diumenge, 11 d’agost de 2013

Un mosaic humà contra el macrohotel de la Ràpita

Un mosaic humà ha servit per manifestar el rebuig al marcohotel de luxe que es vol construir a la platja de la Ràpita, amb el vist-i-plau del govern balear del PP. Mig miler de persones s'han aplegat a les sis d'horabaixa a la platja mallorquina, convocades per la plataforma Salvem Sa Ràpita i a través de l'etiqueta #SalvemSaRapita, per reivindicar la protecció de l'entorn natural de la Ràpita i el Trenc.

La plataforma, formada pel GOB, Greenpeace i Amics de la Terra, lluita per la conservació de la natura i l'entorn paisatgístic de Mallorca, i vol aturar les amenaces del Pla Territorial d'edificar un macrohotel de luxe a peu de platja.

Critiquen el Pla Territorial com una acció política 'que inverteix diners públics per defensar als tribunals els interessos concrets d'uns quants' i que perjudica els recursos naturals de la zona.

El Pla Territorial

El Pla Territorial permetia la construcció d'un gran hotel a la Ràpita. El dia 9 de juliol la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va invalidar el permís d'edificació, que va resultar nul jurídicament. No obstant això, el Consell de Mallorca va recórrer la sentència. Per tant, la plataforma encara lluita perquè la decisió sigui definitiva. Tanmateix, la construcció de la infraestructura hotelera rep el suport del govern del franquista Bauzá.

El casolà ocult d'El Corte Inglés, un oligarca a refugi de la fama

Aquesta és una història de diners vell, del qual els seus propietaris no surten ni a google, d'aquestes famílies desconegudes que mouen els fils de la faràndula coneguda. Barcelona és tan antiga com rica en històries de diners vell i aquesta és una d'elles: la dels membres de la família Pons, que van començar -segons el conte- amb una merceria al segle XIX i han acabat sent els casolans no declarats d'El Corte Inglés i una de les famílies de l'oligarquia catalano-espanyola.

Quan comença una història dels diners vell dels Pons? En 1960, quan Ramon Areces va decidir construir El Corte Inglés de Plaça Catalunya, el primer de Barcelona? En 1950, quan Josep Pons va signar una permuta de terrenys que li va fer encara més milionari amb els directius del FC Barcelona i que va permetre al club construir el Camp Nou? En 1941, en inaugurar just on ara s'aixeca El Corte Inglés la sala de festes Saló Rigat, propietat dels Pons? No, potser cal remuntar més enrere. A 1875, en el moment en què Josep Pons i Enrich s'encarregaria la reforma de la Masia de Torre Melina que posseïa a la part alta de Barcelona i la convertiria en un entorn idíl·lic?

El fundador de la saga va deixar aviat el tèxtil i es va dedicar a diversificar negocis. Així per exemple, Josep Pons i Enrich va ser un dels fundadors del Banc de Tortosa el 1881. Però la principal via d'inversió de la família va ser el negoci immobiliari, amb la compra de terrenys a Barcelona que després es convertirien en banyes de l'abundància a partir del boom de la capital catalana en els anys 40 i gràcies a una estratègia d'arrendaments a molt llarg termini.

Pons i Enrich va traslladar al seu fill Josep que l'important era no desprendre de patrimoni. I així, quan Ramón Areces va arribar a principis dels 60 a obrir el primer Corte Inglés de Catalunya, Josep Pons fill, el mateix que havia fet la permuta per al Camp Nou, va decidir no vendre sinó llogar per 50 anys els terrenys, de manera que El Corte Inglés és el propietari de l'edifici, però no del sòl, pel qual paga una renda mensual. Això només afecta la part original de l'edifici, la qual té la seva entrada per Ronda Universitat. La resta d'ampliacions, que han convertit aquest centre en el més gran d'Espanya, sí que són completa propietat d'El Corte Inglés.

El discret rendista del Passeig de Gràcia


I això ens porta al present: al 2013, a un discret despatx situat al número 55 del Passeig de Gràcia, on el nét, Lluís Pons i Casademunt, veu com cada mes li cauen els ingressos fruit dels contractes de lloguer de llarga durada signats pels seus avantpassats. Lluís Pons és un misteri. A les firmes d'operacions no es presenta, segons expliquen fonts del sector immobiliari, sinó que envia a empleats de confiança. Més d'un promotor ha hagut de consultar amb el banc de confiança, CaixaBank, quin si no, perquè des de les Torres Negres li diguin que sí, que signi sense problema, que els Pons tenen una important fortuna. El seu únic lloc de rellevància és el de tresorer de la Mútua Intercomarcal.

L'imperi dels Pons en l'actualitat consta de tres societats principalment: Inmogest, Torre Melina i Patrimonial Hefer. En el Registre Mercantil tenen registrats actius per una mica més de 30 milions d'euros. Però ha de fer temps que no actualitzen el valor en llibre perquè un altre dels seus contractes de lloguer a 50 anys és amb el Reial Club de Polo de Barcelona, ​​on aquesta entitat paga religiosament renda als Pons cada mes per les tres hectàrees que ocupen al costat del Hotel Juan Carlos I.

Un venciment imminent


Com és que després d'un segle de perfil baix dels Pons veuen amenaçada la tan treballada clandestinitat de la seva riquesa? Perquè fins i tot els contractes a molt llarg termini tenen el final. I l'any que ve, després de la pròrroga prevista, venç el d'El Corte Inglés de Plaça Catalunya, segons han confirmat fonts del sector de la moda a Barcelona. Ho fa en el pitjor moment per al grup d'Isidoro Álvarez. La caiguda de les vendes i els deutes del gegant de centres comercials impossibiliten pensar que compri els terrenys i menys als Pons, tan gelosos de mantenir les seves propietats. D'altra banda, la situació de lloguer del solar dificulta que El Corte Inglés de Plaça Catalunya pugui ser venut a un grup inversor, com ho va ser el proper immoble que fa cantonada amb la Rambla per 100 milions, fa tot just dos mesos.

En el sector de la moda s'especula que un banc s'associï amb Lluís Pons i faciliti una operació que doti de liquiditat a El Corte Inglés. Però en realitat només una cosa està clara: Lluís Pons té la clau.

Enemics de l'Ajuntament... socialista

Si alguna cosa ha transcendit dels Pons és que no són molt amics de l'Ajuntament de Barcelona, ​​contra el qual han donat grans batalles. Algunes les van perdre, com quan per motiu de les Olimpíades del 92 els van expropiar Torre Melina, que va acabar en mans del capital saudita que va aixecar l'hotel Juan Carlos I. Però altres les van guanyar. Una de les seves victòries va ser contra Josep Acebillo, guardià de les essències de la gestió urbanística socialista a Barcelona, ​​que va voler obrir un carrer que partís el Reial Club de Polo per trencar l'aïllament de la zona universitària.

En l'elitista club d'hípica es van voler impulsar diversos actes de protesta, sota el lema Defensem el Pol. Però com es deia amb la boca petita i la llengua afilada quan acaben les juntes: "Haurem d'enviar als nostres majordoms a tallar la Diagonal". No va fer falta. La resistència numantina de Lluís Pons a acceptar qualsevol indemnització, permuta o compensació -recorda, fill, sobretot no venguis el patrimoni- va acabar fent que després d'anys de lluita l'alcaldia tirés la tovallola. És la força dels diners vell. La mateixa que es posarà a prova ara, quan El Corte Inglés hagi de començar a renegociar amb el seu pacient casolà.

Londres: «L'autodeterminació és més important que la integritat territorial»

El Ministeri d'Afers Estrangers britànic ha defensat la «coherència» de la seva política respecte a Gibraltar i a d'altres territoris d'ultramar per la qual defensen que "el dret a l'autodeterminació pesa més que el principi d'integritat territorial dels països que reclamen aquests territoris".

Londres ha respost a les recents especulacions sobre un enduriment de la política espanyola cap al Penyal o sobre la possibilitat de portar aquesta qüestió a fòrums internacionals amb el suport de l'Argentina, que reivindica les illes Malvines.

El Ministeri d'Afers Estrangers britànic ha defensat que «la nostra política sobre Gibraltar no ha canviat i és coherent amb la nostra política sobre altres territoris d'ultramar. L'autodeterminació és més important que la integritat territorial».

Una portaveu diplomàtica ha recordat en declaracions a 'The Guardian' que «el poble de Gibraltar ha expressat en repetides ocasions i de forma aclaparadorament majoritària el seu desig de romandre sota sobirania britànica».

IU cap a una gran mobilització a l'octubre per fer dimitir el Govern

Izquierda Unida (IU) està preparant al costat d'altres moviments i organitzacions socials una gran mobilització al mes d'octubre en què insistiran en la seva petició de dimissió del Govern al complet i la convocatòria d'eleccions generals, segons ha anunciat el coordinador federal, Cayo Lara, que descarta un "front comú de l'oposició" perquè ha recordat que L'Esquerra Plural demana l'avançament electoral mentre que altres partits, com el PSOE, limiten les seves exigències a la dimissió de Rajoy i el seu relleu per algú del PP.

"És impossible que el Govern se segueixi mantenint perquè ningú s'ho creu ja, estem muntats en la sospita", ha justificat abans d'avisar que la població no acceptarà "creu i ratlla", va explicar Lara, que considera "impossible" que el Govern de Mariano Rajoy "se segueixi mantenint" al poder després de l'escàndol del 'cas Bárcenas', haver estat "embolicat" en el cobrament de sobresous i muntat en una "orgia de diners".

En una entrevista a Europa Press, ha explicat que el president del Govern "va comprometre's moltíssim" durant la seva compareixença al Congrés per donar comptes del 'cas Bárcenas' i "va comprometre claríssimament el seu futur", de manera que ara ha entrat en un "calvari" del qual no creu que pugui allunyar-se.

Segons la seva opinió, després de l'estiu seguirà incrementant-se "la presa de consciència" dels ciutadans, que "no poden entendre" que el mateix Executiu que els demana austeritat o "estrènyer-se el cinturó" hagi estat implicat en el pagament de sobresous i "muntat en una orgia de diners". "Això no ho pot entendre la gent, s'està posant en qüestió la democràcia", ha denunciat.

Els ciutadans "no poden entendre" que un Executiu els demani austeritat "muntats en una orgia de diners" No obstant això, ha descartat un front comú de l'oposició perquè ha recordat que la seva formació demana l'avançament electoral mentre que altres partits, com el PSOE , limiten les seves exigències a la dimissió de Rajoy i el seu relleu per algú de dins del PP. Cayo Lara ha explicat que per a IU el problema "no és la persona" sinó que són "unes polítiques determinades" que defensen tant Rajoy com el PP al complet, pel que la seva substitució per un altre dirigent popular no és suficient.

O Bárcenas segueix comptant o hi ha pacte secret


El líder de la coalició d'esquerres creu que ara només hi ha dos escenaris possibles, que Bárcenas reveli més dades sobre el presumpte finançament irregular del PP o que hagi pacte "per la porta del darrere" amb l'extresorer popular per acallarle i evitar escàndols.

"Estarem pendents en els dos casos", ha garantit Lara, que creu que Bárcenas no va actuar de forma aïllada per al seu propi benefici sinó que era només "un més de la trama" i "va complir un paper" igual que els seus antecessors al capdavant dels comptes del PP. "Ha treballat en nom de l'interès general de la 'família'. I nosaltres pensem que a més té proves evidents per poder demostrar-ho", ha revelat.

"Si Bárcenas va ordir la trama sense el coneixement de Rajoy, aquest ha de dimitir per ignorant"


És més, el líder d'IU ha defensat que Rajoy, si sosté que Bárcenas va ordir la trama durant anys sense el seu coneixement, ha d'abandonar el Palau de la Moncloa "com a mínim per ignorant", ja que el país "està a les seves mans" i no va ser capaç de detectar que en el seu partit hi va haver algú que va evadir a paradisos fiscals 48 milions d'euros. "Això no se sosté", ha reconegut.

Cayo Lara ha insistit així en la preocupació "molt seriosa" que té IU que s'estigui treballant per buscar mecanismes que evitin que l'extresorer reveli tota la informació amb què compta, cosa que creu que demostren els missatges telefònics intercanviats amb Rajoy, amb què el president tractava de "demanar-li que no expliqui el que sap".

No fer "martingales" judicials

Però a més, ha avisat que la formació -promotora costat d'altres organitzacions de la querella pels anomenats 'papers de Bárcenas'- estarà "molt pendent" dels moviments que puguin fer-se també en el pla judicial i que poguessin portar a la nulida del procés. "Estarem pendents no resulti que vulguin resoldre per la porta de darrere un problema que és latent, punyent i que s'ha de pagar amb responsabilitats polítiques i amb responsabilitats penals si n'hi", ha deixat clar.

En aquest sentit, sobre el desenvolupament de la causa a l'Audiència Nacional, ha apostat per la continuïtat del jutge Pablo Ruz al capdavant del cas i ha demanat que "no es busqui cap tipus de martingala" per intentar que la trama tingui "algun vici de nul·litat". Segons ha recordat, el PP i la Fiscalia "van treballar" perquè el jutge Ruz fos qui portés el cas sabent que estava "transitòriament" a la plaça, de manera que "qualsevol operació" que ara intentin posar en marxa "estarà sota sospita".

Bárcenas va cobrar del PP encara al maig de 2012


Luis Bárcenas, extresorer del PP, va cobrar salaris de la màfia franquista encara en maig de 2012, segons ha revelat el diari El Mundo, que reprodueix una nòmina corresponent al mes (foto). Segons el citat diari, el document demostra que Bárcenas va cobrar del PP després de la victòria electoral d'aquest partit que el va portar al govern, i que mai hi va haver "una indemnització en diferit" ni una liquidació simulat, sinó un contracte laboral "amb un salari de 255.600 euros anuals i les corresponents retencions".

EU denuncia la massificació a les presons de València i Alacant

El diputat d’EUPV-Els Verds Ricardo Sixto, ha demanat al Govern que prenga mesures per a “resoldre els greus problemes de massificació” en dues presons valencianes. Tal com reconeix el Govern central en una resposta a una bateria de preguntes del parlamentari d’esquerres sobre el sistema penitenciari, la presó de compliment d’Alacant compta amb una ocupació actual de 734 presos quan la seua capacitat operativa és de 683 presos i la presó de Picassent (foto) compta amb una ocupació actual de 2.325 presos quan la seua capacitat operativa és de 2.300.

Sixto ha recordat que la massificació d’aquestes dues presons valencianes ha sigut “denunciada reiteradament pels sindicats” i ha instat al Govern a prendre mesures per a evitar aquestes situacions. El diputat d’EUPV-Els Verds en el Congrés ja denuncià el passat febrer el tancament de les unitats de mares de les presons de Fontcalent i Villena.

Bárcenas va cobrar del PP encara al maig de 2012

Luis Bárcenas, extresorer del PP, va cobrar salaris de la màfia franquista encara en maig de 2012, segons ha revelat el diari El Mundo, que reprodueix una nòmina corresponent al mes (foto). Segons el citat diari, el document demostra que Bárcenas va cobrar del PP després de la victòria electoral d'aquest partit que el va portar al govern, i que mai hi va haver "una indemnització en diferit" ni una liquidació simulat, sinó un contracte laboral "amb un salari de 255.600 euros anuals i les corresponents retencions".

A més, la nòmina de l'extresorer desmenteix les paraules de Rajoy en la seva compareixença al Congrés, en què destacava que Bárcenas "no estava en el partit" quan ell va arribar a la presidència del Govern.

El president del Govern, Mariano Rajoy, va reconèixer el passat dia 1, en ​​compareixença parlamentària, l'error que va cometre en confiar i creure en la innocència de Bárcenas, però va deixar clar que no dimitiria ni anava a convocar eleccions anticipades perquè, segons ha dit, no és culpable del que ha passat.

Bárcenas va complir el passat 27 de juliol un mes a la presó. El 29 de juliol la secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional va ratificar la presó incondicional de l'extresorer, decretada el 27 de juny pel jutge del cas Gurtel, Pablo Ruz, a l'entendre que persistia el risc de fuga, la possible destrucció de proves i la reiteració delictiva.

Sionistes i antisemites cristians contra els musulmans palestins

Netanyahu s'ha reunit amb un sacerdot grec-ortodox feixista i antisemita de Natzaret (foto), que no vol saber res de la comunitat musulmana de la ciutat i impulsa la incorporació a l'Exèrcit dels palestins cristians. Fa només uns anys, poc abans que fos elegit per la Knesset per a la presidència d'Israel el 2007, Shimon Peres va exercir càrrecs importants en els governs de Kadima sota la batuta dels primers ministres Ariel Sharon i Ehud Olmert.

En aquesta època el genocida de Iugoslàvia Javier Solana era el representant de la política exterior de la UE. En un dels seus viatges el polític feixista bajop la xapa socialista es va reunir amb Peres i després de la trobada van fer tots dos unes declaracions a la premsa, declaracions anodines que no donaven molt de joc.

No obstant això, l'endemà la premsa hebrea va publicar unes sucoses paraules confidencials que Solana li havia dirigit a Peres durant la trobada, i que només podien conèixer perquè Peres les havia filtrat deliberadament. Deien més o menys així: "La UE i Israel compartim la necessitat de formar un front comú contra el món musulmà".

És fàcil imaginar-se Peres oa algun dels seus homes telefonant als periodistes israelians i gaudint explicant-los la indiscreció de Solana, que no va arribar a negar l'atribució.

"La UE i Israel compartim la necessitat de formar un front comú contra el món musulmà"


L'anècdota revela que l'autèntic antisemitisme no se circumscriu a les classes baixes que estan més en contacte amb els emigrants musulmans que proliferen a Europa, sinó que afecta també a les classes dirigents incòmodes. Si no, com es pot entendre que Turquia trobi tants obstacles per sumar-se al club europeu? o com s'explica un article que aquesta setmana ha publicat Der Spiegel revelant que en els noranta el canceller Helmut Kohl indici amb la fasxcista Thatcher un pla per fer d'Alemanya a la meitat de la població turca?

Res d'això es planteja no obstant amb els interessos de l'emirat criminal i tirànic de Qatar o la feudal i anacrònica dinastia d'assassins d'Arábia Saudita.

Quan la propaganda del fals antisemitisme contra els sionistes -d'origen indoeuropeu, turc en la seva immensa majoria i ni "jueus" ni de bon tros semites-, ja no funciona, surten els autèntics racistes i mercenaris del genocidi -sunnites wahhabites, cristians i sionistes en antiga aliança secular- sense les seves màscares de víctimes ans d'assassins.

L'assassí Netanyahu, operat amb èxit d'urgència d'una hèrnia umbilical


El primer ministre israelià i criminal de guerra, Benjamin Netanyahu, va ser operat aquesta matinada d'urgència i amb èxit d'una hèrnia umbilical a l'hospital Hadasa Ein Karem de Jerusalem, ha informat avui la seva oficina.

La intervenció, que ha obligat a ajornar la reunió setmanal del consell de ministres, va durar al voltant d'una hora, ha precisat la seva oficina en un comunicat.
Netanyahu va ser sotmès a anestèsia general i va passar dues hores de recuperació, va assenyalar, per la seva banda, l'hospital.

Durant aquest breu període, el ministre de Defensa, Moshe Yaalon, va exercir com a cap de Govern en funcions.

Netanyahu, que previsiblement serà donat d'alt aquesta tarda, havia estat ingressat dissabte a la nit per recomanació del seu metge personal, al qual havia acudit amb molèsties a la zona estomacal.

Terroristes de l'OTAN als cristians sirians: «Convertiu-vos a l'Islam o moriu»

Els mercenaris de l'OTAN a Síria adverteixen als cristians assiris que han fugit d'una localitat del país que si volen tornar, hauran de "convertir-se a l'islam" i que si no ho fan seran assassinats, informa l'Assyrian International News Agency. Terroristes del Front al Nusra aliat a Al-Qaida i finançats per Qatar i Aràbia Saudita van prendre el control de la localitat d'Al-Thawrah i la seva presa, la major del seu tipus al país, el passat mes de febrer.

"També van prendre el control de les tres quartes parts de les instal·lacions on s'albergaven els treballadors de la presa, molts dels quals són cristians assiris", ha afegit l'article.

Únicament van permetre a aquells empleats de la presa que eren musulmans sunnites romandre a la ciutat per continuar mantenint-la operativa: "Tots els musulmans es van quedar allà i si algun cristià vol tornar ha de convertir-se al islam, en cas contrari serà assassinat", va afegir una font citada per l'agència.

Segons l'article, els rebels estan ocupant les seves llars i robant els seus béns, que venen al mercat negre per comprar armes i municions amb els diners obtinguts. En moltes ocasions, els cristians que van haver de marxar a la força ni tan sols van poder recollir les seves pertinences personals.

"Per a la majoria [dels cristians], quedar-se a Síria ja no és una opció viable i abandonar el país, sortint per Turquia o el Líban, també té els seus propis perills", assenyala l'informe.

A mesura que s'agreuja el conflicte a Síria, augmenten el nombre de cristians que fugen en massa de les seves llars per les amenaces, segrestos i assassinats portats a terme pels mercenaris sunnites.