dilluns, 12 d’agost de 2013

El cinisme insultant de Netanyahu davant les "converses de Pau"

El Ministeri d'Habitatge d'Israel ha anunciat aquest diumenge, quatre dies d'abans de la represa del procés de pau amb els palestins, la construcció de més de mil cases en colònies jueves als territoris ocupats de Jerusalem Est i Cisjordània, el que suposa una bufetada als palestins i converteix les "converses" en un ultimatum: Israel decideix i Palestina es rendeix i signa, sota la pressió d'EUA. Palestina acusa Israel de minar el procés de pau mitjançant l'expansió residencial.

Es tracta de 793 habitatges en assentaments a l'est de Jerusalem i altres 394 en grans colònies a Cisjordània, que Israel aspira a mantenir sota la seva sobirania en cas d'acord de pau amb els palestins. El ministre d'Habitatge, Uri Ariel, del partit sionista més ultradretà i representant dels interessos del moviment colonitzador, Habait Hayehudí, ha insistit en fer l'anunci que "cap país al món permetria que algú li dictés on pot o no construir".

"Seguirem venent cases i construint a totes les parts d'Israel: al Nègueb, a la Galilea i al centre per donar resposta a les necessitats d'habitatge dels ciutadans d'Israel. És el correcte per motius tant sionistes com econòmics", ha dit.

El diari israelià Maariv avançava que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, anunciaria "en breu" la construcció de nous habitatges en assentaments jueus i subratllava que la decisió hauria estat prèviament coordinada amb EUA com a contrapartida a l'excarceració de 103 presos palestins, que comença a debatre aquest diumenge un comitè ministerial.

Tot i la previsible protesta palestina davant la mesura, que ha acusat en els últims dies a Netanyahu de "sabotejar" el reinici del procés de pau amb la continuada ampliació de les colònies, la Casa Blanca no es veurà sorpresa per la mateixa, ja que està emmarcada en una política del "pal i la pastanaga", apunta Maariv.

Publicació de les llistes de presos que seran alliberats


D'altra banda, Israel ha publicat la llista amb els noms de 26 dels 104 presos palestins empresonats en les seves presons des d'abans de la signatura dels Acords d'Oslo (1993), per aconseguir la represa de les negociacions de pau, la primera tanda veureu el carrer previsiblement dimecres i que Israel va acceptar alliberar.

La resta, segons ha anunciat el Govern israelià, dependrà del curs del procés negociador emprès a Washington a finals de juliol i la segona ronda té lloc dimecres a Jerusalem.

L'anunci va ser coordinat amb antelació amb els EUA i forma part del paquet de mesures acordades que han permès tornar a les parts al diàleg, malgrat les condemnes que ha arrossegat de part de tots els portaveus palestins.

Debat al país

No obstant això, l'alliberament de presos palestins ha generat un agre debat al país. L'associació de víctimes israelianes del terrorisme Almagor i el Club de Presoners Palestins han reaccionat amb disconformitat a la publicació.

"La nostra principal reserva és sobre com els israelians decideixen aquestes mesures, ho fan de forma unilateral i nosaltres hem d'acceptar aquests procediments", s'ha queixat a Efe el president del Club de Presoners Palestins, Kadura Fares.

L'associació israeliana de víctimes del terrorisme Almagor, ha considerat que "avui és un dia de celebració per les organitzacions terroristes palestines i una jornada trista per a les famílies i la societat israeliana". El responsable de l'associació, Meir Indor, ha acusat el Govern israelià de "haver-se rendit al terrorisme i cobrir les seves decisions amb una intensa campanya de relacions públiques".

Properes converses ja dinamitades


El diàleg de pau, que estava paralitzat des de 2010, té previst començar aquest dimecres a Jerusalem i estarà liderat per la sionista ministra de Justícia Tzipi Livni, per part israeliana, i pel cap negociador Saeb Erakat, per part palestina.

El veterà diplomàtic nord-americà Martin Indyk serà l'encarregat d'afavorir les converses, que es prolongaran durant nou mesos amb trobades cada una o dues setmanes a Jerusalem, Ramallah, Jericó o Amman.

Les dues mesures, tant l'anunci de construcció de nous assentaments com l'alliberament de presos, es produeix poc després que Netanyahu reprengués les seves funcions com a primer ministre, després d'un breu lapse amb motiu d'una operació d'hèrnia umbilical que se li va practicar d'urgència aquesta matinada.

Escepticisme davant la represa de diàlegs entre Israel i Palestina


El retorn a la taula de negociacions de pau entre Israel i els territoris palestins no ha estat precisament ben acollida per Hamàs, el grup islamista que controla la franja de Gaza.

"Aquest nou acord no representa en res els desitjos dels palestins i està abocat al fracàs com ja ho va estar fa 20 anys. Desafortunadament, Israel serà l'únic que es beneficiï d'aquestes negociacions ja que continuarà amb els assentaments", opina un portaveu del Moviment de Resistència islàmica, Hamas.

Palestina acusa Israel de minar el procés de pau mitjançant l'expansió residencial


Les autoritats palestines van qualificar d'un intent de torpedinar el diàleg els nous plans israelians de construir més de 1.000 cases en assentaments jueus.

"L'edificació de nous habitatges és un intent de sabotejar les negociacions abans de la seva reinici (...). El Govern d'Israel assumeix la responsabilitat per aquesta escalada incompatible amb les normes del dret internacional i perniciosa per l'arranjament ", va dir el portaveu de l'Autoritat Nacional Palestina, Nabil Abu Rudeina, citat per l'agència WAFA.

Merkel s'amaga mentre l'escàndol de l'espionatge creix

Les revelacions d'Edward Snowden, excontratista de l'agència d'espionatge nord-americà (NSA), són el tema polític número 1 en Alemanya. Segons Snowden, el món està vigilat per Internet i, segons les proves, tant el Regne Unit com Alemanya i la resta de països de l'OTAN són mercat lliure per l'espionatge anglosaxó i aliats. Foto: El 'DNI' rus d'Snowden.

Poc després que els Estats Units fos acusat d'espionatge a Alemanya, el president Barack Obama va efectuar una visita de propaganda a mitjans de juny a Berlín i va pronunciar l'esperat discurs a la Porta de Brandenburg parodiant el de Kennedy com fa tothom: Ich bin... Va parlar molt de democràcia i llibertat i que lluitava per defensar-les mentre les assassina d'un estat a l'altre amb la mateixa hipocresia. Després, va donar una 'conferència de premsa' conjunta amb la cancellera alemanya Angela Merkel marcant a les veus de l'amo presents 'El missatge': confirmar que tot es trobava dins del marc de la legalitat.

La legalitat del tot s'ho val! i revelacions cada vegada més freqüents


A causa d'aquesta vigilància descontrolada de dades, la cap del govern alemany es va mostrar comprensiva davant les preocupacions dels seus ciutadans. Es va comunicar llarga i tendidamente al president nord-americà. Però no es van resoldre totes les discrepàncies. "Les seguirem discutint", va dir Merkel en aquell moment.

Les revelacions sobre els programes d'espionatge, amb noms de vegades misteriosos i innocus com "Prism" i "XKeyscore", eren cada vegada més explosives, tant en mitjans nacionals com internacionals. I els serveis d'intel·ligència alemanys (BND, per les seves sigles en alemany) es van veure esquitxats. Se'ls acusa d'haver compartit dades a gran escala amb els seus col.legues de l'Agència de Seguretat Nacional nord-americana (NSA, per les sigles en anglès).

Dues setmanes després va comparèixer el cap del gabinet de Merkel, el conservador Ronald Pofalla davant d'una comissió. Pofalla és també el responsable dels serveis d'intel·ligència alemanys. Després de la sessió va declarar davant periodistes que els serveis alemanys havien treballat "conforme a la llei" i que havien respectat plenament la protecció de dades.

Però diverses informacions assenyalaven que els serveis d'intel·ligència alemanys havien lliurat als seus homòlegs nord-americans més de 500 milions de dades al desembre de 2012. Aquestes xifres van ser revelades per Edward Snowden, actualment asilat a Rússia.

Els arguments de Merkel, inversemblants per a una gran majoria

El govern d'Angela Merkel no s'ha pronunciat sobre si la NSA va respectar veritablement la legislació alemanya. "D'això, ningú sap res", ha dit el portaveu de la cancellera. El govern alemany ha demanat més explicacions als nord-americans. Però la resposta segueix pendent. Què es va demanar específicament als aliats? És una cosa que no es dirà. Aquest tipus de política de la informació desperta moltes sospites en gran part de l'opinió pública alemanya. Segons les enquestes, la majoria de la població no confia en Angela Merkel en l'assumpte de l'espionatge en plena campanya electoral de promeses dels neoliberals en coalició (CDU-CSU-FDP).

Tota l'oposició ve demanant explicacions a l'absent Merkel, des Die Linke, L'Esquerra, als Verds/SPD que es presenten com l'alternativa socialdemòcrata al neoliberalisme de Merkel.

No obstant això, el cap del partit de l'oposició, Frank-Walter Steinmeir (Partit Socialdemòcrata, SPD) s'ha vist també esquitxat per l'assumpte, ja que durant el govern del canceller Gerhard Schröder (SPD) fungió com a cap de la cancelleria i per tant va ser coordinador d'intel·ligència. Durant el seu mandat, el 2002 va signar un acord entre els serveis d'intel·ligència alemanys i l'agència nord-americana NSA. L'objectiu: tenir una cooperació més estreta contra el combat al terrorisme després dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units.

Què va acceptar Steinmeier com a cap de la cancelleria?


Les acusacions contra el govern d'Angela Merkel en aquest sentit no deixen de circular entre els partits d'oposició: l'SPD i els Verds. Steinmeier, exministre de Relacions Exteriors del 2005 al 2009 durant la gran coalició de Merkel, segueix resistint als atacs.

"El que va ser requerit el 2002 no té res a veure amb fuites gairebé sistemàtiques de dades privades" com es creu que ha passat durant el govern de Merkel, diu Steinmeier. No obstant això, la població no sap fins ara de quina manera va ser acordada exactament aquesta cooperació entre els serveis d'intel·ligència alemanys i nord-americans durant el període de Steinmeier.

Més transparència

Això és el que s'espera de la propera reunió del gremi parlamentari alemany aquest dilluns (2013.12.08). El cap del gabinet de Merkel, Pofalla, vol proporcionar noves informacions. El líder del Partit Verd, Jürgen Trittin, espera justament això, sobretot vol saber quantes dades van ser lliurats pels serveis d'intel · ligència alemanys a la NSA nord-americana.

En l'última reunió del gremi parlamentari alemany, que va tenir lloc el 25 de juliol, es van parlar de més de dos milions de dades compartides, però, Snowden denúncia més de 500 milions per mes. Trittin pensa que aquesta xifra seria més alta i podria arribar als sis mil milions, tan sols en 2012. Mentrestant, molts ciutadans segueixen preguntant-se què és el que realment saben sobre ells els serveis d'intel·ligència tant alemanys com nord-americans.

XKeyscore, el programa de la NSA que Snowden destapà: "recull tot el que fem a Internet"


Nous documents proporcionats per Edward Snowden han tornat a demostrar l'abast dels programes -PRISM només era el principi- de monitorització i recol·lecció de dades a tota la població mundial. L'última peça del puzle es diu XKeyscore, un programa que permet als analistes amb accés a aquestes dades cercar sense autorització prèvia entre gegantines bases de dades de correus electrònics, xats o historials de navegació de milions de persones. El cas Snowden no afectarà relacions amb els EUA, diu un assessor de Putin.

Príncep holandès -l'exhereu- mor després de 18 mesos en coma per accident d'esquí

El príncep holandès -i exhereu- Johan Friso, de 44 anys, ha mort després de 18 mesos en coma per l'accident d'esquí en que va ser sepultat per una allau. El príncep estava esquiant fora de pista als Alps austríacs, quan va ser sepultat per una allau al febrer de 2012. Friso va renunciar al seu dret al tron ​​holandès fa deu anys quan es va casar amb una plebea (foto).

"El príncep Frisó va morir a causa de les complicacions que van sorgir com a conseqüència del dany cerebral causat per falta d'oxigen després del seu accident d'esquí", ha dit el govern en un comunicat avui dilluns. Friso va ser tractat inicialment en un hospital de Londres i va ser portat de tornada a l'Haia el mes passat.

El príncep hauria anat a esquiar amb un acompanyant lluny de les pistes d'esquí, quan la massa de neu de l'allau, de 30 metres d'ample i 40 metres de llarg, els va colpejar a la localitat de Lech. Friso va romandre enterrat durant 25 minuts abans que els rescatadors el van trobar. A continuació, va prendre gairebé 50 minuts reanimar-lo després que va ser tret de la neu.

Friso va renunciar al seu dret al tron ​​holandès fa deu anys quan es va casar amb una plebea que la casa de Orange va considerar 'massa contaminada' per a convertir-se en un membre de la casa reial i cap de les plutocràcies europees.

Quan va demanar permís oficial el 2003 per casar-se amb Mabel Wisse Smit, els mitjans de comunicació holandesos van publicar detalls de la seva relació amb el mafiós Klaas Bruinsma, que va ser assassinat a trets el 1991 davant de l'hotel Hilton Amsterdam.

Després de les revelacions, la parella va decidir no demanar el permís oficial per al seu matrimoni.

Reunió de tirans i plutòcrates a Holanda: "el mercat" o "capital" celebra el seu triomf


Trenta de les cases regnants del món -la plutocràcia anomenada "mercat" o "capital" per la propaganda feixista-, assisteixen a les cerimònies d'abdicació de la reina Beatriu i d'investidura del seu fill, Guillem-Alexandre, i la seva dona, Màxima Zorreguieta. Mentre les "democràcies" ofeguen als seus súbdits en un frau i una guerra econòmica salvatge, la classe criminal que durant segles ha organitzat les massacres malthusianes i l'explotació global gaudirà d'un conclave on planejar els passos futurs per dominar el món.


Un nou informe policial revela inversions milionàries dels Pujol a l'estranger

Un informe intern de la Brigada de Blanqueig de Capitals de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional (UDEF) fa referència a diverses inversions milionàries de la família Pujol-Ferrusola als Estats Units, l'Argentina i Mèxic “a través de societats interposades i la majoria d'elles residents en paradisos fiscals”.

Segons l'esborrany de l'informe de la UDEF al qual ha tingut accés el diari madrileny La Gaceta, els Pujol han invertit darrerament 125 milions de dòlars en un hotel de luxe a Acapulco. Aquesta operació s'hauria sufragat amb efectiu rebut de transferències del banc privat suís Lombard, on s'ha detectat una fundació amb vuit societats derivades els beneficiaris dels quals són el matrimoni Pujol-Ferrusola i els seus fills Oriol i Jordi.

La resta d'inversions indicades a l'informe policial s'haurien realitzat al Casino Royale de Monterrey (México), al Puerto Madero de Buenos Aires (Argentina) i a les ciutats estatunidenques de Houston, Miami i Delaware.

El text de la UDEF també destaca que els comptes del pare d'Artur Mas trobats a Liechtenstein pertanyerien també a la família Pujol, donat que era qui les gestionava. L'informe revela que aquest procés es troba en una situació de verificació de documents entregats per persones “vinculades políticament amb CiU” i altres que haurien col·laborat portants diners des d'Andorra i Londres que ara “se senten enganyats”.

Els set fills de Jordi Pujol... i Cia


L'expresident català té cinc homes i dues filles: Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer. Excepte Mireia, exballarina, tots els fills han estat esquitxats per informacions comprometedores i negocis amb el pare. De l'hereu, Jordi, s'ha denunciat que amaga diners a Suïssa com marbrista, que té un Ferrari i que portava bosses amb bitllets de 500 euros a Andorra. El caganiu, Oleguer Pujol, de 40 anys, disposa d'un entramat societari dominat per Drago Capita, té 137 milions en comptes a Suïssa i del seu grup empresarial depenen fins a quinze societats.

Els quatre grans casos de corrupció dels feixistes de CiU


Tres dels quatre diputats del Parlament de Catalunya imputats per casos de corrupció pertanyen al grup de Convergència i Unió. No obstant això, el cas Palau, el més greu dels que afecta el partit d'Artur Mas, no ha motivat encara la imputació de cap dirigent en actiu. El president català tampoc ha hagut de donar fins a la data explicacions a la cambra catalana. L'última vegada que l'oposició va exigir la seva compareixença, Esquerra Republicana, tants anys sòcia en l'espoli i el robatori, va votar amb CiU per evitar-ho. Ahir tots els grups, excepte ERC i CiU, van tornar a demanar explicacions.

L'examant de Jordi Pujol Ferrusola assegura que està implicat en el cas Pretoria


Un dels temes que més es tracten durant la llarga conversa és sobre la presumpta implicació de Jordi Pujol Ferrusola en el cas Pretoria. Alicia Sánchez-Camacho demostra molt interès en estirar de la llengua a Maria Victòria Álvarez 'Vicky' davant les afirmacions d'aquesta assegurant que JPF està implicat en la suposada trama urbanística. Segons afirma Victòria Álvarez, l'expresident Jordi Pujol hauria parlat amb el llavors ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per evitar una possible detenció del seu fill. El testaferro de Jordi Pujol té un centenar de càrrecs en 97 societats. Imatge: Joan Grau Cànoves.

Es van folrar abans, forjant l'estafa, i es folren ara comprant a saldo

Ja no es tallen un pèl, i sense pressa però sense pausa i amb la més absoluta confidencialitat i impunitat, en la majoria dels casos, els mateixos que fa una dècada, a un i altre costat de l'Atlàntic, van planificar aquests "productes financers" fraudulents, com les famoses subprime -hipoteques concedides a persones que no podrien pagar-les però amb les que van negociar fins a l'extenuació forrant-se a mans plenes- o les preferents, són els mateixos que ara fan el mateix, omplir-se les butxaques, aprofitant els preus de saldo als països espoliats pel neoliberalisme feixista, com Espanya, i estan adquirint amb els diners robats la majoria dels actius, en molts casos públics, regalats pels seus còmplices en els governs corruptes.

I no només immobiliaris, encara que siguin aquests els més cobejats per tots aquests fons i bancs d'inversió.

Nova fórmula


Companyies, moltes de les quals van contribuir decididament a abocar a l'economia occidental a una crisi econòmica que es prolonga ja des de fa sis anys, s'han posat a treballar a preu fet sota una fórmula ben senzilla.

La que fa uns dies, en una entrevista a la cadena nord-americana CNBC, posava sobre la taula, amb un somriure d'orella a orella, Joan Solotar, directora general del fons Blackstone, on el rei Juan Carlos té posat bona part del capital. "Business is buy, fix it, sell it". Es compra un actiu a preu de saldo, es manté durant quatre o cinc anys i es ven quan el mercat es recuperi.

A Madrid


Res ni ningú els pararà. És més se'ls posa en safata, davant la necessitat extrema de liquiditat existent per part dels venedors, la possibilitat d'esprémer al màxim les bondats del mercat. Una pràctica apoteòsica de la llei de l'oferta i la demanda en que venedor i comprador compateixen benefici a mans plenes a canvi d'espoliar el que ha estat pagat amb diners dels contribuents. És el que hi ha.

Blackstone ja ho ha fet amb els gairebé 2.000 pisos de l'Ajuntament de Madrid per només 130 milions, i acaba de perdre, en benefici de Goldman Sachs i del fons espanyol Azora, un altre lot de 3.000 pisos de lloguer, per 200 milions, adjudicat pel Ivima, la promotora de la Comunitat de Madrid. En ambdós casos, per un preu mitjà inferior als 70.000 euros per cada pis, fins i tot menys del que fa uns anys va costar la seva construcció.

Oportunistes


En aquesta línia de quedar-se amb tot el que es pugui, dues firmes oportunistes, en aquest cas la nord-americana Kenneddy Wilson i el fons suec Varde Partners, han posat uns 35 milions d'euros per quedar-se amb la gestió d'actius de la filial immobiliària de CatalunyaCaixa, valorada en 8.700 milions, de la qual formen part immobles de la mateixa entitat financera com aquells altres que van ser transferits al desembre de 2012 al banc dolent, la Sareb.

Aprofitant l'estiu i la relaxació informativa que sol produir, la societat presidida per Belén Romana s'està mostrant especialment activa en el tancament d'operacions amb aquests fons, oferint la menor informació possible sobre elles. De regal pot qualificar-se els 100 milions d'euros en què Sareb ha valorat 939 habitatges, 750 places de garatge i trasters, i un local comercial. Els actius del conegut com a projecte Bull que es van a traspassar a un Fons d'Actius Bancaris (FAB) perquè el fons de capital risc nord-americà de capital risc HIG Capital es porti el 51% dels ingressos que s'obtinguin per la seva venda, i Sareb el 49% restant.

Colonial

En aquesta línia d'opacitat sobre les operacions realitzades, també ens hem quedat amb les ganes de saber en quant ha venut el banc dolent una cartera de crèdits de la immobiliària Colonial -que el 6-6-2006 La Caixa va vendre fent esclatar la bombolla immobiliària a Espanya- a Burlington Loan Management, firma propietat del fons de capital risc Davidson Kempner. Tenia un valor nominal de 245 milions d'euros, però Sareb es va quedar amb ells per uns 112 milions després d'aplicar una rebaixa del 46%.

La majoria d'aquests fons compten amb una estructura a Espanya des de la qual canalitzar més encertadament les operacions. Oficines representatives plagades per antics integrants d'algunes d'aquestes firmes de qui les pràctiques financeres van desencadenar l'actual crisi/estafa econòmica.

Claudio Boada, primer executiu de Blackstone a Espanya, va ser president de Lehman Brothers. Com també ho és del fons HIG el financer Jaume Bergel Sainz de Baranda, amb passat a la sionista Goldman Sachs i a Merrill Lynch, on va arribar a exercir com a copresident a Espanya. També va ser un dels responsables de Gala Capital, un fons private equity, ara en procés de liquidació, en què van confiar algunes de les grans fortunes espanyoles, com els Del Pino (Ferrovial, la de las comisiones a CDC y el cas Palau), Alicia Koplowitz -Legionaria de Cristo- o Manuel Jove. En definitiva, els mateixos protagonistes de llavors tornen ara per tancar el cercle.

Els feixistes del PP de Madrid es lucren amb el parc d'habitatges públics

El procés d'alienació i venda del parc públic d'habitatges que està duent a terme l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl de l'Ajuntament de Madrid (EMVS) s'ha venut a l'opinió pública per part dels responsables polítics del Partit Popular com un procés obligat, sense alternatives, per pal·liar l'insostenible dèficit de l'empresa pública, però els Fons d'inversió qualifiquen la seva experiència a Madrid com "Incompetència i males arts mai vistes a Europa".

Portillo i Colonial: Del cim immobiliari a la caiguda lliure


Luis Portillo, l'expresident i propietari d'Inmocaral i l'Immobiliària Colonial -que el 6-6-2006 li va vendre La Caixa al preu de 63 € l'acció-, ha entrat en una situació financera crítica. Zent Inversions, la seva "societat patrimonial", va tancar l'últim exercici amb un forat financer de 382.900.000 d'euros, el que la deixaria en causa de dissolució a l'espera de poder realitzar una injecció de capital. Preu Colonial avui, 29 desembre 2010: 0,01 €

ICV-EUiA i ERC exigeixen la dimissió de Rajoy: "és un cas d'autèntic gàngster"

ICV-EUiA i ERC han reaccionat avui a les últimes informacions que indiquen que Luis Bárcenas va cobrar un salari del PP al maig de 2012, després de la victòria electoral que va portar als franquistes al govern, de manera que mai hauria hagut "una indemnització en diferit "ni una liquidació simulat, com va adduir María Dolores de Cospedal, sinó un contracte laboral amb un salari de 255.600 euros anuals i les corresponents retencions. Davant d'aquestes informacions, Joan Coscubiela i Alfred Bosch han destacat la responsabilitat de Rajoy: "és un cas d'autèntic gàngster".

El diputat de l'Esquerra Plural, Joan Coscubiela, ha expressat que "l'única opció que té Rajoy és dimitir", una decisió que ell atribueix a les seves responsabilitats polítiques: "Rajoy és políticament corrupte i espero que aviat la justícia ho ratifiqui. Totes les evidències posen de manifest que ell, i d'altres dirigents del PP, han estat col·laboradors necessaris i còmplices del senyor Bárcenas, que ells mateixos reconeixen que és un delinqüent. Sense el senyor Rajoy, el senyor Bárcenas no existiria".

I per això, davant les explicacions de Rajoy al Congrés, Coscubiela s'ha mostrat convençut que "Rajoy no va dir la veritat i va mentir. Per tant, són còmplices necessaris i encobridors d'un delicte. Són corruptes".

Amb paraules semblants, el portaveu d'ERC a l'hemicicle, Alfred Bosch, s'ha reafirmat en aquests arguments i expressat com "el dubte és si Rajoy és curt i no ha vist el que passava davant dels seus nassos". "O menteix o és que no s'ha assabentat de res", ha valorat el dirigent republicà.

Amb paraules molt dures, Bosch ha acusat al president d'evitar la veritat. "Cada vegada que Rajoy obre la boca li creix el nas. Està mentint", ha espetat, per reafirmar-se en les seves sospites que el president "s'ha estat enriquint personalment. Si es confirma, és un cas d'autèntic gàngster".

Com ja va dir Coscubiela, el portaveu d'ERC ha dit que "tot indica que aquí està passant alguna cosa grossa. El dubte és si Rajoy i la seva gent són curts i no han vist el que passava davant dels seus nassos. Si són tan rucs com per que això se'ls hagi passat per alt, és que no poden governar. També els poden haver colat". I, per això mateix, Bosch ha conclòs que "en qualsevol dels dos casos, no tenen les facultats necessàries per dirigir un país".

L'Europa de les oligarquies feixistes té 14 dels 100 paradisos fiscals amb 'la City' al capdavant

Per evadir impostos o pagar els mínims, les grans fortunes i empreses multinacionals tenen organitzat el robatori a la mateixa Europa-i fins i tot en l'eurozona-. Les illes del Canal -Jersei i Guernsey- per exemple, són les caixes fortes favorites dels lladres i oligarques de la seva corrupta i feixista Majestat britànica, però també estan Irlanda o Luxemburg, a més de Suïssa o Letònia, tots marcadament nazicatòlics.

En total, Europa acull un mínim de 14 paradisos fiscals, dels aproximadament 100 que el consens mundial té censats, i si mayorçía colònies de l'imperi de criminals i genocides dels Windsor. Així es desprèn del llistat que resulta en creuar les places requalificades recentment per dos organismes oficials: l'Oficina de Responsabilitat Governamental (GAO), una organització del Congrés nord-americana encarregada d'auditar el pressupost federal, i el Consell fiscal de la Cambra de Comptes de França.

Alguns d'aquests refugis i les seves transaccions amb diners opac són històricament ben coneguts, com el Principat de Mònaco, Andorra o Liechtenstein. I, entre els estats membres de l'Eurozona, l'accidentat rescat de l'illa de Xipre ha posat a la diana a altres enclavaments financers -el xiringuito britànic de Malta entre d'ells- a més d'estendre fins a la neonazi Letònia la teranyina de sospites d'evasió i elusió fiscal. Hi ha fins i tot altres organismes i organitzacions no governamentals que van més enllà i inclouen Bèlgica i Holanda -feu de la cap d'oligarques dels Bilderberg, la casa d'Orange-, o les també descarademente nazis Hongria i Àustria, amb el seu "secret bancari".

Ara, una iniciativa del Parlament i de la Comissió europeus pretén posar límit a l'evasió fiscal internacional, que li costa a la UE un bilió d'euros anuals, segons els seus propis càlculs. Per combatre aquesta fugida d'ingressos i evitar acusacions de rentat de diners, les autoritats del Vell Continent tenen al seu abast una eina clau: imposar l'intercanvi automàtic d'informació entre els seus membres (inclòs Luxemburg) i amb refugis extracomunitaris, des de Suïssa a les illes Caiman passant per Singapur.

Fàcil, però no es fa


Sobre el paper, saber quan un europeu obre un compte a Zuric, crea un fideïcomís o dóna d'alta una empresa pantalla a les Illes Verges Britàniques és una cosa fàcil de fer, però molt delicat en el pla polític.

De fet, mitjans internacionals com Le Monde o Der Spiegel assenyalen l'oportunisme polític d'alguns líders, entre ells el president francès, François Hollande, i el primer ministre britànic, David Cameron, a abanderar aquesta nova croada contra la inversió irregular. Al primer l'acusen de buscar rèdit polític per compensar la seva baixada de popularitat, i al segon, que empari la City de Londres.

Oficialment, el baró David Cameron diu estar decidit a retallar terreny als refugis opacs, amb la recent signatura d'intercanvi d'informació tributària entre el Regne Unit, per una banda, i Suïssa, les illes del Canal i l'illa de Man, per un altre , però en realitat ningú creu que el capo del neoliberalisme feixista britànic i europeu amb capital a la seva City vagi a fer res més que teatre mentre segueix protegint als seus lladres i esprement al poble.

Perquè, en realitat i en la pràctica, la City és el major paradís fiscal del món, ja que, encara que és un centre financer onshore-radicat a terra nacional-, d'ell irradien multitud de places d'inversió offshore. Entre elles, antigues colònies del Regne Unit, com les illes Caiman o les illes Verges Britàniques, Gibraltar, Bermudes, Hong-Kong, Irlanda o Dubai. Tots ells, enclavaments que serveixen per promocionar Londres com a pol financer de fortunes que s'administren a les institucions financeres amb seu a la capital britànica.

Segons un informe recent de l'ONG Tax Justice Network, la City empara 2,4 bilions d'euros en dipòsits extraterritorials, el que suposa el 55 per cent del total. D'aquesta xifra, Jersey, Guernsey i Man aportarien el 10%.

Legals i impenetrables

Per protegir la seva preeminència, la City compta amb un arsenal d'advocats que dissenyen estructures financeres extraterritorials mitjançant les quals posar els diners a segur del fisc. En dir dels experts, des del cor inversor del Regne Unit es desenvolupa la gestió alternativa d'inversions, a través d'hedge funds -fons especulatius- així com d'entitats dissenyades a mida, a manera de petxines buides, que minimitzen el pagament d'impostos. I la mateixa estafa de la "crisi" es va forjar des de la City amb la participació dels principals banquers de les oligarquies feixistes internacionals, inclosos els vells criminals sionistes Goldman Sachs, Rothschild, JP Morgan i Rockefeller o el servent de Merkel Josef Ackerman (Deutsche Bank).

Una altra especialitat britànica són els trust (fideïcomisos), dels quals no es coneix el beneficiari i que són administrats per una firma legal o una auditora radicada en un paradís fiscal. Tots les fórmules que encobreixen pistes per ocultar el moviment d'actius.

L'opacitat que envolta els paradisos fiscals és tal que ni tan sols hi ha una única definició acceptada a nivell internacional, a part de la realitzada el 1998 per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE): places amb impostos baixos o inexistents; sense transparència; sense intercanvi d'informació; sense activitat econòmica real.

El recent cas de l'informe del Senat nord-americà, que assegura que Apple va utilitzar un complex bastida per no pagar impostos per guanys d'almenys 74.000 milions de dòlars entre 2009 i 2012, és l'últim exemple de com, a través de firmes subsidiàries, un grup multinacional aconsegueix protegir els seus guanys a l'exterior i pagar els menors tributs.

CiU vol fer pagar per anar als Parcs Naturals catalans

Cada dia que passa en mans del govern de lladres neoliberal de CiU és un pal més per la ciutadania catalana. Ara CiU vol fer pagar "els usuaris" -segons ells ja no hi ha ciutadania ni contribuents ans clientela- dels Parcs Naturals de Catalunya per utilitzar 'determinats serveis', per exemple, en l'aparcament o d'altres usos que suposin un "plus" de personal o de feina, segons el fatxenda conseller d'Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí.

Pelegrí ha afegit que en un moment en què l'administració pública té menys diners -perquè ha estat espòliada per una banda de mafiosos feixistes entre ells tota l'UDC i els seus Pallerols- cal "ser capaços de tenir ingressos addicionals" que revertiran "directament" sobre els parcs. El departament està valorant en quins serveis es podria aplicar, la fórmula i si se'n podrien crear de nous. Paral·lelament, també preveu ampliar el carnet de boletaire de Poblet a altres zones del país.

Segons Pelegrí, la Generalitat no pot afrontar el manteniment dels parcs amb tot el que roben i mal administren els lladregots nazicatòlics i, per això, afirma el retrògrad que cal un "canvi de mentalitat", amb un cinisme exemplar i d'antologia. "Una cosa que és de tots, tots hem d'ajudar a conservar-la", ha afirmat, oblidant que els catalans, esquilmats pels franquistes de Pp i CiU, ja paguen més que ningú, el mque va a parar a les mateixes butxaques de pocavergonyes.

"Tots els serveis que comportin un plus de dedicació, té 'lògica' -diu el creient en sectes nazis irracionals- que els que l'usin sufraguin el seu cost", ha insistit, a l'hora que afegeix que la gent entén que s'ha de "ser corresponsables", així uns pagaran fins a la misèria mentre ells robaren fins l'opulència.

El Departament de Medi Ambient encara no té el paquet de serveis pels quals es farà pagar perquè encara "s'està valorant" en quins s'aplicarà -allà on hi vagin els oligarques serà gratuit-, i si se'n poden impulsar de nous. Pelegrí, però, avança que "no a tots els parcs es farà pagar per tot, sinó que s'ha de valorar per quins serveis es farà pagar en funció del parc". "És molt variable", ha precisat.

Tot i que no hi ha terminis per iniciar-ho, "en la mesura que es pugui, s'intentarà posar en règim aquest procés" que, el conseller, titlla "de corresponsabiltiat ciutadana", amb un cinisme desmesurat i sense mida.

El Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet va ser l'escenari, l'any passat, d'un pla pilot únic a Catalunya. Els boletaires pagaven 10 euros per obtenir el popularment conegut com a 'carnet de boletaire', una autorització per accedir en aquest entorn i caçar bolets.

L'experiència va superar amb èxit la prova i el Govern preveu estendre-la a altres zones la propera tardor i obrir-la també a altres espais privats que s'hi vulguin sumar. "La idea és la mateixa, un nou model per fer pagar per conservar els nostres espais naturals", ha insistit Pelegrí.

Bárcenas va ser el dirigent del PP més ben pagat el 2010 i 2011

Luis Bárcenas va ser el dirigent del PP més ben pagat pel partit en 2011 i 2012. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, havia assegurat al Congrés que per llavors Bárcenas «ja no era al partit». Els exsecretaris generals de la banda franquista Francisco Álvarez Cascos i Javier Arenas, i l'actual secretària, María Dolores de Cospedal, que van ser caps de l'extresorer Luis Bárcenas al llarg de gairebé 20 anys, respondran aquest dimarts i dimecres davant el jutge Pablo Ruz per el finançament il·legal del partit i els sobresous.

Dades facilitades per l'Agència Tributària i el PP al jutge Pablo Ruz en el sumari del 'cas Bárcenas' afegeixen que en aquests exercicis, el tresorer va percebre 219.000 i 251.000 euros, respectivament, per sobre del mateix president del PP, Mariano Rajoy.

Va ser el mateix Rajoy qui, en la seva compareixença al Congrés, va afirmar amb rotunditat que en els anys referits, l'extresorer del PP «ja no hi era» en el partit. Bárcenas no va baixar, des de 2006, del quart lloc entre els dirigents més ben pagats.

En aquest any i el 2007 va ser el segon després del llavors tresorer Álvaro Lapuerta, en 2008 va ser, així mateix, segon després Mariano Rajoy, i el 2009, quart, precedit per Rajoy, María Dolores de Cospedal i Cristóbal Páez.

La investigació del cas Bárcenas no només ha destapat l'existència d'una comptabilitat paral·lela, també ha fet aflorar els sucosos sobresous -així els anomena Bárcenas- que el partit va abonar oficialment a la seva cúpula com a despeses de representació per completar les retribucions que rebien del Congrés o del Senat esquivant el règim d'incompatibilitats de les Cambres. Arenas va rebre en dues dècades 1,1 milions d'euros del partit; Cascos gairebé 600.000 i Cospedal 478.000.

Les acusacions preparen una bateria de preguntes sobre els quaderns de Bárcenas i els pagaments en diner opac a aquests dirigents quan passaven a ocupar un lloc al Govern (cas de Cascos i Arenas) i tenien estrictament prohibides les retribucions dobles, de l'Estat i del partit.

La comptabilitat oficial del PP recollida en el sumari reflecteix que, en determinats anys, els secretaris van duplicar o, com en el cas d'Arenas, van triplicar els seus ingressos gràcies a les elevades retribucions de la formació quan Bárcenas va prendre les regnes de la gerència. Gènova corria més amb les despeses habituals de menjars de treball, vols, hotels...

María Dolores de Cospedal, que declara el dimecres, va començar a percebre despeses de representació quan arribà, el juny de 2006, a la presidència del PP a Castella-la Manxa. Des d'aquest any i fins al 2011 va ingressar 478.507 euros bruts (en quantitats que varien entre els 64.473 euros i els 167.864 euros anuals).

A més, va rebre com a diputada de les Corts de Castella-la Manxa altres 342.963 euros en aquests sis anys. A les dues quantitats anteriors s'afegeixen les assignacions del senat en representació de la seva comunitat. En suma, s'embutxacà en el període 963.331 euros per ocupar càrrecs públics i ser la secretària general del PP del 2006 al 2011. En les anotacions que Luis Bárcenas va realitzar en la comptabilitat b del partit figuren a més tres referències de suposats pagaments a Cospedal en els anys 2008, 2009 i 2010 de 15.000, 20.000 i 25.000 euros.

Bárcenas també ha involucrat a la secretària del PP en un altre assumpte fosc sobre finançament il·legal a Castella-la Manxa l'any en què va ser nomenada presidenta de la formació en aquesta comunitat (juny de 2006). L'extresorer va assegurar al jutge que va rebre llavors de Sacyr una comissió il·legal de 200.000 euros a canvi d'aconseguir el contracte d'escombraries de l'Ajuntament de Toledo, i que va lliurar aquests diners a José Ángel Cañas, gerent del partit a Castella-la Manxa. Aquest últim va signar un rebut que Bárcenas va lliurar a l'Audiència Nacional. Cospedal, que no ha negat l'existència d'aquest document, estaria al corrent d'aquesta operació, segons l'extresorer.

Un altre dels citats aquesta setmana, Francisco Álvarez Cascos, haurà de fer memòria per aclarir què sabia del finançament suposadament irregular del partit a la dècada dels noranta. Cascos, el primer que va tenir assegurat un lloc en el Govern de José María Aznar després de la victòria electoral de 1996, va cobrar del partit 575.000 euros, gairebé 600 milions de les antigues pessetes entre 1990 i la seva arribada al Govern.

El PP li completava la nòmina de diputat (48.000 euros) pagant més del doble (19 milions de pessetes, 114.457 euros). Al maig de 1996 Cascos va desembarcar a la vicepresidència del Govern i el seu nom desapareix de la comptabilitat oficial. No obstant això, els papers de Bárcenas li atribueixen cobraments de 13 milions de pessetes en b (78.000 euros) l'any 1997 i quantitats d'entre 33.000 i 59.600 euros els anys posteriors, en què va ocupar a més la cartera de Foment. Bárcenas apunta en el seu quadern abonaments a Cascos que, entre 1990 i 2004 sumen 421.693 euros en pagaments trimestrals o semestrals atribuïts a "Paco A. C., P. A. C., P. A., Paco", o anotats pel seu cognom, "Cascos". Aquestes quantitats suposadament completarien la seva retribució com a ministre de forma il·lícita.

Javier Arenas, en els anys vuitanta diputat autonòmic, va donar el salt a la Cambra baixa en 1989 per la província de Sevilla. Abans de ser nomenat per Aznar ministre de Treball, càrrec que va ocupar entre 1996 i 1999, va percebre sous del partit d'entre dos milions de pessetes anuals (12.000 euros) i 10,5 milions (63.000 euros). Com a ministre de Treball (entre el 96 i el 99), deixa de cobrar del partit, però Bárcenas apunta en el seu quadern lliuraments de 15,5 milions en tres anys (93.000 euros) que atribueix a "Javier", "Are", "J.A.", "J. Ar" i a "Arenas".

El 1999 el diputat per Sevilla abandona el Govern d'Aznar per ocupar la secretaria general del PP en substitució de Cascos. Aquest any el partit li paga oficialment 32 milions de pessetes, 192.000 euros per ocupar el càrrec. Però entre 2002 i 2004 torna a ocupar carteres al Govern d'Aznar (Treball i Presidència), i reapareix en els papers de Bárcenas amb quantitats anuals que van des dels 43.250 euros als 19.800. En total, Bárcenas apunta en els seus quaderns pagaments en diner negre a Arenas de 234.320 euros entre 1990 i 2011.