dissabte, 5 de novembre de 2011

Cayo Lara: "El debat només a dos és un insult a la democràcia"

El coordinador d'Izquierda Unida Cayo Lara ha lamentat avui que la Junta Electoral Central hagi desestimat els recursos contra el cara a cara televisat entre Rubalcaba i Rajoy i ha dit que aquest debat "a dos és un insult" a la democràcia. Després de participar en un acte electoral en defensa de la sanitat pública a l'hospital Severo Ochoa de Leganés (Madrid), s'ha preguntat de què van a debatre els candidats del PSOE i del PP si un ha retallat molt a nivell de l'Estat i un altre a les comunitats autònomes. Cayo Lara, amb Joan Josep Nuet i Jordi Miralles, seran demà a les 12h a Adrià del Besòs en l'únic mitin en que participarà a Catalunya dins la campanya electoral.

"Es van a tirar a la cara les seves polítiques de retallada quan tots dos són responsables de la desfiscalització que s'ha produït en la hisenda pública?", pregunta Lara, després que el màxim òrgan electoral hagi desestimat la reclamació que han plantejat algunes formacions polítiques, entre elles IU.

I Lara no es dóna per satisfet amb la "compensació" que suposa el debat a RTVE, el dia 9, obert a tots els partits amb grup parlamentari propi al Congrés, un debat en què IU, segons ha assenyalat Cayo Lara, no té decidit encara qui anirà en nom de la formació o si fins i tot podria ser ell mateix.

Primerament, IU està negociant amb els seus socis del grup parlamentari (ERC i ICV-EUiA) quin dels tres serà el que vagi, unes converses en les quals IU està fent valer la seva supremacia en nombre de vots (gairebé un milió el 2008).

Demà a Adrià del Besòs

Demà diumenge, 6 de novembre, a les 12 del migdia, el candidat d’EUiA i número 3 d’ICV-EUiA a les generals per Barcelona, Joan Josep Nuet, i el coordinador federal d’IU i candidat a la presidència del Govern, Cayo Lara, intervindran al míting de campanya que tindrà lloc a la plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs. L’acte el presentarà la responsable local d’Organització d’EUiA i regidora, Irene Aldabert, i també intervindran Mireia Rovira, candidata d'ICV-EUiA per Barcelona, i Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya. Les darreres intervencions seran les de Cayo Lara i Joan Josep Nuet.

En cas de pluja, l’acte es traslladarà a la Biblioteca Font de La Mina (c/ Ponent, 21-25) Sant Adrià de Besòs.

Un mosso, denunciat per vexar en un bar a una funcionària de presons

El bar estava buit. Eren les sis de la tarda del passat dissabte. Dues amigues eren les úniques persones que ocupaven la barra. Un home d'uns 35 o 40 anys va entrar al local i es va situar expressament al costat de les dues noies, fregant-se amb elles. Les noies anaven a la seva i van voler allunyar-se'n. Els fets es van accelerar. El maldestre lligon era un mosso. La jove que es va encarar amb ell també va mostrar la seva: és funcionària de presons. La picabaralla per tan obscè seguici ha acabat finalment en els tribunals.

La cambrera del bar va informar a les clientes que el molest veí de barra no parava de fregar-se els genitals de forma grollera mentre les mirava. Es va produir un xoc. "Ell va ser el primer a ensenyar la placa", recorda Josep, l'amo del celler bar Abuelo del carrer Providència de Barcelona, ​​on tot va passar.

"Em va demanar que les fes fora i jo li vaig dir que només jo exercia el dret d'admissió en el meu local. A més, no s'havia mostrat res respectuós amb les noies", recorda l'amo del bar. La funcionària de presons, una lluitadora experta en boxa i arts marcials, recorda que el policia la va agafar pel coll amb intenció de tirar-del local. "Es va abalançar sobre mi i em va sacsejar", explica la denunciant. "En aquest moment-confessa la jove-, li vaig donar un cop en els genitals per zafarme d'ell". La tensió dins del celler bar Avi va ser en augment.

Josep comenta que l'altra jove, la que anava amb la denunciant, era una noia molt menuda. "Es va espantar i es va ficar dins de la barra, just darrere meu. Va ser ella qui va trucar als Mossos", relata aquest comerciant de Gràcia.

L'actitud del policia-fora de servei-era la d'algú que havia abusat del consum d'alcohol, encara que en la parla gairebé no se li notés, coincideixen els testimonis. El mosso es va retirar un parell de metres i es va dirigir de nou a l'amo del bar, que s'havia interposat entre els dos clients. Llavors li va donar la mà. Li va pagar la cervesa que s'havia pres. Li va repetir diverses vegades el seu nom i li va dir que mai tornaria al seu bar.

"Va marxar-recorda la denunciant-, però als 30 minuts va decidir tornar". La funcionària de presons explica que l'intent del mosso de tornar a entrar a l'establiment va coincidir amb l'arribada de la patrulla que la seva companya havia sol · licitat. "Al veure-la, va evitar entrar i va tractar d'amagar", relata l'experimentada lluitadora.

La patrulla va fer una volta i va trobar al denunciat ocult en un portal. Els agents van comprovar la identitat de l'individu a qui assenyalaven les noies com l'home que havia agredit i vexat a una d'elles.

Fonts dels Mossos d'Esquadra confirmen l'existència d'aquest compromès episodi. La jove va denunciar a l'agent per lesions i vexacions. L'endemà, l'agent va fer el mateix. Va acusar la funcionària de presons d'aquests actes il·lícits.

La lluitadora es pregunta què hauria passat si les dones a les quals el policia s'hagués acostat insinuant no s'haguessin atrevit a encarar. "Nosaltres no ens deixem intimidar, però i si no hagués estat així?", Es pregunta. Ella i la seva amiga van anar al bar després d'arbitrar un partit de bàsquet ia l'espera d'arbitrar un altre. Mai havien anat abans.

El vaticà "profundament irritat" pel tancament de l'ambaixada d'Irlanda

La decisió del govern irlandès de tancar la seva ambaixada al Vaticà ha suposat un dur cop per al prestigi del Vaticà i la secta catòlica que s'enfronta, a més, al repte que altres països segueixin aquest exemple, impulsats pel fet de considerar que les dobles presències diplomàtiques a Roma són molt cares, segons han informat fonts diplomàtiques a l'agència Reuters. El tancament ha portat a les relacions entre Irlanda i el Vaticà, estrets aliats, a un mínim històric després del mal moment que van travessar davant la polèmica generada per les denúncies d'abusos sexuals a començaments d'aquest any de que l'església catòlica va protegir als pederastes. Segons les fonts el Vaticà -és a dir- Ratzinger, està "extremadament irritat".

"Això és una cosa realment dolent per al Vaticà. Tant perquè Irlanda és el primer gran país catòlic a fer això com pel que el catolicisme significa en la història d'Irlanda", ha manifestat una font diplomàtica del Vaticà, que ha parlat sota la condició d'anonimat.

Manca d'ingressos

El Ministeri d'Exteriors irlandès ha explicat per part seva que l'ambaixada s'anava a tancar perquè "no genera contraprestacions econòmiques" i però que, malgrat això, les relacions continuarien a través del seu ambaixador a Dublín.

Malgrat tot, la font de la Santa Seu ha assegurat que el Vaticà estava "extremadament irritat" amb la idea d'equiparar les missions diplomàtiques amb una prestació econòmica, particularment donat el valor del Vaticà per promoure els valors humans.

De fet, després de conèixer la notícia, el primat irlandès, el cardenal Seán Brady, ha assegurat sentir-se en un comunicat "profundament decebut", i alhora ha recordat que Irlanda no tindrà representació al Vaticà "des que es van establir, per primera vegada, relacions diplomàtiques entre els dos estats el 1929".

Brady ha assegurat que la decisió de Dublín demostra "la poca consideració" que té aquest Govern cap a "l'important paper" que exerceix la Santa Seu "en les relacions internacionals".

En declaracions a la Radiotelevisió Irlandesa (RTE), Gilmore ha assegurat que hagués preferit mantenir dues ambaixades a Itàlia, una a Roma i una altra al Vaticà, però ha justificat el tancament pel cost que genera la seva gestió.

Els costos

"És una decisió que hem hagut de prendre amb gran pesar", ha afirmat el cap de la diplomàcia irlandesa, que ha avançat que el tancament permetrà estalviar uns 1,25 milions d'euros a l'Estat.

Encara que aquesta mesura ha estat justificada amb arguments purament econòmics, alguns observadors vol veure un senyal més de les tensions que han dominat les relacions entre el Vaticà i Dublín en els últims mesos.

Aquestes s'han refredat després que el primer ministre irlandès, Enda Kenny, fes el juliol passat al Parlament nacional (Dáil) un atac sense precedents contra les més altes instàncies de l'Església catòlica.

Entre altres acusacions, el "Taoiseach" (primer ministre) va assegurar que el Vaticà ha encoratjat als bisbes d'aquest país a no denunciar els casos de capellans pederastes, i alhora ha advertit al papa que la religió no "dirigeix ​​Irlanda", on impera la llei civil.

Kenny responia així a la publicació d'un informe sobre abusos comesos per sacerdots catòlics en la diòcesi de Cloyne, al comtat del sud de Cork, en què s'acusava els seus dirigents d'obstaculitzar la investigacions de les denúncies i de protegir els seus membres

ICV-EUiA promourà una ILP per evitar la privatització del sistema de Salut


El número 3 d’ICV-EUiA per Barcelona, Joan Josep Nuet, va destacar ahir al matí a Cerdanyola del Vallès la “protesta activa” dels veïns i veïnes de diferents barris, poblacions i ciutats –ha posat d’exemple Bellvitge, Montcada i Reixac i Girona- en defensa dels sistema públic de Salut i contra el tancament dels serveis d’urgències als CAP i de plantes hospitalàries. “El 20-N nosaltres som l’alternativa per a aquesta gent que s’oposa a la privatització sanitària” ha assegurat. Al vídeo, entrevista amb Joan Coscubiela: "Un dels reptes del 20-N és que l'esquerra recuperi les seves essències". El cap de llista d'ICV-EUiA espera aconseguir que el màxim de gent "no s'abstingui i se senti reflectit en nosaltres".

Nuet ha afegit que arreu on governen CiU i el PP s’ha privatitzat serveis sanitaris i s’han retallat prestacions, cas de Catalunya, País Valencià i Madrid. El dirigent d’EUiA i candidat ha acabat demanant a “la gent indignada amb les retallades” que voti ICV-EUiA.

La coalició ha triat Cerdanyola i en concret el CAP de Serraparera per llançar el seu missatge en defensa del sistema públic de Salut –tot i que per la pluja la roda de premsa dels candidats s’ha traslladat a un indret a cobert-. Com ha explicat la candidata número 4 i regidora de Rubí, Marta Riba, la comarca del Vallès Occidental pateix un dèficit en infraestructures sanitàries i els 2 nous hospitals previstos en l’etapa del Govern d’Entesa –a Rubí i a l’àrea de Cerdanyola- “els veiem llunyans”, ha dit Riba, que també ha destacat que la comarca “no ha callat” i s’ha mobilitzat des que a l’estiu van començar a ser efectius els tancaments de CAP els caps de setmana i el trasllat de l’atenció a altres centres. En aquest sentit, la candidata s’ha referit especialment a les lluites en defensa dels CAP a Viladecavalls i Santa Perpètua de Mogoda.

Finalment, el cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha afirmat que les propostes de la coalició en defensa del sistema nacional de Salut tenen rigor i credibilitat, perquè es basen en dades reals i arguments sòlids, són viables i tenen l’autoritat que dóna defensar el mateix al carrer i al Parlament.

Per a Coscubiela, les retallades aplicades en Salut afecten la qualitat de l’assistència a la població i creen atur i ha declarat que las bases de les retallades impulsades per CiU i PP són falses, doncs ni hi ha massa despesa, ni aquesta és descontrolada ni és ineficient, com pretenen les forces de la dreta. Així, el candidat roig i verd ha explicat que la despesa sanitària a Catalunya és de les més baixes de l’entorn: el 5,86% del PIB, mentre a Espanya és del 6,7%. Quant als nivells d’eficiència, els considera alts gràcies en part a l’esforç dels professionals del sector.

D’altra banda, Coscubiela ha criticat l’augment de les llistes d’espera propiciat per les retallades, llistes que en alguns centres s’han doblat de manera discriminatòria segons el nivell adquisitiu dels usuaris. El candidat ha insistit que la política aplicada per CiU està provocant una caiguda de la qualitat assistencial i més atur: “Han aprofitat la crisi econòmica per imposar el seu model d’assegurances privades”.

La proposta d’ICV-EUiA per impedir la privatització de la Salut: presentar una ILP que signifiqui “una barrera legal a la possibilitat que es substitueixi el model públic i posi límits rigorosos a la gestió privada dels centres públics”. El dirigent d’EUiA i candidat ha acabat demanant a “la gent indignada amb les retallades” que voti ICV-EUiA.

La coalició ha triat Cerdanyola i en concret el CAP de Serraparera per llançar el seu missatge en defensa del sistema públic de Salut –tot i que per la pluja la roda de premsa dels candidats s’ha traslladat a un indret a cobert-.

Com ha explicat la candidata número 4 i regidora de Rubí, Marta Riba, la comarca del Vallès Occidental pateix un dèficit en infraestructures sanitàries i els 2 nous hospitals previstos en l’etapa del Govern d’Entesa –a Rubí i a l’àrea de Cerdanyola- “els veiem llunyans”, ha dit Riba, que també ha destacat que la comarca “no ha callat” i s’ha mobilitzat des que a l’estiu van començar a ser efectius els tancaments de CAP els caps de setmana i el trasllat de l’atenció a altres centres. En aquest sentit, la candidata s’ha referit especialment a les lluites en defensa dels CAP a Viladecavalls i Santa Perpètua de Mogoda.

Coscubiela: "Un dels reptes del 20-N és que l'esquerra recuperi les seves essències"
El candidat d'ICV espera aconseguir que el màxim de gent "no s'abstingui i se senti reflectit en nosaltres".

El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals del proper 20-N, Joan Coscubiela, opina que un dels "grans reptes" dels comicis que vénen és que "l'esquerra recuperi les seves essències", que són, segons ell, "la igualtat, l'equitat i la redistribució de la riquesa". D'aquesta manera s'ha expressat Coscubiela durant l'entrevista concedida avui a 8TV, del grup Godó-subvencionat per la Generalitat-, en què ha insistit en la necessitat de convèncer els molts indecisos perquè confiïn en la seva formació.

Com ja havia fet en el míting previ celebrat a Montornès del Vallès, Coscubiela s'ha tornat a dirigir als molts indecisos i ha considerat que la responsabilitat del seu partit és "aconseguir que el màxim de gent no s'abstingui i se senti reflectit en nosaltres ". Per al candidat ecosocialista, un 31% d'indecisos (segons les dades del CIS), poden encara "tot molt" en els resultats finals. Per això, ha indicat que el seu partit haurà de treballar fins a l'últim segon perquè "la gent té ganes de plantar cara".

Coscubiela ha hagut de respondre les preguntes que li han fet la resta de caps de llista per Barcelona. En referència a la de Carme Chacón (PSC) ha negat que hagués dit que PSC i PP són els mateixos tot i que ha afegit que "han votat el mateix en moltes ocasions" referint-se a la reforma laboral, que ha provocat "més precarietat", o la reforma exprés de la Constitució.

Contestant a Duran (CiU), Coscubiela ha defensat l'autonomia de la coalició respecte a Esquerra Unida i ha tornat a reclamar la reforma de la llei electoral perquè no hi hagi l'enorme diferència actual entre el nombre de vots que reben i la seva traducció en escons , "com ha demostrat l'enquesta del CIS", que dóna un tres diputats a Catalunya i 8 a nivell estatal, sis més dels actuals.

Sobre el pacte fiscal, ha reiterat les propostes d'ICV-EUiA en aquest sentit. D'una banda, un "concert solidari" que impliqui "sobirania fiscal" i "solidaritat amb la resta de comunitats encara que amb menys intensitat que actualment", i, d'altra banda, "una reforma en profunditat" perquè "no ens servirà de res tenir més part del pastís fiscal si es redueix el pastís".

Respecte a la independència de Catalunya-l'hi ha preguntat Alfred Bosch d'ERC-, Joan Coscubiela ha defensat que la seva formació és favorable a consultar a la ciutadania amb una pregunta que plantegi tres opcions: autonomia, federalisme o independència.

Papandreu rep la confiança del Parlament a canvi d'un govern d'unitat

El Parlament grec ha donat la confiança que havia demanat el primer ministre Geòrgios Papandreu, encara que per guanyar el suport dels diputats, s'ha compromès a negociar immediatament la formació d'un Executiu d'unitat i fins i tot qui el dirigirà, informa Reuters. Fora, milers de persones han protestat contra les retallades: "Dissabte, em reuniré amb el president de la República per posar-nos d'acord sobre la composició d'un govern de consens i fins i tot per saber qui el dirigirà", ha dit en el seu discurs a última hora de divendres poc abans de la votació. Sembla que Alemanya -i el PP europeu- ha guanyat la guerra de la que parlava la foto ja fa molts mesos.

El primer ministre ha aconseguit més de la meitat dels 300 vots del Legislatiu. El seu grup, el Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok), té 152 escons, però els draconians retalls de Papandreu i la seva proposta de referèndum sobre el pla de rescat a Grècia havien obert bretxes en la unitat del partit i del Govern.

Dijous, després de grans pressions internes i després que la UE i el FMI deixessin el país a la vora de la fallida en suspendre els seus préstecs per la convocatòria del referèndum sobre el rescat, Papandreu es va mostrar disposat a governar amb l'oposició després d'assegurar que el seu veritable fi amb la convocatòria de la consulta - ara suspesa - era el compromís dels conservadors amb el pla d'ajust.

A la primera part del seu discurs, el mandatari ha reiterat aquesta idea i ha buscat la complicitat dels seus a l'assenyalar que "des de fa dos anys el Pasok afronta només els desafiaments heretats de l'anterior govern" i ha defensat el pla de rescat perquè " permetrà a Grècia sortir ràpidament de la crisi sense prendre mesures molt més dràstiques que les preses fins ara".

A més, ha anunciat que parlarà amb "tots els partits" per formar una coalició el més àmplia possible i que està disposat a que sigui un altre qui dirigeixi un Govern "fort", el que segons la seva opinió Grècia necessita per estabilitzar la situació i després convocar eleccions.

Poc abans de la mitjanit, ha començat la votació després d'un torn de rèpliques a Papandreu. En elles, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, ha dit que les eleccions es podrien celebrar a finals de febrer, informa la mateixa agència, segons la qual l'antic rival de Papandreu pel lideratge del Pasok pot convertir-se en els pròxims dies al nou primer ministre d'aquest Executiu de concentració i interí.

Als carrers, milers de persones es manifesten de nou aquest divendres als voltants del Parlament, per protestar contra les retallades draconians que el Govern ha acordat i que seguirà posant en marxa segons el pla europeu. Altres també demanen la celebració del referèndum promès per Papandreu i que aquest mateix divendres l'Executiu ha confirmat que no es durà a terme.

Dura repressió a la "vaga general" dels indignats d'Oakland



Una protesta que va paralitzar el port d'Oakland per demostrar l'abast del moviment Ocupen Wall Street va desembocar en violència quan la policia antimotins va arrestar a dotzenes de manifestants que van irrompre en un edifici vacant, van trencar finestres a la zona cèntrica, van pintar grafits i van provocar incendis.

"Passem d'un moviment pacífic al caos", va afirmar una manifestant, Monique Agnew. Alguns manifestants van llançar trossos de ciment, canelles de metall i bombes casolanes, va dir la policia.

El moviment heterogeni de manifestants que protesten contra el sistema econòmic mundial i la distribució de la riquesa ha cobrat impuls en les últimes setmanes. A Oakland va aconseguir paralitzar un dels ports més actius de la nació al final d'una "vaga general" d'un dia que va provocar manifestacions de solidaritat en diversos punts dels Estats Units.

Milers de persones es van congregar davant del port d'Oakland, el cinquè de major moviment de la nació, durant unes cinc hores de protesta en les que van bloquejar els carrers estacionant els seus vehicles il·legalment.

Veterans a l'atac

Simpatitzants del moviment a Nova York, Filadèlfia, Los Angeles i altres llocs efectuar demostracions en solidaritat amb Oakland, que va esdevenir insígnia del moviment quan un veterà de la guerra de l'Iraq va resultar greument ferit en un xoc amb la policia la setmana passada.

Milers de veterans de les guerres dels EUA es van unir al moviment ocupa Wall Street, destacant que les corporacions contractistes a l'Iraq guanyen tots els diners mentre que les tropes que els van defensar tornen i ara ni tan sols poden guanyar-se la vida.

L'ex-sergent de l'exèrcit, de Seattle, va parlar als manifestants d'ocupats Wall Street i als transeünts a l'avinguda Broadway després de participar juntament amb uns 100 veterans en una marxa cap al parc on es concentra el moviment ocupa Wall Street a Manhattan.

Grans evasors d'impostos

1] Trenta de les 280 majors empreses dels EUA, entre elles General Electric, Verizon i Boeing, no van pagar impostos sobre els seus ingressos en els darrers tres exercicis fiscals, segons informe del col·lectiu Citizens for Tax Justice.

2] Aquestes companyies van obtenir 160.000 milions de dòlars de beneficis abans d'impostos entre 2008 i 2010 però en els tres exercicis van presentar declaracions negatives, la qual cosa els va permetre en alguns casos tenir dret fins i tot a una devolució, segons les conclusions de l'estudi.

3] Citizens for Tax Justice va analitzar a 280 empreses de la prestigiosa llista "Fortune 500", totes elles van registrar beneficis cada any entre 2008 i 2010.

En peu de guerra

Una setmana abans del Dia dels Veterans de Guerra, generacions d'ex-militars, homes i dones nord-americanes van expressar el seu ampli suport pel moviment Ocuppy Wall Street que va començar a mitjans de setembre. "Per 10 anys, hem lluitat en les guerres que han enriquit a l'1%, han ferit la nostra economia i han deixat a la nostra nació amb una generació de veterans traumatitzats i lesionats", va dir un veterà.