dilluns, 3 de gener de 2011

Herrera ignora EUiA i vol tirar pel dret, col.locant a Saura de senador

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha avançat que el seu partit preveu proposar a l'ex conseller d'Interior Joan Saura, entre d'altres candidats, com a futur senador, un lloc que ara ocupa Joan Josep Nuet, d'EUiA. ICV ignora així l'advertència de la Comissió Nacional d'EUiA que va alertar de que el trencament d'aquest pacte suposaria també el trencament de la coalició i espera que EUiA accepti la fatalitat i es resigni a fer de convidat de pedra i enganxar cartells: El mateix que ja van fer al PSUC amb els comunistes.

EUiA exigeix l'acompliment total dels acords signats a ICV

La Comissió Nacional d'EUiA es va reunir d'urgència el passat 16-D, arran la proposta de Jordi Guillot d'ICV de treure l'escó de Nuet per posar-hi Joan Saura, discutint la situació dels acords electorals de la coalició signats a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, acordant, per majoria quasi absoluta, 24 a favor, 2 en contra i 3 abstencions: "Refrendar la voluntat d’EUiA de donar continuïtat als acords de coalició amb ICV i exigir l’acompliment íntegre de l’acord corresponent a les eleccions al Parlament de Catalunya pel que fa a la presència d’EUiA a la Mesa del Parlament, al/la portaveu adjunt del Grup Parlamentari i al senador que correspon al Grup d’ICV-EUiA, sempre que els acords de representació plural en el marc del Parlament de Catalunya així ho possibilitin al nostre Grup".

"L’acompliment de tots els acords signats i protocol·litzats davant notari per part d’ICV-EUiA és un requisit indispensable i base de l’estabilitat i la confiança de la nostra coalició. Si es produís una decisió unilateral que trenqués aquest principi, la coalició ICV-EUiA es veuria abocada a un camí d’inestabilitat que podria desembocar en una crisi, dificultant l’avenç de la coalició, cosa que EUiA no desitja de cap de les maneres", afirmaren a l'Agència Sírius fonts d'EUiA.

ICV trenca els acords

Aquests fets, afegits als pactes d'ICV a Balears i València contra EU, confirmen l'opinió -generalitzada entre les bases d'EUiA- que ICV vol apostar també, a nivell nacional, per un gir cap a la dreta, a l'estil de la política de Romeva amb el grup dels verds europeus, creant una alternativa a Izquierda Unida, junt amb el sector que diuen Llamazarista i que, a Asturias mateix, ha expulsat als comunistes del PCA de les llistes.

Dins d'EUiA s'afirma que, de fet, els únics que defensen la coalició i la nefasta política erràtica dels seus dirigents són alguns dels que gaudeixen de càrrecs institucionals.

En una entrevista a Europa Press, Herrera ha justificat que Saura és un "gran actiu" d'ICV que, després de set anys al Govern tripartit, pot aportar "moltíssim en el debat sobre el model d'Estat" que es desenvolupa a la cambra alta.

Herrera considera que la proposta de Saura, si finalment prospera, "no hauria d'incomodar als seus socis de coalició -tot i que perdrien el seu senador-, perquè el retrocés de la coalició a les autonòmiques ha de suposar també canvis en la representació que fins ara es repartien els dos partits".

"En un escenari de retrocés en el que sortim del govern i perdem dos diputats - de 12 a 10 -, a l'hora d'escollir la nova representació s'ha de fer d'acord amb la nova realitat. En una coalició no retrocedeix sol un, retrocedeixen tots dos ", ha advertit Herrera als seus socis.

El secretari general d'ICV aposta perquè, després dels resultats electorals, és "obvi que en un context de menys presència s'ha de reavaluar com es trien els representants" de la coalició, i això passaria per designar Saura per al Senat.

En la passada legislatura, en què la coalició d'esquerres va formar part del Govern, EUiA va aconseguir un lloc a la Mesa del Parlament, una portaveu adjunta del grup parlamentari, i un senador autonòmic fruit de l'acord que vincula tots dos partits.

Actualment, fora de la Mesa, on només tenen representació CiU, PSC i PP, sense portaveu adjunt perquè el grup parlamentari no l'ha designat, EUiA podria perdre ara també el senador Nuet per Saura.

Segons Herrera, els acords en els quals se sustenta la coalició no necessiten els llocs exactes que es repartiran els dos partits, sinó que certifiquen clarament que "es garantirà la representació de les formacions en funció dels resultats electorals".

AMB LA "LLIÇÓ" APRESA

Per al secretari general d'ICV aquesta situació no passarà factura a les relacions amb EUiA perquè afirma que, si una "lliçó" han après tots dos, és que presentar-se a les eleccions per separat fragmenta el seu electorat i debilita les seves possibilitats d'obtenir representació.

En aquest sentit recorda que, en els últims comicis en què no es van presentar junts després d'una forta crisi interna, les autonòmiques de 1999, ICV només va obtenir tres escons i EUiA es va quedar sense representació parlamentària.

Així mateix, recorda que la decisió de presentar per separat impossibilitar que el primer tripartit es formés el 1999 i no el 2003, ja que llavors CiU va sumar 56 diputats, i la suma de PSC, ERC i ICV - 67 escons - es va quedar a un sol diputat de la majoria absoluta.

"La consolidació de l'espai d'esquerra que hem aconseguit passa pel manteniment de la coalició. El 1999 vam anar a les eleccions dividits i EUiA no va entrar i nosaltres ho vam fer molt debilitats. Tenim la lliçó apresa", ha sentenciat.

'L'Església és la major de les dictadures que hi ha, la més perfecta i cruel'

Jaume Santandreu (Manacor, 1938) ha estat durant 50 anys el capellà atípic. Fa dues setmanes va penjar uns hàbits que en realitat mai havia portat com els altres sacerdots. Va explicar en un llibre com de nen va ser abusat per un religiós. Parla obertament de la seva homosexualitat. I cada matí es lleva aviat, s'arremanga, i es posa mans a l'obra a Can Gazà, refugi dels marginats i exclosos de l'illa. Polèmic, 'incòmode' per alguns i incoherent per a altres, però també treballador, humil i senzill. Un home que es declara "enamorat de Jesús" i totalment contrari als postulats de l'Església.

- Com és la seva vida ara fora de l'Església?
- Era una mínima part de la meva vida, un petit servei que feia a unes persones molt determinades que em demanaven que compartís amb ells alguna data assenyalada, però el fet que fa molts anys el Bisbe no voldria donar-me cap parròquia ni càrrec feia que el meu paper fos més simbòlic. Encara que la gent em mirava com un capellà i d'una forma o altra havia de aclarir aquesta figura, perquè et identifiquen amb una institució, amb la part alta, amb la qual no només no tens ni el més mínim contacte sinó que està en contra de tot el que tu vius i penses.

- Per què deixar-lo ara després d'aguantar 50 anys anant a contracorrent?
- Jo actuo per impulsos. Si el cos m'ho demana, jo em tir. És com si això fos un divorci. Quan una parella està divorciada però no se separa, no ho escenifica, no ho fa públic, i és perquè hi ha raons, com poden ser els fills. Jo em mantenia pels centenars de milers de persones que em demanaven serveis, però l'últim any ja era desesperant i va arribar un moment en que vaig dir: "No vull fer això". Feia serveis lliures, fora de les esglésies i molt personificats. M'anava bé això perquè veia que gent em necessitava i no sabia dir que no. Vaig intentar deixar-lo un parell de vegades i no vaig poder. I ara ja he esgotat les forces físiques i morals, perquè la cosa s'havia fet tan gran que jo no estava a gust. I sempre m'he caracteritzat per una cosa, faig les coses amb molta passió i tan bon punt va deixar de creure en alguna cosa ho deixo. Per exemple, vaig fer cursos de Cristiandat, però en un moment vaig veure que allò no em funcionava, no hi havia vessant social. L'Hospital de Nit també ho vaig deixar. I ara el sacerdoci. L'últim empenta em va donar el Bisbe de tota manera.

- A finals de novembre va aparèixer al programa Salvados: Una altra Església Catòlica és possible de La Sexta i el Bisbe Murgui va convocar a una reunió. La seva renúncia va arribar poc després, què va passar en aquesta reunió?
- No va ser ni agradable ni desagradable, va ser una cosa molt distant, molt freda, impersonal... Van venir a fer-me una citació aquí, que semblava la Gestapo. I em van fer anar com de mala manera. M'esperava el Bisbe amb els dos vicaris generals. Tot va venir perquè van llegir al diari que jo sortiria en el programa del Follonero. Volien que suprimís el programa. Jo els vaig dir que era impossible, ja estava fet, ja havia signat que podien utilitzar la meva imatge. Però és que llavors encara no sabien el que diria. El que van veure al diari que sortia en l'anunci del programa i que els va molestar va ser una frase que després no va sortir al programa: "Són molt hipòcrites perquè mentre signen un manifest en contra dels gais tenen la mà a l'entrecuixa del secretari". Això segons sembla els va impressionar. Jo li vaig dir: "Bisbe, ara ja sé què he de fer per parlar amb vostè: sortir per la tele, perquè fa cinc anys que no m'heu dit res". Parlarem com una hora, però els dos vicaris no deien res. I al final jo vaig veure clar que m'havia d'anar. Necessitava escenificar la meva ruptura, la meva actitud. Perquè jo en l'Església ja no hi era, tot i que la gent em tenia. I em feia mal perquè quan acabava les cerimònies em deien: "Ah, si tots els capellans fossin com vostè jo aniria més a l'església". I jo pensava que estava fent l'efecte contrari, perquè el que jo volia que em diguessin era: "Aniria més a l'Evangeli".

- ¿Però la decisió última d'anar-se'n va ser seva o 'el van convidar' a marxar?
- Home, em van obrir les portes. Quan vam acabar la reunió els tres em van acompanyar a l'escala i el Bisbe em va dir "vagi alerta amb aquesta escala" Jo en aquell moment em vaig dir "no penso tornar a pujar-les mai més".

- ¿Murgui està lluny de la seva comunitat?
- Quan li vaig enviar la meva renúncia em va enviar una carta d'una fredor... La meva carta estava molt pensada, era molt personal. Li deia: "Humilment penso que amb aquest divorci l'església mallorqunia perd pluralitat i dialèctica però tant ella com jo mateix sortirem guanyant en coherència i llibertat". I en ella li recordava que a la reunió quan em van convocar al palau i amb els dos vicaris generals em van fer la promesa que buscarien i s'investigarien la denúncia que vaig fer de nen quan vaig patir abusos sexuals per part d'uns dels germans de La Salle. Ell em va enviar una carta molt freda, en la qual ja em treu el tractament de sacerdot i em parla de tu. Després de 50 anys de servir els pobres, el Bisbe em recorda que no puc administrar els sagraments. També em diu que "altres qüestions concretes de la teva carta estan en estudi". Més que fred, és gèlid. Sembla impossible que hi pugui haver persones amb una fredor tan gran. Almenys amb l'altre bisbe et podies lluitar, amb aquest res.

- ¿La gent té por al Bisbe?
- Però si és més una absència que una presència! Que renunciï, que se'n vagi, que faci el que vulgui, però que no ocupi un càrrec tan important com el que té.

- ¿Veu l'Església com una dictadura?
- És una dictadura perfecta i cruel. La més gran que hi ha. I no només et fan fer el que volen, et fan pensar el que volen. I jo no puc estar en una Església amb la qual no estic d'acord en res. Quan veig a Rouco Varela parlant em vénen ganes d'anar al bany. Va en contra de la meva gent.

- Què creu que pensaria Jesús de tot aquest "tinglado"?
- Crec que li donaria molt de coratge, com quan va anar al temple. Dins d'aquesta Església hi ha una part de gent que segueix l'Evangeli i Jesús, i aquests són molt dignes de respecte. Però aquesta gent d'una manera o altra hauria de mostrar signes que no està d'acord amb aquesta Església del poder, del comandament, de la vanitat... Això és un escàndol i l'Església de baix hauria de rebutjar-lo. Però no hi ha actitud crítica. Mira, Teresa de Calcuta. Ajudava als pobres, però mai va criticar els rics de l'Església, ni va parlar de controls de natalitat. Com pots estar a l'Índia amb milions d'habitants i amb un creixement diari de la misèria sense ensenyar-los a controlar? Tota aquesta gent és de base, però no és crítica perquè quan hi ha un crítica, et fan fora. És una dictadura, i sobre, una dictadura en nom de Déu, que és el que em mata.

- Encara hi ha massa armaris a l'Església?
- Jo li vaig dir al Bisbe: "Alerta, que els armaris us explotaran". Així com de pederastes hi ha pocs, religiosos homosexuals hi ha moltíssims. Més de la meitat ho són. I és per una raó sociològica. Per desgràcia la sexualitat pròpia no es viu de manera oberta i s'ha de justificar. La gran justificació per quedar solter és fer-se cura. Ets cèlibe, misogin, no vas amb dones i ningú no et demana res. Era el gran refugi. Ara intenten que no es facin, però, és a dir, poden anar a l'exèrcit americà i no poden anar a l'exèrcit de l'Església?

Una dona i un noi assassinats pels sionistes

Tres soldats israelians assassinaren a boca de canó ahir diumenge a un jove palestí de 21 anys d'edat desarmat perquè portava una ampolla que va atemorir als grans herois sionistes i per "no escoltar les presumptes ordres de detenció que se li van fer". Així ho van afirmar aquest diumenge diversos mitjans locals de Palestina, que identificaren la víctima com Mahmud Mohammad Dharaghma i han precisat que l'atac va ocórrer a la localitat de Nablus, a l'est de Cisjordània.

L'agència palestina Maan va assenyalar: "El cadàver estava cosit per les bales dels trets que li van efectuar, a molt curta distància, tres soldats. (El cadàver) era a la part est del pas Bekaot-Hamra".

Un altre testimoni del fet va afirmar que "estava a la part est del pas esperant l'autobús quan vaig escoltar els crits. Em vaig girar i vaig veure un jove en texans i una caçadora marró i amb les mans en alt", va relatar un testimoni identificat per l'agència com Hatim Frukh.

Els testimonis van afirmar que els uniformats es trobaven a una distància menor a tres metres i que van efectuar el foc pel fet que Mohammad "va entrar en una zona no autoritzada fora de la fila d'espera".

No obstant això, tot i que es va comprovar que la víctima tenia una ampolla de vidre que podria ser utilitzada com a arma, ningú va assenyalar que tingués intencions d'usar-la, sinó tot el contrari: "Va elevar les seves mans en senyal de pau", ha indicat el testimoni Hatim Frukh.

En un principi l'Exèrcit israelià va comunicar per mitjà d'un dels seus portaveus que "el palestí va tractar d'apunyalar un soldat amb un ganivet". Més tard, davant l'evidència de les seves mentides habituals, va confirmar la versió dels altres testimonis palestins

Va perdre la vida protestant

La mort de Mahmud Mohammad Dharaghma és la segona aquest cap de setmana. A la localitat de Ramallah, va morir una dona de 36 anys a causa de l'asfíxia provocada per la inhalació de gasos lacrimògens durant una manifestació el divendres en el llogaret de Bilin contra el mur de Cisjordània, construcció rebutjada per la Organizació de Nacions Unides (ONU).

Segons els testimonis de manifestants, metges i fotògrafs de premsa que es trobaven en el lloc del succés, la dona va perdre el coneixement després de quedar immersa en un espés núvol de gas lacrimogen, després que soldats israelians utilitzessin grans dosis d'aquest element per dispersar la massiva protesta.

Els dirigents palestins van qualificar la mort com un "crim de guerra" i van reiterar la crítica a la violència que l'Exèrcit israelià continua exercint en contra de les persones de Palestina.

Hisenda constata el frau fiscal milionari a Terra Mítica

Han passat més de tres anys des que la fiscalia va sol.licitar que un perit examinés la documentació del cas Terra Mítica. Ara, el perit designat pel jutjat d'instrucció nº 3 de València, que investiga la trama de factures falses que va defraudar a Hisenda almenys 4,4 milions d'euros amb les obres de construcció del Parc Temàtic de Benidorm Terra Mítica, detalla en 423 pàgines quan, quines empreses i amb quins imports s'hauria produït el delicte fiscal.

L'expert explica la seva tardança en el lliurament de l'informe en l'elevat nombre de persones implicades, l'abundant documentació i les nombroses empreses a investigar: 19 mercantils, entre elles la pròpia Terra Mítica, que en quatre diferents nivells va furtar suposadament a Hisenda un capital milionari manipulant la liquidació de l'IVA i l'impost de societats en els exercicis 2000 i 2001.

En essència, el perit assegura que dels papers inclosos en el sumari es desprèn que diverses empreses i empresaris van actuar de forma coordinada per endossar factures, per serveis no realitzats en la construcció del parc temàtic, que no van declarar. També constata que es van confeccionar factures inflades de treballs realitzats, que diverses de les empreses no tenien cap activitat i, però, van facturar per grans obres al parc temàtic, i que es van utilitzar testaferros. A més, que no van funcionar els controls en l'administració del parc de forma extraordinàriament evident i que diverses de les empreses van desaparèixer i els seus administradors van crear-ne de noves que, sense cap estructura, van tornar a facturar quantitats milionàries.

El perit parteix de la premissa de la Inspecció d'Hisenda, que va ser la que va denunciar el 2005 a la fiscalia les irregularitats. I aquesta és l'existència "d'una trama de facturació falsa i simulació d'operacions, tant de despeses com d'ingressos inexistents, que han donat lloc a defraudacions tributàries durant els anys 2000 i 2001".

Altos del Carrichal, Griba, Depimsa, C3 Ingeniería de la Construcción y del Medio Ambiente, Excavaciones Escoto i Terra Mítica són les mercantils que podrien haver comès delicte fiscal per superar el frau els 120.000 euros. La resta, hauria pogut cometre falsedat documental i mercantil.Las empreses de la trama del cas Terra Mítica s'agrupaven en diferents nivells. I el perit assegura que això "no era casual, sinó que obeïa a la manera d'operar de les empreses, tant en relació amb la resta d'entitats de l'estructura, com en les seves actuacions davant la Inspecció i altres òrgans de l'Administració tributària".

Segons el perit, en el primer nivell s'agrupen vuit empreses: Herrero Mantenimiento; Mecanizaciones Hermanos Muñoz, Mecanizados de Levante, Les Simetes de Partagás, Constructora Nou Mil·leni, Remel 2002, Ximo Dual i Construcciones y Reformas Valcoe. D'elles destaca: "L'existència d'una estructura empresarial insuficient per realitzar els treballs suposadament facturats i l'absència de qualsevol tipus de justificant documental (excepte les pròpies factures emeses) o d'altra índole, que acrediti tant la realització efectiva dels treballs que es qüestionaven, com el pagament dels mateixos".

Considera que "sí que ha quedat acreditada l'emissió d'un nombre considerable de factures, per un import global proper als 2.000 milions de pessetes l'any 2000 ja els 900 milions el 2001, per empreses sense historial o antecedents coneguts en els sectors econòmics en els que suposadament haurien treballat".
Nova creació

Més encara: "Bona part d'elles o eren de nova creació o es dedicaven a activitats totalment diferents, empreses que tampoc eren conegudes per cap dels operadors econòmics als quals se'ls ha requerit aquesta informació (ni tan sols bona part dels seus propis treballadors ). A més, no disposaven d'empleats per a realitzar aquests treballs o que els tenien en un nombre clarament insuficient". Així mateix, el perit afirma que "tampoc han acreditat l'adquisició de materials, equips i elements per a la realització dels treballs facturats, que no han justificat documentalment les operacions i que, finalment, ni tan sols han pogut acreditar els cobraments reals de les operacions facturades".

Red Moreno, Altos del Carrichal, Prexint Botànics, Trabajos Auxiliares del siglo XXI, Gribal i Desarrollo Gran Vía són el segon nivell. I es repeteix l'anàlisi del perit pel que fa a les evidents irregularitats, coincidents amb les assenyalades en el grup del primer nivell. En el tercer i quart nivell, l'expert situa com un únic grup a AST Ingenieros, Desarrollo de Proyectos, Instalaciones y Mantenimiento, C3 Ingeniería de la Construcción y del Medio Ambiente, Excavaciones Escoto i Terra Mítica.

Una mica d'història de Terra Mítica i sa ruina

Entre les empreses investigades hi ha cinc que destaquen: Desarrollo de Proyectos, Instalaciones y Mantenimiento, SA; C3 Ingeniería de la Construcción y del Medio Ambiente, SL; Altos de El Carrichal, SL; Excavaciones Escoto, SL, y Parque Temático Terra Mítica. De les dues primeres, l'administrador únic és Vicente Conesa Fernández Vitòria (foto, a esquerra), enginyer agrònom, ex militant del PP i un dels protagonistes d'un escàndol que ja va esquitxar el PP de la Comunitat Valenciana, un any abans de l'arribada d'Eduardo Zaplana a la presidència de la Generalitat, el 1995.


Conesa va ser identificat com l'interlocutor de Vicente Sanz, expresident provincial dels populars de València, en una gravació en la qual aquest assegurava que estava en política "per forrar-se". Una de les empreses de Conesa és encara adjudicatària d'un servei de jardineria del Parc Temàtic.

Al capdavant d'Altos del Carrichal, SL, apareix l'empresari Antonio Vicente Moreno Carpio, que té a més altres quatre firmes registrades i en actiu (encara que en dues d'elles no apareix activitat comercial), amb domicili social a Paterna. El seu objecte social és la promoció, construcció, demolició, compra, venda i lloguer d'edificis i locals.

Excavacions Escoto, SL, l'objecte social és l'actuació com a agent urbanitzador de tota classe de polígons industrials de promoció pública o privada, la construcció i urbanització, té com a administrador únic a Francisco Escoto Guaita, que a més està al capdavant del Grup Escoto Mapa SL. Una auditoria de 2003 va assenyalar "un volum significatiu de transaccions" amb diverses societats, la majoria part del mateix grup empresarial, però també amb sector industrial SAB, SL, administrada per Vicente Cotino, germà del conseller d'Agricultura del PP, Juan Cotino.

2'4 milios d'euros de frau

L'Agència Tributària va remetre a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia un expedient en el qual assenyalava a 12 empreses com a integrants d'un entramat per defraudar en els impostos de societats i de l'IVA en els exercicis 2000 i 2001 amb factures falses. Aquest frau, segons l'AT, es xifra en 4,4 milions d'euros. La Fiscalia del TSJ va explicar que la seva decisió d'ampliar la investigació a "unes 25 firmes, filials i instrumentals de les empreses inicialment assenyalades per l'Agència Tributària com defraudadores" obeeix a la necessitat de "aclarir tots els moviments d'un entramat que inclou empreses interposades".

Entre aquestes filials -que haurien actuat com instrumentals per a l'execució del frau denunciat per Hisenda-, es troben les mercantils de Conesa. Ja el 1995, el PP va admetre que Conesa, mitjançant Delta Ingenieros SA, va ser beneficiari de dues adjudicacions suposadament irregulars de l'Ajuntament de Benidorm, llavors presidit per Zaplana, per realitzar els denominats projectes del mapa sonor i mapa verd de la localitat.

Conesa va ser identificat com l'interlocutor d'una conversa telefònica amb Vicente Sanz, llavors president provincial dels populars de València i avui en l'administració de Radiotelevisió Valenciana. La gravació al.ludia a una presumpta mossegada en aquelles adjudicacions que ascendia a prop de 100.000 euros. El cas va costar el càrrec a Sanz, encara que Zaplana va aconseguir desmarcar-se, per no posar en risc la seva nominació com a candidat del PP a la Generalitat, en els comicis de 1995.

L'esmentat estudi acústic no va ser demanat per l'Ajuntament de Benidorm sinó ofert per Conesa a través de la intermediació de Sanz. Per al mapa sonor es van presentar tres firmes: CRC, Enginyeria Cartogràfica, SL; Delta Ingenieros, SA, i Tecmma, SL; Conesa era apoderat de les dues primeres. Elconcurso el va guanyar Delta Enginyers. Per fer l'estudi, Delta va buscar un equip de la Universitat Politècnica de València, que va cobrar 36.000 euros a Conesa per la feina. L'Ajuntament de Benidorm no va pagar l'estudi, però la Politècnica si va cobrar a Delta part del que li corresponia. A la cinta s'al.ludia a la suposada mossegada per l'impagament de l'Ajuntament de Benidorm.

Vicente Conesa tornà a ser actualitat deu anys després per una altra suposada pràctica irregular relacionada amb la seva activitat empresarial. La Fiscalia del TSJ ha inclòs a la signatura C3 Enginyeria de la Construcció i del Medi Ambient, SL, amb seu social al carrer del Pla Saïdia de València, en la trama empresarial de suposades factures falses en la declaració d'IVA.

Conesa figura com a administrador únic d'aquesta mercantil que en els últims anys ha contractat diversos treballs amb el Parc Temàtic Terra Mítica. L'Agència Tributària responsabilitza el parc de 143.000 euros dels 4,4 milions del suposat frau.

C3 Enginyeria de la Construcció i del Medi Ambient SL, es va constituir el 1994 amb un capital social de 6.310 euros. El seu objecte social és el manteniment i explotació d'instal.lacions i béns immobles, rústics i urbans i treballs de cartografia i CP. Està vinculada amb la constructora alacantina Hormigones Martínez, SA.

Els exercicis que investiga la Fiscalia són els últims en què va estar al capdavant de Terra Mítica un home de Zaplana, Miguel Navarro. Després del seu cessament en novembre de 2001 va passar a l'Administració autonòmica i va cessar de nou el juny de 2003, quan Francesc Camps va accedir al Consell.

Innovacions tecnològiques per als propers cinc anys

Objectes que es carreguen amb energia cinètica, en contes de piles, mòbils que projectaran hologrames en 3D, bateries que es carregaran soles per contacte amb l'aire i navegadors GPS personalitzats són alguns dels avanços tecnològics que s'espera siguin al mercat al llarg dels propers cinc anys, segons preveuen els enginyers d'IBM.

Iran abat dos avions espia al Golf Pèrsic

Les autoritats iranianes asseguren haver enderrocat dos avions no pilotats occidentals quan sobrevolaven l'espai aeri del país en aigües al golf Pèrsic. Així ho declarà ahir diumenge el comandant de la Força Aèria de la Guàrdia Revolucionària -cos d'elit de les forces de seguretat iranianes-, el general Amir Ali Hajizadeh, que no obstant això no ha proporcionat detalls sobre quan hauria ocorregut l'incident: "Els occidentals tenen una capacitat que no pot ser ignorada, en particular satèl.lits i avions espies que poden fer fotografies, com els que fan servir a l'Afganistan i l'Iraq".

"Però nosaltres hem abatut nombrosos avions espies dels models més avançats. Ara, per primera vegada, anunciem que hem fet caure dos d'ells al Pèrsic", ha explicat el general.

Advertències de Teheran contra possibles atacs al seu territori

Iran manté un aferrissat pols amb les grans potències internacionals, que l'acusen d'ocultar sota el seu programa nuclear civil altre de naturalesa clandestina i ambicions bèl.liques, l'objectiu seria l'adquisició d'armes atòmiques, argument que Teheran rebutja.

En diverses ocasions, Israel ha amenaçat d'atacar l'Estat persa si aquest no posa fi al controvertit programa, mentre que els Estats Units, que té desplegada la seva V Flota en el Golf, mai ha descartat l'opció militar.

No obstant això, els analistes adverteixen que Teheran podria contraatacar amb atacs ràpids en el Golf i amb el tancament de l'Estret de Hormuz, per on surten de la regió el 40% dels petroliers carregats en aquesta zona del Pèrsic.

"Totes les seves bases militars [dels Estats Units i Israel] estan dins del rang cobert pels nostres míssils. Tenim un control complet dels nostres enemics i detectem canvi que tingui lloc en les nostres vora", ha advertit aquest diumenge el general Amir Ali Hajizadeh.

Iran està sotmès a un embargament armamentístic des de la dècada dels vuitanta, el que, però, no li ha impedit desenvolupar el seu propi programa bèl.lic convencional i dotar-se de míssils i bateries de coets antiaeris.

El 27-G es presentarà la demanda de 270 casos de nens robats

A tota Espanya són més de 270 els casos de tràfic de nens robats durant el franquisme sobre els que l'associació Anadir presentarà una demanda davant la Fiscalia General de l'Estat, el proper 27 de gener, amb l'objectiu que s'investiguin fins al final. Cures, monges, llevadores, enterradors, metges i funcionaris van ser els executors d'aquests delictes, que començaven amb l'anunci als pares que el nadó havia mort durant el part o bé en algun tipus d'incidència durant l'embaràs. És el model de familia cristiana que defensa Rouco Varela: Els nadons acabaven en famílies benestants i les trames que es van arribar a crear podien organitzar enterraments ficticis i partides de naixements falsificades però segellades pels capellans.

Antonio Barroso Berrocal, català de Vilanova i la Geltrú, president i fundador de Anadir, va ser el primer a denunciar aquests tipus de delictes, quan el pare d'un amic, en el llit de mort, li va confessar que el seu pare i ell els havien comprat per unes cent mil pessetes a Saragossa. Barroso es va fer les proves d'ADN i va denunciar la seva mare fictícia, als directors d'una clínica saragossana ja desapareguda i de l'Hospital Miguel Servet i la monja que va mentir a la seva mare autèntica, li va segrestar i li va vendre.

D'aquesta manera, ell ha experimentat millor que ningú el canvi de la consciència social sobre les adopcions: "Abans el normal era amagar a un fill que havia estat adoptat, o es parlava del tema un cop a la vida, però ara sabem que la qüestió de ser adoptat tornarà a sorgir, de forma conscient o inconscient, en diversos moments del creixement i del desenvolupament de l'adoptat il.legalment ". Amb la presentació de la denúncia a la Fiscalia, Anadir espera que vagin sorgint cada vegada més casos entre espanyols que ara mateix tenen entris 30 i 50 anys.

Afegir va néixer el febrer de 2010 i des de llavors ja ha contactat amb 270 persones repartides per tota Espanya que s'han sumat a la seva denúncia: "I moltes més que aniran apareixent pel camí, ara que el cas ha començat a aparèixer a la premsa i quan presentem la denúncia a la Fiscalia", assegura Barroso.

L'objectiu de l'associació és "ajudar a persones adoptades il.legalment o irregularment ia aquells pares que al seu dia, quan van anar a donar a llum, els van dir a l'hospital que el seu fill havia mort i sospiten que no és cert. No només vam ser robats, també vam anar venuts al millor postor. Hem de ser capaços d'expressar el que sentim i denunciar els fets ocorreguts ". Segons les bases d'Anadir: "Procurarem la recuperació de la veritat del seu origen i arrels, de la dignitat que els és deguda i de la justícia que els correspon i que han de rebre les persones que van ser lliurades mitjançant adopcions irregulars a famílies diferents de la seva pròpia".

Torró denuncia els interesos del PP darrera l'ATC de Zarra

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró afirma: "En tot aquest assumpte del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de Zarra romanen dues qüestions sense resposta, probablement íntimament relacionades. La primera és: Perquè el Consell no retira el recurs contra la Sentència del TSJ que anul·la la requalificació urbanística que permet a Zarra aspirar a ser-ne la seu? La segona és saber si el conseller Juan Cotino (a través de l'empresa del nebot, SEDESA) continua tenint interessos en l'assumpte.

A banda de la repulsió que provoca la postura de "nuclears sí, però ben lluny", el PP no utilitza totes les armes de pressió que té per a allunyar el MTC del País Valencià, segons el diputat: "Ara s'ha sol·licitat una concessió d'aigua i no sabem si el Consell pensa moure un dit al respecte, en forma d'al·legacions, davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tant poden pesar els interessos de Cotino? La veritat és que amb notícies com la que ens han escudellat sobre la trama d'empreses i factures falses muntada al voltant de Terra Mítica, en la que s'han defraudat milions d'euros, no ens pot estranyar res. I més si tenim en compte el context general".

El diputat d’EUPV, Lluís Torró, ha manifestat que la l’oposició del Consell a la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius (ATC) a Zarra, recentment reiterada pel conseller Mario Flores “és pur electoralisme. No sols resulta inconsistent i farisaic declarar-se partidaris de l’energia nuclear però rebutjant les instal·lacions perilloses que comporten, sinó que, a més, hi ha seriosos dubtes sobre l’actuació del Consell en aquesta matèria”.

La formació d’esquerres exigeix al Consell accions concretes com la retirada del recurs que permet continuar amb la tramitació urbanística o la presentació d’al·legacions contra la concessió d’aigua per al sector on es pretén instal·lar el magatzem.

EUPV presentarà una bateria de preguntes davant les manifestacions del conseller Flores reiterant la seua oposició a la construcció de l’ATC a Zarra. Per a EUPV el Consell ha d’aclarir quina raó explica que es mantinga el recurs contra la Sentència 1.260/2009 del TSJ, que anul•lava l’aprovació definitiva del PAI que permet la ubicació d’aquest magatzem al municipi de Zarra.

Torró indica que el Consell ha de ser conscient que en la baremació de les candidatures és crucial la disponibilitat “immediata” de terrenys idonis per a la instal·lació: “La sentència del TSJ, sense el recurs del Consell, deixaria immediatament la candidatura de Zarra molt per darrere d’altres alternatives”, indica el diputat d’esquerres.

EUPV pretén que el Consell aclarisca si ha presentat recurs contra la baremació del Govern d’Espanya que conté errors manifestos com, per exemple, qualificar a l’alça la disponibilitat de terrenys idonis o la manca d’oposició a la instal·lació. Per a Torró, en cas contrari, la pròpia Presidència de la Generalitat hauria d’actuar de forma urgent.

EUPV "tractarà de determinar amb les preguntes la posició de la Conselleria de Medi Ambient (i quins informes s’han emès) respecte a accessos, disponibilitat d’aigua i impactes de l’Homologació i Pla Parcial del complex Mediambiental “Las Hoyas”, on s’hauria de construir el magatzem".

Torró insisteix en que el Consell ha d’informar a l’opinió pública sobre la propietat dels terrenys: “Aclarint si, segons la informació de la que disposen, els terrenys de l’esmentat complex ‘mediambiental’ són encara propietat de les empreses Llanera i Sedesa. És a dir, si encara hi ha interessos particulars de membres del Consell, com el propi conseller Cotino, directament implicats en el procediment urbanístic”.

Finalment, el diputat d’esquerres ha indicat que el Consell hauria de presentar al•legacions a la sol•licitud de concessió d’un cabdal de 45’36 lts./seg. per al proveïment del dit sector. La documentació per a que el polígon dispose d’aquesta aigua, que s’haurà d’extraure d’un aqüífer i ser conduïda més de 3 kms, es troba en fase d’exposició pública per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. EUPV no descarta la presentació d’al•legacions, “davant la passivitat del Consell en aquesta qüestió”, conclou Torró.