dilluns, 31 de gener de 2011

Israel defensa Mubarak i amenaça a ses "democràcies" aliades

El president d'Israel, Shimon Peres, ha estat el primer dirigent sionista a manifestar descaradament el seu suport al dictador egipci, Hosni Mubarak, en expressar la seva posició sobre la revolta egípcia: "Sempre hem tingut i tenim gran respecte pel president Mubarak. No diem que tot el que faci sigui correcte, però va fer una cosa per la qual li estem agraïts: Mantenir la pau a l'Orient Mitjà", interpretant com a pau la repressió i els crims contra el seu poble del titella de l'OTAN i soci d'Israel.

Això ha afirmat Peres en una cerimònia a sa residència oficial en l'acte de recepció de credencials de nous ambaixadors, segons ha informat l'emissora de ràdio de l'Exèrcit israelià. Peres ha insistit que un règim fanàtic i religiós a Egipte -com el sionista i racista que ell governa- no serà millor que la falta de democràcia, com ja passa a Israel i les plutocràcies de l'OTAN.

Es tracta de la primera vegada, des que el passat dimarts començaran les multitudinàries protestes a Egipte, que un alt càrrec israelià dóna suport a un o altre bàndol.

Segons informa avui el diari Haaretz, Israel ha demanat a EUA, la Xina, Rússia i diversos països europeus que baixin el to de les seves crítiques a Mubarak per preservar l'estabilitat a la regió.

Por a l'ascens dels Germans Musulmans

Fonts oficials no identificades citades pel rotatiu van assenyalar que el Ministeri d'Afers Exteriors israelià va enviar el dissabte un comunicat a diverses de les seves ambaixades, per demanar als ambaixadors que facin èmfasi davant les autoritats locals de la importància que per a Israel té l'estabilitat a Egipte.

Mubarak és el principal soci d'Israel a la regió i la seva col.laboració és essencial per mantenir el bloqueig sobre la franja de Gaza i aïllar el moviment islamista Hamàs, que governa aquest territori palestí.

Israel tem que la seva caiguda pugui donar lloc a l'ascens al poder dels islamistes Germans Musulmans, el que contempla com un important risc estratègic.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja va alertar aquest diumenge que cal garantir el manteniment de la pau amb Egipte, governi qui governi al Caire.

"Els nostres esforços se centren en mantenir l'estabilitat en la nostra regió", va expressar el cap de l'Executiu, que va afegir que la pau entre Israel i Egipte "ha continuat durant més de tres dècades i és el nostre objectiu garantir que aquestes relacions continuïn amb qualsevol esdeveniment que tingui lloc".

Les oligarquies demanen "contenció" i "diàleg"

Netanyahu va declarar als membres del seu Gabinet que és moment de mostrar "responsabilitat, temprança i màxima consideració" i els va demanar màxima cautela.

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va instar ahir el Govern egipci a iniciar un procés de diàleg amb l'oposició per garantir una transició a "una democràcia real", sense especificar si es referia a quelcom com el que han fet a l'Afganistan i l'Iraq.

Des d'Europa s'ha demanat també a Mubarak contenció amb els manifestants i la introducció de "reformes". Mahmoud Wagdi ha estat nomenat com a nou ministre egipci de l'Interior per Mubarak, segons Xinhua.

"Els (nord) americans i els europeus s'estan deixant-se portar per la seva opinió pública i no estan tenint en compte els seus interessos reals",
va dir al Haaretz un alt càrrec israelià.

"Encara que critiquin a Mubarak han de fer que els seus amics sentin que no estan sols. Jordània i Aràbia Saudita estan veient les reaccions d'Occident, com tot el món està abandonant a Mubarak, i això tindrà serioses implicacions", va advertir.

8 detinguts -3 alcaldes, regidors i empresaris- a Galícia per corrupció

Vuit persones han estat detingudes per presumpta comissió de delictes contra l'Administració Pública, com a tràfic d'influències, prevaricació i suborn, així com de falsificació en documents. Entre els arrestats hi ha l'alcalde José Manuel Traba (foto) i dos regidors de Fisterra del PP; l'alcalde de Cee, Ramón Ramiro Vigo, un independent recolzat pel PSOE, i l'alcalde de Mazaricos, José Manuel Santos, també del PP.

En total s'han realitzat vuit registres, entre els quals es troben els tres ajuntaments esmentats i altres de caràcter domiciliari. La Policia Nacional encara es troba en els consistoris ja que les inspeccions encara no han acabat, informa TVE.

L'alcalde de Cee continua detingut a l'interior de l'ajuntament, on agents de la Policia estan examinant la documentació intervinguda. Així ho ha confirmat el regidor Daniel Oca, del BNG, en l'oposició municipal, a Efe.

A les portes del consistori han apostat sis policies que impedeixen el pas. Un total de cinc furgons policials, amb uns quinze agents, es mantenen aparcats a les proximitats de l'edifici.
L'operació està oberta

L'Operació Orquestra l'ha dut a terme la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Prefectura Superior de Policia de Galícia amb seu a la Corunya.

Aquesta operació, ordenada pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Corcubión i dirigida per l'Audiència Nacional, està oberta i no es descarten noves detencions. A més, s'ha decretat el secret de sumari.

Segons informa La Veu de Galícia, en els registres la Policia Nacional ha buscat informació relacionada amb una empresa constructora de Muxía per adjudicacions públiques a la Costa da Morte.

El PSOE demana "respecte institucional"

A més han estat detinguts tres industrials de la zona. Els ajuntaments de Fisterra i Mazaricos estan governats pel PP i el de Cee, per un independent recolzat pel PSOE.

El secretari general dels socialistes gallecs, Pachi Vázquez, ha ofert "la màxima col.laboració amb la Justícia" ja que "és la nostra obligació".

A més, ha demanat "respecte institucional" per a tots els consistoris i ha assegurat no saber el perquè de l'operació.

EUiA recolza la revolució a Egipte

Dissabte al vespre, unes 200 persones es van concentrar a la Pl. Sant Jaume de BCN per a donar suport a la revolució que s’està produint a Egipte i també per denunciar la repressió que Mubarak està exercint contra el poble egipci, que ja ha produït més d’un centenar de morts i milers de ferits.

La responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA, Àngels Tomás, va participar en la protesta juntament amb integrants de la Comunitat Palestina a Catalunya i la seva presidenta, Salam Almaslamani, i amb diversos membres de la Plataforma Aturem la Guerra.

Els ciutadans egipcis a Barcelona van cridar “Ves-te’n Mubarak” i “Egipte lliure” i van demanar que s’estigui alerta i que les autoritats catalanes i espanyoles pressionin al govern egipci.

L'Ateneu Roig també a Badalona

Amb l'objectiu de convertir-se en un espai de trobada generacional, cultural i molt dinàmic, així ha ha nascut l'Ateneu Roig de Badalona. Un espai de producció, difusió i dinamització cultural que surt de l'iniciativa d'un grup de persones, procedents de l'Associació de Veïns de Sant Mori de Llefià, amb la inquietud de desenvolupar un projecte cultural fet des del mateix barri.

"Fugim d'una cultura d'elit, volem fomentar la cultura de barri, amb el que sabem fer nosaltres mateixos, impulsar la creativitat dels propis veïns i veïnes que agafa des de la cuina fins a tallers d'arracades, presentació de llibres i col·loquis" va explicar la seva presidenta, Rosa Bofill.

El sentit d'aquest nou espai va molt més enllà. La idea, segons els seus promotors és la de recuperar la tradició i el sentit dels ateneus populars que van néixer arran de la Revolució Industrial, d'uns moments en què l'ensenyament, per exemple, no estava a l'abast de la classe obrera. D'aquesta manera, i en un context de crisi econòmica, els seus responsables volen recuperar la idea de la tasca col·lectiva per fer front als problemes. A l'Ateneu Roig, situat a Llefià es podran fer activitats, compartir espais, compartir temps i coneixements.

Exposicions, i altres activitats

De moment a l'Ateneu ja es pot visitar una exposició anomenada Roig i Violeta, un homenatge a les dones lluitadores de l'Associació Cultural Roig. El mateix dia de la inauguració, el passat divendres, també es va portar a terme la primera activitat. Un cinefòrum del documental GUERRA DEL AGUA i un sopar bolivià. "La idea es obrir el centre a totes les entitats, i tota la gent que tingui idees, per configurar l'agenda d'activitats" va explicar el vicepresident de l'Ateneu Roig Badalona, Jordi Garcia.

També foren presents membres de la Fundació Pera Ardiaca, del PCC, i el representant d'EUiA al Partit de l'Esquerra Europea i president de Dempeus per a la Salut Pública, el Dr. Antoni Barbarà.

De moment l'Ateneu ja compta amb espai de lleure, sales de reunions i aquesta participació en la programació d'agenda, però està previst també crear un espai WI-FI, i una publicació, entre altres coses. De moment es pot seguir la seva activitat a la seva pàgina web.

Per què tot això sigui possible, l'Ateneu necessita tenir socis, tothom pot formar part d'aquest ateneu, només ha d'adreçar-se als seus responsables i pagar un quota molt econòmica. La seu de l'Ateneu comparteix espai amb l'AV Sant Mori aprofitant la seva remodelació i l'ampliació de les seves dependències; està situat a la carretera antiga de València, 60 A, de Badalona.

CCOO i UGT: "L'acord de pensions és una reconducció substancial de les propostes del Govern"

"Amb l'acord de pensions, CCOO i UGT han aconseguit -en paraules de Fernando Lezcano, portaveu de CCOO- jugular la pretensió del Govern de fer obligatòria la jubilació als 67 anys". En la mateixa lògica, Carlos Bravo, responsable de Seguretat Social i representant de CCOO a les negociacions en matèria de pensions, ha afirmat que "els sindicats han aconseguit una reconducció substancial de les propostes del Govern". Foto: Carlos Bravo i Fernando Lezcano en la roda de premsa.

Així ho han afirmat en roda de premsa, en la qual els secretaris confederals de Comunicació i de Seguretat Social de CCOO i d'UGT han explicat l'acord assolit amb el Govern en matèria de pensions.

L'acord en matèria de pensions ha estat valorat pels responsables sindicals i, fins i tot, han realitzat una crida al PP i als partits polítics de l'esquerra a sumar-se a l'acord, un cop CCOO i UGT han aconseguit durant la negociació "neutralitzar, reconduir i reorientar" les mesures que pretenia imposar l'Executiu en matèria de pensions.

Els sindicats han aconseguit "corregir considerablement" la posició del Govern, de manera que, segons el parer de Fernando Lezcano, per entendre la importància i dimensió de l'acord cal "establir les comparacions amb el que pretenia imposar el Govern". El portaveu de CCOO ha estat rotund al respecte: "Estava en joc la viabilitat i el futur de les pensions, i "hem aconseguit jugular la pretensió de fer-la obligatòria la jubilació als 67 anys".

Un acord que enforteix el sistema de pensions i l'equitat del mateix


Carlos Bravo, secretari confederal de Seguretat Social de CCOO, que ha participat en les negociacions juntament amb Carmen López, la seva homòloga de l'UGT, ha estat també categòric quan ha afirmat que CCOO i UGT han "reconduït substancialment les propostes del Govern". "És un acord coherent que aborda una reforma en la lògica que necessita el sistema de pensions", va afegir, "i que respon als reptes futurs en matèria demogràfica i de finançament".

Segons va explicar Bravo: "La lògica d'aquest acord no és la retallada de drets", i sí poder parlar d'un nou sistema d'accés a la jubilació, subratllant que més de la meitat dels treballadors i jubilats podria seguir retirant als 65 anys, i no tots als 67 anys com pretenia l'Executiu. També va assenyalar que hi haurà jubilació anticipada als 63 anys, sense necessitat que hi hagi un acomiadament o d'estar en situació d'atur, ja que aquesta opció es consolida com un dret individual i subjectiu: "L'edat de referència per a jubilar-se seguirà sent els 65 anys", ha conclòs.

Segueix la negociació


L'acord de pensions és l'element més destacat, però no l'únic, al qual s'han referit els responsables sindicals. Així, Fernando Lezcano va començar la seva intervenció en la roda de premsa destacant que "sense la iniciativa de CCOO i UGT presentada a la primavera de 2009, amb vista a assolir un gran pacte d'Estat, no es pot entendre el principi d'acord global assolit amb el Govern", del qual ha assenyalat que estan pràcticament ultimades les matèries relatives a pensions, negociació col.lectiva i la recuperació de les prestacions dels aturats sense altres ingressos.

Aquestes tres qüestions "prioritàries", segons va explicar, a les que s'incorporaran referències als empleats públics, la política industrial o les polítiques energètiques, entre altres, i que s'abordaran en Taules de negociació específiques, constituiran el contingut d'una declaració global en la qual es presentarà l'acord, després de la seva aprovació pels màxims òrgans de direcció de CCOO i UGT el proper 1 de febrer.

Finalment, s'ha referit a la reforma laboral, de la qual ha dit que ha perjudicat a les persones, recordant que "seguirem la batalla", i que en breu es podrà iniciar la recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular.

Vagues i protestes paralitzen Grècia

Una nova onada de vagues i protestes contra l'estratègia del govern començarà avui dilluns a Grècia i paralitzaran el transport públic a Atenes. Els treballadors del metro van declarar una vaga de 24 hores, i entre les 9 i les 14 s'interromprà la circulació d'autobusos. Els sindicats de transport sostindran una reunió per decidir com prosseguir amb les vagues que van començar el passat desembre.

Els sindicats del transport acusen el govern d'adoptar una postura falsa en les negociacions sobre la reforma en el sector i d'ignorar les exigències dels treballadors.

El govern planeja reduir el nombre d'empreses de transport, reduir el salari dels treballadors i disminuir la subvenció estatal. A més, segons la reforma, a partir de febrer el preu del transport públic per als ciutadans pujarà en un 20-40%.

Els treballadors de l'Institut de seguretat social (IKA) i els metges planegen iniciar la vaga el dimarts, 1 de febrer, i organitzar una manifestació davant del Ministeri de salut pública. Avui dilluns els sindicats farmacèutics decidiran si se sumen a la vaga.

El govern redueix els ingressos en el sector de salut pública i promou la liberalització de les anomenades "professions tancades", el que significa cancel.lació d'alguns privilegis per estimular la competència laboral i el creixement econòmic.

A partir del maig del 2010 l'executiu de Grècia es va veure obligat a prendre mesures rígides com la liberalització de professions tancades, la reforma del transport i de la seguretat social a canvi de l'ajuda financera del Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Unió Europea de 110.000 milions d'euros.

Aristide és a Cuba i vol tornar a Haití

L'expresident haitià, Jean Bertrand Aristide, que roman en exili forçós des de 2004, es troba a Cuba per raons mèdiques, segons va confirmar Inmaculada Nervil, directora de la Casa de Germanor Haitiana-Bolivariana i membre del Moviment Unit Socialista Haitià que pressiona pel retorn del expresident a la nació caribenya al febrer.

"Es troba a Cuba per raons de sa visió. Els metges sud-africans (on es trobava fins el seu viatge a Cuba) van aconsellar que havia de rebre tractament en un clima tropical", ha afirmat Nervil, que va dir haver-se comunicat amb els assessors de l'expresident.

L'activista haitiana-veneçolana ha afirmat a més que els moviments socials aprofitaran la seva estada en un país membre de l'Aliança Bolivariana dels Pobles de La nostra Amèrica (ALBA) per instar els governs pertanyents al bloc que exigeixin al president haitià, René Préval, que renovi el passaport d'Aristide, permetent així el seu retorn a Haití.

"La Constitució proclamada el 1987 diu que cap haitià pot romandre a l'exili", ha afirmat Nervil, que considera que Préval "té l'obligació de permetre la renovació del passaport d'Aristide, que és l'única raó que impedeix el seu retorn".

Setmanes enrere el mandatari va expressar que es trobava a punt per tornar, quan l'hi permetessin.

Vetlla pel retorn


Així mateix, va anunciar que es projecta l'organització de vigílies tant a Caracas com a Puerto Príncipe per demanar el retorn del popular líder haitià: "A partir del 7 de febrer esperem el retorn d'Aristide. Aquesta és una data emblemàtica per a nosaltres, ja que és el dia en que, en el 1990, es va produir la sortida del poder del dictador (Jean Claude Duvalier) a Haití", ha afirmat.

Nervil va advertir a més sobre les "campanyes mediàtiques" i els "jocs de l'imperi" a través dels quals s'intenta instal.lar la idea que el retorn de l'expresident, del partit Fanmi Lavalas que està proscrit, podria produir un caos: "Així ho va difondre l'ONG adscrita a l'ONU, Caleta Haití", va dir.

Egipte: Fugues de les presons i cadàvers amuntegats

Desenes de cadàvers jeien a terra prop d'una presó al Caire al matí d'aquest diumenge, quan un motí va tenir lloc a la nit i hi va haver trets durant la fugida dels presoners, s'ha sabut d'una font dins dels serveis de seguretat, que no va poder aclarir les circumstàncies de les morts i es limita a citar "trets efectuats des de l'interior i fora de la presó", Abu Zaabal.

La presó d'Abu Zaabal està situada en una zona desèrtica a la carretera des del Caire a Alexandria, 100 quilòmetres al nord de la capital. Diversos casos de presons abandonades i fugides massives s'han registrat a tot el país des del començament de la revolta sense precedents contra el règim de Hosni Mubarak en el poder des de 1981.

Milers de presos s'escaparen de la presó per la nit, després d'un motí a la presó de Wadi Natron, 100 km al nord del Caire, durant la qual es van apoderar de les armes dels guàrdies de la presó, d'acord amb la mateixa font.

Entre els presos hi ha presos polítics i islamistes així com delinqüents comuns.

Trenta-quatre membres, inclosos els dirigents de la Germandat Musulmana, la primera força d'oposició, arrestats dijous, també van ser capaços de sortir d'aquesta presó, segons l'advocat de la Germandat Abdel Moneim Abdel Maqsood.

Comunicat de Ahmed Sa'adat des de la presó de Nafha

En resposta a les últimes negacions de responsabilitat pel segrest del camarada Ahmed Sa'adat, secretari general del Front Popular per l'Alliberament de Palestina, per Tawfiq Tirawi, Saadat ha fet la següent declaració des de la seva cel.la d'aïllament a la presó de Nafha, centrant-se en la responsabilitat no només de Tirawi, ans de l'ANP en el seu conjunt, i la seva política de cooperació en seguretat amb els ocupants israelians:

Comunicat del Camarada Sa'adat: La cooperació transnacional sobre la seguretat de l'Autoritat Palestina és responsable de la meva detenció. "La meva posició sobre els detalls que es van comunicar sobre la meva detenció, el 15 gener 2002, és que l'Autoritat Nacional Palestina és responsable de la nostra detenció i el nostre empresonament i del crim de l'acceptació de l'acord per empresonar-nos a Jericó i després, més tard, el nostre trasllat de la presó de Jericó, al març de 2006.

Aquest acord sobre Jericó era il.legítim i sobre tot per a mi [l'empresonament de Sa'adat va ser considerada infundat i il.legal pel Tribunal Superior de Palestina]. Reflecteix la política de cooperació per a la seguretat i l'acceptació per l'AP, en que els seus òrgans de seguretat juguen el paper dels agents per protegir la seguretat d'Israel.

Hi ha tants exemples de lluitadors per la llibertat que van sacrificar les seves vides i la seva llibertat com preu d'aquesta política, incloent-hi els elements de resistència procedents d'Al Fatah. Com ja he dit en el passat, el principal responsable de la meva detenció és Iàsser Arafat i tots els caps de seguretat van estar involucrats en una o altra manera en el procés d'arrest i detenció, incloent-hi Tawfiq Tirawi. Va participar en l'engany i va ser un dels que va orquestrar aquest frau per arribar a la meva detenció, tenint darrere de l'escenari els arranjaments per a la meva detenció.

El que em preocupa és la continuació de la mateixa política amb l'slogan del respecte de les obligacions dels acords vergonyosos que no tenen cap valor amb l'ocupació. Això significa que els lluitadors per la llibertat encara estan pagant el preu del crim d'acords, en matèria de seguretat i la cooperació de seguretat, amb l'ocupació. El que em preocupa més no és la condemna de qualsevol persona en particular, sinó el camí que segueix en peu i encara ofereix serveis gratuïts a les forces d'ocupació contra la resistència palestina.

Ahmed Sa'adat, secretari general del Front Popular per l'Alliberament de Palestina, des de l'aïllament a la presó de Nafha.

Mubarak, titella sanguinari de l'OTAN

El president egipci, Hosni Mubarak ha governat durant 30 anys Egipte, el país més poblat del món àrab, amb mà de ferro i actuant en política exterior com a mediador de l'Orient Mitjà. Igual que altres estadistes àrabs, Mubarak va ser un militar que va canviar les armes per la política.

Nascut el 1928 al Delta del Nil, es va fer pilot de combat i el 1973 va exercir un important paper durant la guerra del Yom Kippur contra Israel com a cap de la Força Aèria egípcia.

Va ocupar aquest càrrec fins a 1975 quan el president Anuar el Sadat va nomenar el seu vicepresident. El 1981, l'assassinat de Sadat va convertir sobtadament en president.

Des de llavors, Mubarak ha governat ininterrompudament Egipte durant gairebé tres dècades en què es va centrar en garantir la seguretat del país i la pau a l'Orient Mitjà, alhora que s'assegurava la seva permanència en el poder.

Home d'ideologia indefinida i sense un especial carisma, va recollir el llegat del seu antecessor, Anuar el Sadat, amb el propòsit de convertir-se en el principal catalitzador de l'Orient Mitjà i mantenir la pau amb Israel.

Amb aquesta política i amb l'ajuda dels Estats Units va aconseguir llaurar-se una reputació com a estadista i convertir-se en l'aliat d'Occident a la regió.

A l'interior del país, va exercir un control ferri, ajudat per la Llei d'Emergència, vigent durant tot el seu mandat. Aquesta llei va adquirir justificació quan amb ella es va aconseguir contenir l'onada de terrorisme islàmic que va sacsejar Egipte en els anys 90, però també li va servir a Mubarak per escombrar l'oposició política al seu règim.

Amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme, la Llei d'Emergència permetre suspendre les llibertats de premsa i associació, va ampliar els poders dels òrgans de seguretat i anul.lar drets civils i polítics com el dret a la vaga, o ser assistit per un advocat en cas de ser detingut.

En matèria econòmica, Mubarak va continuar amb la liberalització econòmica, però sense tocar els subsidis als productes bàsics per garantir la pau social.

Egipte va viure durant anys una etapa d'estabilitat política i econòmica en la qual les eleccions es van reduir a una ratificació del governant Partit Nacionalista Democràtic (PND).

No obstant això, a poc a poc, la manca de llibertats polítiques, la corrupció, les creixents diferències socials i la pobresa (prop del 40% dels 80 milions d'egipcis viuen amb menys de dos dòlars al dia, segons estadístiques internacionals) van fer que les forces d'oposició hagin guanyat terreny.

Progressar en especial els Germans Musulmans, un grup il.legalitzat però semitolerado pel Govern. La repressió de l'islamisme i l'obstinació de Mubarak a mantenir la pau amb Israel, també li van valer l'enemistat de molts egipcis.

El 2005, Mubarak-pressionat, segons sembla, pels EUA-va donar senyals d'una tímida obertura i va permetre la concurrència de diversos candidats a les eleccions presidencials, una novetat, tenint en compte que fins llavors ell era l'únic candidat i era elegit mitjançant un plebiscit.

Així, en les eleccions presidencials de 2005, els egipcis van tenir la possibilitat de votar a un altre president, encara que el 88,5 dels que van acudir a les urnes (només va votar el 23 per cent de l'electorat) van optar per seguir amb Mubarak.

En les eleccions parlamentàries celebrades a finals de 2005, però, els Germans Musulmans-que es van presentar com a independents-van obtenir un històric 20%.

Cinc anys després, al desembre de 2010, el partit de Mubarak va tornar a guanyar els comicis legislatius amb 420 escons, els independents van obtenir 70 i l'oposició integrada per diversos partits es va fer amb catorze.

El passat 25 de gener, va començar a Egipte una onada de protestes-inspirades en la revolta de Tunísia i convocades via internet-en demanda de reformes polítiques i econòmiques i de la dimissió de Mubarak.

Mubarak ha imposat el toc de queda i en el seu discurs més recent ha anunciat el canvi de govern i promès reformes, però no ha expressat cap intenció d'abandonar el poder.

Un veí de Vilafant denuncia que la seva germana és un nadó robat

"Els meus pares sempre han sabut que la meva germana no havia mort sinó que els l'havien robat", diu en Ricardo López. Ell és un dels demanants dels gairebé 300 casos de "nens robats" que aquest dijous van presentar-se davant la Fiscalia de l'Estat. El seu cas es remunta a l'any 1963 quan la seva mare va arribar a Vilafant provinent de Màlaga i, als tres dies de ser aquí, es va posar de part a l'antic Hospital la Caritat de Figueres. Foto: El president d'Anadir, Antonio Barroso (esquerra), presenta la denúncia col.lectiva a la Fiscalia General.

"La nena va néixer a les deu del vespre del 27 de març d'aquell any i els van dir que tot havia anat bé", explica. Fins i tot, la seva mare va sentir plorar la criatura durant la nit des d'una habitació propera, on l'havien instal·lat. "El matí una monja i un capellà els van dir que la nena havia mort i que no la podien veure, tot i les exigències del meu pare, per evitar-los dolor i que ja l'havien enterrat en una fossa del pati de l'hospital", explica. Així va començar, diu, la troballa del registre civil "fals" i les incerteses.

"Eren altres èpoques i l'Església s'havia de respectar", explica en Ricardo. I és que durant anys van intentar investigar què havia passat "però no tenien diners per assumir-ho". L'any 1993 van anar al programa Quién sabe dónde on, diu, van trobar un certificat d'un bateig amb dades que corresponien i on constava com a mare una dona anomenada Clara Martin Prieto, "precisament, el nom que apareixia com el de la meva mare al registre, en lloc de Carmen, que és com es diu i una nena sense nom".

També constava al registre que la critatura tenia sis mesos "en lloc de nou". Després d'això, no gaire res més. "Una treballadora de l'hospital els va dir als meus pares que tenien raó però no hem trobat ningú més amb un cas semblant a la ciutat", assegura en Ricardo. El temps va anar passant i, l'any passat, va decidir unir-se a l'associació Anadir. Espera que, través de la demanda conjunta, pugui accedir a les proves que li fan falta. I és que va demanar al Registre Civil de Vilafant -on viu- l'accés al de Figueres per trobar documentació relativa als anys 1962, 1963 i 1964 per poder trobar casos similiars assistits pel mateix metge però, tal com consta al document que ens mostra, li van denegar per falta de proves.

El pare d'en Ricardo va morir sense haver obtingut resultats, tot i que la seva mare segueix viva. Diu recordar que ell li va explicar com a la sortida de l'hospital li van reclamar els diners que costava l'enterrament a la fossa de l'Hospital. "Li van reclamar! Després de dir-los que no podien veure el cos", exclama.

En Ricardo té prevista una reunió amb responsables de l'actual Hospital de la ciutat. "Sé que els que hi ha ara no hi tenen culpa però necessito documentació", assegura. Vol trobar respostes al fet que canviessin el nom de la seva mare al registre, que hi aparegués que la criatura tenia sis mesos en lloc de nou i el perquè de certificar una mort sense que mai poguessin veure el cadàver. Encara té l'esperança de poder conèixer algun dia la seva germana.

La investigació conjunta que demanen els afectats li ha obert una escletxa per seguir creient. També espera que el seu cas obri la porta a trobar altres persones de Figueres o de la zona que estiguessin en una situació similar i descobrir la veritat de l'entremat que podria haver significat la sostracció de milers de nadons acabats de néixer arreu d'Espanya, entre els anys 40 i 90.

I és que Anadir calcula que hi podria haver fins a 300.000 nens robats a tot l'Estat. Segons el seu advocat, Enrique Vila, el primer període va començar als anys 40, quan "agafaven els nens de dones republicanes que estaven empresonades". Després, durant la dècada dels 50, diu, s'hauria convertit en una mena de trama "mafiosa" i amb finalitats econòmiques que es va allargar fins als anys 90.

Anguita: "Amb el que aqui s'està robant..."

"En un àmbit de persecució del frau, em sembla molt bé que s'abordi el tema de les pensions parlamentàries. I si cal retallar-les, d'acord. Però fixar-se només en aquest tema, tenint en compte el que aquí s'està robant, em sembla indecorós", assegura Julio Anguita, ex coordinador general d'Izquierda Unida. Anguita és un dels pocs que ha renunciat expressament al complement de pensions al qual diputats i senadors tenen dret. Un complement, que recorda Anguita, es va pensar "per a diputats que havien patit la repressió de la dictadura: Era una manera de que tinguessin una pensió digna".

Després d'estar més de 8 anys com a parlamentari per IU, Anguita va enviar una carta per renunciar a la pensió parlamentària i en aquests moments rep la de mestre d'escola.

L'exalcalde de Còrdova reitera una i altra vegada que ell està a favor de revisar les pensions dels diputats, "en el marc d'una revisió total".

Fixar-se només en les pensions dels diputats és farisaic

"Hi ha tant i tant on ficar mà, tant bisturí per utilitzar, que fixar-se en aquest petit gra, que sens dubte ho és, doncs em sembla, com a menys, farisaic", explica.

"Ficar mà al capital"

I aquesta revisió, "tenint en compte la situació en què estem i la manca total d'ètica en el que és la vida econòmica", passa, segons Anguita, per "ficar mà" als llocs "on està privilegiat el capital".

"Cal tocar els grans privilegis que tenen els consells d'administració, el tema de la banca o l'SICAV (la societat d'inversió de crèdit variable)", subratlla, per després llançar una reflexió: "És que ningú s'escandalitza que un futbolista guanyi el que guanya?".

"Mentre això estigui així, centrar-se exclusivament en aquestes pensions em sembla escandalós, per no dir una altra paraula més dura. I jo he predicat amb l'exemple", subratlla Anguita.

"Si no estem disparant contra una petita peça de caça i ens estem oblidant dels elefants", assevera aquest jubilat i militant de base de IU.

Els ingressos dels expresidents

Julio Anguita es mostra especialment bel.ligerant amb els expresidents del Govern i les seves múltiples ingressos. Una cosa que per ara seguiran mantenint, després del bloqueig de PSOE i PP a la proposta d'IU limitar les pensions vitalícies.

"Aquí ningú s'ha escandalitzat que el senyor González guanyi 80.000 euros com a president i altres 80.000 com a membre del Consell d'Estat al que els expresidents del Govern automàticament passen. I el mateix passa amb el senyor Aznar", explica l'exdirigent del PCE.

A més, Anguita recorda també la seva pertinença als consells d'adminstració d'Endesa i Gas Natural Fenosa, el que "és un escàndol, sobretot en l'època en la que estem vivint, amb l'atur que tenim, amb la reducció de les pensions, amb la baixada del sou als funcionaris...".

Albiol critica la paralització del TRAM a Castelló

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha anunciat que demanarà a Les Corts la compareixença del Conseller d’Infraestructures, Mario Flores, per a exigir-li celeritat amb la posada en marxa del TRAM a la Plana Alta i a la Plana Baixa. Albiol apunta que la realitat és que ja hauria de funcionar el TRAM entre Castelló, el Grau i Benicàssim i entre Castelló, Almassora, Vila-real i Borriana: “Van prometre aquesta infraestructura per al 2010, però a hores d’ara sols està funcionant el trajecte entre la UJI i el Parc Ribalta”.

La diputada d’Esquerra Unida considera que el Conseller ha de donar explicacions de “per què en aquests moments sols s’estan fent les obres del trajecte que va entre Castelló i el Grau, però no se sap res de la connexió amb Benicàssim, i res d’Almassora, Vila-real i Borriana”. “El Partit Popular es dedica a fer promeses que després no pot complir, perquè la seua nefasta gestió econòmica fa que no tinguen ni un duro per a aquesta infraestructura”, afegeix Albiol.

Albiol considera que ampliar el projecte fins a Orpesa i el Grau de Borriana “estaria molt bé, però de moment és una utopia, ja que en sis anys només han posat en funcionament un trajecte d’un kilòmetre i mig”, i per això anima al Consell a que “es deixen d’anuncis pre electorals per fer-se propaganda i que es posen a treballar per a que al menys la primera fase estiga en funcionament abans de que s’acabe el 2011”.

Alternativa per Castellbisbal presenta els candidats

Alternativa per Castellbisbal ha celebrat l'acte de presentació de candidats a les properes eleccions municipals, a l'auditori Pau Casals del municipi vallesà. Una delegació d'EUiA Sabadell, encapçalada pel responsable d'organització local, Fulgencio Cánovas, va assistir com a convidada a l'acte. Amb un auditori pràcticament ple, l'ex-alcalde Joan Playá va intervenir explicant com van ser els inicis d'Alternativa fa 20 anys, la seva constitució com a partit, la situació del poble en aquells moments i el treball realitzat pel seu equip. Foto: F. Cánovas.

La regidora Mercè Caraltó, al seu torn, va donar comptes sobre el control de la gestió del govern municipal des de l'oposició. En un exercici d'autocrítica va reconèixer l'error d'haver donat per guanyades unes eleccions, cosa que no es tornarà repetir, va afirmá.

Jordi Marzo va destacar com, malgrat l'increment notable en els impostos per part del consistori, aquest es troba a la vora de la fallida. Marzo va aportar dades concretes de les pujades: IBI 60%, IAE 200%, taxa de manteniment del cementiri 400%, així com el lloguer d'una nau industrial per a la brigada d'obres que té un cost mensual superior a 21.000 €.

Seguidament es va projectar un vídeo titulat "I ara, qué?" en què es relatava, de manera senzilla però encertada els motius per votar Alternativa per Castellbisbal.

Xavi Docampo, despres d'una breu autobiografia, va reivindicar la política com a eina per transformar i millorar el món i, quin millor lloc per començar que Castellbisbal?

L'acte va concloure amb la intervenció de la cap de llista Mònica Pidelaserra que, després de nomenar els candidats i membres del partit, es va comprometre a la recuperació econòmica del poble, si els electors donen la confiança al seu projecte polític.

Badia del Vallès aprova la moció contra els desnonaments bancaris d'ICV-EUiA

Tots els grups polítics presents a l'ajuntament de Badia del Vallès han recolzat la Moció de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca, presentada per ICV-EUiA per demanar un canvi en la llei hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en els altres països de l'UE, EUA o Rússia.

El portaveu d'ICV-EUiA, Eusebio Argueta (foto) s'ha alegrat de que aquesta Moció tiri endavant a Badia com una proposta d'acord "ja que estem davant d'un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l'àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l'actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda".

La proposta surt reforçada amb la sentència de l'Audiència de Navarra d'aquesta mateixa setmana que ha ratificat la decisió de primera instància i considera que el valor de la finca, no obstant el resultat de la subhasta, és suficient per cobrir el principal del deute reclamat.

De la mateixa manera, ICV-EUiA es congratula el recolzament obtingut a la proposta de manteniment del programa temporal de protecció per desocupació i inserció. En aquesta proposta ICV-EUIA demana al Govern central el manteniment del PRODI, el subsidi mínim d'atur de 426€, "que ha donat cobertura a 688.894 persones des de l'inici de l'aplicació del programa i que s'eliminarà a partir d'aquest mes de febrer. El govern central ha de garantir ingressos econòmics de subsistència a les persones que han perdut la feina i no disposen d'ingressos alternatius, del contrari un important nombre de famílies es veuran abocades a la pobresa i l'exclusió social".

Avui a Gramenet manifestació contra les retallades


Avui,31 gener, Manifestació: CONTRA les RETALLADES ECONOMIQUES I SOCIALS, a la PL. de l'Ajuntament, a les 18,30h, a Coloma de Gramenet.

Vols viatjar a Cuba com a brigadista?


L'agència cubana de turisme AMISTUR del ICAP (Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos) ha preparat un viatge a l'Havana per celebrar la festa del 1r de maig, especialment dirigit als amics del moviment de solidaritat de l'estat espanyol.

El viatge, d'una setmana de durada, comença el 29 d'abril des de l'aeroport de Madrid amb retorn el dia 5 de maig (arribada a Madrid el dia 6).

A més de participar en la demostració pel Dia Internacional dels Treballadors a la Plaça de la Revolució el dia 1 i en la Trobada Mundial de Solidaritat amb Cuba amb la participació de les delegacions assistents a les activitats del 1r de maig (el dia següent, dia 2 de maig), s'ha preparat un ampli ventall d'activitats de tipus social i polític.

Tots els interessats podeu contactar amb Txema al correu txemah@telefonica.net"