diumenge, 19 de maig de 2013

Blesa, Aznar, Aguirre i la màfia de Miami que es lucraren amb Caja Madrid

Miguel Blesa, banquer espanyol amic de José María Aznar i al capdavant de Caja Madrid durant tretze anys, ha passat unes hores a la presó per haver-se associat a plans fraudulents inspirats per l'expresident Aznar i els seus socis de la màfia cubana de Miami. Se sap avui que, en el desenvolupament dels seus llaços amb Miami -ciutat de la qual va dir quedar "fascinat"- va involucrar a Esperanza Aguirre, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid i prima donna del PP, que va realitzar diversos viatges a la Florida que li van permetre comprometre's amb la màfia feixista local.

Blesa, financer d'èxit per la seva aliança amb la xarxa de capitostos del Partit Popular espanyol, va dirigir la compra per part de Caja Madrid del City National Bank of Florida, pel qual es va pagar un sobrepreu multimilionari que va acabar despertant l'atenció de les autoritats judicials.

Entre els conspiradors designats pel jutge encarregat del cas, en una primera etapa de la investigació, va sobresortir la figura de Guillem Martínez Lluch, director de la representació a Miami de Bancaixa, entitat bancària valenciana associada a la figura de José María Aznar.

És conegut com Aznar va construir des dels anys 90 una aliança amb la Fundació Nacional Cubano Americana i el seu cap, l'oficial de la CIA Jorge Més Canosa, que amb la seva generositat va ajudar al feixista i genocida d'Iraq espanyol a construir uns saborosos fons per a la seva campanya electoral.

La designació de Lluch com a còmplice de la colossal estafa es va recolzar llavors sobre els negocis sulfurosos de l'empresari Francisco Correa (cas Gürtel) qui manejava personalment a l'entitat bancària de Miami comptes de diversos polítics i, segons testimonis, presumia de la seva amistat amb José María Aznar i el PP per obrir les portes millor tancades.

Enregistraments de converses telefòniques confirmen els llaços de Correa amb la parella Alejandro Agag i Ana Aznar, filla de l'expresident del Govern. A la Florida, va viure també el financer Juan Villalonga, amic íntim de José María Aznar. El seu nom apareix en una d'aquestes converses

Caja Madrid va destinar més de 1.000 milions d'euros al desenvolupament dels seus projectes bruts a la Florida, ia la compra del City National Bank of Florida, a costa d'un enorme forat i comissions de Blesa de 100 milions d'euros.

L'ALIANÇA AMB LA XARXA DE MAS CANOSA


Al març de 2009, larepublica.es publicar un comentari sobre les relacions d'Esperanza Aguirre amb la fauna terrorista cubanoamericana de Miami i sobre les ramificacions de la xarxa espanyola a Florida, en què es precisava que "el director de la sucursal de Bancaixa a Miami, una entitat bancària espanyola vinculada a Aznar, és un personatge que entre els seus molts (des) atributs té el d'una estreta relació amb la Fundació Nacional Cubano Americana des de l'època del seu ara mort titular i agent de la CIA nord-americana, Jorge Més Canosa".

El 29 de gener últim, va morir a Bayamón, Puerto Rico, Antonio "Toñin" Llama, terrorista i padrí d'aquesta aliança d'Aznar i el seu clan amb la màfia de Miami, conclosa al novembre de 1995. Llama va organitzar després a Madrid la creació de l'anomenada Fundació Hispano-Cubana, una sucursal de la seva organització a Miami, a la qual es va associar Esperanza Aguirre en les seves manifestacions d'histèria anticubana.

En una foto famosa, presa durant un dels seus viatges a Miami, Aznar s'exhibeix al costat de les seves noves i milionàries amistats: Jorge Més Canosa, llavors cap de la FNCA, i el mateix Llama.

Mas va morir de càncer al novembre de 1997. Però Aznar, agraint la seva generosa amistat, va afavorir l'adquisició pels seus fills, Jorge i Juan Carlos Mas Santos, de la signatura SINTEL, filial de l'estatal Telefónica.

L'operació, pròpiament escandalosa, es va convertir en un megafrau que va provocar la fallida de l'empresa privatitzada i va condemnar a l'atur als seus 1,828 treballadors

Aznar i els seus amics sempre van saber que la Fundació Nacional Cubano Americana, de Miami, entre altres activitats terroristes, va orientar, organitzar i va finançar durant anys les activitats terroristes de Luis Posada Carriles.

Els terroristes wahhabites destrueixen la suposada casa d'Abraham a Síria

Els grups terroristes wahhabites van destruir dissabte la suposada residència del profeta -per a l'Islam- el mític Abraham (paraula sànscrita que significa 'núvol errant'), a la ciutat d'Al-Raqqa, situada al nord de Síria i lloc de peregrinació per a creients i turistes. Els integrants del grup terrorista Front Al-Nusra -agermanat amb Al-Qaida- van atacar i destruir el santuari al poble d'Ayn al-Urous, a Al-Raqqa, després de fer explotar i destrossar una plaça en aquesta ciutat, informa el Comitè de Coordinació Nacional (CCN) de Síria.

El Front Al-Nusra ha anunciat en reiterades ocasions que destruirà tots els llocs sants i històrics a Síria, com ja van fer els mercenaris de l'OTAN a l'Iraq i Líbia, per esborrar les proves històriques de les mentides dels fanàtics fonamentalistes de les tres religions -sionistes, nazionalcatòlics i wahhabites- aliats en l'agressió imperialista.

A principis d'aquest mes, els extremistes wahhabites van atacar així mateix el mausoleu i exhumar la tomba de Hujr ibn Adi, a la ciutat d'Adra, prop de Damasc, la capital, les restes van ser portats a un lloc desconegut.

Hujr ibn Adi va ser un dels companys pròxims al Profeta de l'Islam, l'Hazrat Mohammad, a més d'un ferm seguidor del primer Imam dels fidels xiïtes, l'Imam Ali, i conductor de l'exèrcit dels musulmans a la victòria en diverses batalles crucials.

Fa més de dos anys, Síria ha estat escenari de disturbis perpetrats per terroristes, finançats i dirigits des de l'estranger -l'OTAN i tiranies wahhabites del Golf Pèrsic-, amb la finalitat d'enderrocar el Govern laic del president sirià Baixar al-Assad i explotar els seus recursos, com a l'Iraq, Líbia, Egipte i Afganistan.

PP i PSOE han finançat amb 80.000 euros als feixistes de la 'División Azul'

El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Pere Aragonès ha denunciat que la Germandat nacional de la Divisió Blava rep subvencions de l'Estat. a Germanor ha rebut diners públics any rere any i de forma ininterrompuda des del 2000 fins a sumar 77.390,19 euros. Les subvencions públiques de major quantia es van lliurar entre 2005 i 2010 -en plena crisi/estafa de retallades neoliberals/neonazis-, quan van arribar als 6.697 cada any.

En concret, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat lliurar a aquesta associació un total de 3.579 euros segons una resolució del 14 de desembre de 2012, que va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 22 de gener de 2013.

La denunciada pel diputat Aragonés no és l'única ocasió en què l'agrupació, que reuneix els excombatents franquistes que van ajudar a Hitler durant la Segona Guerra Mundial, rep fons de l'Estat. De fet, i sota l'epígraf "Atenció a persones majors", la Germandat ha rebut diners públics any rere any i de forma ininterrompuda des del 2000 fins a sumar 77.390,19 euros. Les subvencions públiques de major quantia es van lliurar entre 2005 i 2010, quan van arribar als 6.697 cada any.

La polèmica arriba un dia després que aquest dimecres es conegués que la delegada del Govern a Catalunya, María de Luna Tobarra, va homenatjar la Germandat durant la celebració del 169 aniversari de la Guàrdia Civil a Catalunya. Els antics integrants de la 'División Azul' van acudir a l'acte vestits amb uniformes falangistes i van rebre de mans de la delegada un diploma de feixista practicant.

La Germanor nacional de la Divisió Blava, registrada com a fundació cultural privada des de març de 1991, té entre altres objectius recordar i homenatjar "als que van perdre les seves vides, defensant els seus ideals i la seva fe enquadrats en la Divisió Blava". La Germanor també busca establir relacions amb altres organitzacions afins, com la Verband Deutscher Soldaten.

Oriola, capital de la corrupció del franquista PP valencià

Fins a les passades eleccions de 2011 la capital del Baix Segura havia estat un feu invicte dels franquistes del PP, amb alcaldes fatxendes des de les primeres eleccions democràtiques de 1979. A ningú se li escapa que una de les raons que expliquen aquest gir electoral es troba en els tribunals de Justícia. De l’enorme llistat de 141 judicis per corrupció que hi ha oberts actualment contra polítics valencians en actiu, els jutjats de la capital del Baix Segura n’acumulen 43, gairebé una tercera part del total. Això és producte d’una situació inèdita a l’Estat espanyol: totes les corporacions successives del PP local, des de 1987 fins avui, estan esquitxades per la corrupció. Foto: l'alcaldessa corrupta de la ciutat, Mónica Lorente (PP).

La capital del Baix Segura és un exemple extrem dels problemes que assoten el PP valencià: tots els dirigents que han governat des de 1987 estan esquitxats per la corrupció. Amb els seus 90.000 habitants, Oriola és la sisena ciutat en importància del País Valencià. Junt amb Vila-Real és una de les dues úniques poblacions valencianes de gran o mitjana dimensió on les esquerres governen actualment, amb la peculiaritat afegida que l’alcalde, Montserrat Guillén, milita en una formació ecologista.

Dels 12 regidors que el PP té a l’Ajuntament, cinc estan immersos en diversos processos judicials heretats dels seus governs anteriors. L’actual portaveu, diputada provincial i antiga alcaldessa de la ciutat, Mónica Lorente, seurà al banc dels acusats després que el novembre passat un jutjat li obrís judici oral per prevaricació, malversació de fons públics i falsificació de documents. Quan manava va recórrer a una constructora propietat d’un familiar polític de la presidenta del PP local per reformar la plaça d’una pedania. Ni tan sols va molestar-se a manegar primer el concurs: les obres van executar-se abans que foren adjudicades i que se signés el contracte.

Tanmateix, això és només l’aperitiu del que li espera. Lorente també apareix com imputada en la peça que va suposar el punt de partida de cas Brugal. Se l’acusa dels delictes de prevaricació, revelació d’informació privilegiada, activitats prohibides a les autoritats, tràfic d’influències i frau en l’adjudicació del contracte per a la recollida de brossa de la ciutat. També hi apareixen com a imputats per altres delictes David Costa, José Manuel Cutillas i Araceli Vilella. La direcció del PPCV d’Alberto Fabra mira cap a un altre costat, com sempre, i això que els regidors imputats estan en l’oposició. Ni tan sols ha tingut el detall de decència d’apartar l’exalcaldessa de la comissió que presideix a la Diputació.

Nissaga de corruptes


Lorente només va gaudir d’una legislatura manant a l’Ajuntament. Precisament, va erigir-se com a cap de llista per esmenar la taca deixada pel seu predecessor, Jose Manuel Medina, que venia de governar durant tres legislatures. L’any 2006, el jutge va imputar-lo, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, per ni més ni menys que 30 casos de corrupció derivats de la seva gestió urbanística i comptable. Les irregularitats engloben delictes com malversació de diners públics, falsedat documental, tràfic d’influències i prevaricació, i també afecten quatre exregidors del govern de Medina, tres exassesors seus i cinc empresaris locals.

El cas llangueix als tribunals com una versió local de l’etern judici que se segueix contra l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. En aquest cas, va ser un defecte de forma el que va permetre que, l’any 2010, els advocats de la defensa forcessin que la instrucció tornés al seu punt de partida.

Oriola ha tingut 3 alcaldes del Partit Popular:
* Luis Fernando (PP) fou condemnat a 4 anys de presó per quedar-se amb 49.000 euros de la donació d'unes monges.
* José Manuel Medina (PP) ha estat condemnat a 7 anys d'inhabilitació per prevaricació.
* Mònica Lorente (PP), actual alcaldessa, està imputada pel cas Brugal i per adjudicar el contracte d'una obra després d'inaugurar. Gairebé la meitat dels seus regidors estan sent investigats.

Nuet planteja l'insubmissió a la LOMCE i a CiU "desfer el camí de les retallades"

En declaracions en el marc de la clausura de la 2a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove, el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha valorat que la cimera convocada pel president Mas contra la ‘Llei Wert’ només serà positiva si aborda globalment els problemes de l’educació pública però també les retallades tant del govern central com de la Generalitat, i es té en compte a la comunitat educativa. Nuet exigeix la dimissió de Wert i Rigau com a responsables de les polítiques reaccionàries en Educació

Perquè la cimera sigui alguna cosa més que “la fotografia que busca el govern de CiU”, cal cercar l’acord amb les forces parlamentàries i amb el conjunt de la comunitat educativa, segons ha plantejat Nuet per a qui hi ha uns punts fonamentals a respectar: la llengua, les competències i acabar amb les retallades en Educació.

Per al coordinador general d’EUiA, “el govern del PP no té vergonya, amb la LOMCE es vol carregar un sistema educatiu d’èxit –el model català-, vol acabar amb el sistema públic i vol trencar el país”, ha afirmat. Però ha assenyalat que “la llengua també pateix si hi ha menys recursos i menys professorat” i ha responsabilitzat tant el ministre Wert com la consellera Rigau d’unes polítiques “inadmissibles” per les quals ha demanat la dimissió d’ambdós càrrecs.

El dirigent d’EUiA i diputat al Congrés ha apostat per la insubmissió davant d’aquesta llei: “No s’ha d’aplicar a Catalunya” ha sentenciat. “CiU ha de desfer el camí de les retallades i fer acords de país a través del diàleg polític i social; sinó deixarem d’assistir a cimeres” ha conclòs el coordinador general d’EUiA.

EU demana "el cessament immediat de Sansaloni (PP) per intentar esborrar proves de les seves pràctiques il·legals i inhumanes"

Com a Conseller de Salut de les Illes Martí Sansaloni (PP) ha manat retirar els formularis i circulars que proven que la conselleria dissuadia dels serveis d’urgències a les persones sense targeta sanitària amb cobraments per l'assistència. EU ja ha portat el tema al Congrés i a la Comissió Europea. EU ha donat ordres als serveis jurídics d’estudiar accions "sense descartar la via penal". Foto: Martí Sansaloni i l'apotecari milionari Bauzá.

"El conseller de Salut, Martí Sansaloni, no és tant sols un irresponsable sinó que també és un mentider i un pocavergonya. Ha estat necessari que les seves actuacions irregulars i mancades de qualsevol sensibilitat cap a les persones més desprotegides i necessitades d’atenció sanitària hagin provocat la mort d’un jove immigrant ,perquè ordeni retirar les instruccions il·legals i criminals que havia distribuït en els centres de salut" ha denunciat EU de les Illes Balears en un comunicat, i segueix:

"Les instruccions de pagament que s’havien proporcionat des de la Conselleria i que pretenien evitar, per la via de la coacció econòmica, que els immigrants fessin ús dels serveis sanitaris urgents que no poguessin pagar, han estat retirats i, des de la Conselleria es reclama que per “via d’urgència” es retornin tots els exemplars. D’aquesta manera el conseller Sansaloni tracta d’esborrar les proves de la seva actuació il·legal i inhumana. Segurament pensa que un cop eliminat el “cos del delicte” ens oblidarem del que ha fet fins ara.

Sansaloni havia negat fins ara que es negàs o es cobràs l’assistència sanitària urgent als immigrants. Davant les evidències, va haver de reconèixer que “en alguns casos” s’havien cobrat indegudament les assistències urgents, i que es retornarien les quantitats cobrades. Ara ha quedat plenament demostrat que la decisió de cobrar l’assistència urgent havia partit de la mateixa Conselleria que ho negava, i que era d’obligat compliment per part del personal dels centres sanitaris.

Una persona com Sansaloni no hauria de seguir ni un dia més la front d’una conselleria tant important i tant sensible com és la de Salut. Si no presenta la dimissió de manera immediata, i no sembla tenir voluntat de dimitir, hauria de ser cessat de manera fulminant per part del president del Govern. El que passa és que aquest president és tan mentider com el conseller, que va ser nomenat precisament per la seva docilitat davant les instruccions de presidència, i per no generar “problemes” per aplicar les polítiques irresponsables del Govern de Bauzá, com havien fet en alguna mesura els seus antecessors Castro i Mesquida.

Tampoc del grup parlamentari popular es pot esperar cap gest de dignitat ni cap actuació que tracti d’impulsar l’esclariment dels fets o el canvi de les polítiques dutes a terme des de la conselleria. La portaveu del grup ja s’ha ha apressurat a afirmar que la creació d’una comissió parlamentària d’investigació no és cap prioritat perquè no vol entrar en “jocs polítics” (!) i espera que la “investigació interna” decideixi a quin subordinat carregarà totes les culpes, per tal d’exculpar el conseller i el Govern.

Davant aquest cúmul d’actuacions irregulars, que van molt més enllà d’una possible negligència amb resultat de mort, els serveis jurídics d’EU estan estudiant diverses actuacions jurídiques sense descartar la via penal".

La feixista Marine Le Pen es parteix el cul en caure a una piscina buida

La política nazi francesa Marine Le Pen, de 44 anys d'edat, i hereva del Front Nacional del seu pare es va fracturar l'os sacre de la columna vertebral en caure a una piscina buida. L'accident es va produir el passat cap de setmana, però no s'ha tingut notícia del mateix fins aquest dissabte, quan Le Pen pare ha anat a un míting a la ciutat de Limoges en què estava prevista la participació de Marina i al qual no va assistir, informa el diari 'Le Figaro'.

"La fractura és dolorosa, però no és gens dramàtica", va escriure la presidenta del Front Nacional a través del seu compte de Twitter.

Segons algunes fonts, es tracta d'una "fractura del sacre" a la base de la columna vertebral. De moment, la fatxenda no es pot moure, però continua amb les seves activitats professionals, diu.

L'accident, del qual no s'han ofert més detalls, es va produir el cap de setmana passat, però no s'ha tingut notícia del mateix fins aquest dissabte, quan Le Pen pare ha anat a un míting a la ciutat de Limoges en què estava prevista la participació de Marina, informa el diari 'Le Figaro'. "No ha pogut venir perquè ha estat víctima d'un accident bastant greu que li impedeix moure's. Va caure a una piscina buida i ha patit una fractura de la columna vertebral", ha revelat el veterà polític, que ha reemplaçat la líder de la formació en el que anava a ser el llançament de la campanya per a les eleccions municipals i europees.

La 'Marea Blanca' torna al carrer contra el franquisme rapaç i criminal

La Taula en Defensa de la Sanitat Pública de Madrid ha convocat per aquest diumenge una nova edició de la 'Marea Blanca' contra l'externalització de sis hospitals i quatre centres de salut que planeja el Govern de feixistes i xoriços del PP. La marxa comença a les 12 hores i partirà de Neptú amb destinació a Sol. És la cinquena 'Marea Blanca' de l'any que es realitza en el tercer diumenge de mes.

La nova 'Marea Blanca' es produeix després de la celebració de la Consulta Pública per la Sanitat entre el 5 i el 10 de maig i on van participar on van participar 935.794 persones, de les quals un 99,4 per cent va votar en contra de l'externalització. A part, s'han realitzat dues vagues sanitàries el 7 de maig i dijous passat que han motivat la cancel·lació de 462 operacions i 10.162 consultes, segons les dades de la Conselleria de Sanitat.

La Taula en Defensa de la Sanitat Pública crida a la ciutadania a participar de forma massiva en aquesta manifestació per demostrar al Govern regional la "fortalesa" i "unitat" en rebuig als plans d'externalització. "La Taula en Defensa de la Sanitat Pública de Madrid considera inacceptable el menyspreu del Govern Regional cap a la ciutadania madrilenya que ha demostrat el seu rotund rebuig a les mesures privatitzadores", indica el col·lectiu en un comunicat.

L'externalització és un "saqueig"


Per a la Taula en Defensa de la Sanitat, l'externalització és un "autèntic saqueig a la sanitat pública madrilenya" i que "anteposen" els interessos ideològics amb aquesta fórmula de gestió als "drets i necessitats de la ciutadania". "És un escenari de clar frau democràtic", afegeix a continuació.

A part d'aquesta mesura, critica altres iniciatives del Pla de Sostenibilitat del sistema sanitari regional com l'externalització dels serveis de cuina, bugaderia i neteja, la integració de l'Institut de Cardiologia al Clínic, l'externalització dels serveis no sanitaris al Puerta del Ferro, l'extinció de 26 categories professionals o la transformació de l'Hospital Carlos III en un centre de mitja estada.

Segons el parer d'aquesta plataforma, el conjunt de mesures impulsades per la regió ha tingut nefastes conseqüències laborals i estima que s'han perdut prop de 2.500 llocs de treball públics mitjançant jubilacions, no renovació d'eventuals i "tancament de centres", mentre els diners de la sanitat es perd a les butxaques dels corruptes criminals del PP.

La Taula en Defensa de la Sanitat Pública està formada per moviments ciutadans, col·lectius socials, organitzacions veïnals, professionals sanitaris, sindicats, plataformes i assemblees populars.

Videla, botxí de l'oligarquia feixista, serà enterrat amb deshonor

Les restes del botxí i feixista nazionalcatòlic argentí Rafael Videla, mort als 87 anys a la presó on complia cadena perpètua per genocidi, van ser traslladats aquest divendres la Morgue Judicial del Cos Mèdic Forense de Buenos Aires on se li practicarà l'autòpsia i serà enterrat com el que era: un criminal indecent i covard al servei de l'oligarquia feixista. Foto: Dos feixistes amics i col.laboradors.

El cos del miserable va ser portat en un furgó des del complex penitenciari de Marcos Paz, on estava internat, fins a la morgue porteña, un cop tramitada l'ordre judicial federal que autoritzava el seu trasllat.

Tot i que la família de l'assassí s'ha mantingut en absolut silenci i es desconeix la data i el lloc del seu enterrament, mitjans oficials van confirmar que serà sepultat sense honors, d'acord a l'actual legislació argentina.

Videla, protagonista dels anys del terror de la dictadura militar argentina (1976-1981), va morir aquest divendres, sol i en la presó on complia condemna per crims de lesa humanitat.

La seva mort ha provocat una reacció pràcticament unànime entre els grups de drets humans de l'Argentina, que van saludar la seva condemna i el seu empresonament, encara que no van deixar de recordar que es porta a la tomba valuosa informació que hauria permès avançar en la identificació de víctimes de la repressió nazionalcatólica.

El Govern de Cristina Fernández ha destacat el fet que morís "pres, jutjat per una Justícia de la democràcia i condemnat per genocidi".

Quito investiga matances entre indígenes "no contactats"

El president de l'Equador, Rafael Correa, va anunciar que el seu Govern investigarà si hi va haver negligència per evitar una presumpta matança indígena el març passat a l'Amazònia equatoriana, també va declarar que el Govern estudia mesures dissuasòries davant nous i similars conflictes: "Anem a organitzar una comissió perquè s'investigui si hi va haver negligència [per part de l'Estat en el cas] no hem eludit responsabilitats i es tracta d'un tema molt complex", afirma Correa.

El 5 de març passat, un cap de l'ètnia waorani i la seva dona van morir presumptament atacats prop del mas de Yarentaro (a la província amazònica d'Orellana, aquest) pel clan rival, els Taromenane. Els waorani sostenen que van atacar en represàlia al 29 de març als Taromenane, succés que va deixar 30 morts.

Davant aquesta situació, el relator sobre els Drets dels Pobles Indígenes de l'ONU, James Anaya, va exhortar dijous al Govern equatorià a realitzar una investigació a fons.

El mandatari del país sud-americà va respondre a aquesta petició amb les següents paraules: "Tenim declaracions de l'ONU i de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) assegurant que cal preservar la vida dels no contactats. Jo puc signar un decret ordenant que cal preservar la vida, el problema és com, si són pobles no contactats".

Correa ha reiterat que el conflicte entre indígenes existeix des de fa 20 anys, però va negar que l'explotació petroliera a l'Amazònia equatoriana tingui a veure amb la presumpta matança.

Des de l'abril, el Govern equatorià investiga el lloc dels presumptes fets, però fins ara no ha trobat rastres de la massacre, informa Premsa Lliure.

Els pobles no contactats són pobles originaris que han optat per viure en un aïllament voluntari, rebutjant qualsevol contacte amb representants del govern, empreses d'extracció de recursos naturals i representants de grups religiosos que operen en proximitat dels seus territoris ancestrals.

La majoria dels grups indígenes veuen les companyies petrolieres i de gas, llenyataires, miners i empresaris com "fantasmes de la mort", a causa dels danys que causen en el seu hàbitat, contaminant rius, devastant la flora i fauna, única font de vida coneguda per a ells.

Alguns d'aquests grups, a la zona amazònica d'Equador, Perú, Brasil i Bollivia, són poc coneguts, compten amb pocs individus, i estan en perill imminent d'extinció. Els waorani compten amb uns 2300 habitants i els Taromenane amb uns 200.

Iran executa dos espies del Mossad i la CIA

Dos espies iranians que treballaven per al servei d'intel·ligència israelià, el Mossad, i l'Agència Central d'Intel·ligència, CIA, han estat executats aquest diumenge a l'Iran. Les dues persones, condemnades a mort per la Cort Revolucionària de Teheran, han estat penjades a primeres hores d'aquest diumenge.

L'agent del Mossad, identificat com Mohammad Heidari, és culpable de reunir informació classificada sobre l'Iran per després lliurar-la al Mossad en trobades a l'estranger. Heidari va rebre diners del Mossad a canvi d'activitats d'espionatge, segons informa HispanTv.

L'altre espia, identificat com Kurosh Ahmadi, va ser declarat culpable de proporcionar informació secreta sobre assumptes de l'Iran.

"L'atac israelià contra Síria és un desafiament a Rússia"

En una declaració del Comitè Central del Partit Comunista de la Federació Russa, Guennadi Ziugànov analitza l'atac israelià contra Damasc a la llum del Tractat d'Amistat i Cooperació signat el 1980 entre l'URSS i Síria. I no diu simplement a l'aplicació dels contractes previs sobre armament defensiu sinó al lliurament d'armes defensives al país àrab.

Guennadi Ziugànov: Israel va realitzar fa uns dies diversos cops aeris contra territori sirià. És impossible considerar aquests atacs d'altra manera que com un acte d'agressió contra un Estat sobirà. La Carta de l'ONU qualifica l'agressió com el més greu dels crims contra la pau.

Aquestes accions van ser possibles perquè des de fa anys Tel Aviv ve violant descaradament el dret internacional, deslligant guerres d'agressió contra els Estats veïns i ignorant desfachatadamente les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU amb la continuació de la seva ocupació de territoris àrabs, impedint el retorn de milions de refugiats palestins a les seves llars. Tot això exacerba la tensió a l'Orient Mitjà i obstaculitza la preservació de la pau i de l'estabilitat en tota la regió.

Aquesta política, incloent-hi els atacs contra Damasc, Tel Aviv pot aplicar únicament gràcies al suport incondicional i al ple consentiment de Washington. Això crea en l'agressor un sentiment d'impunitat i l'empeny a cometre noves provocacions, cada vegada més ambicioses.

Això no és casualitat. Estats Units, en la seva recerca de dominació mundial, s'allunya cada vegada més de les modalitats polítiques i econòmiques de la lluita i recorre a la força militar contra els països que no comparteixen els valors occidentals.

Iugoslàvia, Iraq, Afganistan i Líbia han estat blanc d'aquesta política. Síria ha estat designada com la pròxima víctima. Però la resistència heroica del poble no permet la realització d'aquests plans. L'atac israelià contra Damasc no és més que un va intent de salvar l'operació tendent a l'enderrocament del legítim govern de Síria, pla que els principals països de l'OTAN i els seus aliats han vingut aplicant a l'Orient des de fa més de 2 anys a través de mercenaris provinents del món sencer.

Els atacs aeris contra Damasc indiquen l'existència d'una estreta coordinació entre l'exèrcit [d'Israel] i les bandes de mercenaris i terroristes, incloent als combatents d'Al-Qaida. Exteriorment, l'Estat jueu i l'extremisme islàmic són enemics jurats però en realitat podem parlar de la seva interacció.

El Partit Comunista de la Federació Russa condemna fermament la nova escalada de violència i considera a Tel Aviv i els seus clients enterament responsables de les possibles conseqüències desastroses de la intervenció contra Síria.

El Partit Comunista estima que, en virtut del Tractat d'Amistat i Cooperació entre l'URSS i la República Àrab Síria, que data del 8 d'octubre de 1980 i es manté actualment en vigor, el nostre país té dret a prendre les mesures necessàries per protegir la integritat i la sobirania del seu aliat. Donat el suport polític, financer i d'un altre tipus que els països occidentals estan prestant als mercenaris, així com el constant agreujament de les sancions per part de la Unió Europea, Rússia pot aportar a Síria un suport més important mitjançant el lliurament d'armes de caràcter defensiu.

El Partit Comunista estima que Rússia, en la seva qualitat de membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, ha d'exigir que es convoquin reunions del Consell amb vistes a l'adopció d'una resolució que obligui Israel a posar fi a l'agressió contra Síria i els països veïns, en particular el Líban.

És evident que Síria no és la primera ni l'última víctima de l'expansió mundial de l'expansió mundial dels Estats Units i dels seus aliats de l'OTAN. Els esdeveniments d'aquests últims 20 anys demostren que Rússia està també en el punt de mira. Per tant, les fronteres del nostre país passen per les ciutats sirianes, que avui s'han convertit en teatre de aferrissats combats. Rússia no ha d'ignorar la subversió de Washington i els seus satèl·lits contra els nostres aliats i no s'ha de limitar únicament a fer declaracions polítiques i diplomàtiques.

Davant la guerra no declarada desencadenada contra Síria, país amic de Rússia, l'interès a llarg termini de Rússia és aportar una resposta adequada que posi fi a la intervenció militar en els assumptes interns d'aquest Estat sobirà i membre de l'ONU.

Guennadi Ziugànov és Primer secretari del Comitè central del Partit Comuniste de la Federació Russa