divendres, 31 de maig de 2013

Una nordamericana i un britànic moren lluitant amb els terroristes mercenaris a Síria

Tres estrangers occidentals, entre ells una dona nord-americana, Nicole Mansfield (foto), i un home britànic, van morir dimecres en enfrontaments amb l'exèrcit sirià a la província d'Idlib, segons la televisió estatal siriana. El Govern de Baixar Al-Assad ha acusat en nombroses ocasions a les bandes de mercenaris opositors d'estar infiltrats per milicians estrangers, sobretot procedents de l'Iraq.

La televisió Syrian TV va arribar a emetre imatges del passaport de la dona nord-americana de la qual ha dit que va morir en combat. El seu nom és Nicole Mansfield i era de Flint, Michigan. Tenia 33 anys i era mare d'una filla de 18. A la foto del passaport apareix coberta amb un vel islàmic negre. L'FBI va comunicar la mort a la família el dijous a la tarda. "Evidentment, estava lluitant amb les forces de l'oposició", va dir la seva tia, Monica Mansfield Speelman, a Reuters.

Al costat d'ella va morir Ali Almanasfi, de 22 anys i natural de Londres. Els dos es trobaven fent fotos d'un lloc militar a Idlib quan el seu cotxe va ser atacat per les forces del règim, segons ha informat la cadena britànica Sky News. La televisió siriana va mostrar també imatges de l'automòbil, amb un arsenal d'armes i una bandera del Front Al Nusra, afiliat a Al-Qaida, que va dir que es trobaven en possessió dels morts. Ni Gran Bretanya ni Estats Units tenen presència diplomàtica a Síria, pel que serà complicat per a tots dos països negociar la repatriació dels cossos.

La setmana passada un altre britànic, el metge Isa Abdur Rahman, de 26 anys, va morir també a Idlib, on s'havia mudat per atendre civils ferits en combat. L'hospital de campanya en què treballava va ser atacat per l'Exèrcit governamental. Al març, un exmilitar d'EE UU, Eric Harroun, va ser arrestat quan tornava a EUA des de Síria. L'FBI l'acusa d'haver col·laborat amb el Front Al Nusra, al qual el Govern nord-americà considera afiliat a Al-Qaida.

Monsanto diu renunciar a lluitar per més cultius transgènics a Europa

La major productora de llavors modificades genèticament ha decidit deixar de fer lobby a Europa, després d'anys d'intents infructuosos, davant la cada vegada més conscienciada població antitransgènics: "No hem aconseguit avançar per anys. És contraproduent lluitar contra molins de vent". Amb aquesta explicació, Ursula Lüttmer-Ouazane, portaveu de Monsanto Alemanya, va justificar la decisió del major productor de llavors transgèniques del món de renunciar als seus intents d'introduir plantes modificades genèticament al mercat europeu. Espanya, com sempre, és un cas apart i continua sent la capdevantera en cultius transgènics.

"No farem cap treball de lobby més per al cultiu a Europa", va afegir el portaveu de Monsanto Europa, Brandon Mitcheneer, en entrevista amb el diari alemany Tageszeitung. "Tampoc planegem sol·licitar permisos per a nous cultius", ha afegit. Monsanto va haver d'enfrontar a Europa una escassa demanda per part dels agricultors.

Les protestes contra la ianqui Monsanto s'han repetit al llarg del món


"Hem comprès que de moment no hi ha una gran acceptació", va confirmar Lüttmer-Ouazane. La companyia promet als seus compradors avantatges milionàries a través d'un increment de la productivitat i una menor despesa per a la protecció de les plantes a través de tècniques genètiques i de llavors resistents a determinades malalties.

El Ministeri d'Agricultura alemany va optar per recordar la seva postura contrària als productes transgènics. "Les promeses miraculoses de la indústria de modificació genètica no s'han complert ni per a l'agricultura a Europa ni per a l'agricultura en els països en desenvolupament o emergents", va indicar una portaveu del ministeri.

Des de fa anys hi ha un gran moviment de protesta contra les llavors modificades genèticament a Alemanya. El Govern va prohibir el 2009 el cultiu del blat de moro transgènic MON810 de Monsanto, així com de la papa Amflora, de BASF. Competidors del gegant nord-americà, com Bayer CropScience, l'esmentada BASF i Syngenta, van decidir també abandonar els seus negocis de plantes transgèniques a Alemanya.

Els defensors del medi ambient temen que es produeixin riscos incalculables per a l'entorn si es posen en circulació llavors modificades genèticament. Només la diputada del partit neonazi soci de la neoliberal Merkel, el 'Liberal' (FDP) Christel Happach-Kasan creu que la decisió serà una "pèrdua per a Alemanya" en l'àmbit de la ciència, del mercat laboral i del valor afegit.

Espanya segueix sent, i en partícular Lleida, el país amb més cultius transgènics de l'Europa en què els ciutadans compten, amb l'excepció de les monarquies retrògrades del sud dels Pirineus, on comença l'Àfrica dels reietons tribals.

Presó sense fiança per a l'expresident d'Unió Patronal Metal·lúrgica per malversació de fons públics

Antoni Marsal Fàbregas (foto) està acusat també d'apropiació indeguda i falsedat documental. Es desconeix el destí de 310.000 euros aportats per la Generalitat i el Govern espanyol per a cursos de formació.

El Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona ha decretat presó comunicada i sense fiança per a l'expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) Antoni Marsal Fàbregas, detingut per la Guàrdia Civil per presumpta malversació de fons públics. La detenció de Marsal, a qui li atribueixen els delictes d’apropiació indeguda i falsedat documental, forma part de l’operació Cobi, encara oberta i en què també es van arrestar dues persones, que han sortit en llibertat amb càrrecs divendres. En concret, se l’acusa de 310.000 euros aportats per la Generalitat i el Govern espanyol per a cursos de formació.

El 20 de juny de 2012 Marsal va renunciar al càrrec al capdavant de l’UPM "per motius personals i per interès de l'entitat", després que diversos treballadors remetessin un escrit a la junta de govern de la patronal en què l'acusaven d’apropiar-se de fons de l'entitat. El 16 de maig de 2012, el comitè executiu de la UPM ja havia acceptat la suspensió temporal de les seves funcions com a president mentre l'empresa auditora PWC realitzava una revisió urgent dels estats comptables de l'associació després de la denúncia dels treballadors.

La patronal del sector del metall representa unes 18.500 empreses, que ocupen uns 250.000 treballadors, segons consta en la seva web.

Moscou demana a Ankara detalls sobre armes químiques confiscades a Al-Nusra prop de la frontera siriana

El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha demanat avui a Turquia una informació exhaustiva sobre sospitoses substàncies químiques confiscades prop de la frontera amb Síria: "Esperem que el Govern turc informe de manera exhaustiva i ràpida sobre l'incident", va dir Lavrov. "La situació és bastant seriosa com perquè segueixin jugant amb ella els que parlen constantment del problema d'armes químiques". "Cal investigar tots els incidents" semblants, ha subratllat.

La premsa turca ha informat la vigília de la detenció, durant un operatiu antiterrorista que es va dur a terme a la província fronterera d'Adana, de 12 membres del grup insurgent sirià Front d¡Al-Nusra, als que van confiscar suposadament dos quilos de gas tòxic sarín. El governador de Adana, Huseyin Avni Cos, va precisar més tard que el sarín no estava entre les substàncies confiscades, i que la meitat dels detinguts ja estan en llibertat.

Una font citada avui pel diari turc Vatan afirmar que els detinguts són simpatitzants d'Al-Qaida que es van sotmetre a un curs d'ensinistrament militar a Síria i es van entrenar en el maneig d'artefactes explosius per tramar una sèrie d'atemptats terroristes a Turquia, en particular , contra la base aèria d'Incirlik usada pels EUA. El diari segueix parlant del gas sarín i no descarta que hagi arribat a Turquia des de Líbia.

Les autoritats i l'oposició a Síria s'acusen recíprocament d'usar armes químiques. Els rebels van denunciar que les tropes governamentals van recórrer a elles al desembre passat a Homs. Per la seva banda, el Govern va afirmar que els insurgents van utilitzar substàncies tòxiques a les rodalies d'Alep el 19 de març.

Camps i Barberá van cometre delictes de malversament, prevaricació, frau i falsedat

El titular del jutjat d'instrucció número tres de Palma, José Castro ,veu indicis racionals que l'ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i la batllessa de València, RitaBarberá ,van incórrer n presumptes delictes continuats de malversament, prevaricació, frau a l'administració i falsedat en document oficial en el marc del cas Nóos. Així ho exposa en un document de setanta pàgines que ha traslladat al Tribunal Superior de Justícia valencià, en què li proposa que assumeixi la competència per a instruir la part del cas Nóos que afecta la suposada participació de Camps i Barberà.

Una participació que es concretaria en les negociacions prèvies a la signatura del conveni del València Summit, pel qual l'Institut Nóos va percebre al voltant de tres milions d'euros públics.

El convenis que la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València varen signar amb l'Institut Nóos per a l'organització de les jornades Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 i per a l'assessorament de la candidatura de València als Jocs Europeus, que mai no es varen arribar a celebrar, centren l'atenció de les pesquises judicials.

Aquestes jornades Valencia Summit tenien l'objectiu d'esdevenir una cimera d'experts en l'organització de grans esdeveniments i varen ser contractades entre el govern valencià, a través de la Ciutat de les Arts i de les Ciències (CACSA) i pel consistori que dirigeix Rita Barberá a través de Turisme València.

L'alcaldessa de València ha reiterat en diverses ocasions que ella no "ha signat ni autoritzat res" en relació amb la València Summit.

Segons les denúncies dels grups de l'oposició l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va ser qui va proposar a Iñaki Urdangarin la firma d'un conveni de 5 milions d'euros per organitzar els Jocs Europeus, inexistents. El síndic de Compromís, Enric Morera, va aportar al jutge Castro la documentació i informació que donaria credibilitat a aquesta versió.

En el cas de la València Summit, el grup municipal d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a l'Ajuntament de València va elevar fins als 2 milions d'euros el cost que va tenir la València Summit. Segons aquestes dades, la fundació va pagar un cànon de 522.000 euros l'any 2004; l'any 2005 es varen pagar 739.965 euros per a l'organització de la València Summit, 522.000 euros directament a l'Institut Nóos en concepte de cànon. L'any 2006, el preu de l'esdeveniment va ser de 646.018 euros, amb el mateix preu de cànon.

Amb tot, segons els càlculs d'EUPV, la fundació València Turisme Convention Bureau va gastar 1'9 milions d'euros entre 2004 i 2006 per a la trobada que va organitzar l'Institut Nóos.

El BdE proposa no aplicar el salari mínim als aturats de llarga durada

El Banc d'Espanya assenyala en la seva memòria anual corresponent a 2012 que el risc que l'atur de llarga durada es faci "crònic" és "molt preocupant", i proposa explorar la possibilitat de contractar amb caràcter "excepcional" per sota de salari mínim interprofessional (SMI), que es troba actualment en 645,30 euros al mes, i avançar l'augment de l'edat de jubilació. Gràfic dels salaris mínims a Europa dividits per 12 pagues anuals.

Així, tot i que creu que els resultats de la reforma laboral a l'hora de frenar la desocupació són "esperançadors", considera que no s'han donat els passos suficients en matèria de contractació.

Per això, aposta per "explorar mecanismes excepcionals per evitar que el salari mínim actuï com una restricció per a grups específics de treballadors amb més dificultats per a la seva ocupabilitat".

A més, per crear ocupació a curt termini i introduir més flexibilitat salarial, planteja "noves fórmules que permetin, en casos especials, la desviació temporal respecte a les condicions establertes en la negociació col·lectiva", així com "assegurar que la reducció de l'abast de les clàusules d'indexació salarial no reverteixi en fases de creixement econòmic".

Avançar l'augment de l'edat de jubilació


En matèria de pensions, el Banc d'Espanya creu que garantir com més aviat la sostenibilitat del sistema aportaria gran certesa sobre la voluntat reformista d'Espanya, sense tenir impacte sobre les condicions laborals i socials actuals.

Per això, recalca que cal dissenyar "com està previst" en el Pla Nacional de Reformes un factor de sostenibilitat "que possibiliti modificacions automàtiques dels paràmetres del sistema que permetin garantir la seva sostenibilitat en el mitjà i llarg termini".

Encara més, en línia amb les recomanacions dels neoliberals dela UE, diu que "seria aconsellable anticipar l'entrada en vigor del retard en l'edat de jubilació (fins als 67 anys) i l'allargament del període de càlcul de la base reguladora (dels 15 a els 25 anys)", atès que, des de l'entrada en vigor de la reforma de les pensions de 2011, "el problema s'ha intensificat" i "els terminis acordats resulten molt dilatats".

Rússia subministrarà MiG-29 a Síria

Rússia subministrarà a Síria deu avions de combat MiG-29 MM2, complint així amb un contracte prèviament subscrit, informa l'empresa fabricant Mikoyan-Gurevich (MiG). En els últims anys, Rússia va subministrar a Síria diversos aparells del fabricant rus MiG. "Actualment hi ha una delegació siriana a Moscou i negocia els detalls de l'acord", va dir el director general de MiG, Serguei Korotkov. "Washington va trair Moscou en el seu acord de S300 amb l'Iran".

Korotkov es va mostrar convençut que les negociacions amb el govern sirià arribaran a bon port i els avions, del model MiG-29 MM2, seran subministrats. Malgrat dures crítiques d'Occident, Rússia, un dels últims aliats del president sirià Baixar al-Assad, insisteixen el subministrament d'armes a l'Executiu del país àrab, actualment embolicat en una guerra civil, segons les agències russes de notícies Interfax i RIA.

Resposta a la UE?


Observadors a Moscou consideren l'acord una resposta directa a la fi de l'embargament d'armes decidit aquesta setmana per la Unió Europea (UE) i la disposició de diversos països membres del bloc a subministrar armes als insurgents sirians. Moscou i Damasc ja havien acordat, a més, el subministrament de sistemes de míssils antiaeris S-300 a Síria. Però és improbable que el subministrament es produeixi abans de la tardor boreal, va dir una font de la indústria militar.

Moscou i Damasc ja havien acordat el subministrament de sistemes de míssils antiaeris S-300. Moscou i Damasc ja havien acordat el subministrament de sistemes de míssils antiaeris S-300.

La font va assenyalar que el moment de l'enviament, que ha alarmat els governs occidentals, dependria del desenvolupament de la situació a Síria. El subministrament podria accelerar-se si Síria rebés atacs de països veïns o s'establís una zona d'exclusió aèria sobre el país àrab, va suggerir la font.

Assad havia afirmat indirectament, en una entrevista difosa aquest dijous (2013.05.30), que el seu país ja hauria rebut una part dels moderns míssils terra-aire russos, capaços d'enderrocar avions en un radi de 200 quilòmetres. Però els mitjans russos asseguren aquest divendres que les armes no han trepitjat fins al moment sòl sirià.

D'arribar a mans del govern sirià, aquest armament podria dificultar possibles plans d'intervenció dels països occidentals, així com posar en alerta al veí Israel, el espai aeri podria veure amenaçat.

"Washington va trair Moscou en el seu acord de S300 amb l'Iran"


Un funcionari rus ha criticat els EUA per haver abandonat a Moscou, després d'obligar a suspendre un acord de lliurament de subministrament de sistemes de defensa de míssils terra-aire S300 a l'Iran.

El dirigent de Tecnologies Russes (Rostech), Serguei Chemezov, va indicar dijous que els Estats Units van pressionar a Moscou per aturar l'acord, amb el pretext que aquest sistema estava inclòs en la quarta ronda de sancions del Consell de Seguretat de l'Organització de Nacions Unides (CSNU) imposada contra Teheran (la resolució 1929).

Tanmateix, Chemezov afegit que Washington més tard va canviar el seu discurs i va al · legar que la resolució de l'ONU no esmentava específicament el sistema S300 i que Rússia havia actuat pel seu compte.

"Els nord-americans estan d'acord que es tracta d'un sistema defensiu i Rússia només ha de respondre per l'incompliment de contracte", va assenyalar el funcionari rus.

Alhora, ha afegit que Rússia, de moment, tracta d'arribar a un acord amb la República Islàmica de l'Iran perquè retiri la seva demanda contra l'empresa estatal russa d'exportació d'armaments, la Rosoboronexport, pel contracte anul·lat, apuntant que les possibilitats de Rússia per "guanyar el cas són molt escasses".

En virtut d'un contracte signat el 2007, Rússia ha de proveir l'Iran amb almenys cinc sistemes S300. No obstant això, l'administració de l'expresident rus, Dmitri Medvédev, es va negar a lliurar sota el pretext que aquest sistema estava inclòs en la quarta ronda de sancions del CSNU contra el país persa.

Iran, per la seva banda, ha presentat una denúncia contra la russa Rosoboronexport en la Cort d'Arbitratge Internacional de Ginebra, informa HispanTv.

Milers de manifestants bloquegen l'accés al Banc Central Europeu a Frankfurt

Manifestants del moviment anticapitalista Blockupy han bloquejat l'accés al Banc Central Europeu i altres institucions financeres a Frankfurt aquest divendres per protestar contra el neoliberalisme i les Polítics neofeixistes d'austeritat, amb pancartes amb lemes com "Lluita contra el capitalisme i l'austeritat" o "la humanitat abans dels beneficis". Els manifestants es concentren sota la pluja per bloquejar les carreteres, incloent-hi les que condueixen a la seu del Deutsche Bank, al districte financer de la ciutat.

La Policia, equipada amb cascos i material antiavalots i protegida per gossos policia alsacians, s'estima en uns 2.500 el nombre de manifestants que va creixent amb les hores. "L'objectiu d'aquest bloqueig és impedir la normalitat de les operacions" al BCE, va dir el portaveu del moviment Blockupy, Martin Sommer, que va afegir que algunes persones que van tractar d'entrar al seu treball a les oficines del BCE van ser retornades a casa pels manifestants.

Les manifestacions que s'estan duent a terme a la capital financera d'Alemanya tenen lloc abans de les reunions a nivell europeu sobre política econòmica de la UE previstes per a l'1 de juny i gairebé un any després que la policia detingués a centenars de persones per desafiar una prohibició temporal de les protestes en un esdeveniment similar de quatre dies a la mateixa ciutat.

El moviment Blockupy d'Europa es va formar influenciat per Ocupa Wall Street n 2011, una forma de protesta dirigida contra el "poder omnímode de les empreses i les evasions fiscals sistemàtiques de l'1% més ric de la població" inspirada en les manifestacions i acampades de 2011 a Espanya que van sorgir amb el Moviment 15-M.

Julio Anguita: Els paradisos del capital

Per enèsima vegada els dirigents europeus van anunciar que anaven a abordar amb decisió el problema dels paradisos fiscals. Com fins ara amb el G-20 i la mateixa UE l'assumpte ha quedat per un altre dia. Resulta feridor que segons els càlculs d'Oxfam, organització creada per lluitar contra la fam, dels 14 bilions d'euros domiciliats en aquestes zones impunes 9,5 ho són en països d'Europa.

Una de les característiques d'aquests països és que la baixa o inexistent fiscalitat per als fons estrangers dipositats a les seves seus bancàries, no ho és en absolut per les empreses i negocis naturals del propi país. En conseqüència, es constitueixen en un tipus d'empreses que aporten a l'economia pròpia, per això és bastant difícil posar d'acord a tants interessos contraposats.

En la recent cimera europea tant Àustria com Luxemburg s'han resistit a posar fi a la seva situació al·legant que mentre Suïssa, paradigma universal i consentit d'aquest tipus de països no ho fes prèviament, no hi havia res a fer. Resulta obvi que en el cas helvètic la seva neutralitat estricta i també l'equilibri de la seva societat ajuden a que els diners flueixin. Però l'assumpte té un rerefons que dificulta als mandataris polítics passar a una acció conseqüent.

El sacrosant principi de la llibertat de circulació de capitals defensat pel Banc Mundial o l'Organització Mundial del Comerç entra en contradicció amb els Estats nacionals que veuen minvats tant la seva autoritat com els seus desitjos d'acabar amb la situació, en el cas que siguin sincers, qüestió aquesta més que dubtosa.

Un projecte políticament unit i amb una única autoritat sobre el territori afectat, pot determinar una política comuna sobre un àmbit comú. I per això és tan difícil avançar cap a aquesta Europa federal que constitueix l'única esperança possible per l'Europa dels pobles i els ciutadans. No obstant això, fins i tot en aquesta situació, cada país pot fer més del que sembla. Però això seria renegar del capitalisme.

Les elèctriques espanyoles dupliquen el marge de benefici de les europees

La conclusió que es deriva d'un ràpid cop d'ull als marges de benefici de les elèctriques espanyoles respecte als seus rivals europees és que el seu negoci és molt rendible a Espanya. La generació de beneficis a partir de les vendes aconseguides és major a Espanya de la que ho és en la resta d'Europa. Iberdrola, Endesa o Gas Natural van aconseguir situar els seus marges en el 6,78% en el conjunt de l'any 2012, mentre que les grans elèctriques del Vell Continent-E.ON, Enel, EDF i RWE-van deixar aquesta ràtio en el 2,62 %.

Això vol dir que de cada cent euros d'ingressos que van generar les companyies del sector, a Europa van convertir en benefici 2,6 euros i a Espanya, 6,8 euros. Però aquesta situació no ha estat una mica aïllat de 2012, sinó que està sent la tònica general dels últims anys i tot indica que seguirà en els pròxims mentre governi el tàndem corrupte i neoliberal PP-PSOE. D'aquesta manera, les previsions dels analistes per al 2013 situen els marges de les elèctriques made in Spain a l'entorn del 6,23% i el de les europees en el 3,49%, segons el consens de mercat que recull FactSet.

Un any més, les firmes espanyoles aconseguiran gairebé duplicar la generació de beneficis respecte a la mitjana de firmes del continent tot i la nova reforma energètica que prepara el PP i de la qual ha advertit el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que "no agradarà".

Un llarg camí

La lluita per frenar el dèficit de tarifa a Espanya obligarà a repartir els costos del car sistema de generació d'energia del país -primes a renovables i al carbó incloses- entre els diferents agents que participen en el procés, el que repercutirà directament sobre els productors. El camí que encara queda per recórrer és el que ja han avançat altres països europeus durant la crisi per ajustar els seus costos.

Des de l'esclat de la crisi, els marges del sector a les grans empreses europees han anat retrocedint amb força a ritmes de doble dígit anual, mentre que a Espanya aquests marges van augmentar en 2008 i amb prou feines van caure en els exercicis de 2010 i 2012.

Les previsions per a aquest any que maneja el consens de mercat apunten que Iberdrola aconseguirà convertir en beneficis més d'un 7,5% dels seus ingressos, el que significa triplicar la ràtio de guanys d'E o duplicar els de la italiana Enel, que es quedaran en el 2,25 i el 3,72%, respectivament.

Això vol dir que, si Iberdrola tingués un marge igual al de l'elèctrica alemanya, tindria un benefici un 70% inferior. D'aquesta manera, si es tenen en compte les previsions per a aquest exercici, els guanys d'Iberdrola no serien de 1.760 milions d'euros, com estimen els analistes, sinó que es quedaria proper als 750 milions. Per la seva banda, Endesa acabarà l'any amb un marge proper al 5,5%, el mateix nivell que manegen els experts per a Gas Natural.

Nuet: "La qüestió és Socialisme o Imperialisme"

El debat sobre el Dret a Decidir posa al descobert el projecte nacional de les diferents forces polítiques. Els mitjans han agrupat les seves posicions en tres grans grups: unionistes, federalistes i independentistes. Aquesta és una simplificació desafortunada que situa als i les comunistes de Catalunya falsament entre l'opció federalista i la independentista. Llavors quin és el projecte nacional dels i les comunistes? La qüestió, tal com la veiem, no és Independència o Federalisme, perquè sense una no hi pot haver l'altra. La qüestió és Socialisme o Imperialisme. El nostre projecte d'Estat és una República Socialista, és a dir una democràcia dels treballadors. L'abast territorial d'aquest Estat és la nostra nació, és a dir Catalunya.

Per als i les comunistes, tota nació té el dret a l'autodeterminació, és a dir, el dret a determinar les seves pròpies formes de govern, el dret a decidir, com a poble, el seu camí. Considerem que Catalunya és una nació, perquè és un conjunt de persones amb una llengua i una cultura pròpies, amb una voluntat de ser. És una nació perquè és un marc de lluita diferenciat del seu entorn, en el qual la realitat determinada pel sistema de producció i per les relacions entre la Classe Treballadora i el Capital pren unes formes concretes. És una nació perquè la realitat de Catalunya requereix d'una estratègia política diferenciada, com ho requereix qualsevol nació del món.

Els i les comunistes de Catalunya hem estat importants defensors del dret a l'autodeterminació de Catalunya durant tot el segle XX. Estàvem en el Front Popular, amb la Classe Treballadora durant la Generalitat Republicana i vam encapçalar la resistència al franquisme durant més de 40 anys, amb grans sacrificis. Ningú més que el PSUC va contribuir a enderrocar la dictadura, a restituir les institucions catalanes, a difondre la consciència nacional entre la classe treballadora.

D'altra banda, considerem que totes les institucions de l'Estat Espanyol són arbitràries, il·legítimes i instruments del capitalisme imperialista. No reconeixem com a legítima ni la monarquia, ni les corts franquistes, ni el sistema autonòmic, ni la constitució. L'Estat Espanyol actual és el resultat d'un projecte imperial fallit i 40 anys de dictadura feixista. Sempre hem denunciat la farsa de la Transició. Així mateix, el projecte de la Unió Europea és per a nosaltres, un projecte del mateix capitalisme, un instrument d'opressió de classe que té per objectiu afeblir la sobirania popular i afavorir la gestió de l'explotació capitalista.

Els i les comunistes lluitem per l'abolició de l'explotació capitalista i tenim una clara consciència del caràcter internacionalista de la nostra lluita. Sabem que, com que el capitalisme és transnacional, caldrà derrotar-lo de manera global per alliberar-nos de la seva tirania. Tanmateix, sabem també que cada nació ha d'alliberar-se per la seva pròpia via, que allò que és vàlid en la lluita política d'una altra nació pot no ser-ho a la nostra, que cada nació té el seu ritme.

El nostre projecte d'Estat és una República Socialista, és a dir una democràcia dels treballadors. L'abast territorial d'aquest Estat és la nostra nació, és a dir Catalunya. Tanmateix, aspirem a construir una societat internacional de pobles lliures que cooperin solidàriament. Aspirem, en darrera instància, a la dissolució dels Estats i les fronteres nacionals en una societat comunista internacional. Per aquest motiu, el nostre Estat és de tipus federatiu, perquè aspira i perquè necessita federar-se en condicions d'igualtat i respecte amb totes les nacions veïnes.

És impensable que qualsevol procés d'alliberament de la nació catalana de l'opressió imperialista pugui portar-se a terme de manera aillada, sense que el procés de destrucció de les institucions espanyoles que comporta afecti la resta de nacions que configuren l'Estat Espanyol. És imprescindible que en la nostra lluita d'alliberament, la Classe Treballadora de Catalunya teixim aliances estratègiques: amb la Classe Treballadora de la resta de l'Estat, que és víctima directa del mateix projecte polític borbònic-franquista, i amb la Classe Treballadora europea i del món, que és víctima del mateix capitalisme global.

Per tot això, el projecte nacional dels i les comunistes de Catalunya és, en conseqüència i per definició, una República Socialista Federativa. I aquí el terme federatiu adquireix una profunda importància perquè explica la potencialitat i la necessitat de tota nació socialista de federar-se amb altres nacions per a cooperar de manera lliure i sense renunciar a la seva sobirania. Federatiu es refereix al caràcter dialèctic de la federació entre nacions quan aquestes són lliures de l'imperialisme capitalista i plenament sobiranes, no a una idea preconcebuda d'estat federal inspirada en les actuals institucions dels Estats Imperialistes.

Rússia va esdevenir República Socialista Federativa Soviética amb la revolució de 1917. Cinc anys més tard va federar-se amb les repúbliques de Bielorússia, Ucraïna i la República Transcaucàsia per a crear la URSS. D'aquesta manera va passar de ser federativa a estar federada. El caràcter federatiu de la República estava també implicit en la declaració de la "República Catalana integrada a la federació ibèrica" proclamada per Francesc Macià el 1931.

Els i les comunistes no som deterministes sinó dialèctics, no creiem en la nació com una unitat històrica de destí. La nació és per a nosaltres, no un ideal teòric, sinó una realitat viva, composada per persones reals, la gran majoria de les quals pertanyen a la Classe Treballadora. La nostra lluita no és per una independència de Catalunya sotmesa als interessos del capital financer com per a CiU. La nostra lluita no és per esdevenir un paradís fiscal en el marc europeu, una mena d'ampliació d'Andorra, com defensen alguns sectors de la petita burgesia reaccionària.

La nostra lluita no és la fantasia ingènua d'una Catalunya independent i próspera dins la Unió Europea de l'austeritat criminal, com sembla que és per a ERC. La nostra lluita no és tampoc per un model federal de l'Estat Espanyol que suposi l'enèssima fugida endavant del fracassat projecte centralista i monàrquic de Madrid, com postula el PSC. El debat de classe que plantegem supera la barroera simplificació entre Independència o Federalisme.

La nostra lluita és per una República Socialista de Catalunya, en un context d'aliança entre pobles contra l'Imperialisme. El nostre projecte nacional no podria estar més clar.

Joan Josep Nuet és secretari general del PCC i diputat al Congrés per EUiA.

El tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE portarà més destrucció de treball

Vicenç Navarro: Aquest article critica que hi hagi tan poc debat a Espanya sobre el proposat Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea que tindrà un impacte negatiu en el benestar de la població a Espanya. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic. Però va danyar a les classes populars i a la classe treballadora dels dos països, als dos costats del riu Gran. Tal experiència s'ha repetit en tots els casos de TLC.

És extraordinària la poca atenció que està tenint a Espanya la preparació del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la Unió Europea, i això malgrat que l'aplicació de tal tractat tindrà un impacte molt negatiu en el benestar i qualitat de vida de les classes populars dels països de la Unió Europea. En teoria, tal tractat es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: tots ells es venen com una bona mesura comercial que incrementa l'activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d'ocupació.

Així s'han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i Austràlia, Brunei, Xile, Malàisia, Nova Zelanda, Rússia, Singapur, Vietnam i Mèxic. El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d'haver estat la solució per al futur de Mèxic.

La realitat, però, ha estat molt diferent, i els resultats molt oposats als que es profetitzaren. En el TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també es van perdre llocs de treball, ja que els que es van guanyar resultat de la mobilitat d'empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d'escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes.

El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic. Però va danyar a les classes populars i a la classe treballadora dels dos països, als dos costats del riu Gran. Tal experiència s'ha repetit en tots els casos de TLC.

El fet que les úniques beneficiàries del TLC sempre hagin estat les grans empreses financeres, manufactureres i de serveis, explica que aquestes estiguin ara treballant quaranta-vuit hores al dia a Brussel·les i a Washington intentant escriure el text del TLC entre els EUA i la UE. 2.532 lobbies ja estan mobilitzats a Brussel·les. I mentre, hi ha un silenci ensordidor en els mitjans sobre els preparatius de tal tractat.

De l'experiència d'altres TLC amb els EUA es pot ia predir que les mesures preses afavoriran interessos molt particulars a costa dels interessos generals. Per exemple, el TLC prohibirà el monopoli dels serveis públics, com la sanitat, exigint el desmantellament del Servei Nacional de Salut, eliminant la seva universalitat. I tot això amb vista a la necessària "competitivitat i lliure comerç".

I veurem com les elits governants a la UE (que ja estan prenent mesures en aquesta direcció) donaran la benvinguda a aquests canvis. Fins ara, l'excusa per fer aquests canvis (com la privatització) era que així ho demanaven Brussel·les, Berlín o Frankfurt. Ara s'afegirà Washington. I continuaran fent aquests canvis amb silenci, nocturnitat i traïdoria, gairebé sense discussió pública. I a tot això tindran la barra de dir-li democràcia.

Hisenda prova que Mato va mentir sobre un viatge a Suïssa el 2004

L'últim informe de l'Agència Tributària incorporat al 'cas Gürtel' deixa de nou com mentidera, falsa i hipòcrita a la ministra idiota Ana Mato, la feixista encarregada de robar la sanitat a la ciutadania per part de la banda nazi de lladres de Rajoy. Hisenda assegura que està provat de manera "irrefutable" que el viatge que la dirigent del PP va fer en l'estiu de 2004 a Suïssa per deixar a una de les seves filles en un campament d'estiu, va ser pagat per la 'trama Gürtel' "fent ús de la caixa B de la seu central del carrer Serrano de Madrid". Ana Mato ha assegurat en un comunicat al gener de 2011 que aquesta despesa va ser pagat íntegrament per ella.

L'abril de 2010, quan es va aixecar el secret del sumari del 'cas Gürtel', es van conèixer documents que assenyalaven que la trama havia pagat, entre altres despeses, els bitllets d'avió Madrid-Ginebra-Madrid de Mato i una de les seves filles ( 2.210,94 euros), l'estada a l'hotel cpt Suisse Golf (165,67 euros) i el desplaçament en tren Ginebra-Montreux (120,60 euros). En l'última localitat és on es va celebrar el campament.

L'ara ministra ha assenyalat llavors que havia pagat ella aquestes despeses, i va anunciar accions legals "davant de qualsevol falsa acusació sobre la meva persona".

Després esmentar el mateix viatge en un informe policial de gener de 2011 incorporat a la causa, la dirigent del PP ha insistit en el seu desmentit: "L'informe de la UDEF, amb data 19 de gener de 2011, i conegut avui (24 de gener de 2011), no aporta res de nou sobre el investigat, filtrat i publicat. L'única anotació que es refereix a la meva persona correspon a un viatge a Suïssa, que com ja vaig explicar a l'abril de 2010 quan es va conèixer la notícia, va ser íntegrament pagat per mi ".

I insistia en les seves amenaces d'accions legals amb el cinisme groller dels mentiders compulsius: "He donat instruccions als meus advocats perquè estudiïn les accions judicials oportunes davant qualsevol falsa informació, insinuació o acusació que posi en dubte el meu bon nom".

Malgrat aquesta insistència de Mato, l'Agència Tributària es mostra insistent amb el mateix assumpte i assenyala, en l'informe de 109 folis entregat al jutge Pablo Ruz aquesta setmana, que aquest viatge es va pagar per la trama Gürtel, en concret amb fons de la caixa B confiscada al comptable de la xarxa, José Luis Izquierdo.

En parlar d'una sèrie de factures per serveis prestats a Jesús Sepúlveda l'any 2004, que inclouen expressament el viatge de Mato amb la seva filla a Ginebra, Hisenda destaca que no van ser pagades pel client (Sepúlveda) "sinó pel propi grup FCS ( Francisco Correa Sánchez) fent ús de la Caixa B de la seu central del carrer Serrano de Madrid ". És a dir, no per Mato, com ella sosté.

La prova "irrefutable", que també va portar la policia a la mateixa conclusió, és l'arxiu 'Caixa Pagaments B' contingut en el pendrive intervingut al domicili de José Luis Izquierdo, que assenyalava 'Ingrés BBVA Canc. Fras. Pasadena V. c/CGO. Jesús Sepúlveda 'per import de 8.972,00 euros.

A més, hi ha el justificant de l'ingrés al banc amb fons opacs de l'organització, juntament amb una butlleta del "Extracte serveis srs. Sepúlveda-MatoAna Mato diu que desconeixia que Correa va pagar part del seu viatge a Disneyland

Menteix a veure si cola


L'endollada incompetent Ana Mato segueix cabudament enfrontant-se a les proves que la deixen com una lladre i mentidera, afirmant que ella mateixa va pagar el seu viatge a Disneyland Paris que va realitzar el 1998 quan era diputada del PP i que va acordar amb el seu exmarit Jesús Sepúlveda que ell abonés l'import de les despeses del seu fill, segons han explicat bocamolls a sou de la fatxenda.

Aquestes mateixes fonts han assenyalat que Mato va viatjar a París acompanyada de diversos membres de la família i no només del seu fill, com sosté l'informe de l'Agència Tributària que ha estat remès al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga el 'cas Gürtel'. Segons el mateix, la trama de finançament il·legal liderada per Francisco Correa va pagar part d'aquest viatge.

La ministra defensa que ella mateixa va córrer amb les despeses durant aquest viatge al parc temàtic. Pel que fa als del seu fill, assegura que va arribar a un acord amb Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo (Madrid), perquè ell es fes càrrec dels mateixos. Així, les esmentades fonts han assenyalat que la ministra desconeix si algú aliè a la família va pagar les despeses del seu fill.

Segons l'informe de l'Agència Tributària, la trama Gürtel va pagar una part del viatge, 3.635 francs francesos, mentre que la Direcció General per a Espanya i Portugal de l'empresa gestora del parc temàtic es va fer càrrec del finançament d'una altra part. Mato ha incidit a més que l'informe de l'Agència Tributària conté diversos errors, segons les mateixes fonts, que posen com a exemple que recull anotacions corresponents a despeses de comunió en dos anys consecutius', amb anotacions manuscrites, que inclou, al costat d'altres, els tres conceptes d'aquell desplaçament de Mato i la seva filla: els bitllets d'avió, els de tren, i l'estada a l'hotel.

La suma de les esmentades despeses de 2004, més un de l'any 2003, sumen exactament 8.971,73 euros. que es corresponen amb els 8.972 recollits en el pendrive d'Izquierdo.

Hisenda afegeix que quan PasadenaViajes va cobrar de la 'caixa B' del carrer Serrano, va emetre per duplicat justificants del pagament en documents que reconeixen haver rebut el preu de les factures del mateix Sepúlveda.

Exactament el mateix sistema, segons Hisenda, es va usar per al pagament per Gürtel d'una altra factura de Sepúlveda, de data 20 d'octubre de 2004, recollida en un albarà que fa al lloguer de vehicles a favor d'Ana Mato en els mesos de juliol i agost d'aquest any.

La Cort Interamericana notifica al Salvador que haurà de permetre l'avortament d'una jove malalta

La Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH) ha notificat a l'Estat salvadorenc que haurà de permetre l'avortament terapèutic a la jove coneguda com "Beatriz", a qui el Tribunal Suprem del seu país ha negat aquest dimecres la sol·licitud de practicar un avortament terapèutic malgrat que la seva vida corre perill per l'embaràs. El Salvador tindrà fins al 7 de juny per presentar a la Cort Interamericana un primer informe sobre el compliment de les mesures provisionals.

La decisió de la Cort IDH deixa més sense efecte la resolució de la Sala Constitucional del Suprem d'El Salvador, que prohibia l'avortament terapèutic a la jove.

La Cort va conèixer el cas la nit de dimecres i ha notificat les mesures provisionals a El Salvador, que ara haurà de permetre l'avortament terapèutic de "Beatriz", qui pateix lupus i una malaltia renal i que podria perdre la vida en donar a llum a un nadó anencefálico, que naixeria sense part del cervell i moriria.

Una portaveu de la Cort, Paola Ugaz, a la qual cita Efe, ha confirmat que el cas de "Beatriz" no es troba en procés formal al tribunal, però que la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va demanar als jutges emetre mesures provisionals perquè l'Estat salvadorenc adopti "de manera immediata les mesures necessàries per protegir la vida, integritat personal i salut" de la dona.

Els jutges van acollir la sol·licitud per tractar-se d'un cas urgent i per evitar "danys irreparables a les persones", segons ho estableix la Convenció Interamericana de Drets Humans. Segons Ugaz, aquesta és la primera vegada que la Cort, amb seu a San José, es pronuncia sobre un cas relacionat amb l'avortament.

Evitar danys irreparables en la salut de la jove

La resolució indica que "requereix a l'Estat d'El Salvador que adopti i garanteixi, de manera urgent, totes les mesures que siguin necessàries i efectives perquè el grup metge tractant de la senyora B (Beatriz) pugui adoptar, sense cap interferència, les mesures mèdiques que es considerin oportunes i convenients per evitar danys que poguessin arribar a ser irreparables a la vida, integritat personal i salut "de la jove.

"Els drets de la mare no poden privilegiar sobre els del nasciturus (el que ha de néixer) ni viceversa", va assenyalar la Sala Constitucional del Tribunal Suprem en la seva sentència. Va afegir que, així mateix, "hi ha un impediment absolut per autoritzar la pràctica d'un avortament per contrariar la protecció constitucional que s'atorga a la persona humana 'des del moment de la concepció'".

La sol·licitud de "Beatriz" revifar el debat de l'avortament a El Salvador, on des de 1998 és penalitzat en totes les seves formes, però ara haurà d'acatar l'ordre de la Cort IDH per ser vinculant. L'avortament està penat amb 50 anys de presó per a la mare, segons informe el corresponsal de TVE a Mèxic.

El Salvador és un dels cinc països de Llatinoamèrica, al costat de Nicaragua, Hondures, la República Dominicana i Xile, que prohibeixen l'avortament de manera absoluta.

Un asteroide de 2,7 quilòmetres d'ample passarà avui prop de la Terra

Un asteroide de 2,7 quilòmetres d'ample, designat com 1998 QE2 pels científics, passarà aquest divendres a tot just 5,8 milions de quilòmetres de la Terra -l'equivalent a 15 vegades la distància a la Lluna-, segons ha informat la NASA, un esdeveniment que ha despertat l'interès dels astrònoms de radar per les possibilitats d'obtenir imatges que aportin informació sobre aquests objectes espacials.

"Serà un objectiu espectacular per el radar i esperem obtenir una sèrie d'imatges d'alta resolució que podrien revelar molt sobre les característiques de la superfície", ha comentat el radioastrònom Lance Benner, investigador principal del radar Goldstone de Pasadena, a Estats Units.

Tot i que el projecte NEODyS de la Universitat de Pisa, que enumera aquests objectes espacials, considera que un asteroide és potencialment perillós quan s'acosta a menys de 7,5 milions de quilòmetres, en aquest cas no hi ha gairebé risc: en la seva trajectòria actual, el 1998 QE2 passarà a les 20.59 GMT (22.59 hora peninsular espanyola) pel seu punt més proper a la Terra i ni tan sols podrà advertir-se a simple vista ni amb binoculars.

Telescopis majors per seguir-lo


De fet, s'espera que la seva brillantor visual màxim sigui de magnitud 11, el que ho posaria a l'àrea de telescopis majors. La magnitud és el grau de brillantor d'una estrella segons la vista humana, sent les més brillants classificades com magnitud 1. A simple vista i sota condicions òptimes l'ull humà pot veure estrelles fins de la magnitud 6.

Tanmateix, la seva gran grandària crida poderosament l'atenció, sobretot si es compara amb els gairebé 50 metres del 2012 DA14, que l'any passat es va convertir en l'asteroide que més a prop ha passat de la superfície terrestre.

L'interès del públic i l'avidesa dels astrònoms pels asteroides s'han reactivat recentment després de la caiguda al febrer d'un meteorit a Rússia l'impacte va alliberar una energia que l'Acadèmia Russa de Ciències calcular en uns 500 quilotones. Els científics calculen que el meteorit de Chelyabinsk mesurava uns 15 metres de diàmetre i pesava unes 10.000 tones.

El trànsit de 1998 QE2 ha entusiasmat als astrònoms aficionats i fins a la Casa Blanca s'ha unit a l'espera i oferirà una tertúlia a les 18.00 GMT -tres hores abans del seu pas més proper- per Google+.

La propera visita, d'aquí 200 anys


Tant la Casa Blanca com la NASA han interessos que van més enllà del que científic: en temps d'austeritat fiscal el Govern procura convèncer el Congrés sobre la necessitat d'assignar fons per a la vigilància d'objectes espacials que s'aproximen a la Terra.

Estats Units té el programa més ben dotat del planeta per a la detecció i cens d'objectes en les regions properes a la Terra, i fins ara ha descobert al voltant del 98% d'aquests cossos coneguts.

El 1998 QE2, però, va ser descobert pel programa Lincoln de Recerca d'Asteroides Propers a la Terra, de l'Institut Tecnològic de Masschusets a Socorro, a Nou Mèxic. I no tornarà a acostar-se fins d'aquí a uns 200 anys.