dimecres, 4 d’agost de 2010

BP és ara sionista a França

El grup israelià Delek anuncia l'adquisició de la distribució del gegant del petroli British Petroleum a França per 180 milions d'euros. La transacció inclou 416 estacions de servei i participacions en tres dels dipòsits de combustible de BP. Les estacions de gasolina han de conservar la marca BP durant diversos anys en virtut d'un acord de llicència. BP i Delek també quedarà obligat per un contracte de subministrament. BP, propietat de la Reina Elisabeth i els sionistes Rothschild, va ser la financiadora principal de l'estat sionista d'Israel i de l'invent immoral de Kuwait, robat als iraquians i que va ser causa de l'assassinat del coronel Lawrence d'Aràbia pel MI5.

El conglomerat israelià va dir que l'operació realitzada a través del seu subsidiària Delek Europa, hauria de completar-se en el segon semestre d'aquest any, subjecta a les aprovacions necessàries.

Aquesta operació forma part de la tendència general de la separació del segment d'oli de la gran distribució, que genera un marge petit.

Mentrestant, BP, enfronta la possibilitat de desenes de milers de milions d'euros en compensació després de la marea negra provocada per una de les seves plataformes al golf de Mèxic, planeja vendre 10 milions d'euros de actius.

Papa i pope junts contra la llibertat

Ja són 21 els Estats membres del Consell d'Europa, que compta en total 47 membres, que s'oposen al veredicte de la Cort Europea de Drets Humans sobre la qüestió dels crucifixos a les escoles. Es tracta d'un assumpte que des de fa anys ve provocant enceses polèmiques a Itàlia. La senyora Soil Lautsi havia demanat a la direcció de l'escola pública a la qual assisteixen els seus fills que els crucifixos fossin retirats de les aules. Davant la negativa de la direcció, el cas va ser presentat a la justícia.

El 2005, el tribunal administratiu italià va denegar la comanda de la demandant afirmant que «el crucifix és alhora el símbol de la història i de la cultura italianes, i per tant de la identitat italiana, i el símbol dels principis d'igualtat, de llibertat i de tolerància així com del caràcter laic de l'Estat». No obstant això, el 3 de novembre de 2009, la Cort d'Estrasburg va condemnar aquell veredicte, assenyalant que «l'exposició obligatòria d'un símbol d'una confessió determinada en l'exercici de la funció pública, en particular en les aules, restringeix el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions així com el dret dels infants escolaritzats a creure o no».

En oposició a aquesta decisió, Armènia, Bulgària, Xipre, Grècia, Lituània, Malta, Mònaco, Romania, la Federació Russa i San Marino presentar recursos al Tribunal Europeu, que els va concedir una audiència que va tenir lloc el 30 juny 2010. Albània, Àustria, Croàcia, Hongria, la Macedònia antigament iugoslava, Moldàvia, Polònia, Sèrbia, Eslovàquia i Ucraïna es van unir a l'oposició després d'aquella audiència.

La brusca oposició dels governs d'aquests països a la decisió de la Cort Europea de Drets Humans té el seu origen en l'aliança que van establir el maig passat el metropolità Hilarión (responsable de les Relacions Exteriors del Patriarcat ortodox de Moscou), en nom del patriarca Ciril I, i el cap Vaticà Josep Ratzinger. Dues esglésies separades entre si, la catòlica i l'ortodoxa, van decidir així unir els seus esforços contra el progrés del laïcisme i la llibertat en les societats europees. Res de nou dins l'història del feixisme i els seus propagandistes.

Austria i els seus líders nazis i lladres

Fins a 45 milions d'euros haurien estat amagats en bancs de Liechtenstein per Jörg Haider, difunt líder austríac neonazi mort en extranyes circumstàncies. L'investigació al voltant de banc nacionalitzat a Àustria revela la informació. Mite, remor i controvèrsia continuen envoltant l'antic líder de la extrema dreta austríaca, Jörg Haider, encara dos anys després de la seva mort després estavellar-se el cotxe que conduïa sota efectes de l'alcohol, el 2008. El setmanari polític austríac "Profil" informa ara sobre la investigació d'una vasta fortuna privada camuflada en companyies fantasmes, moltes de les quals han desaparegut després de la mort de Haider.

Comptes ocults i empreses fantasmes

Investigacions sobre el banc Hypo Group Alpe Adria haurien estat la clau del descubrimient, que es va produir en el marc d'investigacions sobre possibles casos de desfalc, frau i suborn que duen a terme Alemanya, Àustria i Liechtenstein al voltant de la venda de l'entitat austríaca Hypo Group a l'alemanya Bayern LB, el 2007. Segons l'informe de "Profil", mentre el Govern austríac tracta d'ordenar el desastre en el recentment nacionalitzat banc Hypo Group Alpe Aldria, que gairebé col.lapsà l'any passat, les autoritats haurien trobat comptes secrets vinculats a Haider en vida.

A través de 12 empreses fictícies amb seu a Liechenstein, Haider hauria dipositat al principat de Liechtenstein fons per valor de fins a 45 milions d'euros (59 milions de dòlars), dels quals en l'actualitat només queden 5 milions.

Connexió líbia?

El setmanari austríac que ha destapat l'escàndol afirma que els milions extraviats s'han perdut en especulacions en la borsa de valors des de la mort de Haider l'octubre de 2008. "Profil" assegura a més tenir informació nova sobre la presumpta "connexió líbia" de Haider.

"Profil" parla de donacions de Saif al-Islam Gaddafi, fill del conegut líder libi Muammar al-Gaddafi, el que és tan absurd com acusar a un feixista com Haidar de ultraesquerrà. Però la política austrìaca no coneix límits, amb una llarga història de nazis i feixistes al govern i un secret bancari que oculta diners robats per tota Europa dels vells nazis i els seus succesors.

"Després dividia el diners en quotes petites de aproximadament 7.000 dòlars i viatjàvem per tota Àustria per canviar en euros en diferents filials bancàries. Ja només les despeses en pagaments de comissió per al canvi eren una bogeria", cita el setmanari al seu informant no identificat.

Campanya de descrèdit?

Entre els prop de Haider en la seva vida política i privada tots posen en dubte la veracitat dels informes dels mitjans. La vídua del polític, Claudia Haider, va assegurar a mitjans locals que no coneixia l'existència dels comptes al principat que tal diners "no va ser esmentat en el testament".

Jörg Haider (foto d'arxiu de 2008) hauria ocultat entre 5 i 45 milions d'euros en bancs de Liechtenstein.

Llum verda a inversors des del partit


Abans de la seva mort el 2008, Haider era governador del cantó de Caríntia, que una vegada va tenir la seu i propietat de l'Hypo Group. Caríntia i un grup d'inversors principalment alemanys i austríacs van vendre una participació majoritària de Hypo al banc alemany BayernLB el 2007, en un acord finalment desastrós: Hypo va ser nacionalitzat d'emergència el passat any per evitar la seva fallida.

En la investigació sobre la procedència de la suma total i el destí dels milions ara absents, els fiscals tracten de determinar si ex gestors, accionistes i socis comercials d'Hypo s'enriquien a costa del desfalc d'Hypo i BayernLB. Així mateix, la investigació busca revelar si el partit de Haider va acceptar suborns a canvi de donar llum verda a la venda del banc. Segons "Profil", tres persones tenen accés a l'actualitat als comptes secrets descoberts.

Volvo ja és xinesa

L'empresa automotriu sueca Volvo ja és del tot de capital xinès, després que la firma Geely transferís el preu de compra a Ford, l'actual propietària, va informar aquesta última a la seva seu de Dearborn (Michigan): "Estem convençuts que Volvo tindrà un sòlid futur com a part de Geely", va dir el president i director executiu de Ford, Alan Mulally. Al capdavant de Volvo estarà l'ex cap per Amèrica del Nord de Volkswagen, l'alemany Stefan Jacoby, va confirmar Geely.

L'operació es va tancar amb la transferència de 1.300 milions de dòlars (uns 1.000 milions d'euros) per part de Geely en efectiu. Més endavant ambdues parts decidiran si hi ha més pagaments. Nord-americans i xinesos van tancar el tracte al març i en aquest moment es va parlar de 1.800 milions de dòlars. El tracte inclou promeses d'inversió de Geely a Volvo i Ford seguirà venent components.

Fama escandinava

Fora d'Europa, Volvo gaudeix de popularitat sobretot als Estats Units i Canadà. Geely es proposa promocionar ara la marca també a la Xina i altres països emergents, i augmentar així considerablement les vendes.

Per aconseguir-ho, aposta per la fama dels escandinaus com a fabricants de cotxes amb un alt nivell de seguretat. Els automòbils seguiran sent dissenyats i construïts a Suècia i a Bèlgica.

L'estratègia de Ford

La maniobra aprofundeix la política de Ford de concentrar en la seva pròpia marca, ja que abans de Volvo l'empresa va vendre també les filials de luxe europees Jaguar, Land Rover i Aston Martin.

Al seu torn, per tal d'any planeja desprendre's de la marca nord-americana Mercury. És la primera vegada que Ford torna a tenir guanys després d'anys de pèrdues, de manera que l'estratègia de Mulally sembla estar donant fruits.

Iraq i el terrorisme d'estat

"Dos-cents trenta presos han estat executats entre 2005 i 2009 a l'Iraq, i actualment tenim més de 1.200 condemnats a mort", ha comunicat el portaveu del Govern iraquià. Aquestes declaracions es produeixen enmig de la pressió internacional que demana al país que cessi unes execucions amb la xifra exacta poc clara. De fet, el gener de 2010, la Cort Suprema de Justícia va indicar que 77 presoners iraquians acusats de "terrorisme" havien estat executats en 2009. No obstant això, en un informe publicat a finals de 2009, Amnistia Internacional va assegurar que aquesta xifra s'elevava fins als 1200 presoners executats el 2009.

Però Amnistia també denuncia que molts dels condemnats a mort van ser declarats culpables d'assassinat i segrest, i "alguns després judicis injustos o confessions obtingudes sota tortura".

És més, el nombre d'execucions a l'Iraq és "una de les més altes del món", precisa l'ONG.

Peticions internacionals

El febrer de 2010, França, el Regne Unit i Itàlia van demanar a l'Iraq que deixés d'utilitzar la pena capital, davant un augment alarmant en el nombre d'execucions en els últims dos anys.

Per la seva banda, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, també ha instat al govern de l'Iraq a suspendre les execucions de tots els sentenciats a mort.

I ho ha fet al.legant la seva convicció que tots els membres de la comunitat internacional han de complir amb les disposicions de les lleis internacionals humanitàries i de drets.

La prohibició dels transgènics a debat a l'UE

Cada Estat de l'UE podria decidir si prohibir o permetre els transgènics, la proposta ha de passar encara pel Parlament i el Consell. Un joc brut, segons els mediambientalistes. L'Unió Europea està a punt de permetre que cada estat membre decideixi si prohibir o permetre el cultiu d'organismes genèticament modificats (OGM). El comissari europeu de Salut, John Dalli, va declarar que els Estats requereixen més flexibilitat per decidir com integrar els OGM als cultius tradicionals i orgànics i nega que la Comissió estigui polaritzada: "La Comissió Europea no està a favor ni en contra dels OGM i el seu cultiu. Foto: MON810.

Però en el món actual són una realitat i Europa no pot quedar paralitzada i negar la seva responsabilitat política de prendre decisions i implementar regulacions d'innovació responsable".

MON810, l'únic

En el sistema actual, l'únic OGM permès és un tipus de blat de moro, MON 810, que està prohibit en sis Estats, entre ells França i Alemanya. Els afavoridors d'aquest cultiu ressalten que els seus beneficis inclouen grans guanys i una major resistència als agents patògens, el que implica menys fertilitzants i pesticides. Els crítics requereixen de més dades científiques per provar que els OGM són segurs. Stephanie Hundsdorfer, representant de Greenpeace, opina que les propostes de la Comissió no posen el punt sobre la í, ja que les prohibicions nacionals estan bé, però no tenen sentit sense revisions de seguretat a nivell europeu. "El 2008 els 27 governs europeus van demanar a la Comissió verificar la seguretat per als OGM a nivell europeu, la Comissió no ha actuat".

Mediambientalistes acusen a l'UE d'impulsar els Estats a abandonar les seves preocupacions per la seguretat i preferir la llibertat d'escollir. I titllen de perillós el aprovar més cultius. Per José Luis Romeo Martín, agricultor de OGM de 48 anys, de la vall de l'Ebre a Espanya, tota prohibició no té sentit. Ve cultivant blat de moro transgènic MON810 a la seva finca de 300 hectàrees des de fa vuit anys a partir que una plaga va acabar amb el 40% de la seva collita. Romeo Martín opina que la postura europea anti OGM es deu a la hipocresía política; en la seva opinió, els europeus no han entès que els productes transgènics estan fa estona al mercat a través de fàcils importacions d'altres parts del món.

MON 810 del consorci nord-americà Monsanto Conviuen amb l'usuari fa estona

"Els consumidors s'equivoquen pel que fa als OGM. La insulina, per exemple, es fa d'un bacteri genèticament modificat, les cerveses alemanyes s'elaboren amb blat transgènic i els formatges francesos, què fan servir? Per fer-los estan utilitzant bacteris genèticament modificats. La gent no ho sap, però els OGM són aquí, són la nova tecnologia i els necessitem".

Romeo Martín està ansiós per introduir un blat de moro resistent als herbicides que podria fer els seus cultius més sostenibles, però aquest tipus de blat de moro està prohibit, encara. Hundsdorfer explica, d'altra banda, el motiu de la prohibició: "Hi ha molta evidència científica sobre el fet que els cultius genèticament modificats resistents als herbicides incrementen l'ús d'aquests en detriment del medi ambient i la biodiversitat".

Romeo Martín rebutja l'argumentació: "Quan fumiguem amb pesticides matem tot el que estigui al camp. En canvi, amb els OGM tenim aranyes, mosquits, formigues i tot tipus d'insectes".

No és antiamericanisme


En un sol punt les postures antagóniques semblen coincidir: la resistència europea als OGM no és un automatisme del antiamericanisme. Segons Hundsdorfer, a mesura que més informat està un europeu sobre els transgènics, més els rebutja; per a Romeo Martín és una qüestió de diferència de mentalitat, no que els europeus estiguin en contra dels nord-americans.

La proposta de la Comissió per canviar les regles existents encara necessita ser aprovada pels governs i pel Parlament Europeu. I per silenciar les crítiques, la Comissió subratlla que seguiran investigant l'impacte dels transgènics i, en realitat, segueix amb la seva dient que concedir flexibilitat i llibertat per decidir sobre els OGM requerirà un canvi en la legislació.

Iran rebutja les provocacions d'EUA

El portaveu del Ministeri iranià de l'exterior, Ramin Mehmanparast, va rebutjar ahir les amenaces d'atac contra el seu país, realitzades pel cap de l'Estat Major Conjunt nord-americà, Mike Mullen. Durant la seva roda de premsa setmanal, Mehmanparast calificà de "imprudents" els comentaris de Mullen, que va afirmar el diumenge que els Estats Units compten amb un pla per atacar l'Iran, en cas que sigui necessari. "Les accions militars han estat sobre la taula, i continuen sobre la taula", per aturar l'ambició nuclear de la República Islàmica, va dir Mullen al programa "Meet the Press", de la cadena de televisió NBC.

En cuestionár-se li si l'Exèrcit compta amb un pla per atacar l'Iran quan sigui necessari, Mullen va respondre: "El tenim".

"Els oficials de l'Exèrcit dels Estats Units han realitzat aquest tipus de comentaris imprudents de manera contínua", va dir el portaveu iranià.

Les sancions a Iran són pèrdues per Rússia

Les pèrdues de Rússia per congelar la cooperació tècnico-militar amb l'Iran poden assolir entre els 11.000 a 13.000 milions de dòlars, va informar Igor Korotchenko, director del Centre d'Anàlisi del Comerç Mundial d'Armes (CACMA): "Aquesta quantitat comprèn tant els contractes adquirits, com el lucre cessant per incomplir compromisos a llarg termini", va explicar l'expert. Segons el CACMA, el 2001 Teheran va iniciar l'execució d'un pla de rearmament de les seves Forces Armades que preveia adquirir sobretot armes i material de guerra de fabricació russa en els següents 25 anys. El pressupost total del pla s'estima en 25.000 milions de dòlars.

"Entre 2.010 i 2.025 la indústria armamentística russa podria ingressar almenys la mitat d'aquesta quantitat", assenyalar Korotchenko.

Segons el cap del CACMA, un dels sectors més prometedors de la cooperació tècnico-militar amb l'Iran és el de la defensa antiaèria.

A finals de 2007, ambdós països van pactar el subministrament a Teheran de cinc grups de míssils S-300PMU-1 per un total d'uns 800 milions de dòlars. En cas d'anul.lar el contracte, Moscou podria enfrontar-se a una multa equivalent al 10% del seu valor, de manera que les pèrdues russes només per congelar el lliurament dels S-300 pujaria a 900 milions de dòlars.

A més, en un futur l'Iran podria comprar també entre 18 i 36 sistemes de míssils antiaeris de mig abast Buk-M2E. En aquest apartat, el lucre cessant de Rússia s'estima entre 250 i 500 milions de dòlars.

Anteriorment, Rússia va vendre a l'Iran 29 sistemes antiaeris Tor-M1 valorats en 700 milions de dòlars i que actualment estan desplegats per protegir objectius oficials i militars més importants de l'Iran. Si no vendre peces i míssils per a aquests sistemes, Rússia deixaria d'ingressar entre 50 i 80 milions de dòlars.

Així mateix, els iranians s'han interessat pels míssils portàtils Igla i les estacions de radars Gamma-DE i kasta-2E2, apartat on Rússia podria perdre fins a 700 milions de dòlars.

D'aquesta manera, només en el sector dels míssils antiaeris les pèrdues de Rússia es situarien entre 1.800 i 2.200 milions de dòlars.

Ahmadineyad sobreviu a un atemptat

El president iranià, Mahmud Ahmadineyad, ha sobreviscut avui, 4 d'agost, a un atemptat amb bomba contra la seva comitiva, segons que informa la televisió libanesa Future TV i Al Arabiya. Fonts de la presidència iraniana han dit que hi ha diversos ferits i que s'ha detingut l'autor de l'atemptat. L'atac ha tingut lloc a la ciutat de Hamadan, a l'oest de l'Iran. L'atacant ha llançat una bomba casolana o una granada a uns cent metres del vehicle on viatjava el president iranià, el seu gabinet i diversos periodistes. L'atemptat, però, no ha alterat l'agenda d'Ahmadinejad, que pocs minuts després ha fet el parlament que hi havia previst a l'estadi de la ciutat, sense mencionar l'atac, segons que informa la cadena àrab Al Arabiya.