dijous, 12 d’agost de 2010

Camps i el PP: Entre endollats, lladres i xupòpters

Ràdio Televisió Valenciana segueix sa política caiquil. Després de múltiples denúncies per manipulació de la informació, sempre favorable a la Generalitat valenciana de Francisco Camps, i a la presumpta vinculació de l'anterior director general de Canal 9, Pedro Castro, amb la trama de corrupció Gürtel, ara s'ha sabut que hi ha irregularitats en l'assignació de places. La filla de l'ex director de Ràdio 9, Javier Gomar, ha heretat la plaça que va deixar vacant el seu pare, com a "expert/a en producció", amb un salari de 51.255 euros a l'any. Després de la seva destitució l'octubre de l'any passat al capdavant d'aquesta emissora, a Gomar (foto, a l'extrema dreta) li van assignar un lloc com a productor, que va abandonar al maig perquè fos ocupada per la seva filla.

Vides, paral.leles? Segons el diari Levante, les vides laborals dels Gomar circular en paral.lel des del juny de l'any passat. La filla, com a periodista amb una beca a la televisió valenciana. El pare, com exdirector de Ràdio 9, amb un sou de 78.000 euros.

Destituït i novament contractat el 19 d'octubre, el nou director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, va signar la destitució de Javier Gomar, que es va dur 19.100 euros d'indemnització per cessament. El dia 23 d'aquell mateix mes va ser contractat novament com "expert en producció" amb plaça adscrita al consell d'administració, on va estar fins al maig de 2010.

De becària a productora Mentrestant, a la seva filla se li acabava la beca a Canal 9 i es va presentar a una nova convocatòria per continuar en aquest mitjà, però no ho va aconseguir, així que la solució va ser posar a la jove periodista a la vacant deixada pel seu pare, per la qual cosa la van nomenar experta en producció, amb un sou de 3.600 euros mensuals.

Un nou càrrec per al pare Al seu pare, Javier Gomar l'han recol·locat en un contracte per obra com "assessor tècnic". També dins de la categoria primera, amb el sou màxim.

L'especulació dispara els preus dels cereals

Dmitri Bábich: Al llarg de les últimes setmanes en els mercats de productes agroalimentaris dels països membres de l'UE s'està produint una pujada gradual dels preus dels cereals. A França, la tona de blat ha arribat als 210 € (en lloc dels 110 € que costava abans), i a la Gran Bretanya el preu de l'ordi s'ha duplicat en l'últim mes i mig. L'augment de preus dels cereals sol comportar l'encariment de la farina i dels productes de forn i les pastes. El més probable és que els consumidors europeus triguin una mica en assabentar d'això, ja que els forners i botigues solen tenir contractes a 30 dies, que permeten als comerços seguir rebent els productes d'acord amb els preus antics.

La veritat sigui dita, en alguns països de la UE els forners i els fabricants de farina han experimentat un creixement de preus de la matèria primera tan desorbitant, que estan pensant en rescindir els contractes amb les cadenes de distribució, preferint pagar les multes corresponents a haver de treballar amb pèrdues. Així que és possible que ja al setembre, els consumidors europeus sentin l'escalada dels preus. La premsa europea està buscant els culpables i alguns mitjans ja semblen haver-lo trobat. En opinió del diari Financial Times, la culpa és del Govern de Rússia que ha suspès les exportacions de blat entre el 15 d'agost i el 31 de desembre de 2010. El diari no parla de l'especulació borsària, com si res tingués a veure.

"Aquesta decisió està enviant un senyal errònia -creuen els periodistes britànics-, els majoristes, podrien deixar-se portar pel pànic i optar per "guardar-se per millors temps el blat de què disposen. Altres països podrien seguir l'exemple de Rússia i limitar les exportacions per protegir els mercats nacionals".

L'autor de l'article sembla estar vivint al juny, quan encara no havien passat ni la sequera ni les pluges torrencials que han castigat el centre d'Europa. A Rússia, els pronòstics per a la collita d'aquest any s'han rebaixat en un 25%; a Polònia, en un 10%, i a Eslovàquia i Hongria, en un 30%, en relació amb l'any passat.

Amb semblants catàstrofes naturals ja no es tracta de protegir els mercats ni als productors nacionals, sinó d'assegurar la quantitat de blat imprescindible per cobrir les necessitats del país.

A més, val la pena destacar que Rússia no té influència directa en el mercat de cereals de la UE.

El principal destí de les exportacions russes són els països de l'Orient Mitjà. El que no vol dir, d'altra banda, que la UE no marca les repercussions que pugui tenir la suspensió de les exportacions russes. "Després de no obtenir el blat necessari de Rússia, Egipte i altres grans compradors de l'Orient Mitjà buscaran les quantitats necessàries als països europeus, el que farà que el blat abandoni el nostre mercat", opina el diari polonès Gazeta Wyborcza.

En realitat, en condicions anàlogues, els països europeus solen fer tot el que està en la seva mà per garantir el subministrament de gra. Serveixi com a exemple Polònia, el més gran dels països de l'antic bloc de l'Est que s'ha incorporat a la Unió Europea i que compta, a més, amb un sector agrari important.

A la segona meitat dels 90 va tenir lloc allà un dèficit temporal de gra, que els fabricants de farina van aprofitar per elevar ràpidament els preus (se sospita que hi va haver una confabulació d'aquests industrials per augmentar concertadament el preu de la farina). Com a conseqüència, es va disparar també el preu del pa, arribant a assolir nivells superiors als actuals tot i que, en aquell moment, l'energia elèctrica i els carburants usats pels productors d'aquesta cadena eren molt més baixos que avui.

Què va fer llavors el Govern? En aquestes condicions, el Viceprimer Ministre Roman Yaguelinsky va prendre la difícil decisió d'obrir les fronteres del país a les importacions -lliures d'aranzels- des d'Hongria, Eslovàquia i la República Txeca. Aquests països havien tingut aquest any una bona collita i van vendre tant gra a Polònia que el mercat va estar proveït durant dos anys. Els mercats es van calmar, els preus van caure i tot va tornar a la normalitat.

Quan el 2006 es va tornar a disparar el preu de la farina, la situació no es va resoldre recorrent a les importacions, sinó limitant les exportacions. Llavors Polònia era membre de la Unió Europea i es va adoptar la decisió de treure al mercat intern les reserves de gra acumulades per a casos d'intervenció en compliment de la política comuna de la UE. Aquest pas es va donar quan la crisi alimentària estava només començant, i els resultats van ser una altra vegada positius: els preus van tornar a caure.

En aquests dies a Polònia es tornen a escoltar veus que demanen l'adopció de mesures urgents, ja que els preus dels productes agrícoles estan batent tots els rècords.

En aquestes condicions, què hauria d'haver fet Rússia -que no integra la Unió Europea- a més que Ucraïna ha restringit l'exportació de gra i quan no està clar si l'aconseguit és de la suficient qualitat per a la fabricació de pa? Exactament el que ha fet: curar-se en salut i assegurar el pa per a la seva població.

En l'esmentat article del Financial Times, en què es censura l'egoisme de la decisió russa, l'autor proposa que, en comptes de recórrer a les seves pròpies reserves, Rússia hauria d'haver recorregut als sistemes d'assegurament internacionals, però el problema és que aquests sistemes no existeixen a dia d'avui; caldria crear-los.

"Hi ha una necessitat de crear un sistema internacional, potser sota el paraigua de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). D'acord amb aquest sistema haurien de fixar clarament les normes per les quals un Estat podria suspendre l'exportació de productes agrícoles, proposa el diari. Això faria més previsibles dels comportaments en els mercats i limitaria el sorgiment de situacions de crisi provocades per expectatives negatives".

És molt probable que aquest sistema sigui una bona idea. Però no hem d'oblidar que, fins ara, ningú ha mostrat interès en que Rússia formi part d'aquest sistema. Rússia porta intentant entrar a l'Organització Mundial de Comerç (OMC) des de 1993 (quan encara es coneixia com l'Acord General sobre Aranzels i Comerç).

Però els nous membres d'aquesta organització són admesos només quan estan d'acord tots els antics.

De manera que la nostra incorporació a l'OMC no s'ha arribat a produir, per la negativa d'un o altre Estat membre, inclosos molts països de la UE, que fins 2004 s'oposava a aquesta incorporació.

Entre els arguments-mai confessats de manera oficial-usats per la UE i pels EUA hi ha el que s'estarien llançant senyals incorrectes si es fes semblant regal a la Rússia de Putin. Dins i fora de Rússia es podria interpretar l'admissió a l'OMC com una (immerescuda) mostra de confiança d'Occident cap a Moscou.

I just ara que Occident necessitaria el blat rus per estabilitzar els preus, els dóna per recordar l'OMC i que seria una excel lent idea obligar Moscou vendre la seva gra sota les normes d'aquesta organització internacional.

Des d'aquesta perspectiva, cal preguntar-se si no va ser positiu el fet que Rússia no entrés en el seu moment a l'OMC. Els periodistes que cobreixen la informació de l'Organització Mundial del Comerç ho saben perfectament: a l'OMC hi ha quatre membres-EUA, UE, Japó i Canadà-que tenen més drets que ningú, mentre que la resta de països més que tot tenen molts compromisos i molt pocs drets.

Una mica com en el llibre de George Orwell, tots els animals són iguals però alguns animals són més iguals que altres. Així que no queda sinó agrair a EUA ja Geòrgia per posar traves a la nostra adhesió a l'OMC.

Gràcies a aquestes traves hem pogut prendre la nostra decisió sobre la moratòria a l'exportació de gra amb total independència.

La cua a la sanitat catalana, qüestió de classes

CCOO de Catalunya ha alertat que hi ha diferències 'abismals' en el temps d'espera per ser operat segons la regió sanitària i el centre assignat a cada pacient. El sindicat ha assegurat que fins i tot hi ha regions que estan en situació de 'col·lapse', com el Vallès Occidental. El sindicat diu que tot i que la mitjana d'espera en les operacions més prevalents està per sota dels 6 mesos de garantia, això 'emmascara' que aquesta situació no es dóna a tots els territoris. Així, una pròtesi de genoll a l'Hospital Parc Taulí suposa un temps d'espera de dos anys, mentre que al Pirineu només és de dos mesos i 37 dies. Aquestes diferències també es donen entre centres de la mateixa regió.

El Departament de Salut té establertes 14 operacions amb temps de garantia, que és de mig any. Arribat aquest moment si el pacient no ha estat intervingut al seu centre assignat pot demanar que es faci l'operació en un altre hospital. El responsable de Política sanitària de CCOO, Toni Tuà, ha dit que la conselleria 'no diu cap mentida' quan assegura que la mitjana de Catalunya compleix aquest temps de garantia, però ha destacat que aquesta situació no es dóna a tot el territori.

Per exemple, una artroscòpia a la regió sanitària de l'Alt Pirineu Aran té un temps d'espera de 44 dies (1,48 mesos) i a Barcelona és de 179 dies (5,98 mesos). A més, si el centre hospitalari assignat dins de la regió barcelonesa és l'Hospital Parc Taulí de Sabadell l'espera arriba als 525 dies (17,58 mesos). Tot i aquestes xifres, la mitjana de Catalunya per aquesta intervenció és de 5,25 mesos.

Una diferència semblant es dóna en el cas de les proves diagnòstiques, tot i que CCOO ha criticat que en aquest apartat les dades no es disgreguen per centre sanitari sinó que només es fa per regió. Així, a la regió sanitària de Lleida triguen 13 dies en realitzar una ecografia ginecològica i al a Catalunya central 74.

Diferències al mateix territori

Les diferències però també són molt importants entre centres de la mateixa regió sanitària. Per exemple, una operació de varius a l'Hospital Vall d'Hebron requereix 14,3 mesos d'espera i 12 dies a l'Hospital de Sant Rafael, també a Barcelona. Tuà ha dit que quan demanen a la conselleria el perquè d'aquesta situació, el Departament contesta que hi ha pacients que no volen canviar de centre. El sindicat però desconfia que aquest percentatge sigui molt elevat.

Una altra situació destacada és la que es dóna al Vallès, on per una pròtesi de genoll s'ha d'esperar 25,52 mesos si la intervenció és al Taulí -centre que registra el temps d'espera més elevat per aquesta intervenció- i només 6 mesos a l'Hospital Mútua de Terrassa.

Interessos dels hospitals i dels metges


Segons Tuà, el fet que hi hagi aquetes llistes d'espera i que no es derivin els pacients a altres centres s'explica per múltiples i molt diversos factors. Entre aquests, ha destacat que hi ha centres que 'alenteixen' les llistes per pressionar al Servei Català de la Salut perquè els hi compri més activitat i també ha fet referència a l'actitud dels metges 'que tenen interessos més enllà del centre' i que veuen com la llista d'espera 'afavoreix' la seva activitat a la sanitat privada.

Davant d'aquesta situació, CCOO ha reclamat més qualitat en la informació sobre llistes i temps d'espera per a les proves diagnòstiques, que es publiquin les llistes i els temps d'espera de les visites a especialistes, que es doni l'opció de derivar pacients a altres centres per fer proves i que el temps d'espera es calculi des del moment en que el ciutadà va al seu centre d'atenció primària.

EUA minimitza els míssils S-300 a Abkhàzia

Els plans de Rússia de desplegar a Abkhàzia sistemes de defensa antiaèria S-300 no és una novetat per als Estats Units, va declarar el portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Philip Crowley: "No podem dir si Rússia ha desplegat els seus nous sistemes allà o no, ho estem establint. La situació mateixa no és una novetat, ja que els sistemes d'aquest tipus van ser desplegats allà fa cert temps", va dir Crowley.

La vigília, el Comandant de la Força Aèria russa, general Aleksandr Zelin, va declarar que Rússia desplegarà un sistema S-300 en el territori d'Abkhàzia, de manera que "completarà els mitjans terrestres de la defensa antiaèria a les repúbliques caucasianes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud".

Al seu torn, la Cancelleria de Geòrgia va qualificar el desplegament dels S-300 a Abkhàzia per Rússia com l'incompliment de les obligacions internacionals, inclòs l'acord d'alto el foc del 12 d'agost de 2008.

Rússia va reconèixer la sobirania de les dues antigues autonomies georgianes -Abkhàzia i Ossètia del Sud- el 26 d'agost de 2008, poc després d'haver frenat l'ofensiva militar de l'Exèrcit georgià contra Tskhinvali, la capital sud-osseta.

En resposta Tbilisi va trencar les relacions diplomàtiques amb Moscou i va anunciar que les dues repúbliques són territoris ocupats. Més tard, Moscou va signar amb les dues repúbliques sengles acords de cooperació per a la vigilància de les seves fronteres.

Herrera: Traspàs dels trens i reforma de la Constitució

El diputat d'ICV-EUiA Joan Herrera ha ofert una roda de premsa des de l'estació de Renfe de Tarragona des d'on ha aprofitat per reclamar que, en la Comissió Bilateral del mes de setembre, el govern espanyol traspassi el servei de Regionals a la Generalitat de Catalunya per tal de donar compliment a l'Estatut: "Volem que es compleixi tot l'Estatut, però no en tenim prou amb això", ha afirmat Herrera que també ha volgut deixar molt clares dues exigències al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero: "Cal que l'Estat refermi el pacte que va significar l'Estatut i cal reformar la Constitució per avançar cap a un estat federal plurinacional. És hora que el PSOE reformi la Constitució per que permeti l'encaix de Catalunya i el seu Estatut", ha insistit.

Joan Herrera reclama un front comú a Madrid perquè Zapatero no rebi cap tipus de suport dels partits catalans fins que no es compleixi l'Estatut "de dalt a baix" i carrega contra l'estratègia "del peix al cove" de CiU.

"Cal que es canviïn les regles del joc", ha remarcat el dirigent ecosocialista que també ha criticat l'actitud d'Artur Mas que mentre critica la posició de Zapatero respecte l'Estatut després "el salva de totes les votacions al Congrés". Per això, Herrera ha lamentat que ara Mas afirmi que l'Estatut "està en via morta" perquè això significa tornar a l'estratègia "del peix al cove sense ambició". "Els demanem coherència i no declaracions altisonants de finals d'estiu", ha dit Herrera que ha tornat a apostar per "un front comú" a Madrid "perquè Zapatero no rebi cap tipus de suport dels partits catalans fins que l'Estatut es compleixi "de dalt a baix".

En una roda de premsa acompanyat per les caps de llista per Tarragona en les eleccions al Parlament i en les eleccions municipals, Hortènsia Grau i Arga Sentís, Herrera també ha qualificat l'estació de Tarragona com "un exemple de com no s'han de fer les coses que mostra les mancances que pateixen un milió de viatgers cada any".

Així, el portaveu ecosocialista al Congrés ha recordat que Zapatero es va comprometre a realitzar un estudi de les connexions ferroviàries en les àrees metropolitanes de Catalunya "que no s'ha fet", i ha reiterat la prioritat que el seu partit concedeix al ferrocarril convencional com a mitjà de transport idoni entre grans poblacions i també per a la mobilitat urbana. "No és de rebut que es posposi allò que afecta el dia a dia de milers de persones, que en el cas de Tarragona viatgen de peu fins a Barcelona", ha manifestat.

"ICV-EUiA més d'esquerres i més ecologista"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha defensat avui: “ICV-EUiA tindrà millors resultats si aconseguim implicar electoralment aquells amb qui hem treballat colze a colze al carrer i hem portat les seves reivindicacions a les institucions”. Miralles ha destacat “la coherència social i d’esquerres d’ICV-EUiA”. Una coherència que, segons ha dit: “Respon a mantenir un peu a les institucions i l’altre peu al carrer: Això ens fa coherents i diferents”. Segons el vicepresident d’ICV-EUiA: “La nostra coalició ha defensat el Programa del Govern d’Entesa i, alhora, ha estat al costat de la gent, especialment dels treballadors, en les seves reivindicacions”. És per això que “ara cal sumar políticament a la coalició dirigents sindicals i de col·lectius socials que volen una Catalunya més d’esquerres i més ecologista”.

Miralles ha recordat “la participació activa de la coalició en la defensa de lo públic”, cas del suport a la comunitat educativa i pel que fa a la seva oposició a aspectes de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), o el suport a les plataformes per la defensa de la salut pública i el transport públic. També ha destacat “el suport als drets de les persones immigrades”, “el compromís amb el laïcisme, el republicanisme i la memòria democràtica”, o “el treball conjunt amb les associacions de defensa dels animals i contra l’energia nuclear”.

El dirigent d’esquerres també ha reiterat “l’adhesió explícita d’ICV-EUiA a la vaga general contra la reforma laboral del pròxim 29-S”. Així, Miralles ha afirmat que “pels treballadors la vaga general del 29-S i les eleccions al Parlament de Catalunya són part de la mateixa lluita”. En conseqüència, ha fet una crida al compromís polític de sindicalistes i activistes socials, instant-los a “sumar-se a l’opció d’ICV-EUiA per aconseguir, junts, anar més enllà i continuar impulsant polítiques més a l’esquerra i de defensa dels drets dels treballadors”.

“Aquesta és la millor força per a ICV-EUiA: La gent compromesa dia a dia amb el benestar de les persones i la millora del país”, ha dit Miralles.

Aquesta és la democràcia sionista!

Les càmeres de televisió han captat el moment angoixant en que un nen palestí, de cinc anys d'edat, veu el seu pare arrestat pel robatori d'aigua. Khaled Jabari plora i es lamenta en el turment i la confusió mentre els soldats israelians arrosseguen al seu pare Fadel al districte cisjordà d'Hebron. Caminant descalç, el nen es desespera pregant als sionistes que no prenguin el seu pare. Un dels soldats recull el noi i el treu de l'escena abans de Fadel és detingut i emportat en un 4x4. Després de veure el metratge, Hashem Abu Maria, de la Defensa dels Nens Internacional caritat, va dir que era obvi que el nen va pensar que el seu pare no tornaria.