dilluns, 1 de juliol de 2013

Cessats dos alts càrrecs del Banc Vaticà

El director i el subdirector de l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), l'anomenat Banc Vaticà, "han dimitit" dels seus càrrecs, segons un comunicat emès aquest dilluns per l'entitat tot i que és evident que han estat obligats a plegar implicats en les greus corrupcions de l'IOR. La renúncia de Paolo Cipriani i Massimo Tulli, segon i tercer en importància en la jerarquia de l'entitat, respectivament, es produeix després de la detenció divendres de Nunzio Scarano, bisbe i comptable de l'entitat, conegut com Monsenyor 500, per la seva afició a aquests bitllets de banc.

El comunicat també assenyala que el president del banc, Ernst von Freyberg, serà el director interí, i anuncia la creació d'un nou càrrec, el de director de riscos, per homologar a l'entitat vaticana amb les regulacions internacionals.

Pel que representa un nou cop a la ja de per si debilitada reputació del banc vaticà, el bisbe Scarano, de 61 anys, va ser detingut al costat de Giovanni Zito, un agent dels serveis secrets, i Giovanni Carenzio, un broker imputat per un tribunal de Les Palmes de Gran Canària per suposadament estafar al voltant de 20 milions d'euros a diverses famílies de l'oligarquia local.

Els tres estan acusats de conspirar per portar de Suïssa 20 milions d'euros en un avió privat per a la seva distribució a la ciutat meridional de Salern. Scarano està sent investigat per un jutjat d'aquesta ciutat per descomptat rentat de diners.

Aquestes dimissions es produeixen dies després que el papa Francisco hagi creat una comissió, amb el cardenal Raffaele Farina al capdavant, per efectuar una neteja a fons de l'entitat, plena d'escàndols des de fa dècades. El més notori, el 1982, quan Roberto Calvi, un banquer italià proper a l'entitat, va ser trobat penjat sota el pont de Blackfriars, a Londres. Un tribunal va decidir que es tractava d'un assassinat, però el crim i la trama mafiosa vaticana de la "lògia P-2" mai han estat resolts.

Detingut un bisbe en una investigació sobre frau al banc vaticà

La fiscalia de Roma ha ordenat la detenció d'un prelat de Salern, el bisbe Nunzio Scarano, del carabiniere Giovanni Maria Zito -exfuncionari dels serveis secrets italians- i del broker Giovanni Carinzo, acusats de corrupci�� i estafa en un assumpte relacionat amb l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), que és investigat per frau fiscal i blanqueig de diners de la màfia i el narcotràfic.

Milagrosa Martínez i Angélica Such, del PP, a judici per corrupció

El jutge de la sala civil i penal del TSJPV, José Ceres, ha decidit obrir judici oral contra dues ex-conselleres de Turisme Milagrosa Martínez i Angélica Such, actualment diputades del PP a les Corts, per presumptes irregularitats en l'adjudicació del pavelló valencià de Fitur a l'empresa Orange Market, vinculada a la trama Gürtel.

En canvi, el jutge ha decidit finalment no obrir judici contra l'ex-vice-president del Consell i actualment també diputat Vicente Rambla. D'aquesta manera, el jutge accepta la tesi de la fiscalia, que demanava que no s'encausés Rambla.

El jutge creu que no hi ha 'suficient consistència' en els indicis per obrir judici contra l'ex-president valencià. En canvi, sí considera que hi ha indicis per obrir judici contra dues ex-conselleres de Turisme en l'època de Francisco Camps a la presidència de la Generalitat valenciana.

Els delictes que es jutjaran són els de prevaricació administrativa, malversació de fons públics, falsificació de document oficial, suborn, tràfic d'influències, ús d'informació privilegiada o infidelitat en la custòdia de documents.

A banda de les dues conselleres, també està processat el presumpte cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, i deu persones més, ja siguin vinculades a Orange Market o autoritats i empleats públics de l'Agència Valenciana de Turisme.

A més de Correa, Martínez i Such, la resta de processats són Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero, Felis Isabel Jordán, Mónica Magariños Pérez, Rafael Betoret, Issac Vidal, Ana María Grau, Juan Bover i Jorge Miguel Guarro.

El 'comptable' de la Gürtel feia servir un dipòsit obert amb un DNI reservat del CNI

Una de les comissions rogat��ries remeses a Suïssa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, al febrer de 2010, pot posar al descobert un gran escàndol al voltant del compte 'Soleado' d'Arturo Fasana a Ginebra, implicant els serveis secrets (CNI) i als governs d'Aznar, Zapatero i Rajoy. El dipòsit bancari, vinculat al compte del comptable de Francisco Correa i el cas Gürtel, hauria estat obert amb un DNI reservat dels que el Ministeri de l'Interior facilita a les forces de seguretat de l'Estat per a les seves operacions encobertes. La diferència rau en què aquest tipus d'actuacions sempre compta amb una cobertura legal.

Des d'aquest compte, que no té cap relació amb la trama Gürtel, s'haurien realitzat transferències a altres bancs i pagaments per diversos serveis. El Confidencial ha revelat que la societat de Fasana, Rhone Gestion, pagava el lloguer dels avions privats que la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein contractava per a estades de negocis i oci per Europa.

Els DNI reservats són una fórmula molt restrictiva, articulada des de la Secretaria d'Estat del Ministeri de l'Interior, per proporcionar als agents encoberts una doble o triple personalitat. D'aquesta manera, se'ls facilita la infiltració en xarxes delictives internacionals, vinculades al narcotràfic, el terrorisme o el tràfic d'armes. Però aquestes falses identitats mai no poden ser utilitzades per a operacions privades o alienes a la Seguretat de l'Estat. L'ús dels documents reservats és molt similar al dels diners dels fons reservats per combatre el crim organitzat. No solen deixen rastre i, si això succeeix, les identitats són inexistents.

Segons fonts del Ministeri de l'Interior, un d'aquests documents d'identitat reservat, que figura a la llista dels lliurats als agents dels serveis secrets del CNI, hauria estat utilitzat per obrir aquest dipòsit bancari a Ginebra, vinculat al compte nodrissa Soleado. El Confidencial va publicar fa uns dies l'esquerpa reacció del broker Arturo Fasana quan els policies espanyols, que omplien una de les comissions rogatòries al seu despatx de Ginebra, van intentar accedir al contingut d'un arxivador: "Si li ensenyo aquesta carpeta enfonsen Espanya".

Fonts d'Interior van assenyalar al Confidencial com es va produir en l'últim any el repartiment de DNI en blanc per a les operacions especials. Els agents secrets del CNI haurien obtingut entre 50 i 60 cartolines del document nacional d'identitat, la Guàrdia Civil unes 30 i el Cos Superior de Policia, el que menys, una desena. La Direcció del CNI disposaria de tres DNI reservats.

El departament de la Secretaria d'Estat del Ministeri de l'Interior, que des de fa uns anys controla la seva expedició, està sota el comandament d'un capità de la Guàrdia Civil, adscrit al Gabinet de Coordinació i Estudis. El director d'aquest departament és el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos Orihuel, germà del recentment nomenat president del Tribunal Constitucional.

Es dóna la circumstància que Pérez dels Cobos és un dels pocs directius del Ministeri de l'Interior que va ser designat per l'anterior Govern de Rodríguez Zapatero i va romandre en el seu càrrec després de l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa. El seu nomenament va ser publicat al BOE l'1 d'agost de 2011, dinou dies després del nomenament d'Antonio Camacho com a ministre de l'Interior, en substitució d'Alfredo Pérez Rubalcaba.

La comissió rogatòria cursada a Berna per la justícia espanyola podria destapar una escabrosa operació dels serveis secrets i provocar un altre escàndol de dimensions impredictibles


La Fiscalia Anticorrupció espanyola no va poder predir aquestes conseqüències quan, el 28 de desembre de 2009, enmig de les investigacions de la Gürtel, va sol·licitar al magistrat Antonio Pedreira que cursés a Suïssa una comissió rogatòria per accedir a la informació bancària del compte Assolellat. L'escrit dels fiscals assenyalava que el grup de Correa, entre el 10 de juny i el 21 de juliol de 2005, havia transferit a un compte del Credit Suisse nou milions d'euros. A la cartolina d'aquest compte figurava el concepte: "Assolellat". En el sumari de la Gürtel ha abundant documentació sobre la identitat dels titulars de les diferents comptes suïssos. En totes, apareix una còpia del DNI i un formulari emplenat pels clients.

El ministeri públic en la seva sol·licitud d'assistència judicial al·legava, a més, que en aquest mateix banc, Credit Suisse, existia un altre compte amb el nombre 0251-776-929, oberta amb el mateix concepte, "Soleado", a nom de: "Sr Soleado-Arturo Fasana".

L'1 de febrer, el jutge Pedreira, dins de la peça separada de comissions rogatòries internacionals, va reclamar a les autoritats de Berna la informació bancària sobre tan enigmàtica compte. El magistrat del Tribunal Superior de Madrid -després la causa va tornar a l'Audiència Nacional- reclamava als helvètics el contracte d'obertura, l'extracte de moviments i el suport documental dels mateixos, el domicili de tramesa de la documentació bancària i el bloqueig de els saldos.

El jutge apretava urgència "en la pràctica de les diligències d'investigació interessades" perquè, en aquelles dates, estaven tres encausats a la presó i el sumari continuava secret.

Tres anys després, els afectats continuen sense tenir accés al resultat de la comissió rogatòria sobre Assolellat, segons ha manifestat a aquest diari un dels imputats.

Fonts pròximes a la Fiscalia helvètica van assegurar al Confidencial que la comissió rogatòria sol · licitada per Pedreira va ser contestada en el seu dia, "en termini i forma", com va succeir amb moltes altres. No obstant això, quatre advocats personats en la causa Gürtel afirmen que desconeixen el parador actual de la contestació helvètica. Un d'ells es va pronunciar amb total claredat: "He revisat el sumari de dalt a baix i no apareix per enlloc. És estrany, perquè en aquests moments no hi ha cap peça secreta. Més, no hi ha manera de trobar alguns dels toms de aquestes dates". Les mateixes fonts mantenen que la comissió rogatòria sobre "Sr Soleado-Arturo Fasana" transcendeix al cas Gürtel, així com els responsables de l'obertura del compte a Ginebra.

La revista Interviú va publicar al març de 2013 que els serveis secrets espanyols havien obert altres dos comptes al Bank of Scotland de Zuric i el Private Bank de Ginebra a nom "d'identitats operatives", com també es coneix en l'argot policial els documents reservats .

No és la primera vegada que els serveis secrets s'han servit de documentació secreta per realitzar operacions inconfessables. En l'època de l'antic CESID, el predecessor del CNI, els espies espanyols es van servir de documents d'identitat reservats per comprar habitatges, obrir comptes a l'estranger, constituir societats, adquirir vehicles o comprar a testimonis. Aquestes activitats estarien dins de la normalitat de qualsevol servei d'informació occidental però, en aquells casos, responien a raons espúries, com es va poder demostrar. Eren anys en què els agents creuaven la línia de la legalitat.

La Policia demana investigar transferències de Bárcenas a Liechtenstein

La Policia Nacional ha demanat al jutge del cas Gürtel, Pablo Ruz, que investigui dues transferències per un total de 22.000 euros fetes en 2012 i 2013 per la societat Tesedul, vinculada a Luis Bárcenas, a una entitat de Liechtenstein.

Així consta en l'últim informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) aportat al cas, en les propostes d'actuació es demana al jutge que reclami informació sobre aquests moviments a l'entitat BBI Beyond Boundaries Heliski International Trust, situada a la ciutat de Vaduz, al paradís fiscal de Liechtenstein, informa Efe.

En aquest informe es destaca que l'extresorer del PP, a la presó provisional des del passat dijous, va arribar a acumular 48,2 milions d'euros en comptes en dues entitats de Suïssa, Lombard Odier i Dresdner Bank, a principis de gener de 2008. El document esmenta dues transferències fetes des d'un compte que Bárcenas tenia al Lombard Odier a nom de la societat uruguaiana Tesedul el 6 de novembre de 2012 i l'11 de gener de 2013, de 11.000 euros cadascuna, a favor d'BBI Beyond, nom que faria al·lusió a la citada entitat de Liechtenstein.

El nom d'aquesta entitat, afegeix l'informe, ja apareixia en el compte bancari a Suïssa d'una altra societat vinculada a Bárcenas, Granda Global, des d'on es va realitzar en 2010 una transferència a BBI Beyond de 15.000 euros. Després de la troballa d'aquests dos moviments, en les propostes d'actuació al jutge de l'informe, la Policia li demana que reclami al banc de Liechtentein que identifiqui el compte i al destinatari dels fons.

L'Agència Tributària va remetre la setmana passada un altre informe a Ruz en què manifestava les seves sospites que l'extresorer del PP pugui tenir comptes als EUA, Nassau (Bahames) i Montevideo (Uruguai).

Els tribunals militars jutjaran civils 'en cas de conflicte armat'

La majoria de delictes que competeixen a la jurisdicció militar espanyola són comesos per militars, però també n'hi ha alguns que poden ser comesos per civils. Fins ara, la jurisdicció militar espanyola es limitava 'a l'àmbit estrictament militar' i els 'supòsits d'estats de setge' i també 'en temps de guerra'. Però segons l'esborrany del nou codi penal militar a què ha tingut accés El País, el govern feixista del PP ha modificat aquest últim concepte i l'ha substituït per 'en situació de conflicte armat', deixant al criteri subjectiu dels feixistes aquest concepte.

Amb tot, diu, el nou codi penal militar no especifica què s'ha d'entendre per conflicte armat ni qui el declara ni quan comença aquest supòsit.

El cas és que 'en situació de conflicte armat', sense aclarir quan és, qualsevol persona que difongui informació d'interès militar 'que perjudiqui la defensa d'Espanya o els seus aliats podrà ser acusada de traïció i condemnada, per un tribunal militar, a vint anys de presó; i qualsevol civil que desobeeixi un ban militar podrà ser condemnat a sis anys de presó', explica el diari.

CCOO insisteix en la pujada temporal de cotitzacions per no esgotar la guardiola de les pensions

El secretari de Protecció social i polítiques públiques de CCOO, Carlos Bravo, ha proposat una pujada de les cotitzacions, de manera conjuntural, amb un repartiment equilibrat de la càrrega entre les empreses i les persones que tenen feina -ara del 4,7%, en el cas dels treballadors i del 23,6% en el dels empresaris-, per evitar que s'esgoti la guardiola de les pensions, tot i que suposaria una nova retallada salarial. UGT ha subratllat que els pensionistes ja suporten una retallada de drets socials i una "considerable" devaluació salarial.

Bravo ha intervingut al costat de la secretària de Política social d'UGT, Carmen López, a la Comissió parlamentària del Pacte de Toledo, per analitzar el factor de sostenibilitat en la reforma de les pensions.

Bravo ha avisat que el dèficit està portant al consum anticipat del Fons de Reserva de la Seguretat Social, l'anomenada "guardiola de les pensions", i ha assegurat que de seguir consumint al ritme actual, les previsions apunten que s'esgotarà el 2019 o 2020.

Per això, ha demanat mesures urgents de caràcter conjuntural, com la pujada de dos punts percentuals de cotització per contingències comunes, amb aportacions empresarials addicionals per contingències comunes i una contribució addicional de les persones amb feina per finançar el sistema de pensions.

Ha recordat que les cotitzacions a càrrec dels treballadors a Espanya se situen en nivells inferiors de la Unió Europea i que aquest augment que proposa seria conjuntural fins que la recuperació dels nivells d'ocupació pugui corregir per si mateixa aquesta situació.

La proposta és d'un increment dels tipus de cotització per contingències comunes ja existents, 4,7%, en el cas dels treballadors i del 23,6% en el dels empresaris, i, en paral·lel, fer una avaluació periòdica de els efectes de la llei que va reformar les pensions en 2011.

UGT demana una proposta concreta al PP

Per la seva banda, López ha demanat al PP que faci ja la seva proposta sobre la reforma de les pensions perquè polítics i agents socials comencin a debatre,

Segons la seva opinió, els sindicats haurien d'estar debatent una proposta concreta de l'Executiu i no sobre el document elaborat per un grup d'experts. "La nostra feina no és pronunciar-nos sobre aquest informe" sinó sobre el que proposi el Govern, ha reiterat, López.

Ha assenyalat que UGT no comparteix el disseny del factor de sostenibilitat que han elaborat els experts perquè suposa un canvi en la llei vigent i que no hi ha raons "de pes" ni demogràfiques, ni econòmiques, que justifiquin l'aplicació "precipitada" d'aquest factor .

Ha subratllat que els pensionistes ja suporten una retallada de drets socials i una "considerable" devaluació salarial.

A més, ha considerat "injust" que vinculi la despesa en les pensions al dèficit, que no ha estat creat per la legislació que regula el sistema d'aquestes prestacions i ha demanat que es deixi actual la llei aprovada el 2011, fins a veure els seus efectes.

Toxo assenyala que "un pla d'ocupació jove amb 6.000 milions d'euros per a tot Europa és una burla"


"Molt decebedor", així ha qualificat el secretari general de CCOO la Cimera Europea d'aquest cap de setmana, sobretot perquè hi havia moltes expectatives. Entre elles, la possibilitat que Europa posés en marxa un Pla per pal·liar l'enorme atur juvenil al nostre país, però també a la resta del continent.

El resultat ha estat un compromís de 6.000 milions d'euros, enormement allunyat de l'anunci de fa un any de destinar 55.000 milions a l'ocupació jove, que per Toxo és "una burla de les institucions europees, que tornen a defraudar la ciutadania, farta de anuncis que mai es concreten".

Indústria accepta la proposta de CCOO i promou la creació d'un front comú de sindicats, patronal i comunitats autònomes en defensa del sector naval


La Federació d'Indústria de CCOO saluda la decisió del Ministeri d'Indústria de convocar, el proper 1 de juliol, a sindicats, empreses i comunitats autònomes en què el sector naval és una part important del seu teixit productiu, tal com aquest sindicat es ho venia reclamant des de fa temps. Considera positiu que, d'una vegada per totes, entengui que es tracta d'una qüestió d'Estat i promogui la creació d'un front comú que respongui a la greu situació en què es troba l'ocupació en les drassanes.

CCOO insta el PP a garantir la continuïtat de les drassanes


CCOO alerta de la possible crisi irreversible del sector naval al nostre país, si la Comissió Europea obliga a tornar les desgravacions fiscals que han facilitat l'activitat de les drassanes durant els últims anys.

L'Acadèmia de la Llengua respon al PP que valencià i català 'són la mateixa llengua'

L'AVL recorda que la llengua valenciana, "com passa amb qualsevol altre idioma", s'ha configurat amb aportacions de diferents civilitzacions i cultures, però assegura que "el valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, quan va ser portat aquí pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb en Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia (...), que mostren la seva procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó compartim la mateixa llengua".

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha remès a la Mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional com a resposta a la proposició no de llei presenatada el passat 13 de juny pel portaveu del grup popular, Jorge Bellver, en la qual sol·licitava que es reconegués al valencià "la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla en la major part de la Comunitat Valenciana" i exigia que així es fes constar en la propera edició del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua Espanyola (RAE), que fins ara defineix el valencià com "varietat del català, que s'usa en gran part de l'antic regne de València i se sent allí comunament com a llengua pròpia".

En l'exposició de motius de la iniciativa, el PP argumentava que "la parla dels valencians, que parteix sense dubte la més profunda prehistòria, s'escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què el coneixem".

Puntualitza que les "particularitats" del valencià s'expliquen "pel llegat que han aportat els diferents pobles, com ara l'àrab, l'aragonès, el castellà, el francès o l'occità, en canvi, les relíquies dels pobles remots, com l'iber, són inexistents o imperceptibles".

L'Acadèmia recorda al PP que el 9 de febrer de 2005 es va aprovar per unanimitat el 'Dictamen sobre a els Principis i Criteris per a la defensa de la denominació i l'Entitat del valencià' i demana a les Corts que es faciliti el document a Jorge Bellver. "No obstant això, ens posem a la seva disposició ia la dels senyors diputats de la càmera per aportar tota la informació que requereixin", afegeix.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua assegura que la proposició no de llei del PP vulnera l'ordenament jurídic valencià perquè ignora l'esmentat dictamen i no respecta "la normativa lingüística oficial de l'AVL, que és d'aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana".

També reclamen "amb fermesa" a tots els grups parlamentaris que "no utilitzin la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians".

The Guardian: EUA va espiar també a França, Itàlia i Grècia

Els serveis secrets nord-americans -CIA i NSA- van espiar als seus "aliats" europeus, entre ells França, Itàlia i Grècia, segons nous documents filtrats per l'ex tècnic dels serveis secrets Edward Snowden i publicades aquest dilluns pel diari britànic "The Guardian".

La informació arriba després que la Unió Europea exigís explicacions als Estats Units per acusacions similars revelades el cap de setmana pel setmanari alemany "Der Spiegel". Un document de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americà que data de 2010 s'allista 38 ambaixades i representacions diplomàtiques descrites com a "objectius", segons el diari britànic.

Alemanya, en la mira de la NSA


Entre els espiats es troben representacions de la UE a Nova York i Washington, però també les ambaixades de França, Itàlia i Grècia. Altres aliats nord-americans com Corea del Sud, Japó, Mèxic i l'Índia van ser també espiats juntament amb enemics tradicionals i alguns països de Proper Orient, segons la informació.

Snowden, que va fugir dels Estats Units i ha sol·licitat asil a Equador, continua mentrestant a la zona de trànsit de l'aeroport de Xeremiétivo a Moscou, després que Washington cancel·lés el seu passaport i exigís la seva extradició per càrrecs d'espionatge per filtrar detalls sobre els programes de vigilància de la NSA.

S'espera que les revelacions creuen tensions entre els Estats Units i els països de la UE, que ja han reaccionat amb indignació a filtracions prèvies suggerint seu espionatge.

El govern alemany va qualificar "d'inacceptable" les informacions que afirmen que l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units va estar espiant a la Unió Europea (UE) i ha recordat que "ja no estem en la Guerra Freda".

Alemanya es va veure especialment perjudicada pels documents filtrats, segons els quals va ser espiada més que qualsevol altre país de la UE i qualificada pels Estats Units d'soci "de tercera classe", en la mateixa categoria que la Xina, l'Iraq o l'Aràbia Saudita. Els espionatges a la UE aparentment tenien l'objectiu de reunir informació sobre les disputes entre els estats membres.

Segons "The Guardian", un dels mètodes d'espionatge, sota el nom en clau de "Dropmire", va consistir en punxar un fax encriptat de la missió de la UE a Washington utilitzat per enviar despatxos a ministres d'Exteriors a Europa.

"Les informacions no són automàticament fets. Han de ser comprovats i explicats. Però si es demostra que els representants diplomàtics de la UE i determinats països van ser espiats, llavors hem de dir clarament que l'espionatge entre amics és inacceptable. Ja no estem en la Guerra Freda", va declarar Steffen Seibert, portaveu de la cancellera alemanya neoliberal, Angela Merkel.

Així mateix, Seibert ha indicat que el govern alemany espera una explicació i una forta reacció de la Unió Europea (UE). "Europa i els Estats Units són amics, socis i ha d'haver confiança. Aquesta és la base del nostre treball conjunt. Cal tornar a recuperar la confiança", va afirmar el portaveu del govern alemany. "Tots volem ser protegits del terrorisme, però també volem que es protegeixi la nostra intimitat. Seguretat i protecció de la nostra privacitat són la base de la nostra societat lliure, com va recordar la cancellera alemanya durant la conferència de premsa durant la recent visita del president dels Estats Units, Barack Obama, a Berlín", ha afegit.

Itàlia demana explicacions; França no es sorprèn


El president italià, Giorgio Napolitano, ha exigit respostes als Estats Units en el marc del suposat escàndol al voltant del suposat espionatge per part dels seus serveis secrets a institucions de la Unió Europea. "És una qüestió controvertida que requereix una resposta satisfactòria", va dir Napolitano des de Zagreb, citat per mitjans italians. No obstant això no va confirmar les informacions de què també van ser espiades les ambaixades italianes a Nova York i Washington. Fabrizio Cicchitto, president de la comissió d'exteriors de la cambra de diputats, ha considerat l'escàndol "una veritable catàstrofe (...) una situació tràgica i grotesca alhora".

La ministra delegada de Mitjans digitals de França, Fleur Pellerin, no es va mostrar sorpresa pels casos de suposat espionatge per part d'Estats Units a les institucions de la Unió Europea i la seva governs. "Fins i tot per part d'un país amic no sigui realment un acte amistós, no és res de nou", va dir la funcionària francesa a la televisió BFM TV. "Realment no és la primera vegada en la història que passa una cosa així", va dir citant com a exemple els espionatges durant la guerra de l'Iraq. No obstant això, s'ha mostrat "extraordinàriament commocionada" per les informacions sobre suposades escoltes contra els ciutadans. "Això és una altra cosa (...) és molt pitjor", va dir.

El PP s'excusa amb la protecció de dades per ocultar els immobles robats per l'Església des de 1998

La banda de Mariano Rajoy publicita la llei de transparència opaca que està tramitant ─i sobre la qual s'han presentat unes 300 esmenes─, mentre legitima l'opacitat de l'Església catòlica i la seva màfia vaticana. Els nazis del PP es nega a facilitar dades a l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-Cha) sobre el "número de béns immobles inmatriculados per l'Església des de 1998"-és a dir, robats-escudant-se en que la Llei del Cadastre impedeix fer pública la xifra del lladronici milionari. També nega la informació sobre crèdits que han concedit les entitats nacionalitzades del Sareb -banc 'dolent'- i espoliades pels seus confrares franquistes.

"D'acord amb l'article 51 del text refós de la Llei del cadastre immobiliari aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març," tenen la consideració de dades protegides el nom, cognoms, raó social, codi d'identificació i domicili dels que figuren inscrits en el Cadastre Immobiliari com a titulars, així com el valor cadastral i els valors cadastrals del sòl i, si escau, de la construcció, dels béns immobles individualitzats", addueix el Govern en la resposta a la sol·licitud de documentació realitzada per Cayo Lara el passat 4 de març. En virtut d'aquest "règim de protecció de les dades cadastrals de caràcter personal ─conclou─ no resulta possible la cessió de la informació sol·licitada [...] ja que suposaria una vulneració del principi de protecció de dades".

El coordinador federal d'IU, creu que aquesta és una mostra més de la protecció de què gaudeix Església. "Haurien de passar de les paraules als fets perquè aquest Govern que presumeix de transparència fa de l'opacitat seva regla d'or" va dir aquest dilluns en una roda de premsa a Madrid en què ha criticat l'actitud de l'Executiu, perquè "es tracta de la institució que més subvencions públiques rep" -uns 11.000 milions al 2013-.

L'Església sempre s'ha beneficiat del tabú autoimposat dels diferents governs al voltant d'aquesta matèria, que està íntimament relacionada amb l'Impost de Béns Immobles (IBI). Coneixent quants ha adquirit l'Església des de 1998, com sol · licitava Lara, es pot saber, per exemple, quant deixa d'ingressar l'Estat per aquest impost. També, si l'Església compleix amb el pagament de l'impost en els immobles que no entrin dins de les ja àmplies i ambigües exempcions que li atorga la legislació ─ aquelles que es dediquin al culte o al desenvolupament de la societat ─ o si determinades administracions beneficien al clergat al no obligar-la a pagar la taxa. Així mateix, i no és menys interessant, si l'Església especular amb el sòl i els immobles durant els anys de la bombolla immobiliària, ja que aquest any, 1998, marca l'entrada en vigor de la Llei del sòl del Govern de José María Aznar.

Tabú també la banca dels seus lladres

En el mateix sentit, l'Executiu s'ha negat a proporcionar dades a Lara sobre el "volum de crèdit total i nombre de crèdits superiors a 300.000 euros des de l'any 2000 fins a l'actualitat, realitzats per part de les entitats que formen el Sareb". En concret, el coordinador d'IU pretenia conèixer aquells que "es troben impagats, considerats com de dubtós cobrament, o declarats com a fallits", així com el seu desglossament per "concepte, any, entitat financera concessionària" i "aquelles persones jurídiques i físiques receptores del crèdit".

L'Església ha robat 4.500 propietats sense pagar impostos


La secta catòlica ha experimentat un boom immobiliari molt particular, sobretot, a partir de l'any 2003. Una reforma de la llei hipotecària el 1998 durant el Govern del feixista Aznar va permetre a la secta vaticana, inscriure llocs de culte i d'altres propietats que no estiguessin registrades com a pròpies encara que no ho fossin. En aquest procés, l'Església ha registrat al seu nom 4.500 propietats robades, segons fonts fiables properes als registres de la propietat, algunes tan notables com la mesquita de Còrdova.

Detingut un bisbe en una investigació sobre frau al banc vaticà


La fiscalia de Roma ha ordenat la detenció d'un prelat de Salern, el bisbe Nunzio Scarano, del carabiniere Giovanni Maria Zito -exfuncionari dels serveis secrets italians- i del broker Giovanni Carinzo, acusats de corrupció i estafa en un assumpte relacionat amb l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), que és investigat per frau fiscal i blanqueig de diners de la màfia i el narcotràfic.

L'Espanya franquista segueix al cap de la misèria i dels estats de la UE amb més atur

La dictadura franquista espanyola segueix al cap de la llista dels estats amb més atur de tota la Unió Europea, amb una taxa del 26,9% el passat maig, segons les dades de l'oficina d'estadística europea, l'Eurostat. L'atur als països sota el neoliberalisme neonazi segueix augmentant i ja ha arribat al màxim històric del 12,1%, mentre que en el conjunt de la UE se situa invariable en el 10,9%, tot i que avança fins a l'11% si es té en compte Croàcia, un altre estat de titelles neoliberals membre des d'aquest dilluns del IV Reich de Merkel.

Segons les estimacions de l'Eurostat, hi ha 26,4 milions d'europeus sense feina, dels quals 19,2 milions viuen a l'Eurozona. Després d'Espanya, l'estat amb més aturats és Grècia (26,8% el mes de març).

L'Eurostat apunta que el nombre d'aturats respecte el mes d'abril ha crescut en 16.000 persones a la Unió Europea, i en 67.000 a l'Eurozona. De fet, la taxa global ha augmentat tant a l'Eurozona com en el conjunt de la UE respecte a les dades de l'any passat, quan estava a l'11,3% i al 10,4%, respectivament.

Les dades d'atur més baixes es registren a Àustria (4,7%), Alemanya (5,3%) i Luxemburg (5,7%). En comparació amb l'any passat, el nombre d'aturats ha augmentat en 17 estats membres i només ha caigut en 10.

Els majors increments han estat a Xipre, que ha passat d'un 11,4% a un 16,3%; a Grècia, on han pujat del 22,2% al 26,8% i a Eslovènia, del 8,6% al 11,2%. Les caigudes en aturats les han registrades els països bàltics: Letònia, ha passat del 15,5% al 12,4%; Estònia, del 10% al 8,3%; i Lituània, del 13,3% al 11,7%.

Atur juvenil

Pel que fa a l'atur juvenil, les dades de l'Eurostat indiquen que a la Unió Europea hi ha 5,5 milions de joves de menys de 25 anys sense feina, el que situa la taxa d'atur en un 23%. A l'Eurozona, la taxa és lleugerament més alta, del 23,5%. L'atur juvenil ha crescut en els darrers dotze mesos en 60.000 joves en els països de l'euro.

Els països on hi ha més feina pels joves són Alemanya, Àustria i Holanda, que registren unes taxes d'atur juvenil del 7,6%, el 8,7% i el 10,6%, respectivament. L'altra cara de la moneda tornen a ser Grècia, Espanya i Portugal, amb uns aturs juvenils disparats del 59,2% en el cas grec, del 56,5% en l'espanyol i del 42,1% en el portuguès.

Almenys 18 morts, saldo de la repressió a Egipte

Almenys nou persones han mort en les últimes hores en enfrontaments entre islamistes i opositors a la seu central dels Germans Musulmans al Caire, el que eleva a 18 el número de morts des d'anit a tot el país, van informar fonts mèdiques. Amb la mort d'una persona que havia resultat ferida greu, el balanç provisional de víctimes mortals a la topada davant l'edifici de la Germandat, al barri de Muqatam, a la perifèria cairota, arriba ja als nou.

Cinc persones més van perdre la vida en enfrontaments similars davant de les oficines del governamental Partit Llibertat i Justícia (braç polític de la Germandat) a la ciutat meridional de Assiut.

Les fonts van afegir que en total 716 persones han resultat ferides en les protestes, que durant la jornada de diumenge van tenir un marcat caràcter pacífic fins a caure la nit.

A la ciutat meridional de Assiut, els xocs han causat la mort d'almenys cinc persones, mentre que Beni Sueif, al sud de la ciutat capitalina del Caire, ha estat testimoni de la mort d'un jove de 22 anys, a causa de les ferides rebudes en un atac perpetrat per desconeguts contra manifestants antigovernamentals.

Al Caire, els manifestants, que urgeixen la renúncia de Mursi, s'han congregat a la plaça Tahrir i en les rodalies del palau presidencial de Itihadiya, i emfatitzen en la continuació de les protestes fins a la dimissió del president.

També, els xocs que s'han suscitat davant de la seu de la Germandat Musulmana, a l'est del Caire, han acabat amb la vida d'un home de 26 anys, que va rebre un tret al cap. L'edifici ha estat atacat amb còctels molotov i pedres llançats pels manifestants.

No obstant això, la presidència d'Egipte ha afirmat que el diàleg és la "única via d'aconseguir un acord nacional" i sortir de la crisi que viu el país.

En una roda de premsa, el portaveu de la presidència, Ehad Fahmi, ha assegurat que el mandatari egipci no accepta "imposicions", al mateix temps que no infravalora les demandes dels manifestants.

"El president mai ha pensat que les demandes del poble siguin equívoques, les escolta i les atén totes", ha ressaltat per després afegir la reunió de la jornada d'avui de Mursi amb ministres del Gabinet per analitzar les protestes.

Des que Mursi va arribar al poder al país nord-africà a través de les primeres eleccions presidencials després de la caiguda de la dictadura de Hosni Mubàrak, els egipcis testimonien multitudinàries manifestacions a favor i en contra d'aquesta figura.

Els opositors a Mursi l'acusen d'integrar als seus coreligionaris al Govern, gestionar el país en benefici del seu partit polític, i també de desviar-se de les metes de la revolució popular de 2011, mentre que els seus partidaris opinen que el mandatari està netejant les institucions del país de la corrupció i necessita temps per materialitzar els ideals de la revolució.

Els egipcis demanen l'expulsió de l'ambaixadora d'EUA. 1 mort i 30 ferits a Al-Tahrir


Un gran número de manifestants egipcis es reuneix aquest diumenge davant del palau presidencial al Caire contra el Govern de Mohammad Mursi i els Germans Musulmans demanen la fi de l'ingerència estrangera i l'expulsió de l'ambaixadora nord-americana Anne Patterson. Segons el diari Al-Mesriun, els participants en la manifestació, porten cartells en què s'exigeix la sortida immediata de Patterson de la capital egípcia (foto). Un mort i 30 ferits saldo d'enfrontaments al Caire avui

TVE atribueix a ETA l'atemptat de l'11-M, en una porqueria més del programa 'Parlament'

La xusma feixista i corrupta del PP a TVE va atribuir una altra vegada a ETA l'atemptat de l'11-M. Ho va fer durant la porqueria nomenada 'Parlament' que el Canal 24 hores va emetre aquest dissabte a propòsit de l'homenatge que el Congrés va rendir la setmana passada a les víctimes del terrorisme -inclosos els assassins franquistes- sense esmentar al milió de morts pel franquisme governant i els seus assassins de la Falange PP-PSOE-UPN-PNB-CiU. TV1 marca una audiència mínima de 9,6% al juny.

"L'homenatge al Congrés se celebra el 27 de juny, perquè va ser aquest dia de 1960 quan ETA va assassinar un nadó de 22 mesos, considerada la primera víctima de l'organització terrorista. Ja fa tres anys que ETA no comet cap acte violent, encara que romanen gravats en la nostra memòria atemptats com el de l'Hipercor o l'11-M ", diu la locució dels feixistes del PP i els seus gossos a sou.

El fet que s'atribueixi l'atemptat de l'11-M a ETA atempta contra la sentència del jutge Gómez Bermúdez, que el 2007 va descartar que la banda terrorista participés el l'atemptat més sagnant que va patir Espanya i que li va costar al partit del genocida i podrit Aznar el govern per inepte, criminal, mentider i responsable de l'atemptat islamista a represàlia pel crim comès sobre els iraquians per la màfia feixista neoliberal.

TV1 marca una audiència mínima de 9,6% al juny

Telecinco ha estat la cadena més vista al juny, amb un 14,5 per cent de quota de pantalla, i segueix sent la cadena més vista per cinquè mes consecutiu, a més ha estat líder en informatius i ha desbancant a la 1, que amb un 9'6% d'audiència marca mínims històrics, com a conseqüència de la descarada manipulació feixista del PP i la caterva d'idiotes i incompetents feixistes endollats per la màfia de Rajoy.

Les cadenes més vistes per darrere de Telecinco han estat Antena 3 (12,9%), La 1 (9,6%), el grup de Autonòmiques Públiques Forta (8,6%), Cuatro (6,4%) i La Sexta (6,2%), segons informe de Barlovento Comunicación amb dades de Kantar Media.

EU exigeix explicacions a Fabra sobre les acusacions contra el secretari general del PPCV

“Casualment, o causalment, quanta més fragmentació interna hi ha en el PP, i singularment a partir de la tardana expulsió de Blasco, comencen a ploure querelles”. El portaveu adjunt d’EUPV, Lluís Torró, ha exigit al president de la Generalitat, Alberto Fabra, explicacions sobre les denúncies contra el conseller de Governació, Serafin Castellano.

Torró ha assegurat que “durant anys, quasi una dècada, diverses conselleries han estat atorgant contractes milionaris a les empreses de la família Taroncher” i ha criticat que “les famílies Castellano i Taroncher mantenen nombrosos negocis en comú”. “És un cas de presumpta corrupció indissimulada i insultant per la seua desimboltura: ja no usen ni testaferros, són directament els familiars del càrrec públic i de l’amic empresari els que tanquen el cercle amb els seus negocis, com si no passés res, com si fóra allò més normal del món”, critica el portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts. A més, ha afegit Torró, “a l’equació presumptament corrupta s’afegeix ara el cercle de confiança de Castellano ja que resulta que la seua número dos també fou beneficiada per les empreses de Taroncher”.

Per a Torró, en el si del PP valencià “s’està lliurant una bestial batalla interna, en la qual els ganivets van que volen”. “Casualment, o causalment, quanta més fragmentació interna hi ha en el PP, i singularment a partir de tardana l’expulsió de Blasco, comencen a ploure querelles”, explica el diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes. “Fabra és un president sense capacitat de maniobra i rodejat d’escàndols de corrupció que no pot controlar”, conclou Torró.

Primer incompliment del 'Pacte per la Llibertat' entre CiU i ERC

L'annex primer del pacte signat entre CiU i ERC després de les eleccions preveia que es negociaria amb l'estat la convocatòria d'un referèndum. El compromís parlava de formalitzar 'la petició dins el primer semestre del 2013', és a dir, abans d'avui. La petició no ha estat feta tot i que, segons el govern, Artur Mas en va parlar a Mariano Rajoy. És el primer incompliment del pacte entre tots dos partits.

La resta de punts del pacte s'ha complert, com és el cas de la declaració de sobirania, o tenen encara uns quants mesos de coll. Ahir ERC va reaccionar en vista de l'èxit del Concert per la Llibertat dient que a final d'any ja no hi hauria cap raó per a no fixar la data de la consulta, cosa que l'acord preveu en l'apartat cinc del mateix annex.

El govern Rajoy, el més reaccionari de l'Eurozona

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala les polítiques públiques que estan sent dutes a terme per part del govern Rajoy, que el col · loquen en la categoria de Govern més regressiu i recessiu dels existents a l'Eurozona. La transició política de la dictadura a la democràcia, mal definida com a modèlica, es va fer en termes molt favorables a les forces ultraconservadores que controlaven els aparells de l'Estat així com la majoria dels mitjans d'informació. Aquest domini va determinar que el resultat d'aquesta transició fos una democràcia molt limitada amb un estat del benestar molt poc desenvolupat (veure el llibre Benestar Insuficient, Democracia Incompleta. Sobre el que no es parla al nostre país).

Encara avui, trenta-cinc anys després de la Transició, l'estat del benestar espanyol està entre els menys desenvolupats a l'eurozona ia la Unió Europea dels Quinze (UE-15). Fins i tot abans que s'iniciés la crisi, l'any 2007, la despesa pública social com a percentatge del PIB era només d'un 20,7% (i només d'un 17,8% a Catalunya), enfront de la mitjana de la UE- 15 (26,9%).

A Suècia era llavors d'un 29,2%. Si en lloc d'analitzar la despesa pública social (que inclou les pensions i els serveis públics com ara sanitat, educació, serveis socials, escoles bressol, serveis domiciliaris, transferències a les famílies, habitatge social i prevenció de l'exclusió social, entre d'altres ) com a percentatge del PIB, estudiem el percentatge de la població adulta que treballa en els serveis de l'estat del benestar, veiem que Espanya continua sent dels països amb menys adults treballant en aquest àmbit.

De nou, ja el 2007, vèiem que el percentatge de la població adulta treballant en aquests serveis era un 10% (ia Catalunya, un 8%), molt més baix que la mitjana de la UE-15 (un 15%) i molt, molt més baix que a Suècia (24%). És a dir, que mentre a Suècia gairebé un de cada quatre suecs adults treballava en els serveis públics de l'estat del benestar, a Espanya era només un de cada deu (ia Catalunya no arribava ni a això). Així doncs, la imatge promoguda pels conservadors i liberals de que l'ocupació pública era i és massa extens (i hipertrofiat) no es corresponia ni es correspon amb les dades. En realitat, aquests percentatges són els més baixos de la UE-15 (només a Portugal és menor, un 7%).

L'empitjorament de l'Espanya social

Totes aquestes xifres s'han fins i tot deteriorat més amb les retallades de la despesa pública que s'han realitzat com a part de les polítiques d'austeritat, iniciades pel govern Zapatero i aprofundides, amb gust, i per molt, pel govern Rajoy. I dic amb gust perquè de les declaracions recents del ministre d'Hisenda, el Sr Montoro, semblen desprendre orgull i satisfacció d'això. El país que té una despesa i ocupació pública menor de la UE-15 (de la qual cosa el Sr Rajoy, en unes declaracions recents, semblava també estar orgullós) té uns dirigents que estan orgullosos no només de la baixa despesa i ocupació pública, sinó també de la seva pretensió de seguir retallant.

Espanya és el país en què, proporcionalment, s'està retallant més despesa pública i destruint més ocupació pública. En les declaracions conjuntes amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria del 21 de juny, el Sr Montoro va declarar amb satisfacció que el govern del Partit Popular retallarà ni menys que 37.620.000 d'euros, gairebé un 4% del PIB en despesa pública, el que posa a Espanya en el límit de la lliga dels països que retallen més. I, per si això no fos poc, va afegir, juntament amb la vicepresidenta, que en el que va de legislatura s'han destruït ja 375.000 llocs de treball (principalment en sanitat i educació), a la qual s'afegiran 30000 més cada any.

Però el que és extraordinari (i dic extraordinari perquè no conec cap altre govern que estigui orgullós de les retallades que s'està imposant a la població) és que la Sra Soraya Sáenz de Santamaría i el Sr Cristóbal Montoro afegissin somrient i orgullosos que " hem fet la major reducció de consum públic de la història d'Espanya ". És probable que altres governs conservadors neoliberals estiguin orgullosos de la seva tasca d'austeritat, però cap ho diu, només els portaveus del govern espanyol ho expressen.

No cal dir que la Sra Soraya i el Sr Montoro, quan van al metge, tenen un temps de visita no menor de 30 minuts, sense esperes ni cues. I d'aquí que no sentin en carn pròpia les conseqüències de les retallades en el temps de visita. I segur que els seus familiars més petits van a escoles amb baixa densitat d'alumnat a les aules. Seria interessant que els mitjans d'informació fessin una anàlisi de com les decisions d'austeritat afecten als polítics que decideixen i implementen aquestes polítiques. Tota l'evidència científica existent mostra que les retallades signifiquen un atac frontal a la sanitat ia l'educació pública (utilitzades per les classes populars, que constitueixen la majoria de la població), atac que segons sembla els omple d'orgull.

Per què el Partit Popular no és més impopular?

Com era de preveure, el vot esperat als partits governants que duen a terme aquestes retallades ha baixat. Però és sorprenent que a Espanya no hagi baixat molt més. Per què?

La resposta a nivell d'Espanya és fàcil. El nacionalisme espanyolista, hereu de la dictadura, mobilitza encara avui a milions de persones que clarament voten en contra dels seus interessos, per tal de defensar Espanya davant dels que aquest espanyolisme defineix com vermells, separatistes i anti-Església. Quaranta anys de feixisme i trenta-quatre de democràcia supervisada i vigilada garanteixen la continuïtat d'aquest ranci franquisme i la seva cultura nacional-catòlica. No és per casualitat que gran nombre de les reformes educatives i culturals tinguin com a objectiu recuperar aquest nacionalisme espanyolista que en certes parts d'Espanya, l'Espanya mesetària, és encara molt poderós.

Tant en la seva versió gairebé religiosa-el PP-com en la seva versió laica-UPyD-, aquest nacionalisme centralista espanyolista està mobilitzant Espanya. Aquest nacionalisme, i en menor grau la religió (a Espanya), continuen sent utilitzats per ocultar l'atac més frontal que l'escassament finançat estat del benestar espanyol ha patit.