dimarts, 4 d’octubre de 2011

L'atur ha augmentat malgrat la temporada d'estiu

El mes de setembre de 2011 deixa una xifra de 600.930 persones registrades com aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, el que significa un increment interanual del 7,8% (43.662 aturats i aturades registrats més que fa un any). En aquest mes de setembre l’atur català se situa per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol en 2,6 punts percentuals. Respecte el mes anterior s’ha donat també, un augment de l’atur del 2,8% i 16.282 persones aturades. Aquest augment del nombre de persones aturades a Catalunya ve donada per la finalització de molts contractes temporals lligats a la temporada d’estiu.

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT I PROVÍNCIES
El sector que més ha incrementat l’atur és el sector serveis amb un increment interanual del 11,4% (37.141 persones aturades més). Només la indústria ha reduït l’atur respecte l’any anterior. Concretament en un -3,0% i -2.941 persones menys. Lleida continua sent la província que més incrementa interanualment el nombre de persones aturades, concretament ha augmentat en un 15,7%. Seguidament trobem Tarragona amb un 10,3%, Barcelona amb un 7,5% i Girona amb un 4,3%.

ATUR PER SEXES
El mes de setembre tant homes com dones augmenten en nombre de persones aturades. Les dones ho fan amb un 9,1% i 24.229 dones aturades més respecte el setembre de 2010 i els homes, en menor mesura, augmenten en un 6,7% i 19.433 homes aturats més. Respecte el mes anterior, tant homes com dones han augmentat en nombre de persones aturades. Els homes presenten un augment del 3,7% mentre que les dones incrementen un 1,8% el nombre total d’aturades.

ATUR PERSONES IMMIGRANTS
Les persones immigrants representen el 22,5% dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya al mes de setembre de 2011. L’atur registrat d’aquestes persones ha experimentat un increment interanual del 9,4%, percentatge que es tradueix en 11.594 persones aturades més.

CONTRACTACIÓ
La contractació total a Catalunya s’ha reduït en un -3,5% respecte l’any 2010 (-7.339 contractes menys que fa un any). La contractació temporal cau en un -1,8%, dada que significa -3.251 contractes temporals menys, i la indefinida disminueix en un 14,9% (-4.088 contractes indefinits menys que fa un any). Si ens fixem en els resultats respecte el mes anterior, la contractació total presenta una augment del 33,5% (50.802 contractes més). En aquest cas, la modalitat temporal augmenta en un 29,0% (40.275 contractes temporals més) i, la indefinida en un 81,8% (10.527 contractes indefinits més). A l’estat espanyol la contractació total ha augmentat en un 31,3% respecte el mes anterior.

PRESTACIONS
El mes d’agost es va tancar amb 419.088 persones aturades a Catalunya que rebien una prestació per atur. D’aquestes persones beneficiàries, el 58,3% percebia una prestació contributiva, el 37,8% rebia el subsidi i un 3,9% la Renda Activa d’Inserció. Si ens fixem en els increments interanuals, cal destacar, la reducció del nombre de persones beneficiàries de prestació contributiva (-9,6%), la disminució del subsidi (-9,0%) i l’augment accentuat de la Renda Activa d’Inserció (100,2%).

En aquest escenari, CCOO de Catalunya:

Exigeix la retirada de la reforma laboral i de les posteriors normes que s’han evidenciat inútils per a crear ocupació ni reduir la precarietat laboral.

Denuncia la ineficàcia de les polítiques d’ocupació basades en les bonificacions i les subvencions a la contractació, donat que no suposen la creació de llocs de treball ni l’estabilitat laboral i que només suposen reducció de costos empresarials.

Recorda que la reducció de l’atur només es consolidarà si s’adopten mesures que impulsin la reactivació econòmica i el canvi de model productiu, que suposi ocupacions estables i de qualitat i que acabi amb la temporalitat injustificada.

Demanda la fi de les retallades públiques injustificades que contrauen el consum i la demanda, impedeixen el creixement de la producció i amb ella de l’ocupació.

Insta el Govern de la Generalitat perquè recuperi la RMI com a darrer recurs econòmic que eviti el risc de pobresa i exclusió social de qui ha perdut la feina i no té accés a prestacions públiques per desocupació, mentre s’implementa la Renda Garantida de Ciutadania.

La BBC titllada d'hipòcrita pel Vaticà per suprimir l'abans i després de Crist

La BBC, com va fer Austràlia a principis de setembre, ha decidit assumir que el "abans de Crist" i "després de Crist", és una definició acientífica, ahistòrica i absurda, ja que la pròpia Roma va declarar oficialment, fa només 11 anys, que si hagués nascut el seu personatge de faula literària i segons les úniques dades existents, a l'evangeli segons Lluc, ho hauria fet entre l'any 7 o el 6 "abans de Crist". Amb l'excusa diplomàtica de no ofendre altres religions, la cadena anglesa ha decidit substituir les tradicionals sigles de l'abans o després de Crist per un genèric "era comú". A la foto el monjo Dionís 'l'Exigu', que va suspendre l'àlgebra i s'oblidà del cero!

Entre els científics i historiadors marxistes ja fa molts anys que s'utilitzen el ane (abans de la nostra era) i dne (després de la nostra era).

Herodes el gran morí el 4 ane (abans de la nostra era), després d'un eclipse de lluna citat per Flavio Josefo, i el cens es va proclamar l'any 7 ane. A més, el monjo Dionís 'l'Exigu', que va calcular aquesta data l'any 532, a l'Alta edat mitjana, no sabia àlgebra i es va deixar l'any zero. (Clicar a l'enllaç per accedir a un article sobre l'edat del personatge Yahshua, Emmanuel o Jasó segons les dades històriques en castellà).

No obstant això, amb el fanatisme habitual i ignorant les declaracions de la pròpia església catòlica, els cristians a Austràlia han expressat la seva "decepció i malestar" davant la decisió del Govern, liderat per la primera ministra d'Austràlia i líder del partit laborista, Julia Gillard, de eliminar la referència al naixement fals de Jesucrist en els canvis que faran als textos escolars. Els nous termes són BCE ("Abans de l'Era Comuna"), BP ("Abans d'aquesta") i CE ("Era comú").

Segons directives emanades des del Govern australià, s'eliminarà la terminologia BC (que en anglès s'usa per fer referència a "abans de Crist") i AC (que s'usa per indicar "després de Crist") i serà substituïda per una nomenclatura sense referència religiosa. Els nous termes són BCE ("Abans de l'Era Comuna"), BP ("Abans d'aquesta") i CE ("Era comú").

Segons informa The Sun Herald, un portaveu de l'Oficina Australiana d'Avaluació i Administració d'Informació del pla d'estudis ha indicat que els nous termes són cada vegada més un referent estàndard per a la representació de dates.

No obstant això els cristians ho veuen com 'un intent absurd d'esborrar qualsevol referència a Crist en la història de la humanitat' i acusen les autoritats d'Educació d'intentar "escombrar el cristianisme".

L'arquebisbe anglicà de Sydney, Peter Jensen -que òbviament no coneix els estudis sobre el seu "profeta", del propi Vaticà i els historiadors que ho vénen denunciant des d'Arnold Toynbee que ja ho va deixar clar fa mig segle-, va dir al diari local Daily Telegraph que aquesta iniciativa és un "intent intel.lectualment absurd per eliminar Crist de la història de la humanitat".

Avui el Vaticà -que no redorda les declaracions i conclusions del seu arxiver jesuïta proclamades per TV1- ha atacat la decissió amb tota la càrrega inquisitorial imaginable en considerar que es tracta d'una "hipocresia històricament insensata". Les coincidències amb els anglicans, però, no passen d'aquest punt.

Geòrgia segueix incrementant el seu potencial militar a les fronteres amb Abkhàzia i Ossètia del Sud

"Geòrgia no deixa d'incrementar el seu potencial militar a les fronteres amb Abkhàzia i Ossètia del Sud ni d'enviar subversius perquè desestabilitzin la situació en aquestes regions", ha declarat avui el viceministre d'Afers Exteriors de Rússia, Grigori Karasin: "Geòrgia continua incrementant el seu potencial militar a les fronteres amb Abkhàzia i Ossètia del Sud i desenvolupa una tasca subversiva en aquestes regions", va dir Karasin en comentar els resultats de la dissetena ronda de consultes sobre el Caucas celebrada a Ginebra.

El diplomàtic va assenyalar que avions georgians sobrevolen contínuament les zones frontereres de les veïnes repúbliques i que els subversius georgians s'entesten a desestabilitzar allà la situació: "Tbilisi ja ha d'acceptar la nova realitat i reconèixer a les repúbliques d'Abkhàzia i Ossètia del Sud. En comptes d'estar perdent el temps, les autoritats georgianes han d'establir relacions interestatals amb les seves antigues autonomies", ha apuntat el viceministre rus d'Afers Exteriors.

Rússia va reconèixer la sobirania de les dues antigues autonomies georgianes, Abkhàzia i Ossètia del Sud, el 26 d'agost del 2008 després d'haver frenat l'ofensiva militar de l'Exèrcit georgià contra Tskhinvali, la capital d'Ossètia del Sud. Actualment l'exèrcit rus protegeix ambdues nacions.

En resposta, Tbilissi va trencar les relacions diplomàtiques amb Moscou i va anunciar que les dues repúbliques eren territoris ocupats.

Els neonazis eslovacs posen en perill el rescat de Grècia i l'euro

Els auxilis econòmics per apuntalar les finances de l'Estat grec estan comptant amb el suport majoritari dels diputats holandesos, maltesos i portuguesos, però no amb el dels eslovacs, amb una aliança governamental neonazi. Cedint a la pressió de diversos líders comunitaris, la primera ministra d'Eslovàquia, Iveta Radicova (foto), i els seus partidaris han assumit una posició favorable a aquesta mesura, però es tem que els seus vots no arribin per legitimar-la a mitjans d'octubre.

Encara que els Parlaments d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia i Luxemburg han votat un darrere l'altre a favor de l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilització Financera (FEEF), ningú s'atreveix a donar per fet que la moció serà aprovada unànimement en l'Eurozona. Els legisladors encara estan per arribar a acords en quatre dels disset països que van adoptar l'euro com a moneda oficial: Eslovàquia, Holanda, Malta i Portugal.

Eslovàquia atia la por de cara al futur de l'euro

Iveta Radicova, primera ministra d'Eslovaquia.Iveta Radicova, primera ministra de Eslovaquia.Y és que, a més de l'oposició, també un dels socis minoritaris del Govern de coalició a Eslovàquia-el partit neoliberal Llibertat i Solidaritat-es nega a donar-li llum verd al pla de rescat de Brussel.les. Això fa tremolar les bases de l'administració Radicova i atia la por de cara al futur de l'euro. "El triomf del 'no' a Bratislava deslligaria discussions en altres capitals europees sobre els seus respectius aportacions al FEEF", comentava Guntram Wolff, director interí del think tank brussel.lenc Bruegel.

"Altres països podrien retractar-se de la seva participació en el fons de rescat europeu", afegia Wolff, explicant que els parlamentaris de la majoria dels països del bloc havien aprovat l'ampliació del paquet d'ajudes a Grècia malgrat els seus propis dubtes, confiant en que un tarannà "raonable" predominaria entre els polítics d'altres estats que encara estaven per decidir al voltant d'aquesta matèria. Finlàndia, per exemple, va amenaçar de retirar el seu suport a Grècia si no es complien les seves condicions.

Es retractarà Finlàndia de donar suport a Grècia?

El Parlament finlandès encara pot retirar el seu suport a Grecia.El Parlament finlandès encara pot retirar el seu suport a Grecia.El 29 d'agost, el Govern d'Hèlsinki va deixar clar que les seves contribucions al FEEF dependrien que Atenes li donés garanties de pagament fiables i va proposar que els actius estatals de Grècia fossin transferits a territori luxemburguès, a les arques d'una companyia que els retindria com a aval dels nous préstecs.

Àustria, Eslovàquia, Eslovènia i Holanda -tots governs neoliberals i amb aliances amb neonazis xenòfobs- van fer exigències similars en conèixer les condicions imposades pel govern de Finlàndia, afí al grup del PP europeu com Merkel, Cameron, Berlusconi i Sarkozy, i obstaculitzant, en lloc de facilitar la missió, salvar l'Estat grec d'una suspensió de pagaments.

En altres paraules, el vistiplau que se li ha donat en alguns Parlaments comunitaris a l'ampliació del fons de rescat europeu no sempre ha estat un reconeixement incondicional ni ha estat lliure d'escepticisme. Aquest dilluns (2011.03.10), els ministres de Finances de la zona euro s'han de tenir en Luxemburg per discutir els detalls de la reforma del FEEF i sospesar si la demanda finlandesa de garanties extraordinàries és viable. Afins al Eurogrup sostenen que aquest punt de l'agenda està per resoldre.

Richard Sulik, un "eurorebelde" prominent

Richard Sulik, president del Parlament eslovac i prominent "eurorebelde". Richard Sulik, president del Parlament eslovac i prominent "eurorebelde". No obstant això, el tema de la garantia dels préstecs a Grècia no podria importar menys a Richard Sulik, president del Parlament eslovac i cap del partit neonazi Llibertat i Solidaritat. Els seus arguments contra el fons de rescat europeu -exposats en un pamflet de vint pàgines que va enviar als legisladors de tot el bloc comunitari- són més planers i, potser per això, són compartits fins per sectors de la població eslovaca que no tenen res a veure amb el perfil reaccionari i neoliberal d'aquest polític.

El diari Die Welt el cita de la següent manera: "Als qui tenen un bon desenvolupament econòmic se'ls treu i els que són incapaços d'administrar el seu pressupost se'ls dóna. Així funcionaven les coses en règim socialista i d'això hem tingut prou després de quaranta anys del mateix". Sent Eslovàquia el país més pobre de l'Eurozona, és "pervers" que ara es l'insti a pagar per treure a Grècia del mal pas, afegia Sulik, admetent "ser enemic de la Unió Europea entesa com a bloc de transferència financera amb polítiques fiscals i econòmiques monolítiques".

La dona del president islandès s'uneix a les protestes contra el govern


El diumenge el parlament islandès va arribar a la seva temporada d'hivern. Com normalment, els caps de la nació s'acosten a l'església i després de tornada a l'edifici del parlament. Ara bé, uns pocs centenars de manifestants protesten contra el govern i la manca de mesures del que haurien d'estar fent per al poble a Islàndia. Els van llançar ous i un membre del parlament reb un ou al cap. A continuació, la Primera Dama, dona del president, Olafur Ragnar Grimsson, Dorrit Moussaieff, va cap els manifestants, puja sobre la tanca de sequritat i s'uneix als manifestants, mostrant el seu suport a la protesta.

L'ex premier islandès a judici per negligència en la crisi

Un tribunal de Reykjavík, capital de la democràtica República d'Islàndia on la sobirania sí resideix en el poble, hva iniciar el passat dia 5 de setembre el judici contra l'exprimer ministre islandès, Geir H. Haarde, sota l'acusació de negligència per la seva actuació en la crisi causada pel col.lapse bancari del país, l'octubre de 2008. En arribar a la cort judicial, Haarde va insistir a qualificar el procés de "farsa" i assenyalà que demanarà al tribunal que tanqui la causa perquè entén que es tracta d'un procés polític.

Haarde està acusat de violar la llei sobre responsabilitat dels ministres i de desatendre les advertències que va rebre sobre una imminent crisi dels principals bancs islandesos.

L'exmandatari islandès s'arrisca a una pena de presó de dos anys, després que el Parlament (Althingi) donés llum verda al procés fa un any, seguint el consell de l'informe d'una comissió investigadora creada per determinar les responsabilitats en la crisi.

En aquesta mateixa votació, el Parlament va exculpar tres ex alts càrrecs del seu govern, un conservador i dos socialdemòcrates, en contra del parer de la comissió investigadora. Haarde serà jutjat pel Landsdómur, un tribunal especial que mai abans havia actuat des de la seva creació el 1905.

Resposta islandesa a la crisi

El col.lapse econòmic l'octubre de 2008, que va obligar el Govern a nacionalitzar els principals bancs, va col.locar a Islàndia en la pitjor crisi de la seva història recent. El país ha rebut ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI).

Les protestes populars van provocar el gener de 2009 la caiguda del govern de coalició entre el conservador Partit de la Independència i el Partit Socialdemòcrata que encapçalava Haarde, que es va retirar de la política quan se li diagnosticà un tumor cancerigen.

L'esquerra, en una coalició entre socialdemòcrates i ecocomunistes, governa amb majoria absoluta des de 2009 un país que negocia la seva entrada a la UE, complicada per la disputa que manté amb el Regne Unit i Holanda per la indemnització a estalviadors d'aquests països després la fallida del banc islandès Icesave.

Els islandesos van rebutjar l'abril passat, per segona vegada en un any, una llei per indemnitzar els estalviadors britànics i holandesos i el cas ara sembla destinat a ser resolt en els tribunals europeus.

Detenen la sisena persona imputada pels fets del Parlament

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest dimarts al migdia, per ordre de l'Audiència Nacional, un jove pels incidents del 15 de juny al Parlament. Aquest és el sisè detingut d'aquesta operació després que aquest matí detinguessin una jove del barri de Sants. Continua doncs aquest operatiu de repressió iniciat dilluns pel conseller d’Interior, Felip Puig, per entregar la citació judicial als imputats per les agressions a alguns parlamentaris el 15 de juny. Foto de la concentració de protesta a Pl. Catalunya.

El primer dia van ser arrestades quatre persones –s’esperaven una vintena de detencions–, que es van negar a declarar a la comissaria de la Zona Franca. Ho faran dijous, davant del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, a la capital del regne. El magistrat acusa a un total de vint-i-dues persones un delicte contra 'Alts Organismes de la Nació'. Parlem de penes d’entre tres i cinc anys de presó, pels “actes de força, intimidació o amenaça contra els membres de la cambra legislativa autonòmica”.

Dilluns al vespre, més de 500 ciutadans es van concentrar a la pl. Catalunya en protesta per les detencions. L’Acampada de Barcelona va afirmar, a través d’un comunicat, que entenien les actuacions “no com una acció contra persones específiques –que en tot cas serien bocs expiatoris– sinó com un atac al conjunt del moviment 15-M”. Els indignats van recordar que “la convocatòria del 15 de juny del 2011 va ser una decisió presa a partir del debat públic, obert, transparent i horitzontal que van tenir les multitudinàries assemblees d’aleshores”.

A més, des del 15-M es va fer al·lusió a la protesta contra diputats socialistes del 1984 davant del Parlament, protagonitzats per militants de Convergència Democràtica de Catalunya, i es va recordar que en aquell moment no es va fer “cap referència a la honorabilitat d’una de les màximes institucions del país”.

La reunió a l'ICS acaba sense acords


La reunió entre Generalitat i els sindicats d'avui a la seu de l'ICS a Barcelona ha acabat sense acord, al refusar aquests últims com inacceptable la reducció dels complements salarials que proposa el Govern. Nombrosos manifestants s'han congregat al carrer Balmes de Barcelona per expressar la seva repulsa a les retallades de la Generalitat.

CCOO culpa el Govern de les dades de l'atur


El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha indicat que si el Govern es "s'entesta" a portar a terme ajustos de la despesa, l'atur seguirà augmentant els pròxims mesos, de manera que ha assenyalat que ja ha arribat l'hora que l'Executiu reconegui el "fracàs" de la seva política econòmica i laboral.

"Zombis" a Nova York contra el terrorisme financer


Les protestes massives contra el "terrorisme financer" als EUA es van estenen per les principals ciutats del país, seguint el model que es va iniciar a la Pl del Sol, a la de Catalunya i tantes d'altres ciutats de l'estat espanyol i del món. Un model, de fet, que els treballadors de Sintel varen patentar durant la llarga lluita contra el mafiòs cubà Mas Canosa, que va blanquejar capitals comprant l'empresa en fallida a la Telefònica d'Aznar i companys de classe, per tancar-la després deixant sense cobrar i al carrer al seus treballadors.

Mentre els treballadors ocupaven sis mesos La Castellana de Madrid, el nou salvador de la pàtria, el vell aspirant Rajoy, s'ho mirava amb 'els hilillos' prestigiosos del PP des del ladrillazo i la corrupció Gürtel que portava a la fallida de les Caixes públiques per frau, especulació i nepotisme evidents i impunes en connivència de PP, PSOE i companys de classe.

I els de Sintel, encara esperen -deu anys després- que el TC es digni a fer cumplir el que llavors signaren i que, com totes les promeses de democràcia, s'incompliren a Palau.

I amb premis multimilionaris de jubilació pels gestors més incompetents de l'història, amb diners "públics dels que ara no hi ha" -diuen els lladres- per sanitat ni educació ni menjar.

La portaveu del PSOE a Novacaixagalicia dimiteix per l'escàndol

El canvi d'executius en les caixes d'estalvis està desvetllant algunes de les moltes escandaloses indemnitzacions per acomiadament que es reparteixen els cacics del PP-PSOE i socis de classe, sobretot perquè es tracta d'entitats que han hagut de ser rescatades amb els diners de tots els ciutadans per la nefasta i corrupta gestió dels seus "responsables".

L'escàndol de les milionàries xifres que van rebre els executius de la Caixa Mediterrani (CAM), també intervinguda, es repeteix en Novacaixagalicia, el banc filial ha rebut una injecció de capital de 2.465 milions de l'Estat, que controla el 93,16% pel forat del robat. L'enèsim escàndol s'ha cobrat avui la seva primera víctima política amb la dimissió com a consellera de l'entitat de l'edil socialista a la Corunya, Mar Barcón, en protesta per les retribucions pagades a l'antiga directiva.

CCOO: "És escandalós"

Jose María Martínez, secretari general de COMFIA, Serveis Financers i Administratius de Comissions Obreres, ha dit avui que és escandalós que s'indemnitzi d'aquesta manera a persones que són responsables de la situació de la Caixa. "És una pràctica de les Caixes mal gestionades on no ha funcionat la seva governança ni el control extern, és a dir el de les comunitats autònomes i el Banc d'Espanya".

Probablement, explica, algunes indemnitzacions estan subjectes a contractes en vigor. No obstant això, afegeix, no és normal que una entitat hagi de ser intervinguda amb diners dels ciutadans i per tant les indemnitzacions s'han d'acomodar a aquesta situació i en conseqüència han de ser reversibles.

Assenyala que ara hi ha molta menys transparència i que als seus companys en Novacaixagalicia se'ls va dir quan van demanar explicacions que havia dues raons per a aquestes indemnitzacions. Primer que era una decisió del Consell del Banc, en el qual no estan representats els treballadors, i en segon lloc que era una qüestió privada.

Els metges veuen "insostenible" el tancament del 30% de llits i el 40% de quiròfans a Catalunya

Els metges dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) han qualificat "d'insostenible" la situació pel tancament del 30% dels llits i el 40% dels quiròfans per les retallades en Sanitat que està realitzant la Generalitat. Els metges d'aquests hospitals han qualificat en una conferència de premsa de "maquillatge" les llistes d'espera que ahir va fer públic el departament de Salut.

En un comunicat conjunt, representants de les juntes clíniques dels hospitals de Bellvitge, Viladecans, Josep Trueta de Girona, la Vall d'Hebron, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Joan XXIII de Tarragona, i Verge de la Cinta de Tortosa denuncien a més que s'han reduït metges de guàrdia, cosa que ha provocat una sobrecàrrega de pacients en els especialistes que repercuteix en la tutela dels metges MIR en formació.

També demanen a l'ICS que pari aquestes mesures d'estalvi que redueixen la qualitat i excel•lència dels centres i que busquin alternatives de finançament, i proposen que la Generalitat doni, amb caràcter urgent, dels 77 milions que necessiten per treballar, i rebin en mateix tracte que bancs i altres empreses no públiques que s'han finançat en moments de dificultat.

A més, han amenaçat amb convocar una vaga si aquesta situació no es soluciona, encara que no volen fer-ho per la repercussió que té en l'assistència dels pacients i perquè hi ha metges amb sous tan baixos, alguns mileuristes, que no ho poden assumir.

Front unificat de les tribus del Nord d'Àfrica per lluitar contra l'imperialisme


Un informe del portal NSNBC es refereix a reunions secretes que haurien mantingut líders tribals d'Algèria, Líbia i la principal tribu de l'oest libi, la d'Al Zinta, per acordar la creació d'un front unificat de milícies tribals que té com a objectiu llançar una guerra per alliberar el Nord d'Àfrica. Aquest acord estaria recolzat per un ampli front tribal nord-africà que inclouria tribus marroquines i el Front Polisario de la República Sahrauí, que va ser recolzada i reconeguda per Líbia en els anys 80. Al vídeo, el bombardeig indiscriminat dels mercenaris sobre Sirte, on han causat un gran nombre de morts i ferits entre la població civil.

L'informe afirma que les tribus algerianes han entrat ja en la guerra com a resposta als plans de l'OTAN i de França d'estendre la invasió de Líbia a la República Popular Democràtica d'Algèria. Si és certa aquesta estratègia es planteja un desafiament al poder algerià encarnat per la burgesia burocràtica entorn del president Bouteflika que vol simultàniament mantenir-se "neutral" i defensar la seva independència en perill.

En aquest cas les tribus algerianes pressionarien al govern com també pressionen influents sectors militars, sectors del partit FLN i altres sectors patriòtics antiimperialistes que conserven l'esperit de la Revolució algeriana. Cal seguir l'evolució dels esdeveniments que poden significar un cop estratègic als plans de l'OTAN-UE-Israel-Aràbia Saudita per sotmetre els pobles àrabs i africans.

Nou joves poden anar a la presó per exigir un habitatge digne

"Va ser un cop de realitat de sobte. Tot això ha modificat la meva vida i la dels meus familiars, que són els que més han patit". Fa gairebé sis anys, el 22 de maig de 2006, Manuel H. P., un jove enginyer informàtic, va participar en una protesta a la Puerta del Sol de Madrid en què es reclamava el dret constitucional de l'accés dels ciutadans a l'habitatge. Diversos assistents van ser detinguts violenta i indiscriminadament per les forces repressives del govern feixista del PP-PSOE.

Diversos processats van denunciar haver estat detinguts amb brutalitat

La Fiscalia demana entre sis anys i cinc anys i dos mesos de presó per a nou d'ells. El Ministeri Fiscal considera que els imputats van incórrer en delictes d'atemptat contra l'autoritat i desordres públics, així com diverses faltes de lesions.

Amb la sensació d'haver estat castigats abans que es portés a terme el judici fa cinc anys havent de comparèixer cada 15 dies davant del jutge, els joves es van asseure ahir al banc dels acusats, on tots van negar les agressions.

Segons l'escrit del fiscal, Manuel H. P. va llançar dos llambordes a dos agents als que va causar contusions per les quals van haver d'estar un dia de baixa. L'acusat va negar els fets i va denunciar la brutalitat dels agents durant la seva detenció. "Em van trencar el llavi contra el terra", va assegurar. Manuel s'enfronta a sis anys de presó, igual que David I. M., també acusat de llançar una pedra a un policia a qui presumptament va provocar una contractura.

Per a la defensa de David I. M., aquest fet demostra la "falta de credibilitat" del policia suposadament ferit perquè, segons el seu criteri, l'impacte amb una pedra de la mida d'un puny, a uns 15 metres de distància, deixaria algun tipus de marca externa, no una lesió de tipus muscular. No obstant això, l'agredit va reconèixer en la vista el suposat agressor.

Els imputats porten més de cinc anys personant-se cada 15 dies davant el jutge

Per la seva banda, les tres joves acusades Ainhoa ​​G. F., Aroa G. J. i Cristina C. S. van reconèixer haver participat en la concentració, i que de la convocatòria es van assabentar a través de la premsa, si bé van negar haver-se enfrontat a la Policia. Van ser detingudes a la Plaça d'Orient, on es van desplaçar molts dels concentrats quan la Policia els va permetre sortir de Sol.

Segons el seu relat, un policia els va demanar que les acompanyés després que una d'elles ensopegués causa de la gran afluència de gent i les altres dues es paressin a auxiliar-la. "Al principi no vaig pensar que es tractés d'una detenció. Anaven tres dones caminant amb un policia", va assegurar després un amic de les acusades que és professor a la Universitat Complutense de Madrid i que va intervenir com a testimoni.

Dos nois van ser arrestats en aquest mateix espai, als voltants d'Òpera: "Quan em van detenir no entenia la situació, no tenia cap sentit. Em vaig entregar i vaig posar els braços en creu", va assegurar un d'ells, Àngel T. S., que també va negar haver-se enfrontat als agents.

Suport del 15-M

Altres processats, alguns d'ells detinguts dins d'un bar del centre de Madrid, van negar fins i tot haver participat en la concentració i també van denunciar l'actuació dels agents. "Em van estirar de la cua i em van estampar la cara contra el furgó", va afirmar un d'ells.

Desenes de companys, amics i familiars van acompanyar els processats durant tot el matí en una concentració que també va donar suport el 15-M. Avui està previst que se celebri la segona sessió de la vista oral, per la qual cosa tornaran a reunir-se des de les nou del matí davant el Jutjat del Penal.

Xina: "La iniciativa dels EUA sobre el iuan implicaria guerra comercial i afectaria la recuperació"

Amb problemes financers crònics i amb un persistent atur que ha provocat que milers de manifestants prenguin els carrers de Nova York i d'altres 50 ciutats nord-americanes, alguns legisladors dels EUA, com de costum, estan tractant de nou de culpar la moneda xinesa en lloc d'abordar les veritables raons dels problemes econòmics del seu país: "Està molt clar que acusar la Xina de" manipuladora monetària "és només una excusa barata utilitzada per alguns a Washington per llançar una guerra proteccionista".

Després d'un vot de procediment, s'espera que avui el Senat nord-americà debati una iniciativa de llei que, de ser aprovada, donarà poder a les companyies nord-americanes de buscar aranzels de represàlia per als productes importats de països les monedes siguin considerades per ells com "massa econòmic ".

Aquests polítics nord-americans han estat promovent en els seus districtes electorals la idea que l'apreciació de la moneda xinesa és la panacea per l'atur nord-americà. Si tenen èxit a impulsar la iniciativa, és molt possible que les seves accions els resultin contraproduents perquè provocaran onades de proteccionisme comercial que no afavoririen a ningú.

També és injust i imprudent convertir la Xina en un boc expiatori dels problemes econòmics resultat de les pròpies accions nord-americanes. Estats Units ha de ser introspectiu per reactivar el seu creixement econòmic.

De fet, cap país té tan clar com els Estats Units de buscar el proteccionisme comercial en un moment de desacceleració econòmica global és l'últim que hauria de intentar.

Washington va aprendre aquesta dolorosa lliçó en 1930, quan el Congrés va aprovar la Llei d'Aranzels Smoot-Hawley per elevar a nivells rècord les quotes a més de 20.000 productes importats. Això va provocar aranzels de represàlia dels socis comercials dels Estats Units i una guerra comercial global que va prolongar la recuperació econòmica del país des de la Gran Depressió.

A més, l'afirmació d'alguns polítics nord-americans que una apreciació del iuan pot ajudar a reduir els dèficits comercials amb la Xina i crear llocs de treball per als seus ciutadans ha demostrat ser una falsa teoria, contrària als fets ia les dades comercials dels últims sis anys.

Des que la Xina va començar a reformar el seu règim de tipus de canvi en 2005, el renminbi s'ha apreciat més de 20 per cent enfront del dòlar, i el dèficit comercial dels Estats Units amb la Xina continua augmentant.

Malgrat l'augment en el valor del iuan, l'índex d'atur als Estats Units està terriblement alt.

Els promotors de la iniciativa de llei sobre el iuan afirmen que ajudarà a recuperar els llocs de treball al sector de manufactura als Estats Units, però és difícil creure que les companyies multinacionals amb seu als Estats Units portin de tornada aquestes places al país, on els costos laborals continuen sent d'allò més elevats del món, simplement perquè la Xina apreciï més la seva moneda.

No és una sorpresa que moltes organitzacions empresarials com Business Roundtable han actuat fermament en contra d'aquesta iniciativa. L'administració Obama ha advertit que l'acció del Senat pot confucir a una lluita comercial destructiva.

Els sindicats exigeixen investigar les indemnitzacions milionàries a Novacaixagalicia

Els sindicats amb representació en Novacaixagalicia (NCG) han demanat una una investigació sobre les indemnitzacions atorgades a alts directius de l'entitat que van abandonar els seus llocs després de la intervenció pública de l'entitat la setmana passada, per cobrir, com en els altres casos, l'espoli realitzat pels seus gestors del PP-PSOE. Diversos executius de la caixa gallega, entre ells l'exdirector general de l'entitat i principal responsable del forat, José Luis Pego, han rebut indemnitzacions per acomiadament de fins a 8 milions d'euros, en comptes de ser jutjat per robatori. La caixa ha destinat, en total, uns 20 milions d'euros a pagar la sortida de quatre directius incompetents.

Les xifres, que ofereixen diversos mitjans en termes coincidents, se sumen al cas similar de la CAM, també intervinguda pel Banc d'Espanya.

Després de la publicació d'aquestes informacions durant la jornada de dilluns en diversos mitjans de difusió nacional, el sindicat CIG-Banca ha demanat una investigació, CCOO ha exigit una explicació i UGT ha considerat, a més, que es tracta de dades "escandalosos".

A més, CIG-Banca i UGT han criticat que el salari dels directius de banc no sigui públic, tal com recull la Llei de Caixes d'Estalvi, pactada al Parlament de Galícia, per PSOE i PP, els grans lladres del regne, que no fa obligatòria la publicació dels salaris ni les condicions de sortida fixades en els contractes dels feixistes espanyols.

Divendres, el Banc d'Espanya va injectar diners a la caixa, resultat de la fusió de les dues grans entitats gallegues, per un import que li va atorgar el control del 93,16% del seu capital. Immediatament, va nomenar nous gestors i els antics van demanar la seva jubilació, que comportarien aquests suculents liquidacions.
El cas de la CAM

Precisament aquest dilluns, el diputat d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, ha anunciat que la seva formació té la intenció de posar en mans de la Fiscalia aquest tipus de indeminzaciones, "per si hi hagués responsabilitats penals dels seus responsables".

Llamazares feia una referència genèrica a les caixes quan s'estaven publicant les informacions d'aquest últim cas, i feia referència explícita al que va passar en la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), on l'exdirectora de l'entitat, María Dolores Amorós, es va assignar una renda vitalícia de prop de 370.000 euros després de la intervenció de la caixa pel Banc d'Espanya.

El 'conseller' contra la sanitat pública diu que les llistes d'espera creixeran "encara més"

Un salt enrere de més de set anys en només un semestre: les retallades en sanitat del Govern d'Artur Mas (CiU) han augmentat la llista d'espera quirúrgica el 23% en el període de sis mesos, però no per a tothom, només per a qui no pertany als seus, que ni fan llista ni esperen un sol dia. Els 56.670 pacients que esperaven per ser intervinguts a finals de 2010 ha augmentat fins 69.967 persones, el que suposa més de 2.200 pacients per mes i un volum de malalts esperant entrar al quiròfan que no es registrava des del 2004. El semestre coincideix amb l'arribada de CiU a la Generalitat a finals de 2010 i l'aplicació d'una retallada de gairebé 1.000 milions d'euros (el 10% del pressupost) en la despesa de la sanitat pública per part del cap de la sanitat privada, el mateix Boí Ruiz (CiU).

L'ajust va començar a concretar al gener, quan la Generalitat va deixar de contractar les operacions menys urgents a centres privats concertats.

Després va arribar la supressió de llits i el tancament de quiròfans, i la substitució de tot just la meitat de les baixes laborals. L'impacte d'aquestes i altres mesures ha tornat la llista d'espera a uns nivells, els de juny de 2004, que van portar la Generalitat a aplicar un pla de xoc per reduir les gairebé 70.000 persones en espera.

El temps d'espera també va augmentar el 4,4% en aquest mateix termini i passa de 4,1-4,3 mesos. Aquest lleuger increment, però, s'accelerarà en el futur ja que, en reduir els hospitals el nombre d'intervencions per la supressió de llits i el tancament de quiròfans, cada vegada són més els pacients que esperen i ho fan per més temps.

"Mai vam dir que la llista d'espera no fos a augmentar. En el segon semestre encara creixerà més que en el primer", va assumir ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz.

Ruiz va donar a conèixer les noves dades de la llista d'espera en la presentació del nou sistema de gestió de les intervencions quirúrgiques en la sanitat pública, dissenyat, segons Salut, per utilitzar més eficientment els recursos. El nou sistema blinda les esperes màximes en algunes de les malalties més greus, per a les que crea uns "circuits ràpids". Són malalties com el càncer, que haurà de ser intervingut en menys de 45 dies (en el de pròstata, menys agressiu, l'espera pot ser de 60 dies). El termini de dos mesos també s'estableix per a dues cirurgies cardíaques (la valvular i la coronària).

La sanitat pública catalana, però, ja intervé dins d'aquests terminis de temps en pràcticament tots els casos de les patologies esmentades per Ruiz. Per això, la principal novetat del pla presentat és que converteix en norma les esperes més llargues que hauran de suportar a partir d'ara els malalts. El nou sistema deroga l'espera màxima de sis mesos a les 14 operacions més comuns i estableix altres demores màximes.

En el termini de sis mesos, Salut només es compromet a intervenir en els casos més greus en què es requereixi una pròtesi de genoll o maluc, les cataractes més avançades, els còlics hepàtics, les prostatectomies, el canal carpià i l'hèrnia inguino-crural. L'espera pot ser de fins a nou mesos en les operacions d'hèrnia discal i d'un any en la reparació de lligaments o de menisc del genoll. Fins a sis operacions, a més, queden sense cap compromís de temps per Salut: vasectomies, quist sacre, galindons, circumcisió i septoplàstia.

Amb el nou sistema, la Generalitat vol esmorteir els efectes de les retallades en l'augment de les llistes d'espera. El pla, però, no s'ha lliurat de la polèmica des del seu mateix disseny. El model es basa en un estudi de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut que establia una fórmula experimental per gestionar més eficientment les llistes d'espera. Però, segons els seus autors, aquest model teòric no va ser "concebut per aplicar-se" en la pràctica pels riscos que comporta, el més important d'ells, "potenciar les desigualtats" socioeconòmiques. Preguntat ahir pel possible augment de les desigualtats, Ruiz va contestar visiblement molest: "Nosaltres també tenim experts".

Rússia: Un petit colisionador potser més potent que el gran del CERN


Els científics russos han desenvolupat un colisionador de partícules a base de làser que pot resultar més potent que el famós Gran Colisionador d'Hadrons del CERN a Suïssa. Vegeu el nou dispositiu en un vídeo de RIA Novosti en castellà.