dissabte, 23 de novembre de 2013

Demanen l'intervenció Europea per les nefastes polítiques de gestió de l’aigua a l’estat espanyol

Els propers 25 i 26 de Novembre, representants del moviment de l’aigua de Catalunya i de la resta de l’Estat, viatgen a Brussel·les per entrevistar-se amb en Peter Gammeltoft, director de la Unitat d’Aigua del Comissariat de Medi Ambient de la UE i amb una trentena d’Eurodiputats i Eurodiputades de diversos colors polítics i Estats membres. L’objectiu de la trobada és presentar una sèrie d’informes elaborats pels moviments socioambientals que analitzen les mancances de la legislació europea sobre l'aigua i descriuen els conflictes hídrics més greus a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Ens trobem en un context estatal i nacional de desregulació i privatització de la gestió de l’aigua i el sanejament que està accelerant greument el deteriorament de l’estat ecològic dels nostres ecosistemes aquàtics que, no oblidem, són la font mateixa de la nostra vida i l’arrel dels principals serveis de les societats humanes.

En aquestes circumstàncies, les organitzacions recorren a l’administració europea per presentar-los un seguit de propostes concretes que donin solució als buits normatius detectats en la comunicació de la Comissió Europea: “Pla per a salvaguardar els recursos hídrics d’Europa”. Tanmateix es vol posar de manifest i qüestionar les polítiques de mercantilització sobre qualsevol part del cicle de l’aigua que es venen impulsant a Catalunya i la resta de l’estat espanyol en benefici d’interesos privats i perjudicant el medi natural i a les persones, amb evidències clares sobre la vulneració del dret humà a l’aigua i al sanejament.

Si bé les normatives europees concreten molt els llindars permesos sobre els paràmetres químics controlats, són insuficients per les obligacions dels estats sobre transparència i informació a la població sobre els resultats de qualitat de l’aigua. I encara més greu és l’ambigüitat i poca concreció en referència als cabals ecològics, cosa que pot dificultar greument la possibilitat d’aconseguir el desitjat bon estat dels nostres rius catalans i mediterranis. Sobretot, davant la poca voluntat que demostren el govern estatal amb l’Ebre o català amb el Ter, Gaià o Llobregat.

Tanmateix les organitzacions demanen també a la CE a què legisli sobre l’acord establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides al 2010 que va declarar l’accés a l’aigua i el sanejament com un Dret Humà fonamental, i en resposta a la Iniciativa Ciutadana Europea presentada recentment amb el suport de més de dos milions de ciutadans europeus.

La comitiva conformada per quinze representants de les plataformes i moviments de defensa de l’aigua més importants de l’estat espanyol, entre les quals Aigua és Vida, presentarà informes exhaustius sobre els conflictes actuals com són els incompliments del Pla de Sanejament, el mal estat ambiental del Guadalquivir i Doñana, del Tajo, però també dels cabals a l’Ebre i al seu Delta (Reserva de la Biosfera), al Ter, al Gaià i al Llobregat. Així com aspectes de qualitat de les aigües com la salinitat al Llobregat per l’explotació de les mines de Potassa a la part alta de la Conca o la contaminació de gran part dels aqüífers de Catalunya per l’aplicació inadequada de purins que es converteixen en abocaments incontrolats de greus conseqüències sobre les nostres reserves estratègiques d’aigua.

Les organitzacions confien obtenir una resposta de la Comissió Europea a partir de les informacions presentades en dos vies. En primer lloc, s’espera que la CE avaluï els conflictes actuals i incompliments de l’estat espanyol en relació a les directives europees i el dret humà a l’aigua i sanejament i intervingui amb tots els mecanismes al seu abast.

I en segon lloc, es demana que s’avanci en el desenvolupament normatiu necessari per aquelles qüestions que encara són ambigües i insuficients a la legislació per exigir als estats els objectius socials i ambientals de les polítiques de gestió de l’aigua a Europa.

El PP fa una llei tramposa de transvasaments sense comptar amb la Generalitat


El PP ha trobat una drecera tramposa per aplanar el camí als transvasaments entre conques hidrogràfiques i evitar l'oposició de les comunitats autònomes (la de la Generalitat catalana, per exemple, amb el transvasament de l'Ebre). Els transvasaments podran fer-se mitjançant cessions de drets o vendes d'aigües entre conques diferents, amb el que no es requerirà el consentiment de les autonomies. Bastarà una autorització de la direcció general de l'Aigua.

Egipte expulsa a l'ambaixador de Turquia

Egipte ha retallat avui les seves relacions amb Turquia al nivell d'encarregats de negocis sol·licitant a l'ambaixador turc que abandoni el territori egipci: “Hem decidit cridar al nostre representant a Turquia i demanar a l'ambaixador turc, persona no grata ara, que abandoni el país”, va declarar el portaveu de la cancelleria egípcia, Badr Abdel Ati. Turquia acusa a Israel d'estar darrere dels esdeveniments a Egipte.

El diplomàtic va assenyalar que Egipte respecta al poble turc però “no pot romandre callat davant les declaracions del primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan (…) i les interpreta com una ingerència en els assumptes interns”.

Erdogan ha criticat en reiterades ocasions l'actuació dels militars colpistes egipcis contra els partidaris del deposat president Mohamed Mursi. El passat 15 d'agost, el Caire i Ankara van cridar els seus respectius ambaixadors a consultes però el representant de Turquia va tornar més tard a Egipte.

Turquia acusa a Israel d'estar darrere dels esdeveniments a Egipte


El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va declarar que Israel està darrere de la destitució del president Mohamed Mursi a Egipte.

“Estem convençuts que la democràcia no pot existir sense eleccions lliures. La votació representa la voluntat del poble. Les noves autoritats egípcies intenten convèncer-nos que la democràcia no consisteix solament en els comicis. Qui està darrere d'això? Israel. Disposem de documents que ho confirmen”, va afirmar Erdogan en la reunió setmanal del Partit de la Justícia i el Desenvolupament que encapçala.

Líbia: El Govern titella i feixista de l'OTAN aplicarà la "sharia" i reprimirà la llibertat de les dones

A dos anys dels bombardejos de l'OTAN i l'assassinat del Coronel Muammar Al Gaddafi per la coaliciçón feixista encapçalada per França, Líbia es troba avui sumida en el caos i la violència exercida per aquells grups de mercenaris armats per l'imperialisme i que tracten ara de controlar les zones petrolíferes. A aquesta greu situació d'inestabilitat cal afegir que l'anomenat “Govern provisional”, titella de les potències imperialistes que van finançar i van participar en la mort i derrocament del líder libi, va anunciar aquest dijous que revisarà les lleis i reglaments nacionals per ajustar-los a la ‘sharia’ o llei islàmica, segons un document del ministeri de Justícia. Abans del cop imperialista de l'OTAN, Líbia era un lloc únic a l'Àfrica pel gran nivell de vida dels seus habitants i la llibertat de les dones. Foto: un grup de feixistes disfressats d'anticapitalistes, fent el joc al feixisme internacional.

El text anuncia la creació d'un “comitè encarregat de revisar la legislació existent i proposar esmenes per no contradir les disposicions i regles fonamentals de la llei islàmica”. Les lleis esmenades seran presentades davant el Congrés General libi. Això suposa una important reculada quant als drets de la dona i el laïcisme en la societat libia, una decisió del ministeri de Justícia que va destinada a satisfer les reivindicacions dels grups salafistes.

Aquestes podien anar lliurement on volguessin, no s'havien de quedar obligatòriament tancades a casa o anar sempre acompanyades per algú de la seva família. No tenien tampoc per què estar completament cobertes. El fet que a Líbia homes i dones es tapessin de vegades la cara o el cos, es devia a una mera i necessària protecció enfront del clima i al sol ardent.

Les dones, així mateix, podien anar a la universitat, tenir el mateix sou que els homes i, per descomptat, conduir vehicles. Això no és el normal a qualsevol país àrab, tant per no tenir mitjans com, especialment, per ser-los vetat per motius religiosos. Aquesta llibertat que existia els permetia decidir amb qui volien casar-se i amb qui no.
Això tampoc era, ni és, habitual en altres països àrabs, on els matrimonis pactats, normalment entre persones majors i nenes, són l'habitual. Jordània, Iemen, Aràbia…, la llista és extensa.
Abans de l'assassinat de Gaddafi i de la instauració d'un Govern titella afí als interessos imperialistes, a Líbia es defensaven els drets de les dones.

Amb l'arribada al poder d'extremistes islàmics amb forts vincles amb Al-Qaeda la situació és bastant diferent. Ja al setembre de 2011 el líder del Consell Nacional de Transició (organització finançada per Occident i les monarquies àrabs que agrupava a l'oposició libia), Mustafá Abdel Jalil, deia que: “Líbia es convertirà en un Estat regit per la llei islàmica”.

Aquestes reformes vénen a reafirmar les denúncies que realitzaven grups de solidaritat internacionalista i antiimperialista al voltant del món, que van advertir sobre les greus conseqüències que tindria la caiguda de Gaddafi, tant en qüestions relacionades amb l'estabilitat a la regió com en el que a Drets Humans es refereix.

Aquestes podien anar lliurement on volguessin, no s'havien de quedar obligatòriament tancades a casa o anar sempre acompanyades per algú de la seva família. No tenien tampoc per què estar completament cobertes. El fet que a Líbia homes i dones es tapessin de vegades la cara o el cos, es devia a una mera i necessària protecció enfront del clima i al sol ardent.

Les dones, així mateix, podien anar a la universitat, tenir el mateix sou que els homes i, per descomptat, conduir vehicles. Això no és el normal a qualsevol país àrab, tant per no tenir mitjans com, especialment, per ser-los vetat per motius religiosos. Aquesta llibertat que existia els permetia decidir amb qui volien casar-se i amb qui no.

Això tampoc era, ni és, habitual en altres països àrabs, on els matrimonis pactats, normalment entre persones majors i nenes, són l'habitual. Jordània, Iemen, Aràbia…, la llista és extensa.

Abans de l'assassinat de Gaddafi i de la instauració d'un Govern titella afí als interessos imperialistes, a Líbia es defensaven els drets de les dones. Amb l'arribada al poder d'extremistes islàmics amb forts vincles amb Al-Qaeda la situació és bastant diferent. Ja al setembre de 2011 el líder del Consell Nacional de Transició (organització finançada per Occident i les monarquies àrabs que agrupava a l'oposició libia), Mustafá Abdel Jalil, deia que: “Líbia es convertirà en un Estat regit per la llei islàmica”.

Aquestes reformes vénen a reafirmar les denúncies que realitzaven grups de solidaritat internacionalista i antiimperialista al voltant del món, que van advertir sobre les greus conseqüències que tindria la caiguda de Gaddafi, tant en qüestions relacionades amb l'estabilitat a la regió com en el que a Drets Humans es refereix.

El Fiscal demana 78 anys de presó per a l'ex tècnic de l'Ibanat acusat de 24 incendis

La Fiscalia reclama una condemna de 78 anys de presó contra el supòsit piròman que va provocar una onada d'incendis forestals en l'estiu de 2012. En total el ministeri públic li considera autor de 24 sinistres, 20 d'ells a Mallorca i quatre a Menorca. La majoria d'aquests focs van ser de petites dimensions. El que va afectar a una major àrea de terreny va ser el que va tenir lloc a Ferrerías i que va cremar 16 hectàrees.

El ministeri públic acusa al exguarda de Ibanat d'aprofitar el seu coneixement de les zones muntanyenques i boscoses de les dues illes per provocar els incendis. Per a això utilitzava paper higiènic, una vela i un encenedor.

De tots els focs del que li acusa, la Fiscalia destaca en concret tres d'ells perquè es van produir prop de zones habitades. D'aquesta manera, per cadascun sol·licita tretze anys de presó en posar en perill la vida de persones.

Un d'ells és el primer que es va produir, el 16 de juny en una finca del Port d'Andratx, un altre en sa Fon de sa Cala a Capdepera el 18 d'agost que afecte a 13,5 hectàrees. Aquesta zona es va cremar el mateix dia que es van tenir lloc altres dos incendis que també s'atribueixen a l'acusat.

El tercer va ser a la urbanització de Son Parc as Mercadal. Segons relata la Fiscalia, l'acusat tenia tendència a provocar més d'un incendi en un dia en zones molt properes. A més de l'ocasió ja esmentada, el 18 de juliol també va provocar tres focs a Llucmajor: un a Son Veri Nou, a Son Granada i al costat del circuit de velocitat que va haver de ser evacuat.

Com resposabilidad civil, la fiscal reclama al exguarda un total d'1.317.000 euros. En aquest total s'inclou el cost dels serveis d'extinció, el dany causat a cadascuna de les finques afectades i el de la fusta destruïda per les flames.

L'actuació d'acusat va provocar un estiu calent als serveis d'extinció. Les sospites que els focs eren provocats per l'acció d'un piròman van ser constants durant tota la campanya anti incendis i es va engegar un dispositiu que identificava els vehicles que sortien de la zona afectades per l'incendis. En tots els casos es provocaven els focs en les hores centrals del dia.

Espanya: "A la calle que ya es hora!", 70 manifestacions contra la dictadura

Dues manifestacions recorreran aquest dissabte Madrid sota el lema "Judici a la banca, salvem el públic, salvem les pensions, salvem a les persones". Dues marxes que començaran a les 12.00 hores i que comparteixen lema, però no recorreguts. La que s'espera més majoritària sortirà d'Atocha i conclourà prop de la Porta d'Alcalá, integrant les diferents plataformes i sindicats que componen la Cimera Social i també les diferents marees que durant aquests dos anys de govern del PP han omplert els carrers en defensa de la Sanitat, l'Educació, la cultura, les reivindicacions feministes i els drets socials, totes coordinades en la Marea Ciutadana. A 70 ciutats de l'estat es repeteix la protesta que vol posar a la picota al govern corrupte i feixista de Rajoy.

Els escombrariaires i jardiners de Madrid obriran la marxa, com a exemple que la unitat serveix per plantar cara, com van fer durant els seus tres dies de vaga indefinida que van aconseguir evitar més de mil acomiadaments. Després d'ells marxaran, els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo; d'UGT, Cándido Méndez; d'ÚS, Julio Salazar; el coordinador federal d'IU, Cayo Lara o la portaveu parlamentària del grup socialista, Soraya Rodríguez.

A la seva fi, l'única filla de mort cantant Antonio Flores, Alba Flores, llegirà un manifest que subratlla la "incapacitat manifesta del Govern per treure a Espanya del pou de la crisi" i posarà en evidència que "el final de la crisi per a les persones està lluny d'arribar". No parlaran al públic ni Toxo ni Méndez, tal com van acordar amb Marea Ciutadana perquè la manifestació pogués ser unitària.

Judici a la banca


Al marge d'aquesta, encara que amb el mateix discurs, des de Plaça d'Espanya arrencarà la convocada pel Tribunal Ciutadà de Justícia i diverses assemblees del 15-M, que el divendres van interposar una querella per estafa contra els gestors de l'antiga Caja Madrid i la seva taxadora després de dos anys recopilant proves de frau en la concessió d'hipoteques entre 2004 i 2007.

Aquesta manifestació va decidir mantenir la seva convocatòria per separat, ja que segons els organitzadors estava programa amb diversos mesos d'anterioritat. També existeixen crítiques cap als sindicats i els partits que acudeixen a la primera, als quals acusen de "fagocitar" als moviments socials.

Aquest festeig ha divideixo en dos a la Marea Blanca, de la qual una part marxarà des d'Atocha i una altra, com PaTuSald, Sanitat Universal o treballadors de diversos hospitals, protestarà al costat del 15-M. També s'uneixen a aquesta trucada Equo, Els Verds, Ecologistes en Acció, la marea blava (contra la privatització de l'aigua), Democràcia Real Ja (DRY) Madrid i un bloc unitari compost pels sindicats CGT, CNT o Solidaritat Obrera entre uns altres.

Al marge d'aquesta, i coincidint amb la convocatòria inicial del Cim Social, 70 ciutats del país es manifestaran aquest dissabte i també el diumenge amb el lema "Empra la teva força. Anem a canviar les coses. Defensem el públic. Defensem a les persones. Defensem les pensions".