vostès saben què és la màfia? Compreu-vos un mirall: la veuran".

Els dos exdirectius de la caixa catalana ja desapareguda s'han acollit a l'opció de no respondre, ja que estan imputats per un delicte societari continuat d'administració deslleial. Pagès s'ha limitat a llegir una declaració, que Troyano ha subscrit, acollint-se a l'article 24 de la Constitució que dóna dret a no declarar en estar en un procés judicial i per evitar "un judici paral·lel".

El fiscal acusa els exdirectius de la caixa d'haver-se adjudicat quantitats milionàries a través de pòlisses de pensions de manera irregular. Des de l'any 2001 i en els exercicis successius, Pagès i Troyano, juntament amb tres alts càrrecs més de Caixa Penedès, es van "autoconcedir abusivament" drets econòmics que no es tenien en compte en els seus contractes de treball "amb vista al moment que haguessin d'abandonar l'entitat".

Van subscriure plans de pensions –amb les asseguradores Axa i Zurich– per sobre del que marcaven els seus contractes i van "ampliar de manera injustificada els supòsits en els quals podien fer efectiva la pòlissa al seu favor" de manera "opaca" als òrgans col·legiats, segons el fiscal. En total, totes les pòlisses contractades sumaven més de 31 milions d'euros. Pagès tenia dret a cobrar-ne 11,6 milions, i Troyano, 6,1. La resta es repartia entre tres exdirectius més.

Anticorrupció es querella contra els exdirectius de Caixa Penedès per les pensions


La Fiscalia Anticorrupció ha presentat davant de l'Audiència Nacional espanyola una querella contra quatre exdirectius de Caixa Penedès per administració deslleial i apropiació indeguda, per haver cobrat en total uns 20 milions d'euros en pensions irregulars per la seva elevada quantia i en mig d'un forat. La querella va dirigida contra l'expresident Ricard Pagès (foto) que es va adjudicar 11 milions i tres exalts càrrecs més: Manuel Troyano, Santiago Abella i Joan Caellas.

Víctimes de pedofilia acusen a 4 assessors del Papa per encobrir-la

Quatre dels vuit cardenals que Bergoglio ha designat per assessorar-ho en la reforma de la cúria romana són acusats d'haver tapat evidències de pedofilia en el si de l'Església Catòlica. La Xarxa de Supervivents dels Abusats per Sacerdots (SNAP), la major organització de víctimes d'abús sexual per membres de l'Església, afirma que l'hondureny Oscar Rodríguez Maradiaga, l'australià George Pell, el nord-americà Sean Patrick O’Malley i el xilè Francisco Errázuriz van contribuir amb les seves accions o declaracions a encobrir casos de pederàstia. Imatge: D'esq. a dreta: Giuseppe Bertello, Francisco Javier Errázuriz Ossa, Oswald Gracias, Reinhard Marx, Sean Patrick O’Malley, George Pell, Oscar Rodríguez Maradiaga i Laurent Monsengwo Pasinya.

La setmana passada va tenir lloc la primera reunió del consell de cardenals que el Pontífex va triar per ajudar-ho en la transformació de la cúria romana. “No són cortesans sinó persones sàvies, animades pels meus mateixos sentiments”, va dir Francisco en presentar al seu equip. No obstant això, es va prestar poca atenció al fet que la meitat dels “apòstols” del Papa figuren en la llista negra de la Xarxa de Supervivents.

Amb 13 mil membres en 65 països i fundada en 1988 a Chicago, SNAP és la major i més antiga organització internacional de víctimes d'assetjament per part de figures eclesiàstiques. La seva acció va ajudar a destapar desenes de casos de pedofilia a tot el món i li va valer l'enemistat de grups proclericales com la Lliga Catòlica nord-americana.

Al març, poc abans de l'elecció papal, SNAP va publicar una llista de “dotze bruts” cardenals papables que “per les seves accions i/o comentaris públics sobre l'abús infantil i l'encobriment a l'Església” no havien d'ocupar el tron de Sant Pere. Allí figuraven tres dels flamants assessors de Francisco.

A ells se suma un quart cardenal qüestionat que assessora a Bergoglio i que no era papable. És el xilè Francisco Errázuriz, arquebisbe emèrit de Santiago.

Juan Carlos Cruz, membre de SNAP i víctima de l'ex sacerdot xilè Fernando Karadima, conegut al seu país com el “Senyor dels Inferns” i suspès per a tota la vida en el sacerdoci per la comprovació de múltiples casos d'abús sexual, explica: “Vaig entrar a la parròquia de Karadima als 15 anys, quan va morir el meu pare. Va abusar de mi durant vuit anys. Vaig ser a punt de suïcidar-me i vaig escapar als Estats Units. Des de 2003, altres víctimes i jo intentarem denunciar a Karadima davant Errázuriz, en aquells dies arquebisbe de Santiago, però mai ens va donar crèdit i va mirar cap a un altre costat. Es va esforçar perquè res sortís a la llum. Segons consta en la causa judicial, en 2005 li va dir a Karadima: ‘Fernando, hi ha denúncies d'abús sexual contra tu però jo no les creo, així que no van a arribar a cap part’”.

Cruz es pregunta: “Havent-hi tanta gent bona a l'Església, per què Francisco tria a algú com Errázuriz? Va dir que la cúria està plena de leprosos, però posa a un altre leprós a reformar-la. És molt desalentador i contradictori amb totes les coses positives que està fent aquest papa”.

Sobre l'australià Pell, arquebisbe de Sydney, SNAP recorda que es va oposar a la conformació al seu país d'una comissió investigadora especial –i civil– sobre denúncies de pederàstia a l'Església. En 2012, Pell va denunciar una “campanya mediàtica” a favor de la comissió i va rebutjar la seva creació sota l'argument que el secret de confessió és inviolable, àdhuc en els casos d'assetjament contra menors.

La Xarxa de Supervivents acusa a Rodríguez Maradiaga, arquebisbe de Tegucigalpa i coordinador del nou consell papal, per una raó semblant. “Estaria disposat a anar a la presó abans que danyar a un dels meus pastors –va arribar a dir Maradiaga en oposar-se al fet que les autoritats clericals informessin sobre tota denúncia de pederàstia a la Justícia civil–. No hem d'oblidar que som pastors, i no agents de la CIA o el FBI”.

SNAP també apunta contra el nord-americà O’Malley, arquebisbe de Boston. L'organització subratlla que, sota el seu mandat, a Boston es va eliminar una norma que exigia la immediata remoció dels sacerdots acusats i es va limitar seriosament l'accés de les víctimes als expedients de la arquidiócesis. També s'acusa a O’Malley d'haver ignorat normatives de prevenció a joves per evitar ser víctimes.

El bisbe de Bilbo, sancionat amb 30.000 euros per l'espoli de Cajasur

El bisbe de Bilbo, Mario Iceta, ha estat sancionat pel Banc d'Espanya amb una multa de 30.000 euros per la seva participació en la gestió de Cajasur fins a la seva intervenció pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob), segons publica avui el BOE.

El Banc d'Espanya va obrir un expedient sobre Cajasur i en 2011 va proposar sancionar amb 2,4 milions d'euros a 38 exdirectivos i exconsellers de la caixa cordovesa, la majoria sacerdots, encara que també a catorze destacats membres del PSOE, el PP i un IU de Còrdova de l'etapa de Rosa Aguilar, la beata ara en el PSOE.

Segons el regulador bancari, els gestors de Cajasur, entitat controlada llavors pel Cabildo Catedralicio de Còrdova i ara propietat de Kutxabank després de ser sanejada i venuda pel Frob, van cometre entre 2005 i 2010 tres infraccions molt greus i una greu.

Aquestes quatre infraccions van consistir en la deficiència dels mecanismes de control de riscos per exposició al sector immobiliari, l'incompliment del pla d'actuació per a la fusió amb Unicaja i el dels coeficients de solvència, així com l'excés de concentració inversora en tres grups empresarials.

El Banc d'Espanya va proposar per això sancions per 2,4 milions a 38 exidirectius de Cajasur, entre ells Mario Iceta, que va rebre una de les sancions de menor quantia, 30.000 euros, unes multes que van ser confirmades pel ministeri d'Hisenda al gener de 2012.

El bisbe de Bilbao, càrrec pel qual va ser nomenat a l'agost de 2010, va recórrer la sanció i el juny passat la secció Sisena de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional va desestimar el recurs d'Iceta.

Mario Iceta, que té un màster en Economia per la Fundació Universitat Empresa de Madrid i la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid, va acabar els estudis de Teologia en el seminari de Còrdova, diòcesi en la qual va començar a exercir i en la qual va exercir diversos càrrecs pastorals com a rector, Vicari Episcopal i Canonge penitenciari abans de ser nomenat bisbe de Bilbo.

Dijous passat el BOE va publicar les multes del Banc d'Espanya a d'altres tretze exconsellers i exdirectius de Cajasur per un import que ascendeix a 443.000 euros.

Mas paga amb fons públics més de 83.000 euros per una llotja del Liceu

La "crisi" s'aguditza, és a dir, l'estafa neoliberal i de vells franquistes continua. Com a mostra, la contractació de l'amfiteatre número 16 del Liceu, des del qual Artur Mes gaudeix pel morro de les representacions de la temporada 2013-2014. Per a això, la Generalitat ha desemborsat la no-gens menyspreable xifra de 83.104 euros, IVA inclòs. La signatura del contracte de lloguer es va dur a terme el passat dia 2 d'agost, just l'últim dia abans que els alts càrrecs del Govern comencessin les vacances d'estiu, després de les de primavera i hivern. Foto: Mas, ahir, en l'auto de fe de l'Opus Dei al poder a Madrid, Gallardón i Fernández, celebrant la festa del nazicatolicisme genocida.

Però aquesta quantitat es queda curta al costat de la que l'Institut Català de Finances ha previst per assessorar-se sobre els seus mètodes i com obtenir la qualificació d'entitat de crèdit del Banc d'Espanya. En aquesta ocasió, va ser una vella coneguda la que es va portar el gat a l'aigua: gens menys que Deloitte, la mateixa empresa que va fitxar a David Madí, home de la total confiança d'Artur Mas i exsecretari de Comunicació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). I, per més inri, el contracte es va signar el 8 d'agost, en plenes vacances estivals.

Artur Mas presenta el seu nou govern en el parlamentEl expedient d'aquest contracte, que ascendeix a 179.987,50 euros, va ser iniciat pel conseller delegat de l'ICF, Josep-Ramon Sanromà, el passat 17 de juliol. El treball que ha de fer aquesta companyia és de “assessorament i acompanyament en la sol·licitud i tramitació íntegra del procediment per a l'obtenció de la qualificació d'entitat de crèdit de l'ICF davant el Banc d'Espanya”.

Es dóna la circumstància que el Parlament català acaba d'aprovar una moció, que va tenir el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, per demanar al Congrés que canviï la llei estatal amb l'objecte de permetre que l'ICF es transformi en un ens públic. L'objectiu és canviar la naturalesa jurídica de l'organisme.

Al programa d'ERC figura, a més, la conversió de l'institut al banc públic de la Catalunya independent, punt que també ha estat assumit per CiU. Si aquesta modificació es produís, l'organisme ja comptaria amb el vistiplau de les institucions comunitàries, avalat pel Banc d'Espanya. En cas contrari, tindria veritables dificultats per fer-se valer davant les institucions de la UE.

El Liceu de Barcelona.el organisme públic català assenyala en el seu plec de prescripcions tècniques que no està inscrit al Banc d'Espanya com a entitat de crèdit i desenvolupa la seva activitat “en un marc jurídic concret, diferent a la resta d'actors del sector, fet que ocasiona confusions, ineficiències fiscals, augment dels costos dels recursos i dificulta les seves activitats.

Per aquests motius (i per alinear-se amb la normativa europea referent a la reestructuració del sistema financer que promou la transparència i control de les activitats de finançament), l'ICF vol iniciar un procés d'adequació i actualització dels seus sistemes, controls i procediments. Aquest procés es complementaria amb la sol·licitud al regulador de la qualificació d'entitat de crèdit, mantenint la seva missió i principis d'actuació, però homologant-se, a efectes societaris, jurídics i regulatoris, amb la resta d'institucions del seu sector”.

En un document datat el 8 d'agost, Sanromà adjudica el contracte (que curiosament finalitza aquest dimarts 15 d'octubre) a Deloitte, encara que no indica en el mateix qui van ser els altres licitantes. Aquest mateix dia, Sanromà adjudicava un altre contracte curiós: 156.090 euros a PricewaterhouseCoopers (PwC) per a el “disseny i creació dels manuals de polítiques, procediments i controls de gestió dels diferents riscos en els quals incorre l'entitat, segons la normativa actual, tant d'àmbit estatal com a nivell europeu, que regula el sector financer, i que incorporin les millors pràctiques de mercat”.

En altres paraules, són 156.000 euros per al disseny i la creació dels manuals de polítiques, procediments i control de riscos de l'ICF. El termini d'execució d'aquest contracte començava el 9 d'agost i dura fins a final d'any.

Joaquim Triadú (PwC)En una resolució idèntica a la de Deloitte (només canvia l'objecte i el nom del beneficiat), Sanromà també va adjudicar a aquesta companyia el contracte sobre el servei de “assessorament per a la modelització i implementació de la funció d'auditoria interna”. A PwC també hi ha un home fort de Convergència: Joaquim Triadú, exconseller de Presidència a l'últim Govern de Jordi Pujol i un dels exponents del sector negocis de CDC més propers a Mas, de qui va anar company de Govern.

KPMG, una altra de les grans auditores que treballen amb el Govern autonòmic, no podia quedar-se al marge i també ha rebut algunes compensacions. Economia, per exemple, li va concedir la “consultoria sobre l'impacte pressupostari de diferents alternatives estratègiques d'explotació de concessions administratives de gestió immobiliària i d'equipaments” el passat 27 de setembre per 47.795 euros.

Sánchez-Camacho va pactar amb Mètode 3 l'eliminació de les proves de l'espionatge

Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, va signar un pacte confidencial al juny passat amb els amos de l'agència de detectius Mètode 3 perquè destruïssin quantes proves tinguessin del presumpte espionatge del seu menjar amb Victoria Álvarez, l'exnúvia de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat, que ella mateixa havia denunciat quatre mesos abans.

Camacho va acordar en un document secret, al que ha tingut accés EL PAÍS, destruir “el contingut de l'enregistrament d'àudio en el restaurant de la Camarga [Barcelona]” i les proves de “que Mètode 3 [que va gravar la conversa] va pagar el menjar”. Un enregistrament que posseeix el jutge que instrueix aquest cas d'espionatge prova com un detectiu de Mètode 3 va pagar el menjar per endavant i es va presentar com el “assistent” de Sánchez-Camacho que va fer la reserva de la taula.

Camacho advertia en el seu pacte escrit a aquesta agència de detectius, presumpta autora del seu espionatge, que ella i el seu partit podien “haver tingut coneixement de la següent informació, la qual es declara confidencial”:

— Dades sobre clients investigats per Mètode 3.

— Correus electrònics dels signants, així com informació privada continguda en suports digitals.

Un portaveu de la líder del PP català va eludir en conversa amb aquest periòdic explicar i detallar el contingut de l'acord.

Camacho es comprometia per escrit a destruir les proves en la seva poder que danyaven a Mètode 3. El punt primer del pacte assenyalava: “Les parts declaren i reconeixen que posseeixen, unes de les altres, informació sensible que podria afectar al seu honor, intimitat i la pròpia imatge. Amb la finalitat de preservar aquesta informació en l'esfera íntima de cadascuna de les parts i, especialment el contingut de la conversa mantinguda en el restaurant de la Camarga el 7 de juliol de 2010, les parts es comprometen a guardar secret, no divulgant-la a tercers”.

Sánchez-Camacho va acusar a Mètode 3 d'espiar el seu menjar amb la exnovia de Pujol Ferrusola. L'acord per escrit detalla que la dirigent del PP i el seu partit tenen “informació sensible” contra Mètode 3.

El document no aclareix com va obtenir el PP aquesta informació ni com va conèixer els “clients, correus i la informació policial sobre Mètode 3” quan encara no s'havia aixecat el secret del sumari del cas de l'espionatge, alguna cosa que va ocórrer el 19 d'agost de 2013, dos mesos després.

Francisco Marco, amo de Mètode 3, va denunciar davant la policies que algú havia entrat en el seu correu electrònic i que aquest material podia servir de base a amenaces sobre la seva intimitat. “Algú va activar i va configurar el correu electrònic mail@metodo3.com, des del telèfon blackberry que disposava Francisco Marco quan aquest es trobava encara detingut en els calabossos de les dependències judicials, sense disposar dels seus estris personals, que li van ser intervinguts en el moment de la seva detenció, entre ells el seu telèfon mòbil”, resa en la denúncia presentada pel seu advocat.

En ella es recull que en el mòbil de Marco, ja requisat, va quedar registrat aquest missatge a les 17.16 del 21 de febrer de 2013: “Enhorabona, ha configurat correctament mail@metodo3 amb el seu dispositiu blackberry. Començarà a rebre nous missatges en 20 minutos”. No hi havia ordre judicial d'intervenció teléfonica. I en el seu telèfon, sempre segons la denúncia, Marco posseïa “correus electrònics personals i professionals, missatges de text personals, fotografies personals i informació pertanyent a l'esfera més íntima del denunciant”.

El lletrat escollit per guardar l'original del pacte entre Camacho, Mètode 3 i la exnovia de Pujol Ferrusola és un advocat afí a l'exsecretari d'Organització del PSC José Zaragoza, presumpte mediador entre Mètode 3 i Camacho perquè, a petició de la dirigent popular, segons els detectius, es gravés el menjar. L'advocat d'un dels autors de l'enregistrament ha demanat al jutge que citi com a testimoni a Zaragoza.

Sobre l'acord subscrit entre Mètode 3 i Sánchez-Camacho, Marco va declarar a EL PAÍS: “És confidencial. Ha estat Sánchez-Camacho la que ha confirmat tots els extrems del pacte. Jo no tindria cap problema en què Sánchez-Camacho faci públic el document que ella ha corroborat públicament que existeix”.

El jutge ha admès dues proves clau per investigar el cas: que s'identifiqui als mossos que tenia com a escorta Camacho el 7 de juliol de 2010 i se'ls citi com a testimonis i que el PP identifiqui a la secretària que va fer la reserva en La Camarga per a la seva citació com a testimoni. Pretén verificar si el PP va fer o no la reserva, si Camacho tenia escorta en aquesta data i si inspeccionava els locals on menjava, com ella va assegurar al jutge. La líder del PP no va desconfiar quan va ser advertida per l'amo de la Camarga que al vespre havia acudit el seu “assistent” per visitar el reservat. I davant el jutge va atribuir aquesta visita als seus escortes.

Les defenses dels imputats de Mètode 3 volen provar que Camacho va consentir el seu enregistrament. La dirigent del PP ho nega.

Yaser Arafat va ser enverinat amb poloni

El líder palestí Yaser Arafat va morir enverinat amb poloni, segons fonts properes a la recerca de la seva mort citades pel diari de negocis rus 'Kommersant'. El periòdic informa que la recerca de les causes de la mort d'Arafat ha acabat i que les conclusions de les proves forenses han estat lliurades a la vídua, Suha Arafat.

Se suposa que és la vídua qui ha de decidir si és necessari o no revelar oficialment els resultats, informa 'Kommersant'.

La recerca, realitzada per especialistes francesos, suïssos i russos, es va dur a terme després de l'exhumació de les restes del difunt al novembre de 2012 a causa de la sospita que Arafat havia estat enverinat amb poloni 210, una substància radioactiva.

Un tribunal francès va obrir la recerca sobre la mort d'Arafat a l'agost de 2012 després que un institut suís revelés que hi havia descobert alts nivells de poloni 210 en els efectes personals del exdirigente, la qual cosa podria suggerir que va ser enverinat.

Després de l'exhumació, l'Autoritat Nacional Palestina es va mostrar disposada a iniciar un procés legal contra Israel davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) si les proves forenses de les restes mortals de Yaser Arafat demostraven que havia estat assassinat.

"Tenim proves i indicacions que [Arafat] va ser assassinat, incloent declaracions de líders israelians sobre la necessitat de desfer-se d'Arafat, però necessitem proves per enviar-les al TPI", va dir per aquell temps el director del comitè de recerca palestí, Tawfiq Tirawi.

El líder de la resistència palestina va morir a l'edat de 75 anys. Al novembre de 2004 va caure malalt i va entrar en coma en el seu complex de Ramallah, a Cisjordània, on havia passat dos anys confinat per l'Exèrcit israelià. La causa exacta de la seva defunció mai es va conèixer doncs mai es va fer una autòpsia com demanaven els palestins.

En llibertat el treballador de Tv3 detingut per filtrar els sous dels col·locats de CiU

Un grup d'unes 20 persones entre familiars, amics i companys de treball han rebut al treballador, que ha estat alliberat després de romandre retingut en la comissaria dels mossos d'esquadra de Gavà 48 hores després de la seva detenció. Tots li han acollit amb aplaudiments i emoció, perquè li creuen innocent dels càrrecs que se li atribueixen i perquè consideren del tot desproporcionat el rigor i la pressió a la qual han estat sotmesos ell i la seva família. Les dades revelades són tan certes que la colla de feixistes col·locats per CiU segueix cobrant per sobre dels 90 i 100.000 euros anuals, malgrat les mentides del nazicatòlic Artur Mas.

Ha quedat en llibertat amb el càrrec de descobriment i revelació de secret en relació a la filtració de dades sobre el ERE que projectava la direcció de col.locats a dit de la CCMA. El cas es veurà més endavant en un jutjat de Barcelona. Un altre aspecte inquietant del succés és el fet que, durant més d'un any, els treballadors han estat sotmesos a una recerca policial secreta al millor estil de la Gestapo de la qual no es coneixen els límits.

A més, cal recordar que la informació que va sortir del correu de l'adreça de la CCMA fa 14 mesos, ha resultat ser certa: aquest agost passat s'ha tancat un procediment col·lectiu de 205 acomiadaments.

Els arxius filtrats en 2012 contenien dades amb les retribucions de tot el personal, exceptuant els sous de l'adreça de la CCMA, de Tv3 i de Catalunya Ràdio. Es tractava d'una informació salarial llargament reclamada pels representants dels treballadors. Actualment i després d'acomiadaments i retallades salarials en la plantilla, la direcció segueix cobrant per sobre dels 90 i 100.000 euros anuals.

Detingut un treballador de TV-3 per revelar els sous dels col.locats


Els Mossos van detenir ahir a Castelldefels un treballador de l'àrea de postproducció de TV-3 per presumptament haver filtrar el juliol de l'any passat els sous dels col.locats a la TV pública i les seves respectives indemnitzacions per acomiadament, unes dades que, si no fos una vergonya i mostra de la corrupció i el nepotisme, haurien de ser públiques doncs es paguen amb diners dels contribuents. El treballador, que està detingut a la comissaria dels Mossos a Gavà i dissabte que ve passarà a disposició judicial, és un "gran expert en internet", segons fonts de la investigació. Foto: Accionistes de l'Ara, les "estrelles" que facturen més de 50 milions a Tv3.

Les PAH demanen a CiU que no enviï mossos al desallotjament del bloc ocupat a Salt

Girona va acollir ahir una nova trobada de les Plataforms d'Afectats per la Hipoteca (PAH) catalanes, a la qual hi van assistir unes 150 persones, per unir esforços i exigir a la Generalitat que defensi els interessos de la ciutadania: "Volem que la Generalitat es posicioni a favor de la població i es planti davant de la Sareb", va ressaltar la portaveu de la PAH, Ada Colau. Les associacions volen que l'administració no col·labori ni enviï mossos als desnonaments, com el que està previst el 16 d'octubre al bloc ocupat de Salt: "La demanda de l'Agència de l'Habitatge d'ajornar aquest desallotjament arriba tard perquè no tenim cap garantia que finalment s'aturi", va criticar.

Actualment a Catalunya ja existeixen 60 PAH i, des d'aquestes mateixes entitats, denuncien que la societat que gestiona els actius de la reestructuració bancària (Sareb) disposa com a mínim d'uns 8.000 pisos buits mentre hi ha milers de famílies desnonades al carrer. Segons la fundadora de la PAH, les terres catalanes són la zona de tot l'Estat on "més s'han consolidat" aquestes associacions que lluiten contra els desnonaments. Ahir, unes 150 persones -vingudes d'arreu del territori català- es van reunir al pavelló de Fontajau de Girona en assemblea per tractar algunes de les qüestions més importants que afecten el col·lectiu.

D'una banda, es van posar en comú idees i problemàtiques que afecten les entitats de cada zona i també es van unir esforços i llançar un nou crit comú: que la Generalitat "defensi" els interessos dels ciutadans. "Volem que se segueixi l'exemple d'Andalusia o Navarra on s'han aprovat lleis d'expropiació temporal de l'ús d'habitatges que siguin propietat de la Sareb o altres entitats financeres", va exigir Colau.

Segons les entitats, la societat viu una "situació d'emergència" i les administracions públiques haurien de "donar suport" a la població si no volen perdre la "poca legitimitat" que els queda. "La Generalitat expropia constantment per fer coses mil vegades menys importants que això i, per tant, ara cal que actuï", va dir la portaveu.

D'altra banda, les PAH catalanes també van voler valorar la decisió de l'Agència d'Habitatge de Catalunya que abans d'ahir va donar a conèixer que havia demanat al jutjat que s'ajornés el desallotjament del bloc de Salt. "Aquest moviment arriba tard perquè no dóna cap garantia que s'acabi aturant el desallotjament, per això ara fem una crida perquè la societat es mobilitzi el proper dimecres 16 d'octubre", va valorar Colau.

Comunicat a Sanitat


En principi, segons la PAH de Girona, està previst que milers de persones d'arreu de l'Estat -entre diputats, personalitats de la cultura, de formacions polítiques o Bombers- es desplacin fins al bloc ocupat de Salt per mostrar el seu suport i aturar el desallotjament que està previst per a les nou del matí. "Dilluns comunicarem a Sanitat que es preveu que vingui molta gent perquè pugin prendre les mesures convenients que creguin necessàries", va ressaltar la portaveu de l'associació gironina, Marta Afuera.

En aquest sentit, totes les PAH catalanes van assegurar que tot i la manca de suport continuaran ocupant blocs d'edificis i defensant els seus ideals. "De moment tenim 13 edificis ocupats però la PAH només està fent visible un fenomen social que està passant, la gent està ocupant massivament pisos d'entitats financeres", va subratllar Colau. que va ressaltar que és necessari que Espanya "normalitzi" aquesta situació tal i com han fet altres estats d'Europa i ha conclòs el seu discurs tot assegurant que "tot i que desallotgin el bloc de Salt" continuaran ocupant nous edificis i no pararan la seva lluita.

200 milions més robats perquè suri el submarí S-80 de l'incompetent feixisme espanyol

El Ministeri d'Indústria aportarà l'any proper 208,7 milions d'euros per corregir el sobrepès de més de 120 tones del S-80, el primer submarí de nova generació de disseny íntegrament espanyol. Es tracta d'un crèdit reemborsable, a interès zero, que la drassana pública Navantia hauria de retornar quan lliuri el submergible a l'Armada, que ja ha costat 2.135 milions d'euros. El més probable, però, és que els 15.000 milions avançats ja per Indústria per finançar els grans programes d'armament que enriqueixen al ministre traficant Morenés acabin sent condonats i que corrin a càrrec dels pressupostos generals. Cap militar ni cap feixista del PP-PSOE ha estat cessat per incompetència i corrupció.

Encara no se sap quant costarà esmenar el problema de disseny del S-80. Sí se sap que la desviació en el pes és d'aproximadament el 7% del desplaçament en rosca (sense combustible ni pertrechos), que estava previst en 1.700 tones. És a dir, unes 120, en comptes de les 70 que es va calcular inicialment.
més informació

L'Armada paga 14 milions més per saber com ‘aprimar’ el submarí


Segons els experts, l'excés de pes fa que el centre de gravetat del buc s'aproximi al d'embranzida, la qual cosa pot provocar un efecte baldufa, a més d'impedir-li emergir. Per evitar-ho, cal allargar el casc entre set i 10 metres, la qual cosa afegeix altres 20 tones i eleva el sobrepès a un total de 140.

L'habitual és que Indústria prefinancie fins al 60% dels nous programes d'armament, amb l'argument que es tracta de subvencionar desenvolupaments tecnològics. No obstant això, aquest departament ja havia desemborsat més d'1.300 milions per al submarí S-80, per la qual cosa estaria esgotada gairebé tota la prefinanciació prevista, la qual cosa ha obligat al Govern a augmentar-la en més de 800 milions, fins a completar els 2.135 del pressupost total del programa. Els primers 208,7 es desemborsaran en 2014.

Aquesta fórmula permet mantenir de moment la ficció que no augmenta el cost dels quatre submarins encarregats per l'Armada. Però ningú dubta que, al final, es dispararà el pressupost molt per sobre dels 2.135 milions previstos. Alguns experts estimen el sobrecosteen uns 800 milions.

Defensa es nega a sentir parlar de revisar el preu dels submarins fins que rebi el primer d'ells i comprovi que funciona. Només llavors decidirà si manté la comanda de quatre unitats i a quin preu. Però, donat el retard del projecte, això no serà abans de 2017.

Per indicació de la signatura nord-americana Electric Boat, que ha signat un contracte d'assessorament amb l'Armada per valor de 14 milions, la construcció del primer submarí de la sèrie, el S-81 Isaac Peral, s'ha paralitzat, per la qual cosa serà l'últim a sortir de la drassana. La raó és senzilla: el S-81 està ja construït en més del 70%, per la qual cosa caldria serrar-ho per allargar el casc; mentre que la construcció del S-82, que es convertirà en el primer de la sèrie, va per menys de la meitat.

El S-80 no solament és el projecte més costós de la indústria militar espanyola, sinó que pot convertir-se en el seu major fiasco. De moment, ha danyat la imatge internacional de Navantia —que havia aconseguit gran prestigi amb la venda de fragates a Noruega o Austràlia— i amenaça amb deixar a Espanya fos del lucratiu mercat de submarins.

Encara que Defensa insisteix que aquests problemes són freqüents en prototips, l'informe preliminar de Electric Boat assenyala greus deficiències en els mecanismes de control i procediments d'enginyeria. Fuentes de Navantia asseguren que els responsables del programa han estat substituïts (inclòs el director de la drassana de Cartagena) i al capdavant del mateix s'ha posat a l'almirall retirat José Manuel Sanjurjo -família del general criminal i feixista nomenat per l'homosexual Alfons XII Marquès del Rif per els seves matances de marroquins-, sota dependència directa del president de la companyia, José Manuel Regirada.

Aquests canvis, fruit de la reorganització de l'empresa, no suposen depuració alguna de responsabilitats. I tampoc la hi ha hagut en l'Armada, que tenia l'obligació de supervisar la marxa del projecte.

Ni una auditoria pública, ni una comissió de recerca, ni una compareixença parlamentària. Alguns experts assenyalen que si ningú demana responsabilitats és perquè aquestes poden estar repartides: la jubilació forçosa dels enginyers més experimentats de Navantia i la decisió de dissenyar un submarí en solitari (després de trencar amb la drassana francesa DCN) li correspondrien a l'anterior Govern.

Els orígens del feixisme a Europa

Vicenç Navarro: Aquest article analitza els orígens del nazisme a Europa, assenyalant els punts semblants que estan donant-se ara en aquest continent. L'article assenyala que les polítiques neoliberals són les responsables d'aquest fenomen.

Un dels majors mites que es reprodueix en els establishments econòmics i polítics europeus és que les polítiques d'austeritat promogudes en la Unió Europea pel govern alemany són conseqüència del temor que aquest país, Alemanya, té al perill de la inflació, doncs s'assumeix (erròniament) que va ser la inflació la que va causar el sorgiment del nazisme a Alemanya i la victòria d'Hitler en aquell país. D'aquí la necessitat de dur a terme les polítiques d'austeritat (amb les retallades de la despesa pública, incloent el social, i la baixada de salaris que caracteritza tals polítiques).

Aquesta explicació del que està ocorrent a Europa ha aconseguit la categoria de dogma, de manera que quan s'explica el perquè el Banc Central Europeu té com a objectiu principal (en realitat, l'únic) el control de la inflació, la resposta estàndard és que aquesta va ser una condició que va posar el govern alemany i el seu Banc Central, el Bundesbank, perquè s'establís el Banc Central Europeu, i això com a resultat del temor del govern alemany al fet que la substitució del marc per l'euro pogués disparar la inflació.

Aquest mite, no obstant això, és fàcil de mostrar que no es correspon amb l'ocorregut a Alemanya. L'historiador econòmic Frederick Taylor, en un interessant article “The German trauma”, publicat en New Statesman (05.09.13), qüestiona aquesta interpretació, aportant dades que assenyalen l'error de dita suposada.

Mostra, en primer lloc, que la inflació no estava limitada a Alemanya, doncs altres països, com Àustria, Hongria, Rússia i Polònia, havien tingut també una elevada inflació, sense que hagués donat motiu al sorgiment del nazisme. I en altres moments, Grècia, Itàlia i França havien tingut també nivells d'elevada inflació sense que aparegués un Hitler en la seva vida política. La inflació, doncs, no va ser la causa del nazisme.

En realitat, si mirem l'evolució econòmica, relacionant-la amb la política, veiem que Hitler va sortir triat en 1933. I el que va caracteritzar el període pre 1933 no va ser una elevada inflació, sinó una enorme depressió econòmica, acompanyada i causada, en part, per les enormes polítiques d'austeritat que s'estaven imposant i que van crear una enorme destrucció de llocs de treball (sis milions) i una gran insatisfacció i empipament popular amb el establishment polític del país, alguna cosa semblant al que està ocorrent ara en la perifèria de la Unió Europea. I en aquesta depressió, com accentuava Taylor, hi havia deflació, el contrari a la inflació.

Aquesta enorme austeritat estava sent imposada pel establishment econòmic i financer alemany (que Taylor defineix com la upper class d'Alemanya). Aquesta austeritat es considerava necessària per pagar els enormes costos de les reparacions que els aliats havien imposat a l'Alemanya perdedora de la I Guerra Mundial (i la severitat de la qual havia estat denunciada per Keynes en el seu llibre The Economic Consequences of the Peace, escrit en 1919).

I també tenia per objectiu controlar el perill d'inflació, conseqüència de l'elevat deute públic i el gran dèficit públic (resultat del pagament de les reparacions). Aquesta austeritat va ser reeixida a reduir la inflació (reducció que va beneficiar a la upper class), però va danyar en gran manera a les classes populars. D'aquí va sorgir el nazisme, basat en l'empipament popular, i ajudat per les profundes divisions de les esquerres.

És interessant assenyalar les semblances amb els períodes actuals. Estem veient un rebuig de les classes populars cap a aquesta Europa que no consideren, amb raó, la seva Europa. I aquest rebuig inclou als partits governants o exgovernants d'esquerra, que han contribuït a aquesta austeritat.

D'aquí el sorgiment del feixisme de base popular al llarg d'Europa, realitat que el establishment europeu (incloent les seves esquerres governants) ha facilitat que aparegui, i que ara no entén. Les lliçons dels anys trenta expliquen que després de la II Guerra Mundial, els aliats van actuar d'una manera diferent a l'ocorregut després de la I Guerra Mundial, perdonant-se la meitat del deute que Alemanya tenia amb els aliats, fet que l'Alemanya actual, beneficiària d'aquella mesura dels aliats, s'oposa a acceptar per a aquells països, com els països perifèrics, que han adquirit enormes deutes amb l'Estat alemany i amb els bancs alemanys, resultat de les polítiques d'austeritat que han estat imposant. Aquesta és la situació que està portant a l'aparició del feixisme popular a Europa.

L'Acord de Londres, o sobre el deute extern d'Alemanya, de 1953


Es coneix amb aquest nom al tractat o acord que va consistir en la quitació o anul·lació de part del deute alemany en un 62%, tant els deutes contrets en el període d'entreguerres, com els deutes resultants de la postguerra, per part de 25 països creditors d'Alemanya, tant els que posseïen més deute (EUA, Regne Unit i França) com Espanya, Bèlgica, Canadà, Ceilan, Dinamarca, Grècia, Iran, Irlanda, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Noruega, Pakistan, Suècia, Suïssa, la Unió de Sud-àfrica i Iugoslàvia, entre uns altres, que van acordar l'anul·lació del deute en un 62,6%.

2 vídeos: La policia de la dictadura trenca la muralla humana a Pamplona i deté el jove Goñi

Desenes d'agents de la policia espanyola han trencat avui a la matinada la muralla humana que des de dissabte impedia que fos detingut i empresonats Luis Goñi, condemnat a sis anys de presó pel fet de pertànyer a l'organització juvenil basca il·legalitzada Segi. A dos quarts de dues, els antiavalots han carregat contra els centenars de manifestants s'aplegaven a la plaça Navarreria de Pamplona. Segons el diari Naiz hi ha hagut tres ferits.

Goñi s'havia amagat al juliol, quan el Tribunal Suprem va ratificar la sentència condemnatòria, però fa uns quants dies va difondre un vídeo anunciant que reapareixeria públicament a Pamplona.

Per aquest motiu ahir a migdia s'havia convocat una manifestació, que va acabar a la plaça Navarreria, on els participants van formar una muralla humana al voltant de Goñi per evitar que fos detingut i empresonat. Una assemblea al vespre va decidir de quedar-s'hi tota la nit.

Ahir a l'horabaixa, Goñi va comparèixer davant els mitjans per llegir un comunicat d'agraïment pel suport i la solidaritat de tots els manifestants. 'Hem convertit en realitat la muralla popular. S'ha palesat que la voluntat i les ganes de lluitar del poble tenen prou força per a superar qualsevol obstacle. El fet de convertir la solidaritat en compromís ha deixat clar que la societat basca no està disposada a continuar plegada de braços veient com s'emporten segrestats militants polítics. Hem optat per la desobediència. Aquest és el camí que seguirem.'

També va dir que no hi havia cap obstacle que pogués impedir 'la reivindicació, la solidaritat, i el compromís' del poble i que l'exemple era que ell continuava a la plaça. 'Deien que em detindrien de seguida, però una vegada més la muralla popular de Pamplona, com a Sant Sebastià i Ondarroa, ha construït unes parets molt fortes i sóc ací, lliure en el cor de Pamplona, envoltat d'amics. No sé quant de temps hi aguantaré, però tingueu per cert que la força que m'heu transmès és espectacular.'

No és pas la primera vegada que part de la societat basca es mobilitza per una acció similar. Fa pocs mesos, una muralla humana va impedir unes quantes vegades la detenció de joves condemnats, que finalment van ser detinguts per l'Ertzaina, després d'hores d'apartar tots els manifestants.