dimecres, 7 de juliol de 2010

1 - 0: Quin cap, els catalans!



EUA i Rússia intercanviaran espies

El científic rus Igor Sutiaguin, que compleix a Rússia una condemna de 15 anys de presó per espionatge, ha acceptat la seva extradició al Regne Unit per ser canviat pels ciutadans russos detinguts als EUA, ha declarat avui l'advocada de Sutiaguin, Anna Stavítskaia: "Sutiaguin ho ha acceptat perquè, en cas contrari, segons va dir, la seva vida estaria tirada a perdre", va comentar l'advocada.

Va afegir que Sutiaguin va demanar transmetre a tots que "no havia comès cap delicte".

El procés va començar el novembre de 2003. Sutiaguin, empleat de l'Institut dels EUA i Canadà adjunt a l'Acadèmia de Ciències de Rússia, va ser acusat de lliurar documentació secreta a Occident.

El 7 d'abril de 2004, va ser declarat culpable "d'alta traïció en forma d'espionatge", i condemnat a 15 anys de presó.

La Policia dels EUA va detenir a finals de juny a deu persones sospitoses d'espionatge. Una persona més va ser detinguda a Xipre. El Departament de Justícia dels EUA va declarar que tots s'enfrontaven càrrecs d'espionatge a favor de Rússia.

Llista tancada

"Els americans han presentat una llista de persones per a l'intercanvi que estarien disposades a canviar pels acusats d'espionatge. Igor està entre ells", ha afegit.

Amb tot, són "tres o quatre noms" els que han estat comunicats a Igor, tot i que "aparentment haurien de canviar onze persones per altres onze".

"Han explicat clarament que, si es nega a una sola persona de la llista, l'acord es trencaria", ha recalcat.

Igor Sutiaguin es va trobar amb la seva mare i el seu germà a la presó de Leforotvo, a Moscou, i serà traslladat a començaments de la setmana que ve a una presó al nord de Rússia, on esperarà un desenllaç.

El reu s'ha trobat amb "representants americans i un general rus, molt probablement dels serveis d'espionatge", ha precisat el germà.

"En la conversa amb Igor va quedar clar que la qüestió ha estat decidida al més alt nivell, molt probablement al nivell dels presidents russos i americà", ha revelat.
http://www.rtve.es/noticias/20100707/moscu-washington-ultiman-acuerdo-judicial-para-deportar-a-presuntos-espias-a-rusia/338830.shtml

"La crisi? Una "catàstrofe natural", diuen els mitjans!"

Alexandra Koronaiou, Professora de la Universitat d'Atenes, ha investigat la manera com el públic percep la crisi a través dels mitjans de comunicació, i la forma en que aquests mitjans parlen de la mateixa. Parla de les seves conclusions amb "l'HD": Quin és el to dels mitjans grecs?: "Aquests presenten la crisi econòmica a Grècia com una catàstrofe natural, caiguda del cel. Fan servir tots els elements de la dramatització (un "malson") i, al mateix temps, afirmen que el poble grec ha d'esperar que les coses vagin a "pitjor que en l'actualitat". La investigació ha revelat que un gran percentatge de la gent, sobretot joves, troba que, en la presentació dels esdeveniments, són silenciades les raons que han provocat la crisi".

Els mitjans no parlen de les alternatives per sortir de la crisi. La qual cosa condueix per tant al públic a creure, d'una banda, que la crisi ha de ser gestionada pel sistema polític actual, el govern, i d'altra banda, que cada un ha de fer front només, els mitjans aborden molt poc la contestació organitzada .

HD .- El tractament de les cadenes públiques i privades és idèntic?
AK-La major dramatització és feta per les cadenes privades. Les públiques presenten la crisi d'una manera més distanciada. A Grècia, els mitjans privats són propietat d'una desena de persones les quals són alhora propietàries d'altres empreses (armadors, empresaris de la construcció). Així doncs aquestes tenen no només cadenes de televisió sinó també ràdios, diaris i revistes setmanals. Les diferències d'opinió entre les cadenes privades són mínimes.

HD .- intenten els mitjans promoure la resignació?
AK-Sí Quan parlen de contestació, de reaccions col.lectives, organitzades o no. Les presenten al final de les notícies com si no fos necessari parlar-ne. Darrerament, insisteixen cada vegada més, que les manifestacions són catastròfiques per al país i que, com més greu és la crisi, més perjudiquen el país.

Juguen encara més amb la culpabilització. No obstant això, quan sobrevenen enfrontaments, els presenten en portada. Juguen amb la por de la gent. L'argument de la culpabilització s'utilitza conjuntament amb el de fomentar la por.

Xina contra les sancions unilaterals a Iran

El portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Qin Gang, va dir ahir que les sancions del Consell de Seguretat de l'ONU contra l'Iran no han de ser elaborades o ampliades intencionalment, quan va comentar les sancions nord-americanes imposades recentment a Iran: "Xina ha notat que els Estats Units i altres parts (l'UE) han imposat unilateralment grans sancions a l'Iran", va dir Qin, en referir-se a les noves sancions aprovades pel president nord-americà, Barack Obama, l'1 de juliol.

Descrites per Obama com les "més enèrgiques" mai aprovades pel Congrés, les noves sancions penalitzen firmes internacionals vinculades a la indústria d'energia de l'Iran, als Guàrdies Revolucionaris o als programes nuclears.

"No fa gaire, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la Resolució 1929. Xina creu que la resolució del Consell de Seguretat ha de ser aplicada completa, seriosa i correctament", va afirmar.

Xina aplicarà seriosament la resolució, va dir el portaveu, i va reiterar la importància del diàleg i de les negociacions per a una solució completa, a llarg termini i apropiada, de la qüestió nuclear de l'Iran.

Qin va dir que les parts corresponents han de continuar treballant per la represa de les converses.

Dempeus pel dret a avortar en hospitals públics

Des de Dempeus per la Salut Pública manifestem la nostra preocupació sobre la posada en marxa de la Llei de l'Avortament. No sols les Comunitats de Navarra i de Múrcia, com un tot, es neguen a aplicar-la, sinó que a Madrid i altres comunitats governades pel PP semblen voler esperar i veure què decideix el Tribunal Constitucional tot i les darreres declaracions de Soraya de Santamaría... Però el PP no es caracteritza, precisament, per la seva coherència, i menys en casos en els que pot recòrrer al Tribunal Constitucional.

Treballa de valent amb tot el que li sotmeten algunes forces que no els acaba d'agradar (generalment, per massa progressita) del que es legisla al Congrés.
I aixó passa perque es lesionin els drets de qui sigui, sempre que no es topi amb la cúria vaticanista ni amb els elements més carques d'aquesta societat (però no se n'escapen en absolut ni els drets de les dones, ni els drets dels pobles). I mentre les Comunitats governades pel PP es fan l'orni, 3 hospitals públics de Catalunya ja han demanat al Departament de Salut practicar avortaments.

Segurament aquesta notícia seria millor si, pel que sembla, els protocols adoptats per la realització d'aquesta pràctica no fossin excessivament burocràtics i massa expulsadors de recòrrer a la sanitat pública... Ja sabem que a la Consellera Geli no li acaba d'agradar que els hospitals públics de Catalunya puguin practicar avortaments a partir del gener del 2011, fins i tot desprès d’oferir formació específica i actualitzada als seus ginecòlegs, i potser per compensar-ho, s'ha inventat una carrera de formalitats massa feixuga per a una dona en una situació difícil.

El fet fonamental a no oblidar, de totes maneres, és que, amb l’entrada en vigor de la nova llei, es reconeix el que és un fet evident: Que els avortaments són un servei sanitari que, des de fa 25 anys, venia assumint la xarxa de clíniques privades autoritzades per la Generalitat. Els hospitals públics n'havien quedat al marge no pas per motius ideològics ni de consciència, sinò per la impossibilitat de poder atendre una demanda que els sobrepassava (més de 26.000 dones l'any passat). Però ara està previst que rebin un finançament addicional, i això pot permetre adequar les plantilles dels hospitals públics, esperant que es faciliti el seu accès a les dones que ho decideixin (tot i que les clíniques privades que fins ara s’han ocupat d’atendre la demanda d’avortaments a Catalunya ja han manifestat el seu malestar).

La consellera de Salut, que no està d'acord en que el sector privat ha de ser subisidiari del públic i no al revès, a més de posar obstacles innecessaris ja s'ha decantat (com calia esperar) per preservar l’activitat de la xarxa privada de clíniques, i tampoc ens ha donat cap sorpresa, coneixent com coneixem les seves prioritats i afinitats.

A més, aprofita la ocasió per posar, ni que sigui temporalment (que ja veurem) un copagament en marxa: Diu que, de forma transitòria, fins al pròxim desembre, les dones que decideixin avortar hauran d’acudir als centres privats i pagar la intervenció, cost que els serà tornat posteriorment. L'excusa formal és que "aquest període és necessari per complir els terminis legals de concurs i acreditació dels centres privats que ara assumiran una funció pública". Però a mí, que vol que els digui, sabent com aposta en ferm la consellera pels copagaments i les privatitzacions, aquesta mesura ens fa molta, molta mala espina...

Més informació a Dones en Xarxa. I veure també a Dempeus, "La incertidumbre rodea a la Ley del Aborto...".

Sergent sionista jutjat per assassinar dues dones

Un sergent israelià, acusat de matar dues dones palestines que agitaven banderes blanques durant l'ofensiva a Gaza en l'hivern 2008-2009, serà processat per assassinat pel sistema de justícia militar, segons ha anunciat aquest dimarts l'exèrcit israelià. Les palestines mortes eren Raya Salma Abu Hajjaj, de 64 anys, i la seva filla Majd, de 35. "Testimonis palestins, desenes de soldats i oficials s'han escoltat durant la investigació per intentar aclarir les discrepàncies entre els testimonis dels soldats i els dels palestins", apunta el comunicat.

Els testimonis palestins parlen de la mort de dues dones que es trobaven amb un grup de civils que agitaven banderes blanques a la zona d'al-Dik Jouhari el 4 de gener 2009.

No obstant això, els soldats, neguen aquesta versió. En concret, el soldat acusat, a qui només se li ha identificat com Sergent Primer S., assegura que va disparar només contra les cames quan creia que la vida de les tropes estava "en situació de risc i no tenia intenció de matar". Gran risc el dels herois sionistes contra banderes blanques i dones desarmades!

"Després de revisar les proves, el fiscal en cap militar ha ordenat que el sergent sigui jutjat per assassinat per un tribunal militar",
apunta el comunicat.

"La decisió està motivada pel fet que els militars van apuntar deliberadament contra una persona que caminava en un grup de persones onejant una bandera blanca sense ser ordenat o autoritzat a fer-ho", afegeix exèrcit.

Palestina: Què simpàtics els assassins!


Una patrulla de l'exèrcit israelià s'enfronta a un expedient, segons recull el diari Haaretz, després d'haver estat difós un vídeo a YouTube, on realitza una coreografia. Els soldats sionistes ballen al ritme de "Tik Tok", de la cantant Kesh, en un carrer d'Hebron, pertanyent a la Cisjordània ocupada. Els sis soldats, vestits amb uniformes i amb les seves armes d'assalt, caminen en un carreró desert i, durant els primers 40 segons del vídeo, se sent una crida a l'oració musulmana, després aquesta crida es silencia i sona la tornada de la cançó.

És llavors quan els soldats es posicionen i realitzen una dansa més o menys sincronitzada, donant salts d'un costat i girant sobre si mateixos. Uns segons més tard, la patrulla s'atura i reprèn el seu ballet.

Més de 160.000 palestins viuen a Hebron, una ciutat gairebé en la seva totalitat sota el control de l'Autoritat Palestina, però uns 600 colons israelians viuen a la zona ocupada per Israel.

El vídeo original, titulat "Els moviments del batalló 50 a Hebron" ha generat un gran enrenou a Internet durant el cap de setmana.

Segons ha declarat un portaveu de l'exèrcit: "Va ser una broma d'un petit nombre de soldats i el cas ara és considerat pels seus superiors". Què divertits i simpàtics són els assassins!

Itàlia: Una autopista plena de calés!

Un camió que portava 2,5 milions d'euros ha bolcat en una autopista al sud d'Itàlia, convertint la carretera en una enorme màquina escurabutxaques que deixava anar monedes sense parar. Tot perquè la porta del darrere del camió es va obrir i van començar a caure les monedes, el que va fer que motoristes i conductors paressin massivament a la carretera per recollir-com si fossin bolets. Abans que arribés la Policia van aconseguir recorger fins a 10.000 euros en monedes d'un i dos euros, que eren transportades des de la Casa de la Moneda italiana als bancs de la zona.

La història i les fotografies han omplert les portades de molts diaris italians, juntament ombrívols articles sobre l'austeritat pressupostària que farà a molts a fer sacrificis.

Un d'ells va resumir el que va passar com "el miracle de les monedes". Per anar a veure aquest 'miracle' la premsa local detalla que s'ha produït una peregrinació durant tota la nit, malgrat el perill de ser atropellat en plena foscor.

Això si, els pelegrins arribaven massa tard: Ja estaven desplegats els guàrdies de seguretat i la Policia realitzant l'exhaustiva tasca de recollir totes aquestes monedes fins a la matinada.

Més sort van tenir els que van passar pel lloc de l'accident -ocorregut a l'autopista A14, que uneix les localitats de Foggia i Bari-, a primera hora de la tarda, quan es van trobar el 'tresor' a punt per ser recollit.

Amb el cotxe ple, es van donar a la fuga, segurs que el seu 'crim' quedarà impune: Al cap i a la fi les monedes no estan numerades, encara que ja s'ha fet una crida a tornar els béns robats.

3 anys de presó per Bartomeu Vicens, d'U.M.

L'ex diputat autonòmic d'Unió Mallorquina, Bartomeu Vicens, ingressà ahir a la presó de Palma, per complir 3 anys de presó, convertint-se en el primer diputat autonòmic balear que compleix condemna per un cas de corrupció. L'empresonament de Vicens, ex portaveu d'UM al Parlament balear i exconseller de Territori del Consell de Mallorca, té lloc després de la condemna ferma dictada dilluns pel Tribunal Suprem referida al "cas Son Oms". La sentència considera provat que el Consell de Mallorca va pagar en la passada legislatura, quan era governat per UM i PP, 12.020 euros al comptable de Vicens -que treballava gratis per l'ex diputat- per un informe plagiat d'internet sobre el valor del sòl en l'illa, el qual no va aportar cap utilitat als interessos públics.

Per aquest motiu, el Suprem condemna a Vicens, que va abandonar el seu escó en el Parlament balear després de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), a 3 anys de presó i sis d'inhabilitació pel delicte de malversació i set anys d'inhabilitació pel de prevaricació.

Altres polítics balears a la presó


Vicens s'ha convertit així en el primer diputat autonòmic balear que compleix una pena de presó per corrupció, encara que en la presó de Palma ja es troben altres polítics balears per delictes econòmics.

En concret, compleixen condemna l'exalcalde d'Andratx del PP Eugenio Hidalgo per una peça del "cas Andratx" de corrupció urbanística, així com l'exdirector general d'Ordenació del Territori del Govern balear (PP) Jaume Massot, també per aquest cas.

Així mateix, és a la presó l'ex regidor del PP de Palma Javier Rodrigo de Santos per un cas d'abusos a menors la pena va ser rebaixada aquest dilluns pel TS de 13 anys i mig a 5 anys, i té també una altra condemna a 2 anys de presó per malversació de fons pendent de recurs.

Tanmateix la presidenta de U.M. i el propi Jaume Matas, ex president i ex ministre del PP, són a la punta de la corrupció generalitzada de la dreta balear i sa burgesia, com és el cas de Fernando Ferré, pare i fill, i el seu imperi hoteler a l'Eivissa dels Matutes.

Contra la prohibició racista del burka

En les darreres setmanes diversos ajuntaments catalans han aprovat mocions per a prohibir l’ús del burka i el niqab als serveis municipals. A nivell estatal, una esmena del PP, instant al govern a prohibir-lo en els espais públics, va ser aprovada el passat 23 de juny amb els vots a favor de CIU. Per això entitats ciutadanes convoquen una protesta, dimecres 14 de juliol, a les 19:30h, davant l'Ajuntament de BCN, "Per la retirada del decret del burka i nikab", denunciant que, al nostre país, la majoria de les mocions han estat aprovades per alcaldies del PSC, assumint completament l’agenda política i el discurs racista dels grups d’extrema-dreta.

Per motius electoralistes, i al mateix temps que s’atribueixen la responsabilitat en el fre d’aquestes forces reaccionàries, ens plantegen una situació de greus conseqüències racistes i d’exclusió. Amb el nou decret simplement es dóna un pas més cap a la criminalització de la comunitat musulmana, sota cobert ideològic del suposat xoc de civilitzacions i seguint l’onada islamòfoba europea.

Aquestes normatives s’emmarquen en un context de crisi econòmica i de greus retallades socials, desviant l’atenció de l’opinió pública cap a problemàtiques inexistents i creant un fals debat. Denunciem la Llei d’estrangeria i les seves successives reformes, cada cop més restrictives, com a marc de tractament del fet migratori. Aquesta nova prohibició és un esglaó més dins de l’escalada de greus restriccions dels drets humans, amb l’exemple recent de la prohibició d’empadronament de les persones estrangeres en situació administrativa irregular a Vic.

Un gran espectacle de la nostra democràcia en el qual la classe política dirigent, en moments de crisi, busca bócs expiatoris, en aquest cas les dones musulmanes.

EL QUE NO ÉS EL DECRET DEL BURKA I EL NIQAB…

- NO és una mesura emancipadora de les dones i una defensa de la seva dignitat, perquè es basa en prohibir l’accés de les dones que porten niqab als serveis bàsics municipals; és una mesura d’exclusió.

- NO és una lluita honesta contra els “símbols que ataquen la dignitat de les dones”: la ciutat està plena de símbols occidentals d’aquest tipus com les publicitats sexistes que exalten la hipersexualització de les dones i nenes, el culte al cos anorèxic o a l’eterna joventut.

- NO és una resposta a un problema de seguretat ni una regulació nova a un buit legislatiu, perquè la identificació personal ja està prou regulada en l’ordenament jurídic vigent.

- NO és una mesura que fomenti la convivència, la participació de les dones en la vida pública ni el camí cap a una societat inclusiva.

- NO és una eina per a contrarestar el pes de la religió en la vida pública: sols cal veure com l’Estat continua subvencionant escoles catòliques que practiquen la segregació de nenes i nens; com la tímida reforma de la llei de l’avortament ha respòs a les pressions de la Conferencia Episcopal... o les opcions de subvenció de l’Església catòlica a la declaració de la renda!

- NO és la resposta a un problema real. Segons el Síndic de Greuges, hi hauria 4 casos de dones amb niqab a Barcelona, sobre una població de més de 1.700.000 habitants.

- NO és una manera de donar suport a les dones a les quals s’obliga a portar qualsevol vestimenta, i de perseguir a aquells que ho imposen.

EL QUE SÍ ÉS EL DECRET DEL BURKA I EL NIQAB…

- Una mesura que sanciona, discrimina, exclou i estigmatitza les dones musulmanes.

- Una instrumentalització del feminisme per justificar una política de restricció de llibertats.

- L’ús del racisme i la xenofòbia com a eina demagògica en temps de crisi econòmica i de greus retallades socials.

- Un pas més cap al racisme i la islamofòbia creixent.

- Una criminalització de les dones que duen niqab, vinculant-les a un imaginari terrorista.

- Un reflex de que l’agenda política l’està marcant la dreta i l’extrema-dreta.

- Una mesura purament electoralista, creant alarma social allà on no hi ha cap debat de tipus social.

- Un signe més de la manca de democràcia: un decret d’alcaldia sense cap mena de debat ciutadà!

*Instem l'Ajuntament a promoure el diàleg amb el col·lectiu de dones
afectades així com amb la resta de la comunitat musulmana en vistes a
garantir el seu accés als serveis públics i a la vida social de la ciutat,
amb peu d'igualtat amb la resta de ciutadans i ciutadanes. Igualment,
emplacem les autoritats i la societat civil en general treballar per una
Barcelona que volem justa, inclusiva, solidària i respectuosa amb la seva
diversitat.

Declaració del col·lectiu immigrant a Catalunya

"L'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals d'Espanya i la catalana a les urnes va projectar un avenç social i polític, sustentat en la tradició democràtica de Catalunya que sempre ha subratllat la importància dels drets i els deures, del saber, de l'educació, de la cohesió social i de la igualtat de drets i oportunitats. El veredicte del Tribunal Constitucional, que ha anul·lat 14 articles i en reinterpretarà uns altres 27, suposa un greu retrocés per a Catalunya i l'Estat espanyol, aprofundint la bretxa social, política i cultural existent, i lesionant així les relacions de reciprocitat entre Estat i Autonomies".

Les dificultats enunciades s'expressen (entre d'altres), en temes tan transcendents com són:
Les competències administratives i fiscals que limiten els recursos per atendre les necessitats socials de la població catalana, especialment dels sectors més vulnerables, entre els que es troba el col·lectiu immigrant.

L'anul·lació del Consell de Justícia de Catalunya com a organisme descentralitzat, limita l'accés de la població amb menys recursos a les instàncies superiors de justícia.

L'eliminació de l'ús preferent de la llengua catalana en els mitjans de comunicació i administració pública, perjudica el nostre col·lectiu ja que li resta la possibilitat d'accedir i utilitzar el català com a llengua comuna i vehicular per a la millora de les seves condicions de vida, ascens social i econòmic.
El col·lectiu immigrant resident en Catalunya a través de les seves entitats manifesta la seva preocupació i desacord en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Per tal motiu convoquem a la manifestació unitària que tindrà lloc el dia 10 de juliol, a les 18 hs. a la cruïlla de Passeig de Gràcia i Diagonal.

Les 26 entitats que han consensuat aquesta declaració: "Esperem la presència dels nostres compatriotes amb les seves banderes, per expressar que Catalunya és una societat que es construeix entre totes i tots".

La Fundació Pere Ardiaca atorga 10 beques

La Fundació Pere Ardiaca atorga 10 beques per als estudiants del curs de postgrau Raons per a la república i el socialisme també per al segle XXI, valorades en 700 euros cadascuna. Les sol.licituds de beca hauran d'estar motivades i fer-se arribar a fpereardiaca@fpereardiaca.org. El Comitè de direcció de la Fundació Pere Ardiaca consultarà a la Direcció del postgrau i ressoldrà abans del 20 de setembre en base als següents criteris: a) Dificultat econòmica acreditada per accedir al curs. b) Trajectòria acadèmica i professional del sol.licitant. c) Trajectòria i projecció en l'activitat sòcio-política i associativa del sol.licitant.

La beca implica el compromís de realització del curs . La no assistència no justificada i reiterada, el no cumpliment del 80% d'assistència, així com el no cumpliment reiterat del donarà lloc a la revocació de la beca.

Raons per la república i el socialisme també per al segle XXI

Eines per a l'anàlisi dels principals problemes polítics, econòmics i socials del nostre temps. Tipus de curs: Diploma de postgrau / Certificat d'extensió universitària de la UB. Organitzen: SIN PERMISO, FUNDACIÓ PERE ARDIACA i GREECS. Lloc de realització: ATENEU ROIG (C / Ciudad Real, 25 de Barcelona). Horari habitual: dilluns i dimecres de 18.30 a 21.40. Directors: Antoni Domènech i Daniel Raventós. Període de preinscripció: 1/6/2010-10/10/2010 Data inici de la docència: 15/10/2010. Data final de la docència: 1/06/2011

Dues línies de reflexió són al darrere de la formulació d'aquesta proposta. D'una banda, la convicció de la necessitat que, en una societat democràtica, la relació de la universitat amb la vida social i econòmica ha de ser de servei públic, cosa que és garantida pel principi d'autonomia. El curs vol ser un pont entre la vida social del nostre país i el món de la recerca i l'ensenyament superior.

De l'altra, la voluntat d'oferir una visió el més interdisciplinària possible dels problemes econòmics i socials del nostre temps. La divisió de disciplines provoca limitacions que es poden resoldre mitjançant el diàleg entre especialistes disposats a atendre arguments clarament i competentment construïts. El trasllat d'aquest diàleg interdisciplinari entre economistes, politòlegs, juristes, filòsofs i historiadors pot ser un servei públic.

L'objectiu del programa és facilitar una formació de persones amb una visió interdisciplinària i àmplia dels problemes econòmics i socials del nostre temps i les competències tècniques necessàries per aprofitar des de la pràctica social els recursos que provenen de la reflexió i la recerca acadèmiques.

Per a més informació i inscripcions:
http://republicaisocialisme.fpereardiaca.org
republicaisocialisme@fpereardiaca.org
Telèfon: 93 511 44 58

L'església belga sospitosa de protegir criminals

L'opinió pública belga es troba més i més desbordada per les dades conegudes sobre les investigacions d'abusos i els intents de l'església per amargar-los, però la posibilitat de que l'arquebisbat hagi amagat dades i informacions policials per protegir-los, incluint les de l'assassí Marc Dutroux, ha posat a bullir l'olla. La Fiscalia de Brussel.les va trobar, durant els registres en l'arquebisbat de Brussel.les-Malines, realitzats al juny, material relacionat amb el pederasta i assassí de joves i nenes Marc Dutroux, condemnat a cadena perpètua. Es van trobar documents procedents d'aquest cas, com "desenes de fotografies" de la exhumació dels cadàvers de les nenes, Julie i Melissa (ambdues de vuit anys), que Dutroux va enterrar al jardí de casa després d'haver-les violat en repetides ocasions i deixar-les morir d'inanició.

Dutroux va ser detingut el 1996 i condemnat el 2004 pel segrest i violació de nou joves i nenes, així com per l'assassinat de quatre d'elles i d'un còmplice.

La Fiscalia va confiscar així mateix "documents relacionats amb la pederàstia, que estaven destinats a la Justícia"; informes entre magistrats centrats en la investigació que "certament no estaven dedicats a l'Església", precisa el diari.

Segons el rotatiu, aquestes "peces judicials confidencials" es van trobar durant els registres, portats a terme el passat 24 de juny al palau episcopal de Malines, dins de la investigació d'un cas d'abús sexual de menors per part de membres de l'Església Catòlica, una operació policial -no els abusos- que va ser qualificada de "deplorable i sorprenent" per Josep Ratzinger.

Interroguen l'ex cap de l'Església belga

El portaveu dels bisbes belgues, Eric de Beukelaer, ha sol.licitat "prudència" davant la revelació: "L'arquebisbat és enorme. No sabem res d'aquests arxius. Ens preguntem d'on vénen aquestes informacions", ha indicat a l'agència de notícies belga, i ha afegit que, en les audiències que van seguir als registres: "Ningú va fer esment d'aquests documents".

D'altra banda, l'ex cap de l'Església Catòlica belga, el cardenal Godfried Danneels (foto)ha prestat declaració davant la Policia Judicial Federal després que el seu domicili també fora registrat en la mateixa operació.

El seu portaveu, Hans Geybels, havia confirmat poc abans que Danneels, arquebisbe de Brussel-Malines fins al desembre de l'any passat, havia de ser interrogat per la policia.

Danneels ha estat acusat, per un sacerdot retirat, de no denunciar els actes de pedofília comesos pel clergat quan ell estava a càrrec de l'Església Catòlica de Bèlgica, des de 1979 fins 2009, per tal de protegir la credibilitat de l'església a compte de la vida dels atropellats per un clergat corrupte i tot poderós davant una llei fins ara corrupte i còmplice, com la mateixa monarquia que la sosté.

A Bèlgica, la preescripción del delicte pedofília (assalt indecent o violació de menors) és de 10 anys, a comptar des que la víctima compleixi la majoria d'edat, pel que els delictes haurien prescrit gràcies a la política encubridora i hipócrita de l'església belga.

A més del domicili de l'arquebisbe a Manila, la policia, que actua per ordre de la Fiscalia de Brussel.les, va registrar tammbién la seu de l'Església en aquesta localitat i la cripta de la catedral.

L'Església belga, contra les cordes

El mateix dia, a la ciutat flamenca de Lovaina, els investigadors van confiscar 475 arxius d'una comissió d'investigació, patrocinada per l'Església, que s'ocupava dels casos de pedofília entre els seus membres.

L'origen d'aquestes cerques és la por dels tribunals de Brussel.les que greus actes de pedofília no siguin reportats a la policia per la comissió d'investigació de l'Església.

Sense deixar de reconèixer la independència del jutge, el ministre de Justícia, Stefaan De Clerck, va criticar els termes d'aquests violacions de les seus de la comissió i la Fiscalia de Brussel.les ha obert una investigació sobre la seva conducta.

La Justícia va colpejar amb aquestes pequisas el cor de l'Església Catòlica belga, enfrontada des de fa mesos als escàndols de pedofília. Una trentena d'investigadors van buscar documents o altres element probatoris que poguessin "donar suport o no" a les acusacions que denuncien "abusos a menors comesos per cert nombre de persones de l'Església", segons va explicar llavors un portaveu de la Fiscalia de Brussel.les, Jean-Marc Meilleur.

Interrogat l'ex arquebisbe belga per casos d'abusos de menors

La policia belga va interrogar, ahir dimarts, com a testimoni a l'ex líder de l'Església catòlica del país, dins d'una investigació sobre les acusacions d'abusos sexuals comesos per sacerdots. El cardenal Godfried Danneels, que va deixar el càrrec al gener després de tres dècades com a arquebisbe belga, ha estat acusat de conèixer els abusos sexuals i no haver fet res per detenir-los.

"Se li va esmentar en almenys 50 arxius com conscient (dels casos d'abusos)", va indicar un portaveu de l'oficina del fiscal de Bèlgica.

Danneels no ha respost en públic a les acusacions i no està acusat de cap delicte. El portaveu de la conferència episcopal del país, Eric De Beukelaer, ha dit que l'Església catòlica belga està disposada a cooperar amb la investigació.

A més s'ha iniciat una inspecció sobre la pròpia investigació, per assegurar que es segueixen les normes adequadament: "Aquest assumpte és tan important que has de comprovar des del principi que els procediments s'estan seguint de manera correcta", va indicar el portaveu de l'oficina del fiscal.

Un comitè eclesiàstic que supervisava les denúncies d'abús sexual sobre nens comesos per sacerdots va ser dissolt la setmana passada, després que la Policia va confiscar tots els seus 475 arxius i l'ordinador del seu president, Peter Andriaenssens.


Els documents es van confiscar durant diversos registres coordinats, en els quals la policia va perforar dues tombes de la cripta de la catedral de Mechelen, al nord de Bèlgica, i va introduir unes càmeres diminutes per comprovar si s'havien amagat documents allà.

Els registres van suposar un altre motiu de xafogor per l'Església catòlica belga, després de la dimissió l'abril del bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, després que admetés haver abusat sexualment d'un nen anys abans.

La seva confessió va provocar una onada de denúncies d'abusos davant la comissió. L'abús de menors és un tema especialment sensible a Bèlgica, on el que es va considerar com la incompetència policial davant l'assassí pedòfil Mark Dutroux va provocar protestes massives en els anys 90.
http://www.reuters.es/article/entertainmentNews/idESMAE6650JH20100706

Acte de proclamació de Ricard Gomà per BCN

Acte de proclamació de Ricard Gomà com a cap de llista d'ICV-EUiA per Barcelona, a les eleccions municipals de 2011. Inici: Dijous, 8 de juliol, a les 18:45 fins a 20:30h. Al C/ Sant Adrià, 30 (cantonada C/ Segre), Recinte Industrial Fabra i Coats. Metro: Sant Andreu (L1). Renfe: Sant Andreu Comtal. Bus: 11, 35, 40, 73, 126, B20 i B22. Tel: 93.301.24.36.

EUPV demana la dimissió immediata de Jose Ripoll

Marga Sanz: “La corrupció esquitxa un Partit Popular absolutament podrit”. La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica ha assenyalat que el registre que s’ha produït aquest matí per part de la Policia Nacional de la Diputació d’Alacant, l’Ajuntament d’Oriola, diverses empreses i el domicili del propi president de la institució provincial, José Joaquin Ripoll: “Són fets gravíssims que mereixen la dimissió fulminant de Ripoll. No es pot permetre ni un segon més aquesta voràgine de casos de corrupció protagonitzats pel PP, sense que no es prenguen mesures de depuració d’immediat”.

Sanz exigeix al PP valencià que abandone “els nivells de desprestigi als que està sometent la política, permetent el manteniment dels seus càrrecs públics de primera línia –com és el cas de Ripoll ara, Fabra o del propi Camps–, mentre estan implicats en casos de corrupció gravíssims”.

Esquerra Unida considera que el PP: “Ja no pot oferir als ciutadans una imatge de transparència i honradesa. Tot el que vegem és un trencaclosques molt ben confeccionat de relacions amb empresaris vinculats a la trama Gürtel, de lligams amb negocis sospitosos, de presumptes delictes de finançament irregular del PP, de concessions a dit, de malversació de fons, de suborn, i d’un llarg etcètera més. El PP està podrit”, critica Sanz.

La dirigent d’esquerres insta al Partit Popular “a no copiar el model que han instaurat en Castelló, amb el president de la Diputació, Carlos Fabra; és a dir, esperem que Ripoll abandone ja al seu càrrec com a mesura de responsabilitat política, al marge del ritme que porte la investigació. Volem una Diputació d’Alacant, a l’igual que la de Castelló, transparent i lliure de qualsevol sospita”.

I.U. vol garanties pels becaris i investigadors

IU, a proposta de l'Àrea de Joventut, presentarà una esmena al projecte de llei de reforma laboral perquè es garanteixin els drets laborals de becaris i investigadors. Izquierda Unida va a incloure entre les seves esmenes parcials al projecte de llei en què s'ha transformat el 'decret' de reforma laboral del Govern -que es debatrà al juliol al Congrés-, una esmena per a garantir les condicions laborals dels becaris i investigadors, un dels col.lectius als que de forma més contundent afecta la precarietat laboral i el treball sense cotització a la Seguretat Social i sense dret posterior a atur.

Aquesta esmena que presentarà el Grup Parlamentari és fruit de l'estreta col.laboració entre l'Àrea de Joventut de IU i la Federació de Joves Investigadors (FJI) per recordar al Govern seus reiterats incompliments electorals cap als becaris i investigadors.

En l'esmena parcial, el contingut precís també s'està estudiant quina fórmula d'encaix pot tenir dins de l'esmena a la totalitat amb text alternatiu que també està preparant IU, es reclama que "els Programes d'Ajuts públiques o privades adreçats a la formació, pràctiques, especialització i/o col.laboració de titulats universitaris o de grau mitjà/superior hauran d'establir la contractació dels seus beneficiaris per part dels centres en què s'adscriguin, mitjançant la formalització d'un contracte laboral, d'acord amb el que estableix l'Estatut dels Treballadors i les modificacions que s'introdueixin en aquest Reial decret llei".

Tot i que s'han produït ja alguns avenços en relació a aquesta matèria des de començament de legislatura -bona part d'ells degut a iniciatives d'Izquierda Unida- les llacunes existents fan que encara sigui molt gran la possibilitat de millora que busca aquesta esmena.

Esther López Barceló, coordinadora de l'Àrea de Joventut d'IU, considera: "És vergonyosa la situació de precarietat i infravaloració a la qual se sotmet als becaris i becàries al nostre país, que no tenen l'adequat marc legislatiu en el qual sustentar-se per defensar els seus drets. Encara que pugui semblar mentida, les condicions de treball, pel que fa a la situació de protecció social i laboral d'aquests professionals qualificats, segueix estant més propera al s. XIX que a una societat que aposta realment per la investigació i el desenvolupament".

L'Àrea de Joventut d'IU coincideix amb les reivindicacions dels responsables de la Federació de Joves Investigadors, per exigir que se'ls reconegui la seva condició de treballadors, ja que "els períodes formatius, de pràctiques, d'especialització i/o de col.laboració de titulats de grau mitjà/superior o universitaris s'han de fer via laboral".

Es dóna la circumstància que la manca de regulació fa que es remunerin en règim de beca els períodes de recerca formatius, d'especialització o col.laboració, tot i que en molts casos els mateixos no vagin associats a cap centre educatiu. La declaració explícita d'aquests motius en un projecte de llei serviria per a reforçar de forma eficaç la lluita contra l'enorme borsa de treball submergit, mitjançant beques existents (150.000 becaris segons estimacions del Ministeri de Treball el 2005) i que s'ha estès en tots els àmbits en els darrers anys.

La desidia del PP tanca el servei metereològic

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha lamentat que la clausura del servei meteorològic del CEAM: “Es produïsca per la mancança de fons i per la desídia que ha mostrat la pròpia Generalitat Valenciana qui ha deixat palès que no sap apostar per un servei importantíssim per a moltes qüestions, entre aquestes, per a la prevenció d’incendis, temes sanitaris i mediambientals”. Torró manifesta que el Consell: “Podria assumir perfectament aquest servei, que hauria de convertir-se en un futur en un servei valencià de meteorologia, tal i com es va comprometre. Resulta imprescindible per a que pugam conèixer de primera mà les condicions meteorològiques al País Valencià”.

El diputat d’EUPV afirma que el CEAM: “És una de les fundacions privades més destacades que té el País Valencià. És trist que desaparega la seua funció com a informador meteorològic i que el Consell no faça res per evitar-ho”, critica.

Torró recorda que la desaparició d’aquest servei meteorològic: “Suposa que la Generalitat ja no puga rebre una informació més completa i gestionada exclusivament des del País Valencià. Aquesta informació va referida, per exemple, a pluges molt fortes que poden desencadenar en inundacions o a onades calor que poden provocar tant riscos d’incendis forestals com efectes de salut en la població”.

La sanitat a Manises privatitzada i degradada

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha qualificat de “gravíssim” que el centre sanitari patisca retalls d’infraestructura i personal: “Els quals no són més que la conseqüència directa de la política que du a terme l’empresa que gestiona l’hospital, la de posar per davant els beneficis empresarials a l’atenció a pacients i treballadors”, critica. Esquerra Unida entén que la Conselleria de Sanitat “no pot tancar els ulls, com fa sempre. Estem parlant d’un gran seguit de despropòsits. Primer el retall de treballadors i treballadores a l’hospital que condueix al tancament de la planta, i després les conseqüències que això suposa: Saturació, mala atenció als pacients i vulneració dels drets de treballadors i treballadores. Tot açò mereix una explicació immediata del senyor Cervera en les Corts Valencianes”.

Albiol a més acusa al Consell “de ser el responsable de que aquestes situacions es dones, perquè és qui promociona, sense que li tremole el pols, la privatització de la sanitat i aquestes són les conseqüències”.

Per a la diputada d’esquerres: “El més greu, si cap, és que les gestores de l’Hospital de Manises, Ribera Salut i Sanitas, mentre realitzen tots aquestos retalls al centre sanitari obtenen beneficis milionaris. Aquesta és la imatge de la Sanitat que vol el PP, la que prioritza els beneficis de les empreses privats sobre l’atenció als pacients i treballadors”, conclou.

Alternativa europea a la criminalització dels usuaris

Serà al setembre quan els partidaris de criminalitzar als usuaris, en defensa dels drets d'autor, intentin tirar endavant l'Informe Gallo que penalitza compartir arxius amb fins no comercials. Davant d'ells un contra-informe impulsat per la socialista Françoise Castex (foto), un text alternatiu que sembla comptar amb el suport de la majoria del seu grup, del grup de l'Esquerra Unitària (EL-PEE), dels Verds i un nombre important de liberals. Els mateixos "grups" que avui han unit les seves forces per derrotar els partidaris d'aprovar l'Informe "ja". La votació haurà d'esperar fins al setembre.

Les proposta alternativa a l'Informe Gallo vol fomentar nous models de finançament de la cultura. S'inclou l'estudi d'una proposta de contribució creativa que li donaria als usuaris el dret a intercanviar obres lliurement.

El producte d'aquesta contribució s'utilizararía per pagar als autors, segons diu el "contra-informe", que en aquest punt fa una referència a la Kulturflatrate, la proposta de tarifa plana de la cultura, tan del gust dels socialdemòcrates alemanys. Potser una "inofensiva" concessió als seus companys El que si fa l'informe és proposar l'elaboració d'estudis empírics, fiables i objectius com a alternativa a aquells en què es va recolzar Marielle Gallo i que han estat àmpliament criticats per ser de "part" (elaborats per la pròpia "indústria cultural"). Altres disposicions (article 24 i 25) pretenen garantir el principi de neutralitat de la xarxa i la protecció de dades personals.

Involucrar els proveïdors de serveis d'Internet per prendre mesures contra les infraccions dels drets de propietat intel lectual, és equivalent a la restricció de l'accés a Internet, sense passar pel poder judicial.

Insisteix l'eurodiputada, Françoise Castex, i ho fa en la mateixa línia del que s'ha expressat en les seves declaracions a Nació Xarxa. A més la contra-proposta de l'eurodiputada socialista demana a la Comissió que no promogui "cap disposició" que permeti als titulars dels drets d'autor violar la privacitat dels presumptes infractors. Considera que "qualsevol mesura que restringeixi el lliure accés a Internet ha de ser competència, únicament, d'un òrgan judicial".

Davant la criminalització dels usuaris que fa l'Informe elaborat per la neofeixista Marielle Gallo, la socialista teixeix una sèrie de propostes amb les que més aviat pretén defensar a l'usuari dels abusos comesos en nom de la propietat intel.lectual. També demana a la Comissió que dissenyi propostes per ajudar les PIMES en les seves litigis relacionats amb els drets de propietat intel lectual:

La Comissió ha de "tenir en compte les dificultats de les PIMES i assumir el principi de" pensar primer a petita escala "sobre la base de la no discriminació

Retreu el fet que la Comissió faci ús en les seves comunicacions oficials del terme "pirateria" com a sinònim de "falsificació" creant així una àrea grisa legal en relació amb el delicte a què es fa referència. Respecte d'això, es pregunta sobre l'exactitud de la paraula "pirateria, i retreu a l'eurodiputada Gallo per designar l'intercanvi no comercial com pirateria, el que ens porta a una criminalització de facto de milions de ciutadans europeus.

És aquí on insta la Comissió a distingir entre els intercanvis no autoritzats amb fins de lucre i l'intercanvi d'arxius no comercials que han de ser, lluny de perseguits, emparats legalment.

El contracte-informe reclama una major participació de la societat civil en l'elaboració de les mesures contra la violació dels drets de propietat intel lectual. Referent a això, critica la manca d'informació sobre la marxa dels grups de treball establerts per la Comissió i demana incorporar més representants dels professionals del Dret i de la societat civil.

A més la contra-proposta demana a la Comissió que garanteixi que els seus esforços en les negociacions multilaterals sobre ACTA no serveixen com a vehicle per a modificar el marc europeu i per tant respecten "el patrimoni comunitari en matèria de propietat intel lectual i els drets fonamentals". A més torna a demanar a la Comissió que informi immediatament al Parlament Europeu i ho faci de manera permanent, "en totes les etapes de les negociacions".

Serà al setembre quan es voti l'Informe (pdf) i Contra-informe. Aquesta setmana el protagonisme ho té la imminent "esprint final" de la Declaració Escrita crítica amb ACTA. El temps s'acaba i els promotors no aconsegueixen el nombre de signatures suficients per convertir la Declaració en la posició oficial del Parlament Europeu, per a això necessiten la meitat de les signatures dels eurodiputats.

Els populars espanyols i una minoria de socialistes se segueixen resistint a signar.

R.U. es desmarca de l'ACTA feixista

El Regne Unit trenca amb la línia dura de l'ACTA i ho fa, a més, advertint a l'UE i EUA del equivocat camí que han escollit. L'encarregat d'anunciar la "bona nova" ha estat un representant del Regne Unit a l'Oficina de Propietat Intel.lectual: "ACTA no ha d'introduir més sancions penals en les lleis de propietat intel.lectual. En el seu lloc, ha de proporcionar un marc per millorar el compliment de la legislació vigent". Aquest moviment del Regne Unit es produeix quan la UE, aprofitant la presidència espanyola, ha adoptat la línia dura dels EUA contemplant amb "tota normalitat" penes de presó per a infraccions que no tenen una motivació directa o indirecta de lucre i que en la actualitat són considerades una simple infracció menor en la majoria de països europeus.

Aquesta "fugida cap endavant" a la criminalització dels usuaris ha alertat al govern britànic que ara no sembla disposat a fer seguidisme de la línia de repressió extrema que defensen EUA i l'UE. Sens dubte, un cop dur per als EUA i l'UE, o part d'ella, i els grups de pressió empresarial que els donen suport.

Probablement s'ha anat massa lluny. Fonts pròximes a un dels dos partits en el govern britànic reconeixen estar alarmats per la vulnerabilitat interpretativa d'alguns esborranys exposats per les delegacions dels EUA, especialment, però també de l'UE -sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero- i Japó.

Segons algunes "propostes" fins i tot escriure a favor de la "pirateria" en un bloc podria ser constitutiu de delicte. "Ells" decideixen el que és "pirateria".