dilluns, 19 de març de 2012

L'ONU demana jutjar la "violència dels colons" sobre els palestins

L'escenari desenvolupat avui a l'ONU sobre la situació dels palestins és cru però aclaridor. Desenes de palestins desarmats han mort en l'últim any a Gaza i Cisjordània a mans de les forces de seguretat i de colons israelians. I aquest no és l'únic drama. La pobresa, la pèrdua de llars i els camps de refugiats són el pa de cada dia del poble palestí sota la bota sionista.

L'alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Navi Pillay, ha denunciat en la presentació d'un nou informe que aquestes morts han estat "innecessàries" i ha cridat a Israel a posar fi a l'ús de municions reals contra civils palestins.

Així mateix, Pillay ha volgut recordar que el bloqueig al que Israel sotmet a la franja de Gaza està causant "pobresa, atur i deteriorament de la salut, l'educació i els serveis d'aigua i sanejament".

L'expansió dels assentaments israelians, que contravenen les resolucions de l'ONU referent a això i infringeixen el dret internacional, és un altre dels assumptes que provoquen "fricció" a la regió, segons l'alta comissionada.

Violència dels colons i ocupacions


Tampoc s'ha oblidat Pillay de condemnar la "violència dels colons", que han causat la mort de diversos palestins l'any passat. "El govern israelià ha de protegir als palestins i les seves propietats enfront de la violència dels colons. És essencial que s'asseguri que els palestins puguin accedir fàcilment a les estacions de la policia israeliana per registrar les seves queixes, si és que Israel vol posar fi a la violència dels colons", va explicar Pillay.

"El govern israelià ha de protegir als palestins i les seves propietats"


També hi ha hagut crítiques per la part palestina, encara que de menor calat. Pillay ha subratllat la la necessitat que els líders palestins "reforcin la protecció de les llibertats d'expressió, associació i reunió, perquè són garanties essencials per a la societat oberta i democràtica a la qual els palestins han aspirat durant tant de temps".

La situació als territoris palestins és més dramàtica aquests dies després de l'últim bombardeig de l'aviació israeliana, que va causar la mort de 25 persones, entre ells diversos nens, i després accions com el tancament dues televisions palestines el mes passat.

La delegada de la Generalitat a Berlín "per contactes personals" no parla alemany

El proppassat mes de gener, Mar Ortega Puertas, de 31 anys, es va convertir en la nova delegada de la Generalitat de Catalunya a Alemanya. Puertas va ser nomenada pel càrrec "per contactes personals" i va assumir la direcció de l'oficina de Berlín en substitució del periodista Martí Estruch, que era el delegat des de l'abril de 2008. Fins aquí, tot es podria considerar normal. El gran problema, que qüestiona la idoneïtat d'Ortega pel càrrec, és que ni tan sols parla alemany, a diferència del seu predecessor.

Ortega substitueix Martí Estruch, situat a la delegació alemanya per Josep-Lluís Carod-Rovira el 2008. Estruch és periodista i havia estat director d'Anàlisi i Prospectiva de la UOC, cap de Comunicació i Premsa de la Conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i redactor en cap de Vilaweb.

L'argument oficial dels canvis que està duent a terme CiU és que es pretén reorientar les oficines cap a la 'promoció econòmica per sobre del perfil polític' que fins ara tenien. De moment, la Generalitat compta amb 54 oficines fora de Catalunya (és la Comunitat amb més delegacions), de les quals sis són considerades com ambaixades pel seu caràcter polític. Després d'un acord amb el PP, només s'ha tancat la delegació de Buenos Aires.

Segons ha pogut saber EL TRIANGLE a través de fonts de la comunitat catalana de Berlín, Ortega va reconèixer recentment a un periodista que exerceix de corresponsal a la capital alemanya que va arribar al càrrec "per contactes personals". En aquest sentit, alguns particulars han començat a enviar correus electrònics a Unió Democràtica -el partit que, a través de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega (UDC) controla l'àrea d'Exteriors del Govern- per saber les raons de que la 'representant política' hagi estat nomenada per la seva formació i no "per motius personals".

Pel que fa a la qüestió idiomàtica, Ortega hauria comentat que voldria posar-hi remei amb un curs intensiu, però 'de moment encara no s'hi hauria posat', més enllà de la dificultat d'aprendre un idioma tan complex com l'alemany en poc temps.

Abans d'anar a petar a la delegació del Govern a Alemanya, Mar Ortega, que és llicenciada en Dret, va ser directora del programa Hands of Light de l'ONG Streets of India i havia treballat al ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació i al Parlament Europeu, segons la nota de premsa que va difondre la Generalitat quan va ser nomenada. Quan vivia a Madrid i era estudiant, preparava oposicions pel cos diplomàtic, va buscar feina de cangur, tal com deixa clar aquest anunci.

http://www.canguroencasa.com/Canguro/responsable--seria-y-experiencia-con-ninos/Madrid/id-Lbgdcdhfigfacj.xsql#leermas

"L'única ocupació que es crearà a Espanya és la de l'Església catòlica"


El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha estat avui a Gijón, en un míting en què ha animat a "aturar aquest país" durant la vaga general del proper 29 de maig perquè "tenim causes i raons": "Serà una vaga dura perquè els patrons estan encoratjats, però nosaltres som més", ha remarcat, en una situació en què "tenir por no serveix de molt perquè l'acomiadament va implícit en la pròpia reforma laboral". Lara ha advertit que "l'única ocupació que es crearà a Espanya és la de l'Església catòlica, a la que paguen tots els espanyols".

En al·lusió al vídeo promocional de la Conferència Episcopal Espanyola, en què intenta captar noves vocacions sacerdotals oferint "una feina fixa", Lara ha respost que "a l'empresa de Déu li surt gratis".

Mentre es retallen drets a les dones, o se suprimeixen les ajudes a les energies renovables, ha denunciat, s'està "pagant a l'Església".

També s'ha referit a "els que diuen que la Vaga General va contra Espanya", als quals ha preguntat "si pensen que els treballadors no formen part d'aquest país".

"Des que Governa el PP hi ha 300.000 nous aturats, mentre que Rajoy augura 630.000 aturats més, fet que suposa que molts d'aquests els empresaris s'estalviaran una 'jartá' de diners amb el seu acomiadament, per després substituir-los per joves amb menys salari i contractes precaris. El negoci és rodó per a la CEOE", ha conclòs.

"Les grans fortunes són les que menys aporten a la recaptació pública'

El secretari general del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, José María Mollinedo, sobre la pujada de l'IRPF: "Les persones estan pagant de mitjana 839 euros de més per compensar l'evasió d'impostos d'altres corporacions empresarials que estan defraudant a mans plenes".

En la nòmina podran trobar l'IRPF i la seva pujada. No és fàcil calcular la quantia perquè es tenen en compte moltes qüestions com el nombre de fills, si algun d'ells té alguna discapacitat...

Segons un estudi del sindicat dels tècnics del ministeri d'Hisenda, el GESHTa, la pujada de l'IRPF retallarà els salaris una mitjana de 19 euros.

Volem saber com es traduirà l'augment d'aquest impost i per això tenim a José María Mollinedo, secretari general de GESHTA que cita algunes idees clau:

"L'IRPF és un joc entre ingressos i càrregues familiars".

"L'impost de la renda hauria de ser el més just per recaptar, però el 83% de les partides declarades es" corresponen amb els treballadors, pensionistes i aturats que estan obligats a fer la declaració de la renda".

"No estan representades les grans fortunes que poden eludir-a través de les societats patrimonials, personals o les SICAV...".

"Menys d'un 0,7% dels declarants declaren guanyar més de 120.000 euros. Això fa un flac favor a que l'IRPF sigui la manera més justa de gravar".

"Seria fàcil fer que les grans fortunes paguessin com la resta dels ciutadans".

"Les persones estan pagant de mitjana a 839 euros de més per compensar l'evasió d'impostos d'altres corporacions empresarials que estan defraudant a mans plenes".

'Rebel·lió' a la Guàrdia Civil: "Hi ha autèntiques carreres i competicions per posar multes"

Un libel anònim penja aquests dies als taulers de les dependències de la Guàrdia Civil de Trànsit de Guadalajara. Tot i l'ordre que sigui retirat quan aparegui, els agents l'han continuat difonent: "No circulis al que marca la via, que el rotllo aquest del servei preventiu ja va passar a l'història, així et menjaràs els mocs, circula superant els límits de velocitat per enxampar la penya en calces, això funciona", diu un dels paràgrafs del text, on es denuncia la pressió sobre els agents per a multiplicar el nombre de multes i esdevenir "recaptadors" o "mercenaris a sou". A Guadalajara, quatre agents van patir el mes passat una retallada de sou per no assolir un nivell òptim de sancions. Foto: El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz i el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, del PP sector Opus Dei.

Es tracta d'un manifest irònic que amaga, després d'un to mordaç o directament vulgar, el malestar de molts guàrdies civils de Trànsit per la manera en què s'avalua el seu treball. "És un escrit jocós, però reflecteix la veritat", han assenyalat fonts de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), que van insistir que ni són els autors del text, ni ho han difós. "El sistema està basat en la recaptació, en la multa per la multa, i això no és seguretat viària", van denunciar aquestes fonts, que prefereixen no revelar el seu nom o el seu càrrec per evitar els expedients disciplinaris.

No és casualitat que el text hagi començat a circular a Guadalajara, on, segons l'AUGC, quatre agents van patir el mes passat una retallada de sou per no assolir un nivell òptim de sancions. La clau d'aquest mecanisme de pressió és el Resum d'Activitats Individuals (RAI), on s'avalua el rendiment de cada guàrdia civil. Al juliol de 2010, es va introduir un nou barem per als agents de Trànsit, en el qual multar compta més que un altre tipus d'accions, com a auxiliar.

"Els punts obtinguts per multar són fonamentals per a l'avaluació. Això neix de la vaga de bolis caiguts de l'estiu de 2010, precisament per acabar amb les vagues. Si no multes, et treuen diners", van relatar des l'AUGC. Per als integrants d'aquesta associació professional, aquest sistema ha desencadenat "autèntiques curses i competicions entre unitats per posar multes i no quedar l'últim".

I és que, quedar relegat pot significar la pèrdua de dos complements: un de 142 euros i un altre de productivitat remunerat amb uns 75 euros de mitjana. "Si portes poques, sals a posar sancions a sac. Hi ha determinades ubicacions que pots posar 40 multes, però sense afectar positivament a la seguretat viària", van sostenir des de l'AUGC. "Es carrega l'esperit de la Guàrdia Civil de Trànsit de servei i auxili al ciutadà", critiquen.

"Denúncia qualsevol bestiesa"


Per això, els guàrdies civils consultats consideren que se'ls tracta com a "mers recaptadors" i que no es "valora" el seu treball, malgrat que "des de 1959, Trànsit suma 322 morts, més que cap altra especialitat de la Guàrdia Civil per la perillositat de sortir a la carretera, atendre accidents, etcètera". "L'Estat ens dóna la potestat de denunciar i que el testimoni sigui probatori, això neix de la neutralitat, de la imparcialitat, però es destrossa amb la pressió que et desapareixeran diners", van reiterar.

Aquestes denúncies han quedat recollides en el text anònim repartit a Guadalajara, on es donen algunes recomanacions per mantenir un bon nivell de sancions: "Denúncia encara que no estiguis al 100%, no passa res", "denúncia qualsevol bestiesa que vingui codificada, no passa res, no posar un intermitent, no posar l'adhesiu ITV, trepitjar la línia contínua gens ni mica, quedar-se al carril esquerre, tot això compta ximple i és el que hi ha a la vista, no desaprofitis l'oportunitat".

"Si prestes servei amb cotxe, no siguis gilipolles, agafa la PDA i fica matrícules com un boig segur que pilles alguna assegurança o ITV caducada", insisteix aquesta irreverent circular, on també s'anima a la rebel·lia: "Compleix amb el teu treball i res més, que no ens utilitzin per reduir el dèficit del país, que es busquin altres vies".

El comerç d'armes segueix creixent amb EUA i Europa al cap

Les exportacions mundials d'armes han crescut novament, també cap als països de la "primavera àrab" de l'any passat segons CNN i OTAN, on es van utilitzar tancs alemanys, assenyala SIPRI en el seu informe actual: "El problema és que molts sistemes armamentístics i equipament militar s'usen per reprimir moviments opositors", diu Pieter Wezeman, expert en l'Orient Mitjà de l'Institut per a l'Investigació de la Pau d'Estocolm (SIPRI per les sigles en anglès). "Fins i tot un radar pot emprar-se per vigilar els moviments dels manifestants", afirma.

Egipte no va tenir dificultats en seguir adquirint armes de gran calibre, entre elles, 45 tancs M-1A1 nord-americans -el major fabricant i exportador d'armes seguit pel Regne Unit, Alemanya, França i Rússia-, dels quals el Govern va encarregar 125 unitats més. I SIPRI informa que el 2010 també es van usar tancs d'origen alemany per reprimir els manifestants.

Les exportacions d'armament van augmentar a tot el món en un 24% entre 2007 i 2011, segons el nou informe sobre el comerç mundial d'armament publicat per l'Institut SIPRI aquest dilluns, 19 de març. La majoria d'aquestes exportacions -prop d'un 44%- van tenir com a destinació a l'Àsia i el Pacífic. En segon lloc figura Europa, amb un 19%. Poc després el segueix Proper Orient, que va rebre un 17% de la provisió total mundial d'armes.

"No va ser una bona idea vendre armes a Líbia"


Una gran part de les prop de 8.000 persones que, segons les Nacions Unides, van morir des del començament de les protestes a Síria, fa un any, van ser víctima de la tecnologia russa. Un 78% de les armes del règim sirià provenien, en els últims cinc anys, de Rússia, les altres de França, Alemanya i EUA, que suministren als emirats sunnís del Golf com Qatar, Aarabia Saudí omán o els EAU. Bielorússia (17%) i l'Iran (5%) van proveir de la resta d'armament al règim d'Assad. Arran d'això, les compres d'armes de Síria van augmentar en un 580%.

Moscou es nega a acceptar un embargament i fins es presumeix que ha incrementat els seus exportciones. "Rússia ho justifica argumentant que Síria necessita aquestes armes per defensar-se d'atacs des de l'estranger", assenyala Wezeman. "Amb això s'està dient, en realitat, que no es vol una intervenció militar com la que hi va haver a Líbia", diu l'expert, referint-se a la zona d'exclusió aèria establerta fa un any amb aprovació de Rússia.

L'OTAN va interpretar la corresponent resolució de l'ONU per protegir la població de manera tal que va donar suport als rebels en forma massiva des de l'aire, contribuint presumiblement d'aquesta manera a enderrocar a Muhammad Gaddafi. Les armes que va utilitzar el règim de Gaddafi en aquest moment, d'acord amb l'informe de SIPRI, havien estat comprades a Gran Bretanya ia França.

"Quan va començar la revolució a Líbia molts països es van adonar de vendre armes al règim no era en absolut una bona idea", diu Wezeman. A més, la primavera àrab no va influir gairebé res en les vendes d'armes a la regió, i també Bahrain, Tunísia i Egipte van utilitzar armes importades contra els opositors.

Itàlia: Detingudes 60 persones -16 jutges- de la Camorra napolitana

La Guàrdia vaig donar Finança (policia financera italiana) ha arrestat aquest dilluns a 60 persones, entre elles 16 jutges tributaris, altres funcionaris i membres del clan Fabbrocino de la Camorra, la màfia napolitana, sota l'acusació d'associació criminal. El clan operava a través d'un holding anomenat Ragosta en totes les seves versions: Ragosta estiu, Ragosta alimentació, Ragosta acer i Ragosta hotel. El conglomerat factura de l'ordre de 200 milions d'euros i té 400 empleats.

Segons un comunicat de la Policia financera, les investigacions han permès desmantellar una xarxa criminal formada per membres del clan camorrista Fabbrocino -que gestiona les activitats il·legals a les localitats de Nola i en l'àrea Vesuviana-, empresaris especialitzats en la compravenda immobiliària i hotelera i funcionaris que treballaven en el sector tributari.

Després de l'operació que s'ha realitzat entre la regió de Campània (sud) i Llombardia (nord) 22 persones han estat empresonades, 25 posades sota arrest domiciliari i a 13 se'ls ha comunicat l'ordre de no abandonar la província de Nàpols.

Així mateix, s'ha comunicat que han estat confiscats béns per un valor de 1.000 milions d'euros, entre comptes corrents, accions, activitats financeres, terrenys, edificis i vehicles. A més de l'associació mafiosa, els detinguts estan acusats de rentat de diners procedents d'activitats il·legals i corrupció en actes judicials, entre d'altres.

Segons les investigacions, l'organització havia construït una xarxa de facturacions falses per al rentat de diners que després arribava a bancs de Bèlgica, Liechtenstein, Luxemburg i Suïssa. Si la Policia financera aconseguia descobrir que s'havien fet falses factures i evasió fiscal, els empresaris impugnaven les multes i els jutges fallaven a favor seu.

Bagó ha captat 50 milions de fons públics des de 2002 mitjançant el CSC

De les múltiples facetes de Ramon Bagó -alcalde de Calella per CiU entre 1979 i 1991, empresari d'èxit, un dels arquitectes del sistema sanitari català i Creu de Sant Jordi el 2001- hi ha dos que es troben en la cuina dels hospitals catalans. Una és la del gestor sanitari, la de l'home que durant 20 anys ha pogut intervenir en la direcció de desenes de centres a través del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), un organisme públic on ha ocupat tots els càrrecs de responsabilitat -actualment és vicepresident i conseller de les seves empreses filials- i que agrupa més de 60 hospitals finançats per la Generalitat però amb la gestió depenent de fundacions, consorcis i altres entitats públiques i privades "sense afany de lucre". Sort d'això, Nóos?

L'altra cara de Bagó que es barreja entre els fogons és la de l'empresari amo d'un conglomerat, el Grup Serhs, amb 74 empreses, 2.600 empleats i 473 milions d'euros de facturació el 2011. Tres d'elles han obtingut, des de 2002, contractes de centres mitjançant el CSC.

L'Oficina Antifrau de la Generalitat va obrir al gener una investigació per aclarir aquest aparent conflicte d'interessos. EL PAÍS ha rastrejat els contractes de l'última dècada entre hospitals i centres gestionats pel CSC i les empreses de Bagó, i ha descobert que aquestes han aconseguit contractes per 50,8 milions d'euros. D'ells, gairebé una tercera part (15,3) han acabat en els seus comptes sense intervenir concurs.

La majoria dels membres d'una mesa de contractació que va beneficiar Bagó eren del CSC

Hi ha tres circumstàncies en què és possible el conflicte d'interessos. La primera es dóna en els centres dels quals el CSC és el responsable directe, encara que siguin finançats per la Generalitat. És el cas de les Cotxeres del Passeig de Borbó, a Barcelona, ​​una concessió administrativa obtinguda pel CSC de la Generalitat el 2008 per a la construcció i gestió durant 30 anys d'un equipament amb 255 places sociosanitàries. Circumstàncies semblants concorren a la residència Frederica Montseny de Viladecans (Baix Llobregat), amb 233 places. El centre està gestionat per un consorci format per l'Ajuntament de Viladecans i el propi CSC.

Les altres dues situacions en què el conflicte d'interessos pot emergir estan vinculades a dos dels serveis que ofereix el CSC: el de contracte de gestió i el servei de licitacions. En el primer el CSC nomena, a través d'una filial, al gerent que s'encarregarà de fixar objectius, pressupostos i línies estratègiques. En aquells centres, com algunes residències, no obligats a treure a concurs els serveis, el gerent té autonomia per contractar-los.

En el segon cas, la mesa de contractació del CSC, formada en la seva majoria pel seu propi personal (secretari i interventor inclosos), s'encarrega de redactar les bases del concurs, efectuar l'obertura de pliques i valorar les ofertes. Aquest sistema paral·lel de licitació ha estat qüestionat per l'Intervenció, encara que la Generalitat va avalar el 2009 la seva legalitat.

Gairebé un terç dels contractes han estat assignats sense concurs públic

El major import captat per Serhs en la sanitat catalana ha provingut de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, entitat que gestiona els hospitals de Blanes i Calella, i tres centres sociosanitaris a la zona. Bagó va ser alcalde de Calella per CiU entre 1979 i 1991, i la corporació té fins i tot un petit paquet d'accions de Serhs, segons consta en els comptes dipositats al registre mercantil. Serhs ha gestionat la cuina sense pausa a mínim des del 2000. També ha estat l'empresa escollida per a diverses obres. En total, les empreses de Serhs s'han dut 19,8 milions d'euros en contractes des de 2002.

Dos grans complexos sociosanitaris de l'Obra Social de Catalunya Caixa, a Cornellà (Baix Llobregat) i al barri de Vall d'Hebron de la capital catalana, han representat també un flux important de diners per Serhs.

Tots dos estan finançats enterament per la Generalitat i el CSC gestiona el primer des de juliol de 2004 i va dirigir el segon entre 2002 i 2011, ja que la política de l'entitat financera no és gestionar directament els seus centres, sinó contractar per a això a una empresa especialitzada en la gestió d'equipaments sociosanitaris, segons una portaveu.

En ambdós casos va contractar sense concurs a Serhs per als serveis de cuina, el que li ha reportat ingressos de 9,2 milions d'euros. Una portaveu dels col.locats de CiU al CSC assegura que la "contractació compleix la llei", ja que es tractava d'un "acord entre dues empreses privades" i el concurs no era necessari, segons la legislació fabricada pels mateixos espoliadors de la sanitast pública al govern de CiU-PP.

Badalona és una altra de les places fortes de Serhs


L'hospital municipal, gestionat pel CSC des de fa 14 anys, ha concedit a l'empresa de Bagó en l'última dècada el contracte de cuina sense concurs públic per 4,8 milions d'euros, tot i les advertències de la Sindicatura de Comptes. Un total de 7,3 milions del centre sociosanitari El Carme, també gestionat pel CSC, van fluir cap Serhs, aquests a través de concurs, amb un contracte a 14 anys signat el 2003. Badalona, ​​governada pel PSC fins a les passades eleccions i ara pel PP, ha concedit altres contractes a Serhs en serveis socials per mig milió d'euros. L'hospital de la ciutat ha tret fa uns dies el concurs per a la cuina del centre per primera vegada en la seva història.

Els altres dos grans contractes de Serhs localitzats per aquest diari són els dels centres sociosanitaris Frederica Montseny (4,66 milions entre 2007 i 2015) i Cotxeres de Borbó (3,85 milions per un contracte vigent entre 2011 i 2016). En aquest últim centre, una altra empresa del grup Serhs ha aconseguit dos contractes per 720.000 euros per mobiliari i equips de cuina.

La mesa de contractació de Viladecans il·lustra la confusió d'interessos que pot produir en les licitacions del CSC. El president és un representant del Consorci Sociosanitari de Viladecans (CSSV). La secretària és la del CSC, igual que tres dels vocals, i el quart representa el CSSV. És a dir, la majoria dels presents formen part d'una entitat, el CSC, de la que el vicepresident és l'amo de l'empresa adjudicatària.

Antifrau investiga Josep Prat i Ramon Bagó per conflicte d'interessos


L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) investiga si va existir un conflicte d'interessos per la duplicitat de càrrecs amb el sector privat per part del president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, i l'expresident i actual conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, col.locats per CiU. Segons l'OAC, el director de l'Oficina, Daniel Alfonso, ha obert "recentment" diligències d'ofici per demanar informació i aclarir si Prat i Bagó van incórrer en algun tipus de conducta reprovable.

En cas que la duplicitat de càrrecs i les contractacions efectuades pels investigats per les seves atribucions funcions en el sector privat i al públic fora sancionable, l'OAC traslladaria el cas a l'autoritat judicial per seguir la investigació. Si es considerés simplement una actitud reprovable, l'Oficina emetria una sèrie de recomanacions, segons han explicat les mateixes fonts.

El president de l'ICS va abandonar el seu càrrec de conseller en el grup sanitari privat USP Hospitals i va dimitir també com a director general d'Innovació i de Serveis de l'Ajuntament de Reus, després d'una denúncia presentada per la CUP per presumptes conflictes d'interessos.

Prat va anunciar la seva decisió en una missiva dirigida a la plantilla de la institució en la qual subratllava que la compatibilitat dels seus càrrecs és "legal, legítima i no excepcional" però que dimitia per no danyar la imatge de l'Institut.

El mosso reconeix haver carregat l'arma minuts abans del tret mortal

El mosso que el passat 10 de març va abatre el veí d'Olot Antonio Tirado Valderrama (a la foto) al menjador de casa seva durant un enfrontament va carregar l'arma uns minuts abans de disparar, segons es desprèn de la declaració d'aquest matí davant el jutge. Així ho ha explicat l'advocat de la família de la víctima, Benet Salellas, que ha posat en dubte que el caporal actués en un acte "instintiu" com s'havia dit fins ara.

També ha denunciat un tracte preferent envers l'imputat per ser agent, en considerar que se l'hauria d'haver detingut al moment i i evitar així la possible destrucció de proves, com és que l'agent posés a rentar l'uniforme que duia, segons s'ha sabut en la seva compareixença al Jutjat d'Instrucció número 2.

La germana de la víctima afirma que el seu parent estava feble i malalt i podien haver-lo reduït "sense disparar a matar"

La germana d'Antonio Tirado Valderrama, mort d'un tret d'un mosso d'esquadra a Olot (Girona), Rosi Tirado, ha criticat aquest dilluns l'actuació policial perquè l'agent "no va pensar què estava fent, però hauria d'haver-ho pensat; estava prenent la vida a una persona que no havia fet mal a ningú".

Tot va passar dissabte a la tarda quan alguns veïns van alertar que en un pis de la carretera Trias d'Olot hi havia un home "en gran estat d'exaltació" acompanyat d'un menor.

Segons el relat policial, quan la policia va arribar al lloc i va intentar intervenir, l'home es va abalançar contra un dels mossos amb un matxet a la mà amb "clara intenció" de clavar-l'hi i després d'amenaçar que ningú sortiria del pis. La versió dels Mossos afirma que l'agent va disparar "en legítima defensa", per "salvar la seva vida i protegir la integritat de tots els presents".


"Podien haver-lo reduït sense disparar a matar"

En declaracions a TV-3, recollides per Europa Press, la germana ha opinat que al seu germà, Antonio Tirado, que havia estat malalt i seguia molt feble, "entre 15 homes podrien haver-lo reduït sense necessitat de disparar a matar".

Segons Tirado, "n'hi hauria hagut prou de clavar-li un tret a la cama o al braç i ell hauria caigut a terra". La germana del mort ha subratllat que la víctima del tret no era un maltractador i que, de fet, no va agredir mai la seva dona o el seu fill. Ara el cas passarà a mans d'un jutjat d'Olot que haurà de dirimir si l'actuació del mosso va ser la correcta.

El diari El Punt Avui informava en la seva edició de diumenge que el mort s'havia pres unes pastilles després de rebre una citació judicial i estava molt alterat quan van arribar els serveis d'emergència i els Mossos.

Segons una amiga de la dona de Tirado, els problemes van començar fa un mes aproximadament quan el marit es va emportar el fill de la parella a Mataró (Maresme) sense el seu consentiment, motiu pel qual ella va posar una denúncia davant els Mossos.

Jaume Bonet ha perdut vint quilos en dinou dies de vaga de fam

Després de dinou dies en vaga de fam, Jaume Bonet, el jubilat de Mallorca que protesta contra l'ofensiva contra el català del govern Bauzá, ha perdut uns vint quilos de pes i explica que sent el cor cansat i que continuarà fent vaga fins que el metge li digui que ha arribat al punt de no retorn.

Bonet va començar la vaga de fam el primer dia de març per denunciar que el president del govern de les Illes, José Ramón Bauzá, 'vol abolir el català i substituir-lo pel castellà'. Tal com va explicar en aquesta entrevista a VilaWeb, Bonet no pot parlar gaire estona perquè es cansa i es mareja.

Els membres de l'associació de Jubilats per Mallorca han explicat que refaran l'estratègia que tenien prevista perquè el govern va aprovar divendres el projecte de llei de la funció pública i les tramitacions seran molt llargues, més del previst. Expliquen que no tenen 'estructura' per fer relleus en la vaga de fam durant tant de temps.

Més de 120.000 persones prenen la Bastilla convocats pel FDG i criden a la insurrecció a Europa

Uns 120.000 francesos van prendre el diumenge els carrers pròximes al monument de la Bastilla, a París, per donar suport al candidat del Front d'Esquerra (Front de Gauche), que augmenta les seves expectatives de vot en les pròximes eleccions presidencials. Jean-Luc Melenchon, líder del Front d'Esquerra, va electritzar a una multitud que havia marxat a la Bastilla, l'emblemàtic monument a la revolució francesa. Melenchon ha cridat a una revolució que inclogui un sistema de govern més igualitari.

"Anem a fer d'aquesta elecció una insurrecció civil", va cridar Melenchon els seus simpatitzants, molts dels quals vestien de vermell. "Avui necessitem, en aquesta França desfigurada per la desigualtat social, territorial, cultural i de gènere, passar la pàgina de l'antic règim, començar un nou capítol, que ens permetrà (...) refundar la república, refundar la pròpia França", ha afegit.

Melenchon va enviar des de la tribuna un "salutació fraternal al poble grec, espanyol, portuguès, italià" i "a tots aquells que tenen sobre el seu cap el jou de l'opressió" i va assegurar que "tot Europa espera l'erupció del volcà francès".

En un discurs típicament anticapitalista, Melenchon va demanar un augment al salari mínim, més drets per als treballadors i va expressar simpatia cap als grecs que batallen sota mesures d'austeritat, i alhora ha denunciat als líders europeus i internacionals que els van imposar aquestes càrregues.

Al final del seu discurs, va encapçalar al costat de la multitud el cant del "Internationale", l'himne tradicional de l'esquerra.

Melenchon, que apareix amb prop del 11% de les preferències en diverses enquestes nacionals, ha aconseguit posar nerviosos a alguns al camp del candidat socialista Francois Hollande.

Aspirant per la principal corrent d'esquerra, Hollande lidera la majoria de les enquestes davant el president conservador Nicolas Sarkozy i ha animat els votants a unir-se al voltant seu des de la primera volta dels comicis per enviar el missatge més fort possible a la dreta.

No obstant això, molts dels partidaris de Melenchon van dir el diumenge que Hollande no va prou lluny i que anaven a aprofitar el seu vot en la primera ronda per expressar això. Quants d'aquests seguidors després es passaran al camp de Hollande a la segona volta i quants s'abstinguin podria tenir un impacte crucial en el resultat dels comicis.

Les eleccions franceses es realitzaran a l'abril i maig.

Quatre morts en un tiroteig a l'entrada d'una escola hebrea de Tolosa

Com a mínim un professor i tres alumnes han mort a trets a l'entrada de l'escola hebrea Ozar Hatorah de Tolosa de Llenguadoc. Un home amb casc i dues pistoles ha obert foc davant l'escola i ha fugit amb una moto. La policia sospita que l'agressor pot ser el mateix que va matar la setmana passada a Tolosa i Montauban tres militars. Segons les primeres informacions, en l'atac d'avui s'haurien fet servir dues pistoles amb calibres coincidents amb el de les armes utilitzades contra els dos paracaigudistes i el soldat morts a Montauban (el 16 de març) i Tolosa (l'11 de març), respectivament.

En aquells casos, l'autor dels trets també va fugir amb moto. Un paracaigudista més es troba hospitalitzat en estat molt greu.

L'atac d'avui ha tingut lloc a les vuit del matí, just quan s'obria la porta del centre escolar. Un home que amagava la cara amb un casc de moto ha obert foc aleshores contra els alumnes i ha fugit de l'indret.

El Ministeri d'Interior francès ha anunciat el reforçament de la vigilància a tots els centres educatius hebreus.

La commemoració de 'la Pepa' passa per alt que la majoria d'espanyols d'aleshores ja no ho són

Avui fa 200 anys que a Cadis més de tres-cents diputats van constituir el parlament espanyol que aprovà la seva primera constitució. La major part de la Península era ocupada per les tropes franceses, el Principat s’havia separat d’Espanya per formar part de França i una tercera part dels diputats provenien d’Amèrica. 200 anys després la majoria dels territoris on fou vigent la primera constitució espanyola ja no són espanyols.

El capítol primer de la constitució deia literalment: ‘La nació espanyola és la reunió dels espanyols de tots dos hemisferis.’ La constitució, d'un marcat caràcter liberal, volia afermar la sobirania popular, i va definir un estat i, més clarament encara, una nació pluricontinental.

Això no obstant, la tensió entre els diputats americans i els europeus es va fer palesa en uns quants articles. Per exemple, es van definir una províncies europees molt petites, i unes de molt grans a Amèrica, fet que desequilibrava clarament la representació política en favor de la metròpoli. La defensa, ja aleshores, del federalisme pels diputats americans es va resoldre ajornant l’organització definitiva per a més endavant –amb una llei que no havia d'arribar mai.

Una altra qüestió que va escindir diputats americans i europeus va ser la dels mulats (fills amb l'un dels pares blanc i l'altre negre). Els mulats foren reconeguts com a ciutadans, però privats de drets polítics, no podien votar. D’aquesta manera sis milions d'individus americans deixaven de comptar i, com que el nombre de diputats era proporcional a la població, els espanyols europeus en sortiren, també, políticament beneficiats.

Les propostes federalistes dels espanyols d’Amèrica trobaren, cada dia més, una oposició més forta, fins i tots dels espanyols liberals d’Europa. Segons aquests, com que la constitució proclamava la ‘indivisibilitat’ de la sobirania, no era possible instituir estats federals a Amèrica.

El resultat final de les desavinences fou la independència americana. De fet, alguns dels capdavanters independentistes havien estat diputats de les Corts de Cadis i havien redactat la constitució espanyola que avui fa dos-cents anys. En poques dècades els ciutadans de l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, el Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, el Paraguai, el Perú, l'Uruguai i Veneçuela deixaren de ser espanyols.

CiU i PSC aprovaren la llei en secret a voluntat d'Eurovegas

El canvi que necessita Sheldon Adeldson per fer realitat Eurovegas a Catalunya ja està vigent gràcies al pacte CiU-PSC. El 22 de febrer, just un dia abans que el magnat sionista es reunís amb Artur Mas, el Govern va aprovar una llei que permet que la Generalitat pugui executar sense els ajuntaments els plans urbanístics i canviar la qualificació del sól, quan hi hagi un projecte de rellevància social i econòmica, que afecti a un àmbit supramunicipal. Tot i que la reforma de la Llei d'urbanisme forma part del que s'ha donat a conèixer com a grup de lleis òmnibus, aquesta va ser aprovada a través d'una Llei singular degut a la seva especialitat i abast i va comptar amb el suport del PSC i CiU.

És a dir, el Govern pot tirar endavant Eurovegas sense que s'hagin de canviar els plans urbanístics dels municipis que afecta i pot canviar la qualificació dels terreny sense haver de passar pel ple.

El macroprojecte d'oci i joc suposa una inversió d'uns 17.000 euros en unes 150 hactàrees. Adeldson exigeix que Eurovegas estigui a uns 20 minuts com a màxim de l'Aeroport de Barcelona.

A nivell urbanístic Eurovegas podria tenir dos problemes que la llei aprovada al mes de febrer solventa. Un és que a l'afectar el terme municipal de més d'un municipi, caldria que cada un d'ells aprovés una modificació dels seus plantejaments urbanístics per ubicar Eurovegas. L'altre és que la llei no permet que fora la trama urbana consolidada dels municipis hi hagi terrenys urbanitzables per fer grans centres comercials. Aprovada la llei aquestes dues dificultats queden solventades, ja que la Generalitat pot canviar la qualificació del sól i fer el plantejament urbanístic de la zona sense el visti plau dels ajuntaments i sense passar pels plens municipals.

Aquesta legislació estableix que el Govern, quan faci plans directors urbanístics, "pot delimitar zones d'interès supramunicipal i ordernar-los per implantar activitats d'especial rellevància econòmica i social". Aquests espais poden ser urbanitzats de forma directa "sense necessitat de fer cap adaptaciño prèvia als plantejaments urbanístics generals del municipi". Aquests dos elements legislatius, permetrien al Govern començar a fer el projecte d'Eurovegas sense necessitat d'adaptar els plantejaments urbanístics dels municipis.

De moment, damunt la taula hi hauria uns terrenys situats entre l'Aeroport del Prat, i les llacunes del Remolar i de la Murtra. Dos espais protegits.

Les diferents informacions que han aparegut parla de zones que afecten a quatre municipis, tots ells governats pel PSC i ICV-EUiA. A nivell polític només ICV-EUiA, ERC i SI s'oposen amb fermesa a aquest projecte. C's i el PSC han mostrat una postura més ambigua i tant el PP com CiU creuen que no es pot deixar passar una oportunitat d'inversió i negoci particular de comissions i corrupció com aquesta.

La llei que permet actuar urbanísticament sobre la zona podria fer que Eurovegas afectés terrenys del Prat de Llobregat, tot i l'oposició de l'alcalde ecosocialista LLuís Tejedor. Altres alcaldes com el de Viladecans, Carles Ruiz s'han mostrat cautelosos amb la possibilitat que Eurovegas recali al seu municipi i creuen que cal estudiar la proposta d'Adeldson.

Al marge de consideracions urbanístiques Sheldon Adeldson ha posat condicions a la seva inversió. Vol exempcions fiscals, canvis en la legislació laboral, que es pugui fumar als locals del complex i que hi puguin entrar menors i ludòpates.

Des del Govern s'han llançat diversos missatges en una mateixa línia. No es farà una legislació adhoc per Eurovegas. El conseller de comerç Francesc Xavier Mena va asegurar que "la legalitat que hi ha a Catalunya es mantindrà totalment vigent". Una legalitat que de moment, i pel que fa al tema urbanístic, només li manca un punt per complir. El de que Eurovegas sigui declarat un projecte d'interés econòmic i social.

L'aigua s'ha encarit entre un 17 i un 42% en cinc anys

L'aigua s´ha tornat a encarir el 2012 i ja acumula un augment d'entre el 17 i el 42% segons consum en els darrers cinc anys. El tram més baix, el de fins a 9 metres cúbics costava l´any 2008 3,35 euros el metre cúbic, i en canvi enguany ja costa 4,02. Pel tram més elevat el de consums superiors als 18 metres cúbics el preu ha passat dels 10,45 de fa cinc anys als 17,92 actuals. Els pressupostos de la Generalitat, aprovats amb els vots de Convergència i Unió i l'abstenció del Partit Popular, preveuen un increment del 3% de l'IPC pels usuaris del primer tram, el dels que consumeixen fins a 9 metres cúbics d'aigua, i que són el 70% dels abonats. Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

Pel que fa al segon i tercer tram de l'escala de consums màxims d´aigua, l´augment serà del 12%. L'objectiu continua sent el de penalitzar aquells consums més elevats. Ara bé, aquest 12 % no és l'increment final per aquests consumidors, ja que els primers metres cúbics consumits els abonen a un increment de només el 3%, el mateix que tenen els abonats del primer tram.

Així doncs, el preu de l'aigua queda de la següent manera. Els abonats que consumeixen fins a 9 metres cúbics d'aigua pagaran 4,02 euros. Els que consumeixin fins a 12 metres cúbics, en pagaran 7,11. Els que consumeixin fins a 15 metres cúbics d´aigua pagaran 10,20 euros per metre cúbic. Finalment els que gastin més de 18 metres cúbics d'aigua pagaran 17,92 euros el metre cúbic.

Això suposa uns increments del 17, el 20, el 21 i el 42% des del 2008, respectivament.

L´any 2008 es pagaven 5,72 euros per cada metre cúbic, en consums totals de fins a 12 metres cúbics. O 8,08 euros per consums de fins a 15 metres cúbics.

Un altre canvi és el de la finalització de les exempcions del cànon d'utilització d´aigua potable per a usos municipals. És a dir, a partir d´ara caldrà pagar l'aigua de la xarxa potable que s'utilitzi per regar jardins, netejar carrers o en fonts ornamentals. Fins al 31 d'octubre, data en què es començaran a aplicar aquestes noves tarifes, els ajuntaments tenen temps d'adaptar-se a aquest canvi i fer les obres necessàries en el seus sistemes de neteja, fonts i reg, perquè puguin utilitzar aigua no potable per fer les accions abans esmentades.

Qui també haurà de fer front a canvis en la gestió de l´aigua seran les entitats subministradores. El govern va aprovar amb els vots de CiU i l´abstenció del PP una taxa que gravarà la captació d´aigua del medi i els volums d´aigua no comptuats per pèrdues, robatoris o obres de millora de la pròpia xarxa.

Ecologistes en Acció i ESF denuncien que Suez opera il.legalment a Barcelona


Ecologistes en Acció i Enginyers Sense Fronteres (ESF) han lliurat aquest dijous a Marsella una carta a la seu de l'empresa transnacional francesa Suez, propietària del 75,32% de la Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar), per posar de manifest la manca de contracte de concessió per al subministrament d'aigua a Barcelona, segons ha informat l'ESF en un comunicat.

Abillats amb vestits de pallasso i tocant el trombó, els activistes s'han presentat davant de la seu en el marc del Fòrum Alternatiu Mundial de l'Aigua per criticar també la "opacitat informativa de l'empresa, la mala qualitat de l'aigua i la manca d'inversions a la xarxa de distribució, tot i que la memòria de responsabilitat social corporativa publicita la responsabilitat de les activitats empresarials", ha explicat l'organització.

Les dues entitats han lamentat que Suez està operant a Barcelona sense el títol preceptiu per realitzar el subministrament d'aigua i la tarifa que cobra és "il · legal", com va sentenciar el titular del Jutjat del Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona el 5 octubre 2010, segons ha dit l'organització.

Sírius: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Febrer 09, 2012: Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Per què els bilingües són més intel·ligents?

En un món cada vegada més globalitzat parlar dos idiomes en comptes d'un sembla tenir avantatges pràctics evidents. Si a això li afegim que els científics, des de fa ja alguns anys, consideren que el bilingüisme converteix als seus practicants en persones més intel·ligents, amb profunds efectes en el cervell, amb millores en les habilitats cognitives no relacionades amb el llenguatge i que fins i tot arriben a protegir contra la demència en la vellesa ens trobem davant un fet notablement beneficiós. Foto: La virreina Tobarra, monolingüe retrasada mental del PP a Catalunya.

Així ho assegura Yudhijit Bhattacharjee, de la prestigiosa revista Science, en un article publicat aquest cap de setmana a The New York Times. Segons sosté Bhattacharjee, aquest punt de vista del bilingüisme és diametralment diferent al que havia existit durant el segle XX. Investigadors, educadors i polítics que van considerar durant molt temps un segon idioma com una intromissió, des del punt de vista cognitiu, que dificultava el desenvolupament acadèmic i intel·lectual d'un nen estaven equivocats.

Els científics han descobert que la interferència entre llengües, lluny de llastar el rendiment d'un estudiant, el que suposa és una "benedicció disfrzada", assenyala l'autor de Science. "S'obliga al cervell a resoldre un conflicte intern, donant a la ment un entrenament que enforteix els seus músculs cognitius", afegeix.

Els bilingües són més hàbils que els monolingües en la solució de certs tipus de trencaclosques mentals, com han demostrat diferents estudis. Així mateix, parlar dos idiomes, segons diferents investigacions, millora la funció executiva del cervell, el sistema de comandament que dirigeix ​​els processos d'atenció que utilitzem per planificar, resoldre problemes i realitzar altres tasques mentals paral·leles.

La diferència clau entre bilingües i monolingües se centra, segons l'article, en una major capacitat per percebre els canvis en l'entorn. "Els bilingües han de canviar d'idioma sovint-és possible que parlin amb el pare en una llengua i amb la mare en un altre idioma", afirma Albert Costa, investigador de la Universitat de Pompeu Fabra, en l'article del diari novaiorquès. "Necessiten estar atents als canvis al seu voltant de la mateixa manera com estem atents al que ens envolta quan conduïm".

A més, l'experiència bilingüe sembla influir en el cervell des de la infància fins a la vellesa. "I no hi ha raó per creure que es pot aplicar també als que aprenen un segon idioma més endavant en la vida", conclou l'article de The New York Times.