dimarts, 7 de juny de 2011

Hisenda xifra entre 400.000 i un milió el frau de cada un dels Carulla

Un últim informe de l'Agència Tributària xifra entre 400.000 i un milió d'euros la quantitat defraudada per cadascun dels sis germans Carulla, propietaris de la corporació Agrolimen, a través de societats instrumentals amb seu a paradisos fiscals. Segons han informat fonts judicials, Hisenda ha emès un tercer informe en què ratifica les sospites de frau fiscal en l'impost de patrimoni dels Carulla i concreta la quota defraudada, que en algun cas arriba al milió d'euros.

L'informe d'Hisenda atribueix la major quantitat defraudada a Jordi Carulla, que tributa amb la seva dona com a no resident a Espanya i al qual la recerca situa al centre de la trama d'evasió fiscal, per ser l'administrador del complex d'empreses suposadament instrumentals establertes en paradisos fiscals. Segons les conclusions de l'Agència Tributària, els sis germans haurien defraudat presumptament entre 400.000 i un milió d'euros cadascun principalment a través d'una operació de compra-venda d'accions entre societats del grup, algunes amb seu a països amb avantatjosos règims fiscals, l' any 2006.

Aquest clan és l’amo del hòlding Agrolimen, que controla més de 125 firmes arreu del món sense comptar-hi les subsidiàries, entre les quals hi ha Gallina Blanca, Ausonia, els caramels Solano, El Pavo, La Sirena, Biocentury, Jamón de Jabugo, o les cadenes Pans&Company; i Bocatta.

En concret, la família Carulla hauria ocultat a la Hisenda espanyola 61 milions d'euros de guanys de la societat Arbor Invest, que van acabar en mans d'una de les societats suposadament instrumentals, amb seu a Holanda, gràcies a una operació de compra-venda de accions. En el cas que els germans Carulla arribessin a un acord amb Hisenda, haurien de pagar no només la quota corresponent sinó a més una sanció que oscil.laria, d'acord amb la Llei Tributària, entre el 50% i el 62,5% de la quantitat defraudada, més els corresponents interessos de demora.

A la pràctica, els imputats la quota pugés a un milió d'euros, haurien d'acabar pagant a Hisenda almenys 1,7 milions, mentre que els membres de la família amb la quantitat defraudada més baixa haurien d'abonar a l'Agència Tributària 680.000 com a mínim , inclosos els interessos i la sanció. Les conclusions del tercer i últim informe de l'Agència Tributària contradiu els arguments de la defensa dels germans Carulla, que en la seva declaració com a imputats van justificar que aquesta compra d'accions per part de la societat holandesa va ser una reinversió en el grup Agrolimen de la liquiditat obtinguda, atès que el seu mercat d'activitats és més ampli que el de Arbor Invest.

El titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona, ​​que investiga la suposada evasió fiscal dels amos d'Agrolimen i Pan's&Company; està ara a l'espera de l'informe pericial que ha encarregat la defensa dels Carulla sobre les operacions que Hisenda considera sospitoses. Un cop disposi d'aquest contra-informe, està previst que el jutge citi a declarar els perits d'Hisenda i de la defensa perquè ratifiquin les seves conclusions i se sotmetin a les preguntes de les parts. Si es confirmen les sospites de frau fiscal, es mantindria obert el procés penal contra els Carulla, però si els imputats saldar el seu deute amb Hisenda, els podria comportar una atenuant molt qualificada que rebaixaria la seva responsabilitat penal en un possible judici, cosa habitual en aquest tipus de casos.

La investigació sobre Agrolimen, un dels grups empresarials més importants de Catalunya, procedeix d'unes diligències obertes el 2008 per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte contra la hisenda pública, arran de l'anàlisi dels moviments bancaris del banc portuguès Espirito Santo, les seus van ser registrades en 2006 per ordre del jutge Baltasar Garzón.

Els diners de Líbia a Occident, presa dels voltors d'Obama i Sarkozy, causa de la guerra?




El diari The Financial Times ha publicat documents que demostren que el Fons Estatal libi d'Inversions va dipositar el 2008 més de 1.400 milions de dòlars en el gegant financer francès Societe Generale, i que dos anys després d'aquella inversió el règim de Gaddafi va perdre més del 70 % del seu valor. I The Wall Street Journal informa que durant el 2008, Líbia va invertir 1.300 milions de dòlars en el dipòsit nord-americà Goldman Sachs. En aquest cas les "pèrdues" de Trípoli per l'estafa del banc que apareix en l'epicentre del gran frau anomenat crisi gairebé van aconseguir el cent per cent.

"La posició de França és absolutament oberta i clara: Muammar Gaddafi n'ha d'anar. La violència que viu Líbia és inadmissible. Per això volem que es dugui a terme una investigació internacional i s'apliquin sancions" va afirmar el president francès Nicolas Sarkozy el passat mes de febrer.

Goldman Sachs controlarà el Banc Central Europeu

Mentre que ja es dona per fet que el successor de Trichet al front del BCE serà l'ex cap del banc d'Itàlia amb Berlusconi i exdirectiu de Goldman Sachs, Mario Draghi, el banc multat per pràctiques fraudulentes a EUA i Regne Unit continua allargant els seus tentacles, més enllà del grup PRISA que ja controla també.

No obstant això aquesta no va ser l'única transacció de Trípoli amb entitats financeres occidentals. A primera vista podria semblar impossible perdre més actius libis dels que havia perdut Societe Generale. No obstant això, un banc nord-americà aconseguí superar 'el resultat' del seu 'homòleg' francès. The Wall Street Journal informa que durant el 2008, Líbia va invertir 1.300 milions de dòlars en el dipòsit nord-americà de Goldman Sachs. En aquest cas les pèrdues de Trípoli gairebé van aconseguir el cent per cent.

"Han perdut un percentatge immens: el 98%. No sé com es pot perdre el 98% d'alguna cosa. En tot cas, resulta obvi que van considerar que el règim de Gaddafi era una mina d'or", va dir Russ Baker, periodista investigador novaiorquès de whowhywhere.com.


Per compensar les pèrdues Goldman Sachs presentà diverses solucions al Fons Libi. Segons una d'aquestes mesures, Muammar Gaddafi podia convertir-se en un dels grans accionistes del banc, comprant els seus actius a un preu més baix. Les parts van arribar a un acord preliminar el juny de 2010, però finalment la transacció no va ser realitzada. Avui en dia les sancions aplicades contra el règim libi prohibeixen a qualsevol companyia nord-americana mantenir negocis amb el líder nord-africà. En aquestes circumstàncies, exigir compensacions no té sentit.

A la llum d'aquestes informacions, les paraules del president nord-americà Barack Obama, que va dir que Gaddafi no té recursos, adquireixen nou significat: "Gaddafi s'està quedant sense alternatives. Es va quedar sense diners. El nus s'estreny i cada vegada s'aclareix que està més i més aïllat", va declarar Obama el passat mes d'abril.

Mentre, hi ha experts que consideren que la guerra líbia podria haver estat iniciada per amagar les intrigues financeres d'aquests bancs, altres creuen que els homes de negocis de Wall Street senzillament han estafat a Gaddafi de la mateixa manera que fan amb els seus compatriotes. En aquest sentit, el mateix Goldman Sachs va ser acusat a l'abril d'enganyar als seus clients en operacions relacionades amb el mercat immobiliari.

"Els nord-americans han exigit compensacions sense èxit durant anys. Pot Gaddafi aconseguir el que els ciutadans i el Govern d'EUA no poden o no volen aconseguir? No ho crec. Penso que Wall Street es quedarà amb mil milions de dòlars robats de Líbia, exactament com fa amb EUA", opina el periodista Danny Schechter.

Per la seva banda, l'analista econòmic Claudio Loser ressalta que alguns dels fons libis estarien sent utilitzats per les forces reaccionàries. "Les autoritats de diferents països han autoritzat a aquestes forces rebels a utilitzar part dels fons. Però això s'ha de fer amb molta cura. Si no, si Goldman Sachs i altres bancs fan aquestes despeses sense una base jurídica, crec que podria tractar-se pràcticament un robatori", va dir l'expert.

Sigui com sigui, la majoria dels analistes coincideixen amb unanimitat en una cosa: Líbia ha de dir adéu als seus diners i no esperar un altre tipus de compensacions més que sancions i bombardejos, ja que per Occident aquesta és ara "l'única manera de negociar amb el règim de Muammar Gaddafi", és a dir, la més rentable.

ICV-EUiA qualifica com "Llei de l'abús" la Llei Òmnibus de CiU i PP

La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha emplaçat a la resta de grups parlamentaris a mantenir una reunió de la ponència conjunta per la Llei de transparència davant del context social de mobilitzacions que reclamen més mecanismes de participació i menys opacitat i davant de l'última "Llei de l'abús" o Llei Òmnibus anunciada pel Govern de CiU que "es carrega d'un salt les llibertats democràtiques" que Catalunya havia tingut fins ara i que ha qualificat de "Llei de l'abús" del nazionalcatolicisme de CiU i Pp, ara clarament aliats malgrat les aparents contradiccions d'aparador.

"Volem emplaçar a totes les forces polítiques a fer front a aquesta manera de fer i al nou estil que ens presenta el Govern de CiU", ha dit Ortiz que també ha qualificat de "presa de pèl" i de "broma de mal gust" la Llei Òmnibus, "la llei de l'abús", perquè "mentre al carrer i a les places hi ha una demanada de més transparència i participació al Govern sembla que se li'n fot" i retalla d'un salt "instruments dels que ens havíem dotat per garantir més democràcia".

"Ens preocupa la visió retrògrada i autoritària d'aquest Govern", ha lamentat la portaveu ecosocialista que també ha recordat a CiU que no té majoria absoluta per "actuar a cop de decret" ni per impedir a la gent poder expressar i fer exercici dels seus drets i llibertats. Així, Ortiz ha assegurat que la seva formació utilitzarà tots els instruments del seu abast "per preservar lleis que es volen derogar sinó com a garantia procediment democràtic".

Durant la roda de premsa, la diputada d'ICV-EUiA ha posat com a exemples "del retrocés" per les garanties democràtiques i de la transparència que suposa la Llei Òmnibus. Ortiz ha lamentat que CiU es carregui el registre únic de sol·licitants i deixar 100% en mans dels promotors privats la possibilitat d'adjudicar habitatges de protecció oficial, la disminució de garanties per la població nouvinguda o que s'expulsi a les entitats de la participació en la configuració de les polítiques com passa amb el CONCA i les polítiques culturals.

��s per això, que la portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha fet arribar avui mateix una carta a la resta de portaveus per posar en marxa " de manera immediata" el proper dijous 16 de juny en acabar la sessió plenària la ponència conjunta per la llei per la transparència i la informació, "imprescindible per la millora de la qualitat democràtica" i impulsar "totes les mesures necessàries per guanyar la confiança del conjunt de la ciutadania vers l'activitat política".

En la missiva, Camats explica que els objectius que ha de tenir la llei de la transparència i accés a la informació pública "connecten amb les demandes de major qualitat democràtica que aquests dies s'estan expressant en la mobilització de les persones indignades per la crisi econòmica i política".

IU llança una proposta de "convocatòria social per acumular forces socials, polítiques i culturals"

"S'ha acabat el temps de les renúncies i ara toca el temps de les conquestes". El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, va resumir en aquesta frase amb la qual va acabar la seva intervenció davant el Consell Polític Federal els objectius que es marca aquesta formació de cara a les pròximes eleccions generals, ja siguin a la tardor o al març de 2012. Per a això, va llançar durant la seva exposició de l'Informe Polític, aprovat amb 54 vots a favor, 0 en contra i 16 abstencions, en el qual ja està inclosa, la proposta d'una convocatòria Social per "acumular la força necessària des del punt de vista social , polític i cultural, de baix a dalt, poble a poble, que permeti construir el socialisme enfront de la barbàrie del capitalisme del S. XXI".

Lara ha recordat que IU està "compromesa en un procés de Refundació que ha de continuar" i per al qual, al costat de la convocatòria expressada, ara es té "més suport social que abans", després dels resultats obtinguts el 22-M.

L'anàlisi de l'actual moment polític i econòmic inclou la idea que la part més substancial de la crisi es deu a l'orientació econòmica que ha pactat la socialdemocràcia i la dreta a Europa. A Espanya, aquest pacte té la seva expressió en "el bipartidisme de PP i PSOE, depredador amb l'ocupació, el sector públic, la naturalesa i la democràcia real".

El màxim dirigent federal va proposar l'elaboració d'un 'programa Alternatiu', al qual també estan convocats "com vulguin confluir en aquest objectiu per elaborar conjuntament una proposta alternativa al sistema econòmic i social del neoliberalisme, al seu caràcter antisocial i antidemocràtic, i al bipartidisme com la seva formulació política institucional".

Com a principals línies de treball tindrà en compte, entre altres propostes, les que Izquierda Unida ha plantejat contra la crisi i per l'ocupació, les aportacions definitives dels Fòrums de Refundació, el contingut de l'últim manifest de CCOO i també "els elements reivindicatius essencials del moviment 15-M".

Després del coordinador, José Luis Centella, responsable d'Acció Política d'IU, va exposar de manera més detallada la proposta de convocatòria Social amb la premissa fonamental de construir una alternativa des de la base de la societat.

Prèviament, Cayo Lara va dedicar també un apartat especial als que es concentren i omplen un bon nombre de places públiques de tot Espanya. "Estem i seguirem estant-va dir-en aquest moviment. També som nosaltres mateixos, els nostres joves, i cal estar atents als seus acords, al seu desenvolupament, contribuint com a ciutadans a la seva perdurabilitat ja que les seves propostes puguin convergir amb les nostres per transformar-les en realitats".

Ha considerat que aquesta mobilització ha posat en dubte esquemes essencials, entre ells "d'estructura política, del paper dels partits i la legitimitat de la representació institucional. També la dominació del capital financer, el paper de la cultura, dels mitjans de comunicació, l'educació, la Universitat i el model de relacions laborals i, sent molt important, l'argumentari socialdemòcrata de la inevitabilitat de la injustícia". Com ve reiterant, va destacar el compromís de col.laboració d'IU amb els seus protagonistes "sense pretensions de lideratges i amb el màxim respecte a la seva pluralitat".

El nou règim titella d'Algèria congela actius de Gaddafi

Algèria va començar a congelar els actius de funcionaris i companyies líbies, ha informat avui el diari local Echorouk. Segons l'informe, el ministre algerià de Finances Karim Djoudi exhortar, a través d'una ordre secreta, a les companyies asseguradores i a totes les institucions acreditades locals i estrangeres que congelin els actius que pertanyin a membres del govern libi, és a dir, del poble libi. També els grans bancs, entre ells el que controlarà el Banc Central Europeu a través d'un dels seus exdirectius i principal responsable de la crisi, Goldman Sachs, han dilapidat, sense especificar en què, milers de milions dels fons libis a l'estranger.

L'informe també assenyala que l'ordre estipula que tots els actius libis, incloent immobles, fons i inversions a Algèria, han de ser rastrejats i congelats.

El ministre va ordenar a les institucions pertinents i a totes les agències financeres per tal de garantir la detecció de tots els fons i recursos financers que pertanyin al líder libi Muammar Gaddafi i als membres de la família, es va assenyalar en l'informe.

Nous bombardejos perpetrats aquest diumenge per l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) contra la població civil de Tajoura, situat a 20 quilòmetres a l'est de la capital líbia, Trípoli, van deixar gran quantitat de ferits, entre ells una nadó, va reportar l'enviat especial de teleSUR, Rolando Segura. El periodista va reportar que mentre les autoritats intenten salvar la vida de la nena ferida, identificada com Nazira, l'OTAN continua l'atac sobre Trípoli i Tajoura.

Segura va explicar que des de les 17H30 locals (15h30 GMT) fins a les 22h30 (20H00 GMT), d'aquest diumenge, es van escoltar tres forts explosions a la ciutat de Trípoli.

A través de la xarxa social, l'enviat especial de teleSUR va denunciar que "míssils de l'OTAN impactaren patis i habitatges de civils a Tajoura, Trípoli", des d'on s'han reportat gran quantitat de ferits.

Des del suburbi de Tajoura, Rolando Segura va explicar que els seus habitants rebutgen el bombardeig emprès contra civils: "Els veïns de Tajoura rebutgen atacs de l'OTAN, no desitgen protecció amb bombes. Això és democràcia?, pregunten".

Els atacs de l'OTAN s'han intensificat aquest cap de setmana amb la incorporació d'helicòpters de combat tipus Apache, Tigre i Gacela per part de França i el Regne Unit. Des de fa dues setmanes les bombes són llançades a plena llum del dia.

Precisament, aquest divendres, la Cambra de Representants del Congrés dels Estats Units (EUA) va aprovar una resolució a través de la qual s'exigeix ​​al president d'aquest país, Barack Obama, que rendeixi detalls sobre les actuacions de les Forces Armades a Líbia, enmig d'una guerra no autoritzada pel Parlament. Els diputats exigeixen també la retirada immediata de les tropes del país africà.

EUPV demana un estudi epidemiològic sobre la contaminació per ozó a Castelló

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, demana a les administracions la potenciació del transport alternatiu als vehicles privats de combustió, causants en bona mesura d'aquesta contaminació: “Hem d'aconseguir potenciar el ferrocarril, els autobusos públics, i l'ús de la bicicleta com una alternativa menys lesiva per al medi ambient i per la nostra salut”, assegura. La diputada demanarà en les corts un estudi epidemiològic sobre els efectes de la contaminació per ozó a les comarques de Castelló. “La superació del límit perjudicial per a la salut humana d'aquest s'està convertint en massa habitual en les nostres comarques, 90 superacions del límit en els últims dos mesos és una notícia preocupant, volem saber que efectes està tenint en la població”.

La portaveu d'EUPV a les comarques del nord argumenta que les institucions han de donar respostes a questa problemàtica que pot afectar greument la salut de les persones, “les solucions per a pal·liar el problema estan plantejades, però des del Partit Popular al govern ningú esta prenent cap decisió tendent a reduir les emissions contaminants a l'atmosfera”.

“En cap cas s'està potenciant des de les diferents administracions l'ús alternatiu de mitjans de transport no emissors de compostos a l'atmosfera responsables de l'augment de l'ozó”, raona Albiol, “molta gent es veu obligada a agafar el cotxe privat per als seus desplaçaments per manca d'un transport públic alternatiu de qualitat, i això és una de les causes fonamentals del problema”.

La diputada esmenta, “la majoria del transport de mercaderies es fa per carretera per la congestionada N-340, nosaltres demanem la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril com alternativa no contaminant”. En referència al tren, Albiol, torna a demanar l'extensió de la xarxa de rodalies a tota la província per a disminuir el tràfic rodat. A més, Albiol observa que al casc urbà de Castelló el tràfic de cotxes és molt intens, “si disposarem d'un carril bici en condicions i una xarxa d'autobusos urbans i interurbans a la zona metropolitana de la capital de la plana, reduiríem sense dubtes el nivell d'emissions d'òxids de nitrogen a l'atmosfera”.

Comunicat de CCOO sobre la ruptura de la CEOE en la reforma negociació col.lectiva: Quant pitjor, millor?

Han estat tres mesos de negociació. Patronal i sindicats estaven emplaçats a reformar la negociació i van comprometre la seva capacitat de diàleg davant les institucions polítiques, el Govern i la societat. L'actual estructura de convenis col.lectius i el mateix paper de les organitzacions sindicals i empresarials necessitaven una profunda reestructuració per guanyar en cobertura, eficàcia i racionalitat

No sense dificultats, la negociació va anar avançant fins a, pràcticament, tocar l'acord amb les mans. "Vam estar a un quart d'hora del pacte", va dir Toxo, però alguna cosa va passar a la CEOE després de les eleccions del 22 de maig, a les que la dreta va tenyir de blau el poder territorial i local d'Espanya. Sectors de l'organització patronal, capitanejats pel seu vicepresident Arturo Fernández, en aquell temps president de la patronal madrilenya, van carregar contra els avenços registrats en la negociació i van recuperar l'ideari antisindical perquè el conveni perdés la seva funció essencial de protecció col.lectiva dels drets dels treballadors.

Varen interpretar aquests sectors que no s'ha de pactar cap reforma en un moment d'agitació conservadora a les urnes, a Europa, en els mercats i en les institucions financeres. A mig termini, creuen aquests portaveus empresarials, "només cal anar millorant i qualsevol pacte trencaria les nostres expectatives".

Poc o gens importa als campions del patriotisme, la salut de l'economia espanyola i la percepció que de la mateixa puguin tenir els tan reverenciats mercats. Importa més el negoci que el factor humà, i en cas de dubte, que augmenti l'atur. Juguen amb foc aquests aprenents de bruixot, entestats a ressuscitar la croada antisindical. Menyspreen el diàleg, arruïnen el pacte, i si cal, acariciar la desregulació per decret. Són sensibles a la democràcia si aquesta blinda els seus interessos, però no dubten a devaluar si a través d'ella surten els interessos dels treballadors.

Se'm dirà que han estat molts els acords signats per la CEOE amb els sindicats, fins i tot s'afirmarà solemnement que un dels dirigents empresarials més pactista ha estat, en el seu àmbit, el president de la patronal madrilenya. Però les coses canvien i el que ahir era responsabilitat i ofici, avui es torna voracitat i negoci. Potser no siguin aliens els portaveus empresarials a aquesta onada d'hostilitat contra els sindicats desplegada per l'aparell mediàtic més conservador. Res millor que pescar en riu regirat. Per què pactar amb els sindicats en un país que fa olor a canvi de cicle polític? Per a què conciliar els interessos d'empresaris i treballadors en els convenis col.lectius, si és possible salvar els primers i tutelar per llei els segons? Tan poc edificant exemple acabarà passant factura.

Aquests dies han estat molts els comentaris sobre el paper del president de la CEOE. Rosell ha estat desautoritzat en diverses ocasions pel seu Comitè Executiu. L'última quan hi havia gairebé tancat un principi d'acord amb Els secretaris generals de CCOO i UGT. Però ull a la seva aparent victimisme. No es pot nedar i guardar la roba. Si ha estat objecte d'un intolerable xantatge de l'aparell empresarial al qual pertany, que el denunciï i es vagi. Si prefereix la retòrica del no-res per justificar el seu gran paper s'ho farà. Però, el que és pitjor, si es posa al capdavant de l'operació política contra la negociació, derivant cap als sindicats la manca de valentia de la qual ell va fer gala, caldrà convenir que les expectatives creades després de substituir a Díaz Ferrán s'han esvaït amb sorprenent celeritat.

No cal recordar que els sindicats van fer l'impossible per aconseguir un acord. La negociació col.lectiva és una eina vital per a protegir i eixamplar els drets laborals i professionals dels treballadors. Hagués estat una irresponsabilitat no barallar fins a l'últim minut per pactar una reforma dels convenis que ens sembla imprescindible. Però que ningú s'enganyi. Aquest és un conflicte que s'obre i qui l'obre ha d'atenir-se a les conseqüències. Els sindicats seran intransigents en la defensa de la negociació.

En aquest camp es dirimeixen les condicions de treball de milions de treballadors i no permetrem que la negociació cedeixi el pas a la desigual i injusta individualització de les relacions laborals. En aquesta batalla no hi haurà treva.

Si la patronal anteposa el beneplàcit polític a la normalització contractual, si busca trencar l'equilibri col.lectiu del conveni, sobretot del conveni sectorial, per trossejar la negociació empresa a empresa, grup a grup, persona a persona, es trobarà en cada centre de treball al sindicat, al comitè d'empresa i als representants dels treballadors. La fugida de la negociació de la patronal farà créixer la conflictivitat laboral, molt al nostre pesar.
Luis María González
Comunicació CCOO

La tisorada torna a expulsar les infermeres a l'estranger

La crisi i, especialment, les retallades que s'han començat a aplicar aquest any als centres sanitaris amenacen de reactivar la sortida de desenes d'infermeres catalanes joves cap a l'estranger. L'èxode de professionals cap al Regne Unit, França o Itàlia que es va viure entre els anys 2001 i 2006 pot tornar a repetir-se, tenint en compte que, des de principis d'any, les peticions d'assessorament per marxar a l'estranger que ha rebut el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) han augmentat un 45% en relació amb el mateix període de l'any passat. “Hem passat de la plena ocupació de fa un any, quan fins i tot hi havia manca de professionals, a un 21% d'atur entre les infermeres més joves”, afirma el gerent del COIB, Josep París.

En els primers quatre mesos i mig de l'any, 528 infermeres han sol·licitat al COIB informació per marxar a l'estranger. El Regne Unit, França i Itàlia continuen sent les destinacions majoritàries. Tot i que les titulades catalanes i espanyoles estan molt ben valorades, París alerta que aquests països ja no tenen la mateixa capacitat d'absorbir professionals que tenien fa deu anys. De tota manera, la situació d'algunes infermeres és tan “desesperada” que “n'hi ha que volen marxar encara que sigui per fer de cambreres”, assegura París.

Tot i que la retallada en salut només acaba de començar, desenes d'infermeres que tenien contractes eventuals ja han estat, literalment, expulsades del sistema. Són les professionals més joves, “les que haurien de ser el relleu generacional de la professió”, afirma París. El pitjor, però, és que “quan, d'aquí a uns anys, les necessitem, ja no les tindrem i llavors haurem de buscar infermeres a Sud-amèrica o a l'Europa de l'Est, com va passar fa uns anys”, es lamenta.

Josep París creu que la situació és molt greu i que “això és només el principi”. El dràstic descens del nombre d'ofertes laborals així ho indica: l'any 2008 la borsa de treball del COIB va rebre 430 ofertes de feina en el primer quadrimestre, mentre que el 2010 es van reduir a 234 i aquest any, a tan sols 102.

Només el 25% d'infermeres de les darreres cinc promocions tenen contracte indefinit. La resta ja ha perdut el seu lloc de treball o el veu perillar. Segons el COIB, un terç de les que han demanat informació per marxar a l'estranger des del juliol passat ja han fet les maletes, però la meitat no estan treballant d'infermeres.

LA XIFRA: 42.000 persones treballen en l'àmbit de la infermeria a Catalunya. El 75% de les més joves tenen contractes laborals eventuals.

Metges amb sous mileuristes

Els salaris mileuristes cada cop són més freqüents entre metges als quals la sanitat pública ofereix contactes de 25 hores setmanals renovables mensualment. Així ho ha denunciat el sindicat Metges de Catalunya (MC), des d'on asseguren que el 40% dels centres d'atenció primària (CAP) de l'Institut Català de la Salut (ICS) té contractat personal mèdic en aquestes condicions de “precarietat”.

Segons MC, fins ara l'ICS només havia fet servir aquesta modalitat de contractació de manera puntual a l'estiu. Ara, però, s'ha estès per tot el país arran de les retallades i afectaria tant les interinitats per vacant com una part de les suplències, ja que moltes ni tan sols es cobreixen, segons MC. El sindicat denuncia que, en aquest tipus de contractes, la dedicació és 100% assistencial i no es reserva un terç de la jornada a formació, tal com estableix la legislació. Aquests metges –la majoria joves– tampoc tenen dret a la retribució variable per productivitat.

Barcelona, ​​niu d'espies del CNI, la CIA i el Mossad

Des de la II Guerra Mundial Barcelona no havia experimentat una concentració tan intensa d'agents secrets estrangers i espanyols, segons han confirmat a aquest diari fonts de la Comunitat d'Intel.ligència espanyola. La capital catalana s'ha convertit en un gran centre d'operacions dels serveis d'informació de tots els països que pateixen i generen terrorisme jihadista i compten amb representació diplomàtica a Espanya. L'operatiu va més enllà de Barcelona i arriba a localitats amb alta densitat de població musulmana.

La causa que Barcelona s'hagi convertit en un niu d'espies té l'origen en la constatació que Catalunya està considerada com un focus de primera magnitud del gihadisme assentat a Europa. Així ho va advertir ia La Vanguardia el 9 de maig del 2007 al informar que Catalunya era una gran base d'extremistes islàmics. La notícia, que incomodar a les autoritats autonòmiques del moment, les quals van tractar de negar-la, va ser confirmada ràpidament amb diverses batudes, per memoràndum secrets revelats després per Wikileaks i per fonts dels serveis d'informació espanyola.

Entre els motius per considerar Catalunya com "el focus de radicals islamistes més perillós de la Mediterrània", els serveis secrets dels EUA apunten a l'alta immigració legal i il.legal des del nord d'Àfrica -Marroc, Tunísia i Algèria- així com del Pakistan i Bangla Desh, el que al seu entendre suposa un "imant per reclutar terroristes". La preocupació de les autoritats fins i tot ha provocat trobades d'experts i membres de diferents serveis d'informació acreditats a Espanya, com el celebrat fa unes setmanes a Madrid. Una reunió només per parlar de Catalunya com a "nou epicentre del jihadisme".

Com a conseqüència de la magnitud del fenomen, s'ha constatat l'arribada a Barcelona d'un flux constant d'agents secrets de diferents països amb la missió de vigilar i infiltrar-se entre les comunitats musulmanes on se sospita que puguin ocultar extremistes, tant els establerts al país com els que estarien de pas sota l'empara i protecció de residents.

El rècord d'agents que treballen a Catalunya d'incògnit se l'emporten els serveis de seguretat i intel.ligència espanyols, que sota cap circumstància poden revelar el nombre de dones i homes que componen els seus operatius ni, per descomptat, la manera en què actuen. En concret, es tracta del Centre Nacional d'Intel.ligència (CNI), la dotació s'ha multiplicat almenys per 10 en molt poc temps, i de les brigades d'Informació del Cos Nacional de Policia (CNP), de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra. Quan es considera necessari, Policia i Guàrdia Civil reforcen les seves plantilles catalanes amb nous agents enviats des de Madrid.

L'encarregat de la coordinació de les missions i evitar interferències entre el treball dels agents és el Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista, el CNCA, que ha d'evitar duplicitats entre els diferents serveis. No obstant això, la veritat, encara que oficialment no s'admeti i fins i tot es negui, és que cada centre d'Informació porta les seves pròpies investigacions i té els seus infiltrats i confidents que tracta pel seu compte. Així les coses, els frecs i piques són inevitables. De fet no és infreqüent que la Brigada d'Informació del CNP tingui els seus més i els seus menys amb el CNI en trobar dos vigilant sense saber-ho a les mateixes persones, entre elles alguna a risc de la investigació. Fins i tot s'han viscut situacions extremes en les que uns i altres han arribat a fotografiar entre si creient que estaven davant terroristes o han arribat a posar minicàmeres de vídeo camuflades en el mateix lloc per vigilar un idèntic portal. Per sort aquests casos són l'excepció.

En canvi aquest problema gairebé no s'ha trobat la Guàrdia Civil que sintonitza millor amb el CNI, "a causa del caràcter militar del Cos Armat". Pel que fa als Mossos, que igualment han realitzat serveis d'informació de primer ordre internacional -per exemple relatius a extremistes pakistanesos-, no hi ha constància d'errors de coordinació amb els altres cossos.

En aquest insòlit palmarès català d'agents secrets destinats a perseguir el terrorisme d'arrel islamista, segueixen la nord-americana Central Intelligence Agency (CIA), el Mossad (Israel),
la policia secreta marroquina, els serveis secrets militars algerians, i en semblant mesura els serveis investigació del Pakistan, Índia, Iraq, Iran, Tunísia o Líbia (aquests dies en precari). Tots ells han augmentat la seva presència en terres catalanes.

També tenen els seus agents Jordània, Síria, Aràbia Saudita o Líban i, per descomptat, tots els països membres de la Unió Europea. Però, tot i això, la CIA i el Mossad s'emporten la palma del recent increment d'agents estrangers a la capital catalana i altres localitats amb una alta presència de població d'origen islàmic.

Un enorme estel es va estavellar contra el Sol i pot provocar tempestes de plasma

Els propers dies ens esperen probablement fortes tempestes magnètiques pel fet que el passat 10 de maig un enorme estel es va estavellar contra el Sol, afirmen experts en la matèria. El xoc entre el Sol i el cometa va ser gravat per la sonda d'observació solar SOHO de la NASA. El cometa es va evaporar seguida però després de l'impacte es va produir una forta emissió de plasma solar. I encara que no està dirigida a la Terra, els científics comuniquen que el Sol roman inestable, el que pot causar una altra erupció solar en qualsevol moment.

Els científics informen que el cometa "suïcida" va ser una de les parts d'un gran estel que es va descompondre fa diversos segles. Als estels que estan a prop del Sol, els van denominar "els rasants del sol tipus Kreutz". Van ser descoberts per primera vegada durant l'eclipsi solar de 1882. Avui en dia hi ha almenys uns mil estels d'aquest tipus.

Entre el 13 i el 22 de desembre de 2010, uns 25 cometes es van estavellar contra el Sol provocant fortes erupcions solars. Alguns experts fins i tot opinen que el devastador terratrèmol que es va produir el 11 de març a Japó està relacionat amb aquests fenòmens espacials.

Les erupcions solars van acompanyades per trets en radiació electromagnètica que al seu torn provoquen disturbis a la magnetosfera terrestre.

En els dies de tempestes magnètiques dels metges recomanen abstenir-se de menjar carn i també aconsellen prendre aspirina. No obstant això, alguns científics opinen que les tempestes magnètiques gairebé no afecten l'organisme humà.

Marga Sanz: “Camps i Rajoy estan mantenint un silenci còmplice i vergonyós amb el cas Brugal”

La coordinadora d’EUPV i diputada electa ha afirmat aquest matí que l’actitud dels dos dirigents del PP “és manifestament còmplice amb els càrrecs públics i electes del PP implicats en la trama corrupta, com és el cas de Sonia Castedo, José Joaquín Ripoll o Luís Díaz Alperi. El seu silenci és significatiu i de nou, igual que feren en el cas Gürtel, tant Camps com Rajoy practiquen el moviment de l’estruç, amagant el cap i defugint responsabilitats”. Esquerra Unida considera que la dimissió de Castedo, Díaz Alperi, i tots els implicats en el cas Brugal, “hauria de ser immediata, així com en el instant mateix que es constuisquen Les Corts ha d’obrir-se una comissió d’investigació per posar llum i taquígrafs a aquesta trama i a les seues relacions amb els dirigents i càrrecs del PP i amb les institucions públiques”, assenyala Sanz.

La diputada electa d’EUPV considera que el cas Brugal “sembla que té el mateix leitmotiv que el del cas Gürtel: regals de luxe a càrrecs del PP, favors polítics, negocis turbulents… Sembla que és el llegat que està deixant-nos el PP en els seus governs, siga on siga, a València, a Alacant o a Castelló”, critica.

Esquerra Unida exigeix a Camps i al propi Rajoy “que óbriguen d’una vegada per totes la boca i donen una explicació del que està ocorrent amb el cas Brugal i on està el codi ètic que signaren fa uns mesos en un acte de parafernàlia sense precedents a Mallorca. Sembla que per Alperi i Castedo, igual que per a Camps, aquest codi és una patotxada”, arremet Sanz.