dimecres, 3 d’octubre de 2012

El CNT de Líbia confirma que Occident va assassinar Gaddafi

El líder del Consell Nacional de Transició (CNT) de Líbia, Mahmud Yibril, ha responsabilitzat les agències d'intel·ligència occidentals de la mort de Muammar Gaddafi, que "va ser assassinat per elements d'agències d'intel·ligència estrangeres i no pels grups 'revolucionaris' libis, amb la finalitat d'impedir la revelació dels documents que posseïa l'exmandatari, amb els que podria revelar la relació que mantenia amb aparells d'intel·ligència i de seguretat occidentals", ha assenyalat aquest divendres Yibril.

El líder del CNT libi ha confessat que fins ara ningú ha pogut dir amb certesa qui ha estat l'assassí de Gaddafi ni com va morir.

Yibril ha detallat que després de la mort de Gaddafi, el CNT es va posar en contacte amb la Cort Penal Internacional per la demanda de no enterrar el cadàver de l'exdictador per tal d'investigar les causes de la seva mort. Les autoritats del Consell no van acceptar la sol · licitud i van dir que un equip mèdic havia pres proves de teixits i cabells del cos de Gaddafi perquè no quedessin dubtes sobre la seva identitat.

El passat 20 d'octubre, Muammar Gaddafi va ser assassinat a la seva ciutat natal, Sirte, després que el poble fes un aixecament que va durar 8 mesos.

Mukawama discrepa de Hispan TV -iraní- en denominar "revolucionaris" a les bandes de criminals que es van aixecar contra la Yamahiriya, en negar la intervenció terrorista de l'OTAN contra aquest país i en afirmar demagògicament que va ser "el poble" qui va realitzar un "aixecament". No obstant això és important l'acusació que fa un lacai als serveis secrets de l'OTAN, CIA i DGSE, l'assassinat del Líder Gaddafi. És la confirmació del que s'ha dit pels antiimperialistes.

El poble libi està cobrant-se els comptes

Fonts líbies i estrangeres afirmen que comandaments secrets de les forces favorables a la restauració de la Yamahiriya àrab líbia popular socialista i que van ser partidaris del líder assassinat pel servei secret francès, segons últimes informacions, Muammar Al Gaddafi, estan procedint a eliminar sistemàticament a alts oficials militars en la ciutat de Bengasi que van trair a la seva pàtria i al seu líder i es van passar a donar suport a l'agressió de l'OTAN.

El passat 29 de juliol el coronel dels antics serveis secrets de la Yamahiriya Suleiman Bouzraida va ser liquidat a trets. El 10 d'agost va patir la mateixa destinació el general Mohammad Hadiya al Festuri costat de la mesquita a la qual acudia a resar. El 10 de setembre li tocà el torn al coronel de l'Exèrcit de l'aire Badr Khamis al Obeidi.

Aquests atemptats sembren la inquietud en els alts funcionaris que van trair Gaddafi. Els equips de la CIA i el FBI, més els de la DGSE i el MI-9 estan fent esforços per desmantellar el poder de foc de les xarxes gaddafistes recolzades per gran part de la població. És evident que en cas de retirada de les forces de l'OTAN a Líbia es produiria un aixecament popular que escombraria a les bandes d'assassins d'Al-Qaida, Germans Musulmans, monàrquics i corruptes i restauraria un règim independent panàrab, revolucionari i antiimperialista

Un agent francès podria estar darrere de la mort de Muammar Gaddafi

L'ex líder libi Muammar Gaddafi podria haver estat assassinat per un agent dels serveis secrets francesos i les autoritats sirianes haurien estat les que van ajudar a França a trobar el seu parador a canvi de la promesa de limitar la pressió internacional sobre Damasc. Així ho comunica des de Trípoli un periodista del diari italià Corriere della Sera.

http://noticies.sirius.cat/2012/09/un-agent-frances-podria-estar-darrere.html

El portaveu de Defensa del PP al Congrés multat per conduir begut

El portaveu del PP a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats, Vicente Ferrer Roselló, ha estat sancionat pel Jutjat d'Instrucció número 19 de València amb una multa de 900 euros i la retirada del carnet de conduir durant un període de vuit mesos després de ser sorprès per una patrulla de la Policia Local quan conduïa el seu vehicle per una avinguda de la capital valenciana sota els efectes de l'alcohol.

Així consta en una sentència de data d'avui, que reflecteix l'acord assolit entre fiscal i defensa en el qual es va acordar que era innecessària la celebració d'un judici penal i es va mostrar l'adhesió del denunciat, a la qualificació de l'acusació pública, que demanava inicialment una multa de 1.350 euros i un any de retirada del permís de conduir, i que es va reduir finalment en un terç fins als 900 euros més la retirada del carnet per vuit mesos.

D'aquesta manera, queda provat, per reconeixement de l'acusat, que cap a les 00.50 hores del 30 de setembre conduïa un vehicle per l'Avinguda Llevant, amb maniobres en ziga-zaga i canviant contínuament de carril sense cap tipus de senyalització.

Agents de la Policia Local que li van donar l'alto van observar que el conductor presentava símptomes de trobar-se sota els efectes de begudes alcohòliques, per la qual cosa li van requerir que es sotmetés a la prova d'alcoholèmia per expiració d'aire, que va llançar un resultat de 0,82 i 0,84 mil·ligrams d'alcohol per litre espirat d'aire.

Segons s'assenyala en la sentència, el jutge de guàrdia, en els procediments per a l'enjudiciament ràpid de determinats delictes, pot dictar-se sentència de conformitat que redueixi en un terç la pena demanada per l'acusació si, en la mateixa guàrdia, l'acusat mostrés la seva conformitat amb la més greu de les acusacions, sempre que s'hagi presentat escrit d'acusació, que sigui un delicte castigat amb pena de fins a tres anys de presó, multa o pena de diferent naturalesa amb una durada que no excedeixi de deu anys, i que tractant-se de pena privativa de llibertat, la pena sol·licitada o la suma d'elles, no superi, reduïda en un terç, els dos anys de presó.

En aquest cas, el jutge assenyala que concorren els requisits establerts en la legislació, pel que procedeix dictar una sentència de conformitat amb una reducció en un terç de la pena més greu sol·licitada. El jutge entén que és correcta la qualificació formulada per les parts, i conforme a dret la pena sol·licitada.

Ferrer és el tercer diputat de grup popular del Congrés que en els últims anys és sancionat per no superar un test d'alcoholèmia.

Primer va ser l'expresident de Noves Generacions, Ignacio Uriarte, que va dimitir com a vocal de la Comissió de Seguretat Viària i que va acabar condemnat pel Tribunal Suprem, i després el murcià Arsenio Pacheco Atienza, també condemnat a una pena de vuit mesos sense carnet de conduir i una multa de 2.400 euros.

Acusada la filla del fundador de Chupa Chups per defraudar 1.300.000 €

La Fiscalia de Barcelona ha presentat una querella contra l'empresària Marta Bernat Serra, filla del fundador de la marca Chupa Chups, en què l'acusa de defraudar 1,3 milions d'IVA deduint les despeses d'un habitatge de la seva propietat que ella mateixa s'arrendava. En la seva querella, que ja ha estat admesa a tràmit, el fiscal de Delictes Econòmics Francisco Bañeres acusa Marta Bernat d'ordir un "artificiós negoci jurídic consistent en fingir una relació arrendatària amb la seva pròpia vivenda habitual", per la qual va sol·licitar una devolució improcedent de l'IVA de 1,3 milions d'euros.

La querella deriva d'un informe de l'Agència Tributària que va detectar el suposat frau fiscal durant els anys 2006 a 2009 i, per aquest motiu, no va tornar a l'empresària la deducció de l'IVA que sol·licitava.

El ministeri públic acusa d'un delicte contra la Hisenda Pública en grau de temptativa a l'empresària, filla del fundador de l'empresa fabricant dels populars Chupa Chups i que la va administrar amb els seus altres tres germans fins a 2006, quan la van vendre al grup italià Perfetti Van Mell.

Des de llavors, la família va decidir reinvertir els seus guanys per la venda de la confitera en el sector immobiliari i en fons de capital risc a través del 'holding' Bernat Family Office, del qual cada un dels quatre germans controla el 20% del capital.

Segons manté el fiscal en la seva querella, Marta Bernat era propietària de la totalitat d'accions de la mercantil Serrasbu SL, que al seu torn era propietària de la signatura PIBLAT ZONE SL, que a l'octubre de 2006 va adquirir per 9,5 milions més un IVA de 668.500 l'immoble que constitueix el domicili habitual de la querellada i la seva família.

Des de 2006 fins a 2009, l'habitatge va ser objecte d'una sèrie d'obres de condicionament i millora i dotada de tota classe de mobiliari. L'abril de 2009, PIBLAT ZONE S.L. i Marta Bernat van signar un contracte d'arrendament amb prestació de serveis complementaris, en el qual l'empresa es comprometia a cedir l'ús de la casa i atendre les seves despeses de manteniment, neteja, seguretat i reposició d'estris a canvi d'una renda de 13.000 euros mensuals.

D'aquesta manera, afegeix el fiscal, la querellada "aparentava que l'habitatge, que servia d'aixopluc a ella i a la seva família, s'ocupava en el règim previst per a cases rurals, apartaments turístics i altres establiments amb prestacions assimilades a les hoteleres".

D'acord amb la relació jurídica establerta amb la seva pròpia empresa, Marta Bernat es va deduir l'IVA suportat de totes aquelles compres, serveis i subministraments relacionats amb l'habitatge en qüestió produïts durant el període 2006-2009.

"Així, gràcies a aquest simulació contractual, la querellada va evitar situar-se en la posició de consumidor final que li hauria conduït a haver de suportar l'IVA de les seves adquisicions sense possibilitat de deducció com el comú dels ciutadans", sosté en la seva querella el fiscal Francisco Bañeres.

Al marge d'aquesta operació, la querellada va aportar d'altres finques a la seva societat PIBLAT SL que van ser llogades a tercers, però sense aquesta condició d'arrendament de serveis complementaris. D'aquesta manera, afegeix la Fiscalia, la querellada va aparentar subscriure contractes d'arrendament prèviament adquirits per Emesa que destinava al seu ús exclusiu personal: ella i la seva família, per exemple, van gaudir en qualitat de llogaters de l'habitatge de Barcelona que va constituir la seva llar familiar.

Un mecanisme similar a l'empleat per Marta Bernat per evadir presumptament el pagament de l'IVA és el que va utilitzar l'advocat Emili Cuatrecasas, soci principal del bufet que porta el seu nom i que roman imputat per un presumpte frau fiscal de 3,7 milions d'euros arran d'una altra querella presentada per la Fiscalia.


Segons el ministeri públic, per evadir impostos, el cotitzat advocat aparentar presumptament subscriure contractes d'arrendament amb béns prèviament adquirits per una empresa de la seva propietat que destinava al seu ús exclusiu personal: ell i la seva família, per exemple, van gaudir en qualitat de llogaters de l'habitatge de Barcelona que va constituir el seu domicili.

Un Govern portuguès agònic anuncia una brutal pujada d'impostos

El Govern neoliberal portuguès està decidit a estalviar 4.000 milions d'euros des d'ara al 2014 i el ministre de Finances, Vítor Gaspar, ha anunciat aquesta tarda una bateria de mesures recaptatòries que substituiran la polèmica proposta de rebaixar els salaris, àmpliament protestada al carrer (foto del 29-S a Lisboa) i retirada després. Demà hi ha anunciades dues mocions de censura, convocades pel Partit Comunista Portuguès i el Bloc d'Esquerra. I el sindicat CGTP està a punt d'anunciar una vaga general.

Gaspar va informar que es redueixen els mòduls de l'Impost de la Renda, de vuit a cinc, per tal de recaptar més, i va afegir que la taxa mitjana que els portuguesos paguen a l'any passarà del 9,8% al 11%. Els funcionaris i pensionistes, això sí, que havien vist volatilitzar fa un any les seves dues pagues extres, veuran tornar una.

En el fons, els diners que el Govern pretén estalviar són el mateix que amb la mesura protestada i retirada tot i que, segons el ministre de Finances, la naturalesa progressiva de l'Impost de la Renda farà que els treballadors, fet i fet, es quedin una mica millor que amb la baixada general de salaris, que arribava al 7%. La premsa portuguesa comença ja a fer càlculs. El diari Público.pt calcula que, entre unes coses i altres, l'impost pujarà en realitat un 30% i el setmanari Espresso.Pt titula, simplement, "brutal pujada d'impostos".

Gaspar ha afegit que el Govern també seguirà executant un pressupost restrictiu pel que fa a despeses i que té la intenció de taxar les transaccions financeres i crear un impost especial sobre els immobles que valguin més d'un milió d'euros.

El Govern portuguès, doncs, ja ha mogut fitxa. Ara és el torn de l'oposició, que ja va avisar que rebutjaria una nova pujada d'impostos. Demà hi ha anunciades dues mocions de censura, convocades pel Partit Comunista Portuguès i el Bloc d'Esquerra. I el sindicat CGTP, a més, està a punt d'anunciar una vaga general.

Gaspar ha recordat que el país encara viu "moments crítics" i que el proper 8 d'octubre, a Luxemburg, la Unió Europea ha d'aprovar la setena franja del préstec que fa un any i mig va treure a Portugal de la fallida. Una manera de recordar que la troica-que va conèixer aquestes mesures abans que els portuguesos, per cert-vigila de prop els moviments dels portuguesos.

El ministre de Finances va afegir que el país no està en una situació de crisi econòmica sinó d'emergència social. I va assegurar que el Govern tracta, "sense confiar en dreceres ni camins fàcils", de sortir d'un cercle viciós. L'oposició considera el contrari: és la recepta de l'austeritat a convençuts què ha aprimat tant l'economia real del país que aquest es mou, precisament, en aquest cercle viciós del qual Gaspar vol sortir.

La Valenciana Cort PPra de pocavergonyes, xoriços i corruptes

La justícia ha posat en quarantena el PP que dirigeix ​​Alberto Fabra. Amb la imputació de Rafael Blasco per sis delictes, són ja deu els diputats autonòmics imputats per presumpta corrupció. Però a més, un altre centenar de persones, entre polítics del PP, exalts càrrecs, funcionaris i alguns destacats empresaris, apareixen també com a imputats en casos com Gürtel, Brugal, Emarsa, Cooperació, o fins i tot la branca valenciana del cas Nóos o el procés que afecta a l'ex president de la Diputació Provincial de Castelló, Carlos Fabra.

Una situació que amenaça l'estabilitat del PP, especialment al Parlament Valencià, i la del seu líder, Alberto Fabra, el qual ha de dirigir un partit que pateix ja l'erosió provocada pels diferents escàndols. Una de les conseqüències d'aquest deteriorament és la distància que ha marcat la direcció nacional del PP amb la federació valenciana: Mariano Rajoy, abans assidu a venir a València per qualsevol motiu, no ha estat vist per aquesta terra des que va arribar a la presidència el Govern Espanyol.

"La imatge que estem donant a l'exterior és patètica", reconeixia a LV Digital una diputada autonòmica del PP. Només en les Corts Valencianes l'àmplia nòmina d'imputats és material idoni per a l'oposició, que sol airejar regularment els assumptes que afecten a destacats membres d'aquest grup com l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo - imputada pel cas Brugal - o al mateix Blasco , qui presumptament va participar del desviament de sis milions d'euros destinats per a ajudes al Tercer Món.

Altres diputats autonòmics han ocupat alts càrrecs de representació autonòmica, com Milagrosa Martínez, que va ser presidenta de les Corts Valencianes. Altres com Ricardo Costa, exnúmero dos del PP valencià, Vicente Rambla, ex vicepresident de la Generalitat Valenciana o David Serra, estan implicats en el cas del presumpte finançament irregular del PP que dirigia Francisco Camps, com a peça separada del cas Gürtel.

La resistència d'aquests diputats autonòmics imputats a abandonar els seus escons afegeix tensió política a l'actualitat valenciana. Alberto Fabra s'ha mostrat implacable a l'hora de no permetre la presència d'imputats ni en l'administració valenciana ni en la direcció del PP de la Comunitat Valenciana. Però ha reconegut la seva incapacitat per apartar de la cambra valenciana als sospitosos de casos de corrupció des de l'evidència que "l'escó els pertany".

Un dels casos més complexos és el de l'alcaldessa d'Alacant: fonts properes a Fabra afirmen que el president li ha exigit que deixi de ser alcaldessa encara segueixi de diputada autonòmica. Sonia Castedo es resisteix. A més d'aquests, polítics com l'expresident de la Diputació de Castelló, o l'expresident de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, estan sotmesos a investigació, en el segon cas per l'assumpte Brugal. I d'altres exalts càrrecs com Josep Maria Felip, de l'àrea de Cooperació, Jorge Vela, exdirector de l'Institut Valencià de Finances, IVF, o Luis Lobón, exsecretari autonòmic de Turisme, han estat apartats de la Generalitat Valenciana.

Del que no hi ha dubtes és que en els propers mesos i anys la desfilada de polítics del PP davant el TSJ de València i davant jutjats ordinaris serà constant. I paral · lelament s'aniran coneixent més detalls d'uns casos que a més de provocar indignació provoquen, pel contingut de les converses gravades per la policia, vergonya i vergonya.

Fabra té, sobre això, l'enorme responsabilitat de recuperar per al principal partit de la Comunitat Valenciana una imatge que es va perdre el dia en què va esclatar, l'any 2008, el cas Gürtel. Aquell assumpte va apartar de la presidència de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, que per cert encara segueix mantenint el seu escó de diputat autonòmic en les Corts Valencianes, tot i que gairebé mai l'ocupa.

Imputat per desviament de fons el portaveu del PP valencià Rafael Blasco


El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha imputat l'exconseller de Solidaritat i Ciutadania i actual portaveu del PP a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, en la causa que investiga la malversació de fons públics per a ajudes a la cooperació. Blasco ha estat citat a declarar en qualitat d'imputat el pròxim 18 d'octubre a les deu del matí al TSJCV, segons la providència dictada per la magistrada instructora del cas, Maria Pia Calderón, feta pública avui.

10 diputats del PP encausats per corrupció i cobrant a les Corts Valencianes


El PP ja té deu diputats encausats a les Corts Valencianes, després de l'encausament de Rafael Blasco en el cas de les ajudes a les ONG i de Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo, en el cas Brugal. Si Fabra apliqués la doctrina que va propugnar al començament del seu mandat de de tolerància zero amb els encausat per corrupció el PP quedaria en minoria, perdria la majoria absoluta.

El TSJ imputa als dos alcaldes del PP d'Alacant per suborn

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana ha imputat als dos alcaldes del PP d'Alacant, Sonia Castedo, i el seu antecessor Luis Díaz Alperi, pels suposats delictes de suborn, tràfic d'influències i ús privilegiat de informació derivats del tripijoc amb el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat en favor dels interessos del promotor Enrique Ortiz.

Iran necessita "24 hores i un pretext per aniquilar Israel"

Iran necessita només "24 hores i un pretext" per destruir l'Estat hebreu, va declarar aquesta setmana un alt càrrec de la Força Qods, destacament d'elit del Cos de Guardians de la Revolució Islàmica (CGRI). Hoyat l'Islam Ali Shirazi va afirmar que Israel està "a prop de l'aniquilació" i que el seu desig d'atacar l'Iran és una mostra de "desesperació". Els enemics de l'Iran, segons ell, "són ximples i és probable que cometin aquesta tonteria".

Hoyat l'Islam Ali Shirazi, a qui el líder suprem iranià, aiatol·là Ali Khamenei, va nomenar fa un any el seu representant a Qods, va fer aquesta declaració en una entrevista, la primera en 12 mesos, que va concedir al portal de parla persa Jahan News, segons un article publicat ahir a la nit al diari israelià The Jerusalem Post.

Alhora, Shirazi va assenyalar que l'Iran podria derrotar Israel en una guerra de desgast: "Tenim experiència a les guerres de desgast i Israel no sap conduir-les", va dir Shirazi en al·lusió al conflicte bèl·lic de vuit anys que el seu país va mantenir amb l'Iraq, entre 1980-88.

Dirigents d'Israel van manifestar en reiterades ocasions la disposició de llançar un atac preventiu contra l'Iran per frenar l'avanç del seu programa nuclear que, segons les sospites d'Occident, persegueix fins militars, cosa que Iran nega.

En la seva entrevista, Shirazi va desmentir la mort del cap de Qods, Qasim Suleimani, en un atemptat que va tenir lloc a Damasc el 18 de juliol i va costar la vida a una sèrie d'alts càrrecs militars pròxims al president Baixar Assad: "Suleimani no estava a Síria, en aquesta data es trobava a l'Iran", va dir.

La Força Qods, amb un nombre d'efectius que es desconeix, és un destacament secret del CGRI subordinat directament a l'aiatol·là Khamenei i realitza operacions fora de l'Iran, en particular a Síria, segons The Jerusalem Post.

El fascio de Roma multa per menjar un entrepà o beure al carrer

L'alcalde feixista de Roma Gianni Alemano (de l'Aliança Nacional neonazi, sòcia de Berlusconi) prohibeix menjar un entrepà o beure al carrer sota pena de multa que oscil·la entre els 25 i 500 euros. També vol acabar amb els captaires que dormen al carrer, els turistes asseguts a l'escalinata de la Plaça d'Espanya bevent o els viatgers que transformen la Fontana di Trevi en una àrea de pícnic. L'últim any el turisme ha baixat un 10% i, amb l'idiota a l'alcaldia, l'augment anirà in crescendo.

Com a mesura de protesta, un grup de verds i radicals han quedat per menjar un "panino" a la plaça del Panteó. Davant l'estupor dels turistes presents, van ser detinguts i obligats a identificar-se.

L'actual alcalde, que acaba la seva legislatura en uns mesos, està transformant Roma a la ciutat de les prohibicions: de les mesures anti-pernocta, a les adoptades contra la prostitució, contra el tors nu o aquesta contra l'entrepà carrer.

La normativa, en vigor des de dilluns passat, de moment és ignorada majoritàriament, com han comprovat diversos periodistes amb una càmera a la mà recorrent el centre històric de la capital de les màfies.

Una altra curiositat de l'ordenança és que només estarà vigent fins al 31 de gener a la zona que va del Vaticà a Sant Joan del Laterà, i és que la clericalla passa per sobre de tot, fins i tot del feixista Alemano.

Gianni Alemanno

Gianni Alemanno (Bari, el 3 de març de 1958) va ser un polític italià del partit feixista Aliança Nacional i posteriorment després de la fusió del seu partit amb Força Itàlia, forma part de la gran coalició de Força Itàlia, Aliança Nacional i altres partits de dretes anomenada el el Poble de la Llibertat, partit pel qual va concórrer a les eleccions a la ciutat de Roma de 2008. Va ser elegit alcalde de Roma el 28 d'abril de 2008.

La Policia va demanar a Facebook i Google les IPs dels promotors de 'Ocupa el Congrés' #25S

La Brigada d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional va sol·licitar a Facebook i Google que identifiquessin el creador de l'esdeveniment 'Ocupa el Congrés' i dels comptes de correu electrònic creats per a la convocatòria del 25-S. Els policies, proveïts d'un mandat judicial, també volien informació dels usuaris que van penjar un vídeo de la convocatòria a YouTube.

Facebook i Google van facilitar als agents de la Brigada d'Investigació Policial un llistat amb les IPs utilitzades des d'on es van enviar correus electrònics, revelant 50, a més d'un telèfon mòbil associat a un dels correus. Google i Facebook no van aportar més dades dels usuaris i van instar la policia a demanar una comissió rogatòria a través del Departament de Justícia dels EUA o anar al Tractat d'Assistència Legal Mútua.

La Policia també s'hauria dirigit a cinc empreses proveïdores d'accés a Internet (Vodafone, R Cable i Telecomunicacions de Galícia, Jazztel Telecom, Telefónica i Orange) per sol·licitar "totes les dades d'identificació que tinguin als seus arxius sobre els usuaris als quals els van ser assignades les direccones IPs i en concret el telèfon físic associat per a la connexió a Internet".

El món sota amenaça de mort per la geoenginyeria de l'imperi

La geoenginyeria, una nova 'branca' científica que pretén utilitzar la tecnologia per canviar el medi ambient, podria matar milers de milions de persones amb els seus "experiments", finançats per feixistes com Bill Gates. Diversos científics de l'institut Max Plank encenen les alarmes sobre les conseqüències catastròfiques per a la Humanitat.

Promocionada per l'imperialisme feixista com "l'última possibilitat per combatre l'escalfament global" -que encara han de demostrar en els seus origen antropogènic contra els científics que asseguren que aquest és mínim i que el que canvia el clima és l'activitat solar i els raigs còsmics -, l'enginyeria climàtica neoliberal proposa experiments que poden alterar els cicles de pluges ocasionant sequeres i fams i, en conseqüència, milers de milions de morts.

En el curs d'un any el científic David Keith planeja polvoritzar partícules de sofre en l'atmosfera sobre Nou Mèxic per reflectir la radiació solar cap a fora de la Terra per tal de refredar el planeta. Keith gestiona un fons multimilionari d'investigacions per al magnat electrònic Bill Gates, que també ha convocat un equip de lobby científic, que influeix en diversos governs, per experimentar amb el clima a compte dels contribuents, informa la pàgina web 'Morphcity'.

Models volcànics

Els autors d'aquest portal esmenten l'erupció del volcà Pinatubo a les Filipines el 1991, que va emetre 22 milions de tones de diòxid de sofre a l'atmosfera. Un grup de científics de la Universitat Rutgers, als EUA, va aplicar l'exemple d'aquella erupció a la geoenginyeria. Així, en un estudi de 2008 es conclou que en lloc de l'esperat refredament general, algunes regions experimentarien un augment de gasos d'efecte hivernacle i el conseqüent escalfament, tal com va passar en el cas del Pinatubo.

Basat en el model volcànic, els experts prediuen que és molt probable que les injeccions sulfúriques en l'estratosfera, si es realitzen en les zones tropicals o àrtiques, redueixin els monsons asiàtics amenaçant la disponibilitat d'aliments i d'aigua per a milers de milions de persones.

L'efecte advers també inclou l'esgotament de la capa d'ozó, així com la disminució dels recursos fluvials i la humitat dels sòls.

Aquest any, un grup de científics de l'Institut Max Plank a Alemanya en col·laboració amb investigadors britànics, noruecs i francesos van desenvolupar un model de com afectarien al clima els mètodes de geoenginyeria.

En el seu experiment, els científics van quadruplicar el nivell de CO2 en comparació amb els nivells preindustrials com un escenari possible per a finals d'aquest segle. Segons el seu model, l'aplicació dels mètodes d'enginyeria climàtica resultarien en un marcat descens de les pluges (en un 15% per a Amèrica del Nord i Euràsia i en un 20% per Sud-amèrica).

Per al món sencer l'indicador és d'un 5%. Donades aquestes conclusions, els autors sostenen que la geoenginyeria és una aventura destinada a provar teories incompetents o una estafa amb la finalitat de controlar els recursos aqüífers i alimentaris.

The Guardian acusa Rajoy de "tergiversar"

Després del desmentiment fet pel president del Govern, Mariano Rajoy, sobre la imminència -aquest cap de setmana- de la petició de rescat, el britànic 'The Guardian' va sortir al pas aquest dimarts mateix i va publicar un article en què assegura que Rajoy està començant a ser conegut per "tergiversar".

"Rajoy, que s'està fent cèlebre per tergiversar la realitat, ha demanat un retard del rescat fins a les eleccions a la seva regió natal de Galícia previstes el mes vinent", escriu el diari, en referència a les últimes notícies sobre Espanya i l'eurozona.

'The Guardian' també aventura que Rajoy tem que el PP perdi les eleccions si es veu obligat a acceptar un paquet de rescat "humiliant".

La superfície de gel a l'Antàrtic supera el màxim històric de 2006

Els mesuraments satelitals realitzats el 26 de setembre, a l'inici de la primavera austral, indiquen que els gels antàrtics ocupen una superfície de 19,44 milions de quilòmetres quadrats, enfront d'una mitjana de 18,3 milions de quilòmetres quadrats en el període estudiat, de 1979-2000. El resultat supera en més del 5,4% l'anterior rècord que data de 2006.

Cada hivern, l'extensió dels gels marins a l'Antàrtida augmenta en uns 16.000 quilòmetres quadrats, un terç de la superfície ocupada per la República Dominicana. Alhora, els gels a l'Àrtic es redueixen cada estiu a uns 91.600 quilòmetres quadrats, una àrea superior al de Panamà.

La investigadora Sharon Stammerjohn, de la Universitat de Colorado, va assenyalar que tant l'escalfament del clima com el forat a la capa d'ozó contribueixen a potenciar els vents circumpolars al sud. Vents més forts que bufen cap al mar estenen la superfície del gel, a excepció de la Península Antàrtica on els vents del nord empenyen els gels cap al sud.

La llum pujarà un 5% després de les noves taxes

L'expresident de Red Eléctrica de España (REE) Luis Atienza calcula que la factura elèctrica del sector industrial s'encarirà entre un 8% i un 13% quan entrin en funcionament els impostos recollits en l'avantprojecte de reforma energètica aprovat pel Govern, previst per a l'1 de gener. Atienza ha estimat també que l'encariment del rebut de la llum rondarà el 5% per als consumidors domèstics.

A més, ha qüestionat que aquesta reforma serveixi per resoldre el dèficit de tarifa -generat perquè els ingressos del sistema elèctric no cobreixen tots els costos-, perquè considera que podria tractar-se d'una "coartada" per traslladar aquest desfasament als consumidors.

Atienza s'ha mostrat convençut que les elèctriques van a traslladar el 80% dels nous impostos als consumidors i ha apuntat que, de fet, "el mercat de futurs ja s'està anticipant" a aquests encariments.

Així, ha assegurat que amb aquesta reforma el Govern pretén traslladar l'increment de la factura elèctrica "des dels peatges cap al cost de l'energia", amb l'objectiu que l'encariment "aparegui com impostos que paguen les empreses perquè siguin les empreses les que pugen la factura als consumidors".

Atienza ha criticat que la reforma "no forma part d'un full de ruta", sinó que s'ha plantejat "per augmentar els ingressos sense que sembli que els augmenta el Govern".

Moltes de les grans empreses espanyoles compten amb ex polítics de la derechona PP-PSOE-CiU entre els seus "consellers" o "assessors", tot i ni saber encendre la llum, especialment les energètiques, un sector en el qual s'han prodigat aquests fitxatges de premi als serveis prestats pel franquisme governant. El principal 'actiu' que poden aportar són els seus "contactes" durant els seus anys al Govern.

Polítics corruptes col.locats a mamar del negoci

Entre els polítics que col·laboren amb empreses energètiques es troben dos expresidents del Govern. Felipe González és conseller independent de Gas Natural Fenosa mentre que José María Aznar és assessor d'Endesa, elèctrica que va ser privatitzada durant el seu mandat. A més, l'antic cap de l'Executiu del PP és també conseller de New Corporation, l'imperi mediàtic de Rupert Murdoch.

Els expresidents perceben 82.000 euros de l'Estat a l'any en concepte d'assignació vitalícia, encara que les seves activitats privades no contravenen el règim d'incompatibilitats.

L'exministre d'Economia i excomissari europeu Pedro Solbes seu al consell d'administració de la italiana Enel, que, en aquell temps, és el mateix grup empresarial que Endesa, ja que posseeix el 92% de l'elèctrica espanyola. A més, Solbes va entrar també com a conseller del banc britànic Barclays l'any passat.

Com vocal del consell d'administració d'Endesa també figura Miquel Roca, pare de la Constitució exportaveu de CiU al Congrés durant diverses legislatures.

L'actual ministre d'Economia i Competitivitat i expresident de Lehman Brothers a Espanya, Luis de Guindos, era membre del comitè de nomenaments i retribucions d'Endesa, càrrec que va deixar per incorporar-se al Govern.

L'exministre d'Economia, Hisenda i Comerç, Miguel Boyer, ocupa una butaca de conseller a Red Eléctrica, l'empresa encarregada de gestionar el transport elèctric a Espanya i participada en un 20% per capital públic. En aquesta empresa -presidida per l'ex ministre d'Agricultura Luis María Atienza- coincideix amb José Folgado, secretari d'Estat a l'Executiu de José María Aznar, o l'exdiputada socialista Arantxa Mendizábal. Una altra ex política en REE és Maria dels Àngels Amador, exministra de Sanitat i Consum.

El consell de Repsol, des del 2007 amb la representació de Luis Carlos Croissier Batista, ministre d'Indústria i Energia amb Felipe González. Croissier també va ocupar el càrrec de president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de l'Institut Nacional d'Indústria (INI).

Un altre exministre que va treballar per a una energètica va ser Narcís Serra, conseller de Gas Natural des d'abril de 2008 fins al passat mes de desembre. Serra també va ocupar el càrrec de president de Caixa Catalunya fins que l'entitat es va fusionar amb altres caixes catalanes per formar CatalunyaCaixa.

Els polítics també han arribat al consell d'Iberdrola, representats en aquest cas per José Luis Olivas Martínez, expresident del Govern valencià. Olives -que al seu torn ha estat vicepresident d'Enagás i conseller a Abertis Infraestructuras- ocupa una butaca a Iberdrola en representació de Bancaixa, entitat integrada ara en Bankia.

El conseller Mena contracta consultories de convergents

El despatx de Miquel Roca Junyent i el gabinet Infomar 2002 assessoren el departament d’Empresa i Ocupació en el pla Catalunya Emprèn, que defineixen com la «creació d’una nova cultura emprenedora a Catalunya».

Arran dels pactes entre CiU i els populars d’Alicia Sánchez-Camacho, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el març passat una pla anomenat Catalunya Emprèn per ajudar els joves emprenedors catalans. En aquell moment, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena [a la imatge], va explicar que mitjançant Catalunya Emprèn es crearien 100.000 llocs de treball en els propers quatre anys, si bé, de moment, aquest pla tan sols ha donat feina a dues consultories, Roca Junyent Consultoria d’Empreses (RJCE) i Infomar 2002, que són les que han assessorat el departament de Mena per crear el que defineixen com «una nova cultura emprenedora a Catalunya».

En resposta a dues preguntes parlamentàries formulades pel grup socialista, Francesc Xavier Mena confirma que, a través de la Direcció General d’Economia Social del seu departament, es va contractar «una assistència tècnica per a la creació d’una nova cultura emprenedora a Catalunya, amb data juny de 2011, que va ser adjudicada a les empreses RJCE i Infomar 2002», tal com es pot llegir en l’edició de dimarts 2 d'octubre del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.

Per les feines d’assessorament en la redacció del programa de Catalunya Emprèn, el departament de Mena ha pagat 62.540 euros a RJCE i Infomar 2002. De totes maneres, el sorprenent no és l’import de contracte, sinó el fet que, tot i comptar amb un gran nombre de tècnics en plantilla, el departament d’Empresa i Ocupació ha recorregut a dues consultories externes que, curiosament, estan vinculades a destacats convergents.

RJCE està presidida per Miquel Roca, un històric de CDC, i com a apoderat d’Infomar 2002 hi apareix Josep Lluís Argemí, que fa anys va ser portaveu de CiU a la Diputació de Barcelona, tal com recorden treballadors de la institució provincial en una suculenta pàgina web. Una altra empresa de la qual Argemí va ser conseller delegat, STE Consulting, ja va ser contractada pel departament de Treball de la Generalitat a finals de la dècada dels noranta.

En una altra resposta parlamentària a preguntes del grup socialista, el conseller Mena també reconeix que, el maig passat, els únics diputats que tenien el pla Catalunya Emprèn eren els de CiU i del PP català. Precisament, el portaveu del grup popular, Enric Millo, explicava en aquells moments que el pla Catalunya Emprèn era el resultat del Pla Català per l’Ocupació, signat entre el PP i el Govern d’Artur Mas.

Ara caldrà veure si Catalunya Emprèn té continuïtat en el Govern que surti de les eleccions del 25 de novembre i si aconsegueix crear llocs de treball, a banda de donar feina a les consultories que han ajudat a elaborar el seu programa.

Jutgen les vexacions de la GC a un català per no parlar en espanyol

El cas de dos agents de la guàrdia civil denunciats per tracte vexatori i haver vulnerat els drets lingüístics d'un veí de Vilajuïga arriba avui a judici. Simó Colls es va negar a parlar en castellà durant un control en el municipi empordanès i els agents el van denunciar per desobediència i resistència. Colls, doncs, és part denunciant i denunciada d'aquest judici que comença avui a Figueres, i en què la Plataforma per la Llengua ha assumit la defensa de Simó Colls.

La plataforma explica que els fets van passar el 30 de maig, quan en un control rutinari de la guàrdia civil, els agents van exigir a Simó Colls que els parlés en castellà. L'home s'hi va negar, i els agents 'van reaccionar vexant verbalment i físicament l'empordanès'. La guàrdia civil va denunciar-lo i el van acusar d'una falta de desobediència i resistència a l'autoritat. Per la seva banda, Colls també va denunciar les vexacions patides.

La defensa de Simó Colls recorda que la llei garanteix el dret dels ciutadans d'adreçar-se als agents públics en la llengua oficial que decideixin. A més d'assumir la defensa del veí empordanès, la Plataforma per la Llengua també ha dut el cas a l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha formulat una pregunta a través d'eurodiputats catalans per tal que la Comissió Europea es pronunciï sobre casos com aquest.

En un principi, el judici havia de tenir lloc el passat mes de juliol, però la jutgessa el va ajornar després d'acceptar el recurs contra l'arxivament de la denúncia de Colls als guàrdies civils. Avui es reprèn, doncs, en un judici de denúncies creuades.

Persecució nazi des del govern franquista al 25-S

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, a petició de la Policia, va sol·licitar fa quinze dies identificar els titulars de dos comptes bancaris i les persones que van realitzar aportacions econòmiques per "col·laboració amb el 25-S", han confirmat avui fonts jurídiques. La Policia va argumentar al jutge que els encarregats d'obrir comptes corrents tenien un "paper actiu" en l'organització de la manifestació "Envolta el Congrés". I va afegir que "les aportacions" suposaven una forma de col·laboració en cas que es constatés la comissió de delictes.

Fonts jurídiques de l'Audiència van confirmar que el jutge va accedir a la petició de la Policia i, el passat 18 de setembre, va remetre manaments a Triodos Bank i La Caixa amb dues peticions: que s'identifiqués al titular i les persones que hagin procedit a realitzar aportacions econòmiques sota el concepte "col·laboració 25S".

A Internet, dos comptes corresponen a l'organització dels viatges en autocar a Madrid dels manifestants des de diferents províncies espanyoles.

Les esmentades fonts jurídiques han recalcat que la diligència va ser acordada pel jutge Pedraz a l'inici de la investigació sobre promotors de la manifestació del 25-S i una setmana abans que aquesta tingués lloc.

El magistrat ha citat a declarar demà dijous a vuit persones identificades per la Policia com a suposats promotors de la manifestació. És en el marc d'aquestes diligències on va realitzar el manament judicial als dos bancs.

El jutge va citar aquestes vuit persones com imputades en un delicte de l'article 494 del Codi Penal, amb pena màxima d'un any de presó per als que promoguin manifestacions davant del Congrés, quan aquest es trobi reunit i quan s'alteri el seu normal funcionament.

Precisament ahir es va conèixer una altra diligència del jutge en què demanava l'acta oficial del Ple celebrat al Congrés el 25 de setembre, per comprovar si la manifestació va alterar la sessió. Al diari de sessions no es recull cap incidència en aquest sentit.

Sobre els 34 detinguts després de la manifestació, que estan imputats per un delicte contra les institucions de l'Estat, el cas està pendent de recursos a la decisió de la jutge de Madrid d'inhibir a favor del jutge Pedraz, que ja va anticipar al seu moment que considera que la causa no li correspon per no haver indicis del delicte que sí s'aprecia la jutge madrilenya. Si es formalitza un conflicte de competència, resoldria el Tribunal Suprem.