dimarts, 22 de gener de 2013

El Vaticà controla un gran imperi immobiliari gràcies als diners de Benito Mussolini

Investigar els negocis del Vaticà no és una tasca fàcil però hi ha suficients dades conegudes per afirmar que el Vaticà és el major propietari immobiliari de Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia, i que les seves propietats a tot el món són innombrables i incontrolades, a més d'estar exemptes d'impostos en la majoria de casos i encara, com a Espanya, rebent en 2010 no menys de 10.000 milions d'euros de diners públics i 13.266.000 d'euros per aquest 2013. Ara The Guardian destapa l'herència sagnant del feixista Mussolini a la seva aliada, l'església catòlica. Foto: 'record' de la creació de l'Estat Vaticà pels Pactes del Laterà. La "trinitat" vaticana: el rei Víctor Manuel III, el papa Pius XI i Il Duce ('el líder') Benito Mussolini 'celebren la nova unitat de l'autoritat temporal i espiritual'.

Per exemple, el Vaticà té importants i luxosos edificis al centre de Londres, París i fins a Suïssa.

No és cap novetat que el Vaticà té immobles per tot el món. De fet és un tema molt recurrent quan es parla de si l'Església ha de pagar l'impost sobre aquests béns que paga tot contribuent. El debat és agre a Itàlia i a Espanya ho acaba de ressuscitar el PSOE amb una bateria de preguntes al Govern de Mariano Rajoy sobre els privilegis anacrònics i immorals dels bisbes i de la secta vaticana.

El que de vegades no està tan qüestionat és d'on surten o com el Vaticà ha arribat a obtenir aquests edificis. El diari The Guardian va revelar ahir que alguns d'aquests edificis que la Santa Seu té a la capital britànica van ser comprats gràcies als milions que Benito Mussolini va regalar al papa Pius XI en agraïment per donar-li legitimitat a l'Estat feixista italià.

El diari parla que només la fortuna amb què va obsequiar 'il duce' al Vaticà té avui un valor de més de 500 milions de lliures (uns 610 milions d'euros) i que la Santa Seu va gastar 15 d'aquests milions en una operació molt important en plena bombolla immobiliària el 2006. Va adquirir l'edifici del número 30 del Saint James's Square, on el banc d'inversions Altium Capital té el seu capital al Regne Unit al barri de Westminster. També és propietària del bloc del número 180 a New Bond Street, lloc on està situat una de les joieries més importants de Bulgari, de diversos blocs de pisos a Coventry, París i Suïssa.

No obstant això, a The Guardian li ha costat arribar fins al final de l'assumpte, perquè cap d'aquestes propietats està directament escripturada a nom del Vaticà, com és habitual. Els edificis britànics van ser adquirits per una companyia anomenada British Grolux Investment Ltd que en el registre de propietats no revela qui són els seus amos però sí indica a dos dels seus accionsitas. Es tracta del recentment nomenat director executiu de Barclays Bank, John Varley, i l'exresponsable del Leopold Joseph merchant bank, Robin Herbert.

Cap d'ells no va voler respondre a les preguntes del diari. Sí que ho va fer, però a la seva manera, John Jenkins, secretari de l'empresa, que l'únic que va poder confirmar és que la companyia estava controlada en règim de fideïcomís.

Entramat d'empreses

El registre de propietats sí que explica que British Grolux Investment Ltd va heretar el 1999 tota la seva cartera de negoci de dues companyies: British Grolux Ltd i Cheylesmore Estates, de qui les accions van passar a mans d'una empresa amb seu a la mateixa direcció que el JP Morgan de Nova York (ara JP Morgan Chase/Rockefeller). El control d'aquests títols, però, recauen en última instància en Profima SA, empresa amb seu a Suïssa.

I aquí és on apareix, segons The Guardian, l'empremta dels milions del 'duce'. Profima S.A. apareix en els Arxius Nacionals britànics com una empresa del Vaticà que durant la Segona Guerra Mundial va ser acusada de "participar en activitats contràries als interessos dels Aliats" i alguns oficials del Ministeri de la Guerra criticaven al final del conflicte al comptable del papa, Bernardino Nogara, que manejava inversions superiors a 50 milions de lliures provinents de la generositat mussoliniana.

Els britànics acusaven Nogara d'estar intentant traspassar les accions de dues companyies del Vaticà a França a Profima per evitar que fossin registrades com a béns de l'enemic. El mateix va tractar de fer Nogara, sempre segons Londres, amb les accions d'un banc italià, que va pretendre traslladar a Suïssa perquè fossin considerades dins del bàndol neutral.

Els arxius consultats pel diari revelen que Nogara el 1931 va fundar una companyia a Luxemburg que controlava els béns immobiliaris que estava comprant a tot Europa. Es va dir Groupement Financer Luxembourgoise - Grolux. Un any més tard, la Grolux britànica del principi de tota aquesta història, va ser incorporada al grup. A l'inici de la guerra Nogara va decidir que Europa ja no era un lloc segur i va traslladar-ho tot a Estats Units i Suïssa.

The Guardian aprofundeix més en la riquesa del Vaticà i assegura que Paolo Mennini, un dels oficials del per Benet XVI a Roma, és la seva agent bancari a Londres i la resta d'Europa. A la pràctica dirigeix ​​la APSA, l'organisme que controla el patrimoni de la 'Santa Màfia'.

Daniel Estulin -qui va destapar el Club Bilderberg- assenyala que hi ha altres organitzacions, vinculades amb el Vaticà, que tenen els seus diners "ben amagat" i que no han estat esmentades per 'The Guardian'.

Entre elles, segons el periodista, es troben "bancs grans i petits, però molt privats i molt importants, i molt bruts, òbviament, vinculats a la història d'on està aquest diners del Vaticà". "La religió té 1.700 anys (des del concili de Nicea), i aquesta gent durant 1.700 anys s'ha dedicat a guanyar diners, és el seu negoci principal".

Així, Daniel Estulin opina que una part de la riquesa del Vaticà s'ha utilitzat per formar el grup internacional de bancs, anomenat Grup Inter-Alfa, que va ser muntat per la família Rothschild, "la mà dreta de la reina d'Anglaterra", i que controla un 70% de les finances mundials.

L'article del diari britànic, diu l'analista i investigador, "pot ser interessant per a la gent del carrer", però per als experts "res del que s'està explicant és òbviament una sorpresa".


L'Església catòlica sense retallades i robant


L'Església catòlica rebrà mensualment durant tot l'any un xec d'Hisenda de 13.266.000 d'euros. Posteriorment, abans del 30 de novembre de 2013, s'efectuarà una liquidació provisional de l'assignació corresponent a 2012, un cop es completi la campanya de la declaració de la renda. La secta criminal i mafiosa-principal propietària d'immobles a Espanya, Portugal, França i Itàlia i que no paga per això cap impost-rebrà aquest mes 159 milions d'euros a compte de l'assignació que li correspon per l'impost de la renda sobre les persones físiques.

"El príncep té un problema mental"

Enric de Gal·les, que en una entrevista publicada el dilluns va dir que disparar contra els insurgents a l'Afganistan era com jugar als videojocs, "té probablement un problema mental", ha afirmat aquest dimarts a l'AFP un portaveu dels taliban afganesos: "Hi ha 49 països amb els seus poderosos exèrcits fracassant en la lluita contra els mujahidins i ara ve el príncep i compara aquesta guerra amb els seus jocs de PlayStation o com es diguin", ha dit Zabiulá Mujahid a l'AFP. Carles de Gal·les, descendent de Dràcula, i rei de Romania?

Dilluns el ministeri britànic de Defensa va anunciar que el príncep Enric havia acabat la seva missió de l'Afganistan després de 20 setmanes com a pilot artiller d'helicòpters Apache.

"És un plaer per a mi [ser pilot] perquè sóc una d'aquelles persones a qui li agrada jugar a la PlayStation ia la XBox, és a dir que amb els meus polzes vull pensar que sóc probablement bastant útil", va dir el príncep a l'agència Press Association, que el va entrevistar en tres ocasions a l'Afganistan.

"Cobrar una vida per salvar una vida (...) és en el que consisteix, suposo", va afegir el descendent de Vlad Draculea "l'empalador", que va afirmar "haver matat" a alguns taliban.

La missió d'Enrique, o el "Capità Wales" com se l'anomena en l'exèrcit imperialista britànic, va consistir en "vigilar, donar suport a les tropes de la coalició que lluitaven contra els talibans, escortar altres aparells en missions de rescat i, en cas de necessitat, entrar en combat".

Carles de Gal·les, descendent de Dràcula, i rei de Romania?


Alerta al panegíric de Goldman Sachs/El País -pamflet del Club de monarques Bilderberg- sobre el feixista Miguel I de Romania -emparentat directament amb els Borbons- i el seu sucós apèndix: "Per inexplicable que resulti, un dels rumors més estesos en els últims mesos a Romania és el que preveu una restauració monàrquica al país amb Carles d'Anglaterra com a rei. Tal cosa no requeriria especials salts dinàstics, a jutjar per les paraules del propi príncep Carles, que es va declarar descendent (encara que al final d'una intricada línia genealògica) de Vlad l'Empalador, és a dir, el mateix comte Dràcula".

Lo de "al final d'una intricada línia genealògica" de Vlad Draculea és una bajanada considerable pels experts genealogistes, doncs la línia és o no és, i no hi ha intrinculis que valgui, doncs un llinatge no surt de l'aire ans d'un pare i una mare per generació ininterrumpuda.

Per veure més clicar a l'enllaç del subtítol...

Vaguistes del Metro d'Atenes desafien l'ordre judicial

Atenes ha estat paralitzada pels embussos de trànsit després que els treballadors del metro, en protesta per les noves retallades salarials, han desafiat l'ordre judicial per tornar a la feina i continuen de vaga per sisè dia consecutiu: "Amb aquests nous retalls, algú com jo, que guanyava 1.300 € per mes, acabarà amb alguna cosa com 700 euros", diu Antonis Stamatopoulos, que dirigeix ​​el sindicat dels treballadors del Metro.

"Quin sentit té treballar? Treballem sota terra, amb el fred a l'hivern i, sovint de nit i no podem viure del que guanyem".

El trànsit és lent, a pas de tortuga, al llarg dels carrers principals de la ciutat doncs els treballadors dels autobusos urbans estatals, trolleys i tramvies es van unir a la vaga de metro amb quatre i cinc hores d'aturades laborals.

La sentènvia de la nit de dilluns de la cort contra el sindicat dels treballadors del metro permet al govern activar els poders d'emergència per obligar els vaguistes a tornar a la feina.

No obstant això, el sindicat ha dit que no donaria marxa enrere. Els treballadors han estat protestant per un canvi en les escales salarials del sector públic per part del govern -amb problemes de liquiditat- que a la pràctica es tradueix en noves retallades salarials per a molts.

Els Iaioflautes porten al Síndic la prohibició de les bales de goma i la defensa dels drets civils

Els Iaioflautes ha portat avui davant el Síndic de Greuges la supressió de les bales de goma i la defensa dels drets i les llibertats civils. Al matí s’han presentat als jutjats per acompanyar un dels seus membres, imputat per resistència a l’autoritat, més tard han acompanyat la PAH a l’entrega de signatures i finalment s’han reunit amb el Síndic [a la imatge] per reivindicar la fi de la persecució de la protesta i de l'ús de bales de goma i projectils durant la repressió de les vindicacions socials.

Matí mogut per al col·lectiu dels Iaioflautes de Barcelona, que han realitzat tres accions de reivindicació i protesta. A primera hora han estat als jutjats per recolzar la vista d’un dels seus membres, a qui imputen una falta de resistència a l’autoritat. Els fets es remunten a una acció el 21 de setembre en la qual el col·lectiu va entrar a la Borsa de Barcelona per per denunciar el centre de poder i instrument de l’1%, aquell que s’enriqueix i especula amb les pujades i baixades de les primes de risc.

A la sortida de l’edifici, els antiavalots dels Mossos d’Esquadra els van encapsular, retenir i van intentar identificar-los a tots. Finalment, com que els Iaioflautes es van negar a ser identificats, els Mossos, emmig del propi desconcert per la negativa, els van haver de deixat anar.

Enmig de la disputa, un dels seus membres, en ser sol·licitat per un Mosso d'Esquadra que s'identifiqués, li va preguntar el perquè i els agents va intentar detenir-lo, fet que el grup va evitar que es produís, segons la versió dels Iaioflautes. Dies després, al company que protagonitzava aquests fets li van imputar una falta de resistència a l'autoritat, el que el col·lectiu qualifica com a a persecució i criminalització de la lluita i la protesta social pacífica o la desobediència civil.

A més a més, després de la vista s’han desplaçat a la Delegació del Govern a Catalunya on han acompanyat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en la seva entrega de signatures per aconseguir una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que contempli la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i la creació d’un parc de pisos de lloguer social, entre d’altres mesures.

Per últim, s’han desplaçat davant del Síndic de Greuges i s'han reunit amb el titular de la institució, Rafael Ribó, a qui han traslladat el contingut del seu manifest En defensa de les llibertats, que ha estat subscrit per centenars de persones, partits d’esquerres, sindicats i diferents associacions, com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Dempeus per la Salut Pública, Casals de Joves de Catalunya, Rereguarda en Moviment o la mateixa PAH.

El que han transmès al Síndic són les seves clares demandes exposades al manifest: el cessament de tota violència policial indiscriminada dirigida contra la població civil, i molt especialment l’ús de bales de goma i gasos lacrimògens per part dels cossos antidisturbis, i la paralització del projecte de Codi Penal impulsat pel Ministeri de Justícia dirigit per Alberto Ruiz-Gallardón, que pretén criminalitzar la protesta.

La CUP per un 'sí crític': 'Ens preocupa que el procés comenci amb renúncies'

La CUP votarà demà al parlament un 'sí crític' a la declaració de sobirania acordada per CiU, ERC i ICV-EUiA. El portaveu de la formació, Quim Arrufat, ha dit avui que el procés començava amb renúncies, per no incloure una referència explícita als Països Catalans, per vincular-lo a l'actual govern i per l'adhesió als principis de la Unió Europea. Avui el secretariat nacional decidirà com es traduirà el sí crític; podrien ser tres vots afirmatius, tres abstencions, dos sí i una abstenció o dues abstencions i un vot afirmatiu.

Aquesta fórmula de vot té un precedent. El desembre del 2004 Batasuna va dividir el seu vot en la votació al parlament basc del pla Ibarretxe de reforma de l'estatut basc: tres hi van votar a favor i tres, contra. En aquell cas, el vot dels tres diputats de Batasuna va ser decisiu per a aprovar el text. Sigui com sigui, la CUP decidirà finalment aquest vespre el sentit del vot.

Les crítiques de la CUP al text

El consell polític de la CUP, que es va reunir dissabte, va marcar les condicions en què es podria votar sí a la declaració. També va decidir que, fos com fos, els tres diputats votarien la proposta pròpia.

Els representants de la candidatura recorden que CiU, ERC i ICV-EUiA no han inclòs cap dels quatre punts de la seva proposta, és a dir, que el parlament assumeixi la desobediència institucional per fer respectar el dret de decidir del poble català; que la resolució tingui en compte els Països Catalans; que es reconegui la mobilització popular com a garantia del procés i que no es condicioni la independència a l'acceptació de tractats internacionals signats per l'estat espanyol.

"Que es donin pressa i es morin" la "gent del tub" (els vells)

Taro Aso (foto), ministre japonès de Finances del nou govern feixista i imperial nipó no dissimula la seva ideologia neonazi. Ahir va dir que les persones grans ("gent del tub") han de "donar-se pressa i morir-se" per alleujar les despeses de l'Estat en la seva atenció mèdica. Declaracions especialment alarmants en una societat en què el 25% de la població té més de 60 anys. El mateix Aso té 72 anys i l'emperador Akihito (明仁), 70. La gran companyia minera regentada pel seu pare, amb seu a l'illa de Kyushu, té una fosca reputació per haver emprat durant la Segona Guerra Mundial a centenars de presoners de guerra aliats com mà d'obra esclava i contractar en condicions no gaire millors a milers d'obrers coreans deportats de la península ocupada per l'Exèrcit imperial.

El ministre va carregar en una reunió del Consell Nacional de Seguretat Social contra les tàctiques de reanimació i els tractaments per prolongar de vida, segons publica avui The Guardian. "Es veuen obligats a viure quan volen morir. Jo em despertaria sentint-me malament si sé que el tractament està pagat pel Govern". El ministre del govern nazionalista nipó no es va quedar aquí. Es va referir a la gent gran que ja no poden alimentar-se a si mateixos com "gent del tub".

Al cap de pocs dies va haver de rectificar. Va reconèixer que les seves declaracions havien estat "inadequades" en un fòrum públic i va insistir que estava parlant només de la seva preferència personal: "És important que la gent pugui passar els últims dies de la seva vida en pau", va sentenciar amb tot el cinisme.

No és la primera vegada que les declaracions d'aquest ministre causen espant. Aso, un dels polítics japonesos més rics i veterans vividors del vell feixisme imperial, ha qüestionat d'altres vegades el paper de l'Estat amb la gent gran. El 2008, quan era primer ministre, va qualificar de "conys" als pensionistes. En una altra ocasió, en una reunió d'economistes va afirmar: "Veig gent de 67 anys o 68 constantment anar al metge. Per què he de pagar per les persones que només mengen i beuen i no fan cap esforç?".

Uns 128 milions de japonesos tenen més de 60 anys. És el país més envellit del món i en 50 anys aquest sector de població suposarà el 40% de la població. Això implica importants despeses socials en pensions i sanitat, que han portat el Govern conservador a augmentar un 10% els impostos sobre el consum tot i que retallarà en els propers pressupostos, que entren en vigor a l'abril, aquesta aportació.

El 40% de les llars japonesos que reben assistència social té algun membre major de 65 anys, segons un informe publicat aquesta setmana. Augmenta el nombre de gent gran que viuen sols. El 2010, 4,6 milions de persones grans vivien soles, i el nombre dels que van morir a la llar va augmentar un 61% entre 2003 i 2010, segons l'oficina de benestar social i de salut pública a Tòquio.

Taro Aso, exprimer ministre del Japó i actual ministre de Finances

Durada del mandat presidencial: 24 de setembre de 2008 - 16 setembre 2009

Naixement: Iizuka, prefectura de Fukuoka, regió de Kyushu, 20 setembre 1940

El 24 setembre 2008 Japó va investir al seu tercer primer ministre en dos anys, perllongant la crisi de lideratge en el governant Partit Liberal Democràtic, que afrontava amb males perspectives les properes eleccions generals, després de la marxa del carismàtic J. Koizumi el 2006.

El nou dirigent, Taro Aso, exministre d'Exteriors, era ja un veterà de perfil oligàrquic, nacionalista i ultraconservador, amb una trajectòria lenta i una mica erràtica que només en el quart intent i als 68 anys ha assolit la presidència del partit.

Com els seus dos predecessors, els dimitits S. Abe i I. Fukuda, Aso no ha estat ratificat per l'electorat, però a diferència d'ells exhibeix un estil més enèrgic. Els seus reptes immediats són rellançar l'economia, a la vora de la recessió, i sortejar la minoria de l'oficialisme al Senat, que paralitza les reformes.

Empresari i polític per llinatge

Com els seus tres immediats predecessors en les prefectures del primer partit, el Liberal Democràtic (Jiminto), i del Govern del Japó, Taro Aso pertany a una il · lustre família de capitostos polítics. Per part de la mare és nét de Shigeru Yoshida, el més important governant nipó de la postguerra, que va ser primer ministre i ministre d'Exteriors en els períodes 1946-1947 i 1948-1954, així com fundador del Jiminto el 1955 a partir de la fusió dels partits Liberal, que ell presidia, i Democràtic.

Rebesavi seu és Toshimichi Okubo, un dels aristòcrates samurai que van possibilitar la caiguda del Shogunato Tokugawa i la Restauració de l'emperador Meiji en 1867-1868, punt d'arrencada del modern Japó. Un fill d'aquest, sogre de Yoshida i per tant besavi d'Associació, el comte Nobuaki Makino, va ser prefecte, ambaixador i ministre de tarannà liberal en el període anterior a la Segona Guerra Mundial.

El pare, Takakichi Aso, era un magnat del ciment i el carbó molt ben relacionat amb Kakuei Tanaka, un col·lega de professió que després ficar-se en política en les files del Jiminto va aconseguir el lloc de primer ministre el 1972. Takakichi Aso va seguir els seus passos i va arribar a aconseguir un escó de diputat a la Cambra de Representants, la Cambra baixa de la Dieta o Parlament.

El jove, major de cinc germans, va estudiar a la Facultat de Política i Economia de la Universitat Gakushuin de Tòquio, i després de llicenciar-se el 1963 va continuar la seva formació a la nord-americana Universitat de Stanford i la britànica London School of Economics, experiències que li van permetre familiaritzar-se amb la cultura occidental.

Reclamat pels seus majors, que no veien amb bons ulls les seves activitats lectives a l'estranger, Aso va retornar al Japó el 1966 per integrar-se com executiu en la gran companyia minera regentada pel pare i amb seu a l'illa de Kyushu, de fosca reputació per haver emprat durant la Segona Guerra Mundial a centenars de presoners de guerra aliats com mà d'obra esclava i contractar en condicions no gaire millors a milers d'obrers coreans deportats de la península ocupada per l'Exèrcit imperial.

Posteriorment va marxar a Sierra Leone per provar fortuna en el negoci dels diamants, però les agitacions polítiques al país africà el van obligar a tornar. Al maig de 1973 va assumir la presidència de la corporació familiar, que sota la seva ègida va començar a adquirir les característiques d'un conglomerat multisectorial. El 1976 va exhibir les seves qualitats esportives com integrant de l'equip japonès de tir al plat en els Jocs Olímpics de Mont-real.

El 1979, el ja quaranta en potència considerar que havia arribat l'hora de prendre el sender dels seus ascendents: llaurar-se una carrera com a polític professional al Jiminto.

Després de lliurar les regnes del empori empresarial al seu germà sis anys menor, Yutaka-que avui segueix presidint el holding familiar, denominat Grup Associació, Taro es va presentar a les eleccions legislatives del 7 d'octubre, guanyades pels liberaldemòcrates com totes les anteriors, i es va fer amb el seu primer mandat a la Cambra de Representants, que fins a la seva arribada a la direcció del Govern tres dècades després havia de renovar en vuit ocasions, la primera l'any següent, a les eleccions anticipades de maig de 1980.

Al novembre d'aquest mateix any el parlamentari es va vincular a la família imperial gràcies al matrimoni contret per la seva germana menor, Nobuko, amb el príncep Tomohito de Mikasa, cosí carnal del llavors príncep hereu Akihito. Nobuko Aso va adquirir la condició principesca i anys després va fer el seu germà oncle de dos joves princeses.

A principis de 1983 Associació afermar la seva posició en l'elit trencant la seva solteria amb Chikako Suzuki, qui era una filla del fins feia uns mesos primer ministre del Japó, Zenko Suzuki, cap d'una facció del Jiminto, la Kochikai, en què es va integrar.

Eclipsi de Júpiter per la Lluna

Segons ha informat la NASA, l'esdeveniment va ser vist en forma completa des d'Uruguai, Equador, Perú, Paraguai, Bolívia, part del Brasil, Xile, Argentina i la Polinèsia Francesa.

D'acord amb el que explicat, al vespre d'ahir, 21 de gener, i a simple vista, es va poder veure a la Lluna que en la seva fase de quart creixent i a la constel·lació de Taure (Aldebaran és Alfa Tauri, l'ull del brau), va presentar al cel una aparent i progressiva aproximació amb el planeta Júpiter fins ocultar-lo lentament, passada l'hora 00 del dia 22, per darrere del seu limbe fosc.

A 'hemisferi nord es va poder veure sols la conjunció d'ambdòs astres.

Els països situats sobre la costa est de Sud-amèrica van poder observar l'inici de l'esdeveniment, mentre que en l'extrem oest el van gaudir del tot i en condicions més favorables.

Una cosa similar va passar el passat 25 de desembre quan Júpiter es va deixar veure al costat de la Lluna.

Equador demanda a Espanya pels desnonaments davant el tribunal d'Estrasburg

La Defensoria del Poble d'Equador ha presentat una demanda contra la legislació espanyola en matèria d'execucions hipotecàries davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDH) d'Estrasburg, segons ha explicat a Madrid el titular de la institució, Ramiro Rivadeneira Silva. Rivadeneira ha detallat que en la demanda es denuncia que la legislació espanyola "vulnera drets fonamentals de les persones" i que la decisió de recórrer es deu a la necessitat de "emprendre amb fermesa" la defensa dels equatorians a l'estranger.

En concret, la demanda recull el cas de l'equatorià Luis Solórzano, que s'ha vist obligat a abandonar el seu habitatge en haver esgotat totes les instàncies judicials en territori espanyol. En opinió de la Defensoria, aquest ciutadà va patir "indefensió" davant les "pràctiques abusives" del banc, així com el fet que el jutge que portava el cas "no va acceptar escoltar les raons de Solórzano per ponderar la seva situació".

D'aquesta manera, el Defensor del Poble d'Equador ha sol·licitat al Tribunal Europeu que "insti a Espanya a modificar la llei d'enjudiciament civil que no permet el veritable exercici dels drets, especialment el d'estar davant d'un judici just en el qual el jutge pugui escoltar les raons de les parts, ponderar i resoldre el cas".

Equador considera que es violen drets humans


La institució, al costat d'un grup de juristes que estudien casos d'execucions hipotecàries, ha exposat que s'han trobat diverses causes de "violació de drets i privació de justícia" en altres casos com el de Solórzano. L'objectiu de la demanda, segons han explicat, és establir un precedent davant "el drama dels desnonaments a Espanya", així com que l'Alt Tribunal insti a Espanya a modificar la seva normativa en matèria d'habitatge perquè "vulnera els drets humans".

En tot cas, ha precisat que l'objectiu és que es reformi la norma en els casos d'habitatges familiars i personals. "No és el mateix assumir un deute que té fonament en l'habitatge personal i familiar al deute que podria adquirir una oficina -ha afegit-. Aquesta situació no es produeix ja que l'habitatge encara no és considerada com un dret i no com a mercaderia".

Equador ha atès 6.000 casos d'equatorians desnonats a Espanya


Igualment, ha assenyalat que estan defensant altres casos similars d'equatorians a Espanya i que si no es resolen positivament en els tribunals nacionals no descarten elevar d'altres queixes a Estrasburg.

Concretament, ha especificat que s'han atès des del passat any fins ara a 6.000 equatorians.

Els espanyols, més sedats i més borratxos

El consum de drogues a Espanya ha baixat en totes les substàncies, excepte el d'hipnosedants farmacèutics (pastilles per l'ansietat i l'insomni), i aquest descens és més significatiu en el cas del tabac, alcohol, cànnabis i cocaïna. El consum d'alcohol en forma d'afartament -consumir més de cinc begudes en dues hores en el cas dels homes i més de quatre begudes en el de les dones-, també augmenta.

Així es desprèn de l'Enquesta sobre alcohol i drogues, EDATS 2011-2012, presentada avui pel delegat del Pla Nacional sobre Drogues, Francesc d'Assís Babin, que no ha descartat que aquest menor consum estigui relacionat amb el descens dels recursos econòmics disponibles com a conseqüència de la crisi.

Encara disminueixen la prevalença de borratxeres en ambdós sexes i per a tots els grups d'edat, el consum d'alcohol en forma d'afartament-consumir més de cinc begudes en dues hores en el cas dels homes i més de quatre begudes en el de les dones-, augmenta lleugerament, segons el citat estudi.

Ni Rajoy ni Mas compliran l'objectiu de dèficit malgrat les brutals retallades

Artur Mas ha tancat l'exercici 2012 amb un dèficit de 2,3% del PIB català, davant del 1,5% del PIB exigit per Rajoy a totes les autonomies. Així ho ha informat la Generalitat, que ha detallat aquest dimarts la liquidació pressupostària de l'exercici passat i que ha presentat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que xifra la reducció del dèficit en 3.484.000 d'€. Tampoc Rajoy cumplirà el 'sagrat' dèficit i tindrà una desviació d'un 0'7% mínim, del 6'3% imposat per Brusel.les al 7%.

En l'apartat de les despeses, els comptes presentats per Mas-Colell xifren en un 8,8% l'esforç de contenció de la despesa de la Generalitat el passat 2012 i d'un 17,4% en el total dels exercicis de 2011 i 2012 acumulats. El conseller ha entès que aquestes xifres demostren que un "esforç molt notable".

Brussel·les no creu que Espanya pugui complir amb 6,3% de dèficit

Espanya incomplirà probablement el seu objectiu de dèficit públic per al 2012, fixat en el 6,3% del PIB, que acabarà entorn al 7% malgrat ser una de les principals fites del govern de Mariano Rajoy des que va arribar al poder, segons ha assegurat avui la Comissió Europea.

L'anàlisi de l'Executiu de Brussel·les sobre per tant una possible revisió dels objectius fixats al govern espanyol, que a través del seu ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha confirmat avui des de Madrid que el desequilibri dels comptes públics s'hauria situat l'any passat al voltant del 7% del producte intern brut (PIB).

"La consolidació va avançar en el tercer trimestre, però l'objectiu per al 2012 probablement no es complirà", ha indicat la Comissió en un informe sobre el compliment per part d'Espanya de les condicions per al rescat dels seus bancs.

"Fins i tot encara que en el quart trimestre es produeixi l'efecte ple de les mesures de consolidació -augment de l'IVA, augment dels impostos a societats i l'eliminació de la paga extra de Nadal als funcionaris públics (que el TSJM ha declarat il·legal en un 14% que haurà de ser pagat als funcionaris als quals es va robar)- serà molt difícil complir amb l'objectiu per a tot l'any del 6,3%", afegeix Brussel·les.

En els últims mesos, el govern de Rajoy ja havia reconegut que el dèficit de les arques espanyoles es desviaria unes dècimes enfront de la meta fixada per Brussel·les.

L'Ecofin dóna llum verda a la taxa a les transaccions financeres

Els ministres d'Economia de la UE han autoritzat aquest dimarts a Espanya i a d'altres 10 països -entre ells França, Alemanya i Itàlia- a avançar en solitari en la creació d'una taxa a les transaccions financeres -anomenada taxa Tobin-, amb l'objectiu de frenar l'especulació i fer que la banca assumeixi part dels costos de la crisi/estafa. Regne Unit, República Txeca, Malta i Luxemburg s'han abstingut en la votació.

Segons la proposta original de la Comissió, que cobria als 27 Estats membres, la taxa gravarà amb un 0,1% les transaccions de tot tipus d'instruments financers, excepte els derivats als quals se'ls aplicaria un 0,01%. Això permetria recaptar 55.000 milions d'euros l'any, segons els càlculs de Brussel·les.

Però el veto del Regne Unit -que alberga a la City de Londres el principal centre financer i especulatiu de la UE i sosté que la taxa provocarà una deslocalització de la indústria bancària- i d'altres Estats membres ha obligat a emprendre la via de la cooperació reforçada. Es tracta de la tercera vegada que s'usa aquest procediment, després de la legislació sobre divorci i sobre patents.

Els 11 països que han decidit avançar en solitari són Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Eslovènia, Àustria, Bèlgica, Estònia i Eslovàquia.

Quan l'Ecofin hagi donat el seu vistiplau a la cooperació reforçada, l'Executiu comunitari presentarà la seva proposta final sobre la taxa, que haurà de ser aprovada per unanimitat pels participants.

El TSJ de Madrid avala el dret dels empleats públics a cobrar la part meritada de la paga extra

La decisió condemna a l'Agència d'Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid (ICM) a l'abonament a tot el seu personal dels havers corresponents a 14 dies de salari. El contingut de la decisió s'ha de fer extensiva a la totalitat del personal assalariat, podent afectar a les prop de tres milions de persones que desenvolupen la seva activitat laboral retribuïda en el sector públic de l'Estat, les administracions autonòmiques i locals.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid, mitjançant sentència 1133/2012, reconeix el dret del personal assalariat de l'Agència d'Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid (ICM) al cobrament dels dies meritats de la paga extraordinària de desembre o quantitats equivalents, fins a l'entrada en vigor del RDL 20/2012, pel qual es van suprimir els imports reclamats per tota l'ocupació del sector públic, pel que tenen dret a cobrar la part corresponent a 14 dies, entre 60 i 240 euros, segons CCOO, un dels sindicats que va recórrer la decisió del Govern.

El passat 11 de gener, la Sala Social del TSJ de Madrid, va dictar sentència en el procediment instat per la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO -Demanda 69/2012- contra la supressió de la paga extraordinària o quantitats equivalents a les retribucions anuals del personal de l'ICM. La decisió de la mateixa condemna a l'agència pública madrilenya al'abonament a tot el seu personal dels havers corresponents a 14 dies es salari.

El contingut de la decisió s'ha de fer extensiu a la totalitat del personal assalariat, podent afectar a les prop de tres milions de persones que desenvolupen la seva activitat laboral retribuïda en el sector públic de l'Estat, les administracions autonòmiques i locals. FSC-CCOO reclama al Govern el reconeixement legal d'aquest dret, evitant la proliferació de demandes col·lectives, grupals i individuals que, per al seu reconeixement, estan impulsant les organitzacions sindicals i les persones afectades a títol individual.

Fins que es produeixi el reconeixement general d'aquest dret, s'han de mantenir actives les reclamacions i demandes interposades, evitant que les pretensions d'aquestes adquireixin la condició de "acte consentit i ferm".

La sentència desestima la pretensió general en relació amb la totalitat de la paga suprimida. FSC-CCOO manté el seu compromís de defensa col·lectiva dels drets del personal del sector públic, en el marc de la Plataforma Unitària d'organitzacions sindicals i associacions professionals en el sector, i exercirà les accions necessàries per garantir el dret a la negociació col·lectiva i el compliment dels convenis i acords, incloent-hi l'abonament de les retribucions anuals contingudes en els pressupostos generals de l'Estat de 2012.

La sentència (que és recurrible davant del Tribunal Suprem en cassació) condemna a l'Agència d'Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid, a pagar la part corresponent a aquests dies, el que costarà a l'organisme uns 78.000 euros, a uns 120 euros de mitjana per treballador. Si els tres milions d'empleats públics reclamessin la seva banda, amb la mateixa mitjana, l'erari públic hauria de desemborsar 360 milions. Amb la suspensió de la paga l'Estat preveia estalviar uns 4.000 milions.

Total davant la justícia pel pla "petroli per aliments" a l'Iraq

El president de la petroliera Total, Christophe de Margerie (foto) va comparèixer ahir dilluns davant la justícia francesa acusat de violar el programa "petroli per aliments" a l'Iraq. El Tribunal Correccional de París ha obert un procés contra Christophe de Margerie i l'exministre francès Charles Pasqua (UMP), a més de diverses altres personalitats, per la presumpta violació de l'embargament imposat a l'Iraq durant el mandat de Sadam Hussein després de la invasió de Kuwait el 1990.

Segons l'informe de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la petroliera Total trencar l'embargament a Bagdad i es va beneficiar del cobrament de comissions del pla "petroli per aliments" que buscava alleujar els efectes de l'embargament a la població iraquiana.

L'esmentat programa "permetia al règim de Saddam Hussein vendre una quantitat limitada de cru a preu inferior a l'establert en el mercat i després aquests diners s'invertia en la compra de menjar i d'un altre tipus d'ajuda humanitària necessària per als iraquians".

Durant set anys, el règim iraquià va vendre més cru del permès de manera clandestina a canvi de comissions per la qual cosa es va embutxacar 1,800 milions de dòlars.

Sanchís va ajudar a Bárcenas a buidar els seus comptes suïssos

Luis Bárcenas, tresorer i senador del PP, es va servir del seu íntim amic Àngel Sanchís, la persona que el va introduir en la gestió de les finances del PP en l'època de Manuel Fraga, per liquidar el compte amb 22 milions d'euros que ocultava en el banc Dresdner de Suïssa. Acabava d'esclatar el cas Gürtel, amb l'empresonament del cap de la trama, Francisco Correa, i Bárcenas sabia que tant la policia com el llavors jutge instructor Baltasar Garzón el tenien en el seu lupa.

Va ser quan va idear netejar com més aviat el compte que va mantenir entre 2005 i 2009 al país helvètic amb un saldo mitjà de 15 milions d'euros i que, a finals de 2007, va arribar fins i tot els 22 milions. Bárcenas es comunicava amb l'entitat mitjançant correspondència i personalment. Però després de saltar Gürtel, i tement que Garzón pogués bloquejar els diners, va informar per escrit al Dresdner que algú del seu "total confiança" es passaria en nom per l'entitat. Aquesta persona era el seu amic i un dels seus antecessors al capdavant de la tresoreria nacional del PP, Ángel Sanchis, amos tots dos ara d'una gegantina finca de 30.000 hectàrees (gairebé el triple de l'extensió del terme municipal de Barcelona) a la província argentina de Salta.

Sanchís va estar implicat el 1998 en l'escàndol del cas Naseiro (en relació al també extresorer del PP Rosendo Naseiro), consistent en una trama que suposadament recaptava diners per al PP. Es va lliurar perquè el Suprem va invalidar les escoltes telefòniques que van delatar la trama. Va ser Sanchís, doncs, la persona escollida per Bárcenas el febrer de 2009, mes en què es van desencadenar els empresonaments dels caps de la xarxa Gürtel, perquè, en nom seu, acudís a l'entitat suïssa.

A la comissió rogatòria enviada per Suïssa sobre Bárcenas a l'actual jutge instructor de la xarxa Gürtel, Pablo Ruz, el banc informa el magistrat de la comunicació que li fa l'extresorer del PP. "Ens anuncia [diu el banc, en referència a Luis Bárcenas] la visita per avui d'un dels seus amics, el senyor Àngel Sanchís Perales, que és una persona de tota la seva confiança i que el representa amb una carta degudament signada per ell, per consultar la posició actual i plantejar algunes preguntes sobre el seu compte". Era el 20 de febrer de 2009.

Bárcenas temia que algú el veiés entrant al banc suís i es va servir de Sanchís per gestionar la retirada dels diners suís. Per treure part dels 22 milions diners, Bárcenas va utilitzar una signatura, anomenada Brixco, que és la mateixa que ha utilitzat Sanchís en algunes de les seves exportacions de productes agrícoles de la seva finca argentina de La Moraleja. Un espectacular latifundi argentí, en què Sanchís diu que Bárcenas no té cap participació, que passa per ser un dels majors productors de cítrics del món.

El jutge Ruz té acreditat almenys 4,5 de els 22 milions que tenia Bárcenas a Suïssa van ser desviats a Estats Units. Però falta concretar el destí que va donar a la resta dels diners. La dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias Villar, imputada també en el cas Gürtel, va ser accionista d'una de les empreses de Sanchís el 2003, Hidronorte, SA. Fonts de la investigació no descarten que l'extresorer del PP entre 2008 i juliol de 2010 troba desviat a la finca de Sanchis part dels milions. L'advocat de Bárcenas ha assegurat que el seu client havia regularitzat amb la Hisenda espanyola 10 d'aquests milions.

Bárcenas té un imperi agrícola a Argentina amb un altre extresorer del PP

L'extresorer del PP Luis Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias Villar, són socis des de fa més de 20 anys (en empreses diferents, però vinculades entre si pel que fa a accionistes) d'Ángel Sanchís, extresorer del PP fins a 1988 i home amb gran poder en el partit en l'època de Manuel Fraga. Sanchís va ser processat per finançament il·legal del PP en el marc de l'anomenat cas Naseiro (en al·lusió a Rosendo Naseiro, també extresorer nacional del PP). Naseiro i Sanchís (l'home que va introduir a les finances del PP Bárcenas) van quedar absolts d'aquest assumpte el 1990 per una qüestió purament processal, malgrat ser responsables descarats de les tropelies franquistes.

Més sobre la connexió argentina en l'espoli de Bárcenas i el PP

Des de finals dels 70 fins aquí, els governs de la dictadura, Menem i els Kirchner es van veure compromesos amb una gegantina inversió espanyola a Salta: la finca La Moraleja (foto). És una estada de més de 30.000 hectàrees, una de les productores de llimones més grans del món. Allà justament busquen ara els diners de la corrupció del PP que escandalitza Espanya. No és la primera vegada: fa 10 anys, ja van rastrejar-se fins a aquesta mateixa estada milions d'euros sospitats.

Baltasar Garzón: "A mi no em va enganyar Pinochet"

El magistrat assegura, pel que fa a la inhabilitació per onze anys arran de les escoltes il·legals del cas Gürtel, que "va ser l'excusa perquè sortís de la carrera judicial".

ICV-EUiA pacta una proposta que inclou “federalistes, confederalistes i independentistes”

El portaveu d’ICV-EUiA, Joan Mena (foto), ha explicat aquest matí que han aconseguit que “la Proposta de Resolució de la declaració de sobirania sigui inclusiva i respecti la pluralitat de totes les opcions possibles en les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat”. “És una resolució on es poden veure reflectits i reflectides federalistes, confederalistes i independentistes”.

Per això, Mena considera que “ICV-EUiA ha trobat un mínim comú denominador que permeti, no només aprovar una declaració de voluntats polítiques, sinó també que aquesta serveixi per exercir el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya”. “Esperem que, al plenari de demà, tots els grups parlamentaris que defensen el dret a decidir tinguin aquesta visió, per sobre de les posicions més propagandístiques”, ha expressat el diputat.

Segons Mena, amb les aportacions d’ICV-EUiA, s’ha reforçat “la necessitat de la cohesió social i territorial del país i el fet que l'actor principal de l'exercici del dret a decidir i, per tant, qui lideri tot el procés ha de ser el Parlament de Catalunya, no només les forces de govern”. En aquest sentit, ha assenyalat que “es tractava de fer una declaració conjunta de totes les forces parlamentàries que defensem el dret a decidir, com a demostració de força al govern del PP sobre la necessitat que la democràcia imperi en tots els aspectes”. I és que “el dret a decidir és un dret democràtic i inalienable de tots els pobles”, ha puntualitzat el diputat.

D’altra banda, Mena ha lamentat que “alguns grups parlamentaris no hagin aparcat les seves legítimes postures partidistes en benefici del consens, ja que això és el que esperava la ciutadania de Catalunya”. Per al portaveu adjunt d’ICV-EUiA, “a la Proposta de Resolució, calia demostrar que les forces que defensem el dret a decidir sabem fer majories i que tenim, des de les diferents opcions de relació amb l’Estat espanyol, la capacitat de construir aquest dret conjuntament”.

Mena s’ha referit especialment al PSC, que espera que “reflexioni i se sumi a la declaració sobiranista. No pot ser que una força catalanista es quedi al marge del debat que hi ha al carrer”.

CDC Barcelona acusa Duran de perjudicar la imatge de CiU

El Comitè Territorial de Barcelona de Convergència (CDC) va aprovar ahir a la nit per unanimitat una declaració en què denuncia la postura de Josep Antoni Duran Lleida, portaveu de CiU al Congrés, respecte al procés sobiranista: "Al malestar que han provocat les seves declaracions tant a CDC com a importants sectors de la societat catalana s'afegeixen a les crítiques que van provocar les seves declaracions durant la campanya del 25-N, que van contribuir a la pèrdua de suports electorals". Foto: L'autista Duran sempre negant l'evidència.

El text també recull: "Les posicions polítiques de Duran Lleida afecten la cohesió interna i perjudiquen la imatge de la federació de CiU".

El Comitè Territorial de Barcelona reclama a la direcció del partit que prengui mesures urgents "per evitar el desprestigi i la desafecció" que provoquen les declaracions i manifestacions expressades per Duran Lleida. El text subratlla que el repte de convocar una consulta popular que doni sortida al dret d'autodeterminació del poble català, "reclama unitat d'acció".

Duran Lleida es troba de vacances a Xile -ara allà és estiu- com a president de la comissió d'exteriors del Congrés, és a dir, pagant el poble. El secretari general de CiU i líder d'UDC va afirmar després de les eleccions que li "sap greu que no hi hagi la més mínima autocrítica" en la seva formació després d'uns resultats electorals a Catalunya en què interpreta que han deixat "orfes" a molts catalanistes no independentistes .

CiU pretén posar el seu imputat per corrupció d'alcalde a Badalona

ICV-EUiA i PSC no dubten que ha arribat el moment de posar fi a l'etapa de Javier García Albiol (PP) a l'alcaldia de Badalona però és impossible sense el suport dels nazicatòlics que li van regalar -després d'anys de pacte amb el PSC- la alcaldia a l'imputat per racista García. Ara la fatxenda corrupte preten que se li regali l'alcaldia al seu imputat amb Felip Puig en el cas Adigsa, Ferran Falcó, tot i tenir només 4 regidors. Foto: Els aliats imputats de Badalona, García y Falcó.

Els convergents mediten aquests dies fins a quin punt l'alcaldia és una condició indispensable i irrenunciable per recolzar la moció de censura que posi fi al més important govern municipal del PP a Catalunya, a una ciutat majoritariament d'esquerres que l'incompetència i corrupció PSC-CiU va deixar a les seves mans. No són pocs els membres de CiU a Badalona que entenen que les circumstàncies actuals són la millor oportunitat per fer d'un imputat per corrupció, Ferran Falcó, el nou alcalde del que va ser un dels bastions de l'esquerra a l'àrea metropolitana.

Falcó es manté callat i caut en les seves declaracions, tot i que tothom coneix les seves intencions. ICV-EUiA, que la setmana passada va llançar la proposta de moció de censura, aposta per apartar Albiol de l'alcaldia aquest mateix febrer, però els aliats del PP volen demorar la qüestió a la primavera o el més tard possible.

Tot i que CiU suma només quatre regidors i els socialistes dirigits per l'exalcalde Jordi Serra arriben a nou, els convergents advoquen per aspirar a l'alcaldia o mantenir als racistes i franquistes -com ja van fer en el seu pacte amb el PP- enfonsant la ciutat cada vegada en conflictes més greus.

Aquests plantejaments xoquen amb el PSC i ICV-EUiA, que com a líders de l'oposició se senten legitimats i capacitats en virtut dels seus vots i experiència per recuperar l'alcaldia de la ciutat. Una ciutat que els pactes i polítiques corruptes i còmplices del PSC amb la fatxenda ha anat portant cap a l'abstenció de la ciutadania i un ambient de corrupció i nepotisme insoportable, fins que, després dels últims comicis, els convergents -en un acte de traïció immoral i nazionalisme pragmàtic orquestrat des de Palau- decidissin no renovar el pacte de govern que els mantenia en el poder amb el PSC. Allò va obrir ferides encara per cicatritzar fins i tot dins de la mateixa CiU que ha perdut bona part del suport catalanista i decent, avergonyit per el comportament i el pacte indecent de Falcó, i ell ho sap.

Però la por a les seves responsabilitats personals davant la justícia fa que Falcó estigui només pendent de la seva immunitat demostrant -un cop més- que per a CiU l'últim és la ciutadania i el primer la butxaca.