dimarts, 9 d’abril de 2013

Es mengen el camell del president Hollande

Les desventures del president francès, François Hollande, no semblen tenir fi. L'última li arriba des Mali. El camell que li van regalar durant la seva visita a Tombuctú (foto), el 2 de febrer, per agrair-li la intervenció militar francesa contra els independentistes i islamistes ha mort. La família que l'havia de cuidar se l'ha menjat. La fam no ha respectat el regal presidencial.

"La notícia ens ha estat comunicada per tropes presents a Mali", ha indicat una font del ministeri de Defensa a l'agència Reuters. Segons el setmanari francès, el mateix ministre de Defensa, Jean-Yves Le haurien, havia de donar notícies sobre el camell el president en cada consell de ministres. Fa uns dies li va comunicar en una persona que havia mort.

"Quan ens assabentarem, varem substituir ràpidament [el camell] per un més gran i més bell", ha dit un oficial malià a Reuters. "El nou camell serà enviat a París. Estem avergonyits pel que li va passar. Era un regal que no mereixia acabar així", ha lamentat.

El president francès va ser rebut amb fervor per la població de Tombuctú, uns dies després que les tropes colonials recuperaran la ciutat mil·lenària als insurgents. En aquella ocasió se li va regalar el camell, un regal que els serveis francesos es van plantejar dur a França i deixar en un zoo. Hollande, que va poder comprovar que el camell era rebel -insurgent- i no es deixava acariciar per un imperialista, va fer broma llavors amb usar l'animal com a mitjà de transport a París.

Les autoritats franceses van decidir, però, que el futur del camell encara no passaria per França. A l'espera de prendre una decisió sobre el seu parador, confiar l'animal a una família malià sense saber que segellaven així el seu tràgic destí.

La Junta d'Andalusia multarà bancs i immobiliàries que no lloguin habitatges buits

La Junta d'Andalusia (PSOE-IU) ha aprovat aquest dimarts el decret-llei sobre la funció social de l'habitatge, que aspira a esdevenir un "pla de xoc" per frenar la "sagnia social" dels desnonaments. La mesura inclou sancions de fins a 9.000 euros a bancs i immobiliàries que no lloguin habitatges buits: "Per primera vegada, un govern d'Espanya legisla des de la consideració de l'habitatge com un dret", ha destacat la consellera de Foment i Habitatge, Elena Cortés (IU), en la roda de premsa posterior al Consell de Govern.

"Amb aquest decret fem justícia, arribem a l'arrel del problema", ha afegit Cortés.

A Andalusia hi ha al voltant de 700.000 habitatges desocupats, de les quals entre 350.000 i 500.000 pertanyen a persones jurídiques, i des de 2007 s'han produït uns 86.000 desnonaments, segons ha destacat la consellera, que ha emfatitzat: "Avui, a Andalusia, diem prou! i defensem l'habitatge com un dret humà".

La nova norma inclou un sistema de sancions lleus, greus i molt greus per a les persones jurídiques, bancs, immobiliàries o entitats de gestió patrimonial que no destinin a l'arrendament seva reserva residencial.

"Hem espremut les competències al màxim per complir el compromís que Andalusia sigui 'insubmisa' als desnonaments i, modestament, crec que alguna cosa hem aconseguit", ha destacat Cortés.

Es considerarà infracció molt greu no donar ús d'habitació a un immoble o arrendar, transmetre o cedir el seu ús amb destinació a habitatge sense complir les condicions de seguretat establertes per llei, casos en què la penalització pot arribar als 9.000 euros, i la recaptació es destinarà al patrimoni públic de sòl de la Junta.

Per declarar com buida un habitatge serà necessari acreditar durant un període de sis mesos la no habitabilitat, i la nova regulació estableix la creació d'un Registre d'habitatges Deshabitades com a instrument de control, alhora que disposarà d'un pla d'inspecció que, amb una vigència de dos anys, ha de fixar els criteris per prioritzar l'actuació de la Junta en aquest àmbit.

Respecte a l'expropiació temporal és aplicable en procediments de desallotjament instats pels bancs i les seves filials immobiliàries o entitats de gestió d'actius, i les entitats afectades per l'expropiació rebran a canvi el 2% del preu just, que és el que preveu la Llei d'Expropiacions.

Entre els requisits que es fixen per aplicar aquesta mesura excepcional destaquen que l'afectat tingui en l'habitatge hipotecat la residència habitual i permanent, que la finalitat del préstec sigui el pagament de la casa, que el desallotjament pugui generar exclusió social i que les condicions econòmiques dels afectats suposi un important menyscapte i una situació d'endeutament sobrevingut.

"El projecte de llei del PP sobre els desnonaments portarà al caos social, econòmic i judicial"

La portaveu de la PAH, Ada Colau, al costat dels secretaris generals d'UGT i CCOO, ha demanat al Govern que rectifiqui i respecti els mínims de l'ILP contra els desnonaments que es vota avui en comissió parlamentària, durant la seva intervenció en la roda de premsa que oferia aquest dimarts amb Cándido Méndez (UGT) i Ignacio Fernández Toxo (CCOO) que formen part de la comissió promotora de l'iniciativa legislativa popular per la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i la formació d'un parc públic d'habitatges destinats al lloguer social.

"Escandalitzada" s'ha mostrat Colau amb el text que el PP presenta aquest dimarts a la comissió d'Economia del Congrés dels Diputats, que fusiona la ILP amb el projecte de llei del Govern sobre aquest tema, però que deixa fora del text final els tres punts "de mínims" que la PAH porta més de dos anys reivindicant. "És una ofensa per als afectats pels desnonaments, per als més d'un milió de signants de la ILP i per a la ciutadania en el seu conjunt", ha dit l'activista, que considera que aquesta mesura "no aborda el fons de la qüestió", que "és només maquillatge" i que portarà al país "al caos social, econòmic i judicial".

Colau ha lamentat que aquesta llei no ofereixi solució als que no tenen ja casa i han centenars de milers d'euros, ja que en aquest projecte de llei del Govern "s'accepta un quitament retroactiva" al deute dels desnonats, però que obliga a pagar en un termini de cinc anys el 65% del deute en "una realitat d'atur i d'ingressos familiars que no arriben als 400 euros al mes". "No sé si és una acte de mala fe o de desconeixement de la realdiad social", ha dit l'activista argumentant que "la gent no pot pagar" en aquest context econòmic.

La portaveu de la PAH ha explicat que són les entitats financeres les que assegura que la ILP suposa un problema econòmic i d'acceptar la dació en pagament portaria a l'ensorrament del sistema financer. Però Colau es pregunta: "Com es sortirà de la crisi si la societat no pot pagar els seus deutes i tornar a començar?" i ha asseverat que deixar fora la dació en pagament conduiria a les famílies a l'economia submergida portant al "caos econòmic".

"Com es sortirà de la crisi si la societat no pot pagar els seus deutes i tornar a començar?", Es rpegunta Colau Respecte al caos judicial, Colau ha manifestat que "si el PP no dóna solució als problemes de la ciutadania , arribarà un col·lapse als jutjats ", ja que després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), "tots els procediments de desnonament estan en dubte", poden ser recorreguts i, atenent a la situació actual de desbordament de la justícia "els jutges patiran una càrrega inassumible".

"El Govern encara pot rectificar"


"Insistim, en nom de la Democràcia i dels Drets Humans, el Govern encara pot rectificar. No es tracta que guanyin les propostes dels uns o dels altres, sinó el sentit comú. El PP ha de deixar d'escoltar a les entitats financeres, -dels quals ha dit que són els veritables "criminals" i culpables d'aquesta situació- i escoltar la ciutadania. Si no, no ens ho perdonarem", ha sentenciat.

Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha coincidit amb Colau i ha reconegut el mèrit de la PAH, de la qual assegura que "ha posat una llavor amb la ILP que està donant els seus fruits". També ha considerat "curiós" que el Govern "acostumat a legislar mitjançant Reial Decret", en aquesta ocasió "d'especial urgència" que posa en perill "vida humanes", decideixi triar la "via més lenta".

"Seguirem amb la pressió social i fent el que hauria de fer el Govern", ha avançat Colau "No es pot governar al marge de la ciutadania", ha dit Toxo, que també ha considerat un Govern "ha de posar-se al servei de la societat".

Ha criticat que "un bé de primera necessitat, com és l'habitatge", tingui en el projecte de llei del Govern un 12% d'interessos de demora en els pagaments, mentre en altres casos és del 7,5% o del 5%. "Això és una burla", ha dit i ha afegit que "el Govern s'ha situat al servei de les classes més poderoses i contra la ciutadania", per a la qual ha demanat "una política d'habitatge coherent que fugi de l'especulació" que ha portat el país a aquesta situació econòmica.

Cándido Méndez, secretari general d'UGT ha ressaltat que aquesta ILP "ha estat una de les que més signatures ha recollit a la història" d'Espanya, el que posa de manifest la sensibilització ciutadana amb el drama dels desnonaments.

I sobre la proposta de Toxo, igual que la PAH, sobre la política d'habitatge, Méndez assegura que el Govern hauria de "prendre la decisió perquè la entitats financeres nacionalitzades, rescatades amb fons públics, deixin de ser l'ariet en dels llançaments hipotecaris i donin la solució" a través de la quantitat d'habitatges buits que tenen en propietat.

"La incorpración dels punts de la ILP al projecte de llei milloraria la imatge d'Espanya", ha dit Cándido Méndez "La incorpración dels punts de la ILP al projecte de llei milloraria la imatge d'Espanya", ha dit Méndez, que veu el problema de l'atur juvenil i el dels desnonaments com els dos problemes que Europa i el món veu a Espanya.

Els escraches continuaran

En resposta a preguntes dels periodistes, Colau ha explicat que els escraches se centren diputats del PP "perquè són els que no han donat suport a la ILP" i perquè "tenen majoria absoluta" de la qual depèn l'aprovació de la ILP. I ha enviat un encàrrec al PSOE quan ha dit que la PAH "no és un partit polític que hagi de valorar totes les coses que passen al país", quan ha estat preguntada pel cas dels ERO d'Andalusia. "És absurd que, perquè la democràcia actual no funcioni, nosaltres haguem de ser l'oposició. Aquesta no és la nostra funció".

"És absurd que, perquè la democràcia actual no funcioni, la PAH hagi de ser l'oposició" També ha dit que els escraches hi continuaran fins que s'acabi de tramitar la ILP i ha criticat la campanya de criminalització que el Govern està realitzant sobre aquestes accions que ha definit com "pacífiques". "És una falsa polèmica la de la violència. La violència és la que han exercit les entitats financeres que han portat al suïcidi en alguns casos. Això és el que té a veure el Govern".

Tant Colau com Toxo i Méndez veuen amb preocupació el "abisme" que separa la classe política de la ciutadania. "Els escraches es fan molts països i, aquí, els polítics estan tan blindats que desconeixen la realitat i es sorprenen per aquestes accions" que, ha explicat Colau, "apel·len a la consciència individual dels que prenen les decisions".

"És saludable en democràcia assenyalar els responsables" "És saludable en democràcia assenyalar als responsables. Tant sectors de la Policia com de la judicatura han coincidit que els escraches són legals i no hi ha criminalitat en ells", ha defensat la portaveu de la PAH, que ha deixat clar que demanen "que els polítics parlin amb nosaltres i que no segueixin la disciplina de vot del seu partit".

Però, després de quatre anys de mobilització, de lluita porta a porta paralitzant desnonaments i d'elevar la ILP fins al Congrés què més es pot fer perquè la ILP arribi a ser una llei com a tal? "Seguirem amb la pressió social i fent el que hauria de fer el Govern" ha dit Colau a Públic. "Defensarem als afectats cas a cas, als jutjats i parant les seves desnonaments. Encara ara no s'aprovi, no tirem la tovallola perquè les mesures de la ILP no caduquen.

Detecten tràfic de divises de Jordi Pujol Ferrusola per 32 milions d'€

L'Audiència Nacional ha obert una investigació a Jordi Pujol Ferrusola (foto), fill de l'expresident de la Generalitat, en detectar un tràfic de divises per valor de més de 32 milions d'euros en els seus comptes bancaris, entre els anys 2004 i 2012, han informat fonts jurídiques. A petició de la Fiscalia, demana informació a tres bancs sobre aquests moviments, registrats entre 2004 i 2012, i que van suposar sortides de diners a 13 països diferents. A Hisenda no li consta que el fill de l'expresident de la Generalitat s'hagi acollit a l'amnistia fiscal.

En concret, el jutge Pablo Ruz ha acordat, a petició de la fiscalia, sol·licitar a tres entitats financeres (Banc Mediolanum, BBVA i Credit Suisse) tota la informació en relació amb obertura de comptes i qualsevol producte financer titulars dels quals siguin Jordi Pujol Ferrusola.

Segons les mateixes fonts, el jutge es basa en un ofici enviat per Hisenda que constata que des del 30 de març de 2004 i el 28 de novembre de 2012 es van registrar en comptes d'aquests bancs 118 moviments de trànsit de divises per valor de més de 32 milions d'euros amb sortides a 13 països.

El jutge explica en el seu acte que "sense perjudici de la ulterior determinació de la seva concreta participació en aquestes operacions i l'origen o justificació de les mateixes que mereixeran l'oportuna valoració després de practicar les diligències que s'estimen pertinents per esbrinar els fets investigats", Hisenda també ha acreditat que no consta que s'hagi acollit a l'amnistia fiscal.

L'advocat de Pujol Ferrusola ha aportat documentació sobre algunes de les operacions realitzades pel seu client com al·legacions a l'informe d'Hisenda.

El jutge arxiva la querella de Jordi Pujol contra dos periodistes de 'El Mundo'

El Jutjat d'Instrucció 24 de Barcelona ha decretat l'arxiu de la querella de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol contra els periodistes d'El Mundo Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta per les informacions del 16 i 17 de novembre sobre suposades comptes personals en paradisos fiscals a les que Pujol va poder desviar part de les comissions il·legals del cas Palau. El magistrat entén que no hi va haver delicte perquè els reporters van actuar "amb intenció d'informar i no de calumniar ni injuriar".

Segons la interlocutòria, els fets atribuïts als dos periodistes no són constitutius d'infracció penal, ja que van informar a través de fonts que els van merèixer total credibilitat i "amb intenció d'informar i no de calumniar ni injuriar".

Pujol i el president de la Generalitat, Artur Mas, van presentar sengles querelles el 19 de març al jutjat de guàrdia de Barcelona per les informacions publicades, i es dirigien contra els periodistes Inda i Urreiztieta per un delicte d'injúries i calúmnies.

L'Audiència prepara l'indult de Pallerols i dos excàrrecs d'Unió

L'Audiència de Barcelona ha confirmat avui la resolució en la que va obligar a l'empresari andorrà Fidel Pallerols i als excàrrecs d'UDC Lluís i Vicente Gavaldà a ingressar a la presó per complir les penes de fins a un any i mig de presó que se'ls van imposar per frau en subvencions, però els dóna un termini de cinc dies perquè acreditin haver sol·licitat davant el Ministeri de Justícia de l'Opus Dei una petició d'indult, el que implicarà la suspensió de la pena a l'espera que el PP indulti als seus socis de feixisme a Catalunya.

Amb el vot particular d'un magistrat, la secció segona de l'Audiència desestima així els recursos que van presentar les defenses dels tres condemnats contra la interlocutòria que els obliga a complir les penes de presó fixades en la sentència que van pactar amb les acusacions, tot i ser inferiors a dos anys i no tenir antecedents penals. En una sentència de conformitat, l'empresari andorrà i l'exsecretari d'Organització d'UDC Vicenç Gavaldà van ser condemnats el gener passat a set mesos de presó cadascun i l'exdirector general d'Ocupació Lluís Gavaldà a any i mig pel desviament de subvencions públiques del cas Pallerols, en el qual el partit democristià va ser condemnat com a responsable civil subsidiari.

L'Audiència obliga els processats a complir les penes de presó imposades, encara que els dóna un termini de cinc dies perquè acreditin haver sol·licitat davant el Ministeri de Justícia una petició d'indult, el que podria implicar la suspensió de la pena a l'espera de que el Govern resolgui sobre el mateix.

El 'Suprem' tribunal de la dictadura absolt els xoriços Camps i Costa

L'ex-president de la Generalitat valenciana Francisco Camps (PP) ha ssigut absolt pel 'cas dels vestits' també per 4 vots contra 1 pel TS. Avui, quatre dels cinc magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol, que ha revisat a porta tancada l'absolució, tant de Camps com de Ricardo Costa, diputat i ex-secretari general del PP, declarada pel tribunal popular que els jutjava d'un delicte de suborn passiu impropi en la causa derivada del cas Gürtel, ha confirmat que a Espanya la Justícia depén del bando que va guanyar la guerra.

El tribunal es reuní per estudiar el recurs presentat pel PSPV, que va exercir l'acusació popular en aquest procés i que considera que hi va haver una 'manifesta contradicció' entre els fets declarats provats per part dels membres del jurat i el veredicte final. De fet, el PSPV és l'únic que hi va presentar un recurs; la fiscalia, no.

Els socialistes argumenten que el jurat no va adduir prou els motius de la decisió. També apunten a una presumpta infracció per haver vulnerat la tutela judicial efectiva, el dret d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics i el dret d'un procediment amb totes les garanties. Es basen en els nombrosos documents de comandes de vestits a noms de Costa i Camps a les botigues on compraven les empreses de la trama Gürtel.

En aquest sentit, el portaveu del PSPV a les Corts, Antonio Torres, va insistir ahir que hi havia prou elements per a fer fer un tomb a la resolució i que la sentencia recollia fets provats que no quedaven reflectits en el veredicte. 'Camps no va demostrar mai que s'havia pagat els vestits.' Per al PSPV, aquest cas no tracta 'únicament de tres vestits', sinó que té relació directa amb les adjudicacions de la Generalitat a la trama Gürtel. Per això creu que 'el suborn impropi era conseqüència de les adjudicacions que s'havien concedit per part de la Generalitat i d'un presumpte finançament irregular del PP en les seues campanyes'.

El ponent de la resolució serà el magistrat Juan Ramón Berdugo -amb un nom molt adient-, i completen la sala Carlos Granado, Joaquín Giménez, Manuel Marchena i Antonio del Moral.

Deneguen la nacionalitat a un immigrant per no saber el nom del florer de Rajoy

Després de 10 anys a Espanya, a Magou Ndoye, senegalès, li han denegat la nacionalitat espanyola. La denegació de la petició de concessió de la nacionalitat es va produir el passat 28 de gener al Registre Civil d'Almeria "en no haver-se demostrat el grau d'integració en la societat espanyola". Assegura que li van fer un qüestionari en el Registre Civil i que se li va denegar la nacionalitat perquè no va saber contestar quan li van preguntar el nom de l'esposa del president del Govern, Mariano Rajoy. Ara l'Audiència Nacional ha admès a tràmit el seu recurs.

"Li van fer un qüestionari de preguntes que no està reglat i no sé si es fa en altres províncies-assegura Marcelo Quilez, advocat de Ndoye-. No sé qui elabora les preguntes, però les hi hauria d'haver fet el titular del Registre i segons em va dir el meu defensat les hi va fer una funcionària. És una barbaritat absolutament il·legal. En aquest cas, anem contra el ministre de Justícia i anirem fins on faci falta", confirma el lletrat, especialitzat en defensar les causes dels senegalesos a Almeria, satisfet i sorprès per la celeritat de l'Audiència Nacional a admetre a tràmit el seu recurs.

Marcelo Quilez assegura que en el recurs ha "argumentat que es tracta d'una barbaritat. Deu haver milers d'espanyols que no saben com es diu la dona del president del Govern. No se li pot denegar la nacionalitat espanyola així a una persona que porta deu anys sol·licitant. més, això abans això no es feia. Ara els sotmeten a un qüestionari amb diverses preguntes, que en teoria ha de realitzar el titular del Registre Civil, però al meu client li va fer les preguntes una funcionària" que no caldria dir que hauria que enviar a l'atur per feixista i/o idiota.

Carlos Arce, coordinador de l'àrea d'immigració de l'Associació Pro Drets Humans, explica que "la lletra de la llei exigeix ​​que s'acrediti suficient integració al país. Així que la forma de fer-ho queda a discrecionalitat del jutge del Registre Civil. Uns ho solucionen a través d'una entrevista personal, altres han elaborat una bateria de preguntes estàndard. A nosaltres ens sembla que és un assumpte molt subjectiu, però si més no haurien de ser preguntes que la mitjana de la població espanyola pogués contestar".

Pagant taxes per un dret humà, al país del nazisme provincià


Es dóna la circumstància que Magou Ndoye sobreviu a la capital d'Almeria dedicat a la venda ambulant i ha hagut de pagar 568 euros per poder presentar el recurs davant les altes instàncies judicials, restant aquesta quantitat dels estalvis que tenia per poder enviar a la seva família i viatjar a Senegal. Segons manifesta el seu advocat, "afortunadament, la procuradora Madrid ha rebaixat els seus emoluments i jo no li cobrament, però ha hagut de pagar les taxes judicials de 400 euros. No sé si hi ha hagut més casos però està clar que els professionals de la Justícia estem indignats per aquestes taxes que es cobren i que estan impedint que molts ciutadans es decideixin a pledejar per manca de recursos. Jo, per descomptat, vaig a per totes i em satisfà plenament que l'Audiència Nacional hagi admès a tràmit el recurs i troba situat al ministre perquè es donin explicacions".

Fins i tot l'alcaldessa de barri de la zona on viu l'immigrant senegalès ha signat un escrit en el qual s'informa que aquest venedor ambulant està plenament integrat en la societat local, ia més s'han presentat una sèrie de signatures de ciutadans espanyols que confirmen la seva plena integració i denuncien el caràcter anticonstitucional de la mesura. En concret, l'alcaldessa de barri del districte sisè de Almeria, Mari Carmen Benigna Díaz, manté que "Magou Ndoye està integrat en la societat espanyola, amb bona conducta i adaptat adequadament als costums espanyols". El recurs va acompanyat de dos folis de firmes de ciutadans espanyols en la seva majoria, el que prova la integració en la societat de Magou Ndoye.

La procuradora dels tribunals a Madrid, Carmen Pérez Saavedra, afirma en el seu escrit que "la referida resolució produeix un greu perjudici al recurrent en considerar com a motiu de denegació un suposat insuficient grau d'integració que en res s'ajusta a la realitat de la situació en què es troba el nostre representat, resultant per això desacord amb el sentit de la Justícia intrínseca d'un Estat de Dret".

Pyongyang: "La península coreana es dirigeix ​​cap a una guerra termonuclear"

Els tambors de guerra a la península coreana s'escolten cada dia amb més força. Corea del Nord ha advertit aquest dimarts d'una imminent guerra termonuclear i recomana als estrangers abandonar el veí sud-coreà: "La península coreana es dirigeix ​​cap a una guerra termonuclear", diu un comunicat emès pel Comitè nord-coreà per la Pau a Àsia Pacífic, aconsellant a "totes les organitzacions internacionals, empreses i turistes que es preparin a mesures d'evacuació", per no patir les conseqüències d'una imminent contesa nuclear a la regió.

El Govern de Pyongyang va determinar divendres passat, data límit (fins a 10 d'abril) per garantir la seguretat dels diplomàtics al seu país, i va aconsellar als Estats que tenen representació diplomàtica a la capital sud-coreana, evacuar les seves ambaixades.

No obstant això, cap dels respectius països va retirar al seu personal de la capital sud-coreana. Alguns governs estimen fins i tot que es tracta únicament d'una amenaça de Pyongyang per pressionar al seu veí del sud i els seus aliats, amb Washington al capdavant.

La península coreana s'ha convertit en escenari d'una escalada de tensions des que el Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU) votés una nova resolució i sancions contra el Govern de Pyongyang, en represàlia per un assaig nuclear dut a terme el 12 de febrer.

El 30 de març, Corea del Nord va declarar que estava en "estat de guerra" contra Corea del Sud i ha advertit que qualsevol provocació per part de Washington i Seül deslligaria la guerra nuclear i les bases nord-americanes en els països de la regió com Japó serien blancs d'atacs de Pyongyang.

A més, el dilluns, Pyongyang va suspendre totes les activitats del complex industrial de Kaesong, situat a Corea del Nord i a 10 km de la frontera amb el Sud, i va ordenar als 53,000 treballadors nord-coreans abandonar el lloc de treball.

Porno sadomasoquista, la descàrrega més 'normal' del Vaticà

TorrentFreak, un bloc dedicat a informar de tot el que envolta el popular protocol d'intercanvi de fitxers BitTorrent, publica una suposada llista de CD, sèries i films descarregats des de l'estat més petit del món: el Vaticà. Així com s'hi detecta prou demanda de serials, les descàrregues des del microestat catòlic no demostren gaire interès per la música ni el cinema fet a Hollywood. Ara, les peticions tornen a pujar en el camp dels films pornogràfics, amb una certa tendència pel sadomasoquisme.

Entre les sèries descarregades pels residents del Vaticà, segons la investigació de TorrentFreak, hi ha 'Chicago Fire', 'Lightfields', 'Veïns' i 'Touch'. Quant als films comercials, s'han detectat baixades de tres títols: 'Love Actually', 'Snitch' i 'The Last Stand'.

'Però just quan la investigació començava a decaure, vam detectar algunes descàrregues que ens van disparar el pols. Sembla que així com els residents del Vaticà no s'interessen pel cinema de Hollywood, sí que gaudeixen amb films de continguts per a adults', s'explica al bloc.

La dama de ferro o la servent dòcil de l'establishment britànic?

Vicenç Navarro: La mort de la Sra Thatcher ha donat origen a una idealització de la seva figura que aquest article intenta contrarestar. La imatge que es dóna d'ella com la Dama de Ferro oculta una altra realitat que la va definir molt millor: la de ser servent dòcil de l'establishment britànic. Avui, els establishments conservadors i neoliberals britànics, americans o espanyols, entre d'altres, enyoren a la Sra Thatcher, una de les figures -com Ronald Reagan- més negatives i destructives que ha existit al segle XX.

Per què la promoció a Margaret Thatcher ara? Hi ha una percepció bastant generalitzada en cercles conservadors que el que es necessita en aquests moments difícils de crisi és un líder d'un govern que s'atreveixi a fer els canvis necessaris, enfrontant-se amb grups poderosos, responsables de la crisi. Entre aquests, es considera als sindicats com un dels més culpables de l'elevada desocupació. En la seva suposada "defensa egoista" dels seus propis interessos (atribuint-los una estretor de mires en preocupar-se exclusivament dels treballadors que ja tenen treball -els famosos "insiders"-), els sindicats estan dificultant la integració en el mercat de treball dels joves, les dones i altres col·lectius -coneguts com els "outsiders"-.

El que es requereix -se'ns diu- és que cal matar als sindicats i implementar, entre altres mesures, la facilitat d'acomiadar als treballadors amb contracte fix, fent més fàcil que els "insiders" es converteixin en "outsiders", de la qual cosa, paradoxalment, s'encarrega -segons ells- el descens de la desocupació. En aquesta interpretació dels fets, l'elevat atur a Espanya s'atribueix l'excessiu poder dels sindicats amb els quals ningú s'atreveix. El que cal és algú amb bemolls que els posi en cintura i, de passada, redueixi els drets socials i laborals adquirits, desmuntant l'Estat del Benestar doncs, no només aquest consumeix recursos que el país no té, sinó que la disponibilitat de tants beneficis socials estova a la ciutadania i li dóna excessiva seguretat, perdent la seva creativitat i actitud emprenedora. S'ha de reduir la suposadament excessiva protecció social per enfortir l'esperit emprenedor de la població. Competitivitat i dinamisme han de substituir col·laboració, solidaritat i seguretat.

Durant aquests anys de crisi hem vist el domini d'aquest pensament en centres financers, empresarials, mediàtics i polítics de països als dos costats de l'Atlàntic Nord.

El deteriorament de la situació econòmica que l'aplicació de les polítiques que deriven d'aquest pensament conservador i neoliberal estan creant, ha generat l'anomenada per part d'aquests centres a una figura política (que solia anomenar Caudillo, i ara es la defineix com "personalitat a qui no li tremolin les mans") per enfrontar-se amb els" poderosos ", com els sindicats, els funcionaris públics, les classe populars i una llarga llista de sectors de la població que no es caracteritzen precisament per tenir gran poder econòmic, financer, mediàtic o polític.

En realitat, "valentia o masclisme polític" és atrevir-se a enfrontar amb els febles, en representació dels poderosos.


El que la pel·lícula no diu


Un exemple d'aquest supòsit coratge polític és l'anomenada Dama de Ferro, Margaret Thatcher, la figura política a la Gran Bretanya que ha estat més dòcil i servil cap als grups més poderosos d'aquell país (des de la City, el centre financer d'aquell país, al gran món empresarial). Tal "líder" era un mer instrument de tals poders, realitat ocultada en la pel · lícula "La Dama de Ferro", (que idealitza tal figura fins a nivells hiperbòlics).

Lluny de ser la figura antiestablishment britànic com la pel·lícula presenta, Margaret Thatcher va ser un producte de tal establishment, promocionada pel mateix. Gran Bretanya (un país on vaig viure durant diversos anys) és un país on classe social adquireix una dimensió molt marcada en la vida quotidiana de la població. Tal establishment britànic sempre s'ha preocupat de la imatge que el seu instrument polític (el Partit Conservador) dóna cara a la població.

La procedència social dels seus dirigents dóna una imatge que preocupa a l'establishment. Per això, en un moment de gran agitació social, tal establishment necessitava dirigents que no procedissin de les classes dominants, que trenquessin aquesta imatge. Thatcher, filla de botiguers, i Major, fill d'un aturat, van ser figures triades per trencar amb aquella imatge que, tot i aquests canvis, el Partit Conservador continua tenint (David Cameron és fill d'una família amb una gran fortuna).

Thatcher va ser una figura promoguda per l'establishment amb l'objectiu de destruir als sindicats, el grup central i més radical, va ser el sindicat de miners. Va reduir també la protecció social, fins a tal punt, que la mortalitat en la majoria de sectors populars (tal com ha documentat extensament Richard G. Wilkinson en el seu llibre Unhealthy Societies) va créixer durant el seu mandat, incloent les taxes de suïcidi, homicidi, i alcoholisme , apareixent de nou un problema que havia desaparegut: la fam, especialment entre els nens, i molt en particular en les regions més pobres, com Yorkshire, Escòcia, i el País de Gal · les (veure "The Iron Lady: the Margaret Thatcher Movie we do't need", de Laura Flanders. The Nation. 04.01.12).

El film mostra als sindicalistes com violents, vociferadores i irracionals però mai s'explica perquè les classes populars i els sindicats es van rebel·lar contra les condicions miserables que les polítiques thatcherianes estaven imposant a la classe treballadora de Gran Bretanya. Va ser ella qui va fer famós la dita que "creiem en la lluita de classes i vencerem". Thatcher, com Reagan als EUA, va intentar crear una cultura en què totes les víctimes del sistema darviniano que ella aspirava a establir, es sentissin responsables de la seva pròpia situació.

Thatcher com a feminista?

Però el que arriba a nivells absurds en la pel · lícula és presentar a Margaret Thatcher com a feminista, la qual cosa ha originat protestes generals en cercles feministes als dos costats del Nord d'Amèrica. Com ha indicat NOW (la major associació feminista dels EUA), Thatcher va ser la dirigent britànica que va retallar amb més intensitat els drets de les dones a Gran Bretanya. El seu propi menyspreu cap a les feministes i les seves retallades en drets laborals i socials va danyar extensament a les dones britàniques.

El seu profund reaccionarisme la va portar també a donar suport a les dictadures més reaccionàries que hi ha al món, incloent la del General Pinochet, convertint-se en un dels seus màxims defensors. I les seves polítiques neoliberals van ser la causa de la crisi que estem veient aquests dies a Europa.

Però el seu cinisme arribar a l'extrem de crear una guerra (The Falklands War, la guerra de les Malvines) per intentar recuperar la seva popularitat, punt que sí es reconeix en la pel · lícula, i que els seus promotors presenten com a exemple d'equilibri en l'anàlisi de tal figura. Però tal presentació crítica (excepcional en la pel · lícula) de Margaret Thatcher està molt poc desenvolupada, ja que no assenyala prou el plantejament oportunista en la programació de la guerra que Thatcher va realitzar, i que ha estat clarament documentat en els mitjans.

Avui, els establishments conservadors i neoliberals britànics, americans o espanyols, entre d'altres, enyoren a la Sra Thatcher, una de les figures -com Ronald Reagan- més negatives i destructives que ha existit al segle XX.

Mor l'escriptor José Luis Sampedro als 96 anys d'edat

L'escriptor, humanista, economista i acadèmic José Luis Sampedro ha mort als 96 anys a Madrid. Tot i que va morir a la matinada, per exprés desig de l'escriptor, la notícia de la seva mort no s'ha conegut fins aquest matí perquè volia «anar-se'n de manera senzilla i sense publicitat», segons ha declarat la seva vídua Olga Lucas, amb la qual s'havia casat el 2003.

«Ens va dir que volia beure 1 Campari, així que li vam fer un granissat de Campari. Em va mirar i em va dir: 'Ara començo a sentir-me millor. Moltes gràcies a tots'. Es va dormir i al cap d'una estona va morir», ha relatat la seva vídua.

Segons ha assenyalat, a Sampedro «li donava por el circ mediàtic al voltant de la mort dels famosos» i per això va deixar escrit que només havien anunciar la seva mort «quan ja estigués incinerat».

Autor de 'La sonrisa etrusca' o 'L'ombra dels dies' i un dels més actius crítics de l'actual situació social i econòmica, ha estat incinerat aquest matí al cementiri madrileny de l'Almudena en la més estricta intimitat.

Nascut l'1 de febrer de 1917 a Barcelona, ​​Sampedro va viure a Tànger fins als 13 anys. El 1936 va ser mobilitzat per l'Exèrcit republicà i va combatre en un batalló anarquista. Va estudiar Ciències Econòmiques i va començar a treballar al Banc Exterior d'Espanya, però en paral · lel a la seva activitat professional com a economista també donava classes a la universitat i va començar a publicar diverses obres.

Fu un autor compremetido amb el seu temps. Un compromís que va demostrar en nombroses ocasions, últimament amb el seu suport als indignats i el moviment 15-M.

L'abril de 2012, va subscriure el manifest 'Madrid-Donostia. Pau i democràcia per al País Basc', on 500 personalitats instaven el Govern espanyol a donar passos cap a la solució i complir amb les demandes de la Declaració de Aiete.

El 2011, el Ministeri espanyol de Cultura li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria literària.

Entre la seva obra literària es poden destacar obres com 'Octubre, octubre' (1981), 'La sonrisa etrusca' (1985), 'La vella sirena' (1990), 'Real Lloc' (1993), 'L'amant lesbià' ( 2000), 'Escriure és viure' (2003), 'El camí del drac' (2006), 'La ciència i la vida' (2008) i 'Reacciona' (2011), el seu últim llibre. Però el seu treball s'estén al camp econòmic on publicar, entre d'altres, 'Sobre política, mercat i convivència' (2006), o 'Economia humanista. Més que xifres '(2009).

Xavier Martorell va espiar regidors d’Unió amb diners del Barça

El director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat va plegar fa unes setmanes com a president de CDC a Sant Cugat després que es conegués que havia encarregat diverses tasques a Método 3 tant des del partit com des de l'entitat esportiva.

Nou capítol en el cas de l’espionatge polític. El 2010, Xavier Martorell [a la imatge], director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, va encarregar a l’agència Método 3 l’espionatge de dos regidors d’Unió a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i va carregar la factura, que ascendia a 11.600 euros, al Futbol Club Barcelona, on en aquell moment ocupava el càrrec de responsable de seguretat. La informació la revela aquest dimarts El Periódico i complica encara més el futur de Martorell com a alt càrrec del Govern, tenint en compte que setmanes enrere ja es va demanar la seva dimissió per aquest escàndol.

Els espiats van ser Xavier Amador i Joan Recasens, en aquell moment companys de l’actual director de presons al grup municipal de CiU a Sant Cugat. En els dossiers de Método 3 hi consten dades sobre l’historial laboral i els comptes bancaris i propietats dels dos regidors d’UDC. Així, per exemple, el rotatiu publica que l’agència va informar que Amador compta, juntament amb la seva dona, amb una casa de la Floresta i dos cotxes i que els seus ingressos a l’època només provenien del consistori. Pel que fa a Recasens, que actualment és diputat al Parlament, l’informe exposa que compta amb una casa a Sant Cugat, un terreny, un edifici industrial i un magatzem a Rubí, a banda de quatre cotxes. Ambdós polític democristians han denunciat l’espionatge a la policia.

A final de febrer, Martorell va plegar com a president de CDC a Sant Cugat arran dels encàrrecs que havia fet a Método 3, tant des del partit com des del Barça. El polític hauria contractat l’antiga agència de detectius per fer una auditoria de seguretat a la seu de la formació a Sabadell i, segons algunes informacions, també per espiar Felip Puig, a instàncies de Germà Gordó, actual conseller de Justícia. Com a responsable de seguretat del Barça al final de l’era Laporta, Martorell està darrere de l’espionatge a quatre vicepresidents del club i a diversos jugadors i empleats. La setmana passada es va anunciar la imputació de l’exvicepresident econòmic Ferran Soriano i l’exdirector general Joan Oliver per l’escàndol de l’espionatge al Barça, arran d’una querella presentada per l’actual junta directiva, que presideix Sandro Rosell.

La PAH convoca concentracions aquest vespre a totes les seus del PP

Més d'un centenar de representants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) del Principat va decidir dissabte, en una reunió en un bloc de pisos ocupat a Salt (Gironès), d'intensificar les accions de protestes, malgrat la campanya de desprestigi del PP i d'alguns mitjans de comunicació afins. Van acordar concretmanet de fer concentracions massives davant totes les seus del PP a les set del vespre per demostrar l'oposició a la nova llei hipotecària.

Les plataformes, a més, van respondre el conseller d'Interior català, Ramon Espadaler, que havia assegurat que en cada escarn hi hauria els mossos. 'La intenció és fer una cortina de fum per no parlar de la corrupció i els defectes del govern', va dir el portaveu de la PAH de Lleida, Eduard Baches.

Segons les diverses plataformes, ja hi ha set edificis sencers ocupats, un d'ells a comarques gironines i els sis altres a la demarcació de Barcelona. 'Els tenim dedicats a persones desnonades perquè no és sostenible que hi hagi tants blocs buits, gairebé 100.000 pisos, i tanta gent que necessita un habitatge', va assegurar el portaveu de la PAH de Lleida.

Des de les associacions denuncien la nova llei de Protecció de Deutors Hipotecaris i Lloguer Social que promou el PP i que, en principi, estava inspirada en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. No obstant això, els diversos portaveus de les plataformes denuncien que aquesta proposta és un insult per a les persones desnonades i que no presenta cap de les idees principals de la ILP.

'No és que sigui descafeïnat sinó que descarta les nostres demandes, no té en compte ni la dació en pagament, ni l'aturada dels desnonaments ni la promoció del lloguer social', va assenyalar la portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera. La cap de l'associació gironina denuncia que es tracta d'un projecte amb molta mala fe i que el PP 'continua defensant els bans, els poders econòmics i anant en contra la ciutadania i el bé comú'.

'En una part del text es diu que una persona, després de cinc anys de perdre l'habitatge, podrà veure condonat una part del deute si pot pagar el 65% d'ell. El 99% dels afectats no poden fer-ho i una condonació parcial no serveix per a res', explica Afuera. Segons la portaveu aquesta mena de idees 'són una vergonya i demostren que els polítics, els diputats i totes les institucions giren l'esquena als ciutadans'. 'Per això continuarem amb la lluita i la pressió fins que canviïn d'actitud i vegin la realitat social', afegeix.