dissabte, 27 d’abril de 2013

La ciutadania catalana i els sindicats, al carrer contra el neoliberalisme de CiU-PP

Sindicats i col·lectius veïnals convoquen una manifestació unitària aquest diumenge davant la imminent aprovació d'uns pressupostos que auguren "antisocials" i marxaran darrera el lema: "Aturem els pressupostos antisocials. Junts podem". La manifestació sortirà al migdia des del Passeig de Gràcia i avançarà fins al parc de la Ciutadella, on es troba el Parlament de Catalunya.

A mesura que s'acosta la presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2013, creix la tensió al sector públic català, revoltat després de més de dos anys de retallades i segur que aquest curs no serà una excepció. Per demostrar el seu descontentament cap als ajustos presents i futurs, sindicats i col·lectius socials han convocat una manifestació unitària contra les retallades, en què confluiran les diferents marees que conformen el sector públic, entre les que destaquen la blanca -de la sanitat- i la groga de l'educació pública catalana.

A l'espera que el Govern central fixi el límit del dèficit per a Catalunya -ahir al Consell de Ministres ja es va dir que es relaxaria del 0,7 previst al 1,2% a les autonomies-, els convocants volen que la Generalitat recapaciti. Si amb el 0,7% el Govern ja va anunciar que caldria reduir els comptes en 4.400 milions, aquesta lleu relaxació només suavitzarà el cop de destral.

Oficialment, la protesta l'organitzen les plataformes Sindical Unitària, Prou ​​Retallades [Prou retallades], pel Dret a la Salut i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, però comptarà amb la particiapación també de les associacions veïnals, de diferents entitats socials i de dels universitaris.

El sector públic català està especialment crispat des que la Generalitat va anunciar al març que, per segon any consecutiu, anul·larà una paga extra als funcionaris. Una mesura impulsada per CiU amb el suport d'ERC, que va exigir com a condició, entre d'altres coses, que es veiessin eximits de l'ajust dels empleats públics que cobrin menys de l'equivalent a un 1,5 vegades el sou mínim interprofessional.

Però més enllà de la defensa de les seves condicions laborals, sindicats i entitats socials diuen combatre la "pobresa", "l'increment de l'atur" i "la fractura social", que veuen com a conseqüència d'unes polítiques "sotmeses a les pretensions de bancs i lobbies empresarials", segons el seu manifest. Les alternatives que proposen, d'altra banda, passen per la "reestructuració del deute financer", la "progressivitat tributària" i la "lluita contra el frau fiscal".

Una setmana de reivindicacions en l'educació pública


Una de les marees ciutadanes que confluiran aquest diumenge porta ja uns quants dies a peu. Es tracta de la marea groga, en defensa de l'escola pública a Catalunya, que completa una setmana de lluita amb activitats i xerrades per les escoles de tot el territori. Només ahir, en més de 400 centres les famílies i mestres van passar junts la nit per protestar contra les retallades i contra la LOMCE.

Montse Ros, responsable de la federació d'educació de CCOO, considera un "èxit" la setmana reivindicativa, sobretot quan, segons diu, "articular mobilitzacions d'aquest tipus sempre és complicat". Però després d'una retallada del 17% en la partida d'educació, el sector cada vegada està més predisposat a la protesta. "I els rectors no només afecten la qualitat de l'educació, sinó que incideixen en la pobresa de les famílies", subratlla Ros, en referència a l'esforç que han de fer aquestes per assumir l'increment del preu de les guarderies, de la formació professional, de matrícules universitàries o de les beques menjador que no arriben.

La cooperació, a la vora de l'asfíxia


Els qui no faltaran a la cita seran les ONG, definitivament revoltades contra la Generalitat per les retallades del 80% de les partides que rebien i pels impagaments que pateixen des de 2010. Francesc Mateu, president de la Federació catalana d'ONG per la Pau, el Desenvolupament i els Drets Humans va demanar ahir la dimissió del director de l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat, Carles Llorens.

Mateu denuncia que la no convocatòria de subvencions per part de la Generalitat no respon només al context actual de crisi econòmica, sinó a motius ideològics.

Una mare es tira amb el seu fill al Guadalquivir

La Policia Nacional ha trobat indicis que la mare del nen de quatre anys ofegat ahir a la nit al riu Guadalquivir a Còrdova, una dona de 49 anys, va tractar de suïcidar-se i acabar amb la vida de tots dos. Els testimonis recollits en la investigació coincideixen a explicar que la mare i el menor s'haurien precipitat de manera "immediata" al riu Guadalquivir.

Segons ha explicat el subdelegat del Govern a Còrdova, Juan José Primer Jurat, pels testimonis recollits i la investigació oberta fins al moment, tot apunta que va poder tractar-se d'un "intent intencionat" de la mare.

Primo Jurat, que ha sol·licitat tractar l'assumpte amb "exquisida sensibilitat" en ser una "tragèdia humana terrible", ha volgut deixar clar que "tampoc es descarten altres hipòtesis", malgrat que "els principals indicis" es dirigeixen en la línia assenyalada.

La mare del menor, que va ser rescatada amb vida per la Policia Nacional al costat del Pont de Sant Rafael amb símptomes d'hipotèrmia al voltant de les 23.45 hores, està ingressada en un centre hospitalari de la capital cordovesa sota "custòdia policial".

El subdelegat ha apuntat que "els testimonis recollits" en la investigació coincideixen a explicar que la mare i el menor s'haurien precipitat de manera "immediata" al riu a l'altura del Pont de Miraflores, prop de la Mesquita de Còrdova.

Primo Jurado, que ha destacat la "rapidesa" amb la qual la Policia va actuar per rescatar dos cossos, ha matisat que es tracta d'un succés "profundament dolorós" per les seves característiques.

El subdelegat, que ha confirmat que la mare del menor és una dona de 49 anys, casada i resident a la barriada de Ciutat Jardí de la capital cordovesa, assenyala que la "investigació continua oberta".

El jutge descobreix un moviment de fons a Bárcenas des de Londres

L'extresorer del PP Luis Bárcenas segueix rebent fons de gran envergadura. El Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) del Banc d'Espanya va alertar el passat dilluns 22 a la Fiscalia Anticorrupció que Bárcenas va rebre en un compte obert al seu nom un total de 132.051 euros. Foto: així treballa el PP, i per això "cobren".

Els diners es va rebre en un compte d'una sucursal de Bankia situada al costat del domicili de Bárcenas i procedia d'Interactive Brokers (UK) Ltd, la sucursal britànica d'una societat de corredors de borsa nord-americana. No obstant això la transferència va ser retornada per Bankia ja que els diners venia a nom d'Iván Yáñez-testaferro de Bárcenas-i no a nom de l'extresorer popular, titular del compte.

La quantitat transferida des de Londres és molt similar a la que el mateix Yáñez va admetre haver rebut de Bárcenas al setembre de 2012 en concepte de préstec per acollir-se a l'amnistia fiscal dissenyada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

Aquesta quantitat 132.000 euros-és exactament el 10% dels 1,32 milions que va obtenir Yáñez com a comissió per gestionar el patrimoni de Bárcenas. Yáñez tenia els comptes de la seva societat bloquejades i no podia accedir als fons per regularitzar la seva situació amb el fisc, pel que ha demanat el préstec al seu amic Bárcenas.

En un acte emès divendres passat, el jutge Pablo Ruz, que instrueix el cas Gürtel, va sol·licitar a les autoritats del Regne Unit ajuda per investigar aquesta operació. El magistrat demana que es requereixi a Interactive Brokers i al Citibank de Londres, entitat des de la qual es va realitzar la transferència, perquè aporti totes les dades sobre l'origen dels fons transferits a Bárcenas.

Així veu la dreta econòmica al PP: "Anem a contar mentides tra-la-rà ..."

Diu el diari El Economista, capdavanter del neoliberalisme i la dreta econòmica espanyola, davant la ineptitud demostrada i les incongruències de la política suïcida del PP, tot i les dades i alertes d'economistes de tota ideologia que proven la manca total de projecte del govern de Rajoy, més enllà de enriquir-se mitjançant la prevaricació, l'estafa i el robatori a la població: "L'alça d'impostos fa perdre tota credibilitat al pla de reformes que va presentar Moncloa. Després de conèixer el Pla Nacional de Reformes del Govern, tinc la impressió que és més del mateix. No sé si el president Rajoy ho desconeixia o s'ha modificat en l'últim moment. Fa uns dies assegurava al Congrés que no contenia nous impostos, però no és així".

"Es prorroga la pujada de la tributació de l'estalvi en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), se suprimeixen més deduccions empresarials, s'eleven els impostos especials al tabac i l'alcohol i s'introdueix un altre dels dipòsits a la banca. Si això no és pujada d'impostos... Les mentides tenen les potes curtes.

Rajoy va mentir en campanya quan va prometre reduir la càrrega impositiva i ara torna a ballar-la. Només amb això, les mesures perdin la seva credibilitat. Qui va a confiar que redueixi les duplicitats en l'Administració o impulsi la llicència de mercat únic per operar a tot Espanya si és incapaç de mantenir la seva paraula en un assumpte tan proper al ciutadà com els impostos?

I el que és pitjor. Algú fiarà de les previsions oficials, que apunten que l'economia creixerà l'any vinent, després de tant fiasco seguit? L'Executiu en ple, amb el titular d'Exteriors, José Manuel García Margallo, al capdavant s'ufanen amb la marca Espanya, però ni tan sols aconsegueixen ser creïbles dins del seu país.

Només cal observar la cara de funeral que lluïen ahir els ministres d'Economia, Luis de Guindos, i d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la presentació del pla de reformes. Veient-, un pot pensar que no s'ho creuen ni ells. Rajoy va eludir designar un vicepresident que tutelés la sortida de la crisi i la seva política econòmica desafina perquè les diferències entre Montoro i Guindos s'engrandeixen cada dia que passa.

És una pena. S'ha perdut una oportunitat d'or per intentar convèncer al ciutadà de l'esforç que el Govern ha fet a posar punt i final a les retallades severs, com ho mostra l'ajornament de la consecució de l'objectiu de dèficit durant dos anys més, amb el vistiplau de Brussel·les. En lloc de concentrar-se en posar en valor la relaxació dels ajustos per facilitar el creixement, es torna a la càrrega amb els impostos, amb la mentida que són "equilibrats" i s'apliquen de manera acurada per "no danyar el creixement", segons Montoro. Abans ens havia assegurat que el nou impost a la banca no tenia "afany recaptatori". Llavors, ¿per què ho posa? Aquest home ha de creure que tots ens mamem el dit.

Que ho expliqui a qualsevol ciutadà que hagi posat els seus estalvis en un dipòsit a dos anys i un dia perquè Hisenda va prometre que la fiscalitat tornaria a la normalitat en 2014. Això és una alça d'impostos en tota regla.

Pel que fa a les reformes, es promet accelerar-les, però la impressió és que poden quedar en foc d'encenalls, com els plans d'estabilitat de Zapatero, ja que ni tan sols es posa data d'execució a cada programa. Així, es pretén estalviar 8.000 milions addicionals a l'Administració, per�� ningú dóna ni un sol detall de com, quan o en què, mentre segueix sense existir una iniciativa per eliminar duplicitats.

Una de les propostes més sorprenents és la dotació d'un fons amb 40.000 milions per a les pimes. Tampoc el Govern és capaç de desgranar el seu funcionament. Pel que sembla, 20.000 corresponen a crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) posats ja en marxa a un tipus d'interès prohibitiu, al voltant del 8 per cent, i altres 10.000 els aportarà la banca sanejada. El problema és que les entitats es diuen a andana i el mateix Guindos reconeix que "la banca no té diners per a aquest programa". Botín es queixa que Guindos els obliga a posar 8.000 milions per reflotar les antigues caixes. Una altra prova de la gegantina descoordinació és que ni tan sols comença a caminar la Llei d'Emprenedors, que porta donant tombs des del començament de la legislatura.

El programa té aspectes positius, com el pla de desvinculació de les pensions i dels contractes públics a l'Índex de Preus al Consum (IPC). Una cosa que ja s'aplica als salaris. Però com es tracta d'una mesura impopular, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va eludir explicar el seu abast futur, igual que el titular d'Hisenda.

El Govern també deixa per a més endavant la retallada de la prestació per desocupació de 24 a 18 mesos o l'allargament de la vida laboral als 67 anys. Malgrat que el dèficit de la Seguretat Social arribarà 14.000 milions aquest any. El dèficit autonòmic serà una font de conflictes, perquè Montoro sembla entestat a negociar-lo a la carta, després d'elevar en mig punt l'objectiu per aquest any.

En conclusió, 2015, la pròxima cita electoral, es tira a sobre sense garanties que l'economia vagi a funcionar i creï ocupació suficient, segons el document. Rajoy ha perdut una altra oportunitat de fer reformes de veritat per impulsar el creixement".

El desastre econòmic actual era predictible

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que la crisi tan profunda de l'economia espanyola (incloent-hi la catalana), amb la desocupació més gran que hagi existit fins ara, era fàcilment predictible, com vam alertar alguns autors ja des de l'inici de la crisi. Les polítiques neoliberals amb retallades de la despesa pública, incloent-hi la social, i la disminució dels salaris, estan creant un problema enorme de falta de demanda domèstica, que no es pot resoldre a base de més endeutament, resultat de la manca de crèdit, aquest últim conseqüència, al seu torn, de l'enorme concentració de les rendes de capital i el seu excessiu creixement a base d'inversions especulatives.

Ovidi Montllor, Raimon, Obrint Pas i Al Tall no surten a Canal9 'perquè són catalans', segons el PP

Era d'esperar que no s'aprovara la moció presentada pel PP al ple de l'Ajuntament d'Ontinyent celebrat dijous 25 d'abril, que demanava l'adhesió a l'Acord de a Societat Civil per la Comunitat Valenciana proposat pel president del Consell, el corrupte imputat Carlos Fabra. La resta de partits (PSOE, Compromís i EUPV) hi van votar en contra. El portaveu del PP, Filiberto Tortosa, afirmà que artistes com Ovidi Montllor, Raimon, Obrint Pas i Al Tall no havien tingut possibilitat d'aparéixer a la Televisió Valenciana 'perquè són catalans', segons l'ignorant fatxenda.

Això ho havia dit en defensa de la gestió política del PP a la Generalitat, i en resposta a les acusacions fetes des de Compromís d'apagada informativa del PP' que impedia, entre alres coses, l'aparició als mitjans públics de cantants com els esmentats.

La 'justificació' de Tortosa va causar estupor entre els regidors de l'equip de govern i d'EUPV. Aquest divendres, Compromís ha emés una nota de premsa en què assegura que el PP es troba sense idees i que és víctima del 'desconeixement del País Valencià i de la seua cultura. Des del PSOE també s'han afegit a les crítiques, i diuen que les afirmacions de Tortosa 'són absolutament lamentables, pròpies de la línia més rància i radical del PP i demostren que ha perdut el nord i és un polític del segle passat, amb una perspectiva errònia i caduca del món que l'envolta'.

Una marginació antiga


L'acusació de sectarisme que Compromís va fer en relació a la política informativa i de continguts de RTVV, i que va provocar la polèmica afirmació del portaveu del PP, no és cap novetat. Tot i que en l'època del president Camps el control ideològic arribara al màxim nivell, ja en temps de Zaplana es controlava fins i tot quin perfil havien de traure les càmares del llavors president de la Generalitat. Amb tot, les primeres polèmiques relacionades amb els artistes valencians aparegueren des dels inicis de les emissions.

El propi Ovidi Montllor va portagonitzar un incident durant l'homenatge que se li va fer a Alcoi el 1994, cinc mesos abans de morir. L'Ovidi no va permetre l'accés de l'equip de Canal 9 al recinte: durant el sis anys que tenia el canal no li havien dedicat ni un sol minut, l'havien menystingut. De fet, tal com han confirmat extreballadors de la casa, el van censurar de bon començament perquè sonava 'massa català'. Com ell, la immensa majoria dels cantants valencians que no havien optat pel castellà es van trobar ignorats pel mitjà de comunicació públic, una situació que encara dura.

Els covards assassins de Falange i els seus milers de crims

Un jutjat de la cort feixista de Madrid ha imputat per un delicte d'injúries greus a un articulista del diari digital "elplural.com" per vincular en una columna d'opinió a la Falange Espanyola de les JONS amb un "historial" de crims contra la humanitat. El franquista i poca-solta subnormal "titular" del jutjat d'instrucció número 37 de Madrid ha citat a declarar com a imputat l'articulista Gerardo Rivas, arran d'una querella presentada pels covards assassins i lladres de Falange Espanyola que l'acusa d'un delicte d'injúries greus fetes amb publicitat.

El motiu de la querella és un text d'opinió que l'articulista va publicar al març de 2012 al diari digital "elplural.com", en què carregava contra la Falange i el sindicat ultradretà Mans Netes per haver assegut a la banqueta al jutge Baltasar Garzón per la seva investigació sobre els crims del franquisme.

L'article al.ludia al "ampli historial de crims contra la humanitat" de la Falange Espanyola de les JONS, una definició que per als querellants suposa "vexacions injustes" per al partit, així com un intent de "menysprear i menyscabar públicament la fama i l' honor" d'aquesta organització de lladres, criminals i covards assassins.

La Falange va presentar la seva querella després que no donés resultat l'acte de conciliació al qual totes dues parts van ser citades al jutjat de primera instància número 91 de Madrid.

La defensa de Gerardo Rivas, representat per l'advocat de Barcelona Eduardo Cáliz, ha presentat un recurs contra l'admissió a tràmit de la querella i la imputació de l'articulista.

En el seu recurs, el lletrat manté que "és innegable avui dia la participació de la Falange a crims contra la humanitat", atès que, al seu parer, "és una evidència històrica que les forces que es van revoltar contra el Govern sorgit de les urnes durant la Segona República van planejar l'extermini i la persecució sistemàtica de l'oposició política (...)".

El recurs reprodueix alguns dels arguments que mantenia Garzón en un de les actuacions de la seva investigació contra els crims del franquisme: "L'acció va ser coordinada i dirigida per les successives Juntes Militars en temps de guerra i els governs successius, almenys en les estructures estrictament polític-militars i no simplement tècniques, sense oblidar l'acció d'estructures paramilitars com la Falange".

EUA demanda a Novartis per subornar metges

El Departament de Justícia dels EUA ha anunciat avui una demanda contra la farmacèutica suïssa Novartis per pagar suborns multimilionaris a metges perquè recomanessin els seus productes a farmàcies i pacients. Els investigadors federals assenyalen que Novartis va pagar a doctors en diverses convencions mèdiques perquè lloessin productes com Lotrel i Valtruna, per a la hipertensió, o Starlix per a la diabetis.

"Plans de suborns com els emprats en aquest cas no només posen en dubte la integritat de les decisions mèdiques individuals, a més eleven el cost de la salut per a tots nosaltres", va afirmar Stuart F. Delery, fiscal adjunt de l'agència federal, a l'assenyalar que moltes de les medicines eren després reemborsades pels programes de seguretat social Medicare i Medicaid.

Entre les accions descrites en la demanda judicial, la companyia paga banquets, viatges i honoraris als doctors perquè recomanessin les vendes de les seves medicines: "Els pacients mereixen cures mèdiques basats en el judici mèdic objectiu del doctor, no en els seus interessos financers personals ", ha afegit el fiscal.

Es tracta de la segona demanda contra Novartis per part de les autoritats nord-americanes per induir a certes farmàcies que receptessin a pacients de trasplantaments de ronyons seu producte Myfortic.

Un policia feixista a Miquel Gironès: 'Que em parles en espanyol, collons!'

En Miquel Gironès, dolçainer d'Obrint Pas, anava cap a un local de Benimaclet, on la periodista Amàlia Garrigós l'esperava per fer-li una entrevista sobre el grup però aquell dia, el 23 de març passat, el músic va acabar a comissaria. Dos agents de la feixista policia espanyola el van detenir després d'humiliar-lo perquè havia parlat en català i d'agredir-lo. 'Porc', 'deixalla' i 'merda' són alguns dels insults que li va etzibar un agent, que va acabar amenaçant-lo si s'atrevia a denunciar què havia passat ('Hauràs de fotre el camp de València'). Però Gironès ha presentat una denúncia. Diu que ho fa per dignitat i perquè ho deu a tota la gent que ha patit el mateix i no ha pogut denunciar-ho.

Perquè no és un cas aïllat, sinó, malauradament, un cas més d'agressions lingüístiques i abús de poder d'agents policíacs.

El músic havia aturat el cotxe en un carrer de Benimaclet abans d'anar a l'entrevista. Mentre recollia les seves coses i sortia del vehicle li van caure uns papers a terra. En aquell moment una patrulla de la policia espanyola s'hi va acostar i un dels agents li va etzibar en espanyol: 'Escolta, porc, t'has pensat que això és una paperera?' Gironès va intentar explicar a la parella d'agents la situació. La reacció va ser, també en espanyol: 'I a sobre, en valencià, o català, o el que siga. Vinga, baixa del cotxe.'

Els agents li van demanar el carnet d'identitat i van començar a escorcollar-li el cotxe. Els va dir que no havia fet res, però li van dir que callés, fent servir 'expressions denigrants'. A més, un dels agents, 'més agressiu', li va retreure que era una falta de respecte que els parlés en català si ells li parlaven en espanyol. A la qual cosa ell va respondre: 'Tinc dret de parlar valencià i no tinc perquè parlar en castellà.'

Li van remenar el maleter, on hi havia un estoig tancat amb un llaüt, que li havia regalat son pare uns quants dies abans. Li van exigir que l'obrís, però Gironès no en tenia la clau: 'O l'obres o el rebente.' Gironès explica que l'agent estava cada vegada més agressiu i que ell es va començar a espantar: 'Li dic que telefonaré al meu advocat i el denunciaré si continua intimidant-me, que no té dret de parlar-me així i que no he fet absolutament res il·legal que justifique que em tinguen retingut.' Però l'agent, 'fora de si i cridant', li va etzibar: 'Que em parles en espanyol, collons!'

Gironès li va dir que denunciaria a la premsa aquella situació i quan va anar a buscar el mòbil, l'agent se li va plantar al davant, insultant-lo. En aquell moment, el músic li va respondre 'en estat quasi de xoc': 'Què em faràs, em trencaràs la cara?' Aleshores l'agent el va empènyer violentament i el va emmanillar: 'Ja tens el que volies, dormiràs a comissaria.'

Els insults i les agressions van continuar dins el cotxe de policia, amb cops a la cara i expressions com: 'Merda, deixalla, porc, ja m'has posat nerviós' i 'A mi no m'amenaces, com publiques alguna cosa, sé on vius i hauràs de fotre el camp de València'. I durant tota l'estona va insistir a retreure-li l'aspecte físic, la roba que portava i la llengua en què parlava.

Aquell dia Gironès va sortir de comissaria cap a quarts de dotze de la nit. L'endemà va anar a la doctora de capçalera, que va diagnosticar que tenia una contusió a la mandíbula pels cops rebuts. Ara Gironès denuncia aquests dos agents, per delictes de detenció il·legal, contra les garanties constitucionals, d'amenaces, de falsificació en document públic 'per la manipulació interessada de l'atestat policíac', i una falta de lesions. Considera que és important donar visibilitat a aquests fets, 'que mai no haurien de passar, però que malauradament no són cap cas aïllat'.

Bangladesh: ja són 332 els morts mentre es busca al propietari de l'edifici i principal culpable

Després de les violentes protestes sobre l'esfondrament d'un edifici que ha deixat fins al moment 332 treballadors morts, dos dels propietaris de les cinc fàbriques tèxtils que estaven situades dins del lloc del desastre han estat arrestats dissabte. El propietari de l'edifici, Sohel Rana, es va donar a la fuga poc després de ser rescatat d'entre la runa de l'edifici i és en recerca i captura.

Els dos es van lliurar als detectius hores després que la primera ministra, Sheikh Hasina, digués en una reunió celebrada divendres a la nit amb líders de l'Associació de Fabricants i Exportadors Tèxtils de Bangladesh (BGMEA, sigles en anglès) i l'Associació de Fabricants i Exportadors de Teixits de Punt (BKMEA), que es prendrien dures mesures contra els propietaris si aquests no es lliuraven a la policia.

"Hem demanat a Mahbubur Rahman Tapas i a Bazlul Samad Adnan, propietaris de New Weave Bottoms i New Weave Style, que s'entregaran, quan van arribar a l'edifici de la BGMEA a primeres hores de dissabte", va dir a Xinhua un oficial del 'departament de Detectius el dissabte al matí.

L'oficial, que va preferir romandre en l'anonimat, va dir que estaven buscant als propietaris de tres fàbriques i al propietari de l'edifici. Va dir també que els detectius estan buscant a Aminul Islam, de Phantom Apparels i Phantom Tac Bangladesh Ltd i a Anisur Rahman d'Ethertex Tèxtils, que segueixen pròfugs, així com a Sohel Rana,propietari de l'edifici que es va donar a la fuga poc després de ser rescatat d'entre la runa de l'edifici i és en recerca i captura.

Encoratjats pel propietari de l'edifici, Sohel Rana, les cinc fàbriques van forçar suposadament els seus treballadors a acudir als seus llocs laborals dimecres, tot i l'aparició de diverses esquerdes a l'edifici dimarts.

En un intent per sufocar els ànims dels treballadors de la indústria tèxtil que estan demanant pena capital per als propietaris de l'edifici i les fàbriques, el sector va anunciar el tancament de totes les fàbriques del país dissabte i diumenge. Hores abans de l'anunci, més de 10 associacions de treballadors van demanar una vaga del sector pel diumenge.

Les protestes, que van aparèixer primer en Savar, s'han estès ràpidament a la capital Dhaka ia molts altres punts del país, on centenars de treballadors van prendre els carrers i van destrossar més de 100 vehicles. Els enfurismats treballadors suposadament també van incendiar dues fàbriques en protestes per l'esfondrament de l'edifici en Savar.

En un dels pitjors casos d'enfonsament d'edificis a Bangla Desh, els efectius de rescat han tret a més de 2.500 persones amb vida d'entre la runa, algunes d'elles el dissabte al matí, el que manté l'esperança que es puguin salvar més vides mentre continuen les tasques de rescat.

Un funcionari de policia que prefereix mantenir l'anonimat, va dir que el nombre de morts per l'ensorrament que va passar dimecres ha augmentat a 332 avui dissabte.