diumenge, 12 de desembre de 2010

Muskilda, Huarte i Sant Fermí: tres casos sagnants de l'espoli de l'església als pobles (2)

L'ermita de Muskilda (foto), la parròquia de Sant Joan de Huarte i la capella de Sant Fermí de Pamplona reflecteixen el més cru del debat. Per diferents raons, hi ha tres temples emblemàtics de Navarra situats a l'ull de l'huracà del conflicte per la propietat dels béns escripturats des de 1998 per l'Arquebisbat: la capella de Sant Fermí de Pamplona, l'ermita de Muskilda de Ochagavía i la parròquia de Sant Joan de Huarte.

Una Llei Hipotecària feta a mida per l'espoli i l'església
Segons l'article 206 de l'esmentada llei, s'anomena Immatricular al privilegi i la potestat exclusiva de l'església católica i romana d'inscriure al seu nom en el Registre de la Propietat béns que no estaven inscrits a nom de ningú. Com per l'església el poble és ningú, porta segles espoliant propietats de les que els propietaris no poden defensar-se, per manca de diners o per manca de papers on es van cremar o mai van existir, malgrat la coneguda i reconeguda preséncia dels auténtics propietaris espoliats.

Aquesta actitud inmoral i reiterada -que vé de quan l'església s'apropià de les batllíes (el romànic) i terres comunals, fa mil anys a tota Catalunya amb els carnissers de Cluny- ha provocat un autèntic escàndol ara en molts pobles del nostre país que han vist -davant els silenci còmplice d'autoritats i mitjans de comunicació- com els béns, que eren del poble, han passat de la nit al dia a mans d'alguns bisbats i ses divines butxaques.

Navarra, la reiterada vergonya i la rapinya de l'Opus Dei

En els últims anys, a Navarra -com a Saragossa i Roma en molta mesura dominada per l'Opus Dei i afiliats- l'Arquebisbat ha immatriculat al seu nom més d'un miler de propietats, segons dades facilitades pel Ministeri de Justícia. Algunes són llocs de culte com ermites o esglésies i altres són més variades: garatges, cases, finques urbanes i rurals, horts, vinyes i finques de conreu.

De fet l'església espanyola és el principal propietari immobiliari de l'estat, ciutat per ciutat. Sols a Barcelona gran part del carrers de Petritxol o Casp, Hotel Barcelona i Cinema inclosos, són de la seva propietat i administració, com milers d'altres. I no oblidem que l'església no paga impostos. És una societat benéfica, diuen.

En el cas del temple on es guarda el petit sant pamplonès, Sant Fermí, l'Arquebisbat ho va escripturar al seu nom secretament el 2003, i no va ser fins a octubre de 2007 quan es va descobrir aquesta maniobra arran d'una moció aprovada en el Ple amb els vots de NaBai, PSN i ANB. Aquest text obligava a Barcina a encarregar un informe jurídic que determini la propietat i el domini de les finques i immobles d'ús religiós, mandat encara sense complir.

Cal recordar que la construcció de la capella de Sant Fermí (1696-1717) a un lateral de la parròquia de Sant Llorenç va ser decidida per l'Ajuntament de Pamplona, que va pagar 50 pesos a l'arquitecte que va dissenyar els plànols.

El Consistori va obrir una subscripció popular per pagar les obres, i encara més cridaner: "La ciutat va desemborsar 50.000 pesos del seu pressupost, també va prendre altres provisions com, el 16 abril de 1704, va determinar suspendre les curses de toros dels sanfermins durant sis anys, i destinar el seu import a construir la capella", tal com recull un document recopilat per l'arxiver José Luis Molins.

Pel que fa a Muskilda, el seu cas va saltar a les portades el 8 de setembre de 2009, quan alguns dansaires del Babau de Ochagavía, així com nombrosos veïns, portaren adhesius amb el lema Muskilda és nostra. Gurea dóna. Així van acabar deu anys de silenci, des que el novembre de 1999 l'Arquebisbat inscriguera al seu nom Muskilda i la Verge de les Neus (Irati).

Durant aquest any ha hagut diverses reunions entre otsagiarras i representants de l'arquebisbe, sense acord i en alguns casos amb un debat acalorat. "No s'ha tocat res en deu anys, i així seguirà Muskilda", afirma l'Església. En Ochagavía molts no pensen igual: "Que tot torni a la situació de 1999", exigeixen alguns veïns, que fins i tot han penjat pancartes als seus habitatges.

Més clar sembla el cas de la parròquia de Sant Joan de Huarte, escripturada el 2003 per l'Arquebisbat, que no comptava amb que un document de 1820 confirma que aquesta església "pertany únicament i privativament a la vila, amb exclusió del vicari". Es tracta del dictamen del llicenciat Manuel Subiza, que va resoldre ja llavors un litigi entre la vila i el rector, concloent que l'església era de Huarte. El uhartearra Julio Urdin Elizaga va trobar aquest document en els arxius, i pot ser la prova definitiva que necessita l'Ajuntament de Huarte per acudir als tribunals i reclamar la propietat del temple.

No és una mera declaració d'intencions, perquè en el pressupost municipal ja figuren 4.000 euros com a provisió per a les despeses d'una demanda que es plantejarà abans que acabi la legislatura, probablement. Més de 100 municipis podrien seguir els passos de Huarte.

CCOO recolza denúncies per estafa a intermediaris financers

El juliol de 2008 el govern va presentar un projecte de llei per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit. En el tràmit parlamentari CCOO va incorporar esmenes, en col.laboració i per mitjà d'Izquierda Unida, a fi que les activitats dels agents financers estiguessin ubicades funcionalment dins dels estaments financers de crèdit i supervisades pel Banc d'Espanya.

El tràmit va concloure el març de 2009 i les iniciatives de CCOO i I.U. no van prosperar per l'oposició frontal del PSOE.

La nostra proposta perquè les activitats dels intermediaris financers estiguessin supervisades pel Banc d'Espanya, incorporava control i transparència, alhora que aportava seguretat als que contractessin els seus serveis.

La intermediació financera fou prolífica en els anys de l'auge de la construcció immobiliària i en molts casos aquests serveis van ser oferts per les pròpies immobiliàries, com a part de les operacions de compra-venda, de manera que molts particulars, fins i tot sense pretendre-ho, van passar a la condició de clients d'aquests intermediaris.

Amb la crisi no s'ha trigat molt a posar de manifest, al costat de la sobrevaloració dels immobles, importants irregularitats per tal d'eludir el control de riscos.

Així es procedia a agrupar diverses persones per demanar dos o tres crèdits de forma simultània en entitats diferents, per tal d'eludir el registre de la Central d'Informació de Riscos del Banc d'Espanya (CIRBE), un registre on els bancs i les caixes envien tota la informació creditícia dels seus clients. Gràcies a ell, el supervisor i les mateixes entitats haurien de poder detectar operacions de crèdit d'alt risc, amb grans probabilitats d'impagament. Les entitats envien les dades dels seus clients una vegada al mes. Es tractava que el CIRBE no detectés que s'estava concedint una hipoteca a algú que ja tenia una altra.

La pràctica anterior, en molts casos es complementava amb avals encadenats o creuats entre desconeguts que únicament tenien en comú el seu interès per comprar un pis.

Per tot això, l'intermediari financer cobrava importants comissions, al mateix temps que s'ocupava dels tràmits per obrir comptes, taxacions, notaries, asseguradores i gestories, coordinant i sincronitzant la materialització dels crèdits amb els bancs, el que apunta importants indicis del coneixement dels fets per part de les entitats financeres intervinents.

Amb l'augment de la desocupació, la impossibilitat de continuar pagant els crèdits va precipitar els desnonaments per impagament, però això és només el principi i una part del problema. La gran diferència de valoració respecte a la taxació original deixa als hipotecats amb un deute amb els bancs que els acompanyarà tota la vida.

Davant d'aquesta situació, en els últims mesos des de diferents àmbits socials i polítics s'ha plantejat la necessitat de modificar la llei hipotecària perquè aquesta contempli la "dació en pagament", de manera que només el bé hipotecat, l'habitatge, serveixi per respondre com a garantia del pagament del crèdit hipotecari concedit, sense que els afectats hagin de respondre als bancs de per vida a més de que se'ls embargui l'habitatge.

Aquesta possibilitat va ser rebutjada rotundament pel ministre de Foment, José Blanco, el 2 de desembre, argumentat que aquesta posaria en dificultats el sistema financer.

Entre els afectats per les execucions hipotecàries, 50.000 en el primer semestre de l'any i més de 100.000 el 2009, destaquen per les pràctiques abusives i contrastades, el col.lectiu d'immigrants víctimes del frau hipotecari.

Alguns d'ells, cinc famílies, agrupades al voltant de la CONADDE (Coordinadora Nacional d'Equatorians a Espanya) van presentar el passat dia 30 de novembre una denúncia per estafa contra l'intermediari financer, demanant la nul.litat de les operacions derivades de l'estafa i subsidiàriament que les mateixes quedin en suspens, de la mateixa manera, es pretén que els bancs siguin declarats responsables subsidiaris. Possiblement es presentaran noves demandes ja que hi ha 220 hipoteques en anàlisi.

Des de COMFIA-CCOO. seguim amb interès el conflicte obert que pot representar un canvi important en la manera de procedir davant situacions com les descrites. Mantenim un diàleg fluid amb els responsables d'aquestes iniciatives, i mantindrem puntualment informats del desenvolupament de les mateixes".

El sol quan riu

Els investigadors de l'Institut de Física Lebedev de Rússia van analitzar recents fotografies de la nostra estrella i van notar la gegantina 'icona' d'un somriure format a la cara del Sol per les variacions del camp magnètic: "Els camps magnètics del Sol formen un somriure que mesura uns 600.000 quilòmetres, i uns ulls que tenen 200.000 quilòmetres de diàmetre. Les àrees negres corresponen als camps del pol negatiu, i les blanques, als del positiu".

I com les nines del Sol superen quatre vegades el diàmetre de la Terra, sí que un pot enfonsar-se en la profunditat d'aquests ulls", consta la nota de premsa emesa pel laboratori d'astronomia de raigs X d'aquest centre de recerca.

Els científics van fer la broma que ens ha tocat viure al costat "d'un astre bastant tranquil i una mica despreocupat, a jutjar pels ulls dilatats i l'expressió de la cara". L'enorme 'emoticón' a la superfície del Sol també és visible ara en les fotografies de la corona solar, però desapareixerà en pocs dies quan l'astre es posi d'esquena a la Terra en el seu constant moviment al voltant del seu propi eix.

La foto del camp magnètic del Sol

Les imatges que van proporcionar la informació sobre la 'personalitat' del nostre astre van ser obtingudes pel telescopi espacial Solar Dynamics Observatory (SDO) de la NASA. Els científics indiquen també que les images més conegudes probablement sin la cara de la Lluna i la nebulosa Cap de Cavall en el Cinturó d'Orió.

De vegades es poden discernir imatges en objectes més petits, com ara la famosa 'cara' fotografiada per la sonda Viking en la superfície de Mart. A diferència d'aquests objectes constants, la simpàtica imatge solar desapareixerà en pocs dies.

Malgrat tots els somriures, fa dies en el Sol va produir una gegant explosió, que hauria pogut causar una greu tempesta magnètica. No obstant això, l'emanació va passar a uns 200 milions quilòmetres de la Terra i no ens va afectar.

La CE investiga les cimenteres per abusos de posició

La Comissió Europea ha obert un procés antimonopoli contra diversos fabricants de ciment a Espanya, Mèxic i altres nou països de l'UE, al sospitar que infringiren les normes comunitàries que prohibeixen pràctiques restrictives o abusos de posició dominant. En concret, els països on la CE es disposa a investigar són Espanya, Àustria, Bèlgica, la República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Holanda i el Regne Unit.

En un comunicat, la Comissió ha explicat que va a investigar, en particular, possibles restriccions en la importació i exportació, repartiment del mercat i pacte de preus en el sector del ciment i altres productes relacionats.

D'altra banda, l'empresa cimentera mexicana Cemex ha confirmat en una altra nota que la Comissió va a incloure-la en aquest procediment en relació a possibles pràctiques anticompetitives. Cemex, que ja va ser inspeccionada el setembre de 2009 per autoritats de competència mexicanes i de la UE, assegura que ha cooperant amb la investigació i que "sempre ha actuat de conformitat amb les lleis i regulacions aplicables, i té intenció de defensar amb fermesa la seva posició en aquest procediment ".

"Assumpte prioritari"

Després de dur a terme un examen preliminar, la Comissió va arribar a la conclusió que havia de continuar amb la investigació "com un assumpte prioritari". La nota assenyala, a més, que ha realitzat inspeccions en dues ocasions a les instal.lacions de companyies a Espanya (el setembre de l'any passat), Alemanya, França, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Luxemburg.

Brussel.les es centrarà a investigar indicis que les companyies "van actuar per a restringir els fluxos comercials" en l'àrea econòmica europea (AEE), ja que sospita que van restringir importacions des de països de fora de l'AEE, es van repartir el mercat, van coordinar preus i connectar pràctiques anticompetitives en el mercat del ciment i altres productes relacionats, com escòria de ciment, agregats, escòria d'alt forn, escòria d'alt forn granulada o cendres volants.

La Comissió posa l'accent en que l'inici de procediments no implica que tingui proves concloents d'una infracció, sinó que "conduirà una investigació en profunditat del cas com un assumpte prioritari". En aquest sentit, recorda que no hi ha una data límit per a completar les investigacions per suposada conducta anticompetitiva, detallant que la seva durada dependrà de factors com la complexitat de cada cas, el nivell de cooperació de les parts o l'exercici del dret de defensa.

El desembre de l'any passat, la Comissió Nacional de la Competència (CNC) a Espanya va obrir un expedient sancionador per un possible repartiment del mercat del formigó contra cinc empreses (Pedreres de Echauri i Tiebas, VRESA, Cementos Portland Valderribas, Cemex Espanya i Formigons Beriain).

El sionista Carl Shapiro pagarà deutes de Madoff

La família de l'empresari jueu i sionista Carl Shapiro, vell soci, amic i mentor de l'ex financer Bernard Madoff, ha decidit lliurar a les autoritats nord-americanes 625 milions d'dòlars per compensar les víctimes de la gegantina estafa descoberta fa dos anys, i de la que ell es va lucrar amb uns mil milions de beneficis fraudulents. El fideïcomissari de la fundació de Madoff, Irving Picard, declarà que els Shapiro pagaran 550 milions de dòlars directament a la fundació i altres 75 milions al pressupost federal. Amb això s'en lliuraran de la presó els intocables especuladors sionistes.

I mentre un dels fills de Madoff, que sempre negà coneixer les estafes i negocis bruts del pare, s'ha penjat a casa seva a New York.

Shapiro, de 97 anys, va guanyar més de 1.000 milions de dòlars amb el frau piramidal de Madoff, segons documents presentats davant una cort de fallides a Nova York. Shapiro abans tenia un negoci de roba per a dones. Va conèixer a Madoff el 1961 i va invertir amb ell en comptes que estaven al seu nom i el de familiars, assenyalen els documents legals.

El 2009, Shapiro va presentar documents a advocats de la Comissió de Borsa i Valors d'EUA i a fiscals del Departament de Justícia que estaven investigant si ell estava involucrat en l'estafa financera. Els investigadors federals intentaven esbrinar si Shapiro sabia que els seus guanys eren fraudulents, va informar el diari. Per la seva banda, el financer va dir que no tenia coneixement del frau de manera que no se li va acusar de cap crim.

Una biografia clàsica de sionista

Carl J. Shapiro (nascut el 1913) és un de tants jueus sionistes de plutocràcia de Boston i empresari sense escrupols ni moral titllats per sa premsa fidel de "filàntrop". Ell i la seva dona, Ruth, viuen entre Boston i Palm Beach. El 1939, va fundar Kay Windsor Inc, a New Bedford, Massachusetts, una de les companyies de roba de dones més gran en el país. Ell és el seu expresident i president de la junta, i va ser director de la revista Vanity Fair Corp, que va adquirir Kay Windsor el 1971. Es va retirar el 1976. Els Shapiro tenen tres filles.

Elena està casada amb Robert M. Jaffe, un altre corrupte gestor de diners de Boston i Palm Beach, Florida.

Altra filla, Rhonda Zinner, és part de la Junta de Síndics de Brandeis, i ha estat un organitzador i planificador clau en les causes "filantròpiques" amb que la família, com les altres del seu joc, s'estalvien pagar impostos mentre es financien a ells mateixos i els seus projectes elitistes, incloent-hi un nou centre al campus de l'Universitat per als futurs oligarques dels clans sionistes.

Ell és part d'un grup d'especuladors que han experimentat beneficis d'entre $ 100 milions i US 1 mil milions $, en el frau dels fons de cobertura de Bernard Madoff, mentre a d'altres milers d'estalviadors petits s'els espoliava i robava descaradament. Se'l considera un soci i benefactor de Madoff i ja s'ha sap que una investigació penal s'inicià en relació amb la seva complicitat en l'assumpte Madoff.

Shapiro, com altres destacats sionistes, és fundador del Carl J. Shapiro Institut d'Educació i Investigació de la Harvard Medical School i el Beth Israel Deaconess Medical Center a Boston, la seva clínica particular i familiar.

Carl Shapiro i la seva dona, Ruth es va convertir en benefactors de l'Universitat Brandeis el 1950. Ruth es va unir al Comitè Nacional de la Universitat de la Dona el 1948. Carl ha servit com a membre de Brandeis de 1977 a 79, i com a administrador des de 1979 fins a 1988, quan es va convertir en Fiduciari emèrit.

Li van donar 25 milions $, el regal més gran en la història de Brandeis, per construir al 2003 el Carl i Ruth Shapiro Campus Centre, i el dotaren d'una cadira a les finances internacionals en poder de Peter Petri, degà de l'Escola Superior d'Economia Internacional i Finances. El Shapiro també va finançar el Carl i Ruth Shapiro Centre de Tecnologia, i la Biblioteca Farber al campus.

El gener de 2003, Shapiro va rebre el més alt honor de Brandeis, el doctorat honoris causa, citant el "compromís indestructible de fer del món un lloc millor".

Altres contribucions són: El Museu de Boston de Belles Arts, l'Universitat de Wellesley, el Beth Israel Deaconess Medical Center, la Boston Symphony Orchestra, el Kravis Center per a les Arts Escèniques, el Museu d'Art Norton, i l'Òpera de Palm Beach, entre altres institucions.

El Banc Santander, exemple del sistema oligàrquic i connexions mafioses

Per sobre, sembla que fos un banc regional espanyol al que la experiència ha catapultat cap a una operació de l'elit internacional, però quan mires sota aquesta façana, et trobes molt ràpidament en les negres entranyes de l'imperi anglovenecià. Darrere del Banc Santander es troben algunes de les forces internacionals més poderoses i criminals. Mentre pelem la ceba del Santander, trobarem a la monarquia britànica, el nucli de les finances mafioses venecianes i una horda d'altres elements desagradosos i pestilents...

De seguida, actualitzem i ampliem algunes de les troballes presentades en el número de la EIR del 2004 sobre el Banc Santander.

Connexions ocultes


El Banc Santander és membre d'un consorci bancari europeu, el Grup Inter-Alpha. Aquest grup, és format el 1971 per 11 bancs.

A més del Santander trobem el Royal Bank of Scotland, el banc italià Intesa Sanpaolo, el banc francès Societé Generale, el banc alemany Commerzbank, el banc ING dels Països Baixos, el KBC de Bèlgica, el Nordea de Suècia, el Banc Nacional de Grècia, el Banc Espirito Santo de Portugal, i el AIB d'Irlanda.

Les seves operacions combinades cobreixen gran part d'Europa, incloent-hi una penetració significativa a l'antic bloc soviètic, els Estats Units i Iberoamèrica.

El Grup Inter-Alpha com a tal és només part del quadre, ja que el poder real resideix en el que controla les institucions mateixes, i en l'ús que li dóna a aquestes institucions.

El poder darrere del Royal Bank of Scotland (RBS) és la monarquia britànica. Una de les possessions del RBS és Coutts & Co, que és potser el primer banc privat en el món. Coutts, de qui el logotip consisteix en tres corones, proveeix de serveis bancaris molt discrets als membres de la família reial britànica, a famílies reals estrangeres, i a molts prominents agents imperials a tot el món.

El RBS és una de les dues firmes que va fer una aliança estratègica amb el Banc Santander. L'altra és la Assicurazioni Generali, l'asseguradora veneciana gegant que es posa com una aranya al centre de la xarxa de les finances venecianes.

El president de la Generali, Antoine Bernheim, va fer la major part de la seva carrera amb Lazard, el poderós banc d'inversions. Bernheim és a més director de dos membres del Grup Inter-Alpha, el Banc Santander i el Intesa Sanpaolo, del qual és vicepresident.

Ana Patricia Botín, que va aprendre sobre l'activitat bancària al banc JP Morgan Chase (dels Rockefeller) i ara forma part del directori del Banc Santander i presideix la seva subsidiària Banesto, és també directora de la Assicurazioni Generali.

José María Amusátegui, antic copresident del Santander, forma part del consell directiu de la Generali, i les dues firmes s'entrecreuen propietats.

La relació estratègica entre l'RBS i el Banc Santander es va mostrar també en l'oferta conjunta, al costat del banc holandès i belga Fortis, per apoderar-se del gegant bancari holandès l'ABN Amro el 2007.

Amb l'associació de diversos fons especulatius, Els tres bancs van trencar un contracte entre el Barclays i el ABN Amro, i es van quedar amb el banc per a ells.

El Banc Santander, i el Grup Inter-Alpha en el seu conjunt, s'ha de veure com un instrument de la monarquia britànica i de les màfies venecianes.

Aquestes xarxes ben acoblades són un component clau de com dirigeixen el món. El nombre de països en què operen aquests bancs és massa gran com per donar-les a conèixer aquí, però inclou a totes les nacions importants del planeta, des d'Europa Occidental i Oriental, fins a les nacions BRIC -Brasil, Rússia, Índia i la Xina- i Nord i Sud Amèrica, Àsia i Àfrica.

Des de centres financers fins paradisos fiscals extraterritorials, des de nacions que ells controlen fins nacions que els agradaria utilitzar, tenen activitats aquests bancs i altres com ells.

El RBS és un actor principal als Estats Units, propietari del Citizens Financial Group -una de les 20 companyies bancàries més grans- i del Greenwich Capital Markets.

Però RBS també té una connexió directa amb la banca sionista i una de les principals causant i beneficiària de la crisi per ells provocada -també la del 29-, com és Goldman Sachs.

Abans que el Govern britànic comprés el RBS el 2008, un dels directors del banc era Peter Sutherland, el president de la branca londinenca de Goldman (Goldman Sachs International).

Sutherland també és: President de la British Petroleum (BP), la gegant petroliera de la reina britànica; President del Consell de la London School of Economics (Escola d'Economia de Londres); membre del comitè directiu del Grup Bilderberg del Príncep Felip de Bèlgica i president europeu de la feixista Comissió Trilateral.


Sutherland va fer la seva carrera impulsant la globalització, com a director general de l'Acord General d'Aranzels i Comerç (GATT, per les sigles en anglès) i sa successora l'Organització Mundial de Comerç (OMC o WTO en anglès).

Aquests nexes llancen una llum interessant en les activitats financeres i polítiques de Goldman Sachs, de qui el director executiu diu que està fent la feina de Déu.

El Intesa Sanpaolo compta entre els seus predecessors la Banca Commerciale Italiana (BCI), el banc on es va formar la infame lògia maçònica Propaganda-2 del Vaticà que blanquejava els diners de la màfia mitjançant el cardenal Paul Marzinkus. En els anys 70, el BCI també era propietari d'una part significativa de Lehman Brothers. Lehman també tenia posicions de propietat entrecreuades amb la Generali, des dels anys 50, així com amb Lazard.

El Intesa Sanpaolo afirma que és el banc número 1 a Sèrbia, el número dos a Albània, Croàcia, Hongria i Eslovàquia, cinquè a Bòsnia i Hercegovina, i sisè a Egipte.

Quan el BCI va fer la seva inversió a Lehman Brothers, el president de Lehman Brothers era Peter Peterson, l'home que fundaria després el gegant dels fons pirates Blackstone Group, i un dels principals finançadors del moviment d'austeritat feixista als Estats Units. Blackstone és propietari del poc menys del 3% de Generali, una connexió que presentem per indicar on Blackstone aconsegueix part significant del seu finançament.

Cal destacar que pocs dies abans de l'última injecció de diners d'Obama, Juan Carlos I es va reunir a la Zarzuela amb Laurence Fink, cap de Black Rock abans Blackstone, essent la segona reunió privada en pocs mesos, de la que la premsa "lliure" no es va pas fer ressó.

El 1992, Fink, Schlosstein i Co es separen del Blackstone Group sota el nom de BlackRock i agressivament es re-inventen com una empresa independent de gestió d'actius. El 1995, el PNC Financial Services Group va comprar BlackRock i el 1999, els actius sota gestió van creixe fins a 165 mil milions de $, i l'empresa va decidir fer-ho públic.

Gran part del creixement recent de BlackRock ha estat a través de les seves adquisicions. El 28 de gener de 2005, BlackRock va comprar State Street Gestió de la Recerca, un negoci de fons d'inversió que prèviament havia estat propietat de MetLife. Aquesta adquisició ha afegit un negoci de capital considerable als fons de BlackRock, que s'havia compost amb anterioritat sobretot de valors de renda fixa.

El 29 de setembre de 2006, BlackRock va completar la seva fusió amb Merrill Lynch Investment Managers (MLIM), va reduir a la meitat la propietat de la PNC i va donar a Merrill Lynch una participació del 49,5% a l'empresa. L'1 d'octubre de 2007, BlackRock adquirir la recaptació dels negocis de fons de Quelle Capital Management. El 30 d'abril de 2009, BlackRock va contractar 43 empleats de R3 Capital Management LLC i va prendre el control del fons de 1.5 mil milions de $.

Amb seu a Nova York, BlackRock ofereix servei a clients des de les seves oficines a 24 països, mantenint una important presència a Amèrica del Nord, Europa, Àsia-Pacífic i Orient Mitjà. Amb aproximadament 8.400 empleats, incloent-hi més de 700 professionals de la inversió en tot el món.

A més ens suggereix d'on és que Peter Peterson, el president de Lehman Brothers, va treure el seu programa polític, en vista que Generali va ser un dels creadors del feixisme corporativista de Benito Mussolini.

Xavier Sanllehí (CiU) investigat per prevaricació

La Fiscalia de Girona ha obert diligències per esbrinar si hi va haver un delicte de prevaricació durant el darrer mandat del govern de l'exalcalde Xavier Sanllehí (CiU), en millorar els contractes laborals a treballadors municipals de forma irregular, tot i els informes negatius de secretaria. En concret se'ls hauria passat de temporals a laborals fixos o indefinits saltant-se els tràmits legals. També es va incloure un complement a l'exgerent, Ernest Pujol, que l'actual govern li va retirar.

Pujol ho va recórrer i el jutjat, no només no va donar-li la raó sinó que va advertir del possible delicte. A principis d'any la Guàrdia Civil es va personar a l'Ajuntament demanant documentació i s'ha començat a prendre declaració a treballadors. El fiscal voldria aclarir si s'ha comès delicte i qui n'és el responsable.

La possibilitat que s'hagués comès prevaricació va sorgir arran del procés judicial. L'exgerent va recórrer davant del jutjat contenciós número 2 de Girona la rebaixa de sou que li va aplicar l'actual equip de govern (ERC, ECE-EPM, PP i M. Dolors del Fresno).

Sanllehí li havia aplicat un complement de productivitat i l'actual govern li va retirar. A la sentència s'explicava que havia estat el mateix Ernest Pujol qui hauria donat ordre a una administrativa, la cap de personal, que traspassés la major part del complement de productivitat a un complement específic. El jutjat no va donar la raó a l'exgerent i va considerar nul el complement. En aquest sentit la sentència exposava que "podria ser nul·la de ple dret per un presumpte delicte de prevaricació ja que cap dels dos no podia ignorar que no tenien competència per modificar retribucions", competències que té el ple municipal.

EUPV presenta la llista autonòmica a Nules

El col·lectiu d'Esquerra Unida de Nules ha presentat la candidatura autonòmica per a les properes eleccions de maig de 2011. A l'acte han participat la diputada autonòmica i cap de llista, Marina Albiol i el regidor de Nules Vicente Hueso (foto), que ocupa el vuitè lloc a la llista. El candidat de Nules, és actualment regidor d'Esquerra Unida i ha portat a terme nombroses actuacions e iniciatives en defensa de la classe treballadora des del consistori municipal.

Aquesta és una mostra clara de l'estreta vinculació entre el municipalisme i l'activitat del grup d'EUPV a les Corts, que és un dels eixos de l'activitat política de la formació esquerrana.

El candidat de Nules, Vicente Hueso, ha declarat que EUPV defensarà els interessos de Nules a les Corts Valencianes, “al nostre poble és molt important l'agricultura, sent una senya d'identitat la nostra taronja local”, i afegeix, “considerem prioritari estimular aquest sector productiu, que el PP ha deixat de banda per afavorir una política d'especulació del sòl, la denominació d'origen de la Clemenules, seria una clara mostra de potenciar aquest sector clau del nostre municipi”, ha assenyalat.

Hueso, també ha volgut incidir en la situació de l'ensenyament a Nules, “El centre educatiu Pedro Alcazar es troba en una situació insostenible, amb barracons on han d'estudiar els nostres joves d'una manera molt precària”, i afegeix, “la negligència e ineficàcia del conseller Font de Mora la pateixen els i les alumnes de Nules, nosaltres treballem i treballarem per una educació pública, laica i gratuïta de qualitat”

Per la seua part, la cap de llista per la circumscripció de Castelló i diputada autonòmica, Marina Albiol, ha defensat que en aquests moments la seua formació política “està consolidant-se com una clara alternativa al bipartidisme que representa el Partit Popular i el Partit Socialista, ja que cap dels dos son capaços de donar una eixida a la crisi sense que el cost recaigue en els aturats i els que menys tenen”.

Albiol ha afirmat que la llista autonòmica d'Esquerra Unida “és una llista plural, amb gent de la majoria de comarques de Castelló, gent correnta amb il·lusió i honestedat, molt lluny de la professionalització de la política que caracteritza als altres partits”.

La fiscalia defensa les escoltes del cas Pretòria

La fiscalia anticorrupció es va oposar a declarar nul·les les escoltes telefòniques que va fer la Guàrdia Civil del cas Pretòria, com demanen els advocats defensors. En la vista celebrada a la secció quarta de la sala penal de l'Audiencia Nacional, els advocats de l'exgerent de l'Ajuntament colomenc Pascual Vela; de Luis García, Luigi; de l'exalcalde Bartomeu Muñoz, i dels exalts càrrecs en governs de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra van defensar que el jutge Garzón –substituït per Rafael Ruz– va aprovar les escoltes telefòniques i les seves pròrrogues sense justificar-les, tal com marca la llei.

El fiscal anticorrupció manté que es van fer amb totes les garanties

En aquest sentit, l'advocat de Muñoz, Fermí Morales, va afirmar en sortir de la vista que les escoltes “han provocat un trencament de les garanties constitucionals”. Pastor, de la seva banda, va defensar que totes les escoltes s'havien fet amb totes les garanties processals.

Ruz manté imputades per aquesta causa vint persones, totes en llibertat, i en el cas de Garcia i Muñoz sota una fiança de 500.000 euros i d'Alavedra i Prenafeta, de 200.000. La trama de corrupció investigada d'entrada per Garzón hauria defraudat més de 44 milions d'euros dels ajuntaments de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres.