divendres, 11 de juny de 2010

Kirguizistan: 26 morts i 416 ferits a Oix

El nombre de morts en els enfrontaments entre kirguiz i uzbek, i també entre partidaris del deposat Bakiev i el govern colpista, a la província d'Oix (ing. Osh), ha arribat a 26, informà el servei de premsa del Ministeri de Salut de Kirguizistan. Segons ells, a partir de 16:50h d'ahir, 416 persones es van dirigir als hospitals, dels quals 305 han estat hospitalitzades i 111 han rebut tractament ambulatori. L'estat de 43 ferits continua sent greu. "Les dades preliminars de morts i ferits estan augmentant", digué Azimbek Beknazarov, comissari de les forces de seguretat, informant de punts calents a "la capital del sud" (Foto: Osh).

Azimbek Beknazarov: augmenta nombre de morts (en disturbis al sud del Kirguizistan)

"Les dades preliminars de morts i ferits està augmentant", digué Azimbek Beknazarov, comissari de les forces de seguretat, informant de punts calents a "la capital del sud" (Osh).

"La situació és molt tensa". Es confirma també l'informació sobre la lluita contínua contra el foc a Osh. Azimbek Beknazarov va dir que "indubtablement els aldarulls a Oix estan ben planificats i ben organitzats".

Segons ell cinc sospitosos, en l'organització d'incendis i assalts a centres comercials i les cases, són interrogats en el Departament d'Afers d'Interiors principal d'Osh.

"Pensem que els resultats de l'interrogatori ens donaran una idea clara del escenari dels partidaris de Bakiev" (president enderrocat per un cop dels actuals governants i refugiat a Bielorússia), va subratllar Azimbek Beknazarov.



El president interí del Kirguizistan es dirigeix al poble

"Avui en dia els enfrontaments enmig de la nit de masses juvenils en Oix i la regió de Kara-Suu ha causat víctimes humanes. Com es va informar anteriorment, la tensió entre els diversos grups (Kirguiz, Uzbek i partidaris de Bakiev o del govern colpista) s'ha mantingut durant diverses setmanes".

Va dir que deplora els conflictes i disturbis d'ahir: "Desafortunadament la gent no renuncia a la violència", va dir. "El govern interí ha cridat a una sessió d'emergència i s'ha imposat l'estat d'emergència a Oix, Uzgen, Kara Suu, i els districtes de la regió d'Oix, de 2 hores, i aplicant el toc de queda des de 8 PM fins a 06 PM fins el 20 de juny 2010", deia el comunicat. Va dir que el govern interí nomena cap adjunt principal de MIA Bakyt Alymbekov comandant de la regió de Osh.

El president interí va assenyalar que se les van arreglar per bloquejar grups destructius: "El govern interí ha activat tots els recursos i assegura proporcionar seguretat i pacíficar el sud. Les forces de la llei i l'ordre són en l'estat de major disposició al llarg del Kirguizistan", va dir.

Afirmà que el govern interí dóna al comandant de la regió d'Oix el poder de les forces de l'ordre per impedir qualsevol intent d'incitació: "Hem de mantenir la pau en la nostra Terra Santa Ala-Too (Ala Tau o Tien Shan: "Muntanyes del Cel"), a qualsevol preu. Per l'amor del futur del Kirguizistan! I pels nostres infants!", afegí.


Death toll in the clashes in Osh oblast reaches 26

The death toll in the clashes in Osh oblast of Kyrgyzstan has reached 26. The press service of the Kyrgyz Ministry of Health informs.

According to them, as of 4.50 p.m. 416 persons addressed hospitals, out of them 305 have been hospitalized and 111 have received outpatient treatment. Condition of 43 injured persons remains grave.

Azimbek Beknazarov: number of killed increases (unrests on south of Kyrgyzstan)

“By preliminary data number of killed and injured are increasing”, Azimbek Beknazarov, curator of security forces, reports NA “24.kg” from hot spot in “the south capital”.
To read more go to link:

Vaga de Correus exitosa a Catalunya


Un 70% dels treballadors de Correus van secundar la vaga a Tarragona. A Lleida es van manifestar un centenar de treballadors/es en defensa "d'un servei postal públic i de qualitat", i en contra de l'avantprojecte de Llei Postal que podria suposar l'acomiadament de milers d'empleats. Els sindicats calculen que el 80% dels 773 treballadors de Correus a les comarques gironines va seguir la vaga. La dada difereix força de la feta pública per la companyia pública, que abaixa el percentatge de seguiment al 30%.

Segons CCOO, setze oficines gironines van tancar ahir les portes i en dotze municipis no hi va haver repartiment. Entre les oficines que han arribat al 100% d'aturada destaquen les de Lloret de Mar, Ripoll, Figueres i Salt. En oficines de Cassà de la Selva, Castell-Platja d'Aro, Empuriabrava i Campdevànol el seguiment va ser menor i va rondar la mitjana del 50%.

En total, uns 60.000 treballadors de Correus de l'Estat estaven convocats ahir a una aturada de 24 hores per protestar contra el procés de liberalització del servei -properament l'avantprojecte de Llei Postal es debatrà al Congrés- que, a parer dels sindicats pot posar en perill el servei universal i un bon nombre de llocs de treball.
Correus és ara una societat anònima privada, però les accions són de l'Estat espanyol. Els sindicats critiquen que l'avantprojecte de Llei Postal prevegi privatitzar més el servei universal. Els sindicats reclamen participar en l'avantprojecte de llei promogut pel Govern i un pla estratègic per a l'empresa.

A les comarques gironines, la plantilla de Correus ja ha disminuït en més de 100 persones en dos anys. Així mateix, al personal que és funcionari de l'Estat -aproximadament la meitat- els han fet ofertes per traslladar-se a cobrir vacants de la Tresoreria de la Seguretat Social.

Ahir al migdia, desenes d'empleats de la companyia pública es van concentrar davant la seu de Correus a l'avinguda Jaume I de Girona, des d'on van manifestar-se fins a la seu la Subdelegació del Govern.
http://www.diaridegirona.cat/economia/2010/06/11/economia-vaga-correus-tancar-oficines/411952.html
Correos a Facebook:
http://www.facebook.com/home.php?ref=home#!/group.php?gid=333305991532&ref=ts

Núria Pòrtulas, absolta


El Tribunal Suprem espanyol ha absolt Núria Pòrtulas del delicte de 'temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista' pel qual l'Audiència Nacional l'havia condemnada a dos anys i mig de presó. L'advocat, Benet Salellas, ha remarcat, en declaracions a VilaWeb, que la sentència és definitiva i que deixa clar que 'la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia organització terrorista'.

La defensa de Pòrtulas va recórrer la sentència perquè considerava que la sentència de l'Audiència Nacional espanyola no aportava proves que relacionessin la noia de Sarrià de Ter amb cap banda armada. I així ho ha considerat també el Suprem, que recrimina a l'Audiència i a la fiscalia no haver fet cas de la documentació aportada per la defensa.

Els fets són del gener del 2007, quan els mossos d'esquadra van intervenir a Pòrtulas una llibreta. La policia va acusar-la d'haver col·laborat amb Juan Surroche, que relacionava amb una organització armada italiana. Però Surroche va ser absolt.

Pòrtulas ja va ser empresonada preventivament durant quatre mesos el 2007. Actualment continua en llibertat provisional i cada setmana havia de presentar-se al jutjat signar.

Per celebrar l'absolució, el grup de suport a Pòrtulas ha convocat un brindis davant l'Ajuntament de Girona a les vuit del vespre i també se'n farà un a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, hi ha previst que se'n convoquin uns quants més a altres viles del país.

BCN a Badalona: Caravana pels Cinc de Cuba

Itinerari de la Caravana pels 5 de Barcelona a Badalona: Barcelona, 9:00h.: Trobada al Pg. Andreu Nin (passat Heron city). 9:00-9:30: Preparació dels cotxes. 9:30, Inici de la caravana. Demà dissabte, 12 de juny: DEFENSEM CUBA contínua LA CARAVANA PELS CINC a Badalona, de 11:00 a 14:00, a la Pl. Trafalgar. Caravana de cotxes recorrent Llefià i el barri de la Salut de Badalona. Exposicions sobre els cinc. Taller de cuina Cubana. (Veure itinerari).

Itinerari: Passeig de Fabra i Puig. Plaça del Virrey Amat. Avinguda de Borbó. Costa i Cuxart. Escòcia. Av. Meridiana. Plaça de les Glòries (canvi de sentit). Meridiana. Carrer de Guipúscoa. En la rotonda, Carrer de Guipúscoa, tomar la sortida 2 en direcció Sant Adrià de Besos Centre. Avinguda de Pi I Margall. Carrer Major. Carrer del Nebot / Plaça de Montserrat Roig. Continuar en carrer Major. BV-5001 / Carretera de Santa Coloma. En la rotonda, Plaça de Madrid, tomar la sortida 1 Continuar en: Avinguda de Pius XII. 10:30 (a la esquerra) arribada a la plaça de Trafalgar

RFA: Hebreus i jueus preparen altre flota humanitària per Gaza

Un nou vaixell carregat d'ajuda humanitària per a Gaza té previst sortir a finals de juliol però, en aquest cas, els organitzadors criden l'atenció ja que es tracta de hebreus alemanys, segons ha informat una funcionària des de Berlín: "La llista de passatgers encara no s'ha establert, però tenim moltes peticions, moltes de tot el món", ha declarat a la ràdio Deutschlandfunk Edith Lutz, un dels membres de l'organització "Jueus europeus per a una pau justa en Orient Mitjà" (EJJP). Entre els interessats també es troben "molts israelians, juntament polítics i personalitats no jueves", encara que, segons ha declarat aquesta voluntària, les sol.licituds jueves són les que tindran més pes a l'hora de triar qui viatja a bord.

Després de l'atac israelià contra la "Flota Llibertat" el 31 de maig, "el nostre vaixell és més urgent que mai", ha assegurat Lutz.

El seu projecte ha rebut "molts missatges de suport des d'Israel. Anem a tractar de convèncer a les autoritats israelianes que el nostre vaixell és segur", ha declarat,

Entre els objectes que ha recollit l'organització, es poden trobar motxilles amb útils escolars, joguines, roba i instruments musicals.

L'objectiu és que la flota surti a finals de juliol, però no hi ha res decidit encara, segons la versió que ha donat Lutz.


Judíos alemanes organizan una nueva flota con ayuda humanitaria para Gaza

Un nuevo barco cargado de ayuda humanitaria para Gaza tiene previsto salir a finales de julio pero, en este caso, los organizadores llaman la atención ya que se trata de judíos alemanes, según ha informado una funcionaria desde Berlín.

"La lista de pasajeros todavía no se ha establecido, pero tenemos muchas peticiones, muchas de todo el mundo", ha declarado a la radio Deutschlandfunk Edith Lutz, una de los miembros de la organización "Judios europeos para una paz justa en Oriente Medio" (EJJP).
Para leer más ir a enlace:

València: Veus per Palestina!

Dissabte 12 de juny. 19h. Plaça del Patriarca. VALÈNCIA: VEUS PER PALESTINA. Acte en solidaritat amb la Flota per la Llibertat. Trenquem el bloqueig a Gaza! Amb les paraules de: David Segarra, corresponsal a la Flota de TeleSur, Laura Arau y Manuel Tapial, cooperants a la Flota, Pascual Serrano, Willy Toledo, Xavi Sarrià i Comunitat Palestina a València. Amb la música de: Miquel Gil, Nabil Mansour, Cor infantil intercultural i Dolçainers del País Valencià. Mirin bé la foto, la data: 24 de Març de 1933, i el titular: Judea declara la guerra a Alemanya: "Jueus de tot el món junts en acció".

Millet i Montull no volen declarar al Parlament

Els advocats de Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull, Jori Pina i Pau Molins han demanat avui a la fiscalia i al jutge que porta el cas del desviament de fons del Palau de la Música que els eximeixin de declarar davant la comissió del Parlament que investigarà el suposat finançament irregular de CDC amb fons de l'entitat. Segons un informe jurídic dels advocats, la declaració dels imputats podria entorpir el procediment penal, que encara no està tancat. També es demana que no s'obligui a declarar als testimonis del cas també convocats pel Parlament.

L'advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, ha explicat que l'estudi jurídic que han elaborat mitjançant el dret comparat determina que es podria vulnerar el dret de defensa dels seus clients si els obliguen a declarar o si algun testimoni o pèrit ho fa o aporta documents vinculats a la causa. A més, al·lega que un Parlament autonòmic no pot interferir en l'àmbit 'exclusiu' de la jurisdicció penal de l'estat.

Segons el document, la comissió d'investigació no té un àmbit d'actuació 'curosament delimitat' respecte el procés penal, cosa que pot suposar risc de judicis paral·lels portats a terme per un òrgan 'no imparcial' i que poden condicionar l'actuació del jutge Juli Solaz. Els advocats recorden que el 90% dels citats pel Parlament coincideixen amb persones que ja han declarat o ho hauran de fer davant del jutge.

Castells nega haver donat cap tracte de favor a Fèlix Millet

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha negat avui cap tracte de favor a Fèlix Millet i ha garantit la legalitat del conveni que va signar amb ell perquè es pogués construir un hotel al costat del Palau de la Música. Segons Castells, el conveni que la fiscalia posa en dubte amb la nova querella (pdf) presentada ahir, es va fer 'amb totes les de la llei', amb 'totes les garanties' i també 'amb les compensacions apropiades' per l'intercanvi de qualificacions d'ús de sòl.

En declaracions a RAC1, Castells s'ha mostrat sorprès i decebut després de la querella presentada per la fiscalia i ha constatat que això contribueix a crear una gran 'empastifada' quan 'tot és claríssim, transparent i els interessos de la Generalitat estan garantits'. El conseller ha dit, que el conveni sota sospita 'té tot el sentit i és molt habitual' i serveix per fer un intercanvi de qualificacions d'ús del sòl, però sempre 'amb totes les compensacions apropiades'. I ha afegit que 'no hi ha cap pèrdua de valor ni cap lesió en els interessos patrimonials' de la Generalitat, perquè, segons diu, el conveni ja preveu els mecanismes pels quals hi haurà una compensació dinerària per l'intercanvi de qualificacions d'ús del sòl.

Castells ha indicat que ell es va limitar a signar un conveni com en signa molts i té l'aval de la directora general de Patrimoni, que assegura que està fet 'amb totes les garanties', i així ho explicarà dilluns davant la comissió d'investigació. Ha explicat que aquest conveni és una 'manifestació de voluntats' i és en el moment en què es faci efectiu quan s'han de demanar els informes jurídics necessaris.

Per la seva banda, el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, no ha descartat demanar més endavant la compareixença del conseller d'Economia, Antoni Castells, en la comissió d'investigació al Parlament sobre el cas Palau. En qualsevol cas, Herrera ha deixat ben clar que ara no demanaran cap compareixença més de la comissió, però que més endavant valoraran i estudiaran si n'hi ha d'haver més.

Més dades sobre la trama de l'hotel del Palau

La fiscalia argumenta que la Fundació dirigida per Fèlix Millet i Jordi Montull va obtenir l’any 2003 la propietat de tres finques a tocar de la institució i van aconseguir, mitjançant els seus contactes privilegiats, que la conselleria d'Economia, que dirigeix Antoni Castells, en canviés la qualificació per poder-hi fer un establiment hoteler. Una dinàmica que venia de lluny però que, aquesta vegada, va fracassar en l'intent per l'esclat de l'escàndol, que va fer revisar l'expedient i destapar l'últim frau del nomenat i guardonat per Pujol.

La fiscalia de Barcelona ha decidit interposar una querella contra l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i l’exdirector administratiu, Jordi Montull, per un delicte continuat de tràfic d’influències i altre d’apropiació indeguda pel projecte de construcció d'un hotel de luxe al voltant de l’institució musical del centre de Barcelona. L’escrit deixa oberta la porta a noves incorporacions de querellats en funció de com avancin les investigacions.

La querella detalla que la Fundació del Palau, dirigida pels dos querellats, va obtenir l’any 2003 la propietat de tres finques al voltant de la institució que fins aquell moment pertanyien a l’Institut de Germans de les Escoles Cristianes. A canvi, el Palau es comprometia a fer obres a la propera Escola La Salle Comtal per una quantia de gairebé 4,5 milions d’euros.

Les finques, però, com sabien els estafadors i els membres de La Salle quan van fer el tracte, estaven destinades a equipaments i no es podia construir l’hotel projectat. Per aquesta circumstància, “emprant l’especial posició dels seus càrrecs i aprofitant les relacions personals generades, a finals de 2005 i principis de 2006, els querellats van arribar a fer contactes amb alts responsables del Govern de la Generalitat que finalment van portar a que l’Honorable conseller Antoni Castells, actuant com conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya signés el dia 8 de març de 2006 un document titulat Conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Fundaciói Orfeó Català-Palau de la Música per a la Transferència d’aprofitament de diverses finques”.

El que determinava aquest document és que la Generalitat tenia un edifici a la mateixa plaça de Sant Jaume de més de 5.500 metres quadrats que era edificable i permutava la qualificació urbanística d’aquest immoble amb la de les tres finques adquirides per Millet. Si aquestes pasaven a tenir una valoració d'entre 15 i 16 milions d’euros, la Generalitat rebria una compensació del 37% del preu. Si sobrepassava aquesta quantitat, rebria el 40%. Però si no arribava als 15 milions, no en veuria un euro.

“D’aquella forma, els querellats Millet i Montull, aprofitant-se com sempre de la posició dels seus càrrecs en aquella Fundació, de l’arrelament que la institució del Palau de la Música tenia en la societat catalana, i fent valdre les relacions personals generades per la seva posició amb el conseller d’Economia i altres responsables polítics, van aconseguir amb aquell conveni de març del 2006 tenir el compromís escrit de la Generalitat de Catalunya de fer el canvi de qualificacions i poder gestionar amb poques limitacions la cessió dels seus drets a favor de tercers, ja que allò que realment perseguien els dos querellats en aquella futura transmissió era fer seva una important participació econòmica”.

L'assumpte es complica perquè la Generalitat va elaborar el conveni sense “l’informe jurídic previ i preceptiu per l’assessoria jurídica d’aquell Departament que valorés la necessitat i utilitat d’aquella operació de transferència de qualificacions”. Aquesta va ser la primera fase. La segona, era aconseguir la requalificació de l’Ajuntament. I el 24 d’octubre del 2006, Millet va signar un altre conveni amb el primer tinent d’alcalde del consistori, Xavier Casas, modificant el PGM. També s'acordava que la Generalitat emetria els informes preceptius per facilitar aquest canvi. I les tres finques del voltant del Palau passaven a tenir un sostre edificable de 4.200 metres quadrats (l’Ajuntament es reservaba uns 1.300 metres quadrats de l’edifici de la plaça Sant Jaume com a residencial en compliment de la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic de l’operació).

Un mes després d’aquest nou conveni, van obrir una mena de concurs privat per cedir els terrenys a un operador privat i van escollir Núñez i Navarro, el Grupo Urbasco, Natur System, Gebira, Cril i Olivia Hotels, entre d’altres, per fer aquest concurs. Així, el 20 de desembre, van cedir els terrenys a Olivia Hotels. I el 13 de març, un representant de la Fundació va presentar la documentació per la tramitació de la modificació del PGM, ja fora de termini. Generalitat i Ajuntament, atesa aquesta circumstància, haguessin pogut dir que els convenis s’havien extingit, però res d’això va passar. El primer contracte oficial de cessió es va firmar el mes de juliol del 2007.

I aquí hi havia una nova trampa: Millet i Montull es comprometien a fer figurar al capdavant de la construcció a la Fundació del Palau, tot i no tenir ja els drets d’edificació. A més, s’acordava que la Fundació rebria más de 3,6 milions d’euros. Aquesta xifra, segons el fiscal, era la que “com a mínim pretenien apoderar-se els querellats com a benefici patrimonial des del principi de les seves gestions”.

A més, la Fundació rebria quinze places d’aparcament i un local de 340 metres quadrats. A més, Olivia pagaria més de 5,5 milions d’euros a la conselleria d’Economia en compensació per la pèrdua de valor patrimonial, ja que l’edifici de la plaça de Sant Jaume ja no podia ser residencial. A les escriptures, però, es va fer constar que Olivia Hotels rebia “la cessió gratuïta de tots els drets i obligacions” de les finques com si fos la Fundació. I, al mateix temps, es feia càrrec de les obres a l’Escola La Salle Comtal per gairebé 4,5 milions d’euros.

L’última fase de l’operació va arrbar després: amb nous contactes directes i indirectes amb l’Ajuntament, fent servir “la seva posició i especial relació amnb algunes autoritats i funcionaris municipals”, Millet i Montull van aconseguir que el 10 d’abril del 2008 s’aprovés la modificació a la Comissió d’Urbanisme. Les denúncies d’alguns veïns van alertar de les irregularitats i l’any 2009 encara Fèlix Millet va presentar respostes a les al·legacions “donant sempre l’aparença que la Fundació era realment la promotora i única interessada en la construcció d’un hotel per poder lligar l’operació millor amb un pressumpte interès públic i de la Fundació”.

Després d’esclatar l’escàndol, l’Ajuntament va demanar més dades sobre la propietat als nous gestors del Palau i a l’octubre es va paralitzar l’expedient, fins que el 26 de març de 2010 es va declarar, finalment, la caducitat del procediment administratiu. Fi de la història del que hagués estat l’últim pilotasso de la banda del Palau.

"La patronal té una voracitat sense límits"

El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, ha atribuït el fracàs del diàleg social per a la reforma laboral a "la cobdícia de la patronal i la passivitat del Govern", i ha insinuant que tots dos estan preparant una contrareforma en contra dels que "més pateixen aquesta crisi", és a dir, els treballadors. Llamazares ha lamentat profundament que Espanya tingui una patronal "amb una voracitat que no té límits" i que pretén sortir d'aquesta crisi "no només més rica", sinó a més "empobrint als treballadors i assalariats".

Igualment, ha deplorat: "La manca de lideratge i de compromís" del Govern amb una reforma que augmenti la qualitat en l'ocupació.

Segons ha dit, té la impressió que "la patronal amb la seva cobdícia i el Govern amb la seva passivitat estan preparant una contrareforma laboral en contra dels que més pateixen en aquesta crisi, que són els assalariats, els acomiadats i els treballadors en general".


El diputado de IU, Gaspar Llamazares, ha atribuido el fracaso del diálogo social para la reforma laboral a "la codicia" de la patronal y a "la pasividad" del Gobierno y ha insinuando que ambos están preparando una contrarreforma en contra de quienes "más sufren esta crisis", es decir, los trabajadores.
Para leer más ir a enlace:

Llamazares amb Dempeus contra el copagament

El diputat d'IU i president de la comissió de sanitat del Congrés, Gaspar Llamazares, declarà ahir tarda als mitjans que: "En aquests moments d'ajust permanent, per ordre del FMI, la fórmula del copagament sanitari, proposat per responsables polítics i per interessos econòmics, només porta a la mercantilització i la privatització del sistema de salut públic". És per aquest motiu que el diputat participa en actes com l´organitzat avui per la plataforma Dempeus per la salut pública i la Federación de Asociaciones para la defensa de la sanidad pública (FADSP) a l'escola Elisava de Barcelona, sota el títol No al co-repagament: Equitat i salut pública.

Llamazares participà a l´acte de Dempeus: No al co-repagament: Equitat i salut pública! A la fila zero hi eren també el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, el senador per l'Entesa Joan Josep Nuet, a més de representants de CCOO, UGT i entitats socials com la FAVB.

“És molt important que, com fa Dempeus a Catalunya, denunciem el que comporta el copagament i defensem la sanitat pública”, ha dit Llamazares, acompanyat de la presidenta de l´associació, Àngels Martínez i Castells, i ha recordat que “el sistema sanitari espanyol és dels més eficients i de qualitat d´Europa”.

Prèviament, han ofert una roda de premsa per explicar la jornada Antoni Barbarà, metge i secretari de Dempeus, Marciano Sánchez Bayle, portaveu de la FADSP, Lluis Camprubí, de GREDS-Emconet grup d´estudi sobre desigualtats en salut de la Universitat Pompeu Fabra, i Fernando Comas, autor del blog Pharmacoserías.

En primer lloc, Barbarà ha senyalat que els organitzadors parlen de co-repagament perquè el que proposen els qui defensen aquesta fórmula no és complementar el pagament, sinó tornar a pagar. L´objectiu de Dempeus i la FADSP, en canvi, és defensar l´equitat i mantenir la universalitat del sistema de salut públic, demostrant des d´una perspectiva científico-tècnica i sòcio-política que el copagament contribuiria a esquerdar-lo.

El representant de l´altra plataforma organitzadora, Marciano Sánchez Bayle de la FADSP, ha definit el copagament com “un nou impost sobre la malaltia del que es parla en un moment molt crític, on la mitja de pensionistes cobren 776 euros i estan polimedicats per les malalties cròniques que pateixen, a més d´haver més de 4 milions de persones en atur i quan el 57% dels treballadors conren menys de mil euros”. Segons els portaveu de la FADSP “una taxa per accedir als serveis sanitaris dificultaria l´accés al dret a la salut” i a més s´ha demostrat –com reconeix un informe de l´OMS-que en els països on s´ha aplicat ha resultat regressiu.

Sánchez Bayle ha remarcat que, a partir d´un informe de l´OCDE, “se´ns intenta colar, des d´una “argumentació fal.laç i indocumentada, que a Espanya hi ha una sobreutilització dels serveis sanitaris perquè són gratis”, i ha afegit que el mateix informe diu que el període d´hospitalització al nostre país és un 5% més baix que a d´altres països, un període que augmentaria amb el copagament. El portaveu de la FADSP ha conclòs que aquesta fórmula interessa a les asseguradores, al sector privat, i a l´afany recaudatori d´alguns polítics que ha titllat d´irresponsables.

Per acabar, Lluis Camprubí, membre del grup d´estudi GREDS-Emconet de la Universitat Pompeu Fabra, ha afirmat que existeix “un clar divorci” entre les posicions polítiques favorables al copagament i “l´evidència científica”. En aquest sentit, ha senyales les següents contradiccions: en primer lloc i en referència a l´eficiència, l´OMS veu el copagament molt dèbil com a contenidor de costos en segon lloc, quant al consum i ús del sistema de salut públic, crearia un diferencial segons els serveis, bloquejant o dificultant l´accés als serveis preventius en tercer lloc, i pel que fa a la discriminació entre ús apropiat i no apropiat del camp de la salut, aquest empitjoraria i en quart lloc, la bretxa entre la població més i menys afavorida augmentaria.

Herrera contra subvencionar l'acomiadament

El diputat d’ICV-EUiA a Madrid, Joan Herrera, ha advertit avui al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que “no compti” amb la seva formació per tirar endavant una reforma laboral sense pactar amb els sindicats ni amb els actors socials: “Zapatero no em deixa de sorprendre: Demana esforços a la funció pública, als pensionistes, als dependents i ara proposa que l’Estat doni diners per ajudar els empresaris a acomiadar”, ha afirmat Herrera, i ha afegit que “Zapatero està expressant cada dia més una manca de sensibilitat social”.

En roda de premsa a la presentació de l’últim número de la revista Nous Horitzons, un monogràfic titulat La crisi de l’economia de casino: causes i costos, que ha coordinat l’exsecretari general de CCOO Catalunya, Joan Coscubiela, el líder ecosocialista ha assegurat que ICV-EUIA: “No avalarà una reforma laboral amb la lògica d’aquells que ens han posat en aquesta crisi i que ara, a sobre, demanen l’abaratiment de l’acomiadament”.

En aquest sentit, Herrera ha rebutjat que l’Estat pagui part del cost de l’acomiadament seguint el model austríac: “Si l’Estat no té diners per pagar els treballadors públics ni als pensionistes ni a la gent dependent tampoc ha de tenir diners per pagar als empresaris per acomiadar”.

Herrera ha criticat Zapatero per estar governant “a cops de decret llei” i ha censurat que “el discurs del president Zapatero mai té res a veure amb la seva pràctica, té una habilitat enorme de dir una cosa per acabar fent-ne una altra”.

40 inmigrants són en vaga de fam al CIES

El portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha presentat un grup de preguntes al Govern sobre la vaga de fam que uns 40 immigrants estan duent a terme al Centre d'Internament per a Estrangers de la Zona Franca, denunciant els maltractaments que reben per part de la policia i per les males condicions de vida al centre. Herrera davant del "passotisme" del Govern, en front les denúncies de vulneració reiterada dels drets humans al CIES, vol saber si l'executiu: "Té coneixement de la vaga de fam de diversos interns al CIES de Zona Franca de Barcelona, i si ha obert una investigació sobre els presumptes abusos policials".

Herrera s'ha interessat per aquest tema després de les diverses vagues de fam que han tingut lloc al CIES de la Zona Franca i després que diferents organitzacions denunciïn des de fa temps les vulneracions dels drets humans de dins del centre. Organitzacions com el "Grupo de Apoyo a la Huelga de Hambre" alerten que hi ha presos que necessiten tractament mèdic i a qui se'ls està negant l'assistència sanitària. Segons explica el portaveu ecosocialista, la causa directa de la vaga va ser el malestar provocat per la mort d'un jove en el centre d'internament i que ha acabat repercutint a la resta d'interns que reben més agressions, amenaces de deportació i la prohibició d'accés telefònic i als seus diners.

Per això, Herrera també vol saber "per quins motius se segueix denegant l'entrada de les ONGs al CIES de Zona Franca?" i "quantes repatriacions s'han realitzat des del passat 13 de maig?" i remarca que els presos denuncien la injusta privació de llibertat per una causa administrativa quan molts d'ells estan residint i convivint a l'Estat espanyol des de fa més de 10 anys.

Carreras demana explicacions pel sou de Fabra

Carmen Carreras, coordinadora local d´EUPV, considera que l'Alcalde de Castelló, Alberto Fabra, ha de donar explicacions de perquè té un sou més alt que el President de la Generalitat: “Quina és la seua justificació per un sou de 74000 euros a l'any, això és el que volem saber”. Carreras critica que aquest sou és: "Simplement Vergonyós! Cobra més de 74.000 euros després d'haver-lo reduït un 15% com a mesura per a lluitar contra la crisi”, i recrimina que això crea una “bretxa insalvable entre els ciutadans normals i treballadors i una classe política considerada parasitària per la societat”.

La portaveu d'Esquerra Unida a Castelló considera inadmissible que l'alcalde cobri aquest sou: “El representants públics estan per treballar per la gent i no per enriquir-se tant ostentosament”. “Aquest sous escandalosos els paguem tots i totes de les nostres butxaques amb els impostos” i recorda que el President de la Generalitat cobra “7000 euros menys que Alberto Fabra”.

Considera hipòcrita les declaracions dels polítics quan afirmen lluitar contra la crisi, i no obstant això cobren un sou desmesurat: “El nostre alcalde és un d'ells”, i considera la baixada aprovada fa poc en les seues remuneracions “un insult per als ciutadans i ciutadanes que estan per desgracia a l'atur”.

EUPV exigeix solucions per la N-340 i l'AP-7

Marina Albiol, diputada d´EUPV, considera inexcusable que a l'entrada de l'estiu encara no s´haja produït la reunió de l´Ajuntament de Castelló amb Foment per tractar el problema de la N-340, i demana tant al PP com al PSOE major implicació i celeritat: “El ciutadans demanen solucions ja”. La diputada considera urgent la realització de la reunió entre el Ministeri de Foment i l´Ajuntament de Castelló: “Cada setmana que passa sense prendre decisions, és una setmana perduda per solucionar els greus problemes de comunicació de les comarques del nord i una falta de respecte cap la ciutadania de Castelló”.

Per a Albiol els problemes de Castelló en matèria d'infraestructures són ja antics, “ni el PP quan va governar, ni el PSOE que governa ara han donat solucions, tot es redueix a fer reunions i fer-se la foto” i demana que deixen “de culpar-se mútuament i treballen d'una vegada”.

“Tots els que utilitzem la N-340 ja poden comprovar les cues que es formen, el perill que comporta, aquesta situació la patim any darrere any”, i continua defensant que la millor solució per les comarques del nord, “és la liberalització de l'autopista d'una vegada per totes, una demanda antiga de la societat d'aquestes terres”.

“Tantes bones paraules des del PP y el PSPV han quedat en paper mullat, ni autopista alliberada, ni rodalies per al nord, res de res, ens han pres el pèl”, es queixa la representant de la formació d'esquerres, “estan donant una imatge d'inactivitat molt greu”.

Landa demanda l'excarceració d'Otegi

Karmelo Landa ha reclamat la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi per ser un pres d'opinió, com va dir l'ONU és el cas: "Si la meva va ser una detenció il.legal i un manteniment a la presó que no tenia cap motivació, perquè es basava en el lliure exercici del meu dret a expressar les meves idees polítiques, serveix per a Otegi", ha subratllat. Landa ha presentat un recurs de reforma contra la decisió del jutjat d'instrucció de Bilbo d'arxivar la denúncia contra la seva detenció, un arrest que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides va qualificar d'arbitràri i il.legal.

Landa ha considerat inacceptable l'arxiu i ha subratllat que presentaran "tots els recursos que siguin necessaris perquè això és un autèntic atropellament".

L'ONU assenyalava en el seu informe que "l'únic motiu de inculpació" era "la seva sola militància" a Batasuna, "fet que en si no és delicte, sinó l'exercici d'un dret humà reconegut tant per la Declaració Universal com pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics".

Recollia, a més, que almenys set articles de la Declaració Universal de Drets Humans i altres tants dels pactes internacionals sobre drets civils i polítics havien estat vulnerats, de manera que definia com il.legal l'arrest i demanava al Govern espanyol que li excarcerada de manera immediata i li reparés públicament.

Landa ha subratllat que l'informe emès per l'ONU per a la seva casos serveix també per Arnaldo Otegi. "Si el meu va ser una detenció il legal i un manteniment a la presó que no tenia cap motivació perquè es basava en el lliure exercici del meu dret a expressar les meves idees polítiques, serveix per Arnad Otegi".

Ha reclamat, per això, la seva immediata posada en llibertat, perquè "és un pres d'opinió d'acord amb el criteri de l'ONU, està pres sense un judici per expressar les seves idees polítiques i lluitar per la democràcia".

Ha subratllat, a més, que és "absolutament necessari per desenvolupar el procés polític en aquest país. Si a l'Estat espanyol no es respecta un sistema de drets humans per a tothom, haurem de ser els bascos els que organitzem el nostre propi sistema de drets humans, respectant els drets per a tothom".


Landa demanda la excarcelación de Otegi por ser un preso de opinión, como dijo la ONU en su caso

Karmelo Landa ha reclamado la puesta en libertad de Arnaldo Otegi por ser un preso de opinión, como dijo la ONU en su caso. "Si lo mío fue una detención ilegal y un mantenimiento en prisión que no tenía ninguna motivación porque se basaba en el libre ejercicio de mi derecho a expresar mis ideas políticas, sirve para Otegi", ha subrayado.
Para leer más ir a enlace:

Resolució 1929 del Consell de Seguretat

Punt 6. Reafirma que, d'acord amb les obligacions que incumbeixen al Iran en virtut resolucions anteriors de suspendre totes les activitats de reprocessament o relacionades amb l'aigua pesada o l'enriquiment, l'Iran no haurà de començar a construir noves instal.lacions d'enriquiment d'urani, reprocessament o relacionades amb l'aigua pesada i suspendrà tota construcció en marxa d'instal.lacions d'enriquiment d'urani, reprocessament o relacionades amb l'aigua pesada;

7. Decideix que l'Iran no haurà d'adquirir interessos en activitats comercials d'un altre Estat que comportin l'extracció d'urani o la producció o ús dels materials i tecnologies nuclears indicats en el document INFCIRC/254/Rev.9/Part 1, en particular activitats d'enriquiment d'urani i reprocessament i totes les activitats o tecnologies relacionades amb l'aigua pesada per fabricar míssils balístics capaços de transportar armes nuclears, i decideix també que tots els Estats hauran de prohibir que l'Iran, els seus nacionals i les entitats constituïdes a l'Iran o subjectes a la seva jurisdicció, així com qualsevol persona o entitat que actuï en nom o sota la seva direcció i les entitats que siguin de propietat o estiguin sota el control d'aquestes persones, realitzen aquest tipus d'inversions en els territoris subjectes a la seva jurisdicció;

8. Decideix que tots els Estats hauran de impedir el subministrament, la venda o la transferència al Iran, en forma directa o indirecta, des del seu territori o a través d'ell, per les seves nacionals o persones subjectes a la seva jurisdicció o utilitzant vaixells o aeronaus del seu pavelló, i independentment de si tenen o no origen en el seu territori, de carros de combat, vehicles blindats de combat, sistemes d'artilleria de gran calibre, aeronaus de combat, helicòpters d'atac, vaixells de guerra, míssils o sistemes de míssils, com es defineixen als efectes del Registre d'Armes Convencionals de les Nacions Unides, així com de material connex, incloses peces de recanvi, o els articles determinats pel Consell de Seguretat o el Comitè establert en virtut de la resolució 1737 (2006) ("el Comitè "), decideix també que tots els Estats hauran de impedir el subministrament al Iran, pels seus nacionals i des del seu territori oa través d'ell, de capacitació tècnica, recursos o serveis financers, assessorament i altres serveis o assistència relacionats amb el subministrament, la venda , la transferència, l'abastament, la fabricació, la conservació o la utilització d'aquestes armes i materials connexos, i, en aquest context, exhorta a tots els Estats a que es mantinguin vigilants i siguin prudents respecte del subministrament, la venda, la transferència , l'abastament, la fabricació, la conservació i la utilització de les altres armes i materials connexos;

9. Decideix també que l'Iran no ha de dur a terme cap activitat relacionada amb míssils balístics capaços de transportar armes nuclears, inclosos els llançaments que utilitzin tecnologia de míssils balístics, i que els Estats han d'adoptar totes les mesures necessàries per impedir la transferència al Iran de tecnologia o assistència tècnica en relació amb aquestes activitats;


6. Reafirma que, conforme a las obligaciones que incumben al Irán en virtud resoluciones anteriores de suspender todas las actividades de reprocesamiento o relacionadas con el agua pesada o el enriquecimiento, el Irán no deberá empezar a construir nuevas instalaciones de enriquecimiento de uranio, reprocesamiento o relacionadas con el agua pesada y suspenderá toda construcción en marcha de instalaciones de enriquecimiento de uranio, reprocesamiento o relacionadas con el agua pesada;
Para leer más ir a enlace:

Rússia subministrarà els míssils a Iran

Els subministraments de míssils antiaeris russos S-300 no estan subjectes a la nova resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre l'Iran, va declarar ahir el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Andrei Nesterenko: "Les armes de defensa antiaèria, a excepció dels míssils antiaeris portàtils, no figuren en el Registre d'Armes Convencionals de l'ONU i per tant no estan subjectes a la nova resolució sobre l'Iran", va comentar Nesterenko en una roda de premsa, el que contradiu els punts 8 i 9 de la resolució (veure article supra).

Preguntat sobre si la resolució 1929 aprovada ahir afectarà la posada en marxa de la central nuclear que construeix Rússia a Bushehr (Iran), Nesterenko va contestar: "La central de Bushehr és un projecte a part executat sota la supervisió de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA ) i tots els treballs són transparents".

El diplomàtic va afegir que el cap del Govern rus, Vladímir Putin, va informar fa uns dies que la central de Bushehr seria lliurada en el termini previst, és a dir, l'agost vinent.

El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar ahir una nova resolució que imposa sancions a l'Iran per la seva negativa a aturar els treballs d'enriquiment d'urani. Es tracta de la quarta resolució que adoptés l'ONU per incomplir Teheran les exigències internacionals respecte al seu programa nuclear.



Los suministros de misiles rusos S-300 no están sujetos a la nueva resolución de la ONU sobre Irán


Los suministros de misiles antiaéreos rusos S-300 no están sujetos a la nueva resolución del Consejo de Seguridad de la ONU sobre Irán, declaró hoy el portavoz del Ministerio de Asuntos Exteriores de Rusia, Andréi Nesterenko.
Para leer más ir a enlace:

180.000 families poden perdre la vivenda


"El proper any podríen quedar 180.000 families sense vivenda (a Espanya)", afirma l'ambaixador d'Equador a Espanya, que ha proposat diverses mesures al govern per evitar-ho.