Empaperen la façana dels Maristes contra els abusos del germà Lucio

Uns 60 exalumnes dels maristes de l'escola Champagnat de Badalona han fet aquesta tarda la tercera concentració de protesta davant de la seva antiga escola. Exalumnes i altres ciutadans solidaris s'han tornat a manifestar i han posat enganxines amb la foto del germà Lucio Zudaire, denunciat per haver abusat d'un nombre indeterminat encara d'alumnes, doncs de moment ja són tres els afectats que ho han fet públic però tothom és conscient de que hi manquen encara molts que ho callen. També hi ha altres germans de l'ordre dels maristes que han estat denunciats per abusos semblants.


Els agrupats a la pàgina de fb "Yo tambien quiero que el Hermano Lucio reciba su merecido" demanen que l'església incomuniqui al pederasta reincident i sense panediment declarat i l'expulsin de la congregació. "Si no ho fan, els maristes es fan còmplices de pederastia, per molt que hagi prescrit penalment el delicte", afirmen els presents.

Algú d'ells, avui agent de l'ordre públic, i víctima del germà Lucio "encara que no vaig patir el que sí va soportar en Màrius (Fuster)" -diu- es lamenta de la pasivitat dels maristes davant escàndols com aquest. "Jo em sentia especialment cofà d'haver estat als maristes, a part dels dies que vaig sortir plorant pel que m'havia fet fer el germà Lucio", comentà visiblement emocionat. "És un corporativisme contraproduent, doncs fa mal a tota l'ordre", insisteix.

ICV, a través del seu president, Àlex Mañas Ballesté, ha expresat la solidaritat amb els convocants, en nóm de la coalició ecosocialista: "Albert, com a president de ICV Badalona, com a regidor de l'Ajuntament i com ex alumne del centre en la mateixa època en que es van cometre aquests delictes us vull expressar el meu suport personal i en nóm de ICV Badalona, el nostre suport humà i la nostra solidaritat. Avui ens serà impossible assistir-hi però estem a la vostra disposició per tot allò que creieu us podem ajudar o ser útils".

Com a consequència de la denúncia l'alcaldia de Planoles ha apartat al germà Lucio de les seves activitats al centre de colónies del maristes, on havia estat col.locat per l'ordre.

L'assassinat d'Osama indefens: Un acte covard i criminal de terrorisme d'estat d'EUA

Ni hi va haver un intens foc creuat a l'interior del complex ni els homes de Osama Bin Laden anaven armats com es va dir en un principi. Els nous detalls de l'operació contradiuen, un cop més, la versió oficial que l'administració Obama ha facilitat en els últims dies. El diari The New York Times revela que encara que la missió va ser "caòtica i sagnant", també va ser "extremadament unilateral", amb una força de més de 20 membres dels SEAL-la força de mercenaris especial nord-americà-que va aconseguir despatxar en només 40 minuts a un grapat d'homes de Bin Laden que no van oposar resistència i que estaven desarmats.

Una descripció de l'operació que avalen les imatges publicades aquest dimecres per les agències de comunicació a les què apareixen tirotejats els protectors de Bin Laden entre bassals de sang.

Tot i que aquestes fotografies han sortit a la llum, el president Barack Obama ha anunciat que la polèmica i "atroç" imatge del cos d'Ussama "no serà exhibida com un trofeu", encara que tampoc es descarten filtracions.

Nens i dones a la casa

Funcionaris nord-americans han confirmat que els únics trets contra els militars al complex de Abbottabad, on s'amagava el líder d'Al-Qaida des de fa sis anys, es van produir al començament de l'operació quan el correu de Bin Laden, Abu Ahmed al-kuwaitià, va obrir foc des de la porta del darrere de la casa de convidats adjacent a la residència on Osama estava amagat.

Un cop mort l'kuwaitians i una dona que l'acompanyava, els militars no van tornar a prémer el gallet per defensar-se cap altre atac sinó que van ser matant un a un els homes que es van trobar al seu pas: el correu de Bin Laden, el germà i un cop a l'habitació principal del pis de dalt, van disparar al propi Osama i van ferir a la dona que es trobava amb ell.

Segons l'administració Obama, el relat dels esdeveniments ha variat cada dia pel fet que fins ara no havien pogut recopilar els informes de l'equip SEAL i ha assegurat que les forces especials van rebre trets només arribar al complex, de manera que van assumir que tots estaven armats a l'interior. Una idea que després es va demostrar errònia en comprovar que la majoria dels que es trobaven a la residència eren dones i nens i que ni tan sols Bin Laden anava armat quan se li va abatre.

El covard mercenari que va assassinar Osama deaarmat

L'altre dada que ha sortit a la llum és que va ser un home el que va disparar i va matar el líder terrorista. Un militar del comandament especial Team 6 que serà condecorat en una cerimònia secreta en què només participaran els seus companys de missió. El seu nom romandrà en l'anonimat per raons de seguretat, segons informen els mitjans d'EUA

El nom que sí que ha sortit a la llum ha estat el del militar que va organitzar l'operació des del Centre d'Operacions conjuntes de la Base Aèria de Bagram a l'Afganistan: el vicealmirall William H. McRaven, un dels mercenaris "caçadors de terroristes" amb més experiència dels EUA

McRaven va ser qui va entrenar al grup de SEAL que va capturar i va matar a Bin Laden, segons informa el diari The Washington Post. Fa dos mesos li va ser encomanada la missió que acabaria amb el líder d'Al-Qaida si sortia bé, o trencaria les relacions entre EUA i el Pakistan si no tenia èxit.

El passat divendres quan Obama va autoritzar la CIA dur a terme la missió, el director de l'agència Leon Panetta, li va donar llum verda i li va comunicar com i quan es portaria a terme.

"Ningú sabia que ell ja havia rebut l'ordre d'acabar amb Osama Bin Laden", ha declarat el republicà Bill Shute, que juntament amb una delegació de congressista, es va reunir amb McRaven aquest mateix divendres.

Actes Electorals de caràcter central d'ICV-EUiA

Actes Electorals de caràcter central d'ICV-EUiA per a aquestes Eleccions Municipals 2011. Aquest llistat d'actes pot ser que hagi de ser modificat durant els dies que dura la campanya, canvis que tan bon punt coneguem us farem saber. Divendres, 6 de Maig, a les 00:00 (és a dir, a la mitjanit d'avui dijous), inici de campanya amb Joan Herrera, Jordi Miralles i Joan Josep Nuet (entre d'altres), al Centre Cívic MAS GUINARDÓ (Plaça Salvador Riera, 11, Barcelona).

DIUMENGE 8 DE MAIG
ACTE A L'HOSPITALET AMB CAYO LARA
12:00h PLAÇA LLUÍS COMPANYS

DILLUNS 9 DE MAIG
VISITA DE GASPAR LLAMAZARES
16:30h SANT ADRIÀ DEL BESÓS (per confirmar)

DIMARTS 10 DE MAIG
ACTE A TARRAGONA AMB JOAN HERRERA i MERCÈ CIVIT
(per confirmar)

DIJOUS 12 DE MAIG
ACTE A GIRONA AMB JOAN HERRERA i MERCÈ CIVIT
(per confirmar)

DIVENDRES 13 DE MAIG
ACTE-SOPAR A LLEIDA AMB JOAN JOSEP NUET i JOAN HERRERA
(per confirmar)

DISSABTE 14 DE MAIG
MANIFESTACIÓ UNITÀRIA CONTRA LES RETALLADES
11:30h PLAÇA CATALUNYA DE BARCELONA

DIUMENGE 15 DE MAIG
MÍTING CENTRAL ICV-EUiA-EPM
11h MERCAT DE LES FLORS DE BARCELONA (carrer Lleida, 55)

DIVENDRES 20 DE MAIG
ACTE FINAL DE CAMPANYA A BARCELONA
AUDITORI - Sala Oriol Martorell (carrer Lepant, 150)

El poder escandalós de les mútues sanitàries patronals

Vicenç Navarro: La majoria de la ciutadania no coneix ni està informada sobre les Mútues Patronals d'Accidents i Malalties laborals, que tenen un enorme poder. Les seves decisions afecten el benestar i qualitat de vida de la majoria de la població treballadora al país. Són mútues establertes per compensar les famílies dels treballadors que moren en accidents laborals o queden incapacitats temporal o permanentment com a conseqüència d'aquells accidents, o emmalalteixen com a resultat de causes laborals.

Es financen amb aportacions empresarials que, en realitat, són aportacions basades en les rendes del treball originades a l'empresa. Les quantitats que aquests mútues manegen són enormes. El 2010, la diferència entre els ingressos i les despeses va ser la impressionant xifra de 5.000 milions d'euros. Aquests fons són gestionats per representants del món empresarial que són també els que, en la pràctica, gestionen els criteris de compensació als treballadors i el criteri de definir si les causes de la mort, d'incapacitat i/o malaltia són laborals o no.

És aquesta capacitat de definició la que els dóna un enorme poder, que fins fa molt poc no s'ha qüestionat. Aquestes mútues assenyalen que no són elles, sinó l'Estat, qui defineix aquests criteris. Segons ells, el que la mútua fa és merament aplicar la normativa oficial. La realitat, però, és molt diferent.

Com a resultat d'aquest poder, Espanya es troba en una situació única en els països de l'OCDE (el club de països més rics del món): la de no haver tingut cap mort a causa d'una malaltia per causa laboral el 2000, el 2001, el 2002, el 2003 i el 2004. I el 2005, per primera vegada, tres persones -segons les xifres oficials aportades per aquestes mútues- van morir per malalties laborals.

Aquest nombre no ha variat des de llavors. L'any 2009 continuaven sent tres. Cap altre país de l'OCDE es troba davant aquesta situació de subregistre tan important de mortalitat a causa de malalties laborals. És una situació que pot i s'ha de definir com escandalosa.

En realitat, és molt fàcil calcular el nombre de morts que Espanya té com a conseqüència de malalties adquirides en el lloc de treball. Aquestes dades es poden obtenir extrapolant l'experiència en altres països amb poblacions laborals semblants que tinguin condicions de treball semblants a les existents al nostre país.

Segons el Grup de Recerca de Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra, a Espanya es moren al voltant de 14.000 homes i més de 2.000 dones per malalties contretes en el lloc de treball. Cada any hi ha 9.400 morts de càncer, 3.600 morts de malalties cardiovasculars i 1.700 morts de malalties respiratòries causades en el lloc de treball. I cap (repeteixo, cap) d'elles apareix en el registre oficial de morts de causa laboral d'aquestes mútues, que són les que subministren aquest tipus de dades.

Això vol dir que les mútues no paguen les compensacions degudes als familiars dels morts, aconseguint un estalvi i uns beneficis clarament exuberants. Tot i que es defineixen com a entitats sense afany de lucre, els ingressos entre els dirigents i gestors d'aquestes mútues, així com els pagaments per dietes complementàries, estan entre els més alts en el mutualisme espanyol.

Una mica semblant passa amb les malalties laborals, que a penes es registren en aquests mútues. Només es registren 30.000 casos anuals, la immensa majoria d'ells lleus i sense baixa. Les xifres reals, però, són molt més grans: Prop de dos milions de persones pateixen malalties laborals (un 9% dels treballadors i un 13% de les treballadores). De nou, l'estalvi de les mútues, basat en aquest subregistre, és enorme.

La seva taxa de beneficis depèn d'aquest subregistre i a això dediquen una gran quantitat de recursos: advocats, "experts" laborals i altres que constantment i diàriament testifiquen en els tribunals, negant la causa laboral de les malalties i de les morts. Lamentablement, no hi ha hagut cap canal de televisió pública o privada que hagi fet un reportatge crític d'una de les pràctiques més escandaloses existents al nostre país.

Fidel Castro: L'assassinat d'Osama Bin Laden

Els que s'ocupen d'aquests temes coneixen que, l'11 de setembre de 2001, el nostre poble es va solidaritzar amb el dels Estats Units i va brindar la modesta cooperació que en el camp de la salut podíem oferir a les víctimes del brutal atemptat a les Torres Bessones de Nova York. Vam oferir també immediatament les pistes aèries del nostre país per als avions nord-americans que no tinguessin on aterrar, donat el caos regnant en les primeres hores després d'aquell cop. És coneguda la posició històrica de la Revolució Cubana que es va oposar sempre a les accions que posessin en perill la vida de civils.

Partidaris decidits de la lluita armada contra la tirania batistiana, érem, en canvi, oposats per principis a tot acte terrorista que conduís a la mort de persones innocents. Aquesta conducta, mantinguda al llarg de més de mig segle, ens atorga el dret a expressar un punt de vista sobre el delicat tema.

En acte públic massiu efectuat a la Ciutat Esportiva vam expressar aquell dia la convicció que el terrorisme internacional mai es resoldria mitjançant la violència i la guerra.

Va ser, per cert, durant anys amic dels Estats Units, que el va entrenar militarment, i adversari de la URSS i del socialisme, però qualsevol que fossin els actes atribuïts a Bin Laden, l'assassinat d'un ésser humà desarmat i envoltat de familiars constitueix un fet avorrible. Aparentment això és el que va fer el govern de la nació més poderosa que ha existit mai.

El discurs elaborat amb cura per Obama per anunciar la mort de Bin Laden afirma: "... sabem que les pitjors imatges són aquelles que van ser invisibles per al món. El seient buit a la taula. Els nens que es van veure forçats a créixer sense la mare o el pare. Els pares que mai tornaran a sentir l'abraçada d'un fill. Prop de 3.000 ciutadans van marxar lluny de nosaltres, deixant un enorme forat en els nostres cors".

Aquest paràgraf conté una dramàtica veritat, però no pot impedir que les persones honestes recordin les guerres injustes desencadenades pels Estats Units a l'Iraq i l'Afganistan, als centenars de milers de nens que es van veure forçats a créixer sense la mare o el pare i als pares que mai tornarien a sentir l'abraçada d'un fill.

Milions de ciutadans es van marxar lluny dels seus pobles a l'Iraq, Afganistan, Vietnam, Laos, Cambodia, Cuba i altres molts països del món.

De la ment de centenars de milions de persones no s'han esborrat tampoc les horribles imatges d'éssers humans que a Guantánamo, territori ocupat de Cuba, desfilen silenciosament, sotmesos durant mesos i fins i tot anys a insofribles i embogidores tortures; són persones segrestades i transportades a presons secretes amb la complicitat hipòcrita de societats suposadament civilitzades.

Obama no té forma d'ocultar que Osama va ser executat en presència dels seus fills i esposes, ara en poder de les autoritats del Pakistan, un país musulmà de gairebé 200 milions d'habitants, on les lleis han estat violades, la seva dignitat nacional ofesa, i les seves tradicions religioses ultratjades.

Com impedirà ara que les dones i els fills de la persona executada sense Llei ni judici expliquin el que ha passat, i les imatges siguin transmeses al món?

El 28 de gener de 2002, el periodista de la CBS Dan Rather, va difondre per aquesta emissora de televisió que el 10 de setembre de 2001, un dia abans dels atemptats al World Trade Center i al Pentàgon, Osama Bin Laden va ser sotmès a una diàlisi del ronyó en un hospital militar del Pakistan. No estava en condicions d'ocultar-se i protegir-se en profundes cavernes.

Assassinar-lo i enviar-lo a les profunditats del mar demostra por i inseguretat, i el converteixen en un personatge molt més perillós.

La mateixa opinió pública dels Estats Units, després de l'eufòria inicial, acabarà criticant els mètodes que, lluny de protegir els ciutadans, acaben multiplicant els sentiments d'odi i venjança contra ells.

Mèxic: Ja són 120 els cadàvers a fosses clandestines

L'Exèrcit mexicà ha exhumat altres 11 cadàvers d'una fossa clandestina situada en un terreny de la Colònia Vicente Suárez, a la capital de l'estat nord de Durango, de manera que sumen ja 120 cadàvers trobats en cementiris il.legals, inclosos els sis cosss que avui han sigut trobats en la mateixa localitat. El mèdic Forense informa que fins a les 18h00 hores d'aquest dimecres 4 de maig del 2011 s'han localitzat 11 ossades corresponent 10 al sexe masculí i una més al femení", va indicar l'informe.

La Fiscalia General de l'Estat a través de l'Agent del Ministeri Públic i Servei
mèdic Forense en el mateix informe detalla que aquest dijous es continuaran amb les investigacions per part de les forces militars.

Entre dimarts i dimecres, s'han localitzat a la fossa 17 cossos que se sumen a troballes en la Colònia Providència i en el Fraccionamiento Las Fuentes, com al de les restes als voltants de Los Herreras, al municipi de Santiago Papasquiaro (Durango).

Des d'inicis del passat mes d'abril, han estat trobades tres fosses clandestines, però encara no s'ha ofert detall sobre el rerefons dels successos.

Paral.lelament a les ossades trobades al nord de l'estat mexicà, les autoritats mexicanes han trobat en les últimes setmanes 183 cossos en 40 fosses clandestines a Tamaulipas (nord), corresponents a víctimes de segrest per part del cartell Los Zetas.

D'acord a diverses versions, la majoria dels cossos corresponen a passatgers d'autobusos interurbans.

L'estat de Durango forma part de l'anomenat Triangle Daurat, juntament amb els districtes de Sinaloa i Chihuahua, usat per les organitzacions mafioses per a la sembra de marihuana i rosella.

A més, l'anomenat Triangle Daurat també ha estat escenari de les guerres entre narcotraficants.

III Concentració als MARISTES CHAMPAGNAT "NO ENS CALLARAN"

Els 578 membres que a fb recolzen la campanya "Yo tambien quiero que el Hermano Lucio reciba su merecido", convoquen la tercera concentració de protesta davant els Germans Maristes de l'escola Champagnat de Badalona, al C/ Ignasi Iglesias, cantonada Dos de Maig, avui dijous, 5 de maig, a les 19h.

La música dels estels a les Canàries

Neix el primer festival que aconsegueix reunir en un mateix espai astronomia, ciències espacials, art i música. I en un marc incomparable. El Starmus Festival es celebrarà entre el 20 i el 25 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu, a les illes de Tenerife i La Palma, on el grup Tangerine Dream interpretarà cançons que ha composat amb el so que emeten les estrelles.

La filla d'Osàcar es fa càrrec de la publicitat de la Generalitat

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fitxat a la filla de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, Mònica Osàcar, com a responsable de la publicitat institucional de la Generalitat. Mas ha pres aquesta decisió malgrat la imputació d'Osàcar en el cas Palau per un presumpte desviament de fons des de la institució musical cap a CDC quan aquest era tresorer del partit convergent.

Mònica Osàcar s'encarregarà doncs, de decidir a quins mitjans de comunicació es publiquen les campanyes institucionals, una distribució dels anuncis que es determina segons les simpaties d'un govern cap a alguns mitjans i que suposa una important injecció de diners en els escollits. Segons ha informat El Confidencial, el sou de la filla d'Osàcar serà un dels més baixos de la seva categoria, tot i que això significa que estarà aprop dels 4.000 euros bruts al mes. Cal tenir en compte que la publicitat institucional depèn ara del departament de Presidència, és a dir, directament d'Artur Mas. Mònica Osàcar ja va treballar en aquesta àrea del Govern català els dos últims anys de Jordi Pujol com a president.

El nomenament de la filla d'Osàcar és un gest més de CDC cap al seu extresorer imputat. I és que el passat 15 d'abril, quan Osàcar va anar a declarar per aquesta causa judicial, dirigents convergents com Oriol Pujol i Jordi Turull, ja el van acompanyar com a símbol de recolzament. També es molt recordada l'abraçada entre Mas i Osàcar [a la imatge] quan el primer va guanyar les eleccions.

Puig, implicat al cas del Port, defensa als mossos acusats

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha mostrat la seva plena confiança en els sis mossos imputats per haver protegit suposadament narcotraficants i ha destacat que no adoptarà mesures en contra seu i que es tracta d'"excel·lents professionals" amb una trajectòria "impecable i irreprotxable". En declaracions als periodistes als passadissos del Parlament, Puig ha mostrat el seu respecte per la decisió del jutge, encara que ha evitat valorar-la i ha insistit que arribarà "fins al final" per defensar la innocència dels sis mossos imputats, informa Efe.

El conseller, que s'ha mostrat convençut que s'acabarà mostrant la innocència dels imputats, ha fet públicament una aferrissada defensa dels sis mossos i ha assenyalat que es tracta de policies "reconeguts, felicitats i condecorats", amb una trajectòria "impecable i irreprotxable" i que han prestat un "servei magnífic al país".
Sense mesures cautelars

En consonància, Puig ha afirmat que el Departament d'Interior no adoptarà cap mesura cautelar en contra dels sis mossos imputats, ja que, ha insistit, compten amb tot el suport del conseller, del director de la policia i dels comandaments dels Mossos d'Esquadra.

Puig ha ressaltat, en aquest sentit, que totes les persones, inclosos els policies, han de veure respectat fins a l'últim moment el dret a la presumpció d'innocència.

El conseller ha evitat valorar l'actuació del jutge, per respecte a la divisió de poders, però ha afirmat que la justícia és "un món molt complex" i ha recordat que en aquest cas el magistrat ha actuat d'ofici, ja que la fiscalia no ha demanat les imputacions.

Trajectòria "impecable"

Puig ha insistit que tots els informes de què disposa avalen que la trajectòria dels acusats és "impecable" i que sempre van obeir les ordres dels seus superiors, de manera que confia plenament en la seva innocència.

El conseller també ha assenyalat, encara que de forma menys vehement, que el departament confiarà, "fins que es demostri el contrari", en la innocència dels altres agents que estaven prèviament imputats en la trama, entre ells un subinspector acusat de cobrar dels narcotraficants a canvi de protegir la xarxa.

El titular d'Interior ha comparegut per iniciativa pròpia davant la premsa, tot just dues hores després que s'hagi fet públic l'acte del titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona que imputa Salleras -a qui acusa de fins a cinc delictes, entre altres, d'omissió del deure de perseguir delictes i revelació de secrets-, així com dos sergents més del seu equip, dos caporals i un agent.

Un subinspector de drogues dels Mossos i cinc agents imputats per corrupció policial

El subinspector dels Mossos d'Esquadra Antoni Salleras ha estat imputat pel jutjat d'instrucció número 1, Joaquim Aguirre, de Barcelona, pel cas de presumpta corrupció policial obert des de fa mesos, en el qual hi ha implicat l'antic subcap de la comissaria de Vilanova i la Geltrú, Ferran Ranea, i dos agents més. El cas està relacionat amb un suposat intercanvi de favors anb confidents que eren narcotraficants, també imputats en la causa, i va sacsejar el cos policial fa uns mesos. Ranea va arribar a estar empresonat preventivament i ara està en llibertat provisional.

L'afer va revifar la setmana passada, amb la imputació de dos sergents de la unitat de drogues de la divisió d'investigació criminal (DIC) del cos, comandada per Antoni Salleras, i tres policies més. I aquest dimecres s'ha sabut que el subinspector també ha estat imputat. El jutge considera que li ha ocultat informació i també manté que hauria informat narcotraficants confidents que eren objectes d'investigació, segons la interlocutòria judicial. Tots els implicats han de declarar al jutjat els dies 10 i 11 de maig.

En aquesta trama, també estan imputats diversos agents de la Guàrdia Civil relacionats amb el mateix grup de narcotraficants. La fiscalia, però, ha demanat l'arxivament de la causa en relació als guàrdies civils, ja que considera que no hi ha prou proves per mantenir-los imputats.

ICV considera "molt greu" que Bildu no es pugui presentar a les eleccions municipals

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, lamentà que el Tribunal Suprem hagi impedit que Bildu es presenti a les eleccions municipals del proper 22 de maig i "inhabiliti la totalitat de les llistes per l'origen d'alguns dels seus membres". La decisió del TS: "És molt greu" perquè impedeix que un partit concorri a les eleccions en un estat democràtic i deixi "sense veu" una opció política: "És el més greu que pots passar en política: inhabilitar el joc democràtic", ha afegit.

"La gran condició que posava la Llei de partits era que havien de condemnar la violència, i tan Sortu com Bildu és el que van fer, però ara veiem que no és suficient", ha criticat Camats que també ha remarcat que una decisió "de tantíssima importància" no arribi "ni per unanimitat". "La sentència va més enllà de la Llei de partits i es fixa en l'origen dels seus membres per inhabilitar-los políticament per sempre", ha criticat la diputada.

Per tot plegat, Camats ha anunciat que demà el president de la formació ecosocialista, Joan Saura, i la diputada d'ICV al Congrés, Núria Buenaventura, oferiran una roda juntament amb Esquerra i NaBai, entre d'altres, per donar suport a Bildu.

400 professors universitaris i advocats critiquen la decisió del Suprem

Han comparegut al campus de la UPV de Leioa, en què també han participat professors propers al PSOE. Més de quatre-cents professors universitaris i advocats bascos han subscrit un manifest que ha estat presentat aquest matí en una roda de premsa realitzada al campus de la UPV de Leioa, i en què han criticat la decisió del Suprem espanyol d'anular les candidatures de la coalició Bildu.

El manifest recull que, en coincidència amb el vot particular emès en la decisió de l'Alt Tribunal espanyol, "impedir a una coalició de partits i candidats independents presentar-se a unes eleccions és un perjudici tant per l'opció política que representen els seus candidats com per a aquell sector de l'electorat que desitjaria votar a aquesta opció, així com pel conjunt de la societat, quan es retalla l'expressió del pluralisme polític i la correcta manifestació de la voluntat popular".

Afegeixen, a més, que "la lesió i el perjudici irreparable dels drets fonamentals a la participació política i l'exercici del sufragi que la prohibició judicial suposa només podria justificar-se, atenent a la jurisprudència interna i a la del TEDH, quan hi hagi una clara necessitat social imperiosa d'adoptar aquesta mesura, per ser constatada amb proves clares, no amb sospites i conjectures".

"Tot el contrari d'estar al servei d'ETA"

Critiquen també que el material probatori emprat pel Suprem espanyol per anul.lar les llistes de Bildu, "no permet establir que aquesta coalició estigui al servei o instrumentalitzada o en connivència amb ETA sinó, tot el contrari".

El manifest presentat avui remarca que "no seria comprensible que unes decisions incorrectes del sistema judicial deslegitimin la representativitat institucional i entorpeixin expectatives de pau llargament construïdes".

Albiol: “Fabra ha quedat en evidència amb la prohibició de les visites a l’aeroport”

Marina Albiol, candidata d’Esquerra Unida a Les Corts Valencianes, considera una notícia positiva que la Junta Electoral Central prohibisca les visites a l’aeroport de Castelló. “Fabra ha donat un exemple llastimós, un President de la Diputació saltant-se les normes a la torera, com si estiguera per damunt de la llei”.

La diputada afirma que la prohibició definitiva de la Junta Electoral Central de les visites guiades a l’aeroport confirma “el que tots sabíem, Fabra ha intentat utilitzar una instal·lació pagada amb els diners de tots i totes per a obtindre un rèdit electoral per al seu partit”, i agrega, “després d’un mes intentant desesperadament saltar-se la llei amb excuses peregrines, ens alegrem que finalment la JEC hage deixat clara la seua postura”.

A juí de la representant d’esquerres el President de la Diputació ha donat tot un exemple clar i obscè de joc brut en període d’eleccions amb l’aeroport de Castelló, utilitzant la seua condició de màxim mandatari provincial i President d’Aerocas de manera interessada. “Tenim un president de la Diputació que no respecta la llei electoral ni les regles del joc comunes, és completament intolerable la imatge que estem donant a la resta de l’estat”.

Albiol recrimina que el President de la Diputació, Carlos Fabra es comporta com el virrei de Castelló, “és creu que les infraestructures de les comarques del nord són de la seva propietat, i els habitants de Castelló els seus súbdits, aquesta ha sigut des de sempre la seua manera de governar, autoritària i partidista. Cal de manera urgent una altra manera de governar al servei dels ciutadans i ciutadanes”.