divendres, 1 de juny de 2012

L'FMI estudia un rescat per Espanya de 300.000 milions

El Fons Monetari Internacional ha començat a debatre la possibilitat un pla de rescat per a Espanya, indica en la seva edició electrònica el Wall Street Journal. Els temors per un empitjorament de la conjuntura econòmica i la persistent pressió als títols europeus provoquen un altre ensorrament a les borses. Augurarem a Sírius que seria una setmana negra i no millorarà pas davant les contínues mentides d'un govern sense cap credibilitat i sumit en l'incompetència, l'improvisació i la corrupció.

A Frankfurt, l'índex Dax va tancar un 3,42% menys que dijous, a 6.050,29 punts després de caure temporalment a la marca més baixa des del 9 de gener. També van cedir les borses de París, Londres i Nova York.

A París, el CAC 40 va cedir un 2,21% per quedar en els 2.950,47 punts, el nivell més baix de l'últim semestre, mentre que a Londres, l'FTSE va perdre un 1,14% per situar-se als 5.260,19 sencers. Els corredors van observar "reaccions pròximes al pànic" en els parquets.

Europa es porta la pitjor part

L'euro es va desplomar de forma temporal a un nou rècord anual de $ 1,2288 abans de recuperar una mica de valor. La indústria europea amenaça de caure en un pou i la desocupació a l'eurozona està més alt que mai. Un total de 17,4 milions de persones buscaven treball en el mes d'abril, el que equival a un índex de l'onze per cent.

La crisi del deute també està fent efecte en els patrimonis particulars de l'oest d'Europa. D'acord amb un estudi de la consultora Boston Consulting, el patrimoni particular es va contraure l'any passat en un 0,4 per cent a uns 33,5 bilions de dòlars. En el món, per contra, van créixer les fortunes personals, si bé no al ritme dels anys anteriors.

Espanya al punt de mira

Especials temors desperta la situació d'Espanya, la prima de risc va tornar a marcar un rècord a l'alça. El ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar la solvència del país i la capacitat de les reformes que ha emprès el govern per treure'l de la crisi, encara que els seus efectes triguin a veure's. "Espanya és un dels grans països de la Unió Europea", va repetir en letania que ja era vella amb Zapatero o de quan Montoro i Rato especulaven al govern d'Aznar.

El ministre espanyol va parlar així en un dia en què la prima de risc espanyola va tornar a batre nous rècords, fregant els 548 punts intradia, i enmig d'una desesperada acció diplomàtica de demanda d'almoïnes del govern del PP per assegurar-se el suport dels aliats neoliberals. No obstant els contes de Montoro, el Fons Monetari Internacional ha començat a debatre la possibilitat un pla de rescat per a la quarta economia d'Europa, indica en la seva edició electrònica el Wall Street Journal.

D'acord amb aquesta versió, la secció per a Europa de l'FMI planteja la possibilitat d'atorgar a Madrid un crèdit per tres anys de fins a 300.000 milions d'euros. Aquesta suma superaria amb escreix la posada a disposició per a Grècia, Irlanda i Portugal junts. Tant l'FMI com el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, van desmentir aquesta informació. Però hi ha algú que es crea a Guindos oa la resta del pastís del PP?

Ascendit el cap de policia "enemic" dels estudiants valencians

El cap superior de Policia de la Comunitat Valenciana, Antonio Moreno, que va anomenar "enemics" als estudiants que es van manifestar a València el passat febrer i després va sol·licitar voluntàriament el seu trasllat a una nova destinació a l'estranger, ha estat nomenat avui comissari principal pel ministre de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz.

Al costat de Moreno, han ascendit a la màxima categoria en el Cos Nacional de Policia altres catorze comissaris després de superar els processos selectius i els cursos de formació corresponents, segons el ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, que ha presidit l'acte de lliurament de títols als nous comissaris principals.

El passat 20 de febrer, el cap superior de Policia de València, Antonio Moreno, va comparèixer en roda de premsa per explicar l'actuació policial després dels incidents registrats a les protestes estudiantils a València durant aquests dies i en les que hi va haver diverses desenes de detinguts.

Preguntat sobre el nombre d'agents desplegats per intervenir en les protestes, Moreno va assegurar que no era prudent "revelar l'enemic" quins eren els efectius amb què comptava la policia. Aquestes paraules van motivar la petició de cessament de Moreno per part dels socialistes valencians, però en la compareixença que el ministre de l'Interior va fer al Congrés el 15 de març, Jorge Fernández Díaz va assegurar que seria "profundament injust traslladar la responsabilitat dels incidents de València al cap policial "i va dir que es mantindria en el seu càrrec.

Dos mesos després de les seves declaracions, el cap superior de la Policia a València va sol · licitar voluntàriament una nova destinació a l'estranger, en concret una ambaixada.

La policia veu acreditat que CDC es va finançar a través del Palau

La policia considera que hi ha destacats vincles que demostren el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. Un informe entregat al jutge que investiga el cas Palau conclou que la constructora Ferrovial va fer aportacions que van acabar en mans del partit nacionalista a canvi de l'adjudicació d'obra pública. En aquest presumpte finançament, el Palau de la Música de Fèlix Millet i Jordi Montull va actuar, presumptament, com a intermediari.

L'informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia, al qual ha tingut accés aquest diari, subratlla que les aportacions fetes pel Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas -rebatejada com Catdem i lligada a CDC- van acabar en mans del partit. La policia destaca que els convenis signats entre la fundació i el Palau són, "de per si, extraordinàriament sospitosos", ja que emparen pagaments que "no semblaven adequar-se a la realitat". La lectura dels convenis, segueixen els investigadors, fa pensar que van ser "simples retalla i enganxa" que a penes van patir modificacions al llarg dels anys.

A petició del titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, la policia ha analitzat els comptes de la Fundació Trias Fargas. Aquesta "dotava patrimonialment" a Convergència, no només amb les aportacions que rebia del Palau, sinó amb fons propis. Segons l'informe, "els diferents ens que graviten al voltant de CDC" funcionen sota el principi d'unitat de caixa", que explicaria la gran quantitat de transferències de fons, "moltes de les quals s'emparen en suposades prestacions de serveis". L'informe conclou que hi ha "diversos mecanismes orquestrats" per transferir fons des de la Trias Fargas a CDC.

"S'aprofitava la menor fiscalització a què estan sotmeses" (les fundacions) per "derivar importants capitals". Alguns d'aquests capitals estan vinculats a negocis en què intermediava el Palau i en el qual participaven diverses empreses instrumentals com Altraforma, Hispart, New Letter, Letter Graphic o CBM 10, segons la policia. Aquestes van facturar quantitats al Palau per treballs que, presumptament, mai es van executar.

L'informe al·ludeix també a les importants sortides de diners en metàl·lic i sense control d'algunes d'aquestes societats, de les que no hi ha rastre documental. La policia sospita que, en usar diners en efectiu, els implicats van pretendre cometre un presumpte delicte de blanqueig de capitals.

Les conclusions recullen que el cas de Ferrovial "podria no ser l'únic en què s'entreveu un desviament de fons". El motiu és que la principal font d'ingressos de la Fundació Trias Fargas són "les donacions de particulars". Moltes d'aquestes aportacions ho són d'empreses rellevants en sectors com "la construcció, els serveis d'aigües, autopistes, etc.".

EU vol saber el destí dels 116.000 euros que va rebre la fundació vinculada al PP

La diputada d’Esquerra Unida a les Corts, Marina Albiol, ha declarat hui, en referència a l’informe de la Policia que assenyala un suposat tracte de favor per part de la Conselleria de Solidaritat a la Fundació CIPIE, que “part de les ajudes de la cooperació de l’època de Blasco, suposadament furtats, van acabar en butxaques d’importants membres del PP, com Pablo Izquierdo, president de la Fundació CIPIE i ex cap de premsa d’Aznar, i no als pobres”. Foto: Pablo Izquierdo amb Ana Botella, ex d'Aznar.

Albiol ha anunciat que preguntarà al conseller de Justícia i Benestar Social, Jorge Cabré, pel projecte que suposadament la ONG vinculada al PP va fer a Panamà i “pel destí dels 116.540 euros que va obtenir dels fons públics valencians”. A més, la diputada autonòmica ha recordat que un dels imputats en la trama és “precisament el responsable de l’empresa Expande SL, encarregada d’avaluar els projectes com el de la Fundació CIPIE”.

La parlamentària d’esquerres ha ironitzat sobre la més que probable necessitat de “crear noves subcomissions d’investigació internes en la Conselleria per a esbrinar les distintes trames que van campar tranquil·lament sota el padrinatge de l’anterior conseller i l’actual síndic del PP en Les Corts”. Albiol, ha demanat al president de la Generalitat, Alberto Fabra, que “deixe d’emparar a Rafael Blasco i que el destituïsca com a síndic de Les Corts, tal com li hem demanat des de fa mesos”.

Albiol ha recordat que la Fundació CIPIE “està estretament lligada al PP i ha protagonitzat escàndols anteriors que produeixen vergonya”. La diputada d’esquerres ha criticat la gestió de la cooperació per part del Govern valencià que “ha permès que personatges foscos i que res tenien a veure amb la cooperació i molt amb el suposat lladronici s’embutxacaren part dels fons públics destinats als més necessitats”.

Soraya, Nin i Cebrián rebran les directrius de l'oligarquia capitalista del 'Club Bilderberg'

El govern mundial del capitalisme a l'ombra -mai transcendeix quines decisions s'hi prenen-, fundat per les monarquies europeees amb Holanda (foto) al capdavant, reuneix els principals responsables de grans entitats financeres, enormes conglomerats mediàtics i altres multinacionals, amb importants càrrecs polítics, és a dir, els plutócrates mundials i els bancs que gestionen els seus capitals en grans fons d'inversió especulatius, alló que diuen eufemísticament els seus mitjans "el mercat" que està arruinant Europa.

L’ultrasecret Club Bilderberg celebra aquests dies la cimera anual a l’hotel Westfields Marriots de Chantilly, a l’estat nord-americà de Virginia. Entre els més de 100 assistents a la trobada, que viu la 60a edició i el contingut de la qual mai transcendeix a la premsa, hi ha la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz, el conseller delegat del Grup Prisa -ara de Goldman Sachs-, Juan Luis Cebrián; i el director general de La Caixa, Joan Maria Nin.

Les cimeres del Grup Bilderberg van començar a celebrar-se el 1954 i des d’aleshores serveix anualment com a punt de trobada de governants i alts executius de les principals companyies mundials. A diferència d’altres fòrums elitistes, com ara el Fòrum Econòmic Mundial que anualment es fa a Davos (Suïssa), les resolucions que s’hi prenen són secretes i la premsa no pot informar de què si decideix.

L’opacitat que l’envolta i la rellevància dels assistents ha anat generant un aureòla de misteri al voltant del Bilderberg, considerat per molts crítics una mena de govern mundial a l’ombra. De fet, tot i que no se sap què s’hi decideix, nombroses informacions apunten que la trobada serveix per posar en comú les polítiques econòmiques i de seguretat que regiran les principals potències durant els propers 12 mesos. Només fa dos anys, la cimera del Grup Bilderberg va fer-se a Sitges, a l’hotel Dolce, ubicat en un paratge amagat i protegit de la població del Garraf.

Segons la web oficial de la trobada, enguany s’hi parlarà de les relacions transatlàntiques, l’evolució del paisatge polític a Europa i els Estats Units, l’austeritat i el creixement econòmic als països desenvolupats, la seguretat cibernètica, els reptes energètics i el futur de la democràcia a Rússia, Xina o l’Orient Mitjà. El portal també facilita la llista d’assistents, entre els que no hi ha enguany ningú de la monarquia espanyola, que havia estat representada a les edicions del 2004 (el rei Joan Carles) i del 2008 i 2010 (la reina Sofia).

A part dels esmentats Nin, Cebrián i Sáenz de Santamaría, hi ha els presidents o principals executius de grans multinacionals com AXA, Deutsche Bank, Telecom Italia, Barclays, Banif, Novartis, Google, Linkedin, Siemens o Dow Chemical; membres dels mitjans més influents del món, com el Washington Post, Le Monde o The Economist; alts càrrecs polítics, com els vicepresidents de la Comissió Europea Joaquín Almunia i Nellie Kroes, el viceprimer ministre d’Estrangers de la Xina, el ministre de Finances de Finlàndia o el primer ministre de Nova Zelanda, a banda de diversos parlamentaris; així com persones que ja tenen un seient fixe a la trobada, com ara el tèrbol Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA del 73 al 77, amb els presidents Nixon i Ford. També hi participa John Kerry, senador demòcrata per Massachussets i candidat d’aquest a la presidència dels EUA el 2004, quan va ser derrotat per George W. Bush. La llum i els taquígrafs, però, són inexistents en aquesta ocasió.

Los amos del mundo

¿Sabían que la tasa sobre el carbono impuesta por el emperador Napo Sarkozy tiene su origen en el club Bilderberg, y que ya hace más de un año que Al Gore, neoecologista y vocero neocón de los partidarios del genocidio de "las clases inferiores", y su amiga la turista Hillary Clinton, embajadora del sionismo, anunciaban la necesidad de ése nuevo impuesto?

¿Y que, en la reunión del pasado octubre en Jerusalén (ver Facing Tomorrow), con la participación de David, el ecolopijo que no sabe donde están los planetas, heredero de los Rothschild ingleses, se siguió organizando el gran negocio del "medioambiente" a costa de la estupidez general de los "estómagos inservibles", como nos llaman los fascistas Rockefeller y Kissinger?

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2009/11/los-amos-del-mundo.html

Del imperio y sus jerarquías: Dioses, reyes y sátrapas


A mucha gente normal le cuesta entender quien domina -del latín domine: señor-, es decir, quien impera (imperare: mandar) en el mundo "global" que se está yendo a pique bajo el gobierno de sus títeres.

Del imperio y sus jerarquías: Dioses, reyes y sátrapas


A mucha gente normal le cuesta entender quien domina -del latín domine: señor-, es decir, quien impera (imperare: mandar) en el mundo "global" que se está yendo a pique bajo el gobierno de sus títeres.

¿Quien es hoy la cabeza del imperio? ¿Quién es el Rey de Reyes -Xsayaziya Xsayaziyanam, como los Haxamaniyas o Aqueménidas-?


Sheldon Adelson pretén que es modifiqui la legislació per vetar els sindicats als seus casinos

El megaprojecte Eurovegas de casinos, camps de golf, hotels i centres de convencions que el magnat americà Sheldon Adelson proposa construir oa Madrid o a Barcelona, és per a cada vegada més moviments socials que s'oposen al projecte, un més en la saga de megaprojectes que l'Estat espanyol ha col·leccionat en els últims anys i que són la punta de l'iceberg del model econòmic que ens va portar a la crisi actual.

Una condició clau del projecte neoliberal és l'abaratiment del cost de treball, que és una rèmora per al benefici empresarial. No ens sorprèn llavors que una de les raons per les quals Adelson confessa haver triat l'Estat espanyol és pel seu alt nivell de desocupació que fa a les autoritats més dòcils a rebaixar les condicions laborals i als treballadors/es a acceptar sous més baixos. Sabem també que Sheldon Adelson té una especial antipatia pels sindicats. El seu casino a Las Vegas és l'únic en què no es permet als treballadors estar afiliats al sindicat Culinary 226 que agrupa la majoria dels treballadors/es a Las Vegas. Per al seu complex a Madrid o Barcelona Adelson ja ha especificat que s'hauria de canviar l'Estatut dels Treballadors (a la baixa, clar). Tot augura a unes condicions de treball que deixen molt a desitjar. Des ruah (Ràdio Universitària d'Alcalá de Henares) ens ofereixen l'entrevista amb María Fernández, component de la Plataforma Eurovegas No, que ens parla d'un informe que acaben de presentar per desemmascarar qui està darrere i el que pretenen amb el projecte del macrocasino.

Les retallades socials han empobrit a nenes i nens en països rics

UNICEF ha publicat un informe que posa en evidència que les polítiques d'austeritat han empobrit a la població infantil dels països desenvolupats. Uns 30 milions de nens no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques en els països més rics. D'aquests, 13 milions viuen a la Unió Europea. A l'Estat espanyol, més de dos milions de nenes i nens viuen per sota del llindar de la pobresa i són el col · lectiu més afectat per la crisi econòmica. En els països desenvolupats quan la pobresa afectava fonamentalment a les persones grans es van establir pactes per al respecte a les prestacions per jubilació.

Ara, davant la situació de pobresa en la infància, es necessitaria de pactes polítics que abordin aquesta realitat. Els governs neoliberals de la Unió Europea estan optant per polítiques de rescat a la banca mentre retallen en serveis socials. Mentrestant, la societat es va adonant, a poc a poc, de la importància d'abordar i plantar cara a la pobresa infantil.

Facebook ens reactiva la pàgina

Facebook ha reactivat la pàgina de Sírius en aquesta xarxa, després d'haver-la eliminat sense previ avís durant aquesta passada nit, per un suposat incompliment de les condicions del servei que no se'ns han especificat. Els qui ens seguiu des d'aquesta xarxa podeu subscriure-us a l'adreça http://www.facebook.com/siriusnoticies

Obama va ordenar l'atac d'Stuxnet contra l'Iran

Així ho assegura l'últim informe d'ISSSource a través de diversos funcionaris d'intel·ligència, indicant que el cuc Stuxnet, utilitzat per sabotejar el programa nuclear de l'Iran, va ser introduït per un doble agent que treballava per a Israel. L'agent hauria utilitzat una memòria USB per infectar les màquines de les instal·lacions nuclears de Natanz.

Un cop infectada la memòria, Stuxnet va ser capaç d'infiltrar-se a la xarxa de Natanz quan un usuari obria Windows. Segons l'informe, es tractaria d'una operació encoberta d'Israel i Estats Units per sabotejar i transmetre la infecció del cuc en els equips més vulnerables del sistema iranià.

Les dades també indiquen que l'agent doble era probablement un membre d'un grup dissident iranià, possiblement del grup Mujahedeen-i-Khalq, grup del que es creu que estaria darrere dels assassinats dels principals científics nuclears iranians a instàncies del Mossad.

I és que Stuxnet s'ha conformat com una de les armes cibernètiques més avançades de tots els temps. La seva activitat permetia explotar fins a quatre vulnerabilitats desconegudes en Windows i s'aprofitava de les debilitats del programari Simatic WinCC STEP7, el mateix utilitzat per controlar la maquinària a l'interior de Natanz. D'aquesta manera va interrompre el programa nuclear mitjançant el sabotatge a les màquines per enriquir urani.

Així ha quedat reflectit fa unes hores també al New York Times a través de David. E. Sanger. El corresponsal, a punt de treure un llibre sobre l'assumpte, ha publicat extractes on confirma que l'actual president dels Estats Units va ordenar l'onada d'atacs cibernètiques contra la planta nuclear de l'Iran a través del cuc Stuxnet.

Segons explica al diari, tot i que Stuxnet no es va fer públic fins l'estiu del 2010, Obama mantenia aquesta operació com secreta sota el nom en codi "Jocs Olímpics".

Una informació que ha aconseguit a través de fonts de seguretat del govern i persones que estaven reunides amb el president en un gabinet de crisi després de descobrir el cuc.

Conte Sanger que en aquell moment se li va preguntar al president si s'havia o no de deixar l'atac. Obama va optar per continuar-lo ja que va pensar que els iranians eren conscients que el programari trobat era maliciós.

Segons Sanger, les setmanes prèvies a què Stuxnet es fes públic, la planta iraniana de Natanz va tenir una nova versió del cuc, més tard va arribar un altre. L'últim atac es creu que va afectar al voltant de 5.000 centrifugadores per l'urani enriquit, quedant totes fora de servei.

Stuxnet és un cuc informàtic al que fins ara se li tenia com a objectiu més probable les infraestructures d'alt valor pertanyents a l'Iran amb els sistemes de control de Siemens. Encara que no se sap amb certesa, l'atac va poder haver retardat la posada en marxa de la planta nuclear de Bushehr. En el seu moment, diverses fonts iranianes van qualificar l'atac com "guerra electrònica" encara que van minimitzar l'impacte dels danys a les seves instal.lacions. Des de llavors molts mitjans han atribuït la seva autoria als serveis secrets nord-americans i israelians, encara que mai confirmats.

Segons explica Sanger, Obama era conscient que podria desencadenar algun tipus d'acció o guerra, citant en el text a diversos participants d'aquest gabinet de crisi. Una preocupació que els EUA patís el mateix tipus d'atacs d'altres països o terroristes.

Finalment es cita l'origen de Stuxnet en l'etapa de George W. Bush encara que no va ser fins el mandat de l'actual president que es va completar el cuc i es va iniciar el programa.

Ontinyent cobrarà a l'Església l'IBI pels locals no destinats al culte

L'Ajuntament d'Ontinyent (València) cobrarà l'Impost de Béns Immobles (IBI) a l'Església per aquells locals de la seva propietat no destinats al culte, com pisos o cotxeres, després del suport de l'equip de Govern de PSPV i Compromís a la proposta presentada per EUPV. Per la seva banda, el PP va mostrar el seu rebuig a la moció.

El consistori confeccionarà un cens de les propietats de l'Església tant urbanes com rústiques perquè paguin l'IBI a partir de l'any. A més, la moció aprovada demana també al Govern central la modificació de l'article 62 de la Llei reguladora de les hisendes locals que preveu l'exempció d'impostos per a les associacions confessionals religioses reconegudes per l'Estat.

El regidor d'EUPV Manuel Ruiz ha defensat la mesura argumentant que dins de l'actual situació de crisi "tots hem de fer pinya" i ha criticat que "no és just que alguns sectors tinguin privilegis", com és el cas de l'Església amb el pagament del tribut. Segons la seva opinió, la Conferència Episcopal "hauria de pagar aquest impost per voluntat pròpia" i "donar exemple".

Per la seva banda, l'edil de Compromís Josep Francès ha recordat que "els impostos augmenten per a tots i ara s'ha de pagar", mentre en la mateixa línia la regidora del PSPV, Rebeca Torró, ha ressaltat que ha de "imperar el principi de solidaritat "i contribuir" tots "amb les arques públiques. Per Torró, la millor solució seria que el
Govern central aprovés una llei de llibertat religiosa i posar fi a aquesta exempció.

El Consell destitueix Mariano Vivancos


El Consell ha destituït el Director General de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva de la Conselleria, Mariano Vivancos (PP), segons que ha confirmat el vicepresident José Ciscar en la compareixença posterior al ple d'aquest divendres. EUPV i sindicats n'havien demanat la destitució per les afirmacions que va fer dimarts passat a Ontinyent (vídeo), en què acusava professors i algunes direccions de centres educatius de 'fer política des de les aules per a contrarestar les polítiques del Partit Popular'.

Vivancos va fer aquestes acusacions durant l'acte de la campanya governamental 'Responem', en què es va trobar amb un auditori poc condescendent.

Els sindicats i EUPV havien exigit de la Conselleria d'Educació 'la rectificació i el cessament immediat d'aquest personatge, que no hauria d'estar ni un minut més en el càrrec que ocupa'.

En l'acte de dimarts a Ontinyent, Mariano Vivancos, acompanyat de la regidora del PP i exalcaldessa de la ciutat, Lina Insa, va fer un discurs molt estudiat i autoexculpatori, i va trobar-se amb un públic poc nombrós però crític. Van ser prou les interrupcions de què va ser objecte, amb moltes crítiques a la política del Consell.

Defensa col·lectiva dels multats pel #novullpagar

L'equip jurídic de #novullpagar ha acordat amb ERC, Solidaritat, Reagrupament, la CUP, Ara o mai i el CADCI una defensa conjunta dels comductors que s'han negat a pagar el peatge i que han estat multats. Des d'aquesta setmana, després de l'enviament de milers de notificacions de sanció, els insubmisos als peatges ja reben les multes, de fins a cent euros, que poden recórrer adreçant-se als serveis jurídics que es coordinen des de Catalunyadiuprou.cat. Foto: La primera família multada pel #novullpagar.

Avui tots aquests partits i entitats han escenificat la unitat d'acció en la campanya #novullpagar, en una conferència de premsa a l'Ateneu Barcelonès, en què han estat acompanyats de la primera família multada per no pagar el peatge. Aquesta família s'ha declarat tranquil·la pel fet que hi hagi unitat en la campanya i en la manera d'assessorar els conductors multats. Fins ara, el Servei Català de Trànsit ha rebut més de 35.000 denúncies de les concessionàries d'autopista per la suposada infracció del reglment de circulació.

Justament els partits i entitats que donen suport al #novullpagar han criticat que l'administració, la Generalitat, hagi intervingut per multar els conductors, en un cas en què asseguren que no es vulnera el codi de circulació i que, en tot cas, és un conflicte entre un particular i l'empresa concessionària. 'El govern actua contra el poble i a favor de l'empresa privada', han dit des d'Ara o mai.

Clicar aquí per veure: Com es poden recórrer les multes pel #novullpagar?

Rebuig rotund a la venda d’Aigües Ter-Llobregat

La Plataforma Aigua és Vida informa a la ciutadania dels greus efectes socials, ambientals i econòmics que suposarà la privatització de l’empresa pública Aigües Ter – Llobregat (ATLL): "La venda d’ATLL comportarà la degradació d’un servei essencial públic i una important pèrdua de sobirania del poble de Catalunya. Es denuncia que, així com la Privatització del Canal Isabel II ha estat aturada per les baixes ofertes, la Generalitat de Catalunya pretengui privatitzar ATLL a la baixa incomplint la Llei Òmnibus".

Aquesta empresa, responsable del tractament, emmagatzematge i distribució de l’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona des de les seves fonts de captació o producció fins als dipòsits municipals de 121 municipis, abasta a més de 4,9 milions d’habitants. La seva privatització és un espoli per aquests municipis i per als seus habitants.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb data d’avui, publica la informació pública de l’avantprojecte d’explotació d’obres per a la licitació del contracte administratiu de gestió i prestació del servei d’abastament d’aigua en Alta Ter–Llobregat. Segons informació publicada per la premsa, la licitació parteix d’un pagament inicial de 400 M€, però en realitat es tracta d’una empresa valorada en 1400 M€ que el propi govern ja va taxar a la baixa per 950 M€.

Des d’Aigua és Vida es denuncia que, així com la Privatització del Canal Isabel II ha estat aturada per les baixes ofertes, la Generalitat de Catalunya pretengui privatitzar ATLL a la baixa incomplint la Llei Òmnibus aprovada pel propi govern a finals de l’any passat. Segons aquesta llei, els fons aconseguits per aquesta privatització només es poden dedicar al dèficit, inversions i manteniment del cicle de l’aigua i no al dèficit general de la Generalitat de Catalunya.

La gestió pública de l’abastament en alta realitzada per ATLL, aquest anys ha invertit més de 1800M€ en la xarxa, que té un bon rendiment (del 95,14%). Fins ara, s’ha desenvolupat una gestió amb veritable vocació de servei públic fora de la lògica de mercat.

Les organitzacions que formen part d’Aigua és Vida manifesten que la dissolució i privatització publicada a finals de l’any 2011 en la Llei Òmnibus no ha estat consultada amb la ciutadania. De la mateixa manera, ja són 11 els plens municipals que han mostrat la seva oposició a aquesta decisió unilateral del Govern de la Generalitat, com per exemple, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès o Santa Coloma de Gramanet.

Des d’Aigua és Vida és recorda que la privatització d’ATLL suposarà una concessió a 50 anys, és a dir, una hipoteca democràtica i una pèrdua del control públic per a les properes generacions sobre un bé vital i essencial. Aigua és Vida denúncia també que no s’hagi consultat els municipis, ja que aquests són parcialment propietaris, i que es pretengui alhora augmentar el cost de l’aigua a causa de la privatització en un 150% o un 200%.

La privatització d’ATLL no té justificació econòmica, al contrari, es preveu un augment del cost de l’aigua, sense suposar el manteniment dels llocs de treball ni un millor servei per als veïns/nes. Com a tall d’exemple, la companyia Aigües de Barcelona (AGBAR), de la qual el seu accionista majoritari és la multinacional francesa SUEZ, durant el 2010 va acomiadar 194 treballadors mentre repartia 90 milions d’euros en dividends, tot i gestionar la ciutat de Barcelona sense concessió.

Per últim, des d’Aigua és Vida també es denúncia que la gestió integral del cicle de l’aigua es veurà greument afectada. Les fonts naturals d’abastament són essencials per a tenir aigua de qualitat i per a la preservació dels ecosistemes aquàtics. Una gestió d’ATLL en mans privades no possibilitarà les inversions de caràcter ambiental per no ser rendibles a curt termini. Es preveu que els aqüífers siguin sobreexplotats i els cabals dels rius Ebre, Segre i Ter es posin en greu perill, ja que les empreses privades prioritzen, sempre en la recerca de beneficis a curt termini, la captació d’aigua des dels rius i la construcció de transvasament per a fer-hi negoci també amb la seva construcció.

Davant l’anunci de privatització d’aquest ens públic exigim que es retiri el procés de licitació i la derogació dels articles i annexos de la Llei Òmnibus que faciliten i permeten aquesta irracional privatització, que afectarà a la sobirania del Poble de Catalunya.

La gestió de l’aigua a Barcelona: il·legítima i il·legal

L’Aigua és un Dret Humà i així ho va aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat juliol de 2010, a més és un bé comú i un servei públic i no una mercaderia i s’ha de garantir l’accés universal a la ciutadania. Tot i així la realitat a Catalunya es ben diferent:

Sabies que la tarifa d’aigua que paguem les barcelonines és il·legal?


Sabies que hi ha una sentència judicial que dictamina que el servei que presta AGBAR (Aigües de Barcelona) és una actuació il·legítima?

Sabies que no hi ha cap document que avui reguli com es regeix el servei d’aigua a Barcelona?

Sabies que el Grup AGBAR està controlat des de 2010 per l’empresa francesa SUEZ amb el 75,74% de les accions?

Sabies que tot i així el PREU del subministrament a l’àrea de Barcelona ja S’HA INCREMENTAT UN 14% aproximadament en un any i mig i un 7% des del gener?

Sabies que aquesta situació s’està reproduint a molts municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Sabies que AGBAR, l’any 2010 va repartir 90M€ en dividends entre els seus accionistes, va comprar la torre AGBAR per 160M€ i des d’aleshores ha acomiadat a més de 200 treballadors i treballadores

Perquè l’aigua com la vida no és una mercaderia: No a la privatització d’ATLL.

Negocis de la banca amb les empreses d'armes espanyoles: Més de 1.000 milions

"Inversions que són la bomba", nou informe sobre els negocis de la banca i les empreses d'armes espanyoles. Es confirma que 42 entitats financeres estan relacionada financera i econòmicament en 30 empreses espanyoles fabricants de material armamentístic i militar com vaixells de guerra, avions de combat, míssils, bombes i munició. Bankia, Liberbank, Banco Santander, Caixabank, BBVA, Catalunya Caixa, Banc Popular, Banc Sabadell, Ibercaja i Bankinter són els principals inversors.

SETEM i el Centre Delàs d'estudis per la pau de Justícia i Pau descobreixen per primera vegada els vincles financers existents entre la banca i la indústria militar a Espanya, en el seu informe: Inversions que són la bomba. Negocis de la banca amb les empreses d'armes espanyoles, realitzat en el marc de la campanya Banca Neta.

El suport financer que ha rebut el complex militar-industrial mitjançant participacions accionarials, fons d'inversió i crèdits des de 2007 a 2011, ens mostra que a Espanya s'han desviat al mínim 1.372 milions de euros al sector armamentístic, el que revela la gran dependència existent entre el sector armamentístic i la banca a Espanya. No obstant, d'altres dades donen aquesta xifra només per l'any 2011.

L'informe descobreix la implicació de 42 entitats financeres, entre les quals es troben els bancs, caixes d'estalvis, cooperatives de crèdit, empreses d'assegurances i intermediàries financeres, en el negoci de la guerra. Cal destacar que els deu bancs que han participat en el negoci armamentístic amb major volum de negocis i més presència en empreses d'armes espanyoles en el període estudiat són, per ordre d'importància: Bankia, Liberbank, Banco Santander, Caixabank, BBVA, Catalunya Caixa, Banc Popular, Banc Sabadell, Ibercaja i Bankinter.

En l'informe s'han identificat 30 empreses d'armament del complex militar-industrial espanyol que han rebut suport financer de la banca que opera a Espanya i que fabriquen vaixells de guerra, avions de combat, míssils, bombes, munició, blindats, tancs, helicòpters militars, elements de comunicació militar i fins i tot han comercialitzat bombes de dispersió fins a 2008.

Al 2010 les vendes ja van superar els 1.128 milions d'euros.


* BBVA: És l'entitat bancària espanyola que més inverteix en empreses productores d'armes prohibides (mines antipersones,bombes de dispersió, urani empobrit...). La seva inversió supera els 1.000 milions d'euros.

* Banc de Santander: Ha prestat més de 700 milions d'euros a fabricants d'armes nuclears, armes d'urani empobrit i bombes de dispersió, prohibides des de 2010.

* Banc Sabadell: Gestiona gairebé 3 milions d'euros en accions de 7 empreses fabricants d'armes nuclears i armes d'urani empobrit. Aquestes produeixen després d'explosionar un vapor que s'assenta en forma de pols químic verinós i radioactiu.

* Bankia: Un mes després que la Convenció sobre Bombes de Dispersió entrés en vigor -l'1 d'agost de 2010- va invertir 100.000 euros a l'empresa Lockheed Martin, que les fabrica.

* Bankinter: Va concedir préstecs de gairebé un milió d'euros a Instalaza, empresa productora de bombes de dispersió.

* Banc Madrid: Gestiona 180.000 euros en fabricants d'armes nuclears.

* Banc Popular: Va prestar gairebé 300.000 euros a empreses fabricants de bombes de dispersió.

* Catalunya Caixa: Gestiona 360.000 euros en empreses fabricants d'armes nuclears i urani empobrit.

* Ibercaja: Va prestar prop de mig milió d'euros a empreses productores de bombes de dispersió.

A més, MAPFRE gestiona 640.000 euros en fabricants d'armes nuclears.

Es pot descarregar l'informe complet aquí:
http://www.setem.org/media/pdfs/Informe_inversiones_explosivas.pdf

'El Club Bilderberg, gran teatre on s'ha creat la crisi mundial i europea'

El Club Bilderberg, que anualment reuneix les persones més influents del món, representa un gran teatre on s'ha creat la crisi europea i es pretén privar de la sobirania als països de la regió. Així ho assegura la periodista i escriptora Cristina Martín Jiménez. Segons l'analista, es tracta del "organisme que pot canviar no només l'estructura dels països, sinó també d'unions integrals com la Unió Europea o l'Amèrica del Nord".

ICV-EUiA demana que Artur Mas cessi Felip Puig

El diputat Jaume Bosch qualifica de "surrealista" i "d'hipòcrita" el fitxer de prostitutes anunciat ahir pel conseller i que hauria de gestionar el Servei Català de Trànsit i pregunta al conseller pels estudiants i sindicalistes detinguts, maltractats pels incidents del 29-M i demana sancions pels responsables policials. Foto: Mossos inflitrats i identificats com a provocadors a la manifestació del 29-M.

El diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha demanat durant la comissió d'Interior del Parlament que el president de la Generalitat, Artur Mas, cessi el conseller d'Interior, Felip Puig, perquè és el conseller "més inadequat" per gestionar el departament d'Interior "quan la tensió social i les mobilitzacions ciutadanes augmenten". "L'ha de cessar pel què ha passat però pel què pot passar", ha dit Bosch que ha remarcat que cada vegada hi ha més experts que consideren que "fomenta la confrontació" precisament en un moment on les polítiques injustes per combatre la crisi econòmica augmenten les protestes ciutadanes.

Durant la compareixença del conseller per donar explicacions del seu departament el dia de la vaga general, Bosch li ha recriminat una vegada més que la conselleria actuï al límit de la llei". "És un greu error d'una concepció reaccionària de la seguretat confondre l'exercici del dret a vaga amb grups violents", ha criticat Bosch que ha retret al conseller que, a sobre, s'apliqués a estudiants i piquets "una interpretació absolutament desproporcionada de la llei". "Considera lògic que dos estudiants s'hagin estat un mes i mig a la presó?" ha preguntat Bosch que també ha lamentat que es vulgui aplicar als detinguts d'ahir i d'abans d'ahir els articles del codi penal pensats per situacions de terrorisme a Euskadi.

En relació a la detenció d'una sindicalista de la CGT, Bosch ha preguntat si el conseller considera "el mateix un acte violent que realitzar crema simbòlica d'una caixeta?". "Això justifica setmanes de presó? Ha llegit el comunicat de tots els sindicats demanant que cessi les accions repressives?" ha volgut saber Bosch que també ha mencionat les detencions de dos sindicalistes de CCOO i UGT de la Seat que van ser "trets de la seva feina emmanillats" sense cap ordre judicial, portats a la comissaria de Martorell on van ser despullats i deixats incomunicats amb una "desproporció evident". "Qui va ordenar que se'ls deixés en calçotets i se'ls incomuniqués perquè identifiquessin a d'altres piquets?", vol saber el diputat ecosocialista.

"Què porta a l'instructor de Mossos a pensar que pot impunement detenir sindicalistes i que no li passarà res a ell? No creu que hi va haver una actuació incorrecta?", ha destacat Bosch que ha exigit a Puig que després de la investigació del cas apliqui una "sanció exemplar" als responsables d'aquests fets.

Durant la seva intervenció, Bosch ha criticat durament el conseller Puig per l'acumulació de "fracassos" i "despropòsits" i ha posat com a exemple l'últim anunci del departament de crear un fitxer de prostitutes que hauria de gestionar el Servei Català de Trànsit. "És surrealista", ha dit Bosch que ha preguntat al conseller si s'atreviria també a fer una pàgina web per delatar els clients. "El seu govern practica la hipocresia social quan no vol que es vegi la prostitució a les carreteres mentre impulsa Eurovegas", ha sentenciat.

EUiA proposa crear una nova marca política que aixoplugui totes les esquerres catalanes

L'únic candidat a la coordinació general d'EUiA, Joan Josep Nuet, creu que ha arribat el moment de crear una nova marca política que englobi a totes les esquerres catalanes. En una entrevista a l'ACN, Nuet ha destacat que l'assemblea general d'EUiA d'aquest proper cap de setmana marcarà un calendari d'acció perquè la nova executiva del partit es reuneixi amb organitzacions polítiques, socials i locals per tal d'avançar cap a la creació "d'una nova esquerra política catalana".
Una aposta que no va en detriment de la coalició amb ICV, que és "irrenunciable", tot i que segons Nuet caldrà revisar la representativitat d'EUiA perquè es basa en resultats d'ara fa catorze anys. "No hi haurà organització nacional ni social amb la qual no dialoguem per intentar arribar a acords", explica Nuet, que també afegeix al sac als partits polítics d'abast estatal i local i a associacions d'incidència municipal. L'aposta del previsible futur coordinador d'EUiA és la creació d'un gran moviment d'esquerra català que englobi moltes sensibilitats diferents "sempre en l'àmbit de l'esquerra i l'ecologisme".

La recerca d'aquest nou espai no és incompatible, segons Nuet, amb la coalició electoral que manté EUiA amb ICV. "Ells són els primers amb els que hem de parlar", ha indicat. De fet, el diàleg amb els socis de coalició ha d'anar més enllà. Per a l'actual responsable d'acció política d'EUiA, cal replantejar la representativitat d'una i altra formació, perquè la distribució actual es basa en els resultats de la darrera vegada que van competir electoralment, l'any 1999 en les eleccions al Parlament i l'any 2000 a les eleccions estatals. El 1999 ICV va doblar EUiA i el 2000 la diferència en favor dels primers va ser de més de 30.000 vots, tot i que EUiA va comptar amb l'aixopluc del paraigües d'Izquierda Unida a l'Estat. "No som germans bessons. Tenim una asimetria mesurada en una confrontació electoral des de fa 14 anys, i ara les coses han canviat", afirma Nuet. Tot i això, la coalició és tan "sòlida" que és "impossible" que per un motiu de representativitat es trenqui. "No ho entendríem nosaltres ni el nostre electorat", assegura. Ara bé, des d'EUiA es fomenta la reflexió sobre el canvi del pes de cada formació a la coalició (per exemple els 8 diputats actuals d'ICV i els 2 d'EUiA al Parlament). "EUiA volem més protagonisme perquè hem treballat molt per la coalició", reclama.

D'aquesta manera, Nuet defensa, d'una banda, l'eixamplament de les esquerres catalanes a partir del creixement de la coalició entre EUiA i ICV i, de l'altra, que el paper que juguin cadascuna d'aquestes formacions sigui més equilibrat. A més, també proposa un canvi de nom per fer més reconeixible la marca política a la ciutadania. "Si trobéssim una o dues paraules que resumissin el que representem seria un gran avenç", explica. Per a la nova marca política que aconseguís englobar milers de nous ciutadans que se senten d'esquerres, Nuet es fixa en especial en els votants socialistes desencantats, i també en els votants tradicionals d'aquells partits que defensen l'autodeterminació però que han abandonat la seva lluita social. El futur líder d'EUiA parla d'ERC, amb qui assegura que també es reuniran perquè formi part d'aquesta futura gran coalició de les esquerres. "Parlarem amb ERC, perquè no estem proposant que ERC desaparegui, sinó que se sumi al projecte", indica.

Experiment a Izquierda Plural

"El nacionalisme d'esquerres de Chunta Aragonesista, l'ecosocialisme d'ICV, el federalisme plurinacional d'EUiA i les diferents sensibilitats d'Izquierda Unida" comparteixen grup parlamentari al Congrés dels Diputats. Un "experiment" a petita escala (11 diputats) que Nuet considera que pot ser el precursor d'una gran aliança entre les esquerres a l'Estat. A Catalunya el paper de construir aquesta gran aliança se l'autoimposa EUiA -amb la connivència del seu soci de coalició, ICV, que també preveu un canvi important a partir de la seva propera assemblea general. L'objectiu hauria de ser, segons Nuet, la unitat de les esquerres progressistes i ecologistes a nivell català, estatal i també europeu. La clau per a la construcció d'aquest nou espai polític és la gestió de la diversitat sense que ningú imposi la seva visió del món i assegurant el protagonisme de tots els membres del moviment. "Per a mi hagués estat un error no donar protagonisme a ICV", explica Nuet.

En l'assemblea general d'aquest proper cap de setmana, EUiA comptarà amb la participació de dos referents de la formació a nivell internacional. Dues coalicions d'esquerres que han configurat un espai "progressista" als seus països de referència: Syriza, que té possibilitats de guanyar les properes eleccions a Grècia, i Front de Gauche, que va assolir el 12% dels vots en la primera volta de les passades eleccions presidencials franceses.

Canvi de líder a la 6a Assemblea General

Per exigències estatutàries, Jordi Miralles deixarà de ser el coordinador general d'EUiA després de 12 anys. La candidatura de Joan Josep Nuet és, ara per ara, la única que s'ha presentat per rellevar a l'històric dirigent de la formació, tot i que hi ha temps per presentar candidatures fins el mateix dia 3 de juny, quan l'assemblea general escollirà el seu nou líder i la nova direcció. Els canvis en el lideratge seran, però, mínims. Nuet recorda que porta "30 anys" fent política amb Miralles i que, en cas de no existir cap mandat estatutari que impedís a Miralles tornar a presentar-se no haurien competit.

El que Nuet assegura que canviarà seran les formes de fer política, començant pels lideratges. A partir d'ara, la norma no escrita que atorgava a la figura del coordinador general el paper de líder a Catalunya canviarà. Nuet ja ha avançat que continuarà a Madrid i que la figura de portaveu de la formació al Parlament la continuarà desenvolupant Miralles. A més, en cas d'eleccions al Parlament, Nuet no es planteja liderar la llista a Catalunya. "Tenim lideratges naturals", destaca.

Els 'iaioflautes' ocupen oficines de Bankia a Barcelona, Palma i València


El col·lectiu dels 'iaioflautes' ha fet una acció conjunta de protesta contra el rescat de Bankia amb diner públic i contra la mala gestió d'aquesta entitat. A Barcelona, un grup de manifestants marxen en direcció a plaça de Catalunya, després d'haver entrat a l'oficina de Bancaixa al número 118 del Passeig de Gràcia; a Palma, a la seu de Bankia al carrer Alexandre Rosselló, número 26; i a València, a la seu de Bankia al carrer Pintor Sorolla.

El PCC i els CJC denuncien les darreres detencions entorn de la Vaga General del 29-M #dretsenperill

Dos mesos després de la Vaga General els mossos d’esquadra han detingut, dimarts 29 i dimecres 30 de maig 8 persones, acusades de participar en diversos piquets ciutadans durant la jornada de vaga. Per primera vegada, els agents imputen a 3 de les detingudes un delicte de pertinença a grup criminal, una mesura excepcional, en un intent més d’augmentar la repressió contra el jovent, el moviment estudiantil i els sindicats, així com la ciutadania en general.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya i els Col·lectius de Joves Comunistes-Joventut Comunista volem mostrar el nostre rebuig davant les detencions produïdes a vuit activistes, alguns d’ells companys de l’esquerra independentista, pels fets ocorreguts durant la vaga general del 29 de març. Denunciem l’estratègia intimidatòria i repressiva del Govern de la Generalitat i del Conseller d’Interior el Sr.Felip Puig, dels qual demanem un cop més la dimissió.

Fins ara, s’han realitzat 95 detencions i 38 imputacions amb motiu dels actes que van tenir lloc durant la jornada de Vaga General a diversos llocs de Catalunya, majoritàriament a Barcelona.

El Partit del i les Comunistes de Catalunya i els Col·lectius de Joves Comunistes-Joventut Comunista davant d’aquesta situació volem manifestar la nostra defensa dels drets i les llibertats civils, així com remarcar la legitimitat de participar en la Vaga General i condemnar la repressió i les mesures excepcionals que sobre ells fan caure.

Exigim, especialment, la posada en llibertat immediata de l'Andreu i el Ruben a qui s'ha decretat presó preventiva i que es respecti la presumció d'innocència, el dret de vaga, de manifestació i de associació. Reclamem que tots els esforços policials i judicials, tant de la Generalitat com de la resta de l'Estat s’encaminin a la recerca dels responsables de l´alarma social i de la situació d'excepcionalitat que viu el nostre poble: una greu situació econòmica generada per diferents institucions com bancs, caixes o el propi Banc d’Espanya, que estan sent “ajudades” amb els diners de tota la ciutadania mentre milers de famílies són desnonades i comdemnades a la pobresa diàriament.

Denunciem públicament que aquesta crisi té responsables amb noms i cognoms com el Sr.Rodrigo Rato, president de Bankia, o el governador del Banc d’Espanya el Sr.Miguel Ángel Fernández Ordóñez, per citar només alguns noms i demanem que la Fiscalia i els cossos de seguretat dediquin tots els seus esforços i recursos a buscar, denunciar i jutjar els autèntics responsables de la greu situació social i econòmica que estem patint

Joan Boada acusa Crespo de ser 'poc democràtic'

El diputat d'ICV-EUIA al Parlament, Joan Boada (foto), va lamentar ahir que "un parlamentari de CiU, Xavier Crespo, es permeti amenaçar a un mitjà per difondre informació que és pública". per Boada es tracta d'una actitud "poc democràtica" i fins i tot va apuntar que "això és propi de dictadures". Boada va remarcar que "no s'entèn que sigui valent per amenaçar un mitjà digital com Cafè Amb llet, però no s'atreveixi amb altres mitjans més poderosos".

Xavier Crespo, diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar, va anunciar que emprendrà mesures legals per tal de defensar el seu honor arran de les informacions aparegudes sobre el projecte d'informe 29/2005-IP de la Sindicatura de Comptes. Crespo presentarà una querella per injuries i difamacions contra els editors de la revista Cafèambllet.

L'informe -que observa irregularitats en diverses operacions efectuades entre Crespo i la societat Centres Mèdics Selva Maresme SL (CMSM)- no va veure la llum perquè la Sindicatura va aprovar el 23 de novembre del 2006 -amb l'únic vot particular del síndic Agustí Colom- deixar sense efectes l'acord pres un any abans per encarregar l'informe.

Crespo va afirmar que aquest és un cas tancat ja que la Sindicatura de Comptes no va aprovar el projecte d'informe en relació a Centres Mèdics Selva Maresme SL, amb l'únic vot particular en contra del síndic redactor del projecte d'informe. L'exconsellera de Salut, Marina Geli (PSC), va defensar Crespo i va assegurar que tenia regularitzada la compatibilitat.

Coartar els periodistes

El representant gironí d'ICV-EUIA, Joan Boada, va denunciar que "es tracta d'una estratègia de CiU, que ja va fer el mateix el senyor Via, per coartar la llibertat dels periodistes". Boada es va preguntar "perquè Crespo no ha amenaçat a altres mitjans que han publicat la informació" i va advertir que "és profundament anitdemocràtic que prengui aquesta decisió".

Va remarcar que "és més propi d'una dictadura que amenaci els que limiten a transcriure un document", va advertir.
Boada també va voler deixar clar que "els document que s'ha publicat no és l'informe, si no un vot particular del sindic que va votar en contra de l'arxiu i el mitjà que volen denunciar es va limitar a descriure el document públic". El representant ecosocialista va recomanar a Xavier Crespo que "per higiene democràtica no tiri endavant la denúncia perquè és innaceptable" que ataqui als periodistes.

El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, havia criticat "l'actitud malaltissa" d'ICV-EUiA per la seva petició d'obtenir una còpia de l'informe que la Sindicatura de Comptes va decidir arxivar el 2006. Boada va respondre ahir assegurant que "continuarem demanant el document per transparència, no tenim cap actitud malaltissa i l'única obsessió nostra només amb la transparència".

A més, Joan Boada va remarcar que l'informe "jo no el conec ni ningú que no sigui síndic, però sembla que el senyor Turull sap alguna cosa més i sembla fins i tot que CIU el té". El representant ecosocialista va advertir que "si no hi ha ningú que el conegui, potser el portaveu de CiU, Jordi Turull, hauria d'explicar si té algun tipus d'informació privilegiada".

PSOE i IU exigeixen a Interior que expliqui les càrregues contra els miners

El PSOE i IU exigeixen que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, expliquin al Congrés la càrrega policial que va tenir lloc durant la manifestació dels miners contra la retallada de les ajudes al carbó que es va celebrar a Madrid al migdia. Prop de 10.000 miners van marxar pel passeig de la Castellana de Madrid i es van concentrar davant el ministeri d'Indústria. Al final de la concentració es van produir alguns incidents que van acabar amb dos detinguts i dotze ferits, entre ells dos periodistes i vuit policies.

Els manifestants van denunciar que la Policia va usar pilotes de goma i que es va excedir en l'ús de la fueza. Versió oposada a la que va oferir la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, per la qual tot es redueix a una agressió dels miners a la qual la Policia va respondre de manera proporcionada. Cifuentes assegurar en el seu compte de Twitter que en cap moment es van llançar pilotes de goma, sinó "cartutxos de so, de fogueig", per dispersar la gent.

El grup parlamentari socialista vol que Cosidó comparegui a la cambra baixa i expliqui la "brutal càrrega policial" en el transcurs d'aquesta manifestació, per la qual s'han desplaçat a Madrid milers de miners i simpatitzants, que ha acabat amb enfrontaments amb la policia, càrregues policials, ferits i detinguts.

Per la seva banda, el text presentat pel grup L'Esquerra Plural -format per IU, ICV-EUiA i CHA- reclama la compareixença de Fernández Díaz "perquè expliqui la intervenció policial a la manifestació convocada per UGT-CCOO. Contra el tancament de la mineria del carbó".

Les primeres investigacions assenyalen mercenaris com a autors de la matança a Síria


Els resultats preliminars de la investigació realitzada per una comissió conjunta justícia-exèrcit indiquen que la massacre comesa a la localitat de Houla, el 25 de maig, va ser perpetrada per "grups armats" i no per milícies del Govern de Síria. "Grups armats van matar famílies pacífiques", va anunciar el general Kasem Jamal Suleiman en una conferència de premsa on va dir que aquestes famílies "havien rebutjat aixecar-se contra l'Estat i estaven en desacord amb els grups armats", en referència a l'oposició armada que combat a les tropes governamentals.

Ha assegurat també que "entre 600 i 800 homes armats (...) provinents de regions veïnes de Houla van començar a atacar la zona i les tropes governamentals". El general va subratllar que en cap moment l'Exèrcit va entrar a Taldo, localitat on van morir la majoria de les 108 víctimes, entre elles 50 nens, segons l'Organització de Nacions Unides (ONU).

"El lloc on va ser perpetrada la massacre és una zona on hi ha grups armats (...) les tropes governamentals no van ingressar a aquella zona ni abans ni després" del fet, va afegir el cap de la comissió. La massacre "no va ser causada per bombardejos" de l'exèrcit regular, va aclarir Suleiman, després de precisar que els cossos "no tenien marques (...) de cremades".

Segons un responsable de Nacions Unides, una part de les víctimes va morir per resquills d'obusos, i altres persones van morir per arma blanca La principal coalició opositora siriana va demanar aquest dijous a l'emissari internacional Kofi Annan que el nombre d'observadors de l'ONU a Síria passi de 300 a tres mil per vigilar millor la treva instaurada el 12 d'abril, violada permanentment des de llavors. Els observadors militars desarmats, el mandat dels quals s'estén fins a mitjans de juliol, estan desplegats actualment en 10 ciutats de Síria.

En el pla diplomàtic, els 15 països membres del Consell de Seguretat de l'ONU, segueixen dividits sobre les noves mesures a implementar per intentar aturar la violència a Síria. Diversos països occidentals negocien l'adopció d'una nova ronda de sancions, però Rússia ja va deixar clar que no canviarà la seva posició sobre el tema, tot i les pressions."La posició de Rússia és ben coneguda. És equilibrada i constant. Per això no creiem que sigui apropiat parlar d'un canvi de posició davant la pressió", va dir el portaveu del president rus Vladímir Putin, Dimitri Peskov.

Avís als amics a facebook: ens han censurat els comptes

Formalment a l'empara d'un incompliment de la política de perfils, Facebook ens ha eliminat el compte. Qui sap si aquest tancament no ha estat cedint a qualsevol mena de pressió, com a tants d'altres companys d'esquerres. Seguim, encara, a la web. Sempre dient les coses pel seu nom. Com diu la dita popular: "peti qui peti".

Els terroristes sirians exigeixen que Hezbollah retiri suport a Assad o assassinaran pelegrins

Els rebels sirians que van segrestar la setmana passada a pelegrins xiïtes libanesos a Síria van declarar que negociaran la llibertat dels ostatges només després de el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, es disculpi per la seva decisió de donar suport al president sirià Bashar Assad, va informar el canal qatarià Al Jazeera.

"Tots els ostatges es troben sans i estalvis. Però les negociacions per al seu alliberament començaran només després que Nasrallah es disculpi per les seves paraules de donar suport al president Assad ", va declarar un dels líders del grup terrorista finançat per l'OTAN, Qatar i Aarabia Saudita, fins ara desconegut" Revolucionaris de la província siriana d'Alep "que es va responsabilitzar del segrest.

No obstant això, el líder del moviment Hezbollah va dir anteriorment que "si els pelegrins libanesos van ser segrestats per tal d'influir en les preferències polítiques del moviment, els segrestadors perden el seu temps".

El passat 23 de maig, 13 ciutadans libanesos, membres de la comunitat xiïta, van ser segrestats a la província siriana d'Alep, quan creuaven la frontera entre Turquia i Síria en tornar d'un pelegrinatge a l'Iran.

Entre els ostatges figuren cinc membres de Hezbollah, segons va donar a conèixer un dels líders de l'opositor Exèrcit Lliure de Síria, Jusam Din Abak. L'endemà passat del segrest, l'agència de notícies libanesa Batania, va comunicar que els ostatges havien estat alliberats i que es trobaven a Turquia. No obstant això aquesta informació aviat va ser desmentida.

La presa d'ostatges per l'oposició siriana va causar protestes massives al Líban. Milers de xiïtes van bloquejar diversos carrers de Beirut per exigir el ràpid alliberament dels pelegrins. Una setmana abans de l'incident al nord del Líban van ocórrer enfrontaments entre simpatitzants i opositors del règim sirià, més de 10 persones van morir.