diumenge, 15 de gener de 2012

Milers d'alemanys recorden als líders comunistes Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht

Diversos milers de persones, segons el partit L'Esquerra (Die Linke), s'han congregat avui al cementiri berlinès de Friedrichsfelde, en el tradicional homenatge als comunistes Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, assassinats fa 93 anys per paramilitars d'extrema dreta. Entre els assistents destacaven els presidents de L'Esquerra, Gesine Lötzsch i Klaus Ernst, així com el seu cap en el grup parlamentari del Bundestag (cambra baixa del Parlament alemany), Gregor Gysi, i l'expresident del partit, Oskar Lafontaine.

Cap a un quart d'onze, unes mil persones amb pancartes, segons la policia, van partir des de la Porta de Frankfurt cap al Monument als socialistes al cementiri de Friedrichsfelde.

L'ambient va ser pacífic i la marxa no es va veure interrompuda per antimanifestants, al contrari del que es temia.

Al cementiri, les tombes de Luxemburg i Liebknecht van quedar cobertes per un mantell de clavells vermells.

Aquesta tarda, el teatre de la Volksbühne, a la plaça Rosa Luxemburg, té previst celebrar un esdeveniment titulat "Contra el poder dels bancs", al qual Lötzsch, Ernst, Gysi i Lafontaine van confirmar la seva assistència.

A més, membres del Taller d'Història de Berlín rebatejaren simbòlicament amb el nom de "Pont de Rosa Luxemburg" un pas de vianants sobre el Landwehrkanal, el canal construït a Berlín a mitjans del segle XIX per alleujar la càrrega de circulació sobre el riu Spree.

Des d'aquest pont, el cos sense vida de la líder comunista va ser llançat el 15 de gener del 1919 al canal per membres dels "Freikorps", la milícia nacionalista de dretes que va contribuir a sufocar la revolta espartaquista a Berlín.

Abans de ser assassinats, Luxemburg i Liebknecht havien estat detinguts i torturats.

'Jo no pago' al metro: 4 detinguts a Madrid. A Barcelona també hi ha hagut convocatòria


Mig centenar de persones del moviment 'Jo no pago' s'han colat a la parada de metro de Plaça Catalunya de Barcelona per protestar contra la pujada de tarifes del transport públic. Els participants s'han reunit al centre de la plaça Catalunya i s'han desplaçat fins a la parada de metro per posteriorment entrar de forma gratuïta en els vestíbuls. Davant la mirada atònita dels revisors i personal de TMB, han corejat crits com''Què pagui Urdangarín!', 'Aquest bitllet no ho pago' o 'Transport gratuït per als aturats', cosa a la qual es va comprometre l'alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias (CiU). Quatre detinguts a Madrid durant una iniciativa col·lectiva per colar-se al metro

Un integrant del moviment ha assegurat que les noves tarifes del transport públic són "abusives" i ha exigit el transport gratuït per als aturats, cosa a la qual es va comprometre l'alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias.

El moviment 'Jo no pago' està inspirat en una iniciativa similar anomenada 'Den Plirono' que va sorgir a Grècia l'any passat arran de la pujada del preu del transport i que organitza accions al metro, les estacions i les autopistes, on bloquegen les màquines de pagament davant la permissivitat dels empleats o aixequen la barrera perquè tothom passi gratis.

Aquests grups, com altres iniciatives socials, s'organitzen per Internet i convoquen accions festives de "resistència a petita escala i subversives".

Quatre detinguts a Madrid durant una iniciativa col·lectiva per colar-se al metro


Quatre persones han estat detingudes per la Policia Nacional després que un grup d'unes trenta persones "es colés" a l'estació de metro de Callao en un acte de protesta que els convocants, a través d'internet, han denominat "Jo no pago".

Fonts policials han informat que els detinguts estan acusats de resistència a l'autoritat i han estat trasllats a la Brigada Provincial d'Informació, en el madrileny barri de Moratalaz.

La protesta es va iniciar cap a les sis de la tarda a la Puerta del Sol, on havien estat convocats a través de les xarxes socials, i que estava custodiada per tretze furgons de la Policia Nacional que vigilava els quatre accessos al metro al costat de vigilants de seguretat i personal de la companyia.

Després de vint minuts, els concentrats van decidir desplaçar-se a la propera plaça de Callao, que estava menys vigilada, i una trentena d'ells va aconseguir saltar les portes abatibles d'accés al suburbà madrileny.

Al cap de pocs minuts, una quinzena d'antiavalots va entrar al vestíbul de l'estació i es van produir alguns enfrontaments que van acabar amb la detenció d'aquestes quatre persones.

Durant tota la protesta, els manifestants van cridar consignes com "La vostra crisi no la paguem", "Menys policia i més educació", "Una estafa no és un delicte però colar-se al metro si" i "Més per menys", en referència a la campanya de la Comunitat que compara el preu del metro a Madrid i altres ciutats europees.

Després dels incidents, un grup d'unes cinc persones van tornar a la Puerta del Sol i romanien reunits al centre de la plaça, on aquest migdia s'ha celebrat un assemblea del moviment 15M.

2 vídeos: Els Mossos d'Esquadra boicotegen un acte de Mas


Un grup d'agents dels Mossos d'Esquadra fora de servei ha corejat aquest dissabte unes estrofes de la cançó 'Viva Espanya' al president de la Generalitat, Artur Mas, per boicotejar un acte a Lloret de Mar (Girona). Segons van exposar ahir membres dels sindicats de Mossos, parlaran en castellà a la ciutadania com una mesura de protesta, fet que ha provocat gran indignació i rebombori a les xarxes socials.

Com s’ha assenyalat seriosament, no podem acceptar ni que el president passi del què li plantegem la gent, ni que calli davant les seves responsabilitats. Algunes qüestions ara estan sent investigades per l’Oficina Antifrau, haurà de respondre. Altres les seguirem plantejant per les vies que trobem. I recordem que la Iniciativa Penal Popular segueix el seu camí.

Artur Mas és rebut a Lloret de Mar amb protestes pel tancament dels CAP i les retallades sanitàries


Un centenar de persones s’ha concentrat avui davant la Casa de Cultura de Lloret de Mar, aprofitant la presència d’Artur Mas a l’acte d’inauguració, per protestar contra les retallades que el govern de la Generalitat de Catalunya està aplicant als serveis públics.

Davant d’un ampli cordó policial, la plataforma UnitspelCAP, que ha fet públic al seu bloc una bateria de preguntes per al President, ha volgut denunciar -com ja van fer aquest estiu a Sant Hilari Sacalm- la manca d’informació sobre les retallades per part de la conselleria de Salut. Membres del sindicat CATAC-CTS, d’Espai Jove Alternatiu de Blanes i d’altres plataformes ciutadanes de la comarca, també han convocat a la ciutadania per a interpel·lar les mesures del govern amb càntics, com “aquesta crisi és una estafa”.


La plataforma UnitspelCAP ha volgut recordar amb un taüt negre l’estat en que es troba el servei d’urgències de nit en els set ambulatoris, situats a Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Breda, Hostalric, Sils, Vidreres i Anglès fruit de la reorganització del servei que va realitzar el Departament de Salut, que els suposa un estalvi d’un milió d’euros anuals, segons ha explicat en més d’una ocasió la conselleria. Actualment el servei urgent sanitari de nits en aquesta zona de la Selva funciona de forma que qualsevol ciutadà que té una urgència ha de trucar al telèfon 112 o bé traslladar-se fins al Punt d’Atenció Continuada (PAC) que es troba al dispensari de Santa Coloma de Farners.

Des de les plataformes convocants també s’ha aprofitat per recordar les últimes notícies relacionades amb alts càrrecs del Departament de Salut com ara la denúncia a Fiscalia per part de la CUP de Reus a Josep Prat, el president de l’Institut Català de la Salut.

A la sortida de Mas, un grup de mossos d’esquadra que protestava contra les retallades a Interior li ha cantat unes estrofes del ‘Que viva España’. Segons van exposar ahir membres dels sindicats de Mossos, parlaran en castellà a la ciutadania com una mesura de protesta, fet que ha provocat gran indignació i rebombori a les xarxes socials.

La rebaixa creditícia a països europeus té una motivació política





La rebaixa de la nota de nou països de la zona euro per l'agència S & P té una motivació també política, segons alguns experts. Actualment, "les agències qualificadores estan actuant de forma política", una cosa permès pel fet que "en les societats capitalistes la funció principal l'exerceixen els diners", va dir el politòleg i sociòleg Juan Díez Nicolás, president de ASEP. "Ara es pot veure un enfrontament entre el poder polític i el poder financer", va afegir.

L'especialista va recordar que "les agències de ràting són fonamentalment anglosaxones". Després de l'enfrontament entre el president francès, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre britànic, David Cameron, en una recent cimera de la Unió Europea, "era fàcil suposar que les agències anaven a castigar precisament a França, a més de fer el mateix amb Itàlia i Espanya", mentre la qualificació d'Alemanya, per exemple, es queda intacta, explica Juan Díez Nicolás.

Cal recordar que Standard & Poor's va despullar divendres passat, 14 de gener, a França i Àustria de la màxima nota,'AAA'. Un esglaó van perdre també Malta, Eslovàquia i Eslovènia, mentre que Itàlia, Portugal i Espanya van veure la seva qualificació perdre dos graons.

"Pal immerescut"


No obstant això, la rebaixa espanyola i el seu pronòstic negatiu és "un pal immerescut", segons Díez Nicolás, perquè "no sembla estar relacionada" amb el que mostren els mercats. Com a exemple l'analista ha recordat que Espanya recentment "va vendre gairebé el doble [del que tenia previst] del deute i amb un interès molt baix", cosa que demostra que "hi havia algunes bones perspectives" malgrat un dèficit pressupostari encara molt gran.

A més, la baixada de la qualificació creditícia suposa que els països afectats estan obligats a pagar taxes d'interès més altes als inversors a canvi de les seves emissions de deute sobirà. Alguns experts consideren que això complicaria la situació en els països europeus més afectats per la crisi de la zona euro, on molts governs ja es veuen obligats a aplicar mesures d'austeritat que al seu torn augmenten la tensió social.

La Policia desallotja per la força als indignats del Vaticà

La policia italiana ha desallotjat aquest diumenge per la força a mig centenar d'indignats que intentaven acampar a la plaça de Sant Pere de Roma, en una acció que ha comptat amb la cooperació de les autoritats vaticanes. Un dels grups de manifestants, compost per espanyols i francesos, portava una pancarta amb la frase "Cor indignat", en referència al moviment de protesta espanyol.

La Policia va actuar quan un dels manifestants va intentar enfilar-se a l'arbre de Nadal de la Plaça, dispersant als indignats. "Vam posar la nostra fe en el Vaticà, esperàvem que algú sortís a aturar aquesta violència, però ningú ens va ajudar. Estàvem asseguts a terra i ens van colpejar amb porres", va declarar un dels integrants del grup, l'espanyol Julián García, al diari italià Corriere della Sera.

El portaveu de la Santa Seu, ​​el capellà Federico Lombardi, va defensar l'actuació policial: "Tenint en compte el llenguatge que feien servir i les accions que estaven emprenent, era evident que aquests indignats volien utilitzar la plaça de manera inadequada, pel que era just i oportú fer-los fora d'allí amb la cooperació de la Policia", va justicicar-se.

L'emir de Qatar insta a la intervenció militar a Síria

L'emir de Qatar, el xeic Hamad bin Khalifa al Thani, va declarar dissabte que està d'acord amb enviar tropes de països àrabs a Síria per tal d'aturar les manifestacions de 9 mesos de durada que va deixar més de 5.000 morts. El xeic Hamad bin Khalifa al Thani és el primer monarca àrab que exigeix el desplegament de tropes àrabs a Síria i el seu Estat havia proposat anteriorment que els agents occidentals acompanyaran la delegació dels observadors de la Lliga Àrab en la seva missió de resoldre els disturbis sirians.

L'emir de Qatar va arribar al poder després d'un cop d'Estat al seu propi pare, el 1995, recolzat pels Estats Units, i va ser coronat el juny de 2000. Qatar ha estat acusat de propiciar una guerra civil a Síria -a més de finançar l'invasió de Líbia i el seu règim islamista, com a Egipte- i donar suport a grups armats antigovernamentals.

En aquest sentit cal esmentar que Qatar ha construït una força de mercenaris a Turquia, contra el règim del president sirià, Bashar al-Assad, amb la finalitat d'enderrocar al seu govern, els quals han pres posicions a la ciutat del sud de Turquia, Antakya.

Entre els morts que van deixar els disturbis, iniciats des de mitjans de març de 2011 a Síria, es troben més de 2.000 membres de les forces de seguretat.

Les forces opositores sirianes i l'Occident acusen el Govern de Baixar al-Assad de matar els manifestants, mentre que les autoritats de Síria presenten fundades proves que demostren que tots els disturbis estan sent orquestrats des de l'exterior.