dimecres, 23 de juny de 2010

El cas Bettencourt: Escàndol fiscal i polític.

La multimilionaria Liliane Bettencourt, primera fortuna de França i propietària de l'Oreal, tenia comptes bancaris no declarats a Suïssa, per un montant de gairebé 80 milions de $, i una illa a les Seychelles, segons les gravacions clandestines de converses, per que ella ho val i els governs li ho toleren. La web Mediapart va publicar extractes de gravacions, fetes per un ex empleat de la multimilionària, que posen en escena al gestor de la fortuna de l'hereva d'Oreal, Patrick de Maistre, qui li va dir: "Hem d'arreglar les coses amb els seus comptes a Suïssa. No sigui que ens ho prenguin abans de Nadal".

Un acord fiscal entre França i Suïssa, que estava previst inicialment per entrar en vigor l'1 de gener de 2010, hauria permès a les autoritats fiscals franceses demanar a les autoritats de Suïssa aixecar el secret bancari en casos de sospita de frau. Però la ratificació s'ha endarrerit a causa de litigi entre els dos països sobre una llista de contribuents francesos amb comptes ocultes a Suïssa i recuperada per França, comprant-la al propietari, com ha fet també Alemanya però no Espanya, que surt amb milers de grans defraudadors a la mateixa llista.

Després de referir-se a l'acord fiscal, el Sr de Maistre assegura a l'hereva de l'Oreal: "Estic intentant cuidar-me i posar un compte a Singapur. Perquè a Singapur, no poden demanar res".

Segons la conversa gravada pel majordom de la Bettencourt, aquest compte bancari a Suïssa "és de 12 o 13 milions d'euros. -I té vostè una altra, pel que sembla, molt més important", diu De Maistre.

"Vaig anar a veure a aquest compte a Vevey (Vaud) on encara es disposa de 65 milions d'euros", va anunciar el gerent a la multimilionaria en una reunió tres setmanes després, el 19 de novembre, segons Mediapart.

"Cal que eliminem el compte a Suïssa (...) Estic planejant el fet d'enviar-la a un altre país, que serà Hong Kong, Singapur i Uruguai (...) Així que podeu estar tranquil.la", va dir Patrick De Maistre, segons aquest fragment transcrit pel lloc web.

Preguntat per l'AFP sobre aquesta informació, el Ministeri de Pressupostos no va fer cap comentari.

Una denúncia per "violació de la intimitat", "robatori" i "fals testimoni" va ser presentada el divendres a la cort de Nanterre per Liliane Bettencourt.

Una illa a les Seychelles

Liliane Bettencourt és també la propietaria d'una illa de les Seychelles, D'Arros, que no seria encara declarada a les autoritats fiscals franceses. El lloc web de la Junta Nacional de Turisme de les Seychelles diu que D'Arros és part del Grup Amirantes, ubicat a 255 km al sud-oest de la capital, Mahé. D'acord a aquest lloc oficial, l'illa va ser comprada pel Príncep Shahram Pahlavi-nia, de l'Iran, el 1975, abans de ser cedida el 1998 "a un nou propietari privat, que no s'anomena.

El punt de partida de l'assumpte és el procés que oposa Liliane Bettencourt contra la seva filla Françoise, que creu que la seva mare està sota la influència i ja no té totes les seves facultats. És en aquest context que els enregistraments han estat adjudicats.

Woerth nega

El ministre de Treball, Eric Woerth, ha negat haver intervingut per la situació fiscal de Liliane Bettencourt, o haver rebut diners de la dona més rica de França.

En un comunicat, el ministre considera que aquestes al.legacions estan destinades a danyar la seva reputació, "quan, com a ministre de Treball", presenta la reforma de les pensions, "el que no sembla ser fortuït".

El nom d'Eric Woerth, apareix repetidament en els registres, al costat del de la seva dona, Florence, que va treballar per Clymene, l'empresa que gestiona els actius de la principal accionista del gegant dels cosmètics Oreal.

Els registres lliurats a la policia deixen suposar les intervencions de l'entorn de Nicolas Sarkozy afavorint Liliane Bettencourt, en el judici que l'oposa a la seva filla, així com donacions econòmiques a diferents personalitats del partit governant, com Eric Woerth, i Valerie Pécresse.


L'affaire Bettencourt tourne au scandale fiscal et politique

La milliardaire Liliane Bettencourt aurait disposé de comptes bancaires non déclarés en Suisse pour un montant de près de 80 millions d’euros, ainsi qu’une île aux Seychelles, selon des enregistrements clandestins de conversations.
Pour lire plus aller au link:

H&M, Zara, Carrefour a Bangladesh: 25 $ al mes

A Bangladesh, desenes de milers de treballadors han demanat un augment de sou pel seu treball a les principals marques de roba occidental com H&M, Zara o Carrefour. Davant els disturbis que s'han generat, la policia ha disparat bales de goma i gasos lacrimògens als treballadors que es manifestaven en la zona industrial de Ashulia, al nord de la capital, Dacca. Entre altres coses, els treballadors han reivindicat un salari mínim més alt dels 25 dòlars que reben al mes. Així es fan les fortunes dels criminals.

H & M, acusada de realitzar pràctiques fiscals "immorals" a Bangla Desh

L'ONG ActionAid ha acusat aquest dimarts a la línia de roba internacional H&M de dur a terme pràctiques fiscals "immorals" a Bangladesh, ja que el grup suec ha pagat només 60 euros en impostos a l'any. H&M ha respost ràpidament i ha assegurat la legalitat de les seves accions i ha remarcat que l'empresa proporciona "centenars de milers de llocs de treball" en els països pobres del sud d'Àsia. Però segons l'informe de l'ONG, especialitzada en els drets dels pobres, només ha pagat aquests 60 euros en impostos quan: "Aquest és l'impost mínim a pagar per una empresa a Bangla Desh".

Les "activitats immorals" d'H & M

"El que fan és legal però immoral", afegeix ActionAid en el seu document de 16 pàgines, citant al ministre de Comerç de Bangla Desh, Muhammad Khan Faruk.

Però segons ha declarat a l'agència AFP, H&M ha assegurat que, a més de la tarifa "administrativa" dels 60 euros, ha destinat al voltant de 3,2 milions d'euros l'any per als seus 250 empleats directes al país, i que no ha pagat més impostos sobre les empreses per no haver tingut ingressos al país.

"Com que no tenim un volum de negocis a Bangla Desh, no podem pagar els impostos de societats", ha assegurat a través d'un a-mail el portaveu del grup Jenni Tapper-Houle.

"No ho considerem en absolut immoral, i fem èmfasi en què no hi ha mitjans per pagar impostos sobre la renda en els països on no es tenen ingressos", ha precisat.

"La major contribució de H&M per al desenvolupament de Bangla Desh és que les comandes de quantitats molt grans al país, generen centenars de milers de llocs de treball".

Protestes per les condicions de treball


La publicació d'aquest informe coincideix amb les protestes que han protagonitzat a Bangladesh desenes de milers de treballadors que han demanat un augment de sou pel seu treball que subministra material a les principals marques de roba occidental com H & M, Zara o Carrefour.

Davant els disturbis que s'han generat, la policia ha disparat bales de goma i gasos lacrimògens als treballadors que es trobaven manifestant-se en la zona industrial de Ashulia, al nord de la capital, Dacca.

Entre altres coses, els treballadors han reivindicat un salari mínim més alt dels 25 dòlars que reben al mes.

Durant les protestes, han aixecat barricades de pneumàtics vells i han calat foc als camions per al lliurament de mercaderies en el que ja és el quart dia de protestes; aproximadament 700 fàbriques s'han vist obligades a tancar.

Segons el portaveus dels fabricants i exportadors de tèxtils (BGMEA), les manifestacions violentes, que van començar el passat dissabte, han creat un clima de "pànic i l'anarquia", i han forçant les fàbriques a tancar fins a nou avís.

"Més de 50 fàbriques han estat saquejades pels manifestants que han impedit lliurar les comandes a temps, generant pèrdues de milions de dòlars", ha assegurat a l'agència AFP el vicepresident de la BGMEA, Shafiul Islam Mohiuddin.

El ministre de Treball Mosharraf Hossain ha promès, a través d'un comunicat després d'una reunió d'emergència, la gestió dels increments salarials tèxtils, però ha amenaçat amb "mesures enèrgiques" contra els manifestants.

El sector tèxtil representen el 80% de les exportacions anuals de Bangla Desh i les seves fàbriques donen treball al 40% de la mà d'obra del país, majoritàriament dones.


H&M, acusada de realizar prácticas fiscales "inmorales" en Bangladesh

Las protestas han obligado a cerrar 700 fábricas en Bangladesh. La ONG ActionAid ha acusado este martes a la línea de ropa internacional H&M de llevar a cabo prácticas fiscales "inmorales" en Bangladesh, ya que el grupo sueco ha pagado sólo 60 euros en impuestos al año.
Para leer más ir a enlace:

Rússia produirà la cuirassa lleugera alemanya

El Ministeri de Defensa de Rússia planeja organitzar la producció de cuirassa lleugera amb tecnologia alemanya i ja va entaular les respectives converses amb una de les empreses alemanyes, segons el viceministre rus de Defensa, general Vladímir Popovkin. El ministre de Defensa, Anatoli Serdiukov, havia parlat de comprar la cuirassa directament a una companyia alemanya i que aquesta cuirassa era destinada per als vehicles blindats lleugers que s'empraven a l'Exèrcit rus. Ara s'afirma que es produirà a Rússia.

Els comentaris del ministre alarmar als especialistes perquè, segons ells, aquesta decisió podia arribar a ser una "catàstrofe" per a la indústria metal.lúrgica russa. Popovkin desmentir les publicacions dels mitjans de premsa i va assegurar que Rússia no planeja comprar cuirassa ni blindats, sinó només la tecnologia de la seva producció.

Segons el general, els especialistes que s'ocupen de la instal.lació de la cuirassa en els vehicles blindats russos, estan estudiant l'experiència del fabricant italià Iveco, que també utilitza la cuirassa alemanya.

Popovkin va recordar que la modernització de l'Exèrcit rus preveu la creació de brigades lleugeres, mitjanes i pesades.

"Les brigades lleugeres seran dotades amb vehicles blindats sobre rodes, les brigades mitjanes, amb vehicles amb tracció de rodes o erugues, i les brigades pesades, únicament amb vehicles de eruga", va precisar el viceministre de Defensa.

Rusia producirá coraza ligera con tecnología alemana

El Ministerio de Defensa de Rusia planea organizar la producción de coraza ligera con tecnología alemana y ya entabló las respectivas conversaciones con una de las empresas alemanas, declaró hoy el viceministro ruso de Defensa, general Vladímir Popovkin.
Para leer más ir a enlace:

Crisi a EUA pel bocamoll Stanley McChrystal

Duncan Boothby, un assessor de premsa del cap de les tropes colonials a l'Afganistan, el general d'EUA Stanley McChrystal (a la foto), va dimitir del seu càrrec després d'unes declaracions ofensives d'aquest contra alts funcionaris de la Casa Blanca, segons fonts del Departament de Defensa d'EUA. La revista Rolling Stone publicarà el divendres una entrevista on McChrystal carrega contra el vicepresident Joseph Biden, el conseller de Seguretat Nacional, Jim Jones, i altres alts funcionaris de l'administració d'Obama.

L'entrevista ja ha aixecat molta polseguera pel seu contingut ofensiu. Pel matí, McChrystal va fer unes declaracions oficials en les que demana disculpes per les seves paraules que qualifica de "errors que mai s'han de cometre".

No obstant, el general va ser citat a la Casa Blanca per donar explicacions, possiblement al propi president Barack Obama, segons informen les cadenes de televisió afganeses.

Duncan Boothby va ser un dels assessors més propers del general Stanley McChrystal a qui acompanyava sovint durant els viatges.


Dimite asesor del jefe de las tropas internacionales en Afganistán

Duncan Boothby, uno de los asesores de prensa del jefe de las tropas internacionales en Afganistán, general estadounidense Stanley McChrystal, dimitió de su cargo tras unas declaraciones ofensivas de su jefe contra altos funcionarios de la Casa Blanca, comunicaron hoy fuentes del Departamento de Defensa de EEUU citadas por agencias.
Para leer más ir a enlace:

Moscou i el "cas clínic" Robert Gates

"Les paraules del cap del Pentàgon, Robert Gates, sobre el caràcter "esquizofrénic" de l'actitud de Rússia cap al problema de l'Iran són un cas clínic", va declarar a la premsa una alta font de les autoritats russes. La premsa estrangera va informar que Gates, reunit amb els senadors, qualificà de "caràcter una mica esquizofrénic", l'actitud de Rússia cap al problema de l'Iran: "Són paraules que sonen com una grolleria fins i tot en boca del cap del Pentàgon. Si li agrada parlar en termes mèdics, vol dir que tenim un cas clínic", va dir la font.

Va afegir que la posició de Gates de que cal trencar tot contacte amb l'Iran està obsoleta: "La mentalitat del cap del Pentàgon és la d'un membre de l'administració de George Bush, però no de la de Barack Obama. Amb nois com Gates, als Estats Units li esperen noves aventures desagradables", va dir.


Moscú califica como caso clínico una declaración del jefe del Pentágono

Las palabras del jefe del Pentágono, Robert Gates, sobre el carácter "esquizofrénico" de la actitud de Rusia hacia el problema de Irán son un caso clínico, declaró hoy a la prensa una alta fuente de las autoridades rusas.
Para leer más ir a enlace:

Kazakhstan i sa estranya "democràcia"

Kazakhstan pot arribar a ser el primer país d'Àsia Central on tindrà lloc una transferència democràtica del poder, va declarar ahir el director de Projectes Internacionals de l'Institut d'Estratègia Nacional de Rússia, Yuri Solozóbov. El Parlament de Kazakhstan va aprovar esmenes a diverses lleis constitucionals que atorguen l'estatut de líder de la nació a l'actual president del país, Nursultan Nazarbáev (a la foto amb Medvédev). D'acord amb les esmenes, no es podran aprovar decisions relacionades amb el sistema estatal o la seguretat del país sense consultar amb el líder de la nació. A més, el líder de la nació no pot ser detingut, arrestat ni portat a judici per fets comesos durant l'exercici del seu càrrec de president.

El mateix Nazarbáev es va abstenir de signar aquestes esmenes perquè, segons va explicar, les mesures de protecció de l'honor i de la dignitat del President, així com les garanties de la seva immunitat, ja estan previstes per la Constitució de Kazakhstan, les lleis sobre el Primer President i altres actes legislatives.

"A Kazakhstan ja s'està formant la nació kazakh i funcionen amb èxit les institucions polítiques estatals. La legalització del paper especial que exerceix l'actual Cap de l'Estat és molt important des del punt de vista de la successió i de la ulterior transferència del poder" , va afirmar Solozóbov.

En la seva opinió, tots entenen que l'objectiu de les esmenes no és l'exaltació vitalícia de Nazarbáev perquè el president kazakh es mostra irònic amb les lloances i burles. "La idea consisteix a establir el primer precedent a Àsia Central de la transferència democràtica del poder", considera l'expert.

Nazarbáev comprèn la seva tasca històrica i la seva responsabilitat i fa el possible perquè Kazakhstan continuï en l'espai democràtic i sigui un exemple per a moltes noves democràcies a Euràsia.

"Això pot ser útil per a molts països de l'antiga Unió Soviètica, per als quals Kazakhstan pot arribar a ser un polígon on es assagen amb èxit els elements de la construcció jurídica, constitucional i política, com per exemple, la implantació simultània de les reformes bancària, jurídica i de pensions ", va declarar el director de Projectes Internacionals de l'Institut d'Estratègia Nacional de Rússia.


Kazajstán, primer país de Asia Central donde puede haber una transferencia democrática del poder

Kazajstán puede llegar a ser el primer país de Asia Central donde tendrá lugar una transferencia democrática del poder, declaró hoy el director de Proyectos Internacionales del Instituto de Estrategia Nacional de Rusia, Yuri Solozóbov.
Para leer más ir a enlace:

Kirguizistan: Els colpistes temen un contra cop

El vicepresident del Govern provisional colpista de Kirguizistan, Omurbek Tekebaev, va advertir que certes "forces destructives" estan planejant un nou cop d'Estat que podria passar en les pròximes hores: "Forces destructives intenten perpetrar un nou cop d'Estat en Kirguizistan el dia 22 de juny. Sabem qui són i no podem detenir-los perquè de moment només parlen de protestes pacífiques, però coneixem les seves veritables intencions", va dir Tekebaev.

El vicepresident de l'Executiu interí kirguís va afegir que, per estabilitzar la situació al país, cal retallar el període de transició, convocar eleccions parlamentàries al setembre i dotar el Govern provisional d'un reglament de treball: "El Govern provisional l'integren 14 persones independents. En això rau la seva força i la seva debilitat. No vam aconseguir posar-nos d'acord, arribar a un consens i no tenim una política comuna", va reconèixer Tekebaev.

El passat 10 de juny a Oix, segon en importància centre regional de Kirguizistan, es van registrar sagnants xocs entre kirguisos i uzbeks. Aquests brots de violència ètnica, els més greus en els últims 20 anys, es van estendre al poc temps a la veïna regió de Jalal Abad donant origen a disturbis públics, incendis, pogroms i rondes.

Segons les últimes dades, els enfrontaments ètnics en aquesta república centreasiàtica van deixar un saldo de 214 morts, 2.137 ferits i més de 80.000 refugiats.

Segons el govern provisional, els desordres que van provocar els enfrontaments ètnics van ser provocats per forces polítiques pròximes al deposat president kirguís Kurmanbek Bakiev.


Gobierno provisional alerta sobre intento de golpe de Estado en Kirguizistán las próximas horas

El vicepresidente del Gobierno provisional de Kirguizistán, Omurbek Tekebaev advirtió hoy que ciertas "fuerzas destructivas" están planeando un nuevo golpe de Estado que podrá ocurrir en las próximas horas.
Para leer más ir a enlace:

Lukaixenko contraataca a Gazprom

El president bielorús, Alexander Lukaixenko, va acusar ahir a Gazprom d'haver desencadenat la "guerra del gas" contra el seu país i va anunciar la decisió de frenar el tràfec del combustible rus cap a Europa fins que aquesta empresa saldi el seu deute amb Minsk: "No hi haurà tràfec del gas fins que ens paguin per mig any", va declarar Lukaixenko en el transcurs d'una reunió amb Serguei Lavrov, el ministre rus d'Afers Exteriors. El mandatari bielorús va precisar que Gazprom li deu al seu país 260 milions de dòlars en matèria del trànsit.

Al mateix temps, va reconèixer que Minsk té un deute de 190 milions de dòlars pel gas rebut de Gazprom des de començament d'aquest any i va assegurar que "es pagarà pròximament" gràcies a "un préstec d'amics". El correcte, segons ell, seria realitzar un abonament recíproc de les dues deutes.

La vigília, Gazprom va procedir a la retallada gradual dels seus lliuraments a Bielorússia. Minsk va respondre amb l'amenaça de requisar el gas rus destinat als consumidors europeus però no la va fer efectiva fins al moment. Mentrestant, el flux del gas rus a Bielorússia ja es va reduir en un 30% i, segons Gazprom, podria baixar fins en un 85%, si no es cancel el deute.

Gazprom va prometre fer el possible perquè el conflicte no afecti els consumidors europeus i va esmentar la possibilitat d'usar rutes alternatives. El primer ministre d'Ucraïna, Mikole Azarov, ha afirmat avui que la xarxa ucraïnesa de gasoductes podria transportar una quantitat extra "de l'ordre de 15-20 mil milions de metres cúbics".

La Comissió Europea (CE) va convocar una reunió d'experts en matèria del gas i va convidar a representants de Bielorússia a aquesta trobada tècnic. Fonts de la CE calculen que la disputa comercial entre Moscou i Minsk podria afectar a un 6% dels consumidors europeus, en primer lloc, a Lituània que depèn enterament del tràfec del combustible rus a través de Bielorússia, però també a Polònia i Alemanya.


Lukashenko contraataca a Gazprom

El presidente bielorruso, Alexander Lukashenko, acusó hoy a Gazprom de haber desatado la "guerra del gas" contra su país y anunció la decisión de frenar el trasiego del combustible ruso hacia Europa hasta que esa empresa salde su deuda con Minsk.

"No habrá trasiego del gas hasta que nos paguen por medio año", declaró Lukashenko en el transcurso de una reunión con Serguei Lavrov, el ministro ruso de Asuntos Exteriores. El mandatario bielorruso precisó que Gazprom le debe a su país 260 millones de dólares en materia del tránsito.

Oscar Martínez es vídeo-manifesta contra la Propietat Intel·lectual


Oscar Martínez és fotògraf i director del documental Gaza, War in Media.

Duran, PSC i PP ja censuraren els negocis de Felip Puig

El dia després que ABC publiqués que el 2008 Felip Puig va ingressar 93.300 euros per assessorament urbanístics mitjançant una empresa seva, les crítiques al secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, van arribar de tot arreu. Amb tot, per propera, la més severa va ser la del líder dels seus socis de federació, UDC, Josep Antoni Duran Lleida. En una entrevista a RAC-1, Duran va subratllar la plena «legalitat» dels negocis de Puig, però, va afegir: «Legalitat no és sempre legitimitat. La legitimitat ve donada en funció de quin sigui l'ús que faci d'aquesta funció professional», va abundar.

En aquest sentit, el mateix Puig no va donar molta més llum. La memòria de 2008 de la seva societat (FPG Enginyeria, Estrat_gies, Gestió, Desenvolupament SL) dóna compte dels 93.300 euros d'ingressos, però no detalla per què treballs. Ell tampoc. En declaracions a aquest diari Puig va respondre ahir a ABC que els seus negocis privats són legals i va afegir que «altres diputats de totes les formacions polítiques també ho fan».
A propòsit, el portaveu del PSC al Parlament, Miquel Iceta, va dir, amb sorna: «És veritat que la majoria de diputats no ens dediquem a l'intermediació urbanística, però no li puc dir més". "Encara que pugui ser una actuació legal, és poc ètica i al marge de la moral política», va intervenir la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho.

On cobra de CDC

Puig va precisar a ABC que a través d'aquest societat FPG cobra «les retribucions del partit» i que mai ha treballat per a cap ajuntament o administració.

Com va explicar ABC, l'abril passat Puig va afavorir una controvertida i suïcida moció de censura a Salou contra un equip de govern que integrava CiU, amb el PSC i els independents RDS (Renovació Democràtica per Salou).

En l'ànim del dirigent convergent, segons els seus crítics, estava aconseguir que es desbloquejar un projecte de centre comercial que el Consistori va deixar en via morta el febrer d'aquest any, per discrepàncies amb els promotors.
Un projecte que promou un empresari que en altres promocions ha compartit societat amb un germà de Puig, Jordi.

El secretari general adjunt de CDC va declarar ahir que és «fals que hagi tingut res a veure amb cap projecte urbanístic de Salou».


Duran cuestiona la «legitimidad» de los negocios de asesoría de Felip Puig
PSC y PP censuran unos trabajos urbanísticos cuya legalidad defiende el dirigente de CDC
El día después de que ABC publicara que en 2008 ingresó 93.300 euros por asesoramiento urbanísticos mediante una empresa suya, las críticas al secretario general adjunto de CDC, Felip Puig, arribaron por doquier. Con todo, por cercana, la más severa fue la del líder de sus socios de federación, UDC, Josep Antoni Duran Lleida. En una entrevista a RAC-1, Duran subrayó la plena «legalidad» de los negocios de Puig, pero, apostilló: «legalidad no es siempre legitimidad». «La legitimidad viene dada en función de cuál sea el uso que haga de esta función profesional», abundó.
Para leer más ir a enlace:

Felip Puig no va cosir, només embastà!

L'arquitecte responsable d'edificar l'establiment va assegurar que l'exconseller d'Obres Públiques va tractar la requalificació de les finques amb l'expresident del Palau de la Música. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha assegurat que en la trobada que va mantenir l'any 2002 com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb Fèlix Millet: "No es va parlar de permutes ni canvis entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per facilitar les operacions", per tirar endavant l'hotel del Palau de la Música, "sinó que només es va embastar el tema".

Així ho ha manifestat Puig, en un discurs al seu canal TV3, davant d'un llepaculs a sou de convergència durant tota la seva "carrera" dèndollat pel bisbe, l'endemà que l'arquitecte Carles Díaz afirmés que en la trobada amb l'aleshores conseller van parlar sobre l'operació que va permetre la construcció de l'hotel.

"No sé si hi havia formalitzat l'objecte de tirar endavant l'hotel", ha remarcat Puig, qui ha manifestat que "en cap cas" es va parlar en la reunió "de permutes ni de canvis entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per facilitar les operacions". "Vaig passar les informacions al director general d'urbanisme perquè estudiessin amb els tècnics la viabilitat del projecte, que fins després d'uns anys no es va desencallar". El conveni entre el Palau, l'Ajuntament i la Generalitat es va signar, finalment, el 2006.

Díaz, que amb Òscar Tusquets estava encarregat de l'obra de l'hotel del Palau de la Música, va dir en la seva compareixença a la comissió d'investigació al Parlament que va participar en un dinar amb Millet i Puig, entre d'altres, on es va plantejar l'operació per intercanviar usos de sòl entre una finca de la Generalitat i l'edifici on s'hauria de construir l'hotel. Un fet que l'actual dirigent de CDC ha negat.

En la trobada, sempre segons el polític, es va parlar dels "plans que tenia Millet i el Palau de la Música d'obrir-se més a la ciutat, fer operacions urbanístiques, i obrir una gran plaça davant del Palau per donar-li major visibilitat". Puig ha dit que quan va veure la magnitud de les operacions li va dir que "requeria molts diners i una gestió urbanística molt acurada". "No recordo i no es deuria plantejar que Millet a la reunió al Palau de la Música parlés de requalificacions i operacions urbanístiques a l'Ametlla del Vallès", ha afegit.

Puig ha destacat que no tenia cap inconvenient en comparèixer en la comissió d'investigació al Parlament per donar explicacions de les seves. El representant de CDC ha carregat en diferents ocasions durant l'entrevista contra la comissió titllant-la "d'inquisitòria" i de buscar l'objectiu de "destruir Convergència". "Algun dirigent del tripartit veu que la instrumentalització de la comissió del Palau se'ls hi ha tornat a la contra", ha afegit amb la poca solta i xuleria que el caracteritza.

"Intueixo que amb el precedent que tenim amb el Palau de la Música no hi signarem més convenis davant la sensació que s'ha tingut i s'ha volgut donar", ha manifestat Puig. En aquest sentit, ha dit que "alguns partits volen que tota l'activitat de les seves fundacions i del funcionament dels partits vingui del sector públic i no crec que això sigui el més normal". És més normal, per Felip Puig, robar indiscriminadament del públic i del privat. Catalunya és d'ells!

L'operació per fer l'hotel va arrencar amb CiU al Govern

L'arquitecte responsable de la construcció de l'edifici revela una reunió entre Millet, Montull i Felip Puig per parlar del projecte. Ferrovial es desmarca dels donatius del Palau a la convergent Fundació Trias Fargas. La Sindicatura de Comptes recorda que fa set anys ja va alertar del poder desmesurat que tenia l'aleshores president de la institució cultural. Les primeres converses entre els responsables del Palau de la Música i les administracions per afrontar el projecte de construir un hotel de luxe en tres finques adjacents situades al costat de l'edifici modernista es van produir amb el Govern de la Generalitat en mans de CiU.

Així ho ha confirmat aquest dilluns l'arquitecte Carles Díaz, que amb Òscar Tusquets era l'encarregat de l'obra de l'hotel. En la seva declaració a la comissió parlamentària sobre el cas Palau, Díaz ha confirmat que Millet i Montull van parlar de l'operació immobiliària amb el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Segons Díaz, Millet defensava que durant els Jocs Olímpics es van construir hotels en sòl d'equipaments, i pensava que es podia fer el mateix amb l'hotel del Palau, tot i que l'arquitecte no ho veia tan clar. Díaz ha citat una reunió celebrada al Palau en què van assistir ell mateix, Millet, Jordi Montull i Felip Puig. En la trobada es va parlar del conveni que s'hauria de negociar amb la Generalitat per intercanviar usos de sòl i permetre la construcció de l'hotel. El conveni va ser signat, finalment, el 2006 pel conseller Antoni Castells. Óscar Díaz també ha parlat de trobades amb polítics municipals i ha assegurat que el socialista Ramon García Bragado ha defensat sempre que era una "bona operació" per a Barcelona.

Ferrovial es desvincula dels donatius a la fundació convergent
La constructora Ferrovial ha intentat desmarcar-se dels donatius que Millet, a través del Palau, va fer a la convergent Fundació Ramon Trias Fargas. Juan Elizaga, el director de Relacions Institucionals de la companyia, ha assegurat que Ferrovial mai va sol·licitar el destí final dels 11 milions d'euros que va aportar al Palau en deu anys. Elizaga ha assegurat que no sospitaven "res" del desviament dels fons a la fundació política i ha explicat que bona part de les aportacions eren, en principi, per la temporada del Palau 100, el concert inaugural de la qual era un patrocini especial de Ferrovial.

La Sindicatura de Comptes ja va alertar de Millet

La comissió d'investigació del cas Palau de la Música segueix el seu curs posant en evidència els mateixos partits que ara intenten aclarir les martingales de Fèlix Millet i Jordi Montull. Montserrat Vehí, exmembre de la Sindicatura de Comptes, ha recordat que l'organisme fiscalitzador ja va alertar el 2003 de l'"acumulació de poders" de Millet, aleshores president del Palau de la Música.

Un informe de la Sindicatura elaborat el 2002, i citat per Vehí, va ser aprovat sense esmenes pel Parlament el 25 de febrer del 2003. En el document, s'advertia de diverses irregularitats al Consorci del Palau, que van ser ignorades pels partits. Entre d'altres aspectes, el treball alertava que el procés comptable del Consorci, del que formen part les administracions, era massa complex per les activitats que desenvolupava.

També avisava que el president del Patronat, Fèlix Millet, tenia massa funcions, així com del fet que el president del comitè executiu i el gerent eren la mateixa persona, en aquest cas Jordi Montull. Les irregularitats en la gestió immobiliària eren un altre punt destacat de l'informe.

Millet i Montull compareixeran al juliol

Els portaveus de cada grup parlamentari han acordat que el Parlament demani a la jutge Míriam de Rosa Palacio, que instrueix el cas de l'hotel del Palau de la Música, que permeti la compareixença a la comissió d'investigació dels principals responsables de l'espoli de la institució cultural, Fèlix Millet i Jordi Montull, actualment en presó provisional a Can Brians 2.

En principi aquesta compareixença s’havia de fer el proper dilluns 28 de juny, però els partits han acordat deixar-la pel final de la comissió, que previsiblement serà al juliol. El motiu d’aquest ajornament és que els dos implicats estiguin en presó preventiva, tot i que si quan els hi tocar donar explicacions al Parlament encara estan empresonats es demanarà permís al jutge del seu cas perquè puguin anar a la cambra catalana. D’aquesta manera, si ja han sortit de la presó quan es celebri la seva compareixença, de la qual no es sap la data exacta, s’evitarà que hagin d’arribar al Parlament emmanillats i custodiats pels Mossos.

D'altra banda, també sobre el Palau s'ha pronunciat el vicepresident del Govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira. En declaracions a Catalunya Ràdio, Carod ha explicat que el Palau de la Música va obtenir una subvenció de la seva conselleria en una convocatòria convencional per a la seva projecció internacional. El Palau va demanar una subvenció de 7.900 euros per integrar-se a l'Associació Internacional d'Arts Escèniques, però Vicepresidència li va acabar donant només 4.000 euros.

Carod ha subratllat que només es va reunir en una ocasió, el 17 de juny de 2009, amb Fèlix Millet i ha titllat de "maniobra" de la defensa dir que Millet va mantenir contactes amb ell i altres polítics sobre l'hotel. Així mateix, ha afegit que en aquesta trobada l'exfactòtum del Palau li va demanar diners per a la internacionalització de l'Orfeó Català i no va aconseguir "ni un euro".

EUPV demana un centre de dia a Vila-real

Manuel Vilar, coordinador Local d'EUPV de Vila-real, demana major atenció per part de les administracions públiques amb el col.lectiu de discapacitats físics: “Oblidat i amb pocs recursos”, i considera “necessaria la construcció d’un centre de dia a Vila-real que done atenció i serveis a les persones amb discapacitat física de la localitat”. Al parer de Vilar és urgent dotar amb aquestes infraestructures de caràcter públic la localitat, per tal de donar servei a aquest grup social i que no hagen de desplaçar-se a altres localitats: “Els centres de dia son per a donar un respir als familiars i poder conciliar la vida familiar amb l’atenció al dependent, això no es possible si tens que viatjar tots els dies a altres poblacions”.

“No es possible que la majoria de centres siga de caràcter privat”, critica el portaveu d’esquerres a Vila-real: “El Consell ha de promoure una xarxa pública, suficient i de qualitat, i Vila-real per la seua població en constant creixement, amb 51000 habitants solament superada per la capital, Castelló, deu tindre un centre d’aquestes característiques”.

El portaveu d’Esquerra Unida a Vila-real, defensa que el centre de dia “seria profitós en matèria d’ocupació, perquè donaria treball a moltes persones de la nostra localitat que a hores d’ara es troben l’atur, i podrien optar a ocupar els nous llocs de treball que es generarien amb la construcció d’un centre de dia per discapacitats físics”.

CCOO a Correos no negociarà retalls

CCOO, s'ha oposat des del primer moment al Pla d'Ajustament del govern, entre altres qüestions, perquè només es dirigeix a les despeses i no als ingressos, afecta les rendes menys afavorides (pensionistes, empleats públics ...), no incentivarà el consum, és antisocial, suposa un atemptat a la negociació col.lectiva, i com a resum posa en perill l'estat del benestar guanyant els mercats i perdent la democràcia. El 15 de juny va tenir lloc la Mesa Sectorial de Correos. Després de més de dos anys sense la convocatòria d'aquesta, després de diverses peticions, amb un Acord funcionarial i Conveni Col.lectiu bloquejats, Correus ens convoca exclusivament per aplicar el retall.

CCOO va tenir clar, des del primer moment, que no anava a negociar l'aplicació dels retalls. Manifestem amb contundència que no avalavem el que s'anava a fer, que consideràvem el Decret nul i juntament amb la resta de sindicats de la Majoria Sindical -només es van quedar a la mateixa UGT, ELA I CIG- abandonarem la Mesa.

CCOO VA a recórrer AQUESTS RETALLS I PER AIXÒ INICIA una CAMPANYA DE RECLAMACIONS INDIVIDUALS CONTRA LA DECISIÓ DE L'EMPRESA, presa de forma il.legal a la Mesa Sectorial del 15 de juny, per considerar que, atesa la singularitat del personal funcionari de Correus, s'incorren en il.legalitats a l'hora d'aplicar el cop de decret. I ho hem fet en el marc del recurs general que CCOO ja va presentar el 7 de juny sobre vulneració de principis fonamentals recollits en la Constitució, recurs que dóna cobertura i reforça el de Correus.
Reclama: CONTACTA amb CCOO.

L'Espanya dels lladres: 12 més rica del món

Segons les dades preliminars de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), el PIB per càpita a la Unió Europea no va perdre les posicions de l'any passat, situant a Espanya en el 12é lloc d'aquesta taula amb un 103%, lleugerament per sobre de la mitjana dels 27. La crisi econòmica i financera i l'augment de l'atur, que el 2009 va arribar al 18%, no van impedir als espanyols rics mantenir els seus nivells de riquesa per sobre de la mitjana de l'UE, i fins i tot superar Itàlia.

El PIB per habitant d'Espanya, expressat en paritat de poder de compra, va arribar l'any passat el 103% de la mitjana dels 27, un punt per sobre d'Itàlia, que es va quedar al 102%.

Amb l'esclat de la crisi, el PIB espanyol per habitant ha retrocedit dos punts des del màxim del 105% aconseguit el 2006 i 2007. No obstant això, encara supera el de Xipre (98%), Grècia (95%, l'economia de l'euro més afectada per la crisi que ha hagut de ser rescatada pels seus socis i pel Fons Monetari Internacional), Eslovènia (86%), República Txeca (80%), Malta i Portugal (tots dos amb el 78% de la mitjana).

Irlanda, Holanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Bèlgica van ser entre 15% i 35% per sobre d'aquesta mitjana, mentre que el nivell més gran del PIB per càpita a l'Europa dels 27 l'ostenta Luxembourg.

Molt per sota, ja entre els més pobres de l'UE, es van situar Eslovàquia (72%), Hongria (63%), Estònia (62%), Polònia (61%), Lituània (53%), Letònia (49%), Romania (45%) i Bulgària (41%).

Alguns dels grans descensos pel que fa a la mitjana corresponen als països bàltics (Lituània, Letònia i Estònia), que se situen en la part més baixa de la classificació.

Islàndia, que va demanar formalment la seva entrada a la Unió a Estocolm el juliol de 2009, va registrar valors que se situaven un 20% per sobre del PIB per càpita mitjà comunitari. Els valors de Noruega i Suïssa s'han situat un 77% i un 44% per sobre d'aquesta mitjana.

Eurostat publicarà les dades definitives de la riquesa nacional per habitant de 2009 el proper mes de desembre.

Els analistes preveuen perspectives negatives durant aquest any, el que pot fer que Espanya retrocedeixi algun lloc fins al mes de desembre.

La PIB per càpita és un indicador que divideix la riquesa que es crea en un país entre el nombre dels seus habitants, i que Eurostat s'expressa en una divisa fictícia que elimina les diferències de preus i del cost de la vida entre els països integrants de l'UE.

Els rics augmenten un 12,5%, fins 143.000

Al llarg de 2009, en plena crisi econòmica, el nombre de particulars amb patrimonis elevats, és a dir amb actius d'inversió per sobre d'un milió de dòlars (800.000 euros) -excloent primer habitatge i els consumibles- va créixer a Espanya en 16.000 persones, un augment del 12,5% respecte a 2008. Així, el nombre total de grans fortunes se situa en 143.000, des dels 127.000 registrades l'exercici anterior, segons l'Informe sobre Riquesa en el Món realitzat per Merrill Lynch Global Wealth Management i Capgemini. Els amics del govern a Espanya s'enriqueixen més que alemanys i italians.

La responsable de Merrill Lynch Global Wealth Management per a Espanya i Portugal, Lucía Granda, ha explicat que aquest increment en el nombre de rics coincideix amb la mitjana europea, encara que "dobla el d'Alemanya, i supera el d'Itàlia i França". Aquesta circumstància l'ha atribuït a les retallades dels tipus d'interès ja que la capitalització borsària-cotització dels mercats, sortides a borsa i ampliacions de capital-va augmentar el 2009 en un 36,5%.
Espanya, dotzena a la llista de grans fortunes

En aquest sentit, Granda ha assegurat que tots dos factors contrarestar la caiguda del PIB i la baixada dels preus immobiliaris, alhora que ha destacat que aquestes xifres mantenen a Espanya en la dotzena posició de la llista dels països amb major nombre de grans patrimonis .

Segons l'informe, a tot el món, el nombre de particulars amb patrimonis elevats es va situar al final de l'any passat en 10 milions de persones, un 17,1% més que el 2008, amb el que es recuperen nivells de 2007, gràcies a els increments que es van produir a Àsia-Pacífic i Amèrica del Nord. La riquesa en mans d'aquestes grans fortunes de tot el món es va incrementar un 18,9%, fins a arribar als 39 bilions de dòlars (31.000 milions d'euros).

Finalment, el nombre de particulars de tot el món amb patrimonis molt elevats -amb actius d'inversió superiors als 30 milions de dòlars (24 milions d'euros), excloent el primer habitatge i els consumibles- va créixer el 2009 un 19,4%, mentre que la seva riquesa ho va fer un 21,5%.

Augmenten, sobretot, a l'Àsia

L'estudi posa de manifest que la regió d'Àsia-Pacífic (excloent Japó), liderada per Hong Kong i l'Índia, va arribar a Europa pel que fa a la població de grans patrimonis, alhora que va superar els seus nivells de riquesa, i que 8 dels 10 països que van experimentar més creixement en el nombre de grans fortunes pertanyen a aquesta regió.

Per la seva banda, el vicepresident i responsable de Serveis Financers de Capgemini, Jorge Sobrino, ha indicat que "els mercats emergents continuaran impulsant el rebot, especialment l'Índia, la Xina i el Brasil".

No obstant això, els particulars amb grans patrimonis segueixen concentrades als EUA, Japó i Alemanya, que conjuntament van representar el 53,5% del total el 2009, lleugerament per sota del 54% registrat el 2008.

Cada vegada més, prefereixen invertir fora del propi país

Granda també ha assenyalat que els grans patrimonis han augmentat la seva inversió en renda variable, a més d'incrementar les seves assignacions a mercats diferents dels seus països d'origen. Les inversions en el sector immobiliari van recuperar part del seu atractiu al llarg de l'any passat. Aquestes tendències, segons les previsions de l'informe, es mantindran en 2011. Així, Granda ha explicat que el 2011, els grans patrimonis d'Amèrica del Nord i Europa reduiran la seva assignació nacional en més del 8%.

Jorge Sobrino ha explicat que la crisi ha canviat la psicologia dels clients, que ara es mostren més cautelosos pel que fa al risc i prefereixen més transparència, una cartera adaptada als seus objectius i un millor assessorament. "Actualment, els clients estan més compromesos, més formats i senten una major aversió cap al risc", ha explicat.

Segons l'estudi, cap a finals de 2009 es va recuperar el mercat d'objectes de col lecció, com els relacionats amb l'art, el vi i els automòbils de luxe. A més, la tendència observada el 2008 d'invertir en salut i benestar es va prorrogar al llarg de l'any passat. També va tenir lloc un increment de l'assignació de patrimoni a activitats filantròpiques.

Sicav cauteloses

Finalment, i amb relació a la possibilitat que les societats d'inversió de capital variable, les conegudes com Sicav, decideixin canalitzar el seu patrimoni cap a altres països amb millors avantatges fiscals, Lucía Granda ha precisat que, "encara que hi ha inquietud sobre el que pot passar a Espanya, els inversors es mantenen cauts".

En el mateix sentit s'ha expressat el director comercial de Merrill Lynch Global Wealth Management per a Espanya i Portugal, Rafael Ximénez Embún, que ha incidit que "hi ha inquietud", però ha matisat també que "no es prenen decisions a curt termini".


El número de ricos en España aumentó en 2009 un 12,5%, hasta situarse en 143.000

A lo largo de 2009, en plena crisis económica, el número de particulares con patrimonios elevados, es decir con activos de inversión por encima de un millón de dólares (800.000 euros) -excluyendo la primera vivienda y los consumibles- creció en España en 16.000 personas, un aumento del 12,5% respecto a 2008. Así, el número total de grandes fortunas se sitúa en 143.000, desde los 127.000 registradas el ejercicio anterior, según el Informe sobre Riqueza en el Mundo realizado por Merrill Lynch Global Wealth Management y Capgemini.
Para leer más ir a enlace:

CiU: 25 anys de corrupció institucional

El conseller delegat de la constructora Copisa, Xavier Tauler, ha admès que la fundació de CDC, Trias Fargas, li va suggerir les quantitats de diners que li havia d'aportar en una donació. Segons ha explicat, la seva empresa va donar a l'entitat convergent 60.000 euros l'any 2005: "Quan et truca la persona de la fundació, et fa un suggeriment", ha subratllat Tauler. A preguntes dels grups el directiu de Copisa, una de les principals constructores de Catalunya, ha reconegut aquesta donació el 2005, però ha assegurat, sense concretar dates ni imports, que hi va haver altres aportacions. Així mateix, Tauler ha explicat que la seva empresa va firmar tres convenis de patrocini amb el Palau, els anys 2007, 2008 i 2009, pels quals la institució que dirigia Millet va rebre 700.000 euros.

Com han fet altres compareixents en dies anteriors, Tauler s'ha desvinculat de les anotacions de l'agenda de l'exdirectora financera del Palau Gemma Montull, que associava els pagaments de Copisa a les donacions del Palau a la Trias Fargas.

Oller s'ha negat a declarar

El segon dels testimonis de la jornada, Salvador Oller, vinculat a l'empresa de mailing i bustiada Letter Graphic, s'ha presentat acompanyat d'una advocada i s'ha negat a declarar. S'ha limitat a llegir un comunicat negant qualsevol finançament irregular de CDC i tota relació amb factures falses. Tampoc ha aclarit l'origen dels 900.000 euros que aquesta empresa presumptament va pagar al Palau per treballs que mai es van realitzar.

Tots els partits, a excepció de CiU, han criticat que compareixents com Oller es neguin a respondre perquè entenen que el silenci d'algunes empreses només contribueix a augmentar la sospita per les seves actuacions. La federació nacionalista, en canvi, ha criticat que les preguntes del tripartit s'estan convertint en un tercer grau als proveïdors del Palau.

EUPV denuncia les escoles prefabricades

Marina Albiol, diputada d'EUPV, lamenta que el pròxim curs tornen les aules prefabricades a Castelló “perquè ningú ha fet res per evitar-ho. "Exigim mesures al conseller Font de Mora per a que l’any que ve, els alumnes no hagen de patir la tortura d’estudiar en un barracó” reivindica. La representant d'EUPV critica que la inoperància del conseller d'Educació: “Ha provocat que el curs que ve els alumnes de Castelló tornaran a patir la mancança d’infraestructures educatives adequades. S’acaba l'any acadèmic i no hem vist res més que propaganda i mentides per part de Font de Mora”.

La diputada d'Esquerra Unida recrimina que l'educació pública no existisca com una prioritat per al Partit Popular. “En lloc de solucionar la problemàtica, la Conselleria està fent tot el possible per empitjorar la situació de molts centres educatius públics amb un descarat recolzament econòmic a centres privats en règim de concert. Els diners de tots han d'anar a l'educació de tots: la pública. Lamentem que el Consell no ho entenga així”.

Albiol critica que els barracons és “una solució d'urgència del Consell a la seua nefasta gestió i falta de previsió. Aquestos elements estan convertint-se en un element quasi permanent dels nostres centres educatius”.

La portaveu d'EUPV a les comarques del nord assegura que la ineficàcia del conseller d'Educació “deixarà el curs que ve un panorama serà igual de desolador o pitjor que aquest”.

ICV-EUIA demana una comissió Pretòria

El cap del Grup Municipal d’ICV-EUiA a Gramenet, Siscu Sánchez, denuncia: "Fa setmanes que s’ha fet públic el sumari del cas Pretòria. Moltes coses hem pogut saber i aclarir sobre tot el que ha passat a l'Ajuntament de Gramenet, però també són moltes les ombres generades. A hores d’ara, no s’ha obert cap expedient ni s’ha apartat a ningú de la seva feina i tampoc no s’han revisat les contractacions, els concursos de personal, etc. S’ha de fer net, aclarir allò que ha passat, depurar responsabilitats i prendre les mesures perquè no torni a passar mai més un cas de presumpta corrupció com aquest. La inacció del govern municipal socialista i de la seva alcaldessa contrasten amb les promeses que van fer. Sembla que vulguin fer passar els dies i que el tema s’oblidi. No és aquesta l’actitud de qui hauria d’estar més interessat a arribar al fons de la qüestió".

El Grup Municipal d’ICV-EUiA presentarà una moció al proper Ple Municipal, que tindrà lloc el 28 de juny a les 19 h: "Per constituir una comissió d’investigació local, perquè no podem actuar amb feblesa davant un presumpte cas de corrupció i males pràctiques municipals. També és hora que alguns governants expliquin que han fet. Ells havien de ser la garantia per què això no passés a la nostra ciutat. Si volem un ajuntament exemplar, s’ha d’actuar en conseqüència, s’ha de fer net".

"També volem denunciar que hem demanat la retirada del punt sobre el nomenament del Defensor de la Ciutadania per incompliment dels articles 9 i següents del Reglament del Defensor de la Ciutadania i del 22.2 del Reglament vigent de Participació Ciutadana que tracten sobre el procediment per a la seva elecció".

"En la proposta de resolució que sobre aquest tema se’ns ha fet arribar hi ha afirmacions que són falses:

Es diu que s’han fet consultes als grups municipals. No és cert. Es diu que aquest punt es va incloure al darrer Consell General de Ciutat. No és cert. Per aquestes raons, entre d’altres, hem demanat la retirada del punt".

Siscu Sánchez, Portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Coloma de Gramenet, ha enviat al tinent d'alcalde socialista Joan Carles Mas, el seguent comunicat:

Benvolgut Joan Carles Mas: Et vull demanar que es retiri el punt sobre el nomenament del Defensor de la Ciutadania que avui s’ha anunciat a la Comissió Informativa.

I t’ho demano per l’incompliment dels articles 9 i següents del Reglament del Defensor de la Ciutadania i del 22.2 del Reglament vigent de Participació Ciutadana que tracten sobre el procediment per a la seva elecció. En la proposta de resolució que sobre aquest tema se’ns ha fet arribar hi ha afirmacions que són falses:

* Es diu que s’han fet consultes als grups municipals. No és cert.
* Es diu que aquest punt es va incloure al darrer Consell General de Ciutat. No és cert. Aquest punt es va tractar al punt d’altres i quan jo personalment vaig preguntar en raó de què s’estava dient, se’m va contestar que s’estava donant compte, que no era una consulta.

Vull que quedi clar que no ens estem posicionant sobre la persona proposada però si sobre la manera en que es fa.

La figura del Defensor de la Ciutadania és prou important com perquè sigui legitimada pel consens ciutadà, tal i com diuen els reglaments i les lleis, que per això s’han fet, per complir-les.