dilluns, 27 de febrer de 2012

IU porta al Congrés la lluita contra els paradisos fiscals

IU segueix portant al Congrés el programa amb què es va presentar a les últimes eleccions generals. Aquest dilluns li ha tocat el torn a un dels seus plats forts, la lluita contra el frau fiscal, basada en un axioma molt simple: les retallades són evitables, tan sols cal recaptar correctament: "Un de quatre euros a Espanya no paga impostos", ha detallat el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, gràcies a una Hisenda" en deteriorament permanent", situació aprofitada pel PP per "justificar la seva política de retallades".

Els principals enemics en la lluita contra el frau fiscal que proposa la federació són els paradisos fiscals, encara que també s'afegeixen mesures, des de la coordinació d'institucions i territoris a nivell espanyol i europeu o limitar els pagaments en efectiu en determinades operacions, fins a l'eliminació dels bitllets de 500 euros, usualment utilitzats per al blanqueig de capital.

"El frau fiscal i l'economia submergida redueixen de forma decisiva els recursos del nostre sistema fiscal, limitant el finançament necessari per contribuir al desenvolupament econòmic i social del país", exposen a la Proposició No de Llei (PNL) que han presentat avui al Congrés.

Del programa a l'acció parlamentària

Faltaven menys de dos mesos per a les eleccions generals del 20N i IU presentava, com a part del seu programa, un pla per fer front al frau fiscal, en què ja avançava les línies generals de la PNL presentada avui al Congrés.

Allunyat del "com cal" que va utilitzar Mariano Rajoy durant la campanya, Cayo Lara va recórrer al mandat de l'article 31 de la Constitució, que estableix que "tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat".

Es tracta del tercer assumpte del programa electoral que IU ha portat a les institucions, després que la federació hagi presentat, al llarg del mes de febrer, sengles PNL per a la creació d'ocupació i per que l'acomiadament massiu (ERO) sigui considerat delicte.

Dotze claus contra el frau fiscal


1. - Elaboració per part de l'Institut d'Estudis Fiscals d'un estudi que quantifiqui l'economia submergida a Espanya.

2. - Informació per part de l'Agència Estatal d'Administració Tributària amb caràcter trimestral a les Corts Generals dels resultats de les actuacions de control del frau i atenció als contribuents realitzades en compliment de les seves funcions.

3. - Propiciar els acords necessaris per establir fórmules de coordinació i col·laboració efectiva entre l'Agència Estatal d'Administració Tributària de l'Estat i les administracions tributàries de les comunitats autònomes.

4. - Propiciar els acords necessaris per crear una base de dades o Cens Únic Compartit, amb la informació tributària procedent dels àmbits central i autonòmic.

5. - Millorar la informació i l'assistència al contribuent per part de l'Agència Estatal d'Administració Tributària de l'Estat per incentivar i facilitar el compliment voluntari de les obligacions fiscals.

6. - Propiciar un Acord en les diferents Organitzacions internacionals per controlar i identificar els veritables titulars dels moviments de capitals entre els estats membres i els territoris qualificats de paradisos fiscals.

7. - Coordinar el servei de prevenció del blanqueig de capitals amb el Ministeri de l'Interior, la Fiscalia General de l'Estat i l'Agència Tributària de l'Estat per esbrinar la identitat de les persones o entitats que utilitzen a Espanya els béns i drets dels quals són titulars les empreses domiciliades en països o territoris que tinguin la consideració de paradís fiscal.

8. - Presentar amb caràcter d'urgència un projecte de llei per establir una obligació de les empreses que operen a Espanya, i especialment en el sector financer, a subministrar informació de les operacions de les seves filials en paradisos fiscals.

9. - Presentar un estudi per fomentar una especialització tributària en els òrgans jurisdiccionals.

10. - Augmentar els recursos materials i humans de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, canviar els seus procediments de treball buscant la qualitat de la inspecció més que la quantitat i reformar la seva metodologia, organització, distribució del treball i competències internes.

11. - Plantejar en les institucions europees l'eliminació del bitllet de 500 euros.

12. - Limitar els pagaments en efectiu en determinades operacions a 1.000 euros com a mesura dissuasòria davant del frau fiscal.

Tall de trànsit a la plaça d'Espanya de BCN per la protesta de TMB

Aquest vespre hi ha un gran embús de trànsit als carrers que connecten amb la plaça d'Espanya de Barcelona per la manifestació de protesta dels treballadors de TMB, que volen expressar el desacord amb les condicions laborals que vol aplicar la direcció de l'empresa. La protesta es fa just a l'entrada del Mobile World Congress. Unes 300 persones de diversos col·lectius -treballadors de TMB, usuaris del transport públic, col·lectius d''indignats' de diversos barris i d'assemblees de veïns- han protagonitzat la manifestació. El preu del transport públic ha centrat les queixes.

Els treballadors van decidir de desconvocar la vaga però han volgut manifestar de totes maneres la seva disconformitat amb l'empresa.

Un tram del carrer de Sants, del carrer Tarragona i del Paral·lel ha quedat tallat al trànsit, i hi ha retencions importants als altres carrers del voltant, començant per la Gran Via.

Alguns dels manifestants han fet crides contra la reforma laboral i a favor de la vaga general. La protesta s'ha desenvolupat enmig d'un fort dispositiu policíac que ha tallat el trànsit, però que no ha pogut impedir l'entrada dels manifestants a la plaça d'Espanya.

A resultes de la protesta, els assistents al congrés de telefonia mòbil s'han trobat que no podien agafar un taxi a la porta de la fira com és habitual i han hagut d'abandonar el recinte a peu cap al metro o altres transports alternatius. Una part dels assistents al congrés, però, ja havia marxat del recinte firal quan s'ha tallat el trànsit. Els manifestants no s'han encarat amb els assistents al Congrés i no s'han registrat incidents.

N-II: La gran estafa pública d'Abertis, Salvador Alemany i CiU

Un conveni abusiu entre el ministeri de Foment i ABERTIS per construir el tercer carril a l'AP7 és l'escull insalvable per desdoblar la N-II i la N-340. A l’any 2006 el ministeri de Foment va signar un conveni amb l’empresa ABERTIS per a la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7. Amb una inversió prevista a càrrec d’ABERTIS de 500 milions d’euros, però real de 350 milions d’euros, l’obra i el conveni s’han convertit en un negoci milionari i suposa un impediment pel desdoblament, llargament ajornat, de la N-II i la N-340, una via amb un alt índex de sinistralitat.

Un contracte clarament abusiu entre el Ministeri de Foment i ABERTIS

El conveni signat per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, amb ABERTIS preveu que la concessionària recuperi la inversió gràcies a l’augment del transit, sense necessitat d’augmentar les tarifes ni allargar la concessió. El conveni estableix compensacions econòmiques si els ingressos no són els previstos. Per determinar la xifra de les compensacions es van establir tres criteris; els ingressos de l’autopista l’any 2005 -460,2 milions d’euros-, la revisió de tarifes, i la intensitat mitjana del trànsit diari (IMD).

Amb la davallada del trànsit el conveni s’ha convertit en una trampa financera. El conveni va preveure a partir del 2006 i fins el final de la concessió el 2021, un augment del trànsit d’entre el 2,67%, al primer any, fins un 1,48 el darrer. La reducció del trànsit en l’actualitat ha comportat que les xifres reals s‘hagin capgirat, i entre el 2007 i el 2010 l’autopista ha patit una davallada del trànsit entre el 13% i el 21%.

Un pastís de més de 2.000 milions d’euros per l'ABERTIS de Salvador Alemany Mas i CiU-PP-PSOE


L’any 2009 el saldo de compensació a favor de la concessionària en aplicació del conveni ascendia a més de 200 milions d’euros, a finals del 2010 la xifra s’ha duplicat fins als 457 milions d’euros, i segons va advertir l’actual Ministra de Foment Ana Pastor, “els 350 milions d’euros inicials de la inversió és poden convertir a l’any 2021 en més de 2000 milions d’euros”. Els serveis jurídics del mateix ministeri de Foment de l’època ja advertien que el desdoblament de les dues carreteres afectaria “l’equilibri econòmic de la concessió”.

Desdoblar la N-II a Girona i la N-340 agreuja el problema


El conveni signat entre Magdalena Álvarez i ABERTIS, que posa en evidència la incompetència de la ministra, és la principal i veritable causa del retard en els desdoblaments de la N-II i N-340 a Girona i Tarragona. Amb el desdoblament fet la disminució de cotxes per l’autopista de peatge seria encara molt més elevat, el que comportaria una compensació per ABERTIS de caire exponencial. Els 2.000 milions d’euros dels que va parlar l’actual ministra es quedarien curts i a més s’hi hauria de sumar el cost de l’obra del desdoblament.

Ja hi ha veus que reclamen denunciar aquest conveni per injust i perquè suposa un clar greuge per a l’erari públic, i exigir un acord que trenqui un conveni clarament abusiu. Amb l’anul·lació del conveni el desdoblament de les N-II i N-340 quedaria sense cap penyora financera i s’evitarien molts de mort a la carretera.

Magdalena Álvarez (PSOE) avui és Vicepresidenta del Banc Europeu d’inversions amb un sou molt considerable


Un cop cessada com a ministra, Álvarez va ser escollida Eurodiputada en representació dels socialistes, i el juliol de 2007 va ser nomenada vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI)per un mínim de sis anys amb un sou de més 20.000 euros, més despeses de representació. El Banc Europeu d’inversions (BEI) canalitza grans projectes i gestiona també el fons de rescat europeu.

Salvador Alemany, el cap de la Generalitat a l'ombra


Abertis és un suport fonamental publicitari de l'AVUI de CiU, així com Gallina Blanca, dels Carulla-Agrolimen, ho és de l'ARA, diari participat per la oligàrquica família imputada als jutjats per frau fiscal. Tot raonable quan es recorda que el primer que va fer en Mas va ser oferir a l'amo d'Abertis -Salvador Alemany- la conselleria d'Economia del seu projectat govern dels millors bons negocis amb diners públics, com ja feia quan Mas era conseller d'economia -seva- del mestre Pujol.

I, quan ja tot just Mas arribà a la poltrona desitjada i programada com a millor inversió anys enrera de CiU -o l'Unió de Caixes-, la primera signatura de l'hereu -donada l'incompetència e ineptitut del "natural" ocellet Oriol- va ser la pujada del 4% en totes les autopistes de qui el financia, i no pas el rescat d'unes autopistes amortitzades mil vegades pel franquisme més ranci i feixista que governà i governa Catalunya des de la Diagonal i Sarrià, des del cuartell del Bruc i el Palau de Pedralbes.

"Després de la investigació policial, es conclou que la Fundació Catalunya i Territori –creada el 1998 per l'UDC– ha estat usada com un instrument per a interessos particulars, i no pas per als fins d'interès general per als quals va ser creada (la promoció de la cultura catalana). Als investigadors, els sobta que la fundació rebés 2,5 milions d'euros de donacions entre els anys 2005 i 2007 de grans empreses com ara el BBVA o les fundacions de «la Caixa» i d'Abertis, mentre que no s'ha aportat cap documentació de les activitats culturals efectuades amb aquestes donacions".

El mateix cercle que, des de La Caixa amb Criteria i Abertis, allà on conflueixen el Real Madrid de Florentino Pérez i la Gran Catalunya del Cas Palau, defrauda l'hisenda pública, acomiada als treballadors recolzant als deslocalitzadors de capitals i retalla els serveis bàsics condemnant milions de persones -i un altre generació de derrotats per l'incompetència i deficiència educativa- a l'exclusió social, presó inclosa quan calgui o protestin.

Els negocis bruts de CiU i aliats amb els peatges


Novembre 09, 2010: La diputada d'ICV-EUiA al Congrés, Núria Buenaventura, ha rebutjat “radicalment” el Pacte a què han arribat PSOE, PP i CiU per donar suport econòmic durant cinc anys més a les empreses concessionàries d'autopistes: "És un escàndol que no es rescatin els peatges per als usuaris, que porten pagant fa dècades les autopistes, i ara es vulguin rescatar les constructores i concessionàries que s'han fet d'or en tots aquests anys".

Núria Buenaventura critica que hi hagi partits com CiU que "estan al servei dels lobbies econòmics" i fan política "no en funció dels interessos dels ciutadans, sinó dels d'aquestes grans empreses. És inacceptable que el Govern presenti uns pressupostos austers amb fortes retallades en drets socials, laborals i mediambientals i al mateix temps compensi les concessionàries amb diners públics", ha lamentat Buenaventura.

Salvador Alemany, nou president d'Abertis en substitució d'Isidre Fainé


Això passa, casualment, quan Abertis, la gran propietària d'autopistes, va nomenar el nou president, que mantindrà les facultats executives del lloc de conseller delegat que ocupa des de 1998 en el grup de concessions d'infraestructures de transports i telecomunicacions.

El relleu a la presidència de la companyia controlada per ACS i Criteria es registra després que la passada setmana Fainé, president de La Caixa, accedís també a la Presidència del grup d'empreses de participacions industrials d'aquesta entitat en substitució de Ricard Fornesa.

Els canvis a la cúpula d'Abertis suposaran que la companyia passi a comptar amb quatre vicepresidents, ja que a més de Fainé, actualment ja ocupen aquest càrrec Florentino Pérez (president d'ACS), Carmen Godia i Pablo Vallbona.

Així mateix, el relleu en la Presidència del grup comportarà a mig termini una redefinició de funcions en el si de l'estructura directiva i en la composició d'alguns consells de les empreses que el componen, van apuntar fonts de l'empresa.

En l'actualitat, Salvador Alemany és conseller delegat de Saba, filial d'aparcaments del grup, a més de president d'Acesa i Abertis Telecom, i conseller en diverses companyies filials.

Salvador Alemany (Barcelona, 1944), que des de 2008 és també president del Cercle d'Economia, és llicenciat en Ciències Econòmiques i diplomat per IESE (Opus Dei). També és professor mercantil i censor jurat de comptes.

Un asteroide 'fregarà' la Terra al febrer de 2013

Al febrer de 2013 l'asteroide 2012 DA14, d'uns 50 metres de diàmetre i descobert recentment per astrònoms espanyols, passarà molt a prop de la Terra. D'acord amb els càlculs preliminars, a les 19:25 (GMT) del 15 de febrer de 2013 el cos celeste s'acostarà al nostre planeta a uns 26.900 quilòmetres, una distància menor que les òrbites dels satèl·lits geoestacionaris (prop de 35.000 quilòmetres).

L'asteroide 2012 DA14 va ser detectat el passat 23 de febrer pels especialistes de l'Observatori Astronòmic de La Saga, situat al sud d'Espanya. Més tard les observacions dels científics espanyols van ser ratificades per astrònoms francesos, italians i nord-americans.

Aquests científics van revelar que el cos celeste pertany a la família dels asteroides d'Apol·lo, les òrbites es creuen amb la terrestre. Al voltant de dos terços dels asteroides coneguts que s'acosten a la Terra són d'aquest tipus. Segons les dades disponibles, el cos celeste pot mesurar entre 40 i 95 metres de llarg.

Els astrònoms seguiran recopilant dades sobre el 2012 DA14 i precisant la informació sobre la seva trajectòria.

Lockheed Martin (EUA), major fabricant mundial d'armes

Lockheed Martin i altres empreses nord-americanes es van reafirmar el 2010 com a principals fabricants mundials d'armament, segons consta a l'informe publicat per l'Institut Internacional d'Estudis per la Pau d'Estocolm (SIPRI). A les companyies dels EUA li corresponen vuit de les deu primeres posicions en aquesta llista de 100 grans productors globals de material bèl·lic. Lockheed Martin la va encapçalar per segon any consecutiu. Al segon lloc se situa la britànica BAE Systems. Altres empreses capçaleres són el grup europeu EADS (7é lloc) i la companyia italiana Finmeccanica (8é). Foto: Drone hipersònic de Lockheed Martin.

En general, les empreses incloses a la llista van vendre el 2010 armament per valor de 411.100 milions de dòlars, un 1% més que el 2009 tot i la crisi financera que afecta a altres sectors. Segons SIPRI, el tràfic d'armes manté la tendència a l'alça tot i certa desacceleració. El volum d'armes i serveis venuts per les 100 majors empreses del sector va créixer en un 60% des de 2002.

Rússia està representada per vuit entitats a la llista. Els experts de SIPRI van col·locar en la 20ª posició al fabricant de sistemes antiaeris Almaz-Antei, en la 21ª, a la corporació aeronàutica OAK, i en la 47ª, a l'empresa Helicòpters de Rússia.

El Vaticà és accionista de Beretta

L'Institut per les Obres de Religió, conegut com "Banc del Vaticà" té importants quantitats d'accions en una de les més grans indústries d'armaments del món, la fàbrica d'armes Pietro Beretta Ltd. L'Institut per a les Obres de Religió o IOR, conegut popularment com el Banc Vaticà, és una institució de l'Església Catòlica situada a la Ciutat del Vaticà, amb un Director Executiu sota la cobertura directa d'un comitè de cardenals, i en última instància del Papa. És l'única institució financera papal no supervisada per la Prefectura pels Assumptes Econòmics del Vaticà.

Segons fonts d'internet, l'Institut per les Obres de Religió va estar implicat en un "escàndol" polític i financer important en els anys 80, referent al esfondrament el 1982 del Banc Ambrosiano (del com el Vaticà també era un accionista important) sota el pes d'un deute de 3.500 milions de dòlars. Processar a Itàlia al cap del Banc del Vaticà Paul Marcinkus com a autor de la fallida, però el Vaticà va reclamar immunitat diplomàtica per l'arquebisbe nord-americà, i el va protegir de les investigacions, eludint d'aquesta manera a la justícia italiana.

La multinacional Agbar pacta amb el CGPJ una 'formació' dels jutges dins la corrupció i el nepotisme

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar (d'Aigües de Barcelona) estan escrivint les primeres pàgines del nou panorama de la gestió d'aigua amb l'anunci d'un conveni secret i elaborat al marge de la societat entre els mateixos còmplices de l'oligoipoli il·legal i fraudulent d'Agbar, per promoure un fòrum sobre 'dret d'aigües' dins de la magistratura. La resposta de 34 associacions, ONG i sindicats no s'ha fet esperar i l'opacitat ha provocat, després de la primera reacció irada de la societat civil, l'intervenció del diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Dívar.

La rèplica popular té com a suport Madrid, allà on el tauler està definit des de fa temps respecte al Canal d'Isabel II, far per a les desenes de lluites puntuals que s'acosten a tot l'Estat. I Itàlia, on un referèndum va dir 'no' a la privatització i l'aplicació del qual exigeix ​​ara amb una campanya de 'obediència civil'. "Sense aigua no som, no podem triar res. Qui privatitza l'aigua, privatitza la nostra vida". Dues frases resumeixen la conjuntura i la lluita davant la situació de la gestió dels subministraments d'aigua. Les pronuncia Renato de Niccola, dirigent del Fòrum Italià del Moviment de l'Aigua, davant una audiència madrilenya.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar (d'Aigües de Barcelona) estan escrivint un altre dels primers capítols amb l'anunci d'un conveni per promoure un fòrum sobre 'dret d'aigües' dins de la magistratura. La resposta de 34 associacions, ongs i sindicats no s'ha fet esperar.

Signat el 20 de desembre, el marc de col·laboració entre el Consell General i la Fundació Agbar pretén "establir les bases generals de cooperació (...) en matèria de formació i perfeccionament (...) i que permetin la realització d'actuacions d'interès comú". Què és el 'dret d'aigües'?, A què es refereixen amb actuacions d'interès comú? "Es tracta d'un terme ampli que s'anirà concretant i modelant a mesura que es desenvolupi el programa de formació conseqüència del conveni entre les dues institucions. De moment no està definit del tot", esbossen des Agbar com a única resposta.

L'opacitat ha provocat, després de la primera reacció de la societat civil, la intervenció del diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Dívar. La resposta va arribar també en forma de missiva: l'objectiu, explica la magistratura, és que la formació impartida tingui la "màxima qualitat", al mateix temps que recorden que els plans de formació del Consell són dirigits per ells mateixos i no per l'entitat amb la qual es col·labora. Reconeixen a més que la col·laboració amb la Fundació Agbar beneficiarà la qualitat dels cursos i els coneixements que s'impartiran.

La Fundació Agbar és una branca de l'empresa del mateix nom, que al seu torn pertany a la multinacional francesa Suez, que es reparteix el mercat mundial dels subministraments d'aigua amb Veolia. Les dues companyies, que actuen com un oligopoli, han estat expedientades per la Comissió Europea per pactar preus a França. Així les coses, la Fundació que formarà els jutges entorn del dret humà a l'aigua pertany a una gran empresa sancionada a la sorra europea per incomplir les normatives bàsiques i el currículum no sembla proper a un marc de drets humans.

Les organitzacions de la societat civil esgrimeixen que l'acord vulnera el principi d'independència del CGPJ; recorden a més que la Fundació Agbar té un conflicte d'interessos per coordinar un procés de debat al voltant del dret a l'aigua pels seus rèdits comercials en el sector. Per Llamazares l'objectiu fonamental d'Agbar és "ampliar el seu negoci en la gestió de l'aigua, liberalitzar el sector, regular l'aigua amb mecanismes de mercat i eliminar aquelles legislacions que contemplen l'aigua com un bé comú i són desfavorables per la seva expansió".

A més una sentència pesa sobre Aigües de Barcelona, ​​recorreguda per la companyia, i recull que "la companyia subministradora actua sense concessió del servei per part de l'Ajuntament [de Barcelona], de manera que el cobrament de la tarifa i la privació del servei són actuacions nul·les". A més de que "es constata una fallida generalitzada de les garanties procedimentals que assisteixen als usuaris del servei".

El debat està obert abans fins i tot signar-se el conveni, ja que no totes les posicions dins del CGPJ ho veien clar, indiquen fonts dels moviments socials. I el context potencia la reflexió. "El procés de privatització s'ha accelerat i no està responent a un criteri lògic. Es fa perquè es pensa en una injecció de capital que va a la caixa general i que pot usar-se com es vulgui", ha explicat Núria Hernández-Mora, presidenta de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, durant unes xerrades sobre la lluita contra el Canal d'Isabel II de Madrid.

Model d'Amèrica Llatina en els anys 80

Un procés que s'ha accelerat en els països del sud d'Europa amb els plans d'ajust davant del que anomenen la crisi del deute. No passa el mateix al centre i nord del continent, ja que països com Alemanya i França estan 'remunicipalizando' el servei, aclareix Jaume Delclós, de la Campanya d'Aigua d'Enginyeria sense Fronteres de Catalunya.

"Amb les privatitzacions es perd possibilitat de control democràtic sobre un servei elemental", afegeix Hernández de Mora. Al seu costat pren la paraula Luis Bibiano, gerent de l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastament i Sanejament, que apunta que no existeix un ens regulador que supervisi la tasca de les empreses. "Ara s'està creant una nova bombolla i és la hídrica", remata.

El sud europeu reviu però els esquemes privatitzadors que es van aplicar a Amèrica Llatina en els anys 80 i que van provocar situacions com la coneguda 'guerra de l'aigua' de Bolívia. Del procés sap molt Agbar, amb polèmiques actuacions en alguns països del continent. Per exemple a Buenos Aires va aconseguir la concessió del servei però no va complir les condicions que establia pel que fa a extensió de la xarxa ni depuració i va augmentar les tarifes en més de 80%, recull Greenpeace en un informe.

L'experiència llatina d'Agbar és dilatada. Segons la mateixa documentació, la multinacional va entrar a Colòmbia el 1995, quan es va crear una empresa mixta publicoprivada per prestar subministraments a la ciutat de Cartagena. Quatre anys després l'empresa afirmava que el 99% de la ciutat estava proveït mentre, alhora, el Banc Mundial denunciava que un terç de la població, sobretot en els veïnats pobres, no tenia accés al servei.

Actualment potser l'enclavament més polèmic sigui la seva presència a Saltillo, Mèxic. La investigadora de l'Institut Mexicà per al Desenvolupament Comunitari Cindy McCulligh resumeix en quatre estratègies la forma d'actuar d'Agbar des que va arribar: tallar l'aigua als usuaris que no paguen; pujar les tarifes; sobreexplotar l'aigua; i inventar i calumniar. I tot això emmarcat en la recent aprovació del dret humà a l'aigua i al sanejament per l'Assemblea de Nacions Unides. Una fita històrica.

Escrita la teoria resta concretar la seva aplicació pràctica, que idealment correspon als Estats, garants del compliment dels drets humans. La Història amb majúscules de l'aigua segueix sumant paràgrafs. I Agbar no està disposada a perdre el protagonisme, prenent bona posició de partida a Espanya. I la societat civil anuncia que seguirà responent. "S'escriu aigua, es llegeix democràcia", remata De Niccola.

IU porta a la Comissió Europea el procés de privatització de l'empresa pública catalana 'Aguas Ter Llobregat'


L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha presentat una bateria de preguntes escrites a la Comissió Europea en les qual denuncia els processos oberts per a privatitzar les empreses públiques de planificació i gestió d’aigua en la Comunitat de Madrid i Catalunya ja que "impossibilitaran la garantia i el compliment del dret humà a un abastiment i subministrament suficient d’aigua potable per a tots els ciutadans i ciutadanes". D’aquesta manera, l’europarlamentari ha traslladat a la Comissió Europea informació sobre els processos de privatització tant de l’empresa pública madrilenya 'Canal de Isabel II' com de 'Aguas Ter-Llobregat', a Catalunya, processos que els governs del PP i CiU, respectivament, han iniciat en els últims mesos.

Boicot a Noa, boicot al sionisme criminal!

La Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina (RESCOP, plataforma que aglutina 36 de les principals organitzacions de suport al poble palestí a l'Estat espanyol) ha fet una crida per boicotejar les actuacions que la cantant israeliana Noa té previst oferir en diverses ciutats del Estat espanyol. Els concerts començaran demà dimarts, febrer 28, 2012, a Sevilla i continuaran el 2 de març Iruña/Pamplona i el 3 de març a Valladolid.

En un comunicat publicat a la seva pàgina web (i que enviem com document adjunt en aquest correu), la RESCOP assenyala que Noa "ha manifestat públicament i en reiterades ocasions el seu suport al sionisme colonialista israelià" i ofereix exemples en declaracions extretes de la pròpia pàgina web de la cantant. En aquest sentit, recorda el suport explícit que va donar a l'anomenada Operació Plom Fos de desembre de 2008 i gener de 2009, en què l'Exèrcit israelià va assassinar a la Franja de Gaza a més de 1.400 persones, d'elles 800 civils i més de 400 nenes i nens.

Així mateix, la RESCOP assenyala que la cantant és "una de les peces fonamentals" en l'estratègia de normalització que persegueix l'Estat d'Israel a través d'un intens programa cultural i d'espectacles, mitjançant el qual envia per tot el món als seus artistes invisibilitzant d'aquesta manera l'ocupació de Palestina, l'Apartheid al qual sotmet a les persones palestines amb ciutadania israeliana i l'impediment del dret al retorn a casa de les prop de sis milions de persones palestines refugiades.

Per aquestes raons, la RESCOP crida a boicotejar les actuacions de Noa i recolza totes les accions que, en aquest sentit, estan previstes en les diferents localitats a les que acudirà. Així mateix, demana a les institucions promotores, tant públiques com privades, que cancel · lin els concerts, s'abstinguin en el futur de contractar a artistes israelians que donin suport a la colonització de Palestina i, per contra, estableixin programes d'intercanvi cultural amb la societat palestina.

Finalment, la Xarxa recorda que aquestes accions s'inscriuen en les campanyes de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l'Estat d'Israel i Campanya de Boicot Acadèmic i Cultural a l'Estat d'Israel (PACBI), sorgides de la pròpia societat palestina i que han estat recolzades i posades en pràctiques per centenars d'organitzacions de tot el món, entre elles la pròpia Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina.

30.000 afectats per invertir en productes financers tòxics

L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec) calcula que hi ha més de 30.000 gironins afectats per productes d'inversió d'alt risc, sobretot participacions preferents i deute subordinat. Segons el responsable de comunicació de d'Aicec, Gianfranco Pani, a Girona hi ha una proporció de població afectada superior a la mitjana: "Les entitats van comercialitzar aquests productes sobetot entre gent gran, i Girona té una població més envellida que Barcelona o Tarragona, i sobretot, una renda per càpita i una capacitat d'estalvi superior".

Aquesta entitat, integrada a l'organització estatal Adicae, ja ha celebrat diverses assemblees d'afectats a Girona, on centenars de persones s'han interessat per la demanda col·lectiva que s'està tramitant contra les entitats que han comercialitzat aquests productes.

En les darreres setmanes, Diari de Girona, ha conegut els casos de desenes de persones que han contractat aquest tipus de productes, sobretot participacions preferents. Tot i que alguns coneixien la tipologia del producte , la major part ho van fer pensant que invertien en quelcom similar al un dipòsit a termini fix amb la possibilitat de recuperar la totalitat del capital.

En realitat, les preferents no tenen data de venciment i la seva rendibilitat depèn dels resultats del banc que les emet.

"Són productes financers complexos d'alt risc" comenta Pani, qui afegeix que "la majoria d'afectats que atenem, van contractar més d'un producte tòxic".

Efecte col·lateral del canvi

A tot l'Estat, hi ha centenars de milers d'inversors que han vist atrapats els seus estalvis per les participacions preferents. Més de 700.000 clients, segons l'associació d'usuaris de banca Adicae, van comprar aquest actiu financer sota el reclam de la seva alta rendibilitat sense adonar-se que els seria molt difícil recuperar la inversió quan vinguessin maldades

Les participacions preferents sense un instrument semblant a les accions però sense drets polítics la remuneració de les quals oscil·la en funció dels beneficis de l'entitat emissora. Es tracta d'un producte d'estalvi de caràcter perpetu que ni es cancel·la ni s'amortitza, de manera que la recuperació de l'estalvi només pot obtenir a través de la seva venda al mercat secundari i el seu valor real oscil·la en funció de la seva cotització en el moment de l'intercanvi.

Producte no cobert per garantia

La crisi financera ha provocat que moltes entitats hagin deixat de pagar els interessos al registrar pèrdues sense que els clients puguin recuperar la inversió realitzada. S'estima que des de 1998, quan van començar a comercialitzar-se en les oficines bancàries, les entitats han captat almenys 26.926 milions d'euros dels estalviadors amb les preferents. Adicae sosté que molts clients no van ser informats de les característiques exactes del producte financer.

Entitats que han registrat pèrdues com la CAM, han deixat d'abonar el cupó i han exasperat els compradors de preferents, que es troben amb un producte no cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits, i el valor líquid del qual al mercat secundari està molt per sota de la inversió inicial per l'absència de demanda. La CAM va captar entre 2001 i 2009 gairebé 1.400 milions d'euros en preferents.

Els nous requisits de capital imposats per les autoritats europees i el Govern d'Espanya per a les entitats financeres s'han convertit en l'única sortida per als estalviadors que volen recuperar diners. Les preferents no computen com a capital bàsic, de manera que moltes entitats s'han llançat a canviar-les per accions i obligacions convertibles en accions, que sí permeten complir els requisits del denominat ràtio Tier 1. Les ofertes dels bancs no cobreixen normalment el valor nominal de la participació preferent.

El problema d'aquest intercanvi és que pot tenir un efecte col·lateral sobre els accionistes anteriors, ja que de fet suposa elevar el nombre d'accions en circulació i, per tant, disminuir els dividends derivats de futurs beneficis. Aquesta circumstància pressiona al seu torn a la baixa el valor en borsa dels títols, fet que redueix la liquiditat de la inversió dels accionistes tradicionals.

Els analistes ja han advertit que a l'hora de fixar els preus objectius de les accions en les seves recomanacions de compra tindran en compte els canvis de preferents i la posada al mercat de nous títols.

No obstant això, algunes entitats sostenen que l'intercanvi beneficia a tothom perquè permet complir els requisits marcats per les autoritats financeres i per tant augmentar la solvència dels bancs, el que repercuteix positivament en la seva valoració.

Declaració del PCC sobre la situació a Síria

La situació a Síria, que va arrencar a la primavera de 2011 amb la repressió violenta de les primeres manifestacions per part de les forces militars i de seguretat sirianes, s'ha anat agreujant amb la posterior aparició de grups armats, i la ingerència més que provada d' agents relacionats amb alguns països de l'entorn.
El vessament de sang ha estat continu.

Són cinc els grups més visibles que conformen l'oposició, encara que tres són els més importants: el Consell de Coordinació de la Revolució Síria, que rebutja la intervenció militar i la violència, assumiria un diàleg amb el govern per a una transició pacífica. El Front Popular per al Canvi Democràtic que també rebutja la intervenció estrangera, agrupa partits de l'esquerra, nacionalistes àrabs, i, finalment, el més bel·ligerant, el Consell Nacional Sirià, recolzat per Turquia, Qatar i els saudites, amb el suport de els Germans Musulmans, i que es proclama com l'ala política de l'Exèrcit Lliure de Síria. Aquest bloc aposta per una intervenció militar estrangera.

Alineats en suport al canvi de règim a Damasc hi ha els principals poders polítics i religiosos sunnites de l'Orient Mitjà, liderats per l'Aràbia Saudita i Turquia. Menys públicament es troba la xarxa internacional coneguda com Els Germans Musulmans, un centre sunnita que està assistint a moltes -si no la a majoria- de les forces militaritzades de l'oposició siriana, especialment en fortaleses sunnites com Homs. I, donant suport a les forces regionals liderades pels sunnites, estan l'OTAN, Estats Units i els seus aliats.

Rússia i Xina van vetar una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, acuradament elaborada, el seu objectiu era el president Bashar Al-Assad i la justificació per a una posterior agressió i intervenció militar exterior. També els països de l'ALBA han fet una declaració condemnant les ingerències estrangeres i en defensa de la independència i la sobirania de Síria. El règim feudal d'Aràbia Saudita, de Qatar, i el govern pro-atlantista de Turquia, envien instructors militars, assessors i armes a Síria sense necessitat d'una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El moviment dels Germans Musulmans pot arribar al poder a Síria i ocupar el lloc de Assad. Tot això pot donar com a resultat una massacre sagnant de alauites i una confrontació entre sunnites i xiïtes a l'Orient Mitjà. A tota aquesta situació cal afegir la constant amenaça de les més de 50 bases militars dels EUA al voltant de Síria i l'Iran, que protegeixen els interessos de la indústria petroliera i energètica dels EUA i els països de l'OTAN. Síria és una peça més en l'escalada bèl·lica dels EUA contra els països enemics d'Israel (Iraq, Afganistan, Líbia, ara Síria, després Iran).

Tenint en compte la complexitat de la situació política interna i externa, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) condemna la repressió per part del Govern sirià contra la població, demana el cessament immediat de la violència i la retirada de l'exèrcit i els tancs sirians de les ciutats i el cessament de tota violència dels opositors al Govern i la retirada de mercenaris i assessors militars estrangers de territori Sirià.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que s'ha de buscar una solució política a la crisi a través d'un diàleg nacional sense exclusions en el qual s'abordin efectivament les legítimes aspiracions democràtiques i socials del poble sirià, afirmant que un empitjorament de la situació podria comportar conseqüències imprevisibles per a tota la regió.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que el destí de Síria ha de correspondre exclusivament al poble sirià, sense ingerències estrangeres ni intervencions militars; es manifesta fermament en contra de l'ús de la «responsabilitat de protegir» com a excusa per justificar la intervenció militar, aquesta rotundament en contra dels plans de dividir el país.

El recent exemple d'intervenció a Líbia, i la posterior transició, ha de fer reflexionar a forces que es reclamen d'esquerres i de progrés perquè no tornin a donar suport a noves aventures bèl·liques i de destrucció, que responen únicament als interessos de l'imperialisme de els Estats Units i dels països de l'OTAN.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) acorda traslladar aquest comunicat a les seves organitzacions perquè donin a conèixer a la militància la seva posició sobre el conflicte, conscients de les dificultats d'explicació objectiva en un món tan mediàtic com el que vivim, on un cop més els mitjans de comunicació esbiaixen i tergiversen la informació sobre Síria.