dissabte, 7 d’abril de 2012

El bisbe feixista i homòfob d'Alcalá protegeix i manté un capellà pederasta

El sacerdot José Martín (foto) condemnat a 10 anys de presó per violar una nena durant 9 anys viu en una casa finançada per la seva diòcesi des que se li va concedir el règim obert. El bisbe d'Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, el mateix que ha aprofitat la missa de Divendres Sant per recriminar a TvPP l'avortament i l'homosexualitat, consent que la diòcesi que presideix i que dispensa manuals per curar l'homosexualitat, que assegura condueix a l'infern, financi l'habitatge d'un capellà condemnat per abusar sexualment d'una nena durant gairebé una dècada.

Es tracta de José Martín de la Peña, per a qui l'Audiència Provincial de Madrid va dictar una pena de 10 anys de presó i vuit d'inhabilitació, ratificada el 2005 pel Tribunal Suprem, i que actualment continua complint la sentència en règim obert.

Els fets es remunten a 1978, quan De la Peña treballava al Tribunal Eclesiàstic del carrer Pasa a Madrid i, després d'ajudar a la mare de la nena de la que després abusaria amb els tràmits per la nul·litat matrimonial al tribunal eclesiàstic -pagant- de Rota, es va traslladar a l'habitatge de la dona, llogant una habitació per la qual pagava 40.000 pessetes al mes amb les que ajudava en l'economia de la família, amb la qual havia sorgit una relació d'amistat.

Llavors la nena tenia 4 anys i fins que va complir els 13 les violacions es van acompanyar de clares intimidacions -li deia que la llançaria al Metro o al mig de la calçada- per evitar que el delatés. Ho va fer 1997, quan amb 18 anys ja havia denunciat al capellà per les intimidacions que enviava amb freqüència a la família i per les que també havia estat condemnat.

El sacerdot, que mai va reconèixer els fets, al·legant que la jove era una psicòtica i la seva mare estava s'enamorada d'ell, va obtenir el tercer grau el 2010 i, des d'aquest moment, la diòcesi d'Alcalá, amb Reig Pla al capdavant, li va cedir una llar en què pot residir en els períodes que surt de presó.

Encara que el bisbe va demanar perdó pel que ha considerat uns "delictes repugnants", no va mostrar cap intenció per la gràcia oferta al pederasta: "Com a tots els sacerdots, i atenent particularment a l'avançada edat del senyor José Martín de la Peña, una persona ja octogenària -el 2003 tenia 74 anys-, el Bisbat li va facilitar un habitatge", va explicar Reig Pla, que va assegurar que el cas es va posar en coneixement de la Congregació per la Doctrina de la Fe, l'encarregada de tutelar la correcta aplicació de la doctrina catòlica dins de l'Església i de la que el cap era Joseph Ratzinger.

En les seves declaracions, la jove va confessar que el violador, que continua sent sacerdot en absència d'una sentència contrària per part de Roma, es reia moltíssim d'ella, la colpejava i l'insultava. "Sempre em deia que el que fèiem era un pecat i que jo tenia la culpa perquè el provocava", va dir al tribunal que va dictar que Martín de la Peña li va infligir "innombrables tocaments lúbrics".

Encara que la noia va declarar haver patit penetracions anals i vaginals en múltiples ocasions i els informes ginecològics van detectar un vaginisme molt sever, no van poder provar-ho, pel fet que no van detectar cicatrius que avalessin l'existència d'aquestes violacions.

El Clan Rato: De Rato i de lladre, s'en ve de mena...

El Pare del Clan, Ramón de Rato Rodríguez-San Pedro neix a Gijón cap a 1907, hereu d'una important fortuna, procedent en part del seu avi Faustino Rodríguez-San Pedro -alcalde de Madrid el 1890 i ministre de Foment d'Antonio Maura el 1903- i en part del seu matrimoni amb una filla dels Figaredo de Gijón. Recentment, el Suprem va confirmar la sentència per la qual es reconeix com filla legítima d'Alfredo Figaredo, oncle avi del ministre, una infermera jubilada, filla d'una criada a qui, després de donar a llum de l'amo, van ingressar en un convent i li van robar la filla. Foto: Ramón Rato Rodríguez San Pedro, Ramón Rato Figaredo i Rodrigo Rato: Un de tants vells clans de feixistes i estafadors del PP.

Ramon va ser condemnat el 1967.02.17 pel jutjat Especial de Delictes Monetaris, a tres anys de presó i dues multes d'un total de 176 milions de pessetes per evadir diners espanyols a Suïssa i deixar dos bancs en fallida. Costums que venen de lluny i que han fet a Rodrigo Rato un especialista en el maquillatge contable, l'especulació, el frau i el robatori.

Al seu costat van ser igualment condemnats Ramón Rato Figaredo -germaníssim- a dos anys de presó i 44 milions de pessetes; Faustino Rato Rodríguez San Pedro -oncle de Rodrigo per part paterna- a una multa de cinc milions per còmplice

Va estudiar Dret a El Escorial, es va llicenciar en lleis, va exercir durant alguns anys de jutge i va ingressar molt jove a l'Acadèmia de Jurisprudència, després d'ampliar estudis a Munic i recórrer Europa en els anys 30 i tornar impressionat pel nazisme. En dos llibres defensar de manera entusiasta l'Alemanya Nazi. Durant el cop feixista es va integrar amb fervor i devoció en l'equip de propaganda de Franco. Va fundar el club feixista Cercle Cultural Ramiro Ledesma Ramos i va ser membre de la ultra nazicatòlica Orde Hospitalari de Jerusalem.

Va participar en la fundació de la Ràdio Nacional franquista i va ajudar a Manuel Aznar, l'avi del genocida de l'Iraq, a reactivar la cadena Ser Acabada la guerra, va deixar la política per dedicar-se de ple a les empreses familiars i amassar una fortuna a base de corrupció.

Uno de los panfletos nazis de Ramón Rato.

El 1941 Ramon Rato va adquirir, gràcies a la magnanimitat del totpoderós dictador, Ràdio Toledo. Va ser la primera emissora del que en pocs anys es convertiria en la Cadena Rato, un dels més importants grups privats de la ràdio espanyola de tots els temps.

Però Ramon es va passar molt -del habitualment acceptat encara entre l'elit corrupta franquista- i va ser condemnat el 1967.02.17 pel jutjat Especial de Delictes Monetaris, expedient 17, a tres anys de presó i dues multes d'un total de 176 milions de pessetes per evadir diners espanyol a Suïssa i quebrar dos bancs.

La família Rato va espoliar dos bancs en els anys seixanta

Ara que Rodrigo Rato presideix Bankia, cal preguntar-se si el seu objectiu és netejar el mal nom que va deixar l'actuació dels seus familiars més directes després de causar la fallida de dos bancs en l'any 1966 o aplicar les tècniques financeres per fer-ho impunement amb els seus socis de govern, com ja va fer a Caja Madrid.

A més d'un li pot entrar el pànic en recordar les aventures del pare i el germà del president del nou conglomerat bancari, Ramón Rato i Rodríguez San Pedro i Ramón Rato Figaredo. Els dos van acabar a la presó el 2 de novembre de 1966, quan un acte del jutge Antonio Sánchez del Corral i del Rio va ordenar la detenció dels dos familiars "per haver-se comprovat l'existència de fets susceptibles de ser qualificats com a delicte monetari".

Ramón Rato pare va rebre la notificació del seu arrest domiciliari el 3 de novembre d'aquell any 1966, al matí. La policia li va exigir que lliurés el passaport espanyol que havia obtingut en el Consolat de París. Després, el pare de Rodrigo Rato va ingressar a la madrilenya presó de Carabanchel.

El drama dels Rato es va redoblar el 28 de novembre següent, quan el Consell de Ministres es va trobar damunt la taula la imminent suspensió de pagaments de tres bancs espanyols. Els tres bancs afectats eren el Banc de Siero, el Murcià i el de Medina. Els dos primers pertanyien a la mateixa persona: Ramón Rato i Rodríguez-San Pedro, que des de la presó de Carabanchel va conèixer la Proposta de la Subsecretaria del Tresor i Despeses Públiques que el Consell de Ministres va aprovar aquest mateix dia:

Com a conseqüència de tot això, l'1 setembre 1967 funcionaris de la Direcció General de Presons van lliurar a Ramon Rato a la Guàrdia Civil, a les dependències de la presó de Carabanchel, per al seu trasllat a la presó provincial d'Almeria amb la finalitat que complís allà la seva condemna per "contraban monetari".

Al seu costat van ser igualment condemnats Ramón Rato Figaredo -germaníssim- a dos anys de presó i 44 milions de pessetes; Faustino Rato Rodríguez San Pedro -oncle de Rodrigo per part paterna- a una multa de cinc milions per còmplice; Ignacio Gutiérrez Ovejero, a una multa de 400.000 pessetes; Francisco Bengoechea Llorente, a una multa de 200.000 pessetes, i Emilio Señorena García, a una multa de 300.000 pessetes.

En qualsevol cas, la sentència ferma del jutjat Especial de Delictes Monetaris establia que Ramón Rato va crear una «organització clandestina» a Madrid amb la finalitat d'evadir diners i divises a Suïssa sota la cobertura del Banc de Siero, propietat del patriarca dels Rato. Per a això, va fundar una sucursal del seu banc a Ginebra sota el nom de Banque Siero. La policia va descobrir que a través del Banc Siero «es van extreure un total de 70 milions de pessetes d'Espanya que van ser dipositades en diferents bancs suïssos» (Diari 16, 17.3.1997).

Passen els anys i la presó, els nois estan ja criats i Ramón ven el seu imperi radiofònic: total 66 emissores que són comprades per l'ONCE -cosa inaudita en una associació d'ajuda als cecs- el 1990, per uns 5.000 milions de pessetes de llavors.

El seu xalet al final de la platja de San Lorenzo, a Gijón, va ser el seu millor refugi. Avui està en fase de reciclatge. El negoci és el negoci. I els casinos estan a l'aguait. El padrí del clan va morir el 27 de setembre de 1998 a Madrid

EL CLAN RATO-FIGAREDO-SALAZAR SIMPSON

MARÍA ÁNGELES RATO FIGAREDO

Germana. Participa de l'entramat empresarial de la família en societats com Antigüedades Salamanca, Hispànica Art, Orient Express importacions i Azca Art, dedicades a la importació i exportació d'objectes d'art.

MARÍA ÁNGELES ALARCO CANOSA

Esposa. És administradora de la societat Orient Express Importaciones.Además ocupa llocs de responsabilitat en empreses com Aigües de Fuensanta, Grup Alimentari Exclusives, Explotacions Carabaña i Rodanman Gestió 3.

RAMÓN RATO FIGAREDO

Germaníssim del primogènit. Dirigeix ​​el més de mig centenar d'empreses dels Rato Figaredo.

FELICITAT SALAZAR-SIMPSON BOS (ichu)

Cunyada. Casada amb el germà de Rodrigo, Ramón. Participa en el negoci de la família en diferents societats immobiliàries. Presidenta de la pintoresca Fundació Pare Arrupe

LUIS ALBERTO SALAZAR-SIMPSON BOS

Germà de Felicitat Salazar-Simpson Bos. El president d'Auna (Amena, Retevisión, Eresmas i Auna Cable), participa com a soci en diverses empreses de la família, com Simpson, Euro Inversions Agràries i Constructora i Immobiliària Urbanitzadora Basc-Aragonesa.

JOSÉ FRANCISCO DE LA ROSA ALEMANY

Cunyat de Rodrigo Rato. Casat amb la seva germana M ª Àngels. Primo de l'empresari sentenciat per corrupció Javier de la Rosa. Presideix cinc empreses familiars i és vicepresident i conseller delegat en altres tantes. També actua com a administrador únic en altres vuit empreses dels Rato Figaredo.

ANTONIO DE LA ROSA ALEMANY

Germà de José Francisco i per tant, concunyat del susdit Rodrigo. Per pura casualitat i sense que ni el propi interessat l'hi pot imaginar, ha estat reelegit com a conseller del Tribunal de Comptes. Va frenar la investigació al Optimitzador fiscal i ministre Piqué per la condonació del crèdit concedit a Ercros. Aquest va ser aprovat per la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics, el responsable era Rodrigo Rato.

PATRICIA RATO

Neboda. Patricia és filla de Ramón i Felicitat i potser un dels membres de la saga més coneguda a causa del seu matrimoni amb el torero Juan Antonio Ruiz, Espartaco.

ROSARIO BLANCO (FIGAREDO): La criada violada, feta monja i que li van robar la filla

Recentment, el Suprem va confirmar la sentència per la qual es reconeix a aquesta com filla legítima d'Alfredo Figaredo, oncle avi del ministre. Infermera jubilada, és filla d'una criada a qui després de donar a llum, van ingressar en un convent i li van robar la filla.

Es diu Rosario Blanco, és avui una infermera jubilada que viu a Alacant i ja és de ple dret la nova familiar (tia àvia) de Rodrigo Rato, després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs de cassació presentat pels advocats de la família del cacic Figaredo.

El Suprem ha ratificat per tant la decisió de l'Audiència d'Oviedo de declarar a Rosario filla d'Alfredo Figaredo Herrero, patriarca de la família i germà de la mare de l'actual vicepresident del Govern. Segons la sentència, la mare de Rosario Presentació Blanco, una jove humil de la conca minera asturiana va arribar a Oviedo en els anys trenta per guanyar-se la vida servint en alguna casa.

Després de quedar embarassada, va ser ingressada monja i va donar a llum la seva filla Rosario, de la qual va ser separada a la força. El procediment ha estat llarg i ha implicat l'exhumació del cadàver d'Alfredo Figaredo, enterrat al cementiri d'Oviedo des de 1954.

Les proves d'ADN practicades pels experts de l'Institut Nacional de Toxicologia-en dues ocasions-van revelar la quasi absoluta seguretat que Alfredo Figaredo era el pare de Rosario, a causa de la similitud entre la seqüència genètica del mort i la de Rosario, tot i les al·legacions dels advocats que insinuaven els antecedents de "esterilitat i impotència". El mateix Rodrigo Rato va haver d'acudir als jutjats de plaça de Castilla, on va negar conèixer a Rosario Blanco ni que a la seva família es parlés de tan clandestina història.

La jove Rosario Blanco va créixer a Astúries en diverses cases de famílies adinerades del PP, fins i tot van arribar a cridar-la Pepita Castro, amb el cognom del matrimoni que la va acollir i finalment va poder conèixer a la seva mare, monja de clausura fins que va morir.

Rosario Blanc (o Figaredo ja) és avui una dona jubilada, casada i amb un fill, Vicente, que acaba de recuperar el seu cognom. La sentència del Suprem obre les portes també perquè pugui reclamar la seva part del patrimoni familiar dels Figaredo, ja que el seu pare va morir sense fills coneguts i l'esposa va morir el 1988.

http://www.losgenoveses.net/Personajes%20Populares/Rato/elpadredelclan.html
http://www.ramontijeras.com/actualidad/la-familia-quebro-dos-bancos-en-los-anos-sesenta/

Catalunya: El gran bordell europeu

Ella havia esperat un treball en un hotel. No obstant això, quan Valentina va arribar aquí fa dos mesos, des de Romania, l'home que la va ajudar a arribar fins aquí -un home que havia considerat el seu nòvio- va deixar en clar que el treball era al costat de la carretera, i va amenaçar de colpejar-la i matar els seus fills si no complia. I així es va posar dreta prop d'una rotonda, fa poc, amb els cabells recollits en una cua de cavall, cobrant 40 $ per a la relació sexual i 27 pel sexe oral: "Per a mi, la vida s'ha acabat", diu més tard quan, a la nit, les llàgrimes corren per la seva cara: "Mai oblidaré que he fet això". "El jove solia anar a les discoteques", diu Francina Vila i Valls (CDC), regidora de Barcelona per a les dones i els drets civils de la democràcia cristiana (foto). "Però ara van als bordells. És només una altra forma d'entreteniment per a ells...".

La Jonquera solia ser una ciutat fronterera tranquil.la on descansaven els camioners i els francesos venien a buscar un acord sobre productes de ceràmica pintats a mà i cuir. Però la prostitució és ja fa anys el gran negoci aquí, com ho és en altres parts d'Espanya, on és legal.

Mentre que la resta de l'economia d'Espanya està lluitant per sobreviure, els experts diuen que la prostitució -gairebé tots la van involucrar amb el tràfic cruel de les dones estrangeres- està en auge. L'explosió és a la llum pública en els pobles petits i ciutats grans, tot i proclamar-se catòlica tota la cúpula política, judicial i policial del rei a baix. La policia recentment va rescatar a una dona romanesa de 19 anys d'edat, dels traficants a qui s'havia tatuat al canell un codi de barres i la quantitat que encara els devia: més de 2.500 dolars -el narcotràfic i la màfia segueixen treballant amb la moneda oficial-.

En el passat, la majoria dels clients eren homes de mitjana edat. Però l'auge d'aquí, diuen els experts, s'alimenta en gran part dels homes joves -molts d'ells viatgen en paquets per al cap de setmana- aprofitant dels viatges barats i sense problemes a prop d'Europa.

"El jove solia anar a les discoteques", diu Francina Vila i Valls (CDC), regidora de Barcelona per a les dones i els drets civils de la democràcia cristiana. "Però ara van als bordells. És només una altra forma d'entreteniment per a ells".

Hi ha poques dades fiables sobre el tema. Al 2010 en l'informe sobre el trànsit el Departament d'Estat va dir que entre 200.000 i 400.000 dones treballaven en la prostitució a Espanya. L'informe diu que el 90% van ser víctimes del tràfic.

No obstant això, funcionaris de la policia i experts diuen que, tot i que el nombre de víctimes, està creixent, milers de dones més es veuen obligades a vendre el seu cos -sovint per un salari encara més baix ara-, a causa de la crisi-estafa econòmica creada i aguditzada per les pòlítiques de la dreta cristiana europea, a tot arreu dels clubs de luxe i apartaments privats, als complexos industrials i les carreteres solitàries d'Espanya: la moral de l'esglèsia dels hipòcrites a cada cantonada.


Els arrestos de traficants i els serveis per a dones víctimes de tràfic segueixen sent pocs. L'informe del Departament d'Estat sobre el trànsit, va dir que d'acord amb informació preliminar, el govern espanyol va processar només 202 sospitosos de tràfic i condemnat 80 al 2010.

Més important encara, diuen, és la creixent demanda de serveis sexuals dels joves turistes. Però, per descomptat, hi ha un mercat local. Un estudi citat per un informe de 2009 de les Nacions Unides, va dir que el 39% dels homes espanyols reconeix haver visitat una prostituta al mínim un cop. És àmpliament acceptat aquí per a reunions de negocis dels senyors PP-CiU i amics del Cercle d'Empresaris, en acabar en el sopar, una visita a un bordell: sols cal mirar als diaris l'augment de la prostitució que va suposar la celebrada orgia nazicatòlica organitzada per Xavier Trias i Artur Mas en el recent congrés de mòbils, mentre els mossos de la dictadura colpejaven indignats per la desvergonya mafiosa del govern.

Però més recentment, diuen els experts, Espanya s'ha convertit en la destinació principal per als serveis sexuals a Europa, i Catalunya és la porta del Gran Bordell, ben custodiada pels qui formen la cúpula del negoci i que amb Eurovegas tocaran els núvols d'or de Sodoma.

A la Jonquera, amagat darrere d'una estació de servei tota la nit, hi és el recentment inaugurat Club Paradise, que compta amb 101 habitacions, és un dels prostíbuls més grans d'Europa, a part del Parlament. Està dirigit en gran part als joves de França, on en molts aspectes la prostitució és il·legal i la compra de sexe és més cara. Que li diguin a Dominique Strauss Kahn i els seus amics d'orgies...

Catalunya: La corrupta cúpula policial al jutjat: els capos polítics al govern


José Javier Martín Puyal era el 2005 un inspector del Cos Nacional de Policia (CNP) curtit per l'experiència, conegut per tenir un caràcter una mica difícil, però també per la seva participació i tortures contra els moviments d'esquerres. Entre els advocats implicats, el lletrat Fernando Martínez, en llibertat sota fiança de 20.000 euros. Martínez era un alt dirigent del PP català, on encara milita, sense que s'hagi produït ara com ara cap mesura cautelar de suspensió de militància. Fernando Martínez va ser secretari d'Organització amb Alberto Fernández Díaz com secretari general i vicepresident del partit a Barcelona.

Els 'esforços' contra la prostitució il.legal de José Martín es van topar amb un obstacle insalvable: els seus propis caps policials rebien diners i regals dels proxenetes per alertar-los de les batudes. Una trama ben fonamentada des dels temps de Pujol, Mas i Puig en el govern, i les seves organitzacions mafioses nazicatóliques que ara volen ampliar el negoci i fer de tota Catalunya un gran bordell i centre del narcotràfic: la pela és la pela per CiU-PP.

Plataforma ciutadana contra la màfia organitzada: 'Eurovegas No'


En resposta a la possibilitat que es construeixi a Espanya un casino que suposi un paradís legal, diverses organitzacions i sindicats han constituït la plataforma 'Eurovegas NO' i s'oposen a "un estat d'excepció en matèria fiscal, laboral, mediambiental i legislativa. la plataforma està formada per l'Associació Lliure d'Advocats (ALA), ATTAC, Ecologistes en Acció, Fòrum de Turisme Responsable, Grup d'Economia de Sol de l'15M, Sindicat d'Arquitectes, GRAMA, FRAVM, CCOO Madrid, Assemblea de Desocupats de Sol, Access Info Europe, ACSUR, Assemblea Popular d'Alcorcón 15M, ARBA, El Soto i Jarama Viu, entre d'altres.

Tècnics d'Hisenda alerten que Eurovegas seria un paradís fiscal mafiós


El col·lectiu de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha denunciat avui que el projecte Eurovegas que estudia instal·lar a Barcelona o Madrid un macrocomplex del joc constituirà un "focus de blanqueig de capitals com qualsevol altre paradís fiscal". El conseller del sindicat Gestha, Manuel Redal, ha criticat que la proposta de l'empresari sionista nord-americà Sheldon Adelson suposa la "instal·lació d'un veritable paradís fiscal en territori espanyol" i ha lamentat que "podria donar lloc a què es rentés diners procedents d'activitats il·lícites", com el narcotràfic, la trata de blanques, etc.

A més, ha recalcat que "no es pot permetre" que els futurs treballadors d'aquest projecte es guiïn per regles diferents a l'Estatut dels Treballadors, que el vigent a Espanya, i no pot haver-hi llocs del país amb diferent criteri.

"Si es tracta de les condicions que inicialment es van proposar seria un veritable paradís fiscal, on uns tindrien un règim laboral completament al marge de la resta dels espanyols", han criticat des Gestha. També l'especialista de la màfia Roberto Saviano va dir que Eurovegas seria el centre mafiós més important d'Europa però a la màfia organitzada catalana i espanyola (CiU-PP) això ja els va bé: són els amics i els negocis de sempre.

/2012/04/la-corrupta-cupula-policial-al-jutjat.html
/2012/03/plataforma-ciutadana-contra-la-mafia.html
/2012/04/tecnics-dhisenda-alerten-que-eurovegas.html

Llista d'endollats en càrrecs públics i privats pel PP: fills, germans, néts, dones, marits, amants...

Relació de premiats amb ocupació en les últimes setmanes sense previ concurs públic i sense cap tipus d'experiència. Tots ells, fills, néts, nebots, germans de polítics del PP. Elisa Robles Fraga directora general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), organisme dependent de la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació. Neboda de Manuel Fraga Iribarne. Víctor Calvo Sotelo Secretari d'Estat de Telecomunicacions, fill de Leopoldo Calvo Sotelo, expresident del Govern -de la vella família de feixistes- quan la monarquia va fer el cop d'estat al 1981. Foto: Soraya i l'inepte col.locadet a mamar de lo robat.

José Ramón Bujanda Sáenz president de SAECA, empresa pública participada per la SEPI i el Ministeri d'Agricultura. Cunyat de Miguel Arias Cañete, ministre d'Agricultura.

José Miguel Martínez President de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) dependent del Ministeri d'Hisenda. Concunyat de Cristóbal Montoro, Ministre d'Hisenda.

Àngeles Alarco Canosa presidenta i consellera delegada de Paradors Nacionals. Ex dona de Rodrigo Rato, ex Vice President del Govern i president de Caja Madrid i, després d'espoliar-la, de Bankia.

Ricardo Cospedal García, pròxim Director de la Fundació Carolina. Germà de María Dolores de Cospedal, secretària general del PP i presidenta de Castella la Manxa.

Ignacio López del Hierro: Posat com a Conseller de Red Eléctrica. Després de fer-se públic es veu obligat a renunciar. Marit de María Dolores de Cospedal.

Rafael Rodríguez Ponga proposat per Secretari General de l'Institut Cervantes. Mentrestant contínua de diputat. Germà de Maria Flavia Rodríguez Ponga, directora general d'Assegurances i Fons de Pensions.

Alberto Nadal Belda vicesecretari d'Afers Econòmics, Laborals i Internacionals de la CEOE. Posat de conseller de Red Eléctrica que després de fer-se públic es va veure obligat a renunciar. Germà de Álvaro Nadal Belda, Director de l'Oficina Econòmica de la Presidència del Govern amb rang de secretari d'Estat i casat amb María Teresa Lizaranzu Perinat, directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre

Rafael Catalá Polo, Secretari d'Estat a Foment, Germà de Raquel Catalá Polo, Delegada Especial de l'Agència Tributària a Madrid.

José Canal Muñoz, Secretari general tècnic del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport Casat amb Sonia Ramos Piñero, directora general de Suport a Víctimes del Terrorisme.

Carmen Gámir cap de Premsa de la Secretaria d'Estat de Pressupostos. Companya d'Alberto Feijóo, president de la Xunta de Galícia nazicatòlic dels de cara al confesionari.

Marcelino Oreja Arburua: Nomenat president de l'entitat pública empresarial Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE) i fill de Marcelino Oreja Aguirre, ex diputat i ex ministre d'Afers Exteriors.

Miguel Cardenal Carro, president del Consell Superior d'Esports, fill de Jesús Cardenal, ex fiscal general de l'Estat amb José María Aznar.

Álvaro Ramírez de Haro i Aguirre: Assessor del Secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, fill d'Esperanza Aguirre.

Maria Zaplana Barceló Assessora a la Secretaria d'Estat de Turisme. Filla de l'exministre i expresident de la corrupció mítica valenciana Eduardo Zaplana

Iván de la Rosa: Lletrat en l'Àrea Jurídica de Telefónica, marit de Soraya Saénz de Santa-Maria, Vicepresidenta i bocamoll del Govern.

Per la llarga llista del nepotisme a Catalunya, des dels col.locats d'Artur Mas fins els de Felip Puig veure en el cercador de Sírius: la llista és molt llarga, però poden començar pel capo:

Felip Puig col.loca la cunyada als serveis jurídics

El Gabinet Jurídic de la Generalitat ha col.locat com a advocada Núria Olivella Busquets, cunyada del conseller d'Interior, Felip Puig, i dona del director del Servei de Meteorologia de Catalunya i germà d'en Felip, Oriol Puig Godes, conseller municipal de CiU per Sarrià-Sant Gervasi. Va entrar per fer una substitució temporal i s'ha quedat aquesta plaça d'interina a través d'un concurs que, segons fonts de la funció pública catalana, és fet a mida (res d'estrany, d'altra banda). El nivell que van demanar a la convocatòria és inferior al que s'exigeix habitualment per ocupar aquest tipus de places. Les dues esposes i el germà de Felip Puig també 'fan carrera' amb diners públics.

/2012/04/concurs-fet-mida-per-la-cunyada-del.html
/2011/10/exclusiva-les-dues-esposes-de-felip.html
/2011/02/el-germa-de-felip-puig-endollat-al.html

La corrupta cúpula policial al jutjat: els capos polítics al govern

José Javier Martín Puyal era el 2005 un inspector del Cos Nacional de Policia (CNP) curtit per l'experiència, conegut per tenir un caràcter una mica difícil, però també per la seva participació i tortures contra els moviments d'esquerres. Entre els advocats implicats, el lletrat Fernando Martínez, en llibertat sota fiança de 20.000 euros. Martínez era un alt dirigent del PP català, on encara milita, sense que s'hagi produït ara com ara cap mesura cautelar de suspensió de militància. Fernando Martínez va ser secretari d'Organització amb Alberto Fernández Díaz com secretari general i vicepresident del partit a Barcelona.

Els 'esforços' contra la prostitució il.legal de José Martín es van topar amb un obstacle insalvable: els seus propis caps policials rebien diners i regals dels proxenetes per alertar-los de les batudes. Una trama ben fonamentada des dels temps de Pujol, Mas i Puig en el govern, i les seves organitzacions mafioses nazicatóliques que ara volen ampliar el negoci i fer de tota Catalunya un gran bordell i centre del narcotràfic: la pela és la pela per CiU-PP.

Amb l'arribada dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, ​​la policia nacional va sofrir importants canvis, un dels quals va situar a Martín en una direcció contra la immigració il·legal

Alguna cosa va passar en la ment de l'inspector Martín durant els 20 mesos que van seguir al seu nomenament. Potser va ser la frustració. O la temptació del poder i els diners fàcils. Però es va passar al costat fosc i es va convertir en Jordi. Aquest va ser el nou àlies en el cas Riviera i Saratoga per a qui va deixar de ser un recte inspector i es va posar al capdavant d'aquesta història de corrupió policial i proxenetisme, destapada el 2009 i la investigació ha arribat ara al final.

El fiscal demana presó per a 20 imputats, entre ells sis comandaments i agents del CNP, set persones vinculades als bordells -precintats des de llavors- i tres advocats. L'antic inspector Martín afronta la màxima pena: 44 anys de presó per diversos delictes d'extorsió i suborn passiu.

La transformació del policia que recull l'escrit de la fiscalia va haver de gestar-se el dia que va llançar, sense avisar, una operació al club Riviera. Va enxampar a 15 prostitutes en situació irregular i una menor explotada sexualment. Però el seu cap, l'inspector Abundio Navas, no el va felicitar, sinó que li va ordenar que detingués només el director de sala i que, l'endemà, el deixés en llibertat sense més.

Martín, inoportú, va demanar unes explicacions que van obligar al seu superior a deixar-li les coses clares: no havia de, en cap concepte, tornar a posar els peus al Riviera. Perplex, l'inspector es va armar de valor i, vuit dies més tard, va realitzar un altre control, aquest cop al club Saratoga, situat davant del Riviera. Aquesta vegada l'inspector no va trobar cap irregularitat, una hora abans de l'arribada dels seus homes, l'encarregat del bordell havia fet desaparèixer a totes les dones sense papers contractant una flota de taxis, que va ser ajudada per diversos cotxes patrulla.

Davant els "obstacles i dificultats" que trobava a cada pas, recull l'escrit d'acusació de la fiscalia, Martín "va començar a tenir sospites fundades" que les filtracions sortien des de la pròpia policia. L'home, que ara té 51 anys, va decidir obrir una investigació interna. Alhora, els capos de l'entramat celebrar una reunió en què van acordar tallar-li les ales. El comissari Luis Gómez, que afronta una petició de presó de 17 anys, va ser qui li va acabar de convèncer perquè ho deixés córrer.

Entre 2006 i 2007, l'inspector va ser mudant de paper. Es va posar d'acord amb tres advocats, també acusats, perquè fessin de "intermediaris" entre la policia i els amos dels prostíbuls. El paper dels lletrats era acovardir els empresaris del sexe amb inspeccions i demanar sumes de diners "desorbitades" per evitar-les.

Al juny de 2007, un any i mig després de la batuda del Riviera per la qual va ser esbroncat, Martín ja estava totalment en el costat fosc i va voler desbancar els policies corruptes que havien frenat les seves investigacions per passar a dirigir ell mateix l'entramat. Va donar el pas en una reunió amb els propietaris del Saratoga, Carmelo Sanz i Raúl Pascual, a l'hotel Fira Plaza de Barcelona. Allà els va fer una oferta que era un ultimàtum: o rebia una "compensació econòmica" o sotmetria el club a una fustigació policial que crearia "molts problemes".

"Si vas amb treball, Jordi, ens fots, hem de tancar el negoci", va dir Sanz. "Vam arribar a un tipus d'acord i ja està, ja mai et vindré amb treball", va contestar l'inspector, que li va oferir una rebaixa de preus. "La meitat del que li donaves a l'altre, seria una cosa raonable, perquè vaig a evitar diverses coses; et vaig a protegir els dos llocs. Em sembla que ell cobrava molt i feia poc". La negociació va culminar, suposadament, amb un acord: Jordi rebria 3.000 euros al mes.

El que Jordi no sabia és que Sanz, aconsellat pel seu advocat, havia gravat la conversa en un DVD i denunciat els fets davant la fiscalia. Tots dos van concertar un lliurament de 3.000 euros a l'hotel, que va ser controlada per la Guàrdia Civil. L'inspector va arribar conduint un Renault Megane propietat del CNP. Li va dir a l'empresari que deixés el sobre amb els diners damunt la taula. Després el va guardar a la butxaca interior de la jaqueta i va sortir al carrer. Els agents de l'institut armat li van anunciar que estava detingut i Jordi va tractar de fugir. Es va desfer del sobre, però no va aconseguir escapar.

Però en aquesta bruta trama, ni tan sols aquella maniobra va ser neta. Segons la fiscalia, va ser una acció de distracció. Els empresaris van voler "fer veure" bones intencions davant la fiscalia, tot i que "el veritable mòbil era desempallegar" de Martín per evitar haver de pagar a un altre policia. Amb els comandaments que els extorsionaven ja tenien prou. Els amos dels prostíbuls, de fet, havien intentat resistir-se al control policial des del principi. El 2002, una batuda va descobrir 22 noies il·legals i càmeres ocultes que gravaven als clients, segons el fiscal. El perjudici econòmic va ser tal que els amos del Saratoga van acordar pactar.

El fiscal contra la corrupció i el crim organitzat, Fernando Bermejo, ha elaborat el seu escrit d'acusació, en què Martín afronta la màxima pena: 44 anys. Per al que va ser el seu cap, Navas, el fiscal demana 22 anys. I per al comissari que va instar a tenir les mans quietes, i que era responsable de la brigada d'estrangeria i documentació, altres 17.

El fiscal els acusa dels delictes de suborn, revelació de secrets, associació il · lícita, coaccions i afavorir la prostitució. "Van abusar de la seva condició de comandaments" per obtenir diners i regals, entre altres coses, rellotges de luxe, estades en hotels, lots nadalencs. Fins i tot van sufragar una operació estètica de la filla d'un dels policies. En aquests pagaments usaven com a intermediari a un confident a qui el fiscal proposa com a testimoni i que està sent investigat per tràfic de drogues en un altre jutjat de Barcelona.

El fiscal acusa també els advocats de extorsionar diversos locals de contactes i demana 20 anys per un. Les penes per als amos dels bordells van de 4 a 18 anys. En la causa també està imputat l'inspector dels serveis tècnics de l'Eixample Manuel M. M., per al qual es demanen 19 anys, per avisar d'inspeccions administratives a bordells de Barcelona, ​​de la mà del també acusat Joaquín Quílez, que afronta 20 anys de presó.

L'investigació sobre la seva participació en la trama continua oberta i refereix una densa trama triangular de corrupció policial i municipal en l'àmbit de l'explotació sexual de dones. Està acusat de conspirar amb tres advocats per a cobrar elevades minutes als amos dels prostíbuls a manera de protecció i garantia per evitar operacions policials.

Destaca, entre els advocats implicats, el lletrat Fernando Martínez, en llibertat sota fiança de 20.000 euros. Martínez era un alt dirigent del PP català, on encara milita, sense que s'hagi produït ara com ara cap mesura cautelar de suspensió de militància. Fernando Martínez va ser secretari d'Organització amb Alberto Fernández Díaz com secretari general, vicepresident del partit a Barcelona, ​​conseller municipal al barri de Les Corts i responsable de la Comissió de Garanties fins al passat tardor. Era, així mateix, secretari general de la FECALON, la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn, de la qual va dimitir el passat 2 d'abril.

Implicat en la repressió dels moviments socials i protegir des de ben endins

Martín Puyal, "Jordi", acumula un ampli historial en la crònica recent de la repressió als moviments socials catalans. Cap visible del Grup 6 que va liderar els grans operatius repressius i que està darrera de les més de 2.000 detencions d'activistes produïdes entre 1996 i 2006, va ser denunciat en quatre ocasions per tortures i maltractaments. En el cas dels 'tres de Gràcia' acusats falsament de terrorisme -per al que 'Jordi' es va arribar a inventar un grup armat, el EBAN-, en el cas de Torà, en el cas d'una fotoperiodista de Terrassa i en el cas de quatre joves detinguts a Sants a l'octubre de 2004.

Dos d'ells, menors, van ser empresonats durant 51 dies, sent posteriorment absolts en un judici on "Jordi" va reconèixer haver realitzat interrogatoris il·legals sense la presència d'advocats, a l'estil de la jutge Carmen García que ha empresonat als vaguistes sense cap prova i prevaricant impunement. El feixisme institucional ve de lluny a Espanya....

En aquell judici, que va acreditar la perforació de timpans soferta per un detingut, "Jordi" constava com Ignacio Bru Meribia. Fet que ha confirmat que disposava de doble identitat oficial: en la seva targeta personal de presentació es llegia Jordi Martín. La confirmació d'aquesta doble identitat ha revelat fins a quins extrems de protecció i impunitat corrupte va arribar la 'guerra de baixa intensitat "contra els moviments socials, que va arrencar després del desallotjament del cinema Princesa el 1996 per part dels feixistes del govern Pujol amb la total col.laboració dels "socialistes".

Fonts del CNP s'han negat insistentment a confirmar l'historial de "Jordi" adduint que el "passat no és l'important". Aquesta actitud es correspon amb alguna cosa ja sabuda: "Jordi" gaudia i gaudeix d'especial protecció entre els seus comandaments superiors. Fonts judicials consultades per DIAGONAL han ratificat que l'inspector, de 48 anys, va tenir un paper clau en la Brigada d'Informació, en la lluita antiterrorista i en la repressió als moviments socials: Un feixista dels vells.

Alberto Fernández (PP), amants, corrupció i el silenci dels mitjans feixistes

Alberto Fernández Díaz, cap del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, vicepresident de la Diputació i germà del ministre d'Interior de l'Opus Dei, és el protagonista d'una gravació on s'evidencien les seves corrupteles dins del partit i en relació a la gestió econòmica al capdavant del seu equip al consistori de la capital catalana. La filtració fou publicada pel diari mexicà Quequi, però el conjunt dels mitjans de comunicació catalans han decidit censurar-la -en base al fals argument que es tracta de fets relacionats amb la seva vida privada-, malgrat que directors de diaris i editors de programes de televisió i ràdio n'han estat al corrent des de fa setmanes.

http://barcelona.sirius.cat/2012/04/alberto-fernandez-pp-amants-corrupcio-i.html

Vilafranca del Penedès i Cardedeu per unanimitat contra la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATL)

La Moció en defensa de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATL), promoguda per la Plataforma Aigua És Vida i presentada a gairebé tots els municipis abastits per ATL, es comença a exposar als diferents plens. Així, el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès la va debatre i aprovar per unanimitat (CiU, PSC, CUP, PP, ICV-EUiA i ERC), i el dimecres 28 de març va ser el tron de l’Ajuntament de Cardedeu que també la va aprovar per unanimitat (CiU, PSC, CUP, PP, ICV-EUiA, ERC i GPC-FIC). Ambdós ajuntament són conscients de la greu repercussió, tant econòmica com a nivell de qualitat del servei, que pot tenir per a la ciutadania la privatització d’ATL.

Aquesta resposta unànime a nivell municipal evidencia que quan es parla de qüestions concretes, com és el cas de la proposta de privatització d’ATL, enfront del dogmatisme imperant al Govern de CiU i a certes cúpules de partits, allunyades de la ciutadania, s’imposa el sentit comú. Un cop més, es fa evident que la gestió del cicle integral de l’aigua ha d’estar fora de la lògica del mercat i ha de ser controlada i gestionada des del sector públic, tot aprofundint en la transparència, la participació i el control social d’aquests ens.

ATL abasteix més d’un centenar de municipis que representen més de 4,9 milions de catalans/es. S’ha realitzat una inversió de més de 1.800M€ des de la seva creació i avui parlem d’un patrimoni de més de 1.400M€. ATL esdevé, doncs, un organisme indispensable i estratègic en la governança i la gestió de l’aigua a tot el país.

Animem a la resta de municipis abastits per ATL segueixin aquest camí, inaugurat per Vilafranca del Penedès i Cardedeu. Els convidem a posar fre a la privatització d’ATL, des de la consciència del greu impacte social, econòmic, laboral i ambiental que aquesta privatització pot tenir, tant per a la ciutadania dels municipis abastits com per a tota Catalunya.

Consulta la Moció d’adhesió a la petició impulsada per Aigua és Vida instant a la Generalitat de Catalunya que eviti una externalització dels serveis que fins ara ha ofert l’empresa pública ATL i assegura’t que arribi al ple del teu ajuntament.

RFA: Fins a un 41% per regularitzar diner negre mentre que la màfia del PP premia els seus gàngsters

Les autoritats d'Alemanya i Suïssa han decidit endurir les condicions de l'acord fiscal per regularitzar els diners que milers d'alemanys corruptes tenen amagat en els bancs del paradís fiscal. El motiu que ha portat als dos països a revisar els termes del pacte, que ara eleva el gravamen sobre aquests capitals a fins un 41% enfront del 34% inicial, era l'amenaça que l'SPD, Verds i Die Linke el rebutgés al Bundesrat (cambra alta), on tenen majoria. A Espanya, els lladres són premiats per la màfia PP-CiU al govern, encapçalats pel criminal incompetent De Guindos.

Si el nou acord tira endavant, Berlín aconseguirà posar fi a un procés que s'ha prolongat durant molt més temps del previst i que ha tensionat la relació entre els governs d'Alemanya i Suïssa amb creus d'acusacions de falta de col · laboració i espionatge inclosos. L'anterior pacte es va signar el setembre passat.

Segons els termes de l'acord ratificat avui, els capitals que fins ara estaven considerats com evadits estan gravats amb entre un 21% i un 41%, per sobre del rang d'entre el 19% i el 34% anterior.

També es crea un tipus únic del 50% per als que hereten els comptes en bancs suïssos i no vulguin declarar.

A Espanya, la recent amnistia fiscal anunciada pel Govern de Mariano Rajoy per aflorar fins a 25.000 milions de diners en paradisos fiscals o que estiguin circulant per l'economia submergida estipula un gravamen únic del 10%.

Amb això, espera recaptar uns 2.500 milions amb la vista posada en millorar la recaptació per poder complir amb els objectius de retallada del dèficit.

Alemanya i Suïssa també han acordat augmentar el màxim d'expedients d'investigació que poden sol · licitar les autoritats alemanyes als seus homòlegs suïssos, que passa de les 999 pactades al setembre a 1.300.

Un punt de l'acord que pot seguir suscitant el rebuig dels socialdemòcrates del PSD és que els defraudadors seguiran tenint un marge de temps per treure els seus diners dels bancs suïssos i emportar-se'l a un altre paradís fiscal amb vista a evitar la seva regularització.

Per intentar convèncer-s'ha avançat a gener la data a partir de la qual els alemanys tenen l'obligació de comunicar a les autoritats suïsses el moviment dels seus fons. En l'acord de setembre, aquesta data límit, però, es fixava el maig del pròxim exercici.

El Govern d'Angela Merkel calcula que els residents alemanys mantenen uns 150.000 milions de francs suïssos (uns 125.000 milions d'euros al canvi actual) en comptes a Suïssa.

L'acord bilateral preveu que els dipòsits de ciutadans alemanys a Suïssa tinguin almenys les mateixes càrregues fiscals que els sobrevindrien si es quedessin al seu país.

L'acord contempla que, al marge que s'apliquin càrregues fiscals parelles a les quals quedarien obligats a Alemanya, es preservi l'anonimat dels dipositaris.

Al març, Suïssa va dictar una ordre d'arrest contra tres inspectors fiscals de l'estat federat de Renània del Nord-Westfàlia (oest d'Alemanya), als quals s'imputa un delicte d'espionatge econòmic i vulneració de les lleis de secret bancari helvètiques per la compra d'un CD amb dades de presumptes defraudadors germans.

La presumpta compra del CD, el febrer de 2010, es va emmarcar dins d'una sèrie d'operacions semblants, amb les que Alemanya pretenia perseguir als seus evasors, tant a Suïssa com a Liechtenstein.

Pagesos estafats per CiU tallen la C-31 per cobrar les expropiacions

"Només demanem el que és nostre i el que és just, que es pagui d'una punyetera vegada". Així de contudent es mostrava el coordinador d'Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, al costat de mig centenar de pagesos que van tallar la C-31. Reclamen que el govern de lladres PP-CiU els paguin els més de dos milions d'euros que es deuen per l'expropiació de finques en el tram des de la Tallada d'Empordà a Torroella de Fluvià. El sindicat va advertir que continuaran les mobilitzacions fins que cobrin.

UP representa els propietaris de 300 de les 400 finques expropiades el 2008, 158 expropiacions de les quals no s'han pagat. "És inadminissible en un país normal, encara que sabem que hi ha dificultats, el primer que ha de fer qualsevol persona que està al front d'alguna cosa és pagar els deutes i després fer altres coses noves", deia Caball, recordant que s'han fet altres carreteres sense haver abonat els diners de les expropiacions per una via per on "fa més de dos anys que passen cotxes" i, en canvi, es deuen diners a la major part dels afectats. Les pancartes que ahir es van estendre a la via tenien un missatge clar: "Volem cobrar ja".

El responsable d'Unió de Pagesos a l'Alt Empordà, Miquel Vilardell, explicava que a alguns afectats els han deixat en una situació molt complicada. "Hi ha molta superfície afectada, moltes explotacions els ha representat el 20, el 30 i fins i tot el 50% de la seva explotació i això els deixa en una situació de vulnerabilitat total" perquè han de resituar les explotacions en un altre lloc i "moltes tenen dificultats econòmiques". Per Vilardell, deixar-los en aquesta situació "és inhumà i il·lògic". Segons va explicar el president del sindicat de pagesos, la Generalitat els ha comunicat que no tenen previst cap partida per al 2012 i es pregunten "el 2011 sí que n'hi havia, demanem on va anar a parar la partida pressupostària" i en que se l'han repartit els lladres de CiU i PP.

Els pagesos no tenen previst aturar les mobilitzacions fins que es pagui "el que és just". Ahir van tallar la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià sense que suposés una afectació important al trànsit que els Mossos desviaven per vies laterals. Els pagesos van reivindiar les peticions portant una dotzena de tractors a la carretera. També van plantar tomàquets en una mena d'hort en caixons a la calçada simbolitzant les collites que han pedut i no els han compensat.

Les obres de millora de la carretera s'han anat executant per trams. Els 17 quilòmetres entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià van suposar una inversió de 63,2 milions. Les expropiacions van començar fa quatre anys i des de llavors alguns han cobrat, altres només una paga i senyal, i altres res. Els deuen diners per les finques i per extraccions d'àrids. En algun cas la xifra arriba als 70.000 euros i de moment el Govern no té intenció de pagar.