dimarts, 6 de juliol de 2010

Joan Nuet a la Festa d'Avant 2010


Segons Joan Josep Nuet, Secretari General del PCC i senador per l'Entesa: "Ens cal, com a Partit Comunista de Catalunya, recuperar la força organitzativa, trobant-nos més, discutint de política i eixamplant la militància del partit. En aquest moment de crisi, hem de donar propostes i referències a la gent, no només amb política parlamentària, també explicant perquè el capitalisme és insostenible".

"Els interessos de la classe treballadora no són els mateixos que els de l'oligarquia financera. Aquesta ha de ser derrotada perquè són ells qui ens han imposat una forma de viure que porta a l'especulació i destrucció, perquè són ells qui ens ha portat a la crisi actual".

"La crisi portarà objectivament a una major coordinació, que ha de ser política i sobretot social, on té un eix vertebrador essencial el món sindical"

El TS absol cinc joves condemnats a cinc anys amb proves sota tortures

El Tribunal Suprem espanyol ha absolt a cinc joves, Ibon Goitia, Iker Legarra, Mikeldi Zenigaonaindia, Mitxel Zenarruzabeitia i Xabier Erkiaga, que van ser condemnats a cinc anys de presó, acusats de distribuir la publicació "Zutabe" d'ETA i critica durament l'actuació de la Secció Segona del Penal de l'Audiència Nacional en aquest cas en entendre que la seva sentència té greus defectes i "no conté la més mínima indicació sobre el que ha passat", en l'activitat probatòria, i que l'examen de la decisió" pel que fa al tractament del quadre probatori dóna un resultat desolador".

La decisió de l'alt tribunal espanyol, del qual ha estat ponent el magistrat Perfecte Andrés Ibáñez, critica durament l'actuació de la Secció Segona del Penal de l'Audiència Nacional en aquest cas en entendre que la seva sentència té greus defectes i "no conté la més mínima indicació sobre el que ha passat "en l'activitat probatòria i que l'examen de la decisió" pel que fa al tractament del quadre probatori dóna un resultat desolador".

El tribunal especial de Rubalcaba va considerar provat que els cinc joves, "sense formar part del sub-aparell de propaganda i comunicació de l'organització terrorista ETA, però compartint els seus fins", es van dedicar, "entre altres fins d'ajuda a la banda esmentada, a la distribució dels Zutabe, òrgan d'expressió d'aquella".

El Suprem considera, però, que "el que hauria d'haver estat una presentació ordenada i sistemàtica de les aportacions probatòries, i una valoració primer analítica i després de síntesi de les mateixes, apareix substituït per algunes inconnexes afirmacions de síntesi de les que els antecedents no es precisen doncs, en general, manca informació expressa sobre això".

"Total foscor"


"Del que s'ha exposat se segueix que la sentència en qüestió està afectada d'una total foscor sobre el reial contingut de la prova, que priva de substrat a la decisió, inevitable vulneració dels drets a la tutela judicial efectiva i a la presumpció d'innocència", afegeix la resolució.

L'alt tribunal ha estimat els motius exposats per la defensa dels joves, que va al.legar que no hi havia proves de càrrec que els inculpés, ja que les declaracions autoinculpatòries d'alguns d'ells, segons van denunciar en el judici, van ser obtingudes sota tortura i "no compten amb cap dada objectiva i extern que les corrobori".

Retret a la Fiscalia


Sobre l'actuació del Ministeri Públic, el TS reconeix el "notable esforç" per tractar de salvar la sentència que va realitzar la Fiscalia a la vista per aquest recurs, que es va celebrar el passat 27 de maig, però el considera "impropi" ja que "ha incomplert pel tribunal el seu paper de garant dels drets a la presumpció d'innocència i a la tutela judicial efectiva dels imputats, no hi cap la subrogació en ell del fiscal".

Al costat d'això, li retreu que no s'hagin posat de relleu en aquesta situació "amb totes les conseqüències, donada la patent rellevància constitucional", els defectes assenyalats.

El Suprem conclou que en casos com aquest ha optat per anul.lar la sentència i retornar-la per a una nova redacció, però explica que en aquest assumpte no tindria sentit, ja que el judici es va celebrar el 20 de setembre de 2007 i la sentència és del 30 de novembre de 2009, "una cosa que segurament explica els greus defectes estructurals de la mateixa que s'han posat de manifest".

Assetjament policial

Un dels joves ara absolts, Mikeldi Zenigaonaindia, va denunciar el passat 30 de maig el "assetjament policial" a què s'ha vist sotmès en els últims mesos.

Notícies contradictòries sobre el mul.là Omar

El cap dels taliban i d'Al Qaeda, segons la CIA, el mul.là Mohammad Omar, hauria estat detingut avui al Pakistan, segons ha informat el canal afganès de televisió Tolo, citant mitjans de comunicació pakistanesos. No obstant, el presumpte portaveu del moviment, Qari Yusuf Ahmadi, en declaracions a Xinhua via telefònica des d'un lloc no identificat, va rebutjar els informes qualificant-los com a simple propaganda occidental, i afirmà que el cap talibà es troba lliure, gaudint d'un bon estat de salut, així com en el ple comandament dels seus combatents.

Fa uns mesos, el número dos en la jerarquia de comandament del Talibà, el mul.là Brather, va ser arrestat a la ciutat pakistanesa de Karachi.

Els militants talibans han promès intensificar les seves activitats contra les forces afganeses i estrangeres desplegades a l'Afganistan i sota comandament de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Alacant: El Gürtel implica al President Ripoll

La Policia Nacional ha detingut al president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, del PP. La seva detenció es produeix en el marc de la investigació de la Fiscalia Anticorrupció en la Diputació i municipis de la província d'Alacant, entre ells Oriola (Orihuela). La Policia Nacional ha detingut també a tres regidors de l'Ajuntament d'Oriola i a l'empresari Enrique Ortiz, també vinculat al cas 'Gürtel', després que un informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals identifiqués a la seva empresa, Ortiz e Hijos, com una de les que va finançar il.legalment el PP a la Comunitat Valenciana.

L'operació podria estar vinculada amb les adjudicacions dels serveis d'escombraries i el Pla Zonal de Residus de la comarca del Baix Segura alacantina.

Segons sembla, la investigació va arrencar fa anys, però el 2007 la Fiscalia Anticorrupció es va fer càrrec de l'assumpte. S'investiguen, entre altres, presumptes delictes de prevaricació, suborn o tràfic d'influències.

Ripoll, traslladat a comissaria

El president de la Diputació d'Alacant ha abandonat cap a les 15.15 hores el palau provincial i ha estat traslladat en un cotxe de la Policia a la Comissaria Provincial d'Alacant per prestar declaració, segons han informat fonts pròximes al cas.

Minuts abans, els efectius de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) havien procedit al trasllat de la nombrosa documentació, requisada a les dependències de Presidència de la Diputació, a bord de diversos vehicles.

La Policia Nacional ha realitzat registres des de les vuit del matí, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat número 3 d'Oriola, a la seu de la Diputació d'Alacant i al'Ajuntament d'Oriola, dirigit per Mònica Lorente (PP), així com en l'habitatge de Ripoll.

La Policia Nacional s'ha personat a primera hora d'aquest dimarts a la vivenda del president de la Diputació alacantina i en les instal.lacions de l'empresa INUSA per registrar el despatx d'un empleat "amb responsabilitats", han informat fonts pròximes a aquesta actuació.

A més, els efectius policials han retirat números arxivadors amb documentació de l'interior de l'Ajuntament i, posteriorment, els han introduït en els cotxes policials que, des de primera hora, envolten l'edifici.

Les Forces de Seguretat han iniciat la inspecció de les oficines de les Regidories d'Urbanisme i Foment, així com les dependències municipals ubicades a l'edifici Prop, que també han quedat precintades.

També s'han registrat les oficines de l'empresa Ortiz e Hijos a Alacant, i el domicili de l'empresari oriolà Angel Fenoll, les empreses estan entre les adjudicatàries del servei de residus de l'Ajuntament de Orihuela.

Investiguen una empresa alacantina

Els efectius de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera també estan registrant les oficines centrals de l'empresa Ortiz e Hijos Construcciones y Contratas, situada a Alacant.

La tasca dels agents va obligar a bona part de la plantilla a abandonar l'edifici i a esperar a les portes de les oficines.

El nom de l'empresari Enrique Ortiz està també vinculat a la investigació judicial oberta al voltant del cas 'Gürtel', després que un informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals identifiqués a la seva empresa, Ortiz e Hijos, com una de les que suposadament va finançar il.legalment el PP a la Comunitat Valenciana.

Camps demana prudència

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha demanat "prudència i responsabilitat" davant els registres policials en la Diputació d'Alacant i l'Ajuntament de Orihuela. "Al llarg del dia sabrem més coses, però sobretot és un moment de prudència i responsabilitat", s'ha limitat a manifestar Camps davant els periodistes.

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) ha demanat també "màxima prudència" fins que es conegui l'abast de l'actuació policial que es desenvolupa avui a Alacant, mentre que dos membres del Govern valencià han expressat la seva "preocupació" per aquesta situació.

Cayo: "Díaz Ferran financià al PP a Madrid"

Agricultor, de La Mancha, comunista, sindicalista agrari, coordinador federal d'IU i "piquet informatiu" de la vaga del 29-S, molt crític amb els mitjans de comunicació, Cayo Lara va estar a Cadis, amb la banda sonora de Carles Cano, per fer una crida a la mobilització del 29-S, per un gir en la política econòmica del Govern socialista i explica, a qui encara no ho tingui clar, per què creu que cal anar a la vaga el 29 de setembre: "Perquè estem patint l'atac més dur de les últimes dècades a l'estat del benestar, als drets dels treballadors, conquerits durant anys de lluita sindical, i a la pròpia democràcia. Estan en perill moltes coses".

-El capitalisme persegueix una sortida al desastre econòmic internacional que ha organitzat. I aquesta sortida no pot ser un atac. Tenim un Govern que s'ha lliurat a la dictadura dels mercats, pressionat per la dreta econòmica, la CEOE, i la política del PP. Zapatero ha atès més al poder financer i als especuladors que han generat la crisi, que als treballadors que el van portar a la Moncloa. No hi ha més que una sortida contra l'ofensiva de la retallada a la despesa i als salaris públics, al pensionazo, al retard de l'edat de jubilació i al futur copagament de serveis essencials. La vaga del 29-S l'han de guanyar la classe treballadora i amplis sectors populars units en un: n'hi ha prou ja!, al sistema financer i al Govern, que ha de girar la seva política cap a l'esquerra per no seguir castigant als més febles.

- ¿Què espera abans del 29-S?

-Una presa de consciència per part de la classe treballadora. Ens han venut l'individualisme com a forma de vida i que la solució a la crisi està dins del capitalisme. Però, per primera vegada, es comença parlar d'alternatives, del socialisme del segle XXI. Són diverses les generacions de cervells tunejats que no van conèixer les lluites sindicals i les conquestes de drets civils. Per això cal fer molta pedagogia. Ens han venut que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que ara s'ha de patir més per ser més feliços aquí a vint anys. Això no és veritat. De la crisi es sortirà, però no amb més patiment per a la classe treballadora i majors beneficis per als rics. És alarmant que hagi crescut gairebé tant el nombre de pobres a Espanya com el de rics al món.

- ¿Creu que el Govern podria fer marxa enrere en alguna cosa?

-Serà molt difícil. Amb el tràmit parlamentari, les mesures de retallada es van a endurir més. La dreta del PP i l'ala nacionalista ja estan pressionant. Fer marxa enrere significaria tancar un acord amb els sindicats i amb l'esquerra parlamentària. I el que fa el PSOE és llançar el missatge que amb més vots d'Izquierda és possible que hi hagi un govern del PP.

-La dreta va arribar a demanar oficiosament la vaga que ara rebutja...

-La dreta practica l'oportunisme polític. El PP pressiona sistemàticament al PSOE perquè faci polítiques d'ajust dur, és a dir, els pressupostos de 2010, la retallada de 50.000 milions de les inversions o el posicionament de l'FMI. No obstant això, en l'últim moment, el PP es despenja al Parlament i no vota les mesures que exigeix. Juga a l'assetjament i enderrocament del partit del Govern i no presenta ni una sola alternativa seriosa als problemes dels ciutadans.
Els sindicats van pensar que els drets dels treballadors no estaven afectats, fins que es va produir la retallada i la reforma laboral. En aquesta conjuntura, l'actitud de la patronal de Díaz Ferrán ha estat la de no acceptar cap acord perquè li interessava polititzar el conflicte, perquè el desgast el patís el Govern. Díaz Ferrán va recolzar al PP en la campanya electoral de 2003 i va finançar el partit a Madrid. Però hi ha un moment en què la dreta econòmica li xiuxiueja a la dreta política que una vaga general pot venir-li bé perquè seria clavar-li una empenta definitiva al Govern per després convocar eleccions anticipades a favor del PP. Aquesta actitud canvia quan veuen que la vaga pot afectar als seus interessos i els paren els peus.

- Veu sòlid el front comú IU-sindicats?

-Coincidim en l'anàlisi del problema i en les solucions alternatives per a la sortida de la crisi: Demanem al Govern que, en lloc de tisorades i de reformes laborals regressives, cerqui diners en la lluita contra el frau fiscal, que faci una reforma fiscal progressiva i que pagui més qui més guanyi i qui més té, que combati l'economia submergida i que tregui a la llum el mercat negre laboral. Això és el que defensa IU des de l'Assemblea Federal de desembre de 2008.

- ¿Creu de veritat que es pot acabar amb el capitalisme?

-No serà fàcil. El capitalisme, per la seva pròpia gènesi, que és el benefici propi i il.limitat, no té pietat. Ni entre les empreses la tenen: unes es mengen a les altres i totes es mengen el planeta. Ens diuen que a nosaltres se'ns va caure el mur del socialisme real. Però al capitalisme se li estan caient murs a cada moment. No volem que es produeixi una refundació del sistema capitalista, sense importar el deteriorament del planeta. Hi ha alternatives.

- ¿Què fem amb els bancs?

-No només han rebut diners per resoldre l'economia de casino a la qual han estat jugant, sinó que no han aportat ni un sol recurs per a la sortida de la crisi. Se'ls ha de gravar amb impostos perquè contribueixin. Hem d'impedir que, amb les caixes d'estalvi, que tenen a les seves mans el 50% de l'esforç dels ciutadans d'aquest país, es pugui complir el pacte entre PSOE i PP, que consisteix en privatitzar-les i bancaritzar-les. Un model de desenvolupament sostenible no és possible sense un canvi total de rumb, amb intervenció estatal i una banca pública. Amb ella, moltes pimes no s'haurien vist asfixiades per la gran banca.

- ¿Què sosté la refundació d'IU?

-El principi segueix sent el mateix: socialisme o barbàrie, és a dir, l'alternativa al capitalisme. Tenim un edifici que ha resistit en temps molt complicats. Volem ampliar, adaptar i modernitzar, però no es poden perdre els valors d'una societat solidària, justa, que distribuïu la riquesa. A més, cal frenar l'escalfament del planeta. Hem de construir des del teixit, social, sindical i ecologista. Hi ha un tronc que és història d'aquest país des de la lluita contra la dictadura. L'estructura són les propostes: la planificació democràtica de l'economia, la intervenció dels treballadors-això ho diu la Constitució-, la banca pública, la intervenció pública de l'Estat i el rescat estatal de sectors essencials de l'economia, com l'energia. Construïm un gran edifici amb tota la gent que vulgui generar un pol enfront del neoliberalisme.

- A qui li agradaria tornar a veure a IU ia qui no?

-No penso en noms. He viscut totes les crisis dins del PCE i d'IU i cada vegada que hi ha hagut una escissió, m'han vingut a buscar: "Cayo, vine amb nosaltres, que ens anem al PSOE perquè necessitem la ploma per escriure les lleis i posar-les al servei de els treballadors". Després de 30 anys escoltant aquests cants de sirena, aquestes temptacions, hem aconseguit que el PSOE giri a l'esquerra? Qui queda després tanta transfusió de sang vermella? Aquí estan, lliurats als braços del capitalisme. Que torni qui vulgui fer-ho, però no amb la vella cançó de l'abraçada a la casa comuna del socialisme democràtic. Hem de generar un pol alternatiu amb molta nitidesa. I aquí tothom té les portes obertes. No vull veure ningú a IU capaç de canviar per diners o per poder.

-Les transfusions de vots ¿poden implicar cert risc?

-La transfusió que s'ha de produir és la d'aquesta base social del PSOE que ha confiat en Zapatero i que ha vist frustrades les seves expectatives. Havia d'haver alguna llei, que tipifiqués com a delicte l'incompliment de les promeses electorals. El que està afavorint el PP són les polítiques de retallada del PSOE, que li està fent la feina bruta al PP.

- Veu necessari avançar les eleccions?

-No, ara cal pressionar perquè Zapatero canviï la política econòmica d'Espanya. I per això cal que la gent empenti i digui cap a on: si a la dreta o a l'esquerra.

-Digui alguna cosa que pensi que no va a publicar aquest diari.

-Lamento que hi hagi molt bons professionals treballant en mitjans de propietaris amb interessos comercials molt per sobre de la recerca de la veritat Per què hi ha mitjans que enmig de la crisi no han tancat? No serà que interessa al poder econòmic mantenir encara que no siguin rendibles perquè controlen els cervells dels ciutadans per inculcar-los el pensament del poder dominant? Espero que algun dia els professionals dels mitjans públics i privats tinguin la llibertat suficient per complir amb l'objectiu de buscar la veritat, descobrir i després explicar-la.

L'Inquisició i el seu patrimoni criminal

La institució de la Propaganda de la Fe, l'inquisició italiana copiada per l'ex inquisidor Pau IV de l'espanyola, va ser creada el 1622 i té un patrimoni inmobiliari -només a Itàlia- que genera anualment en lloguers més de 9.000 milions d'euros, fruit de tot lo requisat i robat a les víctimes de l'aparell de represió monàrquic-catòlic des de llavors. D'altra banda, el ministre belga de Justícia demana a l'Església que: "Reconegui i respecti a les víctimes d'abusos", doncs la majoria dels 475 abusos coneguts a Bèlgica, per membres de l'Església, han prescrit pels anys que l'església els ha ocultat, i d'altra manera no podran rebre justícia. Foto: Wojtyla, al centre, de nazi.

Són les paraules del ministre belga de Justice, Stefaan De Clerck, amb les quals s'ha referit als escàndols de pederàstia en què molts membres eclesiàstics estan implicats. La "gran majoria" dels 475 arxius recentment incautats per la policia a la comissió encarregada d'investigar aquests casos es remunten a 30, 40 i 50 anys de manera que "van prescriure fa temps".

Ho ha afirmat durant una entrevista al diari flamenc "Het Nieuwsblad" ja que, segons De Clerck, la "gran majoria" dels 475 arxius recentment incautats per la policia a la comissió encarregada d'investigar aquests casos es remunten a 30, 40 i 50 anys de manera que va prescriure fa temps".

Per això el ministre assegura que "si no és possible aplicar justícia, l'Església ha de llavors reconèixer les víctimes, mostrar respecte i reconèixer les seves faltes".

Una solució per a cada cas

Perquè d'alguna manera es faci justícia De Clerck considera que, per exemple, "es pot penalitzar al sacerdot culpable, desactivar-lo o oferir una indemnització a la víctima".

A més, també veu necessari determinar una compensació que, en tot cas, ha de ser responsabilitat de l'Església després d'un estudi previ de cada succés per establir la millor indemnització possible.

I això s'ha de fer ja que, al seu parer, els abusos sexuals a nens "no poden reparar-se", encara que una indemnització pot "afavorir" el procés de recuperació de les víctimes.

Investigacions dels casos d'abusos

Aquests casos de pederàstia en l'àmbit eclesiàstic estan sent investigats per un tribunal belga, generant una gran controvèrsia en l'ambient de l'Església.

Això es deu, sobretot, a una de les últimes ordres d'aquest tribunal que va decidir registrar el registre de la comissió designada per la Conferència Episcopal de Bèlgica per rebre i tractar denúncies d'aquest tipus.

Per això, la comissió, que havia rebut diversos centenars de denúncies des que l'abril passat el Vaticà cessés al bisbe de Bruges per abusar d'un jove quan era sacerdot, va dimitir a causa dels registres practicats per la policia i agents judicials.

El Vaticà assegura que una gestió professional està en línia amb els estàndards més avançats i impedirà que es produeixin errors de valoració, com ha passat en el passat.

Una de les investigacions que es realitzen sobre l'anterior prefecte se centra en la suposada venda d'un edifici per un preu inferior al de mercat i del qual es va beneficiar l'ex ministre d'Infraestructures i Transports Pietro Lunardi.

Mesos després, quan aquest últim ocupava ja el càrrec de ministre de Berlusconi, el Govern va aprovar un decret per a destinar importants fons públics a la restauració d'esglésies, inclosa la seu central de la Congregació, que data del segle XVI i està situada a la Plaça d'Espanya de Roma.

El Vaticà destaca la bona fama del dicasteri de la Propaganda de la Fe (L'Inquisició) però reconeix que poden haver-se produït errors de valoració a causa de les fluctuacions del mercat internacional.

En l'ampli comunicat, s'esmenta que bona part del patrimoni de la institució prové de les col.lectes i donacions. La institució de la Propaganda de la Fe, L'inquisició italiana copiada per l'ex inquisidor Pau IV de l'espanyola, va ser creada el 1622 i té un patrimoni inmobiliari -només a Itàlia- que genera anualment en lloguers més de 9.000 milions d'euros, fruit de tot lo requisat i robat a les víctimes de l'aparell de represió monàrquic catòlic des de llavors.Els seus fons es destinen a la propaganda i desestabilitaxzació, com va ser el cas de Solidarnösc, l'organització basona de Manos Límpias a Espanya. Actualment centra les activitats de propaganda preferentment a Àfrica i Àsia.

Monsenyor Sepe es troba a l'espera de ser citat a declarar, ja que ha renunciat a la seva immunitat diplomàtica. Vaticà ja ha advertit que el procés s'ha de dur a terme de manera adequada i tenint en compte que es tracta d'un estat sobirà. Cosa que no tots els païssos del món reconeixen.

Altre mostra de l'actitud hipòcrita del Vaticà és la missiva de Ratzinger al cardenal Crida a l'ordre al cardenal de Viena, Christoph Schönborn, afirmant que "només el Papa" pot acusar a un prelat, en un inusual comunicat en què va informar de l'audiència del Papa a Schönborn, amb qui ha analitzat la situació de l'Església a Àustria, sacsejada recentment per casos de pederàstia, i les mesures adoptades per l'Església austríaca per afrontar-los.

Schönborn, ha precisat el Vaticà, va voler "aclarir" el sentit exacte de les seves declaracions sobre el "comportament" del cardenal Sodano en la seva època de secretari d'Estat del papa Joan Pau II, en el cas del mort cardenal Hans Hermann Groer, que va ser arquebisbe de Viena des de 1986 a 1995.

Groer es va veure obligat a dimitir el 1995 per haver abusat durant anys de nombrosos menors.

Recentment i enmig de les acusacions a Benet XVI pels casos d'abusos sexuals de sacerdots a menors, Schönborn, que va ser alumne del Papa, va negar que Ratzinger fos un "encobridor".

Per subratllar-ho, Schönborn va comptar en una entrevista a la televisió austríaca ORF que Ratzinger sempre va voler crear una comissió per investigar el cardenal Groer pels escàndols d'abusos sexuals, però no va poder aconseguir-ho, "ja que es va imposar al Vaticà la via diplomàtica".

El maig passat, el cardenal Schönborn, segons van publicar els mitjans locals, va acusar directament a Sodano, actual degà del Col.legi Cardenalici, d'haver bloquejat la investigació sobre Groer.
Veure també:
/2010/06/sepe-cardenal-de-napols-menteix.html

/2010/06/el-cardenal-sepe-acusat-de-corrupcio.html

Romania: Del comunisme a la misèria

Aquests últims dies, els romanesos han tingut potser la sensació de tornar als anys més durs de penúria. En efecte, el sucre, l'oli, la farina i tots els productes bàsics han començat a escassejar a les botigues petites i en els supermercats. Motiu, la pujada, l'1 de juliol, de l'IVA del 19% al 24%, un dels més elevats de la Unió Europea. El govern romanès va decidir augmentar l'IVA al mateix temps que el Tribunal Constitucional anul.lava la baixada prevista del 25% del salari dels funcionaris (el salari mínim és d'uns 350€). Romania, membre de l'U.E. des de 2007, pateix de ple les conseqüències de la crisi, i ha de gestionar un dèficit abismal de les corruptes finances públiques.

A causa d'això, el govern de dretes d'Emil Boc va anar a l'FMI, que va dictar un dràstic pla d'austeritat. Paral.lelament a la baixada prevista del salari dels funcionaris, invalidada pel Tribunal Constitucional, les cotitzacions socials i les pensions de jubilació seran ser reduïdes un 15%.

També seran suprimits desenes de milers de llocs de treballs en la funció pública d'aquí a final d'any. L'objectiu fixat per l'FMI és contenir el dèficit públic al 6,8% del PIB, mentre l'economia romanesa s'ha retret un 7,9% el 2009 i encara no s'entreveu cap signe positiu. Romania ocupa una posició especial en el mapa mundial de la deslocalització: L'economia nacional va conèixer un fort creixement a principis del mil.lenni, amb l'arribada de moltes empreses, fonamentalment italianes i del Vaticà, atretes per una mà d'obra barata i les campanyes de salvació de la monarquia romanesa a Madrid -i ara també a Bucarest-, però el país està perdent competitivitat en aquesta matèria, sense que aparegui cap altre model de desenvolupament. Des de l'anunci del pla d'austeritat, el 26 de maig, les vagues i les manifestacions es succeeixen.

Un altre situació d'escàndol és la deixada a Ucraïna per l'anterior coalició neonazi al govern: El mínim de subsistència es fixa a partir de l'1 de juliol, en 861 grivnas (107 dòlars),i pujarà a 875 grivnas (109 dòlars) a partir de l'1 de desembre.

El salari mínim s'incrementà fins 888 grivnas (111 dòlars) a partir de l'1 de juliol, fins 907 grivnas (113 dòlars) a partir de l'1 d'octubre, i fins 922 grivnas (115 dòlars) a partir de l'1 de desembre.

Le Monde no serà de Sarkozy

Les cròniques dels mitjans de l'època (del paper) es refereixen a ell amb menyspreu com un empresari del porno, però el menyspreat, Xavier Niel és el fundador de Free, el tercer proveïdor de serveis d'Internet de França, la dotzena fortuna de la República, feta a la xarxa, i un opositor indomable a la llei Hadopi que promou el tancament de webs: "Aquesta llei no és correcta, ja que atempta contra la llibertat individual i serveix als interessos dels artistes que més diners guanyen". Aquest és l'empresari que ha frenat en sec les intencions del Grup PRISA, France Telecom-Orange i al mateix Sarkozy de fer-se amb el control del respectat i històric Le Monde.

L'home que l'ha guanyat el pols al sistema, compta amb el suport majoritari de la plantilla que es va oposar a l'operació palau, tot i les "promeses" d'estabilitat i suport institucional.

Serà capaç el heterodox empresari de revitalitzar un diari que s'ha resistit inúltimente al desenvolupament digital? Quins plans té el rei de la Freebox per al solemne rei de la premsa?

La seva oferta en la qual també participen el cofundador d'Yves Saint-Laurent, Pierre Bergé, i el peculiar banquer, Matthieu Pigasse, patró de Lazard Europe i editor de la revista Inrockuptibles, ha comptat amb el suport del 90,84% dels redactors del vespertí que aviat deixarà de ser-ho. Le Monde c'est à vous!

Aeroports es neguen a repostar avions iranians

Aeroports de Regne Unit, Alemanya i Emirats Àrabs es neguen a restaurar de combustible a avions iranians a causa de les sancions unilaterals imposades per Washington a Teheran, va declarar avui el portaveu de l'Associació de Companyies Aèries de l'Iran, Mehdi Aliyari: "A partir de la setmana passada, després de l'adopció de les sancions unilaterals de Washington contra Teheran, els aeroports del Regne Unit, Alemanya i Emirats Àrabs es neguen a restaurar de combustible a avions iranians", va dir Aliyari citat per l'agència de notícies iraniana ISNA.

El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar el 9 de juny una nova resolució que endureix les sancions contra l'Iran per la seva negativa a aturar l'enriquiment d'iranià. Ha estat la quarta resolució aprovada pel Consell de Seguretat després que l'Iran es negués a complir les exigències internacionals respecte al seu programa nuclear.

A més, els EUA va adoptar mesures unilaterals pròpies contra la República Islàmica, que afecten principalment el sector del petroli i gas de l'Iran, així com les empreses sospitoses per les autoritats nord-americanes d'estar implicades en els desenvolupaments nuclears de Teheran.

"Davant d'aquesta situació, l'Iran es veurà obligat a omplir al màxim possible els tancs dels seus avions dins del país o construir dipòsits de combustible en tercers països", va comentar el portaveu de l'Associació de Companyia Aèries de l'Iran.

L'ésser humà evoluciona o involuciona?

Les capacitats físiques dels éssers humans es degraden sense parar. En l'antiguitat, l'home podia recórrer al dia fins a 50 quilòmetres a peu i fins a 500 quilòmetres a cavall. Actualment, ho poden fer només escassos esportistes, informa el diari xinès La Gran Època. La miopia, per exemple, s'acceptarà com normal en el futur, perquè tots seran miops i ningú sabrà que els ulls humans poden veure objectes llunyans.

Bill Joy, informàtic nord-americà que va desenvolupar fa 20 anys el sistema operacional per a l'ordinador UNIX i més tard va cofundar la companyia Sun Microsystems, ja l'abril de 2000 va escriure per a la revista Wired l'article "El futur no ens necessita", en què va afirmar que les ciències més avançades del segle XXI - la robòtica, l'enginyeria genètica i la nanotecnologia - amenacen amb convertir els éssers humans en una espècie en extinció.

L'articulista xinès al seu torn pronostica que les persones confiaran les seves destinacions a la informàtica, submergint-se en el món virtual d'ordinador. L'únic òrgan que quedarà serà el cervell, els altres desapareixeran per innecessaris, afirma.

BP estafà una reserva índia dels EUA

L'Administració dels EUA ha multat amb 5,2 milions de dòlars a una sucursal de la petrolera britànica British Petroleum, que va presentar dades falses sobre les seves extraccions en una reserva índia de l'Estat de Colorado. Segons inspectors nord-americans, la companyia va pagar taxes incorrectes de royalty a una tribu local. Pagava per gas natural, mentre que extreia metà. Com a resultat, es va acumular un impagament d'uns 200 mil dòlars.

Experts d'auditoria contractats per la tribu van descobrir l'error el 2007 i informar sobre el particular a BP. La companyia va al.legar una fallada d'ordinador i va prometre fer correccions, però en realitat no va fer res.

La part nord-americana va explicar que no existeix cap relació entre aquesta multa i l'avaria a la plataforma de BP al golf de Mèxic, que ha provocat l'abocament de centenars de milers de tones de petroli al mar.

La Trias-Catdem es nega a donar informació

La jornada d'ahir de la comissió parlamentària sobre el cas Millet va estar centrada en la relació i les connexions entre Convergència Democràtica de Catalunya i la Fundació Catdem (abans Trias Fargas). El parlamentaris volgueren evidencià la falta de temps per estudiar la documentació, enviada per la fundació divendres a dos quarts de set. Preguntat pel diputat d'ICV-EUiA, Daniel Pi, sobre les mancances de la documentació enviada, el director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, afirmà que: "S'ha resistit a donar documentació". La raó esgrimida va estar que no vol veure-la mal interpretada a la premsa. Pi, en la seva intervenció, ha "lamentat que la falta d'informació impedeixi" arribar a aclarir les connexions entre la Fundació Catdem i el Palau de la Música.

Un altre dels temes tractats a les preguntes del diputat d'ICV ha estat el finançament de la Fundació. Colomines ha explicat que no sap d'on venen els recursos que nodreixen l'entitat i ha confirmat que elabora els pressupostos amb l'administrador de la fundació i gerent de CIU. "No m'interessa d'on venen els diners de la Fundació", ha assenyalat Colomines.

Amb anterioritat, el president de la Fundació CatDem, Joaquim Ferrer, ha negat estar al corrent dels convenis i de l'activitat diària tot i ser un dels màxims responsables. Davant de la sorpresa de Lluís Postigo sobre la signatura d'un conveni entre una fundació musical i una política, Ferrer ha afirmat "que ho considera molt positiu".El diputat d'ICV també li ha demanat al president de la Fundació Catdem perquè s'ha trigat tant temps en fer públics els convenis. Ferrer ha "qualificat" com poc importants els 600.000 euros que el Palau va donar a la fundació Trias Fargas.

També ha comparegut durant el matí l'exdirector de la Fundació CatDem, Antoni Vives,que no ha sabut dir qui li suggeria a les empreses la quantitat a aportar a la fundació de Convergència. Cal recordar que en el seu moment el representant de COPISA va assegurar que algú de la Fundació trucava per dir quina podia ser la quantitat aportada.

La sessió d'avui l'ha tancat l'administrador de la Fundació Catdem i responsable de finances de CDC, Daniel Osàcar. Durant la seva intervenció ha negat estar relacionat amb les anotacions del Palau on es reflecteix el pagament de comissions a un tal "Daniel". El diputat d'ICV ha fet palès que les xifres que consten als papers del Palau coincideixen amb pagaments posteriors de la Catde.

Daniel Pi també volgut saber perquè consten 10 trucades entre Osàcar i Millet en una època on no hi havia conveni. Osàcar no ha volgut contestar al·legant que no ho recordava.

Macias i Puig compareixeran gràcies al vot d'ICV

Els dos dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Macias i Felip Puig, compareixeran davant la comissió d'investigació del cas Palau gràcies als vots de ICV, PP i CC. CiU s'ha abstingut i PSC ha votat en contra. Tant Puig com Macias seran cridats com a màxims responsables de les adjudicacions de la Ciutat de la Justícia i la Línia 9 del metro. Aquestes son algunes de les obres sobre les que hi ha sospites de que van servir per finançar el Palau de la Música i posteriorment CDC.

La secretària de Fèlix Millet, d'Elisabet Barberà, no ha volgut contestar les preguntes dels parlamentaris.

EUiA lamenta la mort de Mahfoud Ali Beiba

Reproduím el missatge que el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha fet arribar als representants del Front Polisari al nostre país amb motiu de la mort del president del Parlament saharaui, Mahfoud Ali Beiba, el divendres passat als camps de refugiats:"Com a coordinador general d´Esquerra Unida i Alternativa i en nom de la meva formació, vull fer arribar al poble saharaui, al Consell Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i al Front Polisari el nostre condol per la mort del vostre President del Parlament, Mahfoud Ali Beiba, enterrat ahir al cementiri de la wilaya de Smara".

Vaig tenir l’ocasió de coincidir amb Mahfoud Ali Beiba recentment a Barcelona, a la trobada solidària d'EUCOCO, i com llavors, EUiA reiterem el nostre suport actiu a la lluita del poble saharaui pel seu dret a l´autodeterminació.

Visca el Sahara lliure!

Jordi Miralles

Coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya

ICV-EUiA revaliden la coalició

El coordinador general d´EUiA i el secretari general d'ICV, Jordi Miralles i Joan Herrera, han presentat aquest migdia en roda de premsa l'acord de coalició signat per ambdues formacions de cara a les pròximes eleccions catalanes i municipals. Miralles ha explicat que aquest “necessari acord de les esquerres” contempla un triple compromís: “Garantir noves majories més a l´esquerra i ecologistes al Govern de Catalunya i als Ajuntaments aportar alternatives a l´espai d´esquerres, perquè la solució a la situació de crisi està en la política d´esquerres, i mobilitzar per la defensa dels drets socials i nacionals”, el 10 de juliol a la manifestació unitària en defensa de l´Estatut i contra la retallada del Tribunal Constitucional, el 29 de setembre a la vaga general convocada pels sindicats i, a més, mobilitzar-se pel vot a les pròximes eleccions catalanes.

“Aquests són tres aspectes del mateix acord que signem avui, convençuts de la capacitat que té la nostra coalició per girar el mapa del país cap a l´esquerra”, ha dit el coordinador general d´EUiA, qui ha recordat que “el 2006 vam ser els únics que vam pujar en nombre de vots i d´escons, i ara som la garantia i el punt de trobada de la gent d´esquerres que vol anar més enllà”..

Herrera ha destacat que aquest és el tercer cop consecutiu que es revalida l´acord de coalició per garantir polítiques i governs d´esquerres: “En aquests moments de crisi en què alguns agafen dreceres de dretes aplicant retallades socials, necessitem més que mai una majoria que digui clarament que vol polítiques d´esquerres, ambientals i amb ambició nacional”, que encaminin a una sortida a la crisi “justa i solidària” ha declarat el candidat d´ICV-EUiA i diputat al Congrés. En aquest sentit, ha afirmat que la coalició roig i verda és “un instrument per un canvi a millor, el que la dreta no farà, amb més perspectiva social i sensibilitat ambiental”, i ha afegit que sense ICV-EUiA “molta gent d´esquerres estaria òrfena”.

El candidat de la coalició a les catalanes ha mostrat la voluntat de connectar amb “la gent cansada, desorientada, però que no es resigna”, des d´una opció, la d´ICV-EUiA, d´esquerra “cohesionada, amb un discurs i un missatge clars i uns objectius nítids”. Herrera té clar que les pròximes eleccions se celebraran en el context de la pitjor crisi que ha patit mai el país, per això ICV-EUiA “volem fer girar cap a l´esquerra i no donar força a qui amputa drets”.

Per acabar, Herrera ha fet una crida a una massiva participació a la manifestació unitària del 10 de juliol i “al compromís de totes les forces catalanes i catalanistes a no donar el seu vot a cap president, cap llei ni cap pressupost, ni al Congrés ni al Senat, mentre no es respecti fil per randa l´Estatut”. El candidat d´ICV-EUiA i diputat al Congrés ha clamat “estem tips del PP, són els responsables de la situació en què ens trobem, han intentat dinamitar la voluntat del poble català”, i per aquest motiu ha instat a “fer creu i ratlla: cap força catalana pot acceptar el seu suport ni donar-li”.

Civit critica la política judicial del PP

La responsable de l´Àrea de la Dona d´EUiA i diputada per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha declarat que: “Una vegada més el PP intenta frenar, a través del Tribunal Constitucional, el que no ha pogut guanyar a les urnes”, davant la decisió de l´Alt Tribunal d´admetre a tràmit les al.legacions del partit de la dreta a la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d´Interrupció Voluntària de l´Embaràs. Civit considera que “el TC torna a demostrar la seva politització, en aquest cas passant per sobre del dret de les dones a decidir sobre el propi cos i de la decisió majoritària del Congrés dels Diputats, que va aprovar la reforma de la Llei d´avortament”.

Civit ha fet arribar el seu suport a l´Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i a la Campanya pel Dret a l´Avortament Lliure i Gratuït, organitzacions amb qui ha col.laborat des del seu càrrec institucional durant tot el procés d´elaboració de la Llei d´avortament.

Les bustiades d'un milió per CiU

Tres extreballadors de les empreses de bustiada Letter Graphic i New Letter -que entre el 2007 i el 2009 van facturar quasi un milió d'euros al Palau de la Música- han negat avui davant el jutge haver treballat per a l'entitat musical. La fiscalia va sol·licitar la declaració dels empleats -Miguel Díaz, Gemma Martínez i María José Díaz-, per contrastar els arguments dels responsables de les empreses, que asseguren que el milió d'euros de facturació -que els actuals gestors del Palau de la Música consideren que no estan degudament justificats-, consistien en estudis de mercat per a la captació de socis de la institució musical i la bustiada posterior.

No obstant, els extreballadors de New Letter, que compartien espai amb els de les seves empreses germanes Letter Graphic i Mail Rent, han recalcat avui que mai van observar cap referència al Palau de la Música i que, tot i que treballaven a les àrees d'impressió i ensobrament, per les seves mans no va passar mai ni un document vinculat a una campanya promocional de l'entitat cultural.

Segons els testimonis, que ja van declarar en termes similars a la comissió d'investigació del Parlament sobre el desviament de fons, difícilment els podria haver passat desapercebuda una campanya promocional d'una tirada tan extensa com la que justifiquen els responsables de les empreses, amb enviaments a prop de 110.000 clients potencials del Palau de la Música.

Factures sospitoses


Com ja va reconèixer el mateix administrador de New Letter, Pedro Luis Rodríguez, davant la comissió d'investigació del Parlament, els testimonis han explicat que l'empresa de bustiada ha treballat per a campanyas electorals de CiU, el PSC, ERC i fins i tot el Partit Socialista de les Balears.

No obstant, els extreballadors han precisat que en els últims anys, i entre el període 2007-2009 en què es van emetre les factures sospitotses, New Letter només havia fet treballs de bustiada per a CiU, concretament amb motiu de les campanyes electorals del 2007, el 2008 i el 2009.

Les epístoles de Millet, el gran llepaculs

Més d'un miler de cartes es troben entre la documentació amb què treballen els jutjats i la comissió d'investigació al Parlament de Catalunya. Són cartes que comprenen més d'una dècada, arxivades als ordinadors de la presidència del Palau i que reflecteixen en el seu conjunt com ha exercit el poder durant dècades Fèlix Millet. A vegades, exigint. D'altres, suggerint. També oferint-se per a una gestió. I sense que faltin els agraïments, condols i felicitacions. Els destinataris, gairebé sempre, polítics en exercici i empresaris.

A principis del 2002, Millet mostra un creixent interès per agilitzar els tràmits per ampliar el Palau de la Música al solar adjunt de l'església de Sant Francesc de Paula o construir un hotel als terrenys de l'escola dels Germans de La Salle. El destinatari de les cartes és Xavier Casas, el número dos del llavors alcalde de Barcelona, Joan Clos.
Primer se li fa saber a Casas, cordialment, que l'alcalde ja està al corrent de tot, només queden els tràmits. Al cap de pocs dies, i com que Casas no atén al telèfon, segona carta, una mica més comminatòria. Tres setmanes després, tercera carta. La quarta, un mes després. Aquest estil, que Millet repetia en els seus nombrosos càrrecs --a La Mútua, La Caixa, el Barça, la fundació Esmen--, reflectia la mateixa personalitat: algú amb poder per donar ordres per sobre del destinatari. Era el cas de la relació amb les administracions públiques, especialment l'ajuntament i la Generalitat, encara que tinguessin governs de diferent color.

BUSCANT INGRESSOS / L'actitud exigent es torna més dòcil quan es tracta de buscar ingressos de grans patrocinadors, una actitud gairebé obsessiva de Millet i el seu còmplice Jordi Montull al llarg dels anys. Entre les desenes d'empreses convidades a sufragar les despeses de l'Orfeó-Palau sempre hi ha hagut Repsol, participada per La Caixa. Entre la correspondència relacionada amb aquesta sol·licitud es pot veure una carta de Millet dirigida a Josep Vilarasau, director general de La Caixa en aquell moment.

A la carta es queixa que el president de Repsol, Alfonso Cortina, s'evadeix de la sol·licitud de patrocini amb l'argument que ja consta que ho fa la seva filial Gas Natural. Però Millet els vol tots dos. Dos anys després, Millet insisteix a Vilarasau perquè mediï davant Cortina. El març del 2001, nova insistència davant Alfonso Cortina, amb motiu de l'ampliació del Palau, circumstància «que ja coneixen Josep Vilarasau i Antoni Brufau».

Una altra regla del bon aconseguidor és mantenir relacions cordials amb els mecenes. Aquests dies s'ha parlat àmpliament de la relació de la constructora Ferrovial amb les successives obres del Palau de la Música. Que Millet cuidava al màxim la bona sintonia amb la família Del Pino, propietària de la constructora, ho prova la proposta del febrer del 1997 que «potenciïn el seu catalanisme» i es deixin entrevistar per un periodista del diari Avui, despeses de viatge pagades. Es desconeix si es va fer. Però la confiança amb els Del Pino té mostres més rellevants. Com ja va confessar al seu dia, Millet se'n va emportar tota la família a un viatge de plaer a les illes Maldives, amb cost a càrrec de la Fundació. Del bon record en queda una perla molt singular: Millet li envia a Rafael del Pino una foto submarina feta a les Maldives. «Em va cridar l'atenció la taca al costat que té aquest peix, que em va recordar l'anagrama de Ferrovial», diu. En una carta posterior, Millet recomana hotels a Del Pino per si va a les Maldives.

IRRITAT / En l'epistolari també apareix el Millet irritat quan les coses van mal dades. A finals del 1999, la Generalitat havia de concedir unes quantes llicències de televisió d'àmbit local. L'Orfeó aspirava a alguna de les freqüències i des del Govern s'intentava que entitats culturals afins optessin conjuntament. Era el cas d'Òmnium Cultural, en aquells moments presidida per un personatge controvertit, Josep Millàs. Millet li retreu amb acritud la seva «actitud deslleial» i l'amenaça amb «mesures jurídiques pertinents». Tres anys més tard, el combatiu Millet dirigeix una carta de felicitació a Millàs amb motiu de finalitzar el seu mandat a Òmnium.

Canviar la relació i el to segons el lloc que ocupa una persona és una altra de les habilitats de Millet. Un exemple podria ser la correspondència mantinguda amb Aurora Sanz entre el 1999 i el 2003. Al principi, quan Sanz és secretària general del Departament de Cultura, amb Jordi Vilajoana com a conseller, Millet demana, sol·lícit, que es faci constar en la primera remodelació del Palau el 1989 que aquest «és propietat de l'Orfeó, encara que hagi sigut finançat pel Consorci», un matís de transcendència important quan es va descabdellar posteriorment l'embolic jurídic de la institució.

Un any després, Fèlix Millet està cabrejat perquè el responsable del nou Auditori de Barcelona, Joaquim de Nadal, s'ha ficat amb el Palau de la Música. Millet li replica a través del diari El Mundo i ho fa saber a Sanz, assegurant, en una extensa i dolguda carta, que «el que s'ha de fer és potenciar el treball de les diferents sales de concerts i no posar impediments». Millet es queixa, especialment, del fet que l'Auditori aspiri a tenir un cor. Amb el que s'ha sabut ara, un paràgraf d'aquella carta no té desperdici: «Cal unificar esforços. Si no és així, correm el risc d'anar creant regnes de taifes que només produeixen dèficits».

La relació de Millet amb Sanz reapareix el 2003 quan aquesta ocupa un alt càrrec a l'Obra Social de La Caixa. Amb el seu irrefrenable afany d'influir, Millet li adjunta «confidencialment» una carta que ha enviat al seu superior Alejandro Plasencia, amb el currículum del seu gendre, Ross Jackson, «per veure si es pot incorporar al Museu de la Ciència». Quatre anys abans, el maig del 1999, Millet ja havia intentat el mateix amb Josep Vilarasau, enviant-li el currículum de Jackson, biòleg de professió. El que sí se sap és que Jackson va acabar de professor d'anglès a l'Orfeó i va ser acomiadat al setembre.

Aquest interès de Millet per col·locar els seus familiars més enllà de la nòmina del Palau es recull en una carta del març del 2001 a Isidre Fainé, director general de La Caixa, en què diu: «Un amic em demana que m'interessi perquè el seu fill s'ha presentat a un procés de selecció de La Caixa». El fill de l'amic és Xavier Rafart, actual marit de Clara Millet, que va acabar sent persona de confiança del seu sogre a la immobiliària de l'Agrupació Mútua.

Els centenars de cartes de Millet des dels seus diversos càrrecs donen un perfil de suposat conseller a l'ombra, un príncep de la societat de famílies barcelonines que ha exercit el poder durant bona part del segle passat.

Descriu encara més la compulsiva tendència de Millet de comportament a l'estil Facebook -vull ser el teu amic- veure com s'espera que aparegui el llibre d'algun polític o escriptor famós i influent per comprar-lo, enviar-lo a l'autor per demostrar el seu interès i demanar-li de diverses maneres que «li dediqui unes línies» per a aquell volum que pensa «guardar de manera molt especial» a la seva «biblioteca personal».

Llista d'alguns destinataris: José María Aznar, Ana Botella, Josep Maria Minguella, Joan Oró, Jordi Pujol, Josep Benet, Pasqual Maragall, Màrius Carol, Miquel Roca, Xavier Bru de Sala, Antoni Tàpies.

Així sorgeixen les amistats. Un altre exemple: La carta de Millet al llavors president del Govern, José María Aznar, el juliol del 2003. Tots dos passaran les vacances a Menorca: «Seria per a la meva dona i per a mi un plaer que, com vam fer l'any passat, volguéssiu compartir una vetllada amb nosaltres. Prepararíem un sopar informal per a tu i l'Ana i les persones que desitgis».

Carreras demana un poliesportiu pel Grau

Carmen Carreras, Coordinadora d’EUPV de Castelló, demana l’ampliació de les infraestructures esportives al Grau de Castelló. Considera que en aquests moments molts aficionats tenen problemes per a practicar el seu esport favorit i tenen que desplaçar-se. La coordinadora critica que el Grau de Castelló no disposa de les infraestructures esportives necessàries per a cobrir la demanda de la població. Demana la construcció d’un poliesportiu que doni servei a la ciutadania, i permeta la pràctica de l’esport amb normalitat a la localitat.

La representant d’esquerres a Castelló apunta que les poques infraestructures que existeixen a la localitat marinera, “són habitualment utilitzades per els equips professionals per als seus entrenaments, i deixen poc lloc a la pràctica a nivell d’aficionat per part de la població en general”.

La portaveu d’EUPV dona com exemple, la situació de “molts practicants del futbol joves que han de desplaçar-se a altres poliesportius de la ciutat de Castelló, como el Chencho, amb la incomoditat i el trastorn per a les famílies, quan lo idoni seria que ho pogueren fer al seu poble”.

Carreras termina defensant que el Grau sofreix una mancança notòria en aquest àmbit, que podria ser remeiada amb un mínim de voluntat política, “aquestes iniciatives esdevindrien una eficaç forma de potenciar un oci més saludable i sa per a les noves generacions”, i termina afirmant que per desgràcia, “molts es veuen en aquests moments en problemes per a practicar el seu esport favorit a la seua localitat”.

Albiol critica el cinisme de Clemente i Pons

La diputada autonòmica d’EUPV ha manifestat que les declaracions del secretari general del PPCV, Antonio Clemente, en les que aquest assegura que jutjar ara a Carlos Fabra, quan acaba de ser intervingut, és una crueltat: “Són d’un cinisme increïble. Clemente vol convertir a Fabra en un autèntic màrtir i ens pareix una vergonya, perquè el que veritablement és una crueltat és que, després de tants anys en la situació judicial en la què es troba, encara ostente el càrrec de president de la Diputació".

Per a Esquerra Unida, les últimes declaracions dels dirigents del PP, defensant a Fabra, tant de Clemente com d’Esteban González Pons, “deixen molt clara l’estratègia que està fent servir el PP, la d’intoxicar a l’opinió pública i mostrar al president de la Diputació com un polític impolut perseguit per la justícia. Aquest escenari que ens presenta el PP resulta hilarant”, critica Albiol.

La diputada d’EUPV insta tant a Clemente com a González Pons “a mantenir-se en silenci, respectar els òrgans i el procés judicial i deixar que la Justícia actue d’una vegada per totes. Sembla que a tots dos i a la resta del PP se’ls oblida els greus delictes pels quals Fabra està imputat”.

Albiol conclou: “és vergonyosa la defensa a ultrança que està realitzant el PP de Fabra, intentant ara convertir-lo en un màrtir i perseguit per la Justícia. Tot açò acaba sent una burla per als castellonencs i castellonenques”.