dimarts, 28 d’agost de 2012

Baixar els salaris no és la solució

Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona la postura àmpliament estesa en els cercles financers i econòmics dominants, tant a l’Eurozona com a Espanya, així com en els mitjans de major difusió, que aquells cercles influencien, que s’ha d’abaixar els salaris per tal d’augmentar la competitivitat, potenciant al sector exportador, com a mesura de sortir de la crisi. L’article assenyala que aquestes polítiques deprimiran encara més la demanda domèstica, ja que les seves insuficiències són la major causa de la crisi.Com a mitjana els costos laborals han baixat un 15% des de 2009. Al gràfic entre preus i salaris (wages) Espanya és l'únic país on han baixat el sous un 3% de mitjana, a més de l'inflació que ja supera el 2%, sols al 2012.

Una postura estesa en els cercles financers i econòmics del país és que per sortir de la crisi cal baixar els salaris. Tal postura ha estat reforçada per l’últim informe sobre Espanya del Banc Central Europeu donat a conèixer recentment (09.08.12), el qual subratlla la necessitat que es baixin els salaris i el salari mínim per tal d’augmentar la competitivitat de l’economia i amb això facilitar la recuperació econòmica d’Espanya. L’argument que s’utilitza per justificar aquestes mesures és que, al no poder devaluar la moneda (possibilitat denegada als països de l’Eurozona al tindre tots la mateixa moneda) per tal d’abaratir els productes i fer el país més competitiu, l’única solució que els queda a aquests països que estan en recessió és abaratir els productes a base de disminuir els salaris.

D’aquesta manera seran més i més competitius i vendran més productes, exportant més i més, convertint aquestes exportacions en el motor de l’economia, permetent així que surtin de la recessió.

Tal postura ignora diversos fets. Un dels centres de recerca econòmica proper al món empresarial de les grans corporacions nord-americanes (The Conference Board) acaba de publicar un detallat estudi de l’evolució dels salaris a l’Eurozona que mostra que aquests han baixat d’una manera molt marcada a Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal. Com a mitjana els costos laborals han baixat un 15% des de 2009.

Però com bé assenyala l’economista belga Ronald Janssen, aquest descens dels salaris i augment dels beneficis no ha anat, en general, acompanyat d’un augment ni de les inversions ni de les exportacions (”Falling Wage Costs: Europe ’s Light at the end of the tunnel?”). Janssen mostra gràfica i convincentment en el seu article que a Grècia, per exemple, el molt marcat descens dels salaris, inclús a la manufactura, no ha anat acompanyat d’un augment de les exportacions. Ans al contrari, aquestes han baixat també molt marcadament. Grècia, per cert, tenia un fort sector exportador abans que s’iniciés la crisi el 2008.

Els salaris ja han baixat (caigut en picat) a Grècia però això no ha suposat ni un creixement de les exportacions ni de les inversions. L’únic que ha pujat han estat els beneficis empresarials que s’han disparat a una xifra equivalent a un 12% del PIB grec. Mentre, l’economia grega està anant de mal a pitjor.

A Espanya i a Portugal, però, les exportacions sí que han crescut sobretot a partir del 2009. Tal creixement però no ha estat suficient per revifar l’economia d’aquests països.

En ambdós països, la gran destrucció d’ocupació (en part responsable de l’augment de la productivitat), conseqüència de les polítiques d’austeritat i de la gran baixada de salaris, ha creat una recessió tal que l’augment de les exportacions no ha estat suficient per estimular de nou l’economia.

La baixada de salaris que en teoria està augmentant les exportacions està alhora deprimint l’economia domèstica, vencent aquesta última a la primera. Això confirma el que diversos autors hem estat assenyalant durant força temps: el gran error, mostrat moltes vegades a Llatinoamèrica, de voler estimular l’economia a base de col•locar el sector exportador al centre de l’economia. No va ser fins que governs progressistes van potenciar la demanda domèstica que aquells països d’Amèrica Llatina van sortir de la seva recessió.

Quan tants treballadors estan sense feina i quan la majoria de joves estan desocupats durant molts anys, signifiquen una pèrdua, moltes vegades irreversible, de recursos productius. I això és el que està passant a Espanya. Davant d’un sector exportador viu, hi ha una economia domèstica paralitzada per una enorme falta de demanda, creada per la confluència de baixada de salaris, destrucció d’ocupació, i reducció de despesa pública.

En realitat, la baixada de salaris està creant una enorme recessió no només en els països perifèrics de l’Eurozona sinó també en els països del centre. El nivell de demanda de la manufactura (PMI, Purchasing manager index) està baixant també a Alemanya i a França a nivells d’Itàlia, havent assolit quotes per sota del que es considera el nivell acceptable i/o sostenible. I això era, de nou, predictible, ja que gran part de les exportacions alemanyes i franceses són importacions italianes, espanyoles, portugueses i gregues. I la baixada de salaris i retallades de despesa pública estan reduint dramàticament el consum domèstic i exterior.

La resposta de l’establishment alemany no és estimular la demanda a Alemanya i en els altres països de l’Eurozona sinó al contrari. Les seves polítiques públiques estan retallant els salaris dels treballadors alemanys i (pressionant a través del Bundesbank i, per tant, del BCE) dels treballadors dels països perifèrics de l’Eurozona, conduint al precipici a tota l’Eurozona.

S’inicia així una competició per veure qui paga menys als seus treballadors. Però com bé ha dit la Organització Internacional del Treball, en la seva resposta a l’informe del BCE, tal estratègia portarà a una depressió no només europea sinó mundial.

El que està passant a l’Eurozona és un exemple de les conseqüències d’aquestes polítiques. La seva recessió pot portar a una gran depressió. De fet, per a milers d’espanyols i d’europeus aquesta depressió ja ha arribat.

Els nous míssils sofisticats i precisos de la Resistència libanesa

Pierre Khalaf: Fa diverses setmanes que els dirigents israelians vénen fent sonar els tambors de guerra. Amenacen amb atacar el Líban i les instal·lacions nuclears iranianes, així com a Síria, amb l'esperança de salvar-se del fracàs del complot occidental traçat en contra d'aquest últim país. Però la Resistència libanesa i palestina disposa d'un banc d'objectius i afirma que ja hi ha míssils apuntant cap a aquestes infraestructures vitals d'Israel, una destrucció que constituiria una veritable catàstrofe per a Israel.

El cap de la Resistència, Sayyed Hassan Nasrallah, ha respost a les amenaces d'Israel. En el seu discurs pel dia mundial al-Qods, Nasrallah va enunciar una nova equació sense precedent davant la possibilitat d'un cop estratègic dissuasiu en revelar que la Resistència disposa de míssils sofisticats i precisos, que són capaços d'aconseguir blancs de la mida d'un punt, a la Palestina ocupada. També ha indicat que la Resistència disposa d'un banc d'objectius i que ja hi ha míssils apuntant cap a aquestes infraestructures vitals, la destrucció constituiria una veritable catàstrofe per a Israel. La suma de les baixes israelianes serien considerables.

Els experts israelians saben perfectament a quins blancs es refereix Nasrallah i de quins míssils està parlant. El seu dur missatge es va rebre i es va entendre a la perfecció i dissuadeix a l'Estat hebreu a deslligar-se d'una agressió. Míssils sofisticats llestos per al seu llançament poden incendiar el cor d'Israel i deixar desenes de milers de víctimes i 2 milions de desplaçats.

Amb cada aparició i amb cada nova equació, Nasrallah obliga els israelians a veure els càlculs i a comptar fins a un milió abans de llançar una agressió contra el Líban o contra alguns dels membres de l'Eix de la Resistència. Si la Resistència té els míssils que esmenta Nasrallah, els israelians farien bé en preguntar-se el que poden tancar els arsenals de Síria i l'Iran.

Les equacions dissuasives que imposa la Resistència, i ja experimentades durant la guerra de juliol de 2006, són prova indiscutible de la força que el Líban pot desplegar davant la màquina de guerra israeliana. Constitueixen a més la millor resposta als polítics libanesos que demanen el desarmament de la Resistència, plegant-se a les exigències de les ambaixades occidentals i als diners de Qatar i d'Aràbia Saudita.

L'Esquerra Plural planta al PP per "no ser còmplices d'una farsa"

Els diputats d'Izquierda Unida Cayo Lara, José Luis Centella i Gaspar Llamazares, al costat del parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, pertanyents al Grup Parlamentari de l'Esquerra Plural, han abandonat la reunió de la Diputació Permanent del Congrés, després de tres hores de debat, per "no ser còmplices d'una farsa", tal com ha explicat Centella aprofitant el seu torn d'intervenció.

Els diputats van prendre aquesta decisió després de saber que minuts abans, en una roda de premsa fora de la sala de reunió, el portaveu del PP, Alfonso Alonso, havia explicat als periodistes que el seu grup havia de rebutjar totes i cadascuna de les 31 peticions de compareixença del president del Govern, de prop d'una desena de ministres i d'altres alts càrrecs del Govern, formulades pels grups de l'oposició. Aquestes s'havien començat a debatre a les 11,00 h. i quan Alonso avançà el seu vot en contra de totes les peticions encara quedaven diverses hores de reunió perquè tant IU-ICV com la resta de formacions poguessin argumentar les seves raons per sol·licitar la presència a la Cambra a l'agost d'aquesta àmplia nòmina de membres del Govern.

José Luis Centella, portaveu del Grup d'IU, ICV-EUiA, CHA, ja havia avisat que retardar fins avui la celebració de la Diputació Permanent havia suposat "perdre tot el mes d'agost, un luxe que Espanya no es pot permetre", més havent conegut que el PP havia explicat fora d'aquesta que pensava tombar totes les peticions de compareixença perquè cap ministre hagués de recórrer en els pròxims dies al Congrés i deixar-ho per ben entrat setembre, encara sense escoltar els motius de l'oposició per plantejar . "No ens quedarem de braços plegats", va avançar el diputat d'IU.

Dit i fet. Minuts després, Centella va aprofitar el seu torn d'intervenció en la Diputació Permanent per defensar la seva petició registrada a principis d'agost perquè anés al Congrés el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, per tal d'informar de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del passat 31 de juliol. El diputat d'IU per Sevilla va anunciar públicament al president de la cambra baixa la plantada del seu grup parlamentari i va retreure als populars haver convertit en "una pantomima" la reunió de la Diputació i de "trencar les regles de joc democràtiques".

"Què pintem aquí si ja el PP ha anunciat el que va fer i ha convertit aquesta Diputació Permanent en una mera farsa? No explicarem més arguments que el PP no li interessa sentir", ha sentenciat José Luis Centella.

A partir d'aquí, els diputats d'IU i d'ICV-EUiA s'han aixecat dels seus escons i abandonat la sala per dirigir-se a treballar als seus despatxos, renunciant a intervenir en la resta de punts pendents de l'ordre del dia.

El PP té dret a votar en contra de totes les compareixences però no anunciar-ho a la premsa abans d'escoltar les propostes. Abandonem la Diputació permanent", ha fet saber Coscubiela a través del seu compte de twitter a les xarxes socials.

Coscubiela: "Han passat sis mesos després de l'entrada en vigor de la reforma i els pitjor presagis s'han confirmat"

El portaveu ecosocialista si que ha tingut oportunitat de defensar el primer dels punts on tenia torn de paraula. D'aquesta manera ha posat de relleu la necessitat de tenir una compareixença de la ministra de treball, Fátima Báñez, per poder fer una valoració de l'evolució de la reforma laboral aprovada pel Govern del PP sis mesos després de la seva entrada en vigor. "Han passat sis mesos després de l'entrada en vigor de la reforma i els pitjor presagis s'han confirmat", ha dit Coscubiela que ha indicat que cap dels "pronòstics, ni desitjos, ni coartades, ni excuses ni manipulacions que el Govern va fer per aprovar la reforma laboral s'ha complert", en referència a la creació d'ocupació i a la necessitat de la flexibilització de la legislació que regula el mercat laboral.

Coscubiela ha recordat el que va dir ICV-EUiA en el moment de l'aprovació de la reforma laboral per part del PP. "Com alguns van advertir s'ha convertit en un mecanisme d'incentivació de la destrucció d'ocupació", ha dit Coscubiela que ha assegurat que aquest fet "estava en els gens d'aquesta reforma". "Això és el que s'ha de discutir i quan abans millor", ha afegit el diputat ecosocialista al Congrés que vol saber "la resposta de la ministra pel que fa als objectius de la reforma laboral i quines explicacions té perquè els objectius no s'hagin complert".

Coscubiela ha acusat a Báñez d'usar la "Mourinyista" del Govern del PP per donar sempre la culpa als altres del que passa sota la seva responsabilitat sectorial pel que fa a l'ocupació. "No seré jo qui digui que des del ministeri de treball hagin de sortir els instruments per crear ocupació però tampoc de la destrucció", ha dit Coscubiela que ha demanat un canvi d'actitud en el ministeri de Fátima Báñez en la comissió del Congrés i que vingui a informa a priori i no a posteriori de les polítiques actives del seu departament.

Esquerra Unida denuncia el "obscurantisme" del PP sobre el sistema 'SIGO' de la Guàrdia Civil


El PP respon per escrit al diputat Ricardo Sixto que SIGO "no és un fitxer, registre o base de dades, i no hi ha cap registre de ciutadans anomenat 'SIGO'", mentre augmenten les denúncies de les associacions de l'Institut Armat sobre les ordres als agents perquè identifiquin el major nombre de persones possibles i incloguin dades sensibles en aquest sistema operatiu, per part del ministre de l'Interior, Jorge Fernández, supernumerari de l'Opus. Aquí l'enllaç a la pàgina de la Guardia Civil-2012, parlant del projecte SIGO que diu el ministre mentider de l'Opus-PP que no existeix.

El portaveu d'Esquerra Unida en la Comissió d'Interior del Congrés, Ricardo Sixto, assenyala "l'incompliment per part del Govern de l'obligació de facilitar la informació que li sol·liciten els grups parlamentaris en determinades matèries sensibles". El diputat d'IU per València denuncia el "obscurantisme, la manca de rigor i la decidida intenció de tirar pilotes fora amb la qual el Ministeri de l'Interior que dirigeix ​​Jorge Fernández ha envoltat tot el que té a veure amb el sistema operatiu SIGO de la Guàrdia Civil", a través del qual es fusiona i emmagatzema tota la informació policial que maneja aquest cos.

El Govern va remetre al començament d'agost una breu resposta per escrit a Sixto en què "oficialment ni aclareix ni tracta, si més no, de respondre amb una mínima claredat i tarannà col·laborador", segons es queixa el diputat, a la bateria de preguntes escrites sobre el Sistema Integrat de Gestió Operativa, Anàlisi i Seguretat Ciutadana (SIGO) que aquest va registrar el passat mes de maig.

Ricardo Sixto va decidir realitzar aquesta iniciativa parlamentària arran de les múltiples i continuades denúncies llançades per responsables de les associacions de guàrdies civils en el sentit que els comandaments de l'Institut Armat "exigien als agents realitzar el major nombre possible d'identificacions que havien d'incloure dades personals, adreces, números dels seus telèfons o activitats que estaven realitzant en aquell moment, la qual cosa s'havia de recollir en uns fulls o formularis que després es passaven al SIGO", detalla Sixto.

En la seva resposta parlamentària al diputat d'IU, el Govern opta per negar la major i assenyala que "d'altra banda SIGO no és un fitxer, registre o base de dades, i no hi ha cap registre de ciutadans anomenat 'SIGO'".

Ricardo Sixto considera que "malgrat el clar truc formal que empra en la seva manipulada contestació per tractar de donar una resposta contundent, el Govern segueix sense aclarir si des de la Guàrdia Civil s'han registrat dades personals de la població. En cap moment neguen que existeixi una eina de treball anomenada SIGO, molt coneguda, d'altra banda, i de la que l'ús final estan sent denunciat per les associacions professionals de l'Institut Armat".

Just a finals de la setmana passada l'Associació Unificada de Guàrdia Civils (AUGC) d'Alacant va denunciar públicament l'ordre dels seus comandaments per realitzar identificacions de ciutadans a la província i incloure les dades al SIGO, el que ja han posat en coneixement dels seus serveis jurídics arran de les dades que passen els seus afiliats.

Des de la AUGC han assenyalat textualment als mitjans de comunicació que l'ordre rebuda pels agents expressa la "obligatorietat de parar a persones i identificar-les i anotar les seves dades en les referides fulles per incorporar-les a un fitxer informatitzat existent en la Guàrdia Civil denominat SIGO".

Aquesta recent denúncia interna se suma a les múltiples realitzades pels representants dels agents, entre elles la que va fer en relació a Navarra la Unió de Guàrdies Civils (UGC), associació que agrupa uns 7.500 agents del Cos. Manuel Mato, president de la mateixa, ja va advertir fa mesos que a la Comunitat Foral els comandaments van demanar als guàrdies al seu càrrec "que identifiquin al major nombre de persones possible" amb el seu nom i amb dades com el número de mòbil o els llocs d'on procedien i on es dirigien en el moment de la seva identificació per després arxivar-los". "I si la informació s'ha recollit en un control antiterrorista o antidrogues, la persona identificada passa a tenir antecedents policials vinculats a drogues o terrorisme. I això és il·legal", ha assegurat Manuel Mato.

Es dóna la circumstància que determinats alts comandaments de la Guàrdia Civil han assenyalat la importància fonamental del SIGO. Així, Antonio Barragán, general de brigada de l'Institut Armat i cap de l'Estat major reconeix que "el que no està en SIGO no existeix" (foto), en una entrevista publicada a la web d'Accenture, amb qui aquest Cos va desenvolupar de forma mixta aquest sistema informàtic.

La pàgina de la Guardia Civil 2012, parlant del projecte que diu el ministre mentider de l'Opus-PP que no existeix.
- Guardia Civil 2012

Projecte S.I.G.O.

"No és bo com ens hem enterrat d'aquest sistema, ni és bones les picabaralles que últimament semblen distanciar guàrdies civils i militars. Però a nosaltres ens serveix d'excusa per indagar una mica en una de les últimes tecnologies de la Guàrdia Civil. Un recent article del Confidencialdigital.com ens informa del cessament de dos agents de la Guàrdia Civil de la seva unitat, unitat relacionada amb la seguretat on col·laboren Guàrdia Civil i exèrcit, per negar-se a facilitar claus d'accés al Projecte SIGO, justificació donada per l'interès a consultar "dades intranscendents i d'interès personal".

S.I.G.O. o projecte SIGO és una base de dades de la Guàrdia Civil o registre sobre delictes, delinqüents, automòbils i diligències policials (fa 5 anys ens ho descobria la revista de la Guàrdia Civil en la seva presentació oficial).

Accessible en l'actualitat des de qualsevol ordinador de Benemèrita, són, en realitat, tres sistemes: Sistema Integrat de Gestió Operativa, Anàlisi i Seguretat Ciutadana (SIGO); Sistema d'Anàlisi i Exploració Estadística (SAEX) Complementat pel SIGO en extreure informes estadístiques actualitzades a partir de la informació del sistema anterior, Sistema de Registre i Notificació telemàtica és el tercer d'ells i l'últim a implantar-se".

http://www.guardiacivil2012.com/guardia-civil/proyecto-s-i-g-o

Els mercenaris de l'OTAN maten 20 persones i fereixen més de 150 en un atemptat

Un cotxe bomba col·locat pels mercenaris de l'OTAN ha esclatat a Damasc al funeral de dos membres del partit Baas i ha matat almenys 20 persones, entre elles un nen, i ha causat almenys 150 ferits civils. L'atemptat s'ha produït durant el funeral per dues víctimes d'una bomba el dia anterior, a l'entrada d'un cementiri drus a Jaramana, un barri de majoria drusa i cristiana del sud-est de la capital siriana. Els mercenaris "rebels" han indicat que l'objectiu de l'atac eren seguidors del president sirià, Baixar al-Assad.

La televisió siriana ha informat que 48 persones han patit ferides en un "atemptat terrorista amb cotxe bomba".

Un testimoni ha dit a Reuters que ha vist diversos cadàvers carbonitzats, incloent els de nens. L'Observatori Sirià de Drets Humans, amb seu a Londres i portaveu dels mercenaris finançats per l'OTAN i les monarquies dictatorials del Golf, ha dit que els dos homes a qui s'estava enterrant eren partidaris del Assad.

També els mitjans de l'imperialisme feixista han hagut de callar les seves acusacions sobre la matança de centenars de civils, degollats i afusellats en Daraya pels mercenaris salacistas, i que ràpidament van atribuir al govern de Síria i el EAS, després de la publicació de dos vídeos demostrant les mentides de la propaganda capitalista i que va ser l'exèrcit regular sirià el que va salvar la població i foragità els assassins.


Les mentides mediàtiques imperialistes volen convertir la derrota terrorista a Daraya en "massacre del règim"

Després de diversos dies de combats les bandes terroristes armades per la CIA i pagades pels saudites s'han retirat de Daraya, als afores de Damasc, afegint una derrota més a les nombroses que els ve infligint l'Exèrcit àrab sirià (EAS). Les oficines d'intoxicació informativa dirigides pels serveis especials dels països de l'OTAN -i repetides sense vergonya pel mercenari de Tv3 Joan Roura- volen transformar aquesta derrota en una "massacre" comesa suposadament pel EAS. En aquest vídeo poden veure amb claredat a les víctimes dels terroristes, una dona gran supervivent però ferida que declara a un equip de TV i que és atesa pels militars, i als habitants atemorits però agermanats amb els seus soldats heroics.

"El rescat és molt pervers" i Catalunya serà intervinguda pel PP

L'economista i degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, explica en aquesta entrevista: 'El rescat és molt pervers perquè demanem un prèstec que ens el dóna algú que té els diners dels impostos que hem pagat els catalans', diu Paluzie. "No complirem amb l'objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l'estat, s'han fet amb una previsió d'ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d'aquests càlculs del pressupost".

–Què pot passar ara que la Generalitat demana el rescat?
El fons de liquiditat autonòmica ja està regulat per un decret llei que posa unes condicions a qui demani el rescat que són demolidores. És un encadenat. Al principi, el primer dia, no t'envien els inspectors, però s'entra en una lògica de rescat amb condicions. D'entrada, exigeixen que es presentin modificacions al pla d'ajustament que es va aprovar al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquestes modificacions han de garantir el compliment dels nous compromisos adquirits en el préstec del rescat.

–Un préstec amb mesures coercitives?
Ens acollim a un préstec amb interès i, si no compleixes el pla d'ajustament o no remets la informació que ells et demanen, se t'apliquen les mesures coercitives dels articles 25 i 26 de la llei d'estabilitat pressupostària espanyola, que es va aprovar amb el vot favorable de Convergència i Unió al congrés. Aquests articles expliquen què passa davant de qualsevol incompliment.

–Ens envien els homes de negre espanyols?
El primer pas és, justament, que l'estat envia un equip de tècnics o inspectors del Ministeri d'Hisenda. I poden demanar qualsevol dada de les partides d'ingressos i despeses i exigir mesures en una setmana. Si no s'implementen aquestes mesures -per exemple, la reducció de 100 milions d'euros al pressupost de TV3 o del Departament d'Indústria-, el govern de l'estat amb l'aprovació del senat espanyol les pot fer executar de manera directa i immediata.

–Una intervenció total de l'autonomia.
Exacte. El govern de l'estat passa a donar directament les instruccions a qualsevol autoritat de la comunitat autònoma. És cert que això és el cas extrem, però ja hem entrat i ens hem lligat a un fons que està regulat d'aquesta manera pel real decret llei i la llei d'estabilitat pressupostària. Per això, quedem en mans del govern de l'estat que vigilarà que compleixis les condicions pactades per acollir-te al préstec. Perquè no és més que un préstec que s'ha de tornar amb interessos.

–Pèrdua de sobirania.
Totalment. Bé, no és una pèrdua de sobirania perquè mai n'hem tingut des de fa molts segles, però sí que comporta la pèrdua de l'autonomia o de la mica d'autogovern que tenim.

–Però el govern diu que no acceptarà condicions polítiques perquè ja compleix el pla d'ajustament...
És que no el complim. No complirem amb l'objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l'estat, s'han fet amb una previsió d'ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d'aquests càlculs del pressupost.

–Els 5 mil milions no hi ajudaran?
No, perquè aquests diners no són un ingrés addicional per a la Generalitat, són un deute que en el balanç computarà com un deute. No és un ingrés que et permeti retallar menys perquè és un préstec i prou. I tot plegat és doblement pervers, perquè la Generalitat pagarà interessos per un préstec que li fa algú que té els diners dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya.

El PC de la Xina enfortirà intercanvis amb el Partit Democràtic d'Itàlia

Un funcionari d'alt nivell del Partit Comunista de la Xina (PCX) s'ha compromès avui a impulsar els intercanvis entre el PCX i el Partit Democràtic d'Itàlia (PDI). Wang Gang, membre del Buró Polític del Comitè Central del PCX, va fer la declaració en reunir-se amb una delegació del Partit Democràtic. La delegació va estar encapçalada per Nicola Stumpo, membre del Secretariat i coordinador d'organització del partit italià.

El funcionari xinès va elogiar l'amistat tradicional entre la Xina i Itàlia i va dir que la diplomàcia entre partits té un paper important en l'aprofundiment de l'entesa mútua entre polítics, en el foment de l'amistat entre pobles i en l'impuls de les relacions bilaterals. Wang a més és vicepresident del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (CCPPCh).

El PCX considera important la seva amistat amb el Partit Democràtic d'Itàlia i desitja incrementar les interaccions amb Itàlia per promoure el desenvolupament de l'associació estratègica integral entre la Xina i Itàlia.

La delegació italiana es troba de visita a la Xina del 26 d'agost al 2 de septiempre per invitació del Departament Internacional del Comitè Central del PCX.

L'informe dels GRAF sobre el foc a l'Empordà parla de «caos» i "sensació d'impotència i desordre"

L'informe dels GRAF dels Bombers de la Generalitat sobre el gran foc de l'Alt Empordà revela que hi va haver moments de "caos" i que l'incendi els va desbordar. El foc, classificat com a incendi de cinquena generació, era un gran incendi forestal acompanyat d'emergència civil amb nuclis de població, infraestructures i zones agrícoles a protegir. Segons l'informe, hi va haver "sensació d'impotència i desordre" entre els efectius que veien que no donaven l'abast. Foto: El conseller d'Interior, Herr Felip Puig Godes, el senyor de les burilles.

L'informe també destaca que hi va haver alguns problemes de coordinació en alguns canvis de torn i que alguns Bombers van estar "massa estona" esperant a rebre ordres perquè no sabien què havien de fer.

Segons aquest informe elaborat pel Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF), era pràcticament impossible aturar l'avanç de les flames perquè va ser un gran incendi amb altes velocitats de propagació que va arribar als 7,7 quilòmetres per hora en el tram entre Capmany i Biure. Aquesta propagació tan ràpida sumada a la dificultat d'atendre totes les necessitats en un territori amb molts nuclis de població, masies aïllades i infraestructures va fer que en els primers moments hi haguessin moments de "caos" perquè no podien fer front a totes les demandes de protecció.

Els GRAF detallen que hi havia tantes incidències prioritàries i simultànies que era impossible seguir la cadena de comandament habitual. "La velocitat amb la qual arriben les informacions i demandes als gestors de l'emergència és molt més gran que la capacitat de prioritzar, transmetre i supervisar les ordres, per tant, una gran quantitat de decisions es prenen als nivells operatius mitjos, a peu de foc", destaca l'informe que assenyala que perquè aquest sistema sigui eficaç cal que tots els comandaments tinguin clares les prioritats.

L'anàlisi detalla que es prioritzaven serveis a partir de "la poca informació disponible en el moment", que es prenien decisions de forma instantània i amb poca possibilitat de seguiment o reavaluació. La multitud de demandes de protecció de punts sensibles va generar "sensació d'impotència i desordre", ressalta l'informe dels GRAF que conclou que algunes unitats van assumir "riscos" a l'hora de donar una resposta ràpida a algun avís.

Finalment, l'informe també recull que alguns mitjans tant de Bombers com d'ADF van tenir la sensació d'estar "massa estona esperant ordres" al punt de trànsit. Tot i això, l'informe conclou que aquesta espera va ser "necessària" perquè calia estructurar els recursos per anar ordenant "el caos inicial". "Si no, s'hauria seguit mantenint el nivell de confusió i desconeixement de qui fa què i a on", ressalta l'informe.

Poca cultura d'autoprotecció


L'informe dels GRAF -un document que elabora aquesta unitat i després ho fa arribar a la resta d'efectius de Bombers- també destaca la manca de cultura d'autoprotecció de la ciutadania davant una gran emergència. "Hi ha necessitat de fomentar l'educació i la formació en nocions bàsiques", destaquen. Els Bombers també proposen aplicar una normativa similar al decret de prevenció d'incendis de les urbanitzacions en els elements vulnerables del territori -com ara que les masies tinguin franges de protecció o mantenir els boscos del voltant de nuclis de població nets-.

Pel que fa al paper dels municipis, els GRAF també ressalten que cal coordinar i unificar missatges a la població perquè no es provoquin confusions entre l'evacuació, el confinament i l'autoevacuació desordenada.

CCOO denuncia que els bombers van fer tard al foc de Portbou per la manca d'efectius

CCOO ha denunciat -com ho va avançar des del primer dia Sírius en relació a l'incendi de la Jonquera- que els Bombers de la Generalitat van arribar una hora tard a l'incendi de Portbou de diumenge passat, que es va saldar amb dos morts i dos ferits greus, perquè tots els efectius es trobaven en aquell moment en l'incendi declarat a la Jonquera i els parcs dels voltants eren buits.

http://noticies.sirius.cat/2012/07/ccoo-denuncia-que-els-bombers-van-fer.html

Una altra llei feixista del PP contra els treballadors

Una de les moltes paradoxes vergonyoses que es donen a l'Espanya nazicatòlica consisteix en una bombolla immobiliària formidable junt amb la dramàtica dificultat de milions de ciutadans per accedir a un habitatge digne. Milions d'habitatges buits -en mans d'una banca criminal amb la complicitat dels governs neoliberals del PP-PSOE-CiU-PNB- i milions de ciutadans sense aixopluc propi ni lloc on caure morts.

Les "estratègies" per solucionar aquest problema durant l'última dècada han estat moltes, diverses i totes un fracàs estrepitós evident. Hi ha consens, però, sobre una de les mesures a adoptar: el foment del lloguer. El lloguer arriba a Espanya només el 17% del mercat, mentre que la resta d'Europa s'acosta al 40% i a Alemanya, per exemple, se situa en el 57%.

El Ministeri de Foment, a falta d'inversions, ha decidit fer política enredant al BOE. El passat dia 24, amb agostidad, va presentar al Consell de Ministres un avantprojecte de llei per estimular el lloguer d'habitatges. Però la nova norma pateix de la mateixa falla que l'última reforma laboral del PP. Si aquesta última pretenia crear llocs de treball afavorint l'acomiadament, aquella pretén ara estimular el lloguer facilitant el desnonament. La previsió és d'un fracàs anunciat.

I és que el PP parteix d'un error de diagnòstic sinó d'una ignorància recalcitrant i impenitent, típica de fanàtics. El problema no està tant en l'oferta d'habitatges per al lloguer com a la debilitat de la demanda. És a dir, no hi ha tanta manca de propietaris disposats a llogar els seus pisos com de llogaters amb possibilitat de fer front a la renda del lloguer. Fa pocs mesos, Ana Pastor des de Foment ja va assestar un cop molt dur als possibles demandants de lloguer eliminant la renda bàsica d'emancipació, que ajudava als joves inquilins sense recursos. Ara els remata amb aquesta "llei anti-inquilins".

Ningú qüestiona que s'aporti seguretat jurídica al propietari però ja s'ha avançat molt-tot-en aquest sentit durant els últims anys de PP-PSOE. Si de veritat es vol promoure l'oferta d'habitatges per al lloguer, actúese sobre la fiscalitat, premiant l'arrendament i penalitzant la desocupació.

Però s'ha actuat al contrari. El Govern del PP ha fet com sempre: colpejar sobre la part més feble de la cadena i donar més privilegis a la seva màfia immobiliària, inclosa l'Església Catòlica, principal propietària d'immobles -sobretot robats-d'Espanya. Els mitjans de comunicació s'han fet ressò del desnonament a puntades i sense cap dret davant els conegudíssims abusos de la màfia de propietaris. Deu dies d'impagament i al carrer, sense més tràmit. És feixisme pur i dur, però la "llei" dels nazis porta moltes més i pitjors coses.

D'entrada, la nova norma de lloguers permet al propietari tirar el seu inquilí en qualsevol moment, adduint només que necessita l'habitatge per un familiar, encara que sigui mentida. Abans calia almenys indicar aquesta possibilitat en el contracte. Ja ni això. El propietari pot ara vendre l'habitatge sense avisar l'inquilí, que perd el dret d'adquisició preferent. I si el contracte no està inscrit en el Registre de la Propietat, el nou propietari pot posar de potetes al carrer a l'arrendatari, automàticament.

Abans hi havia una pròrroga obligatòria de cinc anys per al contracte de lloguer, mentre que ara l'inquilí pot ser expulsat de l'habitatge en només tres. La revisió periòdica de la renda a pagar estava abans subjecta a la pujada de l'IPC, per evitar abusos. A partir d'ara hi haurà "llibertat de pacte". Traducció per al llogater: "o acceptes la pujada que et plantejo o t'en vas al carrer".

Les suposades "avantatges" que la cínica i incompetent Ana Pastor anuncia per al llogater estan sempre enverinades. Pot abandonar l'habitatge a voluntat? Sí, amb unes clàusules penalitzadores que la llei apunta oportunament per al contracte. Pot registrar aquest contracte per cobrir riscos? Sí, assumint unilateralment les despeses d'inscripció que abans solien compartir. Això sí, ni rastre en la llei de noves garanties per evitar excessos en els contractes, per impedir fiances abusives, per controlar l'habitabilitat dels habitatges o per al'atenció a les reparacions. El fascio campa lliurement.

La llei anti-inquilins té altres beneficiaris, que han passat bastant desapercebuts. Les societats d'inversió immobiliària-bàsicament lligades al franquisme més reaccionari i l'Església i les seves sectes criminals-gaudiran de més exempcions en l'impost de societats, de fins al 85%, amb moltes menys condicions que abans: n'hi haurà prou llogar 8 habitatges durant tres anys.

Aquesta no és una llei per al foment del lloguer. Aquesta és una llei per fomentar el benefici dels de sempre i l'explotació de la classe treballadora, també en el lloguer, fins a extrems de esclavisme indecent: a aquest govern de criminals, com "lleis" irracionals.

Segueix la rapinya vaticana a la caça de propietats públiques

Harry ja té feina: 10 milions de dòlars per filmar una porno als EUA

Harry, el nazi fill de Carles de Gal.les i Diana, podria quedar involucrat en un escàndol major al que es va produir per la publicació de les fotos que el mostren nu a Las Vegas segons TMZ. Mentrestant, una empresa productora li ha ofert 'protagonitzar' una pel·lícula porno.

La 'entremaliadura' d'Enric de Gal·les, de 27 anys, tercer en la línia successòria per ocupar el tron ​​del Regne Unit, fotografiat per un o una participant de la festa on apareix nu perdent en un partit de billar, no va passar inadvertida a potencials ocupadors, quan tanta manca de feina hi ha. Un dels majors productors de pel·lícules porno als EUA, Vivid Entertainment, li ha ofert al príncep 10 milions de dòlars per protagonitzar un film pornogràfic.

El fundador de la productora, Steven Hirsch, li va oferir a Harry "convertir-se en el príncep més fantàstic de tots els temps", prometent-li les dones més belles i oferint-li la possibilitat d'escollir el lloc per gravar la pel·lícula. La 'obra', de engruixat pressupost portarà per títol 'El problema amb Harry', clar si el príncep i l'àvia estan d'acord.

Les escandaloses fotografies van ser publicades per TMZ.com dissabte passat, després d'això va verificar-les la família Windsor de la Gran Bretanya, que va ordenar que els mitjans britànics no les publiquessin. Però el que la premsa té podria ser només el principi de l'escàndol. El mateix portal va citar el cèlebre blocaire Norm Clark, de qui la font va dir que "en alguna cosa ben enorme està involucrat, una mica més seriosa que jugar al billar nu".

Els mitjans mundials especulen que podria existir un vídeo de la festa. Aquest escàndol continua una sèrie d'episodis en què ha participat el menor dels fills de Diana i Carles de Gal·les. El 2005 va aparèixer vestit de nazi en una festa i quatre anys després un vídeo el va mostrar insultant a un soldat pakistanès. Després tots dos casos 'Harry' (Henry) es va veure obligat de demanar disculpes.

El PP manipula les dades sobre la despesa farmacèutica

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) ha acusat avui el Ministeri de Sanitat de "manipular" i "encobrir" la realitat en la informació que va difondre ahir sobre la despesa farmacèutica de juliol passat en comparació del mateix mes de l'any anterior. Segons el Govern, en el primer mes en què s'aplica el 'copagament', la despesa es va reduir al juliol en un 24%, el major descens des de 1999. Però per a la FADSP, les dades són enganyoses ja que "molts pensionistes", particularment els malalts crònics, compraren tots els fàrmacs que van poder al juny.

En aquest mes, segons un comunicat de la FADSP, es va incrementar el nombre de receptes en un 10,11% i la despesa farmacèutica en un 3,18% en el conjunt d'Espanya respecte al 2011, "trencant la tendència a la baixa".

L'única excepció va ser el País Basc, que va anunciar que no aplicaria el nou sistema de finançament públic de medicaments, de manera que allà el nombre de receptes va disminuir en un 0,05% i la despesa, d'un 10,23% al juny.

Les associacions diferencien també entre el que és la despesa pública i el total, ja que part d'aquest ha de ser assumit des d'ara pels consumidors. "A més -diu la nota-, una part important d'aquest estalvi no és tal, perquè la majoria d'aquest haurà de tornar als pensionistes per les comunitats en un termini màxim de sis mesos, és a dir, s'està produint en la pràctica un préstec a interès 0", dels jubilats a les autonomies.

Per això, argumenten, l'impacte real de les mesures sobre la despesa farmacèutica pública no podrà ser avaluat fins que finalitzi el termini de reemborsament de les quantitats que hagin aportat els pensionistes per sobre dels límits fixats.

241 implicats en el frau dels ERO pel PSOE

El conseller d'Economia, Innovació, Ciència i Ocupació, Antonio Àvila (PSOE, a la foto), declara aquest matí davant la comissió d'investigació del Parlament andalús sobre el frau en les ajudes a empreses en crisi i a treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació, el conegut com a cas ERO. Els beneficiats per ajudes després d'un expedient regulació d'ocupació són 6.473. Un total de 241 persones de l'entorn del PSOE estan implicades en l'ús fraudulent de fons públics.

Després del conseller, primer membre de l'actual Govern autonòmic que compareix en aquesta comissió, declara l'ex interventor general de la Generalitat de Catalunya Manuel Gómez, a qui se li atribueix un informe contrari a la política d'ajudes sociolaborals ia empreses que desenvolupava la Junta de Andalusia.

Àvila s'ha avançat a la comissió dades actualitzades del frau. Els beneficiats per ajudes després d'un expedient regulació d'ocupació són 6.473. Un total 241 persones estan suposadament implicades en ús fraudulent de fons. D'aquestes, 196 per irregularitats contrastades i 45 més que segueixen sent investigades. "Una sola irregularitat és criticable. Però es tracta d'un reduït percentatge d'expedients amb fraus", ha afirmat en línia amb les afirmacions ahir pel seu antecessor a la Conselleria d'Ocupació, Manuel Recio.

El conseller d'Economia ha fet un repàs de l'evolució de l'economia andalusa i les diferents polítiques econòmiques aplicades per les administracions. Entre 2001 i 2010 es van dissoldre a Andalusia 19.421 empreses i 81.464 treballadors es van veure afectats per ERO, la qual cosa suposa un 5% del total nacional.

En aquest sentit, ha denunciat la "injusta criminalització que, de manera interessada i, de vegades partidista", s'ha realitzat de les ajudes als afectats per la desocupació, "assimilant a Andalusia com la terra dels ERO".

El feixisme de Rajoy ens enfonsa en la recessió des del 2011

Els efectes de les retallades del Govern de Mariano Rajoy s'han vist reflectits novament en les dades de l'economia espanyola, que va decréixer un 0,4% en el segon trimestre de l'any pel descens en el consum i la inversió interns. La dada interanual del PIB, difós avui per l'INE, no coincideix amb l'avançat a finals de juliol, quan l'organisme va apuntar a un descens interanual de l'economia espanyola de l'1% en el segon trimestre de l'any. Finalment, la caiguda ha estat superior, del 1,3%. Sí coincideix, en canvi, la xifra del -0,4% trimestral que va avançar en el seu dia Estadística. Foto: La fulla parroquial del feixisme espanyol i un president neonazi i sense vergonya.

L'INE ha revisat les sèries trimestrals de comptabilitat nacional després d'anunciar ahir que l'economia espanyola va caure un 0,7% el 2011, davant el 0,4% publicat inicialment, i que es va contraure un 0,3% el 2010, en contrast amb al -0,1% difós en el seu moment.

Així, les dades trimestrals d'aquests anys s'han vist alterats i revelen que l'economia espanyola va registrar un creixement trimestral negatiu en el tercer trimestre del 2011, tot i que de "escassa quantia", al que va seguir en el quart trimestre un decreixement del 0,5 % (enfront al -0,3% publicat anteriorment) i una caiguda del 0,3% el primer trimestre del 2012.

D'aquesta manera, es pot afirmar que l'economia espanyola no va entrar en recessió tècnica en el primer trimestre del 2012, com es pensava, sinó ja en el quart trimestre del 2011, quan acumulava dos trimestres consecutius de creixement negatiu.

La contracció trimestral del 0,4% experimentada entre abril i juny d'aquest any és, per tant, una dècima més pronunciada que l'experimentada en el primer trimestre. Per la seva banda, la caiguda interanual del PIB entre abril i juny és set dècimes més acusada que la registrada el primer trimestre de l'any, quan l'economia va retrocedir un 0,6% i no un 0,4%, com es va publicar inicialment.

En taxa intertrimestral, l'economia espanyola acumula quatre trimestres de creixement negatiu, mentre que en taxa interanual el PIB suma dos trimestres de retrocessos. Segons l'organisme estadístic, la contribució al creixement agregat de la demanda nacional va ser set dècimes més negativa en el segon trimestre d'aquest any, situant-se en -3,9 punts, mentre que la demanda externa va mantenir la seva contribució en 2,6 punts.

La pujada de l'IVA posarà el litre de gasolina sobre els 1,7 euros

El preu del litre de gasolina i de gasoil s'ha encarit un 12% en els dos últims mesos per la massiva pujada de tributs del PP i del dòlar respecte de l'euro, el que ha supuesyo un augment de gairebé el 3% dels preus i una greu pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors. La pujada de l'IVA, prevista per al dissabte, accelerarà aquesta tendència i col·locarà en breu el litre de gasolina per sobre dels 1,7 euros, dels quals el 42% correspon a impostos.

Omplir el dipòsit del cotxe s'està convertint en un dur tràngol per als conductors que tornen del seu període de vacances. El preu de la gasolina i del gasoil ha pujat amb força en els dos últims mesos i ha superat cotes fins ara impensables. El litre de gasolina de 95 octans es venia la passada setmana a Espanya a una mitjana de 1,511 euros, un 12% més que en l'inici de l'estiu, superant per primera vegada la barrera dels 1,5 euros. El litre de gasoil també s'ha encarit un 11,5% en el mateix període fins a situar en els 1,42 euros per litre.

En aquesta pujada de preus han intervingut dos factors: l'apreciació del dòlar respecte de l'euro (el cru es comercialitza en dòlars), el que encareix la factura d'aquells països com Espanya que són importadors nets de petroli, i la pujada massiva d'impostos ( la majoria de comunitats autònomes han començat a aplicar el màxim recàrrec del cèntim sanitari). A aquests dos elements s'unirà a partir de dissabte la pujada de l'IVA que grava la venda d'hidrocarburs, que passarà del 18% al 21%. La suma de tots ells apunta que el preu del litre de gasolina es pot situar en breu per sobre dels 1,7 euros.

De fet, les últimes dades recollides en l'enquesta setmanal que realitza el Ministeri d'Indústria revelen que ja hi ha dues estacions de serveis a Almeria el preu voreja els 1,6 euros. El 70% de les gasolineres consultades reconeixen que ja venen el litre de carburant per sobre dels 1,5 euros. En el cas del gasoil, el preu mitjà ja està per sobre dels 1,4 euros i ja hi ha establiments on supera des de fa setmanes també els 1,5 euros. A Repsol de Barcelona i rodalies supera l'1'56 € per litre des de un mes enrera.

Asimetries fiscals amb la UE


Les petrolieres calculen que l'alça de l'IVA suposarà un augment de 3,6 cèntims d'euros, en el cas del litre de gasolina, i de 3,5 cèntims en el del gasoil. L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers, que reuneix els principals operadors, calcula que els successius increments impositius (impostos especials, cèntim sanitari i IVA) han suposat un increment de 18 cèntims d'euros en el preu final que paga el consumidor en les gasolineres.

Les últimes estadístiques de la Comissió Europea, corresponents al 20 d'agost, revelen que el pes dels impostos en el preu final del carburant ha crescut amb força i ja s'ha situat en el 47% del total a la gasolina i en el 42% en el gasoil.

Cas Brugal (PP): Calp va pagar fins a tres vegades més de les escombraries generades

El misteri sobre quants residus es generen a Calp (Alacant) comença a resoldre's. L'empresari Àngel Fenoll, cap del denominat cas Brugal de corrupció que afecta el PP alacantí, va facturar a través de l'empresa Colsur 233 tones diàries de residus procedents de Calp per tractar a la planta de residus, tres vegades més del que computa normalment. Foto: Dos dels imputats: l'exalcalde Javier Morató (PP), al costat de José Perles (PP).

Però ara, el primer pesatge realitzat per l'empresa Acciona, nova concessionària del servei, ha registrat una mitjana de 76 tones al dia de residus procedents de Calp a la planta de tractament del Campello. Això representa una xifra "fins a tres vegades menor" que les dades que facturava l'Ajuntament calpí quan la mercantil encarregada d'aquest servei municipal era Colsur, l'empresari Àngel Fenoll, imputat en el cas Brugal, segons va informar ahir l'Ajuntament en una nota de premsa.

Precisament, el jutjat número 1 de Dénia investiga la peça separada del cas Brugal que investiga si l'empresa Colsur, propietat de Fenoll, va poder cometre suposades irregularitats al "inflar" les tones d'escombraries tractades en el seu abocador per tenir més ingressos.

Ara, la primera dada oficial que ofereix la pesada a la planta del Campello de les escombraries de Calp, un cop que s'ha rescindit la contracta amb Colsur, és "de 76 tones al dia, i en ple mes d'agost amb una població que és clarament superior a la mitjana habitual del municipi ", va indicar l'Ajuntament. "La xifra dista un món de les que es facturaven al consistori per Colsur, en concret, fins a tres vegades menys", han afegit des del consistori a la nota de premsa.

Les dades aportades per l'Ajuntament reflecteixen el balanç de pesades de les tres jornades de treball des que es va iniciar el trasllat dels residus al Campello el passat dia 24. Així, en aquests tres dies, s'ha pesat un total de 230 tones, el que dóna una mitjana de 76 tones diàries.

Les dades del nombre de tones d'escombraries que genera Calp s'esperava amb ànsia a l'Ajuntament. Ahir el portaveu del govern de Calp, Francisco Cabrera, va recordar que l'Ajuntament té factures de Colsur corresponents al 2009, de 233 tones diàries, el que suposava 7.000 tones d'escombraries al mes. "El Govern està molt satisfet amb aquestes dades, ja que per fi es pesa les escombraries i es coneix la despesa real que té el municipi", va dir.

El ple de l'Ajuntament de Calp va aprovar el nou d'agost passat la resolució del contracte de les escombraries amb l'empresa Colsur, l'empresari Àngel Fenoll. L'alcalde, César Sánchez, del PP, va declarar llavors que l'Executiu "va actuar amb honradesa i d'acord amb la llei per evitar danyar els interessos de l'Ajuntament".

Després rescindir el contracte, el ple va acordar l'enviament de les seves escombraries, a partir del dia 24, a la planta del Campello. Àngel Fenoll tenia aquesta concessió des de 1998, quan se la va adjudicar el consistori a canvi d'un suposat suborn (600.000 euros) per part del líder de Brugal a polítics i tècnics de la Corporació. Quan va esclatar el cas el 2010, el excalde Ximo Tur, ja va dir llavors que Colsur "va facturar com a mínim, dues vegades les escombraries que l'Ajuntament genera".

11 imputats al voltant del PP


El jutge del jutjat número 1 de Dénia ha imputat pels suposats delictes de suborn i tràfic d'influències a un total de 11 persones relacionades amb aquest cas. Els principals encartats pel magistrat són l'empresari Fenoll, considerat per la investigació com el cap del cas Brugal, i Javier Morató, exalcalde de Calp, del PP, quan es va adjudicar la contracta i actual regidor per la formació Alternativa Popular de Calp.

La llista d'imputats pel jutge en aquesta causa es completa amb els següents noms: José Perles, Fernando Penella i Juan Roselló, els tres exregidors del PP, Juan Artacho, empresari i cunyat de l'exregidor Roselló; Maria Teresa Molines Roselló, propietària de la finca on s'ubica la planta d'escombraries; Francisco Antonio Perles Crespo, marit de l'anterior i responsable de la signatura Acciona encarregada del servei de neteja del municipi; Antonio Ángel Fenoll, fill de l'empresari Fenoll, i José Luis Faubel i Juan Cervantes Panella, enginyer de camins i enginyer tècnic de l'Ajuntament, respectivament.

Cas Brugal: El jutge demana imputar a l'alcaldessa i l'exalcalde del PP d'Alacant

El jutge que instrueix la branca del cas Brugal sobre il·legalitats en el Pla General d'Ordenació Urbana d'Alacant ha enviat la causa al Tribunal Superior de Justícia valencià i ha demanat l'imputació de l'alcaldessa, Sonia Castedo, i el seu antecessor, Luis Díaz Alperi, ambdós diputats del PP. Foto: Enrique Ortiz, Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo.

Lluís Torró: “La consellera Bonig va mentir descaradament en seu parlamentària per a protegir a Fenoll”


El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra unida en Les Corts, Lluís Torró, ha assenyalat que la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, va “mentir descaradament en seu parlamentària” en afirmar que va tenir coneixement dels abocaments il·legals en la pedania de La Murada el 25 de setembre de 2011, quan en una resposta parlamentària al diputat de la formació d’esquerres enumera les actuacions de la Conselleria davant les reiterades denúncies de l’Associació de Veïns ASOJOVEN, a partir de 2005, i de l’associació Mur’92, des de l’any 1994. Així, ha afegit Torró, “es demostra clarament que Bonig va mentir, la qual cosa no és cap novetat, i que el PP ha estat cobrint la impunitat de l’empresari Àngel Fenoll”.

Per al diputat i portaveu adjunt de la formació d’esquerres a Les Corts, en aquest cas, el PP ha fet el mínim: “obrir l’expedient, mirar cap a una altra banda i deixar a Fenoll fer les seues malifetes i embrutant La Murada embutxacant-se els diners a costa de tots i totes com ha estat fent a l’Ajuntament de Calp amb el consentiment del PP”. Finalment, Torró ha advertit de la gravetat dels fets i ha instat a la consellera Bonig a “parar els peus de Fenoll” i deixar de “jugar irresponsablement amb les condicions de salut de milers de veïns”.

http://noticies.sirius.cat/2012/07/el-jutge-demana-imputar-lalcaldessa-i.html