dissabte, 29 d’octubre de 2011

Ha mort el camarada Juan Ramos Camarero (1944-2011)

Juan Ramos Camarero (Íllora, 1944 – 25 d’octubre del 2011) va ser un polític comunista espanyol. De jove es va establir a Cornellà de Llobregat, on va treballar a l'empresa Siemens. Durant els anys 60 va ingressar a Comissions Obreres (CCOO) i va formar part dels jurats d'empresa en el Sindicat Vertical. També va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del qual va ser membre del comitè executiu. També va ser secretari de la Confederació del Metall de CCOO.

Va ser elegit diputat al Congrés per la circumscripció electoral de Barcelona a les eleccions generals de 1977 i 1979. Va dimitir del seu escó per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980, en què va ser elegit. Membre del Comité Central del PSUC el desembre del 1981 va ser expulsat i el 1982 va fundar, amb Pere Ardiaca el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Posteriorment va ser secretari general del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE).

Els comunistes i gent d'esquerres lamentem la seva mort i ens solidaritzem amb la seva familia i els seus amics.

«La ciutadania ha de tenir clar que no ha comès cap ‘pecat’ que faci que mereixi la ‘penitència’ de les retallades»

Entrevista a Joan Coscubiela, cap de llista de la coalició ICV-EUiA a Catalunya per a les properes eleccions generals del 20-N. El 20-N arriba -diuen- en un moment de negres perspectives per a l’esquerra. Com afronta vostè la campanya?
Amb la necessitat de transmetre a la gent que, malgrat la situació econòmica i les perspectives polítiques negres, continuem plantant cara, com sempre. La gent sap que, si no planta cara, ho paga molt durament. Arriba també en un context de crisi econòmica duríssima, propens a fer tota mena de propostes populistes. Un dels efectes col·laterals més greus que pot tenir aquesta crisi és que alguns partits polítics utilitzin el populisme, la xenofòbia, el conflicte entre els mateixos treballadors, per argumentar la intenció de vot. La història diu que això té conseqüències molt greus.

Les darreres eleccions, les municipals del mes de maig, es van celebrar enmig de l’esclat del moviment dels indignats, una iniciativa consolidada que ha anat adquirint un espai. Com valora vostè aquest moviment?

Aquest moviment no és cosa d’un moment. És un corrent de fons que respon a la percepció d’un sector de la ciutadania que cal canviar les regles del joc del funcionament democràtic. Han posat de manifest la importància de les xarxes de comunicació de masses. El simple fet que s’hagi estat capaç de posar en marxa un moviment de mobilització global que afecta centenars de ciutats de tot el món posa de manifest la seva potencialitat.

I l’esquerra que vostè representa, què pot oferir a aquests col·lectius?

No pretenc representar el 15-M, que es representa a si mateix. I, a més, tal com ho exigeixen, ni tan sols recollim el sentit més instrumental de les seves reivindicacions. Però moltes de les propostes que hi ha sobre la taula, com ara la reforma de la llei electoral, la defensa de la neutralitat a la xarxa, o el «no» a la llei Sinde, són plantejaments fets per ICV i per EUiA en els darrers anys. Constato aquesta coincidència i, si modestament puc portar aquestes qüestions al Parlament, ho faré.

Un dels col·lectius que més estan creixent és el dels aturats de llarga durada, persones que fa temps que han esgotat el subsidi d’atur. Hi ha milers de llars on des de fa mesos cap dels seus membres no treballa i fins i tot ningú no hi aporta ingressos. En què poden confiar aquestes persones?

La crisi està provocant un nivell de desigualtat social i d’augment de la pobresa espectacular. A més, com que moltes vegades aquests col·lectius no tenen veu pròpia i en el moment de les eleccions tampoc no l’expressen, al final, els poders econòmics i els partits de dretes no els tenen presents i escolten només els grans lobbies del país. Nosaltres intentem ser la veu dels qui no en tenen, amb independència que votin o no. Però també cal entendre que la meva veu tindrà més força si hi ha més gent que voti.

Una victòria del PP per majoria absoluta faria, com pronostiquen alguns, tornar enrere 10 o 15 anys?

Cal esperar primer els resultats, tot i que la tendència de vot sembla molt profunda. Em plantejo aquestes eleccions i l’escenari futur com una cursa de llarga distància. Ens hi juguem quin és el Govern que surt, però també quina és la força que tenen les polítiques de l’esquerra, en les eleccions i al carrer. El pitjor seria que la gent, veient les enquestes, pensés que tot està fet, es resignés i no anés a votar: La dreta vota massivament i cal recordar que hi ha projectes socials i polítics d’esquerra transformadora que poden votar i que, modestament, intentaré defensar.

El problema és la desmobilització de l’esquerra o que les retallades de CiU amb el suport del PP són un factor que no ajuda a mobilitzar?

La crisi ha provocat indignació i una certa resignació a la vegada. Les retallades, sens dubte, estan generant un grau de conflictivitat social important, però hi ha el risc que la ciutadania assumeixi la ideologia que ha posat en marxa el Govern de Mas, que és la ideologia de les tres P: primer, tots hem comès el Pecat d’estirar més el braç que la màniga, cosa que és mentida: no sé si la gent que guanya 600 o 700 euros, la que ha hagut d’hipotecar-se perquè els preus del lloguer eren inassumibles, ha estirat més el braç que la màniga. Després, com que hem comès un Pecat, hem de pagar la Penitència en forma de retallades. I, a més, hem de tenir Por, no sigui que els mercats ens imposin més ajustos durs.
Si la gent interioritza que és Pecadora, que es mereix la Penitència i que ha de sentir Por, aleshores sí que les retallades no es convertiran en mobilització social en favor d’altres polítiques. Si s’analitza el discurs de Mas i de CiU durant aquests mesos, és exactament això. Deia que no podem passar a la història com la generació més egoista. A quina generació es refereix? A la dels forjadors de grans patrimonis que no paguen impostos? Els qui eludeixen l’impost de successions? A la gent de la seva mateixa generació que està aturada, que cobra PIRMI, amb contracte precari o que pot perdre la feina? La generació egoista és la que vol mantenir els seus privilegis.

Les enquestes pronostiquen els pitjors resultats per als socialistes. Fins a quin punt això pot afavorir ICV-EUiA i IU?

Les polítiques practicades per Zapatero durant aquests vuit anys, ja abans de la crisi, quan Zapatero va pujar contentíssim a la taula de surf de l’especulació i va aplicar polítiques basades a abaixar impostos dient que això era d’esquerres –cosa que ara s’ha vist que és una fal·làcia–, més l’apropament d’Esquerra a CiU, situen Iniciativa davant la responsabilitat que ningú d’esquerres no es quedi a casa.

Una de les polèmiques en les llistes ha estat que, mentre Equo a Catalunya dóna suport a Iniciativa, a escala estatal no ha passat el mateix amb IU, cosa que ha provocat tensions en el pacte amb EUiA. Com explica vostè aquesta situació?

Crec que s’ha resolt molt bé. S’ha renovat l’acord de coalició amb els mateixos termes que el 2004 i el 2008, això sí, constatant que aquest acord a Catalunya no ha d’impedir que els membres de la coalició puguin tenir un altre tipus de relacions en l’àmbit espanyol. Si es vol, és un equilibri, però té una lògica que tothom ha assumit.

La seva llarga experiència sindical, què pot aportar a la política?
El sindicalisme està construït de sempre sobre la idea que, si no tens força, no pots incidir en les coses que es fan i que, si no plantes cara, et trepitgen. I aquestes mateixes idees, que no són només del sindicalisme, també caracteritzen des de fa anys el discurs d’Iniciativa i d’IU.

Què li va fer acceptar la proposta que li va fer la direcció d’ICV?

La percepció que ara no podem deixar que els mercats s’apropiïn el dret a decidir de la ciutadania i, per tant, que calen millors polítiques. Una coincidència important amb el projecte polític d’ICV i també de la coalició i, després, això, que pot semblar molt sorprenent però que en el meu cas és fruit d’una evolució molt natural d’un compromís cívic, social, sindical, que va entrar a la meva vida quan jo era molt petitet i que m’ha acompanyat fins ara.

Fa temps que hi ha veus que alerten dels dèficits de la democràcia actual. Una de les crítiques és la Llei electoral, que afavoreix els grans partits i no és prou representativa de la pluralitat del país. També és una reclamació del moviment dels indignats. Com s’hauria de reformar aquesta llei?

Hauria de plantejar una reforma en diferents sentits. Vull començar per la que afecta la gent i no els partits. La Llei electoral i el Reglament del Congrés i del Senat han de preveure mecanismes de participació directa de la ciutadania amb el treball dels parlaments, en l’elaboració de les lleis, perquè és l’única manera d’evitar que els parlaments continuïn sent presa dels tres grans lobbies que té aquest país, que són el financer, l’energètic i el de les grans constructores. Reformes per apropar l’acció democràtica de participació a les institucions. En un segon ordre de coses, és claríssim que cal recuperar l’essència de la democràcia, que és «Una persona, un vot», i, per tant, el mateix pes de tots els vots siguin d’on siguin, a Sòria o a Barcelona. Això és el que no garanteix la Llei electoral. Ho vam intentar durant la legislatura anterior, però el PSOE, el PP i CiU no van facilitar la tasca. Aquestes són ara les regles del joc; mirarem de canviar-les després del 20-N, però mentrestant no ens en queixarem.

De totes maneres, IU té ara dos diputats al Congrés, però el seu pes social és molt més que aquests dos diputats, oi?

És una injustícia flagrant que reconeix tothom. El que passa és que no ho volen canviar. El PSOE i el PP s’estan queixant sempre dels partits nacionalistes CiU i PNB, però en el fons ja els va bé perquè amb aquest sistema s’exclou qualsevol possibilitat d’aparició d’un nou partit estatal com podria ser el de la nostra coalició. En el cas del PP, té una certa lògica, però és bastant més incomprensible que això ho faci el PSOE. No sé si s’adona que amb aquest plantejament, quan ells governen, es veuen abocats a pactar només amb la seva dreta i no deixen espai a pactar amb la seva esquerra. Potser és perquè no ho volen.

La justícia estreny el cercle contra Urdangarin i la infanta Cristina pel 'cas Institut Nóos'

El jutge que investiga els negocis d’Iñaki Urdangarin a Balears busca el suport de la Fiscalia per citar a declarar el gendre del rei en qualitat d’imputat per diversos cobraments rebuts en l’etapa de Jaume Matas. Iñaki Urdangarin, duc de Palma, va desviar diners de l’Institut Nóos, que presidia, a una societat en la qual la infanta Cristina figurava com a secretària, per uns treballs que havia contractat el Govern de Balears, segons es desprèn del sumari que instrueix el jutjat que s’ocupa del cas Palma Arena.

La quantitat desviada és de 100.000 euros i es va fer mitjançant factures d’altres treballs que es realitzaven a la vegada per al Govern valencià. El que sospiten els investigadors judicials és que les factures són falses.

El Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional, l’Agència Tributària i la Fiscalia Anticorrupció han confirmat que l’empresa Aizoon, on Urdangarin ostenta el càrrec de president i la infanta Cristina el de secretària del consell d’administració, va ser emprada pel duc de Palma per desviar diners públics.

El ministeri fiscal i el magistrat que instrueix el cas, José Castro, han assegurat que hi ha clars indicis de delicte de malversació de cabals públics, per la qual cosa s’ha ordenat l’elaboració d’un informe sobre aquesta entitat mercantil juntament amb el rastreig dels comptes dels ducs de Palma. Fins ara s’ha pogut saber que Aizoon va efectuar la compra de diversos immobles.

El jutjat ja ha pres declaració a més de 30 proveïdors de l’Institut Nóos a Barcelona i a Palma. El magistrat Castro sospita de l’existència d’imports inflats i conceptes inexistents. Entre els imputats als quals també es prendrà declaració pròximament hi ha José Luis Pepote Ballester, exdirector general d’Esports de l’Executiu balear amb Jaume Matas, i Raimundo Alabern, exdirector gerent de l’Institut Balear de Turisme.

A més, la investigació s’estén a diferents ingressos que Urdangarin ha estat rebent com els percebuts per la creació a Balears d’un observatori permanent sobre Turisme i Esport que mai no va arribar a existir, o el que va pagar el Govern de Matas per la seva col·laboració en la creació de l’equip ciclista Illes Balears. El cercle judicial sobre el marit de la infanta Cristina, esquitxat pel cas Palma Arena, s’estreny cada vegada més.

El jutge José Castro, que investiga el presumpte desviament de fons públics per a la construcció d’un velòdrom a la capital balear i el suposat enriquiment il·lícit de l’expresident autonòmic Jaume Matas, ha imputat l’empresari Diego Torres, antic soci d’Urdangarin i cofundador, conjuntament amb el gendre del rei, de l’Institut Nóos. Aquesta entitat va cobrar 1,2 milions d’euros del Govern de les Illes per organitzar unes jornades sobre turisme i esport de tres dies de durada.

EUiA amb dirigents de l’esquerra abertzale

Aquest divendres, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, la responsable de Solidaritat, Pau i Moviments Alternatius, Àngels Tomás, i el també membre de la direcció d’EUiA Francesc Matas, es van reunir a la seu de la formació amb els dirigents de l’esquerra abertzale Txelui Moreno i Pernardo Barrena. En l’entrevista, Pernardo Barrena explicà el moment actual que viu Euskadi i juntament amb Moreno van agrair al coordinador i diputat Jordi Miralles i al conjunt d’EUiA el suport rebut en els moments difícils (Egunkaria, procés 8/98, Bateragune).

Els dirigents abertzales han estat a Catalunya per explicar la situació actual al País Basc. Han dit que hi ha satisfacció per l’obertura de la nova etapa, amb absència de violència, i han recordat que ja fa 2 anys que es va decidir emprendre un camí de manera irreversible.

Barrena i Moreno han exposat que cal resoldre la fi de la violència amb generositat política i en relació a les víctimes, que cal un tancament de ferides a nivell global, però que ha de ser de totes les víctimes, d’una banda i d’una altra.

Per a l’esquerra abertzale estem en un procés de resolució, en un moment històric, mai abans conegut, i per tant estem davant una oportunitat històrica en el camí de la pau.

Per la seva banda, el coordinador d’EUiA ha expressat que "ara és el moment de la política” i que “cal continuar donant noves passes per part d'ETA”. Miralles també ha situat que cal donar passes en favor de la revocació de la llei de partits que acabi amb la il·legalització de partits polítics, i avançar amb la política penitenciària i l’acostament de presos, entre d’altres.

Els representants de l’esquerra abertzale han demanat el suport d’EUiA en el seguiment del procés de resolució també en aquesta propera etapa, i en la legalització de Sortu en mans del TS.

En la trobada s’ha tractat la necessitat de compartir després de les eleccions del 20-N un treball de col·laboració de les diferents formacions d’esquerres en el futur Congrés dels diputats.

ICV-EUiA se suma al consens del pacte fiscal però vol consultar a la ciutadania sobre les retallades

La coalició rebutja la tesi de CiU que les retallades són inevitables sense pacte fiscal i el president del grup parlamentari, Joan Herrera, qualifica d'avenç "substancial" que CiU i ERC hagin inclòs els mecanisme de solidaritat que demanava ICV-EUiA.

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha defensat avui la posició del grup parlamentari a favor de les conclusions de la Comissió del Pacte Fiscal que avui ha finalitzat les seves tasques a la cambra catalana. Amb tot, Herrera ha alertat que el pacte fiscal no és la única fita a aconseguir i que seria un error pensar d'aquesta manera. "El pacte fiscal no soluciona tots els efectes de la sentència, no és la única fita a assolir", ha dit Herrera en la seva intervenció al mateix temps que ha recordat que "la pràctica totalitat dels títols s'ha vist afectats per la sentència" i per això ha defensat una reforma de la Constitució "que reconegui allò que som". "Pensar que podem fer-ho tot amb el pacte fiscal és fer trampes al solitari", ha afegit el president del grup parlamentari d’ICV-EUiA.

En aquesta mateixa línia, Herrera ha defensat poder fer una consulta a la ciutadania sobre aquest nou acord de finançament que es vol aconseguir amb l'Estat però també n'ha demanat una altra sobre les retallades i la possibilitat de redistribuir la riquesa per evitar els ajustos. "Parlem del conjunt del model fiscal, del pacte amb l'Estat però també del pacte entre els catalans per evitar més retallades en els serveis públics. Per això cal també una doble consulta, per decidir el sistema de finançament amb l'Estat i també per decidir si fem una política més redistributiva", ha dit Herrera.

I és que el dirigent de la coalició roig i verda ha rebutjat i ha anunciat el vot en contra del seu grup parlamentari a la tesi de CiU que les retallades només serien evitables amb un pacte fiscal. "El problema es com repartim el pastís però també com fem el pastis més gros. Cal pacte fiscal entre els catalans també per aconseguir que l'economia especulativa, la contaminant aporti més. I per això ens confrontem amb argumentació d'aquells que diuen que hi ha retallades perquè no tenim un bon model de finançament. Hi ha retallades perquè hi ha qui prefereix retallar que redistribuir", ha defensat Herrera.

De la mateixa manera, també ha criticat les formes de la comissió. "Sembla que el més important és que hi hagi un pronunciament abans del 20 de novembre", ha indicat al mateix temps que ha lamentat no haver fet les coses "amb més tranquil·litat", "amb més transparència" fent la comissió a porta oberta "i amb més temps per escoltar a tots els experts i per poder valorar la proposta del Govern".

El diputat d'ICV-EUiA ha valorat com un "avenç substancial" que tant els grups de CiU com el d'ERC hagin inclòs en les seves propostes de models de finançament mecanismes de solidaritat tal com reclamava la seva formació per sumar-se al consens en les conclusions de la comissió.

Qui denunciarà a l'OTAN i els seus amos per crims de guerra?

L'OTAN va violar el seu mandat a Líbia i va participar activament en la guerra civil del país. No obstant això, jutjar-la pels seus actes és "alguna cosa impossible. Però aquesta missió de l'OTAN a Líbia va sobrepassar en molt el mandat atorgat per Nacions Unides. L'OTAN vaparticipar en la guerra civil de Líbia. Però no hi va haver cap veu qualificada dins d'Europa, Estats Units o la Unió Africana que el denunciés obertament", explica en termes crítics el general Alberto Piris, expert en defensa internacional i geopolítica. És l'impunitat dels genocides.

L'OTAN (l'Aliança de l'Atlàntic Nord) ha anunciat que el 31 d'octubre s'acabarà amb la zona d'exclusió àrea imposada a Líbia. Així ho va decidir el Consell de Seguretat de l'ONU fa poques hores, considerant que la protecció dels civils a Líbia va ser garantida. En altres paraules: "La missió ha estat complerta".

Resolució 1973


La Resolució 1973 va ser la que va autoritzar a l'Aliança Atlàntica per actuar a Líbia. Va passar al març. Al mateix temps, s'havia ordenat la imposició d'una zona d'exclusió aèria.

D'acord amb Piris: "L'OTAN va superar en molt el mandat, previst per protegir el poble libi dels atacs de l'exèrcit de Muammar Gaddafi. Així va ser com es va començar aquesta intervenció, sobretot amb la zona d'exclusió aèria. Però evidentment l'OTAN va prendre partit a favor d'un dels dos bàndols. Per tant, es pot dir que no va ser una intervenció neutral, sinó donant suport als rebels".

Fent els ulls grossos


A l'abril, Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica van començar a denunciar que els atacs aeris de l'OTAN sobrepassaven l'estipulat per l'ONU. Piris critica que "els països amb capacitat de reclamació van fer els ulls grossos del que estava passant. Quan l'OTAN va passar a atacar els combois, llocs de comandament, nuclis on es concentraven les tropes de Gaddafi, estaven superant el mandat. L'OTAN va participar en la guerra civil de Líbia. Però no hi va haver cap veu qualificada dins d'Europa, Estats Units o la Unió Africana que denunciés obertament: que l'OTAN no estava complint amb el que se li va ordenar".

Una de les poques veus que es van sentir va ser la de l'ambaixador rus per Nacions Unides, Vitali Txurkin, quan va parlar de "nombroses violacions de les resolucions de l'ONU. El Consell de Seguretat hauria d'aprendre dels greus errors".

Oportunisme

En el fons, explica Piris, els països que podrien canviar la situació van optar pel silenci. "Ningú ho va dir, perquè s'estava esperant com es repartien els recursos petrolífers de Líbia, i quins serien els països que tindrien més hegemonia sobre el futur de Líbia. Una vegada més, ens trobem amb l'oportunisme polític de les potències que intenten repartir-se els guanys, i no es preocupen pel futur i la sort del poble libi. Molts dels libis han mort sota l'acció de l'OTAN, cal reconèixer-ho. L'OTAN ha matat també a libis, cosa que no tenia a veure amb el mandat inicial de l'ONU".

Mentrestant, la família de Muammar Gaddafi estudia demandar l'OTAN per "crims de guerra" davant la Cort Penal Internacional de l'Haia (CPI), arran de la mort en Sirte del dirigent libi. "L'homicidi de Gaddafi mostra que els Estats membres no tenien intenció de protegir la població, sinó d'enderrocar el règim", va afirmar la defensa de la família.

"L'OTAN no té responsabilitat immediata en el linxament i assassinat de Muammar Gaddafi. Té, sí, una responsabilitat subsidiària. L'OTAN va atacar un comboi, i per excusar-se va dir no saber qui anava, però hem d'entendre que l'OTAN estava molt ben informada del que estava passant. Era un comboi que estava fugint", explica el general Piris.

Procés poc probable

Que l'actuació de l'OTAN a Líbia arribi al banc dels acusats de la CPI és una cosa improbable: el màxim òrgan jurídic de les Nacions Unides mai portarà a les seves sales a la poderosa Aliança Atlàntica. Piris: "La realitat és que l'OTAN té immunitat. En el joc de poder de les grans potències, les limitacions ètiques i morals estan molt per sota dels interessos nacionals".

"Posar a la banqueta de la CPI al Secretari General de Nacions Unides podria tenir algun efecte simbòlic, però cap efecte pràctic", conclou el general.

Ayahuasca: Científics descobreixen per què les al·lucinacions són tan reals

La "ayahuasca" (soga de mort), una beguda al·lucinògena, és considerada pels indis xamans d'Amèrica del Sud com una finestra cap al món dels esperits perquè actua en el cervell d'una manera tan forta que impedeix que la gent distingeixi entre una visió fictícia i imaginada i la realitat que l'envolta, pel fet que les al·lucinacions passen a través dels centres visuals del cervell, segons publica New Scientist.

Draulio de Araujo, investigador de la Universitat Federal de Rio Grande do Norte, de la ciutat de Natal, al Brasil, va analitzar els canvis que es produeixen després d'una dosi d'ayahuasca en el cervell de 10 voluntaris amants d'aquesta beguda. En l'experiment, van demanar als voluntaris mirar unes fotos periòdicament obrint i tancant els ulls, registrant l'activitat del centre visual del cervell amb l'ajuda de la ressonància magnètica funcional.

Va resultar, que el centre visual roman actiu amb els ulls oberts però es desactiva quan estan tancats.

Després, els investigadors van donar una porció d'ayahuasca als participants i, utilitzant novament el tomògraf, van observar que les imatges eren gairebé indistingibles, doncs el centre visual va continuar treballant fins i tot amb els ulls tancats.

Els científics creuen que l'ayahuasca canvia la direcció del flux dels impulsos entre el cervell "connectant" determinades zones del cervell amb els centres visuals. Per tant, una persona que utilitza la beguda, pot veure tot el que està emmagatzemat en altres centres del cervell, com pensaments, desitjos, records i altres imatges.

Les tribus amazòniques indígenes sovint utilitzen l'ayahuasca durant les seves pràctiques religioses. S'obté d'una barreja d'un extracte de psicoactius de la liana Banisteriopsis caapi tropical i fulles d'altres plantes, els dos principals components són la substància psicoactiva "dimetiltriptamina" (DMT) i bloquejadors de monoamino oxidasa, que ajuden a les molècules del fàrmac per penetrar a través de l'intestí.

Ayahuasca I PLANTES MESTRES

L'ayahuasca (Banisteriopsis caapi) és una liana de la selva que creix en gairebé tots els racons de l'Amazones. És coneguda i reverenciada per totes les tribus indígenes com una "PLANTA MESTRA" i constitueix el fonament de la seva medicina trdicional. La paraula ayahuasca pertany al quítxua i significa "soga de l'ànima". Aquesta paraula té dos usos significatius dins de la amazonia peruana: Designar la planta que és una liana normalment de color marró vermellós i designar al preparat enteógeno utilitzat pels xamans amb fins màgics, curatius i endevinatoris.

Aquest preparat està format per un mínim de dues plantes, la liana d'ayahuasca (Banisteriopsis caapi) i les fulles de CHACRUNA (Psyhotria viridis, a la segona foto). S'utilitza tant per a curar malalties físiques, com psíquiques. Així mateix és usada amb finalitats adivinatorios i per a la resolució de conflictes familiars o de convivència dins la comunitat.

La chacruna, que és la planta encarregada de produir les visions, pot ser substituïda per altres plantes. A més, cada xaman afegeix certes plantes al beuratge segons l'ús cerimonial que tindrà.

Amb aquestes dues plantes i els ICARO és ​​suficient per dur a terme una cerimònia de Ayahuasca.

Dins de les plantes utilazadas en la barreja amb l'ayahuasca poden trobar les trucades Plantes Mestres. Dins de les plantes mestres podem trobar dues categories:

- Les de caràcter psico-actiu, que ensenyen directament a través de les seves visions, com el TOE (Brugmancia sp.) O el TABAC.

- Les que no tenen components psicoactius però es manifesten intensament durant els somnis, com el ALL SACHA, la BOBINSANA, el Chirico SANANGO, etc.

Durant les cerimònies de curació, ja sigui utilitzant ayahuasca, altres o cap planta, el xaman, ayahuasquero, curandero o sanador sol acompanyar els seus moviments energètics sobre el cos del pacient amb unes determinades cançons anomenades 'ícaros'. Mitjançant aquestes cançons, el xaman, dirigeix ​​i transfereix part de la seva energia a les persones.

Els 'ícaros' també són utilitzats per carregar energèticament objectes cerimonials per tal de dotar-los de cert poder abans de ser utilizados. El xaman fa l'icaro sempre a la ayahuasca abans de donar-la al pacient.

Així mateix, podem observar el xaman "icaro" el ós rentador (tabac), la càmfora, l'aigua de florida, la cashimba o la shacapa.

Ceremònia d'Ayahuasca - Primer Icaro

Un helicòpter de l'exèrcit alemany aterra a Vila-sacra

Un helicòpter de l'exèrcit alemany va fer un aterratge suposadament d'emergècia ahir al matí en un aparcament de la zona industrial de Vila-sacra (Alt Empordà). Segons van explicar fonts policials, l'aparell hauria patit algun tipus d'avaria i va haver de fer parada en aquest espai fins que la va reparar i es va enlairar de nou. Malgrat els intents per aconseguir més informació sobre l'origen i destí del comboi, ni el consulat del país ni els ministeris van poder concretar ahir què havia dut l'helicòpter a aturar-se en aquest insòlit espai.

"Era cap a un quart de deu, nosaltres arribàvem amb un cotxe a treballar i ens van parar dos oficials vestits de militars i amb boines vermelles", explica la Tina, treballadora de la botiga Jardins Martí. Aleshores, els van dir en anglès que no podíem passar i ?"no?sa?l??tres, com vam poder, els vam dir que treballàvem aquí i ens van deixar entrar", afegeix. "Ens va sorprendre molt i ens hi volíem acostar perquè no és gaire habitual trobar-te un helicòpter així davant de la feina. Devia fer uns 10 o 12 metres de llargada!", assegura. No van ser els únics sorpresos. Diverses persones van avistar-lo des de la carretera, la C-260. Alguns testimonis, a més, també el van veure al matí que treia fum per la cua quan encara era a l'aire.

Problemes al desert

Tot i que s'hi va acostar un vehicle dels Mossos per "comprovar que no hi hagués cap problema", ningú tenia constància ahir que un helicòpter hagués d'aterrar aquí. No ho sabia l'alcaldessa de la població, Carme Barceló, que es va mostrar sorpresa en preguntar-li per la inusual situació ni tampoc des de l'aeroròdrom proper, a Empuriabrava. Segons van dir, ningú els va demanar si hi podien aterrar. Una de les versions que circulava ahir -tot i que no oficiament- era que l'aparell venia d'Afganistan i que, al seu pas pel desert hauria patit problemes que l'haurien obligat a aturar-se en aquest punt.

El sociòleg Manuel Castells fa propostes per renovar la política


És una de les persones que en sap més de noves tecnologies i de prospecció social, i ens parla en exclussiva de la necessària reforma de la política.

graciamontv

Indignats contra Standard&Poor's

A aquesta agència de qualificació de riscos (que té l'oligopoli de les qualificacions juntament amb Moody's i Fitch) l'acusen d'activitats especulatives, amb el consentiment de les principals institucions financeres internacionals. Avui dia, Standard&Poor's, Moody's i Fitch (totes d'origen nord-americà), emeten judicis sobre la credibilitat creditícia dels Estats i empreses. Com més baixa la qualificació, més car li resulta a un país demanar préstecs.

Així és com països en una situació financera feble, com és el cas de Grècia, Portugal i Espanya, veuen la seva posició encara més debilitada al bajárseles la qualificació, per l'encariment dels préstecs necessaris per cobrir el dèficit.

El moviment espanyol 15-M considera que aquesta agència aplica "criteris foscos, posant a la vora de la fallida als països del sud europeu".

L'Agència Standard&Poor's va ser una resposta a la necessitat de tenir una font d'informació centralitzada i fidedigna per als inversors. Tal necessitat sorgeix del ràpid creixement del mercat de capital privat que es va produir als Estats Units a partir de la primera meitat del Segle XIX, i que era liderat per la indústria ferroviària.

Amb el temps, es van multiplicar les empreses, i el 1923 es crea aquesta agència. Comprenia en un principi a unes 50 companyies, per expandir-se fins les 500 el 1957. A més de cobrir més del 80% del mercat de valors dels Estats Units, l'índex s'utilitza també com a indicador per al mercat global.

Qüestionable actuació

L'actuació de Standard&Poor's en els passats anys ha generat seriosos qüestionaments. Molts posen en dubte la fiabilitat del sistema: l'entitat rep el seu pressupost de les mateixes empreses a les quals qualifica, generant així un evident conflicte d'interessos. Alhora, les 50 empreses més prominents tenen un 90% d'impacte sobre les decisions a S&P. Un oligopoli dins de l'oligopoli.

Van ser diverses les ocasions en què les mesures d'aquesta agència van resultar completament "equívoques": van donar màxima qualificació a una important part de les anomenades "hipoteques escombraries", orientades a clients amb escassa solvència. Les hipoteques es transferien a fons d'inversió o fons de pensions. Els inversors al seu torn (que podien ser bancs, entitats financeres o particulars), confiaven en la qualificació de les agències, desconeixent el veritable risc assumit. Les conseqüències d'aquestes construccions financeres van ser nefastes.

Una cosa similar va ocórrer amb el sistema bancari d'Islàndia. L'agència li va donar una màxima qualificació, atraient nombrosos estalviadors i inversors. Poc després, l'estructura financera islandesa col·lapsava.


Sota la lupa als EUA


La bolcada crític per a l'entitat es va produir en decidir aquesta, per primera vegada en la història, baixar la qualificació creditícia dels Estats Units. Abans de donar-se a conèixer la notícia, la borsa de valors nord-americana va registrar un fort flux de capital i una enorme venda d'accions. La Comissió de Valors i Canvi, que als Estats Units vetlla pels interessos dels inversors, sospita que funcionaris de S&P han fet ús inadequat d'informació privilegiada (llegiu especulació). Si és així, Standard&Poor's podria veure la seva llicència revocada.

No només els indignats

No són només els indignats qui manifesten el seu rebuig per les agències de qualificació nord-americanes, també des de les altes esferes polítiques europees s'escolten les queixes. Tant la cancellera alemanya, Angela Merkel, com el president francès Nicolás Sarkozy, han qüestionat a les agències de qualificació creditícia.

Els mandataris consideren necessari reforçar la competència en el mercat de la qualificació de crèdit. Creuen que aquestes agències intenten torpedinar les mesures de rescat a països com Grècia, que va veure la seva fiabilitat creditícia baixar abans que es donés a conèixer el programa establert i la suma total del pla de rescat. Es sospita fins i tot que es tracta de maniobres per desacreditar l'euro, i mantenir així al dòlar com a moneda internacional dominant. Si bé Estats Units i Europa són aliats polítics i militars, també és cert que competeixen a nivell econòmic.

ESMA, l'alternativa


Com a contrapartida, la Unió Europea ha creat una nova institució per a la vigilància dels mercats financers, bancaris i borsaris, l'ESMA (Autoritat Europea de Valors i Mercats) amb seu a París, i que començarà a funcionar a principis de 2012. No té les característiques d'una agència de qualificació de risc, sinó que es tracta d'una institució governamental de vigilància que intentarà prevenir crisis com la generada als Estats Units el 2007.

Willy Meyer als territoris ocupats del Sàhara occidental

L'eurodiputat d'IU viatjarà a finals d'aquesta setmana a la ciutat d'Aaiun, en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, per verificar durant diversos dies la situació dels drets humans dels milers de sahrauís que viuen a la ciutat i en altres parts dels Territoris No Autònoms.

"Des d'Esquerra Unida considerem d'urgent necessitat que la MINURSO (la Missió de les Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental) rebi competències i capacitats per garantir el compliment dels Drets Humans al Sàhara Occidental i evitar que el Regne del Marroc continuï reprimint i violant els drets socials i polítics més bàsics dels sahrauís. Mentre això no passi, hem de dur a terme totes les iniciatives al nostre abast per enviar un missatge clar a les autoritats marroquines: la comunitat internacional està vigilant i denunciarà totes i cadascuna de les atrocitats que cometen dia sí, dia també, contra el poble sahrauí", va assenyalar Meyer.

Meyer, vicepresident de la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, ja va intentar visitar El Aaiun l'any passat, hores abans del brutal desmantellament del Camp de la Dignitat, "el germen de les posteriors revoltes de la Primavera Àrab"-va recordar Meyer-. En aquesta ocasió l'Exèrcit del règim marroquí li va impossibilitar sortir de l'avió obligant-lo a tornar a Espanya.

"Igual que en l'ocasió anterior he enviat una carta a la ministra d'Afers Exteriors i Cooperació del Govern espanyol, Trinidad Jiménez, informant del meu viatge i sol · licitant que posi en marxa tots els mecanismes al seu abast perquè el Govern del Marroc no impossibiliti per la força una altra vegada la meva visita ", va declarar Meyer. De la mateixa manera, Meyer s'ha dirigit a la MINURSO per informar de la seva intenció de visitar els territoris ocupats.

L'eurodiputat d'Esquerra Unida espera poder conèixer de primera mà la situació actual al Sàhara Occidental i reunir tant amb representants del Front Polisario com amb organitzacions, activistes i defensors pro-drets humans com Aminetu Haidar.

Qatar, França, RU, Israel, Aràbia Saudita, EUA i sis païssos més formen una Aliança militar: Amics de Líbia

La cap del departament jurídic del CNT de Líbia, Salva ad Dagimi, ha declarat avui que la decisió de l'OTAN de cessar l'operació al país el 31 d'octubre va sorprendre els dirigents libis que sol·licitaven la seva pròrroga i que confia que l'aliança Amics de Líbia pugui substituir la missió de l'OTAN, va comunicar la cadena qatarí Al Jazeera. La dictadura monàrquica fonamentalista de Qatar -que amb Aràbia Saudita dotà de soldats, armes i diners als mercenaris des dels inicis de la contrarevolució, com ara a Síria dins la mateixa estratègia-, exercirà el paper de 'líder' en aquesta aliança.

El passat dimecres, poc abans de que l'ONU rebutgès l'exclusió aèria de l'OTAN a Líbia, es van reunir a Doha, capital qatarí, 13 països, inclosos EUA, França, Gran Bretanya, Israel y Arabia Saudí que han creat aquest sucedani de l'OTAN per seguir intervenint il.legalment en altres païssos, segons el seu interés. "Qatar s'encarregarà de coordinar l'activitat dels membres de l'aliança, la qual podrà començar a funcionar des de finals de l'any en curs, va dir el cap de l'Estat Major General de les Forces Armades de Qatar, general Hamad bin Ali al-Attiya.

L'aliança Amics de Líbia va ser instituïda el dimecres passat a Doha, capital de Qatar, 'per seguir prestant ajuda a Líbia en la protecció de les seves fronteres i la garantia de la seguretat del país'.

L'aliança prestarà ajuda als nous dirigents libis en la formació de quadres militars i l'organització d'institucions militars, així com en el subministrament d'armes. "Però no enviarà gens de tropes a Líbia per participar en operacions militars", va subratllar el general.

La notícia sobre la institució de la nova aliança es va rebre després que els dirigents libis van demanar en més d'una ocasió a l'OTAN prosseguir el compliment de la seva missió al país.

El cap del Consell Nacional de Transició (CNT) libi, Mustafà Abdul Jalil, en participar en la reunió a Doha, també va exhortar a l'OTAN a prosseguir el compliment de l'operació a Líbia, almenys fins al final de l'any en curs, per a "impedir que les armes siguin tretes de Líbia a països limítrofs i garantir la protecció dels libis contra els atacs dels gadafistas".

La reunió a Doha es va celebrar passats tres dies des que el CNT -nomenat directament per Sarkozy- va proclamar "l'alliberament del país del règim de Gaddafi".